100 anys del Genocidi Armeni oblidat.docx

100 anys del Genocidi Armeni oblidat----------------------------------------------------

Diu que Adolf Hitler va invocar el Genocidi Armeni, executat sols un quart de segle enrere, per proclamar que la soluci final, en lobsessi antisemita alemanya, seria igualment oblidada. La Histria no ha reconegut Hitler com a futurleg per li ha donat la ra en la descripci de la injustcia que el mn ha coms en vers un dels ms importants pobles de lantiguitat, avui redut al seu refugi postsovitic, que no arriba als trenta mil kilmetres quadrats i amb menys de tres milions dhabitants. No s pas si lactual Repblica dArmnia, que va poder acollir una part dels supervivents de les matances de 1915, ser capa dorganitzar una commemoraci prou digna del centenari, ateses les dificultats poltiques i econmiques que caracteritzen aquell pas, per entenc que la histria daquell genocidi ja s patrimoni de tots els pobles en lluita, entre els quals, el catal. Tenim lobligaci moral de participar i fins dimpulsar accions que reivindiquin el reconeixement internacional daquella atrocitat, el pagament dindemnitzacions per part dels culpables i la restituci del seu territori nacional.

Lantiga Constantinoble grecocristiana shavia caracteritzat per les seves massacres internes. Dentre tantes, tingu molta anomenada la matana de 60.000 Venecians, Genovesos, Pisans i Amalfitans lany 1182. Arribats els Turcs, la rebatejada Istambul no seria cap excepci i lany 1896 hi hagu una matana terrible dArmenis, continuaci de la de dos anys enrere a mans dels Kurds, sumant 300.000 assassinats. Malgrat que limperi Otom era una entitat poltica pluritnica i plurireligiosa on els Armenis estaven reconeguts i respectats per la Constituci, anomenats Millet-i Sadka ("naci lleial"), el rgim autocrtic dAbdul Hamid II, en connivncia amb els democratitzadors Joves Turcs, va dur a terme el genocidi lany 1915 amb lexcusa destar lluitant contra la sublevaci separatista duna milcia armnia recolzada pe Rssia.

El modern independendentisme catal dels anys vuitanta express sovint la seva solidaritat amb la lluita armnia de la dispora, i Catalunya ha reivindicat el reconeixement internacional del Genocidi Armeni, que la majoria del mon (comenant per Israel i Espanya) els ha negat. El Parlament de Catalunya, en la seva Ressoluci 626/VIII, de 26 de febrer de 2010, reconeixia que els fets patits per la poblaci armnia entre els anys 1915 i 1921 tenen la consideraci dun veritable genocidi, dacord amb la Convenci de les Nacions Unides per a la prevenci i el cstig del crim de genocidi.

Personalment, he conegut fora armenis de la dispora, i tamb de lArmnia actual. Curiosament, he percebut menys autoestima en els darrers. Fa poques setmanes, un dells, originari dErevan i immigrat a Barcelona, em deia: vam ser el bressol de la humanitat i hem esdevingut un poble escarmentat i parapetat entre enemics, i afegia: el triomf sobre els turcoides (es referiex a Azerbaidjan) en la guerra de lAlt Karabak no ens ha deslliurat de la por, la ineficcia i la corrupci poltica.

En canvi, daltres Armenis de la dispora francesa i americana que vaig conixer a principis dels anys vuitanta, mhavien mostrat major orgull i contundncia, prometent la recuperaci del Mont Ararat, tot i apellar a la venjana per la sang vessada. Uns i altres, per, coincideixen en un cert fatalisme, el dhaver-se dacontentar amb un pas extremadament retallat i envoltat denemics. Tanmateix, all que potser els dol ms que la prpia sang vessada s la traci de pobles que tamb han hagut de lluitar per la seva llibertat per que ara miren cap a un altre costat. No hauria de ser aquest el cas dels Catalans; crec que estem obligats a expressar les nostres mximes expressions de solidaritat coincidint amb els 100 anys daquell crim.

Fantassin