11 de setembre DIADA DE CATALUNYA - lacomi.org · Exposicio “11 de setembre de 1714” a la...
48
www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats d’estiu Juliol-Setembre 2017 // Núm. 83 // Any XXII 11 de setembre DIADA DE CATALUNYA
Transcript of 11 de setembre DIADA DE CATALUNYA - lacomi.org · Exposicio “11 de setembre de 1714” a la...
www.lacomi.org
La Comissió informa: Activitats d’estiuJuliol-Setembre 2017 // Núm. 83 // Any XXII
11 de setembre DIADA DE CATALUNYA
2
PortadaPublicitat
SumariPublicitatEditorial
PublicitatLa Comissió Informa
PublicitatNotícies de Canovelles
PublicitatCanovelles és notícia
PublicitatCoses del camp
PublicitatAstronomia a l’abast
PublicitatEspurnes d’una vida
Publicitat Secció d’estudis
MeteorologiaPublicitat
CuriositatsPublicitat
Dibuixar un camíPublicitat
Natura i bellesaPublicitat
Poesia a l’abastPublicitat
La cuina de l’àviaPublicitat
Moments dolçosPublicitat
Calaix de la CiènciaPublicitat
Seccions de l’entitatPublicitat
AgendaPublicitat
1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-2526-282930-323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48
Comissió sant antoni abat Junta DireCtiva
sunsión ayats
Pere Julià
JorDi rubio
anna aguayo
Xavier alonso
marina Castellà
laia CalDeron
toni CalDeron
GLÒRIA Cot gemma Duran
eulàlia gisPert
teresa gomà
rosa grataCós JorDi lloreDa
anita miralles
m.glÒria Puig
Xavier PuJaDas
maria sánChez
eriC resina
anna fonoyet
EditaDirector
Publicitat
Col.laboradors
Disseny gràfic
Sumari 3
Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22
apartat correuS 196 - 08420 [email protected]
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.
4
Acabàvem l’estiu amb la nostra col·laboració que cada any fem en el vermut solidari de la Festa Major, i hem tingut uns dies de descans necessaris per tornar al calendari que tenim previst de les nostres activitats per els propers mesos.
La tasca de la junta, com hem dit varies vegades, és mantenir el caliu de les seccions i les apreciacions i millores que els soci ens manifesten, perquè així la nostra entitat sigui sent la referència en l’àmbit cultural del nostre poble.
Aquest nivell d’exigència que ens demanden els nostres socis, i que la junta tenim com objectiu, fa que les activitats es
desenvolupin amb un alt grau de satisfacció; però està clar que no ens podem “adormir” i per tant , us demanem que a part del vostre recolzament ens continueu fent apreciacions per millorar les nostres activitats.
Properament tenim la Festa de Sant Galderic (patró de la pagesia catalana), Castanyada, Obra de Teatre, Pastorets, caminades, balls de gitanes i de bastons, etc., a les quals ens agradaria que ens acompanyéssiu, perquè així demostrarem que la nostra entitat és ben viva i a la vegada també és vostra.
Per altra banda, nosaltres sempre estem treballant i preparant properes activitats, fins i tot ja estem treballant per la propera exposició de l’aplec....
Ens acompanyes?
ENS ACOMPANYES?
https://twitter.com/gentlacomi
5Editorial
6
Mercat Medieval de Canovelles
El 19 de juny la nostra entitat va participar al mercat medieval de Canovelles amb una parada on es venien orxata i gelats.
A més, com ja acostuma a ser habitual, les colles dansaires de l’entitat, les gitanes i les bastoneres, van participar amb balls tradicionals medievals donant un toc festiu a la diada.
Vermut Solidari de Festa Major
La nostra entitat col·labora amb la activitat mes solidaria que es fa per la nostra Festa Major. Cada entitat que hi participa ho fa amb els seus propis elements i decideix quina tapa vol fer. Aquest any la nostra entitat hem fet una tapa que ha sigut un èxit rotund; es va elaborar una llesca de pa, amb una hamburguesa i formatge. Es varen fer 550 unitats, i donat que la seva confecció requeria una dedicació important, ven tenir la col·laboració de diversos socis de l’entitat, als quals els hi agraïm la seva predisposició.
Exposicio “11 de setembre de 1714” a la biblioteca de Sta Eulalia
La cap de la biblioteca de Sta Eulalia de Ronçana, fa uns mesos es va posar en contacte amb la nostra entitat, perquè estava interessada a que li deixesim la exposició que la nostra entitat va fer per l’aplec de l’any 2010. Aquesta col.laboracio correspon als vuit plafons que es varen exposar sobre la Guerra de Successio, els fets del 11 de setembre de 1714, i les conseqüències que
7La Comissió informa || Text: Junta Directiva Imatges: Jaume Coll
8
comportaren aquest fets per la historia de Catalunya. Tambe hem cedit una vitrina amb documentació original dels fets com les Constitucions de Catalunya de 1702, el gravat del setge del 11 de setembre i un mapa de Catalunya de 1705.
La presentació es va fer el passat dia 5 de setembre, i posteriorment es feu una conferencia a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona en Jaume Danti.
Aquesta exposició es pot visitar durant tot el mes de Setembre.
Diada Nacional de Catalunya
Com tots els anys, la Comissió Sant Antoni Abat vam ser presents en els actes de la nostra Diada de Catalunya del 11 de setembre a Canovelles. Després dels parlaments institucionals i unes lectures molt punyents en veus de dones de la nostra història, es van iniciar les ofrenes de les entitats. Enguany, en nom de la Comissió Sant Antoni Abat, van fer l’ofrena en Miquel Castella de Can Canyelles i la Maria Julia de Can Galobardes, persones que porten molts anys col·laborant amb la nostra entitat de forma anònima, i a qui, desde la junta directiva de l’entitat, volem agraïr la seva col·laboració.
En finalitzar els actes protocolaris, les nostres colles de Bastons i Gitanes, amb altres entitats del poble, ens van oferir un seguit de ballades que els assistents van seguir amb interés i van agraïr amb aplaudiments.
La Comissió informa
Ball de Gitanes
Aquest estiu vam assistir als actes de la festa popular del 29 de juliol a Perpinyà. Hi va anar una parella en representació de la colla de Gitanes de la Comissió, juntament amb altres socis de la coordinadora. La següent ballada va ser el 15 d’agost a Calella. I en la Diada de Catalunya de l’11 de setembre vam actuar amb el Ball de Cintes, teixint un any més, la senyera. Un cop finalitzat el ball, al voltant de la senyera es va fer una ballada final de sardanes amb dos cercles de participants.
Aquest proper 2 d’octubre comencem a treballar en la nova temporada, en la qual celebrarem els 10 anys de la secció de la colla de Gitanes.
Ball de Bastons
Durant aquests mesos la colla bastonera ha estat assajant de valent per tal de seguir avançant. El 2 de juliol vam ballar dins dels actes del mercat medieval de Canovelles; El 22 de juliol vam ballar en la Festa Major de Canovelles, on vam fer la primera trobada bastonera al poble convidant a les colles de Sant Celoni i Terrassa; I tampoc vam voler fallar en la Diada de Cataluny del 11 de setembre on, després dels actes institucionals, vam obrir una ronda d’actuacions seguides per altres entitats del poble. En aquestes darreres ballades volem destacar que hem estrenat un nou ball, d’una cançó composada a Canovelles i anomenada ‘Amor’.
Aquest setembre comencem la nova temporada amb energia renovada, nous
La Comissió informa 9
10
projectes i ganes d’ensenyar-vos les noves propostes que estem preparant per a les properes ballades que us sorprendran. No us ho perdeu!
Secció Excursionista
28/5 Puig Cornador (Osona)
Al mes de maig vam realitzar una matinal des del poble d’Alpens al cim del Puig Cornador de 1.228m d’alçada.
En un dia de calor intensa, vam poder visitar les ermites de Santa Margarida i Sant Martí de Vinyoles i vam descobrir racons bells i amagats en una terra on el temps sembla aturat.
02/07 Castell de Colltort (Garrotxa)
A principis de juliol vam buscar racons fresquets de la verda Garrotxa per caminar en una matinal intensa.
L’ascensio va començar amb la visitar la solitària ermita de Sant Miquel del Corb. I la fageda d’en Jordà i les restes del castell de Colltort van ser els objectius d’una jornada decorada amb faigs i roures que ens protegien de la xafogor de l’estiu.
La Comissió informa
La Comissió informa
28/07 Nocturna Familiar la Garriga (Vallès Oriental)
La última caminada abans de l’estiu va ser la ja tradicional caminada nocturna familiar, aquest any realitzada pels voltants de la Garriga i on van assistir força infants que s’ho van passar d’allò més bé.
Un recorregut senzill però entretingut que va agradar.
Com sempre vam finalitzar sopant conjuntament, amb la beguda aportada per part de l’entitat. I inculcant les ganes de caminar als més petits.
11
12
A continuació teniu el recull de notícies de Canovelles del darrer trimestre que han estat publicades als mitjans de comunicació més destacats de la nostra comarca.
El 9 nou (el9nou.cat)
17/07/17 “Canovelles fomentarà la recollida selectiva durant la festa major”
Informadors del Consorci de Residus portaran al municipi la campanya ‘Aquí no llencem res’
03/07/17 “Festa al carrer dels comerços de Canovelles”
Els establiments de Comerç Actiu Canovelles van guarnir els aparadors i van animar els carrers
28/06/17 “Canovelles tanca l’escola bressol Sant Jordi i concentra tots els alumnes a la Marta Mata”
La llar d’infants municipal Marta Mata, que es va estrenar l’any 2009, sumarà uns 200 alumnes
24/08/17 “Un incendi crema part d’un supermercat de Canovelles”
Els Bombers van haver d’accedir al local tallant la persiana i també van haver de ventilar l’escala de veïns del mateix edifici. El foc va afectar la zona del magatzem i les cambres frigorífiques així com la instal·lació elèctrica i d’aire condicionat
Nació Granollers / Vallès Oriental TV
22/08/17 “L’educació és clau per garantir la bona convivència”
Després dels malaurats atemptats de Barcelona i Cambrils, la comunitat musulmana de Canovelles va parlar amb els mitjans de Granollers per expressar la seva consternació.
L’imam de la mesquita del carrer Fàtima, Modi Jabdi, ho ha explicat en declaracions a VOTV: “Vàrem veure els atemptats per la televisió i ens han deixat molt tristos i avergonyits. Fer això no és ser un bon musulmà”.
Notícies de Canovelles || Gemma Duran
QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13
14
Per més que s’hi esforçava, quan era dalt la bicicleta, la Piguetes no tenia prou mans per vèncer la força del vent que li deixava cames i cuixes a l’aire. Amb una mà al manillar i l’altra clavant les ungles a la roba, enfilava el revolt que l’havia de dur al camí que tan mal pujant tenia.
S’havia aixecat a trenc d’alba, neguitosa, frisosa no se sap ben bé de què i, vestida amb la brusa de color d’ametlla i la faldilla de cotó amb piquets gairebé imperceptibles, s’havia plantat a la cuina per bullir-se un bol de la llet munyida suara per l’oncle, sucar-hi un parell de torrades del pa del dia abans i emprendre camí cap al poble gran de la comarca. A buscar què, qui? A trobar la companyia de la Rosa.
La Piguetes enyorava la noia, que se n’havia anat de casa molt aviat, massa. Massa perquè a l’edat de 18 anys la Eosa era una nena acabada de fer, que no podia “jugar” a dona de ningú. La Rosa s’havia casat amb un jove del poble del costat molt aviat, que l’home no hagués de fer el servei militar. Aquest era el tracte: un home casat havia de mantenir la dona i tenir-ne cura, i, per tant, no se’n podia allunyar i fer el soldat. Ara la Piguetes recordava els jocs que les havien distretes de tanta misèria i solitud, com quan perseguien tot el que es movia. Eren temps de guerra. Corrien per camps i saltaven marges cada cop més alts. S’estimaven com les germanes que no havien tingut, o sí: a la Rosa, la tisi li havia arrabassat la germana quan només tenia tretze anys, i s’havia quedat sola al mas, amb el pare i la mare, l’àvia i el tiet conco. Però la Piguetes ni això. La seva mare, la Carmeta, vídua des de molt jove, havia hagut de deixar la masoveria per posar-se a servir a casa del senyor més ric del poble del costat. Molt pocs dies després, però, n’havia hagut de marxar en descobrir les mans massa llargues i la brutícia als ulls d’aquell home avesat que res no se
li resistís. Per tot això la Piguetes sovint agafava la bicicleta i es plantava davant la porta de la Rosa a buscar-hi companyia.
Aquell dijous la Piguetes amb prou feines s’adonà de res. I és que una matinada llunyana d’hivern, després que la sirena toqués, no pogué atènyer el celler, el refugi, bastit molts metres sota els seus peus, i les bombes li travessaren el cervell, i ja no fou mai més la noieta d’abans; vivia als llimbs, reia i plorava sense solta ni volta. Deien els veïns que l’estrèpit se li menjà el coneixement i la memòria, i a fe que tenien raó. No va poder acabar l’escola perquè no entenia el que hi deien, l’avorrien els números i no trobava cap gràcia a les lletres. I tenia vuit anys.
El temps transcorregué de pressa i, negada per a l’estudi i per a qualsevol feina, per humil que fos, la Piguetes matava com podia les hores del dia, i de la nit. En un radi de tres-cents metres, sols hi eren ella i la seva mare, i la mare poc que hi era a casa, obligada com estava a treballar de sol a sol per mantenir-se les dues.
I amb la mare treballant per les cases o amb la mare capcota a la vora del foc a l’hivern i asseguda al pedrís a l’estiu, per a la Piguetes anaren passant els dies i els anys. No tenia res a fer si no era regar quatre tomaqueres o escombrar la caseta tan diminuta que ocupaven.
La Piguetes es veia diferent de tothom, dels cosins, de la Rosa i de les noies que s’asseien al primer banc de l’església quan anaven a missa d’onze. A ella, cap xicot no se li acostà mai per dir-li a cau d’orella que tenia uns ulls tan blaus que recordaven les onades del mar enfurismades; la mare no la dugué al ball ni li procurà bells vestits o cabells ben trenats. Sabia que era en va. Sota aquell cos esponerós i gràcil, s’amagava un ésser aturat en el silenci per sempre més.
Calaix de sastre || Eulàlia Gispert
LA PIGUETES15
16
Xia és una paraula d’origen maia, pertanyent a la família de la menta, que significa força. Durant milers d’anys la xia ha estat un aliment bàsic en les civilitzacions maia i asteca i amb raó, ja que les llavors de xia estan plenes de vitamines, minerals i àcids grassos que ajuden al nostre cos a combatre els greixos i ens proporcionen molts beneficis.
Si hi ha alguna cosa que podem considerar com “oli en un llum” són les llavors de xia. Aquest producte amb sabor a nou conté una gran quantitat de vitamines i minerals que ajuden a baixar de pes, controlar l’ansietat, i en definitiva “a sentir-nos millor”!
Són ideals per a esportistes, i molt saludable per al dia a dia de qualsevol persona. A més aquestes nutritives llavors es poden incorporar en qualsevol àpat sense canviar el seu sabor. En les sopes, en les amanides, en els iogurts, en els cereals...
La nutricionista britànica Madeleine Shaw explica que les llavors de xia no contenen gluten, són saludables i contenen Omega 3, antioxidants i fibra.
Presenten:
• 5 vegades més la quantitat de calci que la llet.
• 3 vegades més la quantitat d’antioxidants que els nabius.
• 3 vegades més la quantitat de ferro que els espinacs.
• 2 vegades més la quantitat de fibra que la civada.
• 2 vegades més la quantitat de proteïnes que qualsevol verdura.
• 2 vegades més la quantitat de potassi que el plàtan.
Beneficis que ens aporten les llavors de xia:
Creen una sensació de sacietat, gust a nous, ajuden a mantenir-se ben hidratat, són una font saludable d’omega 3, ens protegeixen dels efectes negatius del medi ambient, generen una aportació extra d’energia, ajuden a controlar el pes, augmenten la massa muscular, calmen el mal de les articulacions i tenen propietats depuratives i antioxidants.
SUPERALIMENTS: LLAVORS DE LA XIA
Font: Jen Hathwell
17Coses del camp || Xavier Pujadas
18
LES NITS DE LA TARDOR
Aquest proppassat mes de setembre 2017 ha finalitzat la missió de la sonda espacial CASSINI, després de 13 anys estudiant el planeta Saturn i les seves llunes. L’1 de juliol del 2004, la sonda espacial Cassini es situava en orbita de Saturn, desprès de gairebé 7 anys de viatge interplanetari, doncs va sortir de la Terra el mes d’octubre del 1997. De llavors ençà, la nau ha realitzat 293 òrbites al voltant del planeta dels anells, sobrevolant dotzenes de vegades els seus satèl·lits més grans, especialment Tità, en que ho va fer un total de 126 vegades. Tot això ha provocat una important revolució en el nostre coneixement del sistema de mons més emblemàtic de tot el sistema solar.
Des del primer descens d’un artefacte humà, com és la sonda europea Huygens, que anava de passatgera a bord de la Cassini, sobre la superfície de Tità, el 14 de gener del 2005, o la existència de mars i llacs de hidrocarburs líquids en aquest satèl·lit; fins a la descoberta de guèisers actius d’aigua en la lluna Encelado, son només algunes de les fites més notables d’aquesta missió tant exitosa, que ha augmentat considerablement el nostre coneixement sobre Saturn,
els seus mons de gel i les complexes interaccions i dinàmiques entre el planeta, els seus anells i la multitud de llunes que l’envolten. Com deia, un dels més grans descobriments de la Cassini ha sigut l’existència dels guèisers d’aigua expulsats per les esquerdes existents en el pol sud de la lluna Encelado de poc més de 500 quilòmetres de diàmetre, i per tant, la constatació de no només l’existència d’un oceà global d’aigua líquida sota la superfície de gel del satèl·lit , sinó que, a més a més, la evidència de activitat hidrotermal, amb totes les conseqüències astro-biològiques que això suposa. El llegat de la Cassini perdurarà durant generacions i els científics que ja portaven dues dècades seguint aquesta fascinant aventura, que va acabar el passat 15 de setembre, només es pregunten : quan hi tornem?
Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19
20
ESDEVENIR CRIATURA
Des que he passat a la tercera edat tinc la percepció que sóc analitzada observada; fills, amistats, comproven si les facultats rutllen com Déu mana. Fins avui les mirades indiquen no un excel·lent, sí un suficient sobrat; em pregunto si arribarà el suspens, aleshores què? Allunyo el pensament, avui el dia es preveu clar transparent diàfan, demà Déu dirà. Passar dels vuitanta, poca broma, els descuits voluntaris són captats com a pèrdues de memòria, que hi són i tant! En una conversa falla la paraula adient, quan escrius s’esborra de la ment el mot adequat, de sobte apareix desprès d’una estona quan no és moment necessari; com si jugués a cuit i amagar. A aquestes alçades hom esdevé criatura. Hi ha cert paral·lelisme entre l’edat avançada i la de la infantesa; ens porta a comprendre la compenetració d’avis i néts (excepte els malhumorats que han remugat des del dia que van néixer) la majoria el tàndem esdevé perfecte. Només cal fitxar-nos amb les dues paral·leles. Es camina poc a poc, davant de qualsevol futilesa es queda bocabadat. Distreu el vol de la papallona, la tempesta, el cant d’ocell, els núvols solcant el mar del cel. Escoltar el silenci. Fugir d’on no se t’escolta. Es valora la caricia, la paraula bondadosa, la mirada tendra, impressiona. Un fotimer
d’actes i accions que entren sense fer soroll com daga prima i ben esmolada. Anem en benefici del cos, els uns per mantenir-se els altres per créixer. Descans generós, els menuts acumular energies, els vells mantenir la poca que queda. Importantíssim pel nounat i pel que la vida s’escapa, estimar i ser estimat, no es suporta passar desapercebut, recórrer a la rebequeria, no és criticable. Quin valor té qualsevol objecte arraconat on ningú se’ l mira. No hem de preocupar-nos els ancians si pas a pas retrocedim al si de la mare, on hi vam sentir-nos summament acubillats. Gaudim del canvi de retorn, deixant-nos dur per la joia de les petites coses que ens envolten, no vulguem mantenir-nos a l’edat adulta, mereixem el benestar que ens espera en el si matern. Em repeteixo, de gaudir, com diu un amic meu estimat: “No considero petites coses per exemple que algú t’allargui la mà quan la necessites o et faci una abraçada a temps, et regalen un somriure perquè tu l’has fet abans. Són gestos que poden salvar la vida”. La infantesa i la vellesa es donen la mà, les dues necessiten AMOR tant o més que el pa de cada dia.
Espurnes d’una vida || Glòria Puig 21
22
23
SOBRE REFERÈNDUMS
Referèndum: votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap de l’estat.
Referèndum d’independència: és un tipus de referèndum en el qual els ciutadans d’un territori, generalment un país amb cultura, llengua i història pròpies, decideixen si aquest territori s’hauria de convertir en un estat independent. És un instrument democràtic de consulta popular que permet exercir un tipus de democràcia directa i participativa vers la ciutadania, ja que es decideix sense intermediaris, quin ha de ser el futur jurídic del territori. Aquest tipus de referèndum gaudeix de legitimitat i validesa legal, ja que el dret internacional recull el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Fins a dia d’avui s’han dut a terme fins a 35 referèndums d’independència arreu del món entre 1846 i 2017. Dins d’aquests hi ha els 5 referèndums que ha organitzat Puerto Rico per establir quin tipus de relació té amb Estats Units, o si esdevé estat independent. Malgrat tots aquests, no hi ha hagut mai una resposta concloent. Els dos referèndums del Quebec mantenen la província canadenca amb més competències que anteriorment però no com a estat independent per voluntat dels ciutadans. L’Illa de Mayotte i Ossètia del Sud també van organitzar dos referèndums per independitzar-
se de França –guanya el sí- i de Rússia –guanya el no- respectivament. Dels que ens queden, 4 van preferir romandre al país d’origen, entre ells Escòcia el 2014. Dels 19 restants van votar independència i la van assolir posteriorment, excepte en el cas de l’Illa de Nevis respecte la Confederació de Sant Cristòfol i Nevis, ja que el 61’8% va votar a favor però es necessitava el 66’6% pel qual es fa refusar. I ens en falta un, el de Tatarstan, que finalment malgrat votar, va pactar una solució jurídica amb Rússia. D’aquests últims que han esdevingut independents, m’agradaria destacar el cas de Montenegro, on les condicions que va posar la Unió Europea el 2006, per tal de reconèixer-lo com a estat, van ser que votés més de la meitat de la població i que el sí fos, com a mínim, del 55%. També m’agradaria incidir en que la majoria d’aquests referèndums varen ser pactats amb l’estat d’origen.
I cito textualment, una de les conclusions de Qvortrup, “en el moment en que hi ha un requeriment d’una majoria, l’única lliçó a aprendre és que s’han de fer esforços per tal d’assegurar la participació democràtica d’un electorat el més ampli i inclusiu possible.”
Fonts:
enciclopèdia.cat / wikipèdia.org
QVORTRUP, MATT A comparative study of referèndums: Government by the people University of Manchester, 2005
Secció d’estudis || Marina Castellà
24
Estiu meteorològic 2017 Juny, juliol i agost
JUNY SEC (-60%) i CÀLID (2,07 ºC)
EEntre l’1 i el 5 la temperatura baixa i un sistema frontal van deixar-nos 16 mm. Entre el 10 i el 26 vam patir un episodi de calor intensa provocat per la presència d’una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica.
I per finalitzar el juny un tercer escenari: un sistema frontal ens va visitar entre el 26 i el 30. El front va donar pas a l’entrada d’una massa d’aire més fresc que va provocar
un descens significatiu de la temperatura i un escadusser ruixat el dia 29.
Com a dades significatives, cal destacar l’assoliment de la mínima més alta registrada en un mes de
juny: el dia 25 vam tenir una nit amb 22,20 ºC.
I també cal saber que les dues setmanes llargues d’aquest juny van estar tan càlides que van provocar que el juny d’enguany hagi estat el més calent des del 2003.
JULIOL SEC (-48%) i TEMPERATURES NORMALS (0,08 ºC)
La meteorologia del juliol va estar marcada per una circulació de vents de l’oest que va provocar que les depressions atlàntiques en altura se succeïssin amb anticiclons causant
Com ja va passar l’any passat, hem tornat a patir un estiu molt sec, amb temperatures altes. Concretament la pluja ha estat un 65% inferior a la mitjana històrica i l’anomalia tèrmica ha esta de 0,89 ºC.
Com a dada important, cal destacar que les nits tropicals han estat 21 i vam tenir 9 nits seguides –entre el 31 de juliol i 8 d’agost- amb temperatures superiors als 20 ºC. Increïble!
Si observem les dades acumulades de l’any, cal assenyalar que a finals d’agost hem tingut un dèficit hídric del 20% i les temperatures mitjanes han estat 1,19 ºC superiors al mateix període històric. Per tant, seguim immersos en una sequera inquietant i amb temperatures altes.
LA CANÍCULA S’AVANÇA AL JUNY
ON HAS PASSAT L’ESTIU, PASSA L’HIVERN
Meteorologia || Toni Calderon
25
una alternança entre episodis de tempesta, amb aire fred i episodis de calor acompanyats amb una massa d’aire relativament càlida. D’aquesta manera, el mes es va caracteritzar per pocs dies de pluja, concretament 3, i unes temperatures gairebé normals.
Cal destacar que la sequera va continuar, ja que gairebé va ploure la meitat del que en un juliol estem habituats.
AGOST MOLT SEC (-77%) i TEMPERATURES NORMALS (0,55 ºC)
La meteorologia de l’agost ha estat marcada per l’omnipresent presència de l’anticicló Atlàntic en superfície que va afavorir l’estancament de la massa d’aire càlida tropical en els nivells més baixos de la troposfera. Aquesta configuració anticiclònica no tenia el seu reflex en els nivells mitjans de la troposfera, on va dominar durant gran part del mes el vent de l’oest.
A diferència del juliol, que en
general climàticament és el més sec de l’any, l’agost és més plujós com a conseqüència de l’arribada, especialment durant la segona quinzena del mes, de sistemes frontals que afavoreixen la formació de tempestes; enguany els 5 dies de pluja van aportar poquíssima pluja.
Cal destacar que les mínimes han estat elevades i concretament 13 nits han estat per sobre dels 20 ºC.
El nostre clima, de mica en mica, es va escalfant i s’acosta als registres tropicals.
Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)
26 Publireportatge
La finalitat de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA és la creació de les condicions polítiques i socials necessàries per a l’assoliment i la constitució de l’estat català propi, independent, de dret, social i democràtic de Catalunya.
27
28
Curiositats || Glòria Cot
LA PERSONALITAT SEGONS LA FORMA DE PEU (PRIMERA PART)
Cada peu amb les seves característiques particulars ens mostra els aspectes positius i negatius de la nostra personalitat, caràcter i salut.
Per exemple tenir un peu petit indica bona predisposició per a la feina, tendència a la tranquil·litat, vida familiar i bon menjar...
Tenir un peu gran indica tendència a les activitats amb molta adrenalina, lideratge, amor a l’esport i tendències cap a les activitats financeres amb risc...
Hi ha diverses formes de peu, però en aquest cas les hem agrupat en 5 grans grups: l’egipci, el romà, el grec, el germànic i el celta.
EL PEU EGIPCI: · Emprenedors.· Gran carisma,· Seguretat en si mateix· Bons esportistes· Somiadors· Rebels
EL PEU ROMÀ:· Extravertits i sociables· Autodidactes.· Amants del canvi · Amants dels viatges pel món· No toleren els fracassos· Solen ser solitaris.
Font : Curiosidades de día
29
30
Toc d’humor || Xavier Alonso
EL PAS DEL TEMPS31
32
Després de cinc hores conduint, arribo al trencall de la carretera que em portarà al meu destí. Els meus músculs es relaxen; aquesta carretera és per gaudir-la. Un bosc de “pino resinero” m’embolcalla. La llum ja comença a baixar i redueixo la velocitat. Només són vint quilòmetres, però sé que tardaré una hora en recorre’ls. Veig el típic senyal de trànsit amb perill d’animals salvatges. Somric. He arribat a l’hora. Pujo els vidres de les finestres, perquè la temperatura baixa en qüestió de minuts. Davant meu van apareixent les roques que em van captivar des del primer moment, en què les vaig veure. Formacions de gres impossibles, que s’amaguen darrere els arbres creant un contrast i, alhora, una harmonia de formes i colors marrons, ocres, vermells, verds... Apago la música per escoltar i em concentro en les perilloses corbes de la carretera mal asfaltada. Enmig d’una recta, un cérvol d’aparença jove creua davant meu i amb dos bots desapareix de la meva vista. Segueixo sense aturar-me, amb el somriure encara més viu. Arribo a la part més alta del port i la carretera s’estreny. Desitjo no creuar-me amb cap cotxe en aquest tram, tot i que ja quasi és fosc i les llums són un avantatge en llocs així. Un altre animaló aprofita la meva lluminària per travessar la pista a tota velocitat. M’ha semblat un esquirol. Pocs instants després, una guineu li segueix les passes. Aquesta, però, en veure el meu vehicle s’atura enmig de l’estreta carretera i se’m queda mirant. Instintivament canvio el peu de pedal i pressiono el fre amb l’esperança que l’animaló salvatge reaccioni, però de
seguida m’adono per què no es mou. Apareix un cotxe en direcció contrària. Mil·lèsimes de segons més tard i, al més pur estil brasiler, la guineu fa un ràpid moviment en diverses direccions fins que es perd en la foscor de la nit. Quan me n’adono, estic aturada i l’altre vehicle, que estava més distanciat, em passa en direcció contrària fent-me llums. Quin esglai que m’he emportat! Torno a engegar el motor, però necessito aturar-me i en la primera entrada de camí m’aturo i surto del cotxe. M’abrigo i aixeco el cap per respirar profundament i em quedo embadalida pel mosaic que es dibuixa davant meu: centenars d’estrelles brillen sobre el meu cap i ben marcada una part de la via làctia. Quan el fred comença a calar els meus ossos, baixo la mirada i veig una senyalització que indica unes pintures rupestres a tres-centes metres. Agafo el frontal i m’hi acosto per entrar en calor. Arribo davant un “abrigo” o balma amb unes reixes que protegeixen aquest patrimoni prehistòric i començo a resseguir amb el llum la paret per trobar-hi algun dibuix. El cartell m’ajuda a localitzar un arquer i diversos animals bovins. Un calfred em recorre l’espina dorsal. Me n’adono que tinc molta gana. Torno al cotxe pensant com ho faria si m’hagués de posar a perseguir el sopar amb una llança. Esperant trobar-me alguna altre bestiola, faig la corba que m’avisa que ja arribo al poble. I com un pessebre, les quatre cases il·luminades apareixen al fons de la vall, al costat del tormo. Una imatge pintoresca, un poble ancorat en el temps. Un paratge enmig del no-res, sense cobertura telefònica i només connectat a la natura. Per fi he arribat.
TORMÓN, ON DESPERTEN ELS SENTITSDibuixar un camí || Anna Fonoyet 33
34
VERITATS I MENTIDES SOBRE LA NOSTRA SALUT
Natura i Bellesa || Glòria Cot
Cal menjar més a l’hivern?
Ja no estem en els temps on el cos havia de lluitar contra el fred. La qualitat de la roba i els sistemes de calefacció ens protegeixen a l’hivern. Si tenim més gana, es deu a la baixada de la llum natural que provoca una baixada de la secreció d’adrenalina, dopamina i serotonina, dels neurotransmissors que estimulen la nostra energia i ens empenyen a l’acció. Tanmateix, produïm més melatonina, que ajuda a dormir-se i i orexina, que augmenta la gana. Solució per no agafar pes? Exposar-se diàriament més estona a la llum del dia. S’està de més bon humor, la gana es regula i ens escapem de la depressió estacional.
Les begudes energètiques són ideals per l’esportista?
No hi ha rés de bo en aquestes begudes. Son riques en àcid fosfòric, fructosa i edulcorants, guaranà i cafè;
deshidraten i prenen el magnesi i el calci indispensables al muscles, augmenten la freqüència cardíaca i la pressió arterial, provoquen irritabilitat i a vegades algun trastorn greu. És millor beure una aigua rica en minerals (tipus Vichy o similar) per a la bona conducció muscular i el reequilibri dels àcids perduts durant l’esforç i per a recarregar els ions perduts amb la suor. Li podem afegir un suc de llimona per la vitamina C i una mica de mel o de sucre per mantenir la glicèmia.
Cal parar-se per un mal d’esquena?
La immobilitat perpetua el dolor, en canvi el moviment reforça els abdominals i assegura la flexibilitat de la columna vertebral. Però cal fugir dels esports amb pes o salts que poden ocasionar danys a les vertebres. Els favorits; ioga, Pilates, caminades, fúting, bicicleta i natació.
Font: Top Santé
35
36
En aquest temps que ens envolta tan “lluminós i possible” està present en tothom el poema de’n Miquel Martí i Pol, “Ara Mateix”, musicat en primera versió per Lluís Llach l’any 1982, i en segona versió l’any 2002 gravada al disc “Jocs”; a on ens parla el poeta de la seva lluita contra un sistema que considera injust.
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, I sempre amb vent de cara, quin llarg camí d’ angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra I poclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territorio per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer I tot és possible.
2 Potser el secret és que no hi ha secret i aquest camí l’hem fet tantes vegades que ja ningú no se’n sorprèn; potser caldria que trenquéssim la rutina fent algún gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la historia…
5 Qui sinó tots-i cadascú per torna- podem crear des d’ aquests límits d’ara l’ambit de llum on tots els vents s’exaltin, l’espai de vent on tota veu ressoni? Públicament ens compromet la vida, públicament i amb tota llei d’indicis…
MIQUEL MARTÍ I POL (Roda de Ter 19 març 1929 – Vic, 11 novembre 2003)
Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 37
38
RISSOTO DE BOLETS
Ingredients per a 4 persones:
· 500 gr d’arròs de la varietat carnaroli o arbori
· 1 ceba grossa· 300 gr de bolets · 1 l de brou de pollastre· 150 cc de vi blanc· 100 gr de formatge Grana padano· 100 gr de mantega
Elaboració:
En una paella fer un sofregit amb la ceba, amb un dau de mantega i oli, sense que agafi color. Una vegada que la ceba està transparent afegim els bolets tallats a làmines, i quan s’hagin begut la seva aigua afegirem sal i
pebre.
Afegim l’arròs i el courem un parell de minuts, remenant amb una cullera, perquè s’impregni del gust de la ceba i el bolets. Aboquem el got de vi i el deixem reduir del tot.
Seguidament afegim el brou a poc a poc, removent contínuament sense parar amb una cullera de fusta, aproximadament durant uns 18 minuts. Quan l’arròs estigui “al Dente” retirar la paella del foc i anar afegint, primer la mantega tallada a daus i després el formatge Grana Padano ratllat.
Servir immediatament i... a dinar!
Bon profit!
La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39
40
PASTISSETS DE NATA PORTUGUESOS (18 UNITATS)
Ingredients: (És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)
· 1 massa de pasta de full· 200g de sucre· 180ml d’aigua· 2 branquetes de canyella · 6 rovells d’ou· 320ml nata per cuinar (calenta) · 40g de farina refinada (maicena)· Sucre glacé · Canyella en pols· Mantega · Safata de forn especial per a fer
magdalenes / muffins
Elaboració:Estirem la massa de pasta de full en una superfície plana, a continuació tallem cercles de la mesura del paper d’una magdalena. Quan tinguem els cercles fets (18) els reservem a la nevera.
Tot seguit agafem un bol i afegim l’aigua, les branquetes de canyella i el sucre. Fem un almívar espès i ho deixem reposar.
Agafem un altre bol i barregem els rovells d’ou, la farina refinada (maicena) i afegim la nata, prèviament escalfada; removem fins que quedi una crema lleugera. Passem aqueta massa a un caçó i la posem al foc baix, perquè espesseeixi. Vigilar que no agafi el bull.
Agafem l’almívar que em preparat prèviament i l’afegim a la crema poc a poc, fins que quedi tot integrat i amb textura cremosa.
Per altra banda, untar el motlle de les magdalenes (tots els foradets) amb mantega. Posem a cada forat un disc de pasta de full, dels que hem tallat al principi. Posteriorment omplim amb la crema que hem preparat tots els forats. Ho posem al forn a 200ºC uns 20 min. aprox. (com sempre tot depèn del forn). Controlar visualment. Que quedin torrats de dalt (com la foto).
Repetirem el procés quan hagi acabat la primera fornada, ja que la safata que utilitzem només té 12 forats.
Un cop fets, espolsem amb sucre glacé i una mica de canyella en pols. Es poden prendre freds o acabats de fer, aguanten bastants dies.
Bon profit!
NOTA: Aquest estiu he passat uns dies a Portugal i vaig tenir l’oportunitat de provar aquests dolços típics d’allà (Pasteis de nata). Com que em van agradar vaig preguntar per la recepta i com que la vaig veure força fàcil, vaig pensar en compartir-la amb vosaltres.
Moments dolços || Laia Calderón 41
42
43
FENÀS DE MARGECalaix de la ciència || Anita Miralles
Català: Fenàs de marge
Castellà: Fenal
Científic: Brachypodium phoenicoides
FAMÍLIA: Gramínies
ECOSISTEMA: Pineda
ASPECTES FÍSICS
És una planta vivaç, herbàcia, de soca reptant i arrels fasciculades, amb un rizoma fibrós.
Tija: Són corbades a la base, erectes, molt ramificades, de 20 a 40 cm d’alçada. Tenen aproximadament fins a 12 nusos, restant el darrer situat al mig de la tija.
Fulles: Són nombroses a la base, i molt poques a la part superior, disposades en dos rengles i quasi horitzontals. Són glauques (de color verd clar), estretes i fines, es cargolen en temps sec per tal d’oferir menys superfície a l’evaporació. Els nervis poc nombrosos, paral·lels i força marcats.
Flors: La inflorescència és una espiga curta, dreta, formada per 1-5 espiguetes atapeïdes, disposades en un mateix pla, quasi sèssils (sense peduncle), fixades a les excavacions de l’eix de la tija. Poden portar de 6 a 8 flors. Floreix a l’estiu.
Fruit: És un fruit sec (cariopsi) format per un sol carpel (òrgan femení de la flor) que no s’obre quan està madur. En llenguatge corrent s’anomenen GRANS (com el blat, ordi, etc.).
UTILITAT
Indústria alimentària: La part interna del fruit (cariopsi) és rica en midó però també està envoltada de proteïnes i en l’embrió de lípids per aquesta raó s’utilitza per alimentar els animals.
CURIOSITATS
El seu nom Brachy/podium del grec = curt/peuet al·ludint a la curtedat dels peduncles de les espiguetes.
El fenal de marge (que també rep aquest nom), amb el seu potent sistema radical fasciculat, és un important element estabilitzador del sòl després d’un incendi.
Al Bages es considera el principal responsable de l’estabilitat dels marges de la sèquia de Manresa.
44
www.lacomi.org [email protected]
facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi
ball de gitanes
LA DANSA DEL VALLÈS, TAMBÉ ÉS LA DE CANOVELLES
VOLEM REOBRIR LA COLLA INFANTIL (ENTRE 8 I 12 ANYS)
info: [email protected]
relacions ciutadanes
ET NECESSITEM PER TREBALLAR AMB EL MOVIMENT ASSOCIATIU DE
CANOVELLES, PERQUÈ TAMBÉ ÉS EL NOSTRE OBJECTIU
VINE AMB NOSALTRES...info: [email protected]
teatre
El teatre amateur, amb direcció professional
GRUP CUMULONIMBUSGRUP L’APLEC
info: [email protected]
secció d’estudis
WWW.FACEBOOK.COM/SECCIOEXCURSIONISTA2002SEGUEIX-NOS VIA: TWITTER.COM/CEXCURSIONISTA
info: [email protected]
SI T’AGRADA LA NOSTRA HISTÒRIA, EL NOSTRE PATRIMONI I TENS VOCACIÓ D’HISTORIADOR,
TENS UN LLOC AMB NOSALTRES
info: [email protected]
el ball de bastons es recuPera
VOLS FORMAR PART DE LA COLLA? CAMINAR MÉS ENLLÀ DE MONTSERRAT
info: [email protected]
secció excursionista
45Seccions de l’entitat
46
Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22
Assaig BALL de GITANES
Dimarts 20-21 Assaig Gralla (Colla Bastonera)
Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS
Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec
Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus
Tota la informació a:
www.lacomi.org www.facebook.com/comissiosantantoniabat twitter.com/lacomi
SECCIONS
ACTIVITATS
Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.
MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3
MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18
DISSENY GRÀFIC I CREACIÓ WEB 635 80 65 38 [email protected]
ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]
Comerços col·laboradors15/10 · Carnada de germanor
22/10 · 7h · Travessa Cap de Creus - Cadaqués
31/10 · Castanyada
12/11 · Caminada Matinal pel Puig de la Creu
19/11 · 18h · Obra de teatre L’Aplec ‘Coral’
17/12 · Caminada i xocolatada per la Marató de TV3
26/12 · 30/12 · 07/01 · Els Pastorets de Canovelles
47Agenda
