1 · Web viewSegon Cicle Educació Primària Projecte Nombre 3-4 Matemàtiques Comunitat Valenciana...

SEGON CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE NOMBRE 3-4MATEMÀTIQUES

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Segon Cicle: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nombre -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Segon Cicle. L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Segon Cicle de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Nombre -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida dels grups i de les comunitats i actuar conforme a aquests, considerant i respectant la diversitat. (a)

2. Valorar el treball del grup desenvolupant actituds de cooperació i de responsabilitat front les tasques que li corresponen. (b, c)

3. Actuar amb autonomia i iniciativa personal en las activitats habituals i en las relacions de grup. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d’altres membres del grup. (c)

5. Apreciar i valorar las diferències de tipus social, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, i establint relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn quotidià. (d, o)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits atenent a diferents intencions comunicatives i desenvolupar hàbits de lectura. (e)

7. Adquirir els fonaments lèxics i estructurals per a l’aprenentatge d’una o diverses llengües estrangeres. (f)

8. Desenvolupar procediments de recollida i representació de la informació útils per a la resolució de senzills problemes. (g)

9. Reconéixer els coneixements i recursos materials disponibles útils per a la resolució de problemes propis de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental, del territori espanyol i de la Comunitat Valenciana. (h)

11. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social de la Comunitat Valenciana, i conéixer las possibilitats individuals i de grups de contribució a la protecció i millora del medi ambient. (i, n)

12. Familiaritzar-se con l’ús de les noves tecnologies com mitjà per rebre i transmetre informació (j)

13. Procurar el benestar personal, desenvolupant hàbits de salut i higiene que contribuïsquen a un desenvolupament òptim. (k)

14. Usar els distints mitjans d’expressió (verbal, visual, plàstica, musical i matemàtica) de forma individual o integrada, desenvolupar habilitats creatives i de raonament. (l)

15. Desenvolupar la sensibilitat estètica i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, partint del seu entorn pròxim i estenent el seu interés a àmbits cada vegada més amplis i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribuïsquen a la seua cura. (p)

19. Apreciar la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la de la resta. (q)

Els nombres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1. Utilitzar el coneixement matemàtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconéixer el seu caràcter instrumental per a altres camps de coneixement.

2. Reconéixer situacions del seu medi habitual per a la comprensió o el tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de càlcul, formular-les per mitjà de formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

3. Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir amb el seu ús i reconéixer el valor d’actituds com l’exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precisió o la perseverança en la busca de solucions, i l’esforç i interés pel seu aprenentatge.

4. Conéixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques per a afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats d’ús.

5. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals de càlcul mental i mesura, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de problemes, i decidir, en cada cas, els avantatges del seu ús i valorar-ne la coherència dels resultats.

6. Conéixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana.

7. Utilitzar de forma adequada els mitjans tecnològics tant en el càlcul com en la busca, tractament i representació d’informacions diverses, així com per a l’ampliació dels continguts matemàtics i la seua relació amb altres de les distintes àrees del currículum.

8. Identificar formes geomètriques de l’entorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat, i desenrotllar noves possibilitats d’acció.

9. Utilitzar tècniques elementals d’arreplega de dades per a obtenir informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn; representar-la de forma gràfica i numèrica i formar-s’en un juí.

10. Resoldre i plantejar problemes matemàtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats.

11. Inventar i formular problemes matemàtics usant de forma lògica i creativa la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita.

12. Emprar adequadament el llenguatge matemàtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous.

13. Fomentar la utilització del llenguatge propi del camp científic amb precisió, tant de les Matemàtiques com del conjunt de les ciències.

14. Comprendre la necessitat de l’argumentació per mitjà de raonaments lògics en l’estudi de les Matemàtiques.

15. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en l’àrea.

16. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició i la resolució de problemes

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CICLE DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

1. Comprendre i produir informacions i missatges relatius a fets i situacions de la vida quotidiana aplicant coneixements matemàtics. (1)

2. Formular i resoldre expressions aritmètiques utilitzant els algoritmes de càlcul i valorant les estimacions dels resultats. (2)

3. Aplicar l’abstracció, la simbolització, la deducció i la formalització en la vida quotidiana i les seues activitats escolars. (2)

4. Perseverar en la recerca de solucions aplicant diferents alternatives i considerant la precisió de les respostes. (3)

5. Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir con el seu ús. (3)

6. Confiar en les pròpies habilitats matemàtiques per fer front a situacions de la vida quotidiana de diferent índole. (4)

7. Desenvolupar i aplicar estratègies personals de càlcul mental i mesura per resoldre situacions problemàtiques. (5)

8. Mesurar expressant els resultats en unitats tradicionals de mesura de la Comunitat Valenciana. (6)

9. Realitzar càlculs i tractar la informació numèrica utilitzant els mitjans tecnològics moderns. (7)

10. Representar i descriure els elements espacials del seu entorn a través de formes geomètriques. (8)

11. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades i representar de forma gràfica i numèrica els fenòmens i situacions del seu entorn. (9)

12. Resoldre problemes comprovant els resultats obtinguts i explicant correctament el procediment seguit. (10)

13. Formular problemes matemàtics expressant-se de forma lògica oralment i per escrit. (11)

14. Emprar el llenguatge matemàtic específic per descriure relacions o propietats. (12)

15. Valorar la precisió del llenguatge matemàtic per expressar situacions de l’entorn immediat. (13)

16. Argumentar con un raonament lògic situacions de diferent índole. (14)

17. Comprendre textos científics desenvolupant estratègies particulars. (15)

18. Exposar idees utilitzant un llenguatge correcte que incorpore el vocabulari específic de les matemàtiques. (16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Matemàtiques de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle d’aquesta àrea.

7

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segon Cicle: Tercer Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSSegon Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Cicle

Treballar amb nombres fins de cinc xifres.

Desenvolupar i aplicar estratègies personals de càlcul mental i mesura per resoldre situacions problemàtiques (6)

Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a sis xifres, indicant el valor posicional de les seues xifres (1)

Sumar, restar, multiplicar i fer divisions exactes i enteres.

Formular i resoldre expressions aritmètiques utilitzant els algoritmes de càlcul i valorant les estimacions dels resultats (2)

Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre de dues xifres, comprovant aritmèticament la correcció del resultat obtingut (2)

Resoldre problemes amb les quatre operacions bàsiques.

Resoldre problemes utilitzant el vocabulari matemàtic específic adequat (17)

Resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant una o dues operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables (7)

Reconéixer tipus de rectes i d’angles. Representar i descriure els elements espacials del seu entorn a través de formes geomètriques (9)

Mesurar angles amb el transportador. Classificar, anomenar i comparar angles (16)

Estimar, comparar i calcular magnituds de longitud, pes, capacitat, temps i diners.


Fer, en contextos reals, estimacions i mesuraments triant, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajusten a la grandària i la naturalesa de l’objecte que s’ha de mesurar, tenint en compte les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (13)

Llegir i representar coordenades al pla. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades i representar de forma gràfica i numèrica els fenòmens i situacions del seu entorn (10)

Classificar figures planes i utilitzar la quadrícula per a expressar la mesura de la superfície de quadrats, rectangles i triangles rectangles (18)

Treballar amb figures i cossos geomètrics.

Representar i descriure els elements espacials del seu entorn a través de formes geomètriques (9)

Identificar figures planes i cossos geomètrics, i anomenar i reconéixer els seus elements bàsics (costats, vèrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria) (17)

Obtenir i organitzar la informació d’un gràfic.

Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades i representar de forma gràfica i numèrica els fenòmens i situacions del seu entorn (10)

Obtindre i comunicar informació, de forma clara i ordenada, a partir de l’estudi i la representació de pictogrames i diagrames de barres senzills (21)

Utilitzar la calculadora per fer operacions senzilles.

Realitzar càlculs i tractar la informació numèrica utilitzant els mitjans tecnològics moderns (8)


8

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Aplicar propietats dels cossos geomètrics per a quantificar la realitat



Interpretar gràfics que representen fenòmens relacionats amb l’entorn immediat.



Calcular amb euros en operacions de compra.

Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir amb el seu ús (4)

Reconéixer si es pot o no adquirir un article qualsevol, comparar el preu que marca amb una quantitat de monedes de curs legal, llegir, escriure i ordenar els nombres que marquen diferents preus, amb notació decimal fins als cèntims, si és necessari (11)

Llegir plànols i mapes i trobar-hi informació.


Situar i expressar correctament la localització d’un element en un croquis o en un pla senzill (14)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Convertir informació entre codis diferents, per exemple codi geomètric, algebraic, gràfic, numèric, etc.

Aplicar el llenguatge matemàtic en diferents àmbits de la vida quotidiana i en altres àrees de coneixement (14)

Entendre els missatges dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic (23)

Organitzar la informació en taules, llistes i columnes per facilitar-ne la interpretació.


Construir taules senzilles d’arreplega de dades, proporcionats des de diversos mitjans (premsa, llibres, informàtics), reconeixent i indicant la freqüència absoluta d’eixes dades, i expressar el resultat de forma gràfica (20)

Relacionar les dades d’un problema construint expressions que permeten resoldre’l.


Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació, aplicant dos operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies de resolució (22)

Accedir a recursos educatius a través d’Internet.



9

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Planificar estratègies per resoldre els problemes plantejats.



Aplicar criteris de classificació per organitzar la informació.



Desenvolupar estratègies de càlcul mental per abordar altres situacions amb més possibilitats d'èxit.


Fer mentalment càlculs senzills sobre les quatre operacions (5)

Proposar o comprovar hipòtesis justificant-ne l’enunciat.

Argumentar idees mitjançant raonaments lògics (15)

Formular, de manera congruent, enunciats de la vida real i preguntes que es corresponguen amb una suma, una resta, una multiplicació o una divisió senzilles (9)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Perseverar en l’aplicació dels procediments matemàtics apresos.

Comunicar relacions i propietats emprant els conceptes matemàtics precisos (13)

Assegurar-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que els resultats obtinguts en la resolució de problemes de la vida quotidiana són raonables i donar-los amb l’aproximació adequada (8)

Esforçar-se a resoldre les activitats de complexitat creixent.

Perseverar en la recerca de solucions aplicant diferents alternatives i considerant la precisió de les respostes (3)

Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació, aplicant dues operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies de resolució (22)

Comprovar les resolucions dels problemes per millorar l'aplicació dels procediments.

Confiar en les pròpies habilitats matemàtiques per fer front a situacions de la vida quotidiana de diferent índole (5)


Reflexionar sobre l’origen dels errors comesos per aprendre a evitar-los.


Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dos operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables (7)

10

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Entendre els enunciats de les diferents activitats.

Comprendre i produir informacions i missatges relatius a fets i situacions de la vida quotidiana aplicant coneixements matemàtics (1)


Llegir i escriure nombres de fins a cinc xifres.

Resoldre problemes utilitzant el vocabulari matemàtic específic adient (17)


Explicar l’estratègia utilitzada per resoldre un problema.

Expressar-se correctament en el plantejament i la resolució de problemes matemàtics (11)

Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes (24)

Extraure diferències i similituds comparant descripcions d’imatges i d’objectes reals.



Resumir per escrit o oralment les característiques d'un gràfic estadístic.


Obtenir i comunicar informació, de forma clara i ordenada, a partir de l’estudi i la representació de pictogrames i diagrames de barres senzills (21)

Emprar els termes específics de la geometria per descriure una figura o un cos geomètric.



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Desenvolupar mètodes creatius per resoldre problemes.



Reconéixer pautes geomètriques en edificis de diferents cultures


Utilitzar les nocions bàsiques de moviments geomètrics, per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per a valorar expressions artístiques (19)

Reconéixer el valor de la geometria per analitzar construccions arquitectòni-ques.



11

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Fer faena en equip per resoldre activitats complexes.



Argumentar davant la resta de la classe els avantatges o els inconvenients d’una decisió determinada.



Aprendre a acceptar els punts de vista diferents del propi


Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dos operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables (7)

Segon Cicle: Quart Curs

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESQuart Curs



Treballar amb nombres de fins a set xifres



Sumar, restar, multiplicar i fer divisions exactes i enteres



Representar i comparar fraccions. Conéixer el concepte de probabilitat


Llegir, escriure i representar fraccions el denominador del qual siga un nombre menor que deu, així com ordenar fraccions del mateix denominador (10)

Reconéixer tipus de rectes i angles Representar i descriure els elements espacials del seu entorn a través de formes geomètriques (9)

Mesurar angles amb el transportador. Classificar, anomenar i comparar angles (16)

Estimar, comparar i calcular magnituds de longitud, pes, capacitat, temps i diners


Fer, en contextos reals, estimacions i mesuraments triant, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajusten a la grandària i la naturalesa de l’objecte que s’ha de mesurar, tenint en compte les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (13)

Llegir i escriure nombres decimals Comprendre i produir informacions i missatges relatius a fets i situacions de la vida quotidiana aplicant

Intercalar nombres naturals, decimals i fraccions entre dos nombres donats (4)

12

coneixements matemàtics (1)

Treballar amb polígons i cossos geomètrics



Reconéixer la simetria d’una figura. Conéixer la circumferència



Orientar-se en el pla i usar les coordenades


Situar i expressar correctament la localització d’un element en un croquis o en un plànol senzill ( 14)

Usar la probabilitat i estadística. Organitzar dades gràficament


Obtenir i comunicar informació de forma clara i ordenada a partir de l’estudi i la representació de pictogrames i diagrames de barres senzills (21)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Quantificar la realitat aplicant propietats de figures i cossos geomètrics



Expressar magnituds reals amb nombres decimals


Triar adequadament la unitat de mesura, segons la quantitat de magnitud que es mesure, en situacions de la vida real, i establir equivalències, amb nombres positius, entre la unitat triada i altres unitats d’eixa magnitud: longitud (quilòmetre, metre, decímetre, centímetre); capacitat (litre, decilitre, centilitre); pes (quilogram i gram); temps (any, mes, dia, hora, minut, segon) (12)

Simular compres i vendes amb euros Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana i gaudir con el seu ús (4)

Reconéixer si es pot o no adquirir un article qualsevol, comparar el preu que marca amb una quantitat de monedes de curs legal, llegir, escriure i ordenar els nombres que marquen diferents preus, amb notació decimal fins als cèntims, si és necessari (11)

Aplicar les fraccions en situacions quotidianes


Llegir, escriure i representar fraccions el denominador del qual siga un nombre menor que deu, així com ordenar fraccions del mateix denominador (10)

Llegir balances i rellotges digitals Desenvolupar i aplicar estratègies personals de càlcul mental i mesura per resoldre situacions problemàtiques (6)

Fer, en contextos reals, estimacions i mesuraments triant, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que

13

millor s’ajusten a la grandària i la naturalesa de l’objecte que s’ha de mesurar, tenint en compte les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana (13)

Reconéixer el perímetre i la superfície de figures geomètriques i d'objectes tridimensionals



TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Interpretar informació expressada en diferents codis, com ara geomètric, algebraic, gràfic, numèric, etc.



Organizar la informació en taules, llistes, columnes, per facilitar la interpretació


Construir taules senzilles de recollida de dades, proporcionats des de diversos mitjans (premsa, llibres, informàtics), reconeixent i indicant la freqüència absoluta d’eixes dades, i expressar el resultat de forma gràfica (20)

Establir relacions entre dades expressades en diferents llenguatges o unitats



Utilitzar Internet per buscar i seleccionar informació


Obtenir i comunicar informació, de forma clara i ordenada, a partir de l’estudi i la representació de pictogrames i diagrames de barres senzills (21)

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Classificar figures o cossos geomètrics Representar i descriure els elements espacials del seu entorn a través de formes geomètriques (9)


Desenvolupar estratègies de càlcul mental per abordar altres situacions amb majors possibilitats d'èxit


Fer mentalment càlculs senzills sobre les quatre operacions (5)

Resoldre els problemes plantejats planificant una estratègia adequada


Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació, aplicant dues operacions amb nombres naturals com a màxim,

14

així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies de resolució (22)

Argumentar i rebatre hipòtesis pròpies o alienes aplicant la lògica matemàtica


Formular, de manera congruent, enunciats de la vida real i preguntes que es corresponguen amb una suma, una resta, una multiplicació o una divisió senzilles (9)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Comprovar que les solucions obtingudes responen a les condicions enunciades en un problema



Perseverar en la pràctica del càlcul escrit i mental



Esforçar-se per resoldre les activitats de creixent complexitat

Resoldre problemes utilitzant el vocabulari matemàtic específic adient (17)


Reconéixer i corregir els errors comesos com a part de l'aprenentatge


Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dues operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables (7)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Llegir i escriure nombres de fins a set xifres i nombres decimals



Explicar les etapes en què es divideix la resolució d'un problema



Entendre els enunciats de les diferents activitats

Comprendre i produir informacions i missatges relatius a fets i situacions de la vida quotidiana aplicant


15

coneixements matemàtics (1)

Descriure figures i objectes amb el lèxic propi de la geometria



Utilitzar els termes específics del sistema de numeració decimal



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Resoldre situacions problemàtiques aplicant mètodes creatius



Reconéixer la bellesa de la simetria en figures geomètriques, escultures i edificis



Valorar la universalitat dels sistemes d'unitats de mesura


Triar adequadament la unitat de mesura, segons la quantitat de magnitud que es mesure, en situacions de la vida real, i establir equivalències, amb nombres positius, entre la unitat triada i altres unitats d’eixa magnitud: longitud (quilòmetre, metre, decímetre, centímetre); capacitat (litre, decilitre, centilitre); pes (quilogram i gram); temps (any, mes, dia, hora, minut, segon) (12)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Aprendre a considerar els punts de vista diferents del propi



Resoldre les activitats més complexes treballant en equip


Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dues operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són

16

raonables (7)

Argumentar davant els altres els avantatges o els inconvenients d'una determinada decisió


Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dues operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables (7)

17

4. CONTINGUTS4.A ESTRUCTURA

SEGON CICLE: TERCER CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres naturals– Els nombres naturals menors que el milió: lectura i escriptura. – El Sistema de Numeració Decimal: valor posicional de les xifres. – Ordre entre els nombres. Notació. – Arredoniment de nombres naturals a les desenes, centenes i unitats de miler. Concepte de fracció com relació entre les parts i el tot.Operacions– Operacions amb nombres naturals: addició, substracció, multiplicació i divisió sencera per un nombre de dues xifres. – Identificació i ús dels termes propis de la multiplicació: factors , multiplicant, multiplicador i producte. – Multiplicació d'un nombre per la unitat seguida de zeros i per desenes i centenes completes. – Utilització en situacions familiars de la multiplicació per efectuar recomptes, en disposicions rectangulars i en problemes combinatoris en els que intervé la llei del producte.– Identificació i ús dels termes propis de la divisió: dividend, divisor, quocient i resta. – Utilització en contextos reals de la divisió per repartir i per agrupar. – Ús de la relació que existeix entre dividend, divisor, quocient i resta com a prova de la divisió, en casos senzills. – Utilització dels nombres i el càlcul numèric per resoldre problemes en situacions reals, explicant oralment i per escrit els processos de resolució i els resultats obtinguts. – Lectura i escriptura de nombres ordinals.Estratègies de càlcul– Descomposició, de forma additiva i de forma additiva-multiplicativa, de nombres menors que un milió, atenent al valor posicional de les seues xifres. – Construcció de sèries numèriques de cadències 2, 10, 100 a partir de qualsevol nombre. – Utilització dels algorismes estàndard, en contextos de resolució de problemes, de suma, resta, multiplicació i divisió per una xifra. – Elaboració i ús d'estratègies de càlcul mental. – Estimació de resultats, assegurant-se, mitjançant algun tipus d'estratègia, que el resultat obtingut és raonable. – Utilització de la calculadora en la resolució de problemes de la vida quotidiana quan, segons el parer del mestre, ho aconselle la complexitat dels càlculs.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat i pes– Unitats del Sistema Mètric Decimal i equivalències. – Expressió en forma simple d'una mesura de longitud, capacitat o pes donada en forma complexa i a l’inrevés. – Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes i superfície donades de manera simple. – Realització de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals en contextos quotidians, utilitzant també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. – Elecció de la unitat més adequada per a l'expressió d'una mesura. – Comparació i ordenació d'unitats i quantitats d'una mateixa magnitud. – Elaboració i utilització d'estratègies per mesurar.

18

– Estimació de mesures d'objectes de la vida quotidiana. – Explicació oral i escrita del procés seguit i de l'estratègia utilitzada en el mesurament. – Interés per conéixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el procés seguit.Mesura del temps– Lectura correcta en rellotges analògics i digitals. Utilització de mesures de temps (segon, minut, hora, dia i any). – Equivalències entre diferents unitats de temps. Expressió en minuts i segons d’una quantitat de temps donada en forma complexa.– Càlcul de l'hora abans o després d’un interval de temps donat.Sistema monetari de la Unió Europea.– Unitat principal: l'euro. – Múltiples i submúltiples de la unitat principal. – Equivalències entre monedes i bitllets.

BLOC 3. GeometriaLa situació a l’espai– Localització precisa d'elements a l'espai. – Representació elemental d'espais coneguts: plànols i maquetes. Descripció de posicions i moviments en un context topogràfic. – Localització de punts, donat un sistema de referència ortonormal, utilitzant coordenades cartesianes. – Interpretació de croquis i plànols senzills. – Línies rectes i corbes. Rectes paral·leles, perpendiculars i obliqües. – Relació entre el concepte d'angle i el de gir.Formes planes i espaials– Figures geomètriques. Elements bàsics: costat, vèrtex, base, diagonal, angle, eixos de simetria. – La circumferència i el cercle. Elements bàsics: centre, ràdio, diàmetre, corda i arc.– Cossos geomètrics: reconeixement de prismes, piràmides i cossos redons. Elements bàsics de poliedres: cares, vèrtexs i arestes. – Classificació de figures i cossos geomètrics utilitzant diversos criteris. – Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana. – Descripció de la forma d'objectes utilitzant el vocabulari geomètric bàsic. – Construcció de figures geomètriques planes a partir de dades i de cossos geomètrics a partir d'un desenvolupament. Exploració de formes geomètriques elementals. – Comparació i classificació d'angles: rectes, aguts i obtusos, plans, majors de 180º i complets.Regularitats i simetries– Transformacions mètriques: translacions, girs i simetries. – Identificació de translacions, girs i simetries en l’entorn familiar i en la natura.

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics i taules– Recollida i registre de dades sobre objectes, fenòmens i situacions familiars utilitzant tècniques elementals d'enquesta, observació i mesurament. – Lectura, interpretació i elaboració de taules de doble entrada d'ús habitual a la vida quotidiana. – Realització de gràfiques senzilles: pictogrames, diagrames de barres. – Interpretació i descripció verbal d'elements significatius de gràfics senzills relatius a fenòmens familiars. – Disposició a l'elaboració i presentació de gràfics i taules de forma ordenada i clara.Caràcter aleatori d'algunes experiències

19

– Valoració dels resultats d'experiències en les quals intervé la sort, per apreciar que hi ha successos més o menys probables i la impossibilitat de predir un resultat concret. – Introducció al llenguatge de l'atzar.Continguts comuns a tots els blocs– Confiança en les pròpies possibilitats i constància per utilitzar els nombres, les seues relacions i operacions per obtenir i expressar informacions, manifestant iniciativa personal en els processos de resolució de problemes de la vida quotidiana. – Interés per la presentació neta, ordenada i clara dels càlculs i dels seus resultats. – Disposició per desenvolupar aprenentatges autònoms en relació amb els nombres, les seues relacions i operacions. – Confiança en les pròpies possibilitats per compartir amb els altres els processos que utilitzen la mesura per obtenir i expressar informacions i per resoldre problemes en situacions reals. – Interés per la presentació neta i ordenada del procés i l'expressió de mesures. – Interés per l'elaboració i per la presentació acurada de les construccions geomètriques. – Confiança en les pròpies possibilitats i constància per utilitzar les construccions geomètriques i els objectes i les relacions espacials. – Confiança en les pròpies possibilitats, i curiositat, interés i constància en la interpretació de dades presentades de forma gràfica. – Gust per compartir els processos de resolució i els resultats obtinguts. Col·laboració activa i responsable en el treball en equip.

SEGON CICLE: QUART CURS

BLOC 1. NOMBRES I OPERACIONSNombres naturals– Els nombres naturals menors que el milió: lectura i escriptura. – El Sistema de Numeració Decimal: valor posicional de les xifres. – Ordre entre els nombres. Notació. – Arredoniment de nombres naturals a les desenes i centenes. – Concepte de fracció com a relació entre les parts i el tot. Fraccions pròpies. Representació gràfica. Fraccions equivalents a una fracció pròpia.– Ordenació de fraccions senzilles. – Iniciació al nombre decimal: dècimes i centèsimes.– Escriptura decimal i fraccionària d'un nombre no natural.Operacions– Operacions amb nombres naturals: addició, substracció, multiplicació i divisió, sencera per un nombre de dues xifres. Identificació i ús dels termes propis de la multiplicació: factors, multiplicant, multiplicador i producte.– Multiplicació d'un nombre per la unitat seguida de zeros i per desenes i centenes completes. Utilització en situacions familiars de la multiplicació per efectuar recomptes, en disposicions rectangulars i en

problemes combinatoris en els que intervé la llei del producte.– Identificació i ús dels termes propis de la divisió: dividend, divisor, quocient i resta. – Utilització en contextos reals de la divisió per repartir i per agrupar. – Ús de la relació que existeix entre dividend, divisor, quocient i resta com a prova de la divisió, en casos senzills. – Utilització dels nombres i el càlcul numèric per resoldre problemes en situacions reals, explicant oralment i per escrit els processos de resolució i els resultats obtinguts. Estratègies de càlcul– Descomposició, de forma additiva i de forma additiva-multiplicativa, de nombres menors que un milió, atenent al valor posicional de les seues xifres.

20

Construcció de sèries numèriques de cadències 2, 10, 100 a partir de qualsevol nombre i de cadències 5, 25 i 50 a partir de múltiples de 5, 25 i 50 respectivament, tant ascendents com descendents.

– Utilització dels algorismes estàndard, en contextos de resolució de problemes, de suma, resta, multiplicació i divisió per una xifra. – Elaboració i ús d'estratègies de càlcul mental. – Estimació de resultats, assegurant-se, mitjançant algun tipus d'estratègia, que el resultat obtingut és raonable. – Utilització de la calculadora en la resolució de problemes de la vida quotidiana quan, segons el parer del mestre, ho aconselle la complexitat dels càlculs.

BLOC 2. La mesura, l’estimació i el càlcul de magnitudsLongitud, capacitat, pes i superfície– Unitats del Sistema Mètric Decimal i equivalències. – Expressió en forma simple d'una mesura de longitud, capacitat o pes donada en forma complexa i a l’inrevés. – Sumar i restar mesures de longitud, capacitat, pes i superfície donades en forma simple. – Realització de mesuraments usant instruments i unitats de mesura convencionals en contextos quotidians, utilitzant també les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. – Elecció de la unitat més adequada per a l'expressió d'una mesura. – Comparació i ordenació d'unitats i quantitats d'una mateixa magnitud. – Elaboració i utilització d'estratègies per mesurar. – Estimació de mesures d'objectes de la vida quotidiana. – Explicació oral i escrita del procés seguit i de l'estratègia utilitzada en el mesurament. – Interés per conéixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el procés seguit.Mesura del temps– Lectura correcta en rellotges analògics i digitals. Utilització de mesures de temps (segons, minut, hora, dia i any). – Equivalències entre diferents unitats de temps. – Expressió en minuts i segons d'una quantitat de temps donada en forma complexa. – Càlcul de l'hora abans o després d’un interval de temps donat.Sistema monetari de la Unió Europea– Unitat principal: l'euro. – Múltiples i submúltiples de la unitat principal. – Equivalències entre monedes i bitllets.

BLOC 3. GeometriaLa situació a l’espai– Localització precisa d'elements en l'espai. – Representació elemental d'espais coneguts: plànols i maquetes. Descripció de posicions i moviments en un context topogràfic. – Localització de punts, donat un sistema de referència ortonormal, utilitzant coordenades cartesianes. – Interpretació de croquis i plànols senzills. – Línies rectes i corbes. Rectes paral·leles, perpendiculars i obliqües. – Relació entre el concepte d'angle i el de gir.Formes planes i espaials– Figures geomètriques. Elements bàsics: costat, vèrtex, base, diagonal, angle, eixos de simetria. – La circumferència i el cercle. Elements bàsics: centre, ràdio, diàmetre, corda i arc.– Cossos geomètrics: reconeixement de prismes, piràmides i cossos redons. Elements bàsics de poliedres: cares, vèrtexs i arestes. – Classificació de figures i cossos geomètrics utilitzant diversos criteris.

21

– Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana. – Descripció de la forma d'objectes utilitzant el vocabulari geomètric bàsic. – Construcció de figures geomètriques planes a partir de dades i de cossos geomètrics a partir d'un desenvolupament. Exploració de formes geomètriques elementals. – Comparació i classificació d'angles: rectes, aguts, obtusos plans, majors de 180º i complets.Regularitats i simetries– Transformacions mètriques: translacions, girs i simetries. – Identificació de translacions, girs i simetries en l’entorn familiar i en la natura.

BLOC 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitatGràfics i taules Recollida i registre de dades sobre objectes, fenòmens i situacions familiars utilitzant tècniques elementals d’enquesta,

observació i mesura.– Lectura, interpretació i elaboració de taules de doble entrada d'ús habitual en la vida quotidiana. – Realització de gràfiques senzilles: pictogrames, diagrames de barres. – Construcció de taules de freqüències absolutes. – Interpretació i descripció verbal d'elements significatius de gràfics senzills relatius a fenòmens familiars. – Disposició a l'elaboració i presentació de gràfics i taules de forma ordenada i clara.Caràcter aleatori d'algunes experiències– Valoració dels resultats d'experiències en les quals intervé la sort, per apreciar que hi ha successos més o menys probables i la impossibilitat de predir un resultat concret. – Introducció al llenguatge de l'atzar.Continguts comuns a tots els blocs– Confiança en les pròpies possibilitats i constància per utilitzar els nombres, les seues relacions i operacions per obtenir i expressar informacions, manifestant iniciativa personal en els processos de resolució de problemes de la vida quotidiana. – Interés per la presentació neta, ordenada i clara dels càlculs i dels seus resultats. – Disposició per desenvolupar aprenentatges autònoms en relació amb els nombres, les seues relacions i operacions. – Confiança en les pròpies possibilitats i per compartir amb els altres els processos que utilitzen la mesura per obtenir i expressar informacions i per resoldre problemes en situacions reals. – Interés per la presentació neta i ordenada del procés i l'expressió de mesures. – Interés per l'elaboració i per la presentació acurada de les construccions geomètriques. – Confiança en les pròpies possibilitats i constància per utilitzar les construccions geomètriques i els objectes i les relacions espacials. – Confiança en les pròpies possibilitats, i curiositat, interés i constància en la interpretació de dades presentades de forma gràfica. – Gust per compartir els processos de resolució i els resultats obtinguts. Col·laboració activa i responsable en el treball en equip.

22

4. CONTINGUTS4.B CLASSIFICACIÓ

TERCER CURS

TEMA 1. ELS NOMBRES DE TRES XIFRES

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Unitats, desenes i centenes.

• Nombres fins al 999.•Nombres parells i nombres senars.

• Ordinals fins al 20é.• Comparació i ús dels signes > i <.

• Aproximació a la centena més pròxima.

MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

•Bitllets d’euro.

CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES• Sumar i restar desenes i centenes.• Comprendre l’enunciat d’un problema: triar la pregunta.

TEMA 2. NOMBRES DE QUATRE I DE CINC XIFRES

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Nombres fins al 99.999.

• Comparació i ordre.• Valor relatiu de les xifres.

• Aproximació al miler més pròxim.• Taula de multiplicar del 2.


CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES• Sumar i restar 10 o 100 amb nombres de dos i tres xifres.

•Obtenir dades d’una il·lustració.

TEMA 3. LA SUMA

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Suma de nombres de 4 i 5 xifres.

• Aproximació.• Propietats commutativa i associativa.

• Taula de multiplicar del 5

23


• Obtenir dades d’un gràfic de barres.

CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES• Descompondre per a sumar.

TEMA 4. LA RESTA

NUMERACIÓ I OPERACIONS• La resta portant-ne.• Prova de la resta.

•Relació entre la suma i la resta.

•Aproximació.• Taula de multiplicar del 10.


CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES• Descompondre per a restar.

• Relacionar les dades amb les operacions que resolen un problema.

TEMA 5. LA MULTIPLICACIÓ

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Termes de la multiplicació.• Propietat commutativa.• Taules de multiplicar.• El doble i el triple.• Multiplicar desenes per nombres d’una xifra.


• Organització de les dades: dibuixar gràfics de barres.

CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES

•Descompondre nombres de dues xifres per a sumar.

•Obtenir dades d’una il·lustració.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

REPÀS TRIMESTRAL

TEMA 6. PRACTICA LA MULTIPLICACIÓ

NUMERACIÓ I OPERACIONS

•Multiplicar portant-ne.

24

•Multiplicar nombres de tres i quatre xifres.

•Multiplicar tres nombres.• Multiplicar per nombres acabats en zeros.


• Pictogrames.

CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES•Descompondre nombres de dues xifres per a restar.

• Inventar les preguntes d'un problema.

TEMA 7. LA DIVISIÓ

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Divisió exacta i no exacta.

• Els termes de la divisió.• La prova de la divisió.• Meitat, terç i quart.

MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ•Interpretació de plànols.


•Completar desenes per a sumar.

•Resoldre problemes amb dades innecessàries.

TEMA 8. PRACTICA LA DIVISIÓ

NUMERACIÓ I OPERACIONS• Dividend de dos i tres xifres.

• Separar dues xifres en el dividend.• Meitat, terç i quart.

•Zeros en el quocient.

MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ• Orientació en el plànol: coordenades.


•Multiplicar per desenes.• Elegir una solució raonable per a un problema.

TEMA 9. RECTES I ANGLES

NUMERACIÓ I OPERACIONSMESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

25

• Recta, semirrecta i segment.

•Rectes secants i rectes paral·leles.

•Angles: elements i classes.• Rectes perpendiculars.• Línies poligonals i polígons.

• Orientació en el plànol: coordenades.


•Multiplicar per la unitat seguida de zeros.• Calcular mentalment el resultat aproximat d’un problema.

TEMA 10. FIGURES GEOMÈTRIQUES



• Triangles segons els seus costats i segons els seus angles.

• Classes de quadrilàters.

• Perímetre i simetria de polígons.

• Circumferència i cercle.

• Orientació en el plànol: coordenades.


• Restar 9 a nombres de dos i tres xifres.

• Triar dades coherents amb l’enunciat d’un problema.


REPÀS TRIMESTRAL

TEMA 11. LONGITUD



•Operacions amb segments.

•Metre, decímetre, centímetre, mil·límetre i quilòmetre.

•Estimació de longituds.

•Enquesta i representació gràfica dels resultats.


•Sumar 9 a nombres de dos i tres xifres.

•Obtenir dades d’una il·lustració.26

TEMA 12. PES I CAPACITAT


MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ • El quilogram, el mig quilo i el quart de quilo.

• El gram.• Les balances.• Litre, mig litre i quart de litre.• Estimació de pesos i de capacitats.


•Dividir amb l’ajuda de les taules de multiplicar.• Relacionar les dades amb les operacions que resolen un problema.

TEMA 13. TEMPS I DINERS


MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ • Euros i cèntims d’euro.

• Escriptura decimal d'un preu.

•Rellotge analògic i rellotge digital.• Quarts d’hora i intervals de cinc minuts.

• El calendari.

CÀLCUL MENTAL I PROBLEMES• Sumar 11 a nombres de dos i de tres xifres.• Inventar la pregunta d’un problema

TEMA 14. FRACCIONS


• Termes d’una fracció.

• Lectura i escriptura de fraccions.

• Comparació de fraccions.

• Part d’una col·lecció.

• Probabilitat.

• Segur i impossible.


27

• Restar 11 a nombres de dos i tres xifres.

• Obtenir dades d’una il·lustració.

TEMA 15. COSSOS GEOMÈTRICS


MESURA, GEOMETRIA I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ • Prismes: elements i classes.• Piràmides: elements i classes.• Cossos redons.


•Multiplicar tres nombres.• Dades insuficients per a resoldre un problema.


REPÀS TRIMESTRAL

QUART CURS

TEMA 1. EL SISTEMA DE NUMERACIÓ


• Lectura i escriptura de nombres fins als milions.

• Valor relatiu de les xifres.

• Comparació i ús de signes >, <.

•Aproximació a centenes i milers.

•Nombres ordinals.

• Nombres romans.



• Sumar milers, centenes i desenes.

• Comprendre l’enunciat d’un problema: relació entre les dades i la solució.

TEMA 2. LA SUMA I LA RESTA


• Suma i resta de nombres de cinc xifres.

• Propietats de la suma.

• La prova de la resta.

28

• Estimació de sumes i restes.


•Orientació en el pla: coordenades.


• Sumar nombres de dues xifres.

• Problemes de sumes i restes.

• Obtenir dades d’un esquema.

TEMA 3. LA MULTIPLICACIÓ


• Propietats de la multiplicació.

• Multiplicar per una xifra.

• Multiplicar per un nombre seguit de zeros.

•Descompondre per multiplicar.

•Multiplicar per desenes.


• Orientació en un pla: coordenades.


•Restar desenes de nombres de tres xifres.

•Comprendre l’enunciat d’un problema: relació entre les dades i les operacions.

TEMA 4. PRACTICA LA MULTIPLICACIÓ


• Multiplicació per nombres de dues i tres xifres.

• Zeros intermedis.

• Factors acabats amb zeros.

• Operacions combinades.


• Orientació en un pla: coordenades.

•Organització de la informació: dibuixar gràfics de línies.


• Multiplicar nombres acabats en zero.

TEMA 5. LA DIVISIÓ

29


• Divisió exacta i divisió entera.

• La propietat del residu.

• La prova de la divisió.

• Dividend de tres o més xifres.

• Separar dues xifres al dividend.



•Restar nombres de dues xifres.

•Problemes amb excés d’informació: triar les dades necessàries.


REPÀS TRIMESTRAL

TEMA 6. PRACTICA LA DIVISIÓ


• Zeros al quocient.

• Divisor de dues xifres.

•Separar tres xifres al dividend.

• Meitat, terç i quart.


•Organització de la informació: taules de freqüències, moda i gràfics de barres.


• Descompondre nombres de dues xifres per a sumar.

•Problemes amb diverses operacions.

•Comprendre la pregunta d’un problema: interpretar els resultats de les operacions.

TEMA 7. LES FRACCIONS


• Termes i escriptura d’una fracció.

• Comparació de fraccions.

•Fracció i unitat.

• Parts d’un conjunt.

• Fracció d’un nombre.

• Nombres mixtos.

30


• Probabilitat.


• Sumar 99 a nombres de dues i de tres xifres.

• Inventar preguntes d'acord amb les operacions que resolen un problema.

TEMA 8. PES I CAPACITAT



• Fraccions del quilo.

• El gram.

• La tona.

• Fraccions del litre.

• Decilitre, centilitre i mil·lilitre.


• Restar 99 a nombres de tres xifres.


TEMA 9. LONGITUD



• Submúltiples del metre i equivalències.

• Múltiples del metre i equivalències.

• Escriptura de longituds en forma complexa.

• Orientació en el pla i en l’espai.


• Calcular el doble de nombres de dues i de tres xifres.

• Problemes amb dades insuficients: triar les dades que manquen.

TEMA 10. NOMBRES DECIMALS


• Suma d’un nombre natural i un nombre decimal.


31

• Escriptura de longituds amb nombres decimals.

• Expressió decimal del mig litre.

• Lectura de balances digitals.

• Organització de la informació: interpretar gràfics de línies.


•Calcular la meitat de nombres de dues xifres parells.

•Obtenir dades d’un gràfic.


REPÀS TRIMESTRAL

TEMA 11. TEMPS I DINERS



• Escriptura decimal dels preus.

• Equivalència entre cèntims i euros.

•Quarts d’hora.

• Rellotges digitals.

• Hores, minuts i segons.


• Sumar 999 a nombres de quatre xifres.

• Triar una solució raonable per a un problema.

TEMA 12. LES RECTES I ELS ANGLES



• Recta, semirecta i segment.

• Angle: elements i classes.

• El transportador d’angles.

• Rectes perpendiculars i rectes paral·leles.


• Descompondre per sumar.

•Problemes amb diverses operacions.

32

TEMA 13. POLÍGONS



• Elements i perímetre d’un polígon.

• Classes de triangles.

• Classes de quadrilàters.

• Superfície.


•Restar 999 de nombres de quatre xifres.

• Comprendre l’enunciat d’un problema: relació entre les dades i les operacions.

TEMA 14. CIRCUMFERÈNCIA I SIMETRIA



• Circumferència i cercle.

• Ús del compàs.

• Figures simètriques i eix de simetria.

• Translació de figures.


• Multiplicar per 5.


TEMA 15. COSSOS GEOMÈTRICS



•Prismes: elements i classes.

•Desenvolupament pla d’un prisma.

• Piràmides: elements i classes.

• Cilindre, con i esfera.

• Volum.


• Aproximació en la multiplicació.

•Comprendre un text: triar dades numèriques coherents.

33


REPÀS TRIMESTRAL

AVALUACIÓ DE L’ALUMNE

34

5. UNITATS DIDÀCTIQUESS5.A I B ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

TERCER CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Unitats, desenes i centenes. Regles de formació de nombres de tres xifres.– Lectura, descomposició i comparació de nombres de tres xifres.– Arredoniment a la centena més pròxima. – Nombres parells, nombres imparells i nombres ordinals.– Reconeixement dels símbols , i de les relacions que expressen.– Ordenació de nombres de major a menor i de menor a major utilitzant com a referència la sèrie dels nombres naturals.– Utilització d’estratègies diverses per resoldre una determinada situació problemàtica.– Construcció de les sèries dels nombres parells i dels nombres imparells, i descobriment de la regularitat sobre la qual es construeix.– Determinació mitjançant aproximació del valor d’una realitat quantificable.– Interpretació de taules de dades. – Interés per l’ús de les expressions i dels símbols matemàtics per expressar una situació observada. Curiositat per esbrinar la relació entre els nombres.

TEMA 2. – El sistema de numeració decimal: unitats, desenes, centenes i unitats de mil.– Els nombres de quatre i cinc xifres: lectura, escriptura i descomposició.– El valor de posició d’una xifra.– L’arredoniment de nombres al miler més pròxim.– Descomposició de nombres de quatre xifres en unitats de mil, centenes, desenes i unitats.– Comparació i ordenació de nombres, i expressió de la relació que tenen amb els símbols .– Ordenació de nombres de més gran a més menut i de més menut a més gran utilitzant com a referència la sèrie dels nombres naturals.– Descomposició de nombres de cinc xifres en desenes de mil, unitats de mil, centenes, desenes i unitats.– Ús d’estratègies diverses per resoldre una determinada situació problemàtica.– Interpretació de gràfiques.– Determinació mitjançant aproximació del valor d’una realitat quantificable.– Estimació del resultat d'un càlcul i valoració d'una determinada resposta com a raonable o no.– Maneig de la calculadora per treballar la taula del 2.– Interés per les informacions de naturalesa numèrica i valoració positiva de l’ús dels nombres a la vida quotidiana.

TEMA 3. – La suma portant-ne. L’ús d’aquesta amb nombres de fins a cinc xifres.– La compleció de desenes de mil.– La suma de nombres de 4 i 5 xifres. La suma de més de dos nombres. – Propietat commutativa de la suma, i la comprovació i la utilització d’aquesta per aconseguir estratègies personals de càlcul.– L’agrupament per poder sumar mentalment.– La suma de quantitats arredonides per aproximar un resultat.

35

– Extracció d’una informació nova a partir de l’observació i la comparació de les dades numèriques contingudes en una taula o un gràfic de barres.– Recerca d'informacions en un pla que resolen una situació de suma.– Identificació de problemes de la vida quotidiana que estiguen associats a situacions de suma. – Estimació del resultat d’un problema i comprovació de l’encert de l’estimació mitjançant el càlcul exacte.– Disposició favorable per utilitzar les dades d'una taula i interés en l'exploració de formes per resoldre una situació problemàtica.– Maneig de la calculadora per treballar la taula del 5.

TEMA 4. – La resta portant-ne.– La resta de nombres de 3 xifres.– La tècnica de la resta portant-ne.– L’estimació del resultat d’una resta.– La prova de la resta. La relació entre la suma i la resta.– Utilització d’estratègies per portar a terme estimacions i ordenacions.– Automatització de la resta portant amb nombres fins a cinc xifres, i de l’algoritme corresponent. Utilització de la resta portant-ne abreujada.– Obtenció de dades de gràfics per a la resolució de problemes.– Identificació de problemes de la vida quotidiana que estiguen associats a situacions de suma o resta i elecció de l’operació adequada per resoldre’ls.– Apreciació de la utilitat dels nombres en situacions específiques de la vida quotidiana.– Curiositat per descobrir la mesura d’objectes de l’entorn natural.– Maneig de la calculadora per treballar la taula del 10.– Interés per les noves possibilitats de càlcul que ofereix la resta portant-ne.

TEMA 5. – Escriptura de la multiplicació. La multiplicació com a suma de sumands iguals.– Els termes de la multiplicació: factors i producte.– La propietat commutativa de la multiplicació.– Diferents posicions de l’algoritme de la multiplicació: la posició vertical i la posició horitzontal.– Les taules de multiplicar del 2 al 10.– El doble i el triple. – La multiplicació de la desena i la sèrie del deu. Producte per desenes.– Problemes amb multiplicacions.– Construcció de les taules de multiplicar, com a sèries de productes, amb l’ajuda de la calculadora.– Resolució de multiplicacions utilitzant les taules.– Automatització de la multiplicació amb desenes.– Construcció de gràfics de barres.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6. – La multiplicació de nombres de 2 xifres sense portar-ne.– La multiplicació portant-ne.– La multiplicació de nombres de 3 i 4 xifres. El producte de tres factors.– La multiplicació per 10, per 100 i per 1.000. La multiplicació de centenes: multiplicar per un nombre seguit de zeros.

36

– Resolució de diversos problemes en els quals s’hagen de multiplicar centenes. I automatització de la multiplicació de centenes.– Resolució de productes amb ajuda de la multiplicació portant-ne.– Interpretació i resolució de pictogrames.– Aplicació de l’algoritme en la multiplicació de nombres de dos, tres i quatre xifres. I resolució de productes de tres factors.– Utilització de la multiplicació en la resolució de situacions problemàtiques de la vida quotidiana.– Gust per la bona presentació dels factors i del resultat d’una multiplicació.– Perseverança en l’obtenció del resultat d’una multiplicació.

TEMA 7. – La divisió com a operació inversa de la multiplicació.– La divisió exacta. Repartiment no exacte. La divisió no exacta.– Càlcul escrit.– La prova de la divisió.– Escriptura i realització de la divisió que resol un problema de repartiment plantejat com invers de la multiplicació.– Resolució de problemes en què s’utilitza la divisió exacta o no exacta.– Utilització del concepte de "inversa de la multiplicació" per elaborar estratègies de càlcul en situacions en què intervé la divisió.– Automatització de l'algoritme simplificat de la divisió.– Ús de diferents llenguatges per descriure situacions de divisió.– Identificació dels termes de la divisió i automatització de l’algoritme.– Resolució de problemes amb elecció entre diferents resultats, i comprovació.– Curiositat per indagar la relació entre la divisió i la multiplicació.– Valoració positiva de la utilitat de la divisió en la resolució de repartiments i agrupacions en la vida quotidiana.– Ús de la divisió per calcular el valor de les parts iguals d'un tot: meitat, terç i quart.– Perseverança i confiança en el procés de recerca de solucions a un problema de divisió.

TEMA 8. – La divisió simplificada.– Dividend de dues i tres xifres.– Dividend amb la primera xifra més gran, igual o menor que el divisor.– Els quocients acabats en zero i els zeros intermedis en el quocient.– Els plans i les coordenades.– Explicació oral del procés seguit en la divisió.– Pràctica de la divisió, de la prova de la divisió i comprensió de la relació entre multiplicació i divisió.– Automatització de l’algoritme simplificat de la divisió.– Càlcul mental per resoldre situacions en les quals intervé la divisió.– Ús de la divisió per calcular el valor de les parts iguals d’un tot: meitat, terç i quart.– Curiositat per esbrinar la relació entre la divisió i la multiplicació.– Apreciació de la utilitat de la divisió com a repartiments i agrupacions en la vida quotidiana.– Interés per conéixer estratègies de càlcul.– Confiança en les capacitats pròpies a l’hora de fer càlculs mentalment.

TEMA 9. – L’angle: costats i vèrtexs.– Tipus d’angles: recte, agut i obtús.

37

– Les rectes secants, les rectes paral·leles i les rectes perpendiculars.– Les línies poligonals, els polígons i els seus elements: costats, vèrtexs i angles.– Identificació i comparació de segments.– Dibuix de segments iguals a uns altres. Utilització del regle per comparar i traçar segments.– Ordenació d’angles de més gran a més menut. – Identificació en objectes quotidians d’angles i rectes secants, paral·leles i perpendiculars.– Reconeixement i comptatge dels segments que formen una línia poligonal.– Distinció i dibuix de línies poligonals obertes i tancades.– Identificació i enumeració dels elements d’un polígon.– Construcció de polígons a partir d'un núvol de punts.– Dibuix de polígons i observació de les regularitats i les relacions existents entre ells. – Localització de punts i realització de recorreguts en una quadrícula.– Càlcul aproximat d'un resultat per resoldre un problema.

TEMA 10. – Els triangles, classificació segons els seus costats i els seus angles. Construcció de triangles amb materials manipulables.– Els quadrilàters: polígons de quatre costats. Observació de la relació del nombre de costats d’un polígon amb el nom

que l’identifica. Classes de paral·lelograms.– El perímetre d’un polígon: observació, mesura i càlcul en figures geomètriques.– Valoració de la importància i utilitat dels mesuraments de perímetres.– La simetria. Eix de simetria dels objectes. Reconeixement de figures simètriques. – Traçat dels eixos de simetria en objectes de l’entorn immediat de l’alumnat– La circumferència i el cercle. Construcció i manipulació de cercles de paper per observar elements de regularitat i de

simetria. – Comparació i ordenació de diferents circumferències atenent al seu diàmetre.– Descomposició de figures planes. Traçat de les diagonals d’un quadrilàter i reconeixement dels triangles en què es descompon.– Valoració de la necessitat de precisió en el vocabulari geomètric per descriure formes i relacions en l’espai.– Localització de coordenades en la quadrícula.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. – Comparació i suma de longituds. Operacions amb segments.– La unitat principal de longitud: el metre.– El centímetre i el decímetre. Equivalències entre decímetre, centímetre i metre.– La unitat de longitud per a objectes menuts: el mil·límetre.– El quilòmetre: per mesurar llargues distàncies.– Estimació de longituds. L’ús de la unitat més adequada.– Mesurament amb unitats convencionals i no convencionals i comparació dels resultats obtinguts.– Utilització del metre i els regles amb centímetres i mil·límetres per efectuar mesuraments exactes i comparacions entre objectes.– Realització d’estimacions de mesures d’objectes de la classe i de la vida quotidiana. Interés per utilitzar instruments de mesura i emprar les unitats adequades.– Resolució de problemes fent ús de les diferents unitats de longitud. – Realització d’equivalències entre les diferents unitats de longitud.

38

– Tendència a expressar els resultats numèrics dels mesuraments manifestant les unitats utilitzades.– Resolució de problemes obtenint dades de les il·lustracions.

TEMA 12. – Identificació de les unitats convencionals per mesurar el pes i la capacitat (el quilo i el litre).– Reconeixement del valor de les peses en balances en equilibri.– Identificació de les expressions fraccionàries en el mesurament del pes i de la capacitat en situacions de la vida quotidiana.– Realització d'estimacions de pes i capacitat amb elements de l'entorn.– Lectura i comprensió del funcionament de la balança com a instrument de mesura del pes i de la massa.– Comparació de magnituds de pes i de capacitat.– Comparació de fraccions i realització d’operacions amb expressions fraccionàries de pes i de capacitat en situacions de la vida quotidiana.– Explicació oral del procés seguit en la resolució de problemes de recerca de les dades en una imatge.– Valoració de la importància de les unitats de pes i de capacitat, i de les seues expressions fraccionàries més usuals en la vida quotidiana.– Interés per conéixer i identificar les magnituds de pes i de capacitat en elements de l’entorn.– Curiositat per conéixer la balança com a instrument de mesura de pes.– Seguretat en l’expressió de magnituds de pes i de capacitat reconeixent les unitats de mesura adequades.

TEMA 13. – Utilització del sistema monetari: els euros i els cèntims d’euro.– Equivalències entre euros i cèntims d’euro.– El rellotge: els quarts d’hora. Intervals de cinc minuts.– Lectura d’expressions horàries en rellotges d’agulles i digitals.– Transformació i equivalències de les expressions horàries entre el sistema digital i l’analògic.– El calendari. Identificació dels dies de la setmana al calendari.– Realització de problemes amb monedes i bitllets d'euro. Descripció i resolució de problemes de repartiment o d'agrupació. – Realització d'equivalències entre euros i cèntims d'euro en problemes de la vida quotidiana. – Interés pel coneixement del sistema monetari euro.– Deducció de la pregunta adequada a un problema a partir de l’enunciat i de les operacions que el resolen.– Interés per mesurar el temps amb precisió.– Precisió en l’expressió de les referències horàries i en la distribució del temps en els diferents rellotges, tant digitals com analògics.– Valoració de la funció que compleix la lectura correcta del calendari.– Confiança en els procediments propis a l’hora d'enfrontar-se a la resolució de diversos problemes.

TEMA 14. – Els termes d'una fracció: numerador i denominador.– Lectura i escriptura de fraccions.– Comparació de fraccions amb el mateix denominador.– Parts d'una col·lecció.– Esdeveniments segurs, probables i impossibles.– Representació de les parts d'un tot o d'un nombre d'elements d'un grup mitjançant una fracció.– Utilització de mètodes gràfics per representar les fraccions. – Comparació de fraccions iguals referides a unitats diferents o iguals.– Ordenació de fraccions de denominador comú.

39

– Expressió de la probabilitat d'obtenir un resultat en una experiència de caràcter aleatori. – Explicació oral del procés seguit en la realització de càlculs i en la resolució de problemes numèrics.– Utilització de les fraccions com a parts de la unitat i com a parts d'una col·lecció.– Exercitació del càlcul mental i de les quatre operacions bàsiques.– Resolució de problemes amb euros obtenint les dades d'imatges.– Interés per explorar i comprendre el significat dels nombres fraccionaris.– Valoració de la utilitat dels nombres fraccionaris en la vida quotidiana.– Rigor en l'ús i en la lectura precisa dels elements d'una fracció.

TEMA 15. – Els prismes. Elements d’un prisma: vèrtexs, arestes i cares.– Classes de prismes: triangular, quadrangular, pentagonal i hexagonal. El cub.– La piràmide. Classes de piràmides: triangular, quadrangular, pentagonal i hexagonal.– Cossos redons: cilindre, con i esfera. Comparació de cossos redons segons les seues característiques i regularitats.– Observació dels elements que donen regularitat als cossos geomètrics.– Construcció de prismes i piràmides de base quadrada amb materials plàstics, i interés per la precisió en l’elaboració i la presentació curosa dels cossos geomètrics construïts.– Ús adequat del vocabulari geomètric en la descripció de cossos geomètrics.– Registre de dades en una taula per classificar cossos geomètrics.– Problemes amb falta de dades.

QUART CURS

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Els nombres de sis xifres: escriptura i descomposició.– Els milions: nombres de més de set xifres.– El valor relatiu de les xifres.– Números ordinals: lectura i escriptura.– Números romans d'escriptura especial.– Ús de diferents estratègies per comptar de manera exacta i aproximada. – Comparació de nombres naturals i utilització adequada dels signes > i <. – Representació de nombres sobre la recta.– Construcció de sèries numèriques segons una regla establerta. – Arredoniment de nombres a la desena, centena i miler més pròxim. – Utilització de la composició i descomposició de nombres per elaborar estratègies de càlcul de sumes. – Reconeixement de les regles per a l'escriptura dels nombres romans.– Resolució de problemes amb recerca de dades.– Interes per la informació numèrica i estima per la utilitat dels nombres en la vida quotidiana.– Rigor en l'ús precís de xifres i regles de construcció de nombres.

TEMA 2. – La suma amb nombres de més de cinc xifres.– Les propietats de la suma: commutativa i associativa.– La resta amb nombres de més de cinc xifres.– La prova de la resta.

40

– L'estimació de sumes i restes.– Resolució de problemes mitjançant l'obtenció de dades d'un esquema.– Ús de diferents estratègies per comptar.– Decisió sobre la conveniència d'utilitzar càlculs exactes o aproximats.– Automatització dels algoritmes de la suma i la resta.– Orientació en la quadrícula: els plans.– Explicació del procés seguit en la realització dels càlculs i en la resolució de problemes.– Representació d'una situació mitjançant el llenguatge gràfic i el seu corresponent numèric.– Identificació de l'operació convenient per resoldre un problema de sumes o restes i estimació del resultat d'una suma o una resta.– Confiança en les estimacions realitzades i en les estratègies personals utilitzades per elegir la resposta raonable a una situació problemàtica.– Valoració positiva de l'ús dels nombres en la vida quotidiana.

TEMA 3. – Els termes de la multiplicació: factors i producte.– Les propietats commutativa i associativa de la multiplicació.– La multiplicació per una xifra.– La multiplicació per un nombre seguit de zeros.– El zero en la multiplicació.– La multiplicació per desenes.– L'orientació en la quadrícula.– Utilització de la multiplicació per resoldre problemes.– Explicació oral del procés seguit en la realització de càlculs de multiplicacions.– Representació d'un esquema per a la propietat associativa.– Automatització de l'algoritme de la multiplicació.– Utilització de la descomposició de nombres per efectuar multiplicacions.– Interés per les informacions numèriques i estima per la utilitat dels nombres en la vida quotidiana.– Valoració positiva de l'ús dels nombres en la vida quotidiana.– Curiositat per esbrinar el significat dels codis numèrics.

TEMA 4. – La multiplicació per nombres de dues xifres.– Mecàniques de la multiplicació per nombres de dues xifres.– La multiplicació per nombres de tres xifres.– Zeros intermedis.– Els factors acabats en zero.– Les operacions combinades.– Compleció d'enunciats de problemes.– Utilització d'esquemes per resoldre problemes. – Explicació del procés que s'ha de seguir per dur a terme correctament una multiplicació. – Orientació en la quadrícula.– Organització de la informació: dibuix de gràfics de línies. – Automatització de la multiplicació per diverses xifres. – Utilització de la descomposició dels nombres per efectuar multiplicacions. – Identificació de problemes quotidians en els quals intervé la multiplicació. – Assignació de valors a les dades d'un problema de suma o resta coneixent el resultat.

41

– Confiança en les estratègies de càlcul que permeten efectuar multiplicacions. – Gust per la presentació ordenada i clara dels càlculs i dels seus resultats.

TEMA 5. – La divisió exacta i divisió no exacta o entera.– Propietat del residu.– La prova de la divisió.– Separació de dues xifres en el dividend.– Escriptura i realització de la divisió que resol un problema de repartiment plantejat com a invers de la multiplicació.– Identificació dels termes de la divisió i automatització de l'algoritme de la divisió per una xifra.– Utilització de diverses estratègies que permeten resoldre situacions numèriques. – Estimació del possible resultat d'un càlcul i la seua comprovació posterior. – Utilització de la descomposició dels nombres per raonar la divisió. – Identificació de situacions de la vida quotidiana que es resolen amb la divisió. – Resolució de problemes amb excés d'informació.– Interés per conéixer estratègies de càlcul que permeten realitzar divisions. – Perseverança i confiança en el procés de recerca de solucions a un problema de divisió.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6. – Quocients acabats en zero i zeros intermedis en el quocient.– Divisor de dues xifres. Separació de dues xifres en el dividend.– Meitat, terç i quart.– Automatització de l'algoritme simplificat de la divisió.– Càlcul mental per resoldre situacions en què intervé la divisió.– Ús de la divisió per calcular el valor de les parts iguals d'un tot: meitat, terç i quart.– Elaboració d'un gràfic de barres a partir de la informació d'una taula de registres amb freqüències.– Utilització de la descomposició dels nombres per raonar la divisió. – Interpretació d'enunciats per trobar la solució correcta a un problema.– Apreciació de la utilitat de la divisió en la resolució de repartiments i agrupacions en la vida quotidiana.– Confiança en les pròpies estratègies per efectuar divisions.

TEMA 7. – Els termes d'una fracció: numerador i denominador.– Lectura i escriptura de fraccions.– Fracció i unitat.– Parts d'un conjunt.– Fracció d'un nombre.– Recompte de dades i resolució de gràfics de barres.– Expressió en una fracció de les parts iguals d'una unitat.– Representació de les parts d'un tot o d'un nombre d'elements d'un grup mitjançant una fracció.– Comparació de fraccions iguals referides a unitats diferents o iguals.– Ordenació de fraccions de denominador comú.– Expressió de la probabilitat d'obtenir un resultat en una experiència de caràcter aleatori. Comparació de fraccions senzilles.

42

– Utilització de mètodes gràfics per representar les fraccions. – Explicació oral del procés seguit en la realització de càlculs i en la resolució de problemes numèrics.– Utilització de les fraccions com a parts de la unitat i com a parts d'un conjunt.– Interés per explorar i comprendre el significat dels nombres fraccionaris.– Valoració de la utilitat dels nombres fraccionaris en la vida quotidiana.– Rigor en l'ús i en la lectura precisa dels elements d'una fracció.

TEMA 8. – El quilogram com a unitat principal de pes. – El mig quilo i el quart de quilo.– El gram. Conversió d'unitats.– Grams i fraccions de quilo. La tona.– El litre: unitat principal de capacitat. Mig litre i quart de litre. – El decilitre, el centilitre i el mil·lilitre.– Identificació de les expressions fraccionàries en la mesura del pes i de la capacitat en situacions de la vida quotidiana.– Elaboració d'estratègies personals per obtenir estimacions i ordenacions de diferents pesos.– Comparació de magnituds de pes i de capacitat.– Estimació de pes i capacitat amb elements de l'entorn immediat.– Comparació de fraccions i realització d'operacions amb expressions fraccionàries de pes i de capacitat en situacions de la vida quotidiana.– Explicació oral del procés seguit en la resolució de problemes de recerca de les dades en una imatge.– Interés per identificar les magnituds de pes i capacitat en elements de l'entorn.– Valoració del Sistema Mètric Decimal com a sistema de mesura més acceptat.

TEMA 9. – Unitats més menudes que el metre: decímetre, centímetre i mil·límetre.– Equivalències entre submúltiples del metre.– Unitats més grans que el metre: quilòmetre, hectòmetre i decàmetre.– Tractament de la informació de l'enunciat per completar-lo amb més dades.– Mesurament amb unitats convencionals.– Realització d'estimacions de mesura en situacions quotidianes.– Expressió en forma complexa i incomplexa d'una magnitud. – Utilització de gràfics per representar longituds. – Utilització d'estratègies per estimar i ordenar longituds. – Transformació d'unitats de mesura de longitud.– Valoració del tipus d'unitats que són més adequades per expressar la longitud d'un element observat.– Valoració de la importància dels mesuraments en la vida quotidiana. – Curiositat i interés per determinar la longitud d'alguns objectes de l'entorn.

TEMA 10. – L'escriptura de longituds amb nombres decimals.– Longituds menors que un metre.– Centímetres, mil·límetres i nombres decimals.– L'expressió decimal del mig litre.– La lectura de balances digitals.– Suma de nombres enters i nombres decimals.

43

– Utilització d'estratègies per comptar amb nombres decimals. – Comparació i construcció de sèries de nombres decimals.– Lectura i escriptura de nombres decimals fins a les centèsimes. – Reconeixement de l'expressió decimal del mig litre.– Realització de sumes entre nombres sencers i decimals.– Resolució de problemes amb falta d'informació.– Interés per informacions de caràcter numèric de la vida quotidiana.– Rigor en la utilització precisa dels nombres decimals.– Perseverança i confiança en el procés de comprendre les gràfiques d'un problema.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11. – Euros i decimals d'euro.– Equivalències entre euros i cèntims d'euro. – Els rellotges digitals.– Les hores i els minuts. Els quarts d'hora.– Minuts i segons.– Realització de problemes amb monedes i bitllets d'euro. – Presa de decisions sobre quines monedes o bitllets són els més adequats en una situació real. – Ús de nombres decimals per expressar i resoldre problemes de preus. – Mesuraments del temps amb unitats convencionals. – Ordenació de mesures de temps i transformació d'unitats de temps.– Lectura d'expressions horàries en rellotges d'agulles i digitals.– Transformació i equivalències de les expressions horàries.– Confiança en els procediments propis en enfrontar-se a la resolució de problemes. – Valoració de la importància del mesurament del temps. – Precisió en l'expressió de referències horàries i en la distribució del temps.

TEMA 12. – Rectes, semirectes i segments.– Angle: vèrtex i costats.– Tipus d'angles: recte, agut i obtús.– El transportador d'angles: utilització.– Les rectes perpendiculars.– Rectes paral·leles.– Mesuraments amb angles de paper. – Comparació de segments i classificació d'angles. – Utilització d'estratègies per ordenar segments i angles. – Explicació oral del procés seguit i de l'estratègia utilitzada en el mesurament. – Descripció de situacions de paral·lelisme i perpendicularitat. – Utilització del regle i l'esquadra per dibuixar rectes. – Reconeixement dels diferents tipus de rectes en objectes quotidians.– Utilització adequada del vocabulari geomètric.– Resolució de problemes amb diverses operacions.– Gust per la precisió apropiada en la realització de mesuraments.

44

– Bon gust per l'elaboració i presentació dels dibuixos geomètrics. – Precisió en l'ús dels instruments de dibuix.– Interés per la recerca de situacions a l'entorn en les quals es reconeguen elements geomètrics.

TEMA 13. – Classes de triangles: segons els costats i segons els angles.– Classes de quadrilàters: paral·lelograms, trapezis i trapezoides.– Classes de paral·lelograms: rectangle, romboide, quadrat i rombe.– El perímetre d'un polígon.– Unitat de superfície: el centímetre quadrat. – La superfície de rectangles i quadrats.– Problemes de gràfics de línies.– Utilització dels instruments de dibuix per a la construcció de formes. – Construcció de diferents tipus de polígons. – Comparació i classificació de polígons atenent al nombre de costats. – Construcció de triangles donats els seus costats com a segments dibuixats. – Recerca de regularitats en triangles, quadrilàters i polígons. – Elaboració d'estratègies personals per obtenir perímetres. – Valoració de la necessitat de precisió en el vocabulari geomètric per descobrir formes i relacions a l'espai.– Sensibilitat i bon gust per presentar les construccions geomètriques. – Precisió i cura en l'ús dels instruments de dibuix. – Interés per relacionar les formes geomètriques amb l'organització de l'espai.

TEMA 14. – Elements de la circumferència i del cercle.– Figures amb eix de simetria. Dibuixem figures simètriques.– Simetria respecte a un eix. Dibuixem figures simètriques respecte a un eix.– Construcció i manipulació de cercles de paper per observar elements de regularitat i simetria.– Mesurament i traçat del radi i el diàmetre de la circumferència. – Utilització del regle graduat i del compàs per a la construcció de circumferències. – Utilització del vocabulari relatiu a la circumferència i al cercle en la descripció d'objectes familiars. – Dibuix de circumferències a partir d'un radi donat. – Reconeixement d'algunes figures simètriques. Construcció de figures simètriques. – Traçat dels eixos de simetria en objectes de l'entorn immediat de l'alumnat.– Recerca d'elements de simetria a les figures.– Resolució de problemes amb euros obtenint dades d'una il·lustració.– Valoració de la necessitat de precisió en el vocabulari geomètric per descriure formes i relacions a l'espai.– Precisió i cura en utilitzar el regle i el compàs. – Disposició favorable per a la recerca d'instruments alternatius per construir figures circulars.– Tendència a la recerca de regularitats geomètriques en objectes reals.

TEMA 15. – Els prismes. Elements d'un prisma: vèrtexs, arestes i cares.– Desenvolupament del prisma.– La piràmide. Classes de piràmides segons la forma geomètrica de la base.– Cossos redons: cilindre i con.– L'esfera. Elements: radi i diàmetre.

45

– El volum dels cossos geomètrics.– Completem dades d'un enunciat.– Utilització adequada del vocabulari geomètric en la descripció d'objectes.– Comparació i classificació dels principals cossos geomètrics. – Formació de la projecció plana dels cossos geomètrics. – Elaboració d'estratègies de càlcul de volums en situacions quotidianes. – Gust per la precisió en la descripció de cossos geomètrics en funció dels seus atributs i característiques essencials.– Interés per la posició a l'espai com a element relatiu, davant la permanència de la forma com a element constant de valor absolut dels cossos geomètrics.

46

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

47

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE


TEMA 1El reconeixement de les centenes, les desenes, les unitats d’un nombre es practica amb un suport figuratiu que representa amb diferents colors els elements de cada ordre d’unitats.

La lectura i l’escriptura dels nombres de tres xifres es treballa amb la seua descomposició esquematitzada en una taula de tres columnes.

Per comparar nombres de tres xifres es representen dos valors mitjançant dibuixos que permeten relacionar les unitats, les desenes i les centenes d’ambdós números.

L’aproximació d’un nombre qualsevol a la centena més pròxima es practica amb col·leccions de nombres situats sobre la recta graduada.

TEMA 2La lectura i la escriptura dels nombres de fins cinc xifres es treballa amb la seua descomposició esquematitzada en una taula de cinc columnes.

La comparació de dos nombres es realitza analitzant les seues representacions figuratives amb separació dels ordres d’unitats.

El reconeixement de les desenes i unitats de miler i de les centenes, les desenes i les unitats d’un nombre es practica amb un suport figuratiu que representa amb diferents colors els elements de cada ordre d’unitats.

L’aproximació d’un nombre qualsevol al miler més proper es practica amb col·leccions de nombres situats damunt de la recta graduada.

TEMA 3L’algorisme de la suma de més de dos nombres de fins a cinc xifres es practica amb el format vertical de la suma amb indicació de l’ordre d’unitats que correspon a cada columna.

El càlcul mental es treballa amb esquemes que mostren els successius agrupaments dels nombres per reduir la dificultat de les operacions.

La descomposició de nombres es treball amb piràmides en les que un nombre és la suma dels dos nombres situats a l’esglaó inferior.

L’aplicació de la suma a la resolució de situacions problemàtiques es practica en textos que cal completar utilitzant els nombres indicats en una operació.

El repàs de la taula de multiplicar del cinc es practica amb activitats de relació entre els diferents productes i els seus valors.

TEMA 4L’algorisme de la resta de dos nombres de fins a cinc xifres es practica amb el format vertical de la resta amb indicació de l’ordre d’unitats que correspon a cada columna.

L’estimació del resultat d’una resta es realitza mitjançant l’aproximació de cada número a la centena o desena més pròxima.

La relació entre la suma i la resta es treballa amb sèries de càlculs del minuend d’una resta a partir dels valors del subtrahend de la resta.

El repàs de la taula de multiplicar del deu es practica amb activitats de relació entre els diferents productes i els seus valors.

48

TEMA 5La multiplicació considerada com una suma de nombres iguals s’introdueix amb representacions figuratives de col·leccions d’elements iguals.

La memorització de les taules de multiplicar es practica amb activitats de relació entre els diferents productes de cada taula i els seus valors.

La resolució de situacions problemàtiques es treballa amb textos curts que permeten seleccionar quina és la informació útil per abordar la situació proposada.

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa analitzant gràfics de barres i de columnes.

TEMA 6La multiplicació per un número seguit de zeros es treballa mitjançant esquemes que relacionen el producte dels nombres sense zeros i amb zeros.

El producte de tres factors es practica amb piràmides invertides que representen la descomposició del producte inicial en productes de dos factors.

La pràctica del sistema monetari euro es realitza completant multiplicacions d’un número pel valor d’un determinat tipus de bitllet d’euro.

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa analitzant gràfics de barres, de columnes i pictogrames.

TEMA 7La divisió exacta es presenta mitjançant situacions quotidianes de repartiment dels elements d’una col·lecció en grups iguals sense que en sobre cap.

Els noms dels termes de la divisió es practiquen completant taules de divisions amb indicació de: dividend, divisor, quocient i residu.

La relació entre la divisió i la multiplicació es treballa realitzant la prova de la divisió.

La distribució d’objectes en el plànol es practica representant itineraris que ens porten des d’un punt de la quadrícula a un altre punt.

TEMA 8La divisió amb un dividend de dues xifres o tres xifres es practica en seqüències d’esquemes que destaquen els passos successius del càlcul tot indicant els aspectes més importants..

Les relacions entre la divisió i els conceptes meitat, terç i quart es presenten amb esquemes verticals de les divisions corresponents.

El sistema monetari euro es practica fent repartiments dels bitllets i monedes d’una col·lecció mitjançant divisions del seu valor per dos.

La selecció de l’operació, suma, resta, multiplicació i divisió, que resol una situació quotidiana es reforça amb l’anàlisi de textos curts que relacionen dades numèriques.

Les coordenades d’una quadrícula o d’un mapa es presenten com el codi de dos nombres que permeten localitzar o situar un objecte determinat en el plànol.

TEMA 9La classificació de rectes paral·leles, secants i perpendiculars es treballa analitzant les posicions relatives de les rectes que corresponen a objectes de l’entorn quotidià.

La descripció dels elements d’un angle i la classificació dels diferents angles existents es treballa analitzant dibuixos i figures en la quadrícula.

49

La identificació de polígons i dels seus elements es realitza estudiant els costats de figures representats en dibuixos aïllats o en composicions geomètriques.

La resolució de problemes es practica mitjançant textos curts que permeten deduir el tipus d’operació que relaciona les dades descrites.


TEMA 10La classificació dels triangles segons la longitud dels seus costats es practica mesurant aquesta magnitud en diversos dibuixos amb un regle.

La classificació dels quadrilàters segons siguen o no paral·lels els seus costats es practica comprovant aquesta característica en polígons dibuixats sobre la quadrícula.

El reconeixement de formes geomètriques es reforça amb la compleció de puzles o la descomposició de construccions geomètriques en les seues peces elementals.

La determinació del perímetre d’una figura es practica efectuant les sumes de les longituds dels costats obtingudes per mesures directes en dibuixos.

La simetria d’una figura s’introdueix observant objectes reals i determinant els eixos de simetria mitjançant pràctiques de manipulació.


TEMA 11El concepte de longitud s’aplica mesurant aquesta magnitud en objectes de l’entorn quotidià amb un regle i expressant el resultat en centímetres

L’equivalència entre centímetre i metre es practica completant sèries d’igualtats que relacionen aquestes dues unitats de longitud.

El regle s’utilitza per mesurar objectes del món físic immediat expressant els resultats en les unitats més adients: mil·límetre, centímetre i decímetre.

TEMA 12La magnitud pes s’introdueix comparant la unitat quilo, el mig quilo i el quart de quilo amb el pes de diferents objectes que els xiquets i les xiquetes coneguen del seu entorn immediat.

La determinació del pes d’alguns objectes de la vida quotidiana es porta a terme per comparació dels pesos que equilibren els braços d’una balança.

El gram es treballa considerant el pes d’objectes lleugers i llegint balances digitals que tenen diferents tipus de graduació i unitats.

La determinació de la capacitat es practica mitjançant recipients quotidians de més o de menys d’un litre, de mig o de quart de litre.

TEMA 13Els bitllets i les monedes del sistema monetari euro es treballen escollint les bitllets i les monedes necessàries per completar quantitats exactes.

La relació que hi ha entre l’euro i els cèntims d’euro es practica escribint en euros i cèntims les quantitats representades en il·lustracions.

L’organització del calendari es reforça utilitzant els artells de les mans per memoritzar el nombre de dies que té cada mes de l’any.

50

Els quarts d’hora i els intervals de cinc minuts es practiquen relacionant les hores representades en rellotges analògics i rellotges digitals amb els textos corresponents.

TEMA 14Els noms dels termes d’una fracció se presenten mitjançant la interpretació de dibuixos que mostren una unitat i les seues parts i la representació gràfica de fraccions.

La comparació del valor de dues fraccions que tenen el mateix denominador es treballa mitjançant les seues representacions gràfiques.

La introducció de la fracció com part d’un conjunto es treballa amb col·leccions d’elements iguals representats amb colors diferents.

La probabilitat com un fet relacionat amb l’atzar s’introdueix mitjançant l’estimació del color que eixirà al fer girar unes ruletes.

TEMA 15La introducció dels prismes i dels seus elements geomètrics es treballa construint aquest cos geomètric amb barres, boletes i cartolina.

Per caracteritzar les classes de prismes els alumnes i les alumnes identifiquen la forma i el nombre de cares laterals i de les bases.

El cub i la piràmide s’introdueixen construint els corresponents cossos geomètrics amb barres, boletes i cartolina per facilitar la comprensió de les relacions tridimensionals entre els seus elements.

La caracterització dels principals cossos geomètrics es reforça completant una taula amb indicació del nombre de cares planes, de superfícies, vèrtexs i la forma de la base.


TEMA 1El reconeixement del valor relatiu de les xifres d’un número de cinc o sis xifres es practica amb una taula que delimita els diferents valors de cada ordre d’unitats.

La relació d’ordre dels nombres de fins a sis xifres es treballa cercant els nombres anterior i següent i utilitzant els signes de desigualtat adients.

L’aproximació d’un nombre a centenes i milers es practica considerant la seua localització en la recta graduada.

La interpretació i l’aplicació dels nombres ordinals es treballa amb situacions de la vida quotidiana que mostren objectes o persones ordenades per un criteri determinat.

TEMA 2L’algoritme del valor relatiu de les xifres d’un nombre de cinc o sis xifres es practica amb una taula que delimita els diferents valors de cada ordre d’unitats.

La propietat associativa i la propietat commutativa de la suma es practiquen en esquemes piramidals que mostren les sumes parcials de dos números del total de nombres que intervenen a l’operació.

El repàs de la mecànica de les restes es treballa automatitzant la prova de la resta.

L’estimació de sumes i de restes es treballa en esquemes que mostren l’arredoniment dels nombres a la desena o centena més propera.

La selecció de l’operació, suma o resta, que resol una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.

Les coordenades d’una quadrícula o d’un mapa es presenten com el codi de dos nombres que permeten localitzar o situar un

51

objecte determinat en el plànol

TEMA 3La propietat commutativa de la multiplicació es presenta calculant de dues maneres diferents les files i les columnes d’una taula quadriculada.

La propietat associativa de la multiplicació es practica en esquemes piramidals que mostren les multiplicacions parcials de dos factors del total de nombres que intervenen a l’operació.

L’estimació de multiplicacions es treballa en esquemes que mostren l’arredoniment dels nombres a la desena o centena més propera.

La selecció de l’operació, suma, resta o multiplicació, que resol una situació quotidiana es treballa mitjançant textos curts que permeten deduir la relació entre les dades numèriques.


TEMA 4La descomposició de nombres per multiplicar es treballa mitjançant esquemes que utilitzen els productes parcials obtinguts amb la descomposició d’un factor de la multiplicació.

La tècnica de la multiplicació d’un nombre per un nombre de dues o tres xifres es presenta en un esquema que resumeix l’evolució de l’algoritme corresponent.

El tipus d’operació que cal fer per resoldre una situació problemàtica es dedueix de la relació que hi ha entre les dades d’un enunciat curt.

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa analitzant gràfics de línees.


TEMA 5La divisió exacta es presenta mitjançant situacions quotidianes de repartiment dels elements d’una col·lecció en grups iguals sense que en sobre cap.

Els noms dels termes de la divisió no exacta o entera es practiquen en esquemes que indiquen els diferents termes utilitzats: dividend, divisor, quocient i residu.

La relació entre el dividend, el divisor, el quocient i el residu d’una divisió entera es treballa realitzant la divisió i la prova de la divisió corresponent.

La tècnica per calcular divisions amb més de dues xifres es presenta en esquemes que mostren l’evolució de l’aplicació d’aquest algorisme.

TEMA 6La selecció de l’operació, suma, resta, multiplicació o divisió, que resol una situació quotidiana es reforça amb l’anàlisi de textos curts que relacionen dades numèriques.

La tècnica per calcular divisions amb quocients acabats en zero o amb zeros interiors i divisors de dues xifres es presenta en esquemes que mostren l’evolució de l’aplicació d’aquest algorisme.

El significat dels conceptes de meitat, terç i quart es presenta relacionant-los amb les divisions amb divisors dos, tres i quatre, respectivament.

La relació entre les dades de problemes amb dues operacions es treballa interpretant enunciats que inclouen quatre valors numèrics.

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa realitzant i analitzant taules de freqüències, de moda i gràfics de barres.

52

TEMA 7Els noms dels termes d’una fracció es presenten mitjançant la interpretació de dibuixos que mostren una unitat i les seues parts i la representació gràfica de fraccions.

La comparació del valor de dues fraccions que tenen el mateix denominador es treballa amb les seues representacions gràfiques.

La introducció de la fracció com a part d’un conjunt es treballa amb col·leccions d’elements iguals representats amb colors diferents.

La fracció d’un nombre s’introdueix com la selecció d’una part dels elements d’un conjunt.

Els nombres mixtos es presenten utilitzant col·leccions d’elements sencers i dividits per la meitat.

La probabilitat com un fet relacionat amb l’atzar s’introdueix a través de l’estimació del color que eixirà al fer girar unes ruletes.

TEMA 8La relació entre el quilo, el mig quilo el quart de quilo i el gram es practica analitzant diferents balances equilibrades amb aquestes quantitats.

L’expressió de quantitat complexes de pes de manera no complexa s’organitza en esquemes que mostren els canvis d’unitats que cal fer.

L’aplicació dels nombres mixtos a l’expressió de valor de pes en forma complexa es treballa combinant peses de balances de diferent valors.

La relació entre el litre, el mig litre i el quart de litre es treballa mitjançant diagrames d’arbre que mostren les relacions entre aquestes unitats de capacitat.

TEMA 9Les mesures directes de longituds més menudes que el metre es treballen utilitzant el regle per expressar el valor aquesta magnitud en elements de l’entorn immediat.

Les equivalències entre els submúltiples del metre es presenten en un esquema que destaca el factor que cal aplicar per canviar d’una unitat a una altra.

Les unitats majors que el metre es presenten com les més adients per mesurar les longituds d’elements quotidians i es practiquen amb expressions de canvis d’unitats.

L’expressió de la longitud en forma complexa es treballa amb taules i imatges que demanen la mida d’elements de l’entorn quotidià.

La distribució d’objectes en el plànol se practica representant itineraris que ens porten des d’un punt de la quadrícula a un altre.

TEMA 10L’expressió de longituds amb nombres decimals s’introdueix mitjançant taules que relacionen longituds en forma complexa i no complexa.

Les longituds inferiors a un metre de diferents peixos serveixen per utilitzar els nombres decimals per expressar aquesta magnitud en metres.

La relació entre el mil·límetre, el centímetre i els nombres decimals es practica mesurant diferents elements de l’entorn amb la regla graduada.

La lectura de balances digitals és el procediment que permet relacionar combinacions de peses de quilo i mig quilo amb els nombres decimals que els corresponen.

L’organització de la informació numèrica per facilitar la seua interpretació es treballa analitzant gràfiques de línees.

TEMA 11

53

Els preus de diferents objectes s’utilitzen per relacionar combinacions de bitllets i monedes de cèntims d’euro amb nombres decimals.

L’equivalència entre euros i cèntims d’euro es practica quantificant el valor de diferents conjunts de monedes d’euro i de cèntims d’euro.

El reconeixement de les hores es treballa amb rellotges analògics i digitals que representen els quarts d’hora.

El temps expressat en hores, minuts i segons s’introdueix utilitzant parelles de rellotges digitals que mostren el transcurs d’alguns segons.

TEMA 12La diferenciació entre rectes, semirectes i segments es treballa amb activitats de mesura de segments i de dibuix de rectes i semirectes.

La magnitud relativa d’una col·lecció d’angles plans es practica ordenant per la seua mida un conjunt d’angles representats en un dibuix.

La classificació dels angles per la seua mida es treballa utilitzant un cartabó o un transportador d’angles per mesurar una col·lecció d’angles proposada en un dibuix.

La posició relativa de dues rectes s’introdueix analitzant dibuixos i fotografies amb rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

TEMA 13El concepte de perímetre s’introdueix amb una activitat que requereix la mesura directa de la longitud dels costats d’un polígon.

Per treballar la classificació dels triangles, cal comparar els triangles proposats en l’activitat amb una col·lecció de referència que indica el seu nom segons la mida dels costats i segons la dels angles.

El reconeixement de les classes de quadrilàters es treballa completant aquest tipus de polígons a partir d’alguns dels seus costats representats en una quadrícula.

La superfície dels polígons es determina representant les figures geomètriques en quadrícules que tenen com unitat el centímetre quadrat.

TEMA 14Els elements de la circumferència i del cercle s’introdueixen aplicant diferents metodologies que permeten representar aquestes figures geomètriques.

La simetria de figures geomètriques i d’objectes quotidians es treballa dibuixant eixos de simetria en dibuixos representats damunt d’una quadrícula.

L’obtenció de figures simètriques d’una figura donada es reforça dibuixant la figura simètrica de figures representades damunt d’una quadrícula.

La translació de figures i la definició de translacions es practica amb figures geomètriques representades en una quadrícula.

TEMA 15La caracterització dels diferents tipus de prismes es treballa completant una taula amb la forma de la base, el nombre de cares laterals, el nombre de vèrtexs i el nombre d’arestes.

La relació espacial dels elements geomètrics dels diferents tipus de prismes es treballa obtenint i manipulant el seu desenvolupament pla.

El reconeixement dels diferents elements geomètrics del cilindre, del con i l’esfera es fa analitzant les propietats d’alguns objectes de l’entorn quotidià.

La mesura del volum d’objectes geomètrics s’introdueix manipulant cubs d’un centímetre cúbic que poden apilar-se per formar construccions geomètriques.

54

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

1. Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a sis xifres, indicant el valor posicional de les seues xifres.

2. Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre de dos xifres, comprovant aritmèticament la correcció del resultat obtingut.

3. Multiplicar un nombre per la unitat seguida de zeros i per desenes i centenes completes.

4. Intercalar nombres naturals, decimals i fraccions entre dos nombres donats.

5. Fer mentalment càlculs senzills sobre les quatre operacions.

6. Efectuar la divisió de dos nombres, i expressar la igualtat que relaciona dividend, divisor, quocient i resta.

7. Resoldre problemes de la vida quotidiana per mitjà d’una o de dos operacions aritmètiques i comprovar que els resultats obtinguts són raonables.

8. Assegurar-se, per mitjà d’algun tipus d’estimació, que els resultats obtinguts en la resolució de problemes de la vida quotidiana són raonables i donar-los amb l’aproximació adequada.

9. Formular, de manera congruent, enunciats de la vida real i preguntes que es corresponguen amb una suma, una resta, una multiplicació o una divisió senzilles.

10. Llegir, escriure i representar fraccions el denominador del qual siga un nombre menor que deu, així com ordenar fraccions del mateix denominador.

11. Reconéixer si es pot o no adquirir un article qualsevol, comparar el preu que marca amb una quantitat de monedes de curs legal, llegir, escriure i ordenar els nombres que marquen diferents preus, amb notació decimal fins als cèntims, si és necessari.

12. Triar adequadament la unitat de mesura, segons la quantitat de magnitud que es mesure, en situacions de la vida real, i establir equivalències, amb nombres positius, entre la unitat triada i altres unitats d’eixa magnitud: longitud (quilòmetre, metre, decímetre, centímetre); capacitat (litre, decilitre, centilitre); pes (quilogram i gram); temps (any, mes, dia, hora, minut, segon).

13. Fer, en contextos reals, estimacions i mesuraments triant, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajusten a la grandària i la naturalesa de l’objecte que s’ha de mesurar, tenint en compte les unitats de mesura pròpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana.

14. Situar i expressar correctament la localització d’un element en un croquis o en un pla senzill.

15. Distingir en el pla: recta, semirecta i segment.

16. Mesurar angles amb el transportador. Classificar, anomenar i comparar angles.

17. Identificar figures planes i cossos geomètrics, i anomenar i reconéixer els seus elements bàsics (costats, vèrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria).

18. Classificar figures planes i utilitzar la quadrícula per a expressar la mesura de la superfície de quadrats, rectangles i triangles rectangles.

19. Utilitzar les nocions bàsiques de moviments geomètrics, per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per a valorar expressions artístiques.

20. Construir taules senzilles d’arreplega de dades, proporcionats des de diversos mitjans (premsa, llibres, informàtics), reconeixent i indicant la freqüència absoluta d’eixes dades, i expressar el resultat de forma gràfica.

21. Obtindre i comunicar informació, de forma clara i ordenada, a partir de l’estudi i la representació de pictogrames i diagrames de barres senzills.

22. Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació, aplicant dos operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies de resolució.

23. Entendre els missatges dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic.

55

24. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició de situacions amb contingut matemàtic i en la resolució de problemes.

56

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ


TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d'activitats orals per dur a terme abans de l'inici del tema:

– Comptar, ordenar i escriure nombres de tres xifres.

– Escriure el nombre anterior i el següent.

– Diferenciar entre nombres parells i imparells.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– Identificar unitats, desenes i centenes.

– Comparar els nombres.

– Diferenciar nombres parells i imparells.

– Saber usar els nombres ordinals.

AVALUACIÓ FINAL

Prova per a avaluar els continguts de cada tema i taula per a registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

CRITERIS D'AVALUACIÓ: TEMA 1 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Descompondre els nombres de tres xifres en centenes, desenes i unitats, sumar i restar centenes. Activitats 1 i 8

Escriure, ordenar i comparar els nombres de tres xifres i expressar la seua relació mitjançant els símbols . Activitat 2 Llibre: pàg. 8, Activitat 20

Ordenar i localitzar nombres de tres xifres en la recta numèrica i arredoneix a la centena més pròxima.. Activitats 5

Diferenciar els nombres parells i imparells i construir sèries numèriques amb ells. Activitat 7 Llibre: pàg. 6, Activitat 12

Reconéixer els nombres ordinals del primer al quinzé. Activitat 6

Saber comptar amb bitllets i monedes d’euro. Activitat 4 Llibre: pàg. 5 Activitat 8

Trobar la pregunta adequada a un problema de sumes i restes. Activitat 3

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Comptar i escriure centenes.

– Ordenar nombres de tres xifres.

– Sumar i restar desenes i centenes.

57

– Llegir, escriure i descompondre nombres de quatre i cinc xifres.

– Comparar nombres de quatre i cinc xifres.

– Conéixer el valor relatiu de les xifres.

– Arredonir al miler més pròxim.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d'Avaluació: Tema 2 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Llegir i escriure nombres de quatre i cinc xifres. Activitats 1, 3 i 9 Llibre: pàg. 17, activitat 6

Descompondre nombres de quatre i cinc xifres en unitats, desenes, centenes i milers. Activitat 2

Comparar nombres de quatre i cinc xifres i expressar la seua relació mitjançant els símbols . Activitat 4

Ordenar i localitzar nombres de quatre i cinc xifres en la recta numèrica. Activitat 6

Determinar el valor posicional de les diferents xifres d’un nombre. Activitats 5 i 8 Llibre: pàg. 20 activitat 18

Realitzar aproximacions al miler més pròxim. Activitat 7

Resoldre problemes de sumes i restes mitjançant aproximacions del resultat. Activitat 10 Llibre: pàg. 25, activitats d’1 a 8

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Sumar portant-ne nombres de tres xifres.

– Sumar nombres de tres i quatre xifres.

– Resoldre problemes de sumes portant-ne.



– Saber realitzar sumes amb noms de fins a cinc xifres.

– Utilitzar la propietat commutativa de la suma.

– Arredonir a la desena de mil més pròxima i calcular aproximadament resultats de sumes.

– Agrupar per sumar mentalment.

AVALUACIÓ FINAL


Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Resoldre la suma portant-ne amb nombres de fins a cinc xifres i completar desenes de mil. Activitats 1, 2 i 6 Llibre: pàg. 28, Activitat 1

58

Sumar portant-ne estratègies basades en la propietat commutativa de la suma. Activitats 4 i 5

Escriure i resoldre sumes de més de dos sumands amb nombres de fins a cinc xifres. Activitat 7 Llibre: pàg. 35, Activitat 8

Agrupar i ordenar de forma convenient les xifres per sumar mentalment. Activitat 9

Completar enunciats de problemes on falten dades i triar operacions que els resolguen. Activitat 8

Resoldre problemes de sumes amb nombres de fins a cinc xifres. Activitat 3 Llibre: pàg. 34, Activitat 7

Resoldre la suma portant-ne amb nombres de fins a cinc xifres i completar desenes de mil. Activitats 1, 2 i 6 Llibre: pàg. 28, Activitat 1

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Restar portant-ne nombres de dues i tres xifres.

– Restar unitats de mil.

– Resoldre problemes de restes.



– Realitzar restes amb nombres de fins a cinc xifres i la seua prova.

– Estimar el resultat d’una resta.

– Reconéixer la relació entre la suma i la resta.

– Resoldre problemes de sumes i restes utilitzant quan convinga la interpretació de gràfics.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar restes portant-ne amb nombres de fins a cinc xifres i explicar el procés del càlcul. Activitats 1 i 2 Llibre: pàg. 40, activitat 1

Plantejar i resoldre problemes senzills de càlcul de diferències mitjançant estimacions. Activitat 3

Calcular mentalment sumes i restes de desenes i centenes. Activitat 4

Relacionar les operacions de suma i resta. Activitat 5

Utilitzar la prova de la resta per comprovar si el resultat obtingut és correcte. Activitat 6, 7 Llibre: pàg. 43, activitat 21

Resoldre problemes de sumes amb nombres de cinc xifres i de restes portant-ne. Activitat 8

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


59

– Relacionar la multiplicació com una suma de sumands iguals.

– Resoldre problemes de multiplicacions.

– Completar la taula del 7 i calcular mentalment altres multiplicacions senzilles.

– Calcular el doble i el triple d’un nombre.



– Saber escriure la multiplicació i utilitzar la propietat commutativa de la multiplicació.

– Reconéixer les taules de multiplicar del 2 al 10.

– Calcular el doble i el triple i introduir la multiplicació de desenes per nombres d’1 xifra.

– Resoldre problemes amb multiplicacions.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar i anomenar correctament els termes de la multiplicació. Activitats 2 i 9

Entendre que la multiplicació és una suma de sumands iguals. Activitat 1

Utilitzar estratègies de càlcul basades en la propietat commutativa per a la multiplicació. Activitat 6 Llibre: pàg. 53, activitat 5

Realitzar multiplicacions utilitzant les taules de multiplicar. Activitat 7

Reconéixer els dobles i triples dels nombres. Activitat 3 Llibre: pàg. 55, activitat 13

Construir sèries de múltiples de deu i automatitzar la multiplicació amb desenes. Activitat 5 Llibre: pàg. 59, activitat 37

Plantejar i resoldre problemes senzills sobre situacions de la vida quotidiana amb multiplicacions. Activitat 4

Localitzar informació en els enunciats dels problemes, organitzar dades en gràfics i construir-los. Activitat 8

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Deduir el signe d'una operació.

– Multiplicar nombres de dues xifres per nombres d'una xifra sense portar-ne.

– Resoldre problemes de multiplicacions.

– Aplicar la propietat commutativa per resoldre multiplicacions.

– Multiplicar per desenes.



– Saber multiplicar per 10, 100 i 1000.

– Practicar la multiplicació portant-ne i sense portar-ne amb nombres de fins a 4 xifres.

60

– Realitzar productes de tres factors.

– Resoldre problemes amb diverses operacions.

AVALUACIÓ FINAL



Resoldre multiplicacions portant-ne. Activitat 1 Llibre: pàg. 71, activitat 8

Multiplicar amb nombres de fins a quatre xifres. Activitat 7

Resoldre problemes en els quals s'hagen de multiplicar desenes o centenes. Activitat 5

Resoldre productes de tres factors amb l'ajuda de la propietat commutativa de la multiplicació. Activitat 6 Llibre: pàg. 73, activitat 20

Realitzar multiplicacions en les quals un factor és 10, 100 o 1.000. Activitat 2 Llibre: pàg. 74, activitat 25

Fer multiplicacions d'un nombre d'una xifra per un nombre seguit de zeros. Activitat 3

Elegir dades i operacions adequades per resoldre els problemes. Activitat 4

Realitzar problemes amb més d'una operació de situacions de l'entorn quotidià. Activitat 8

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Repartir en parts iguals.

– Aprendre a dividir com a repartiment.

– Agrupar per dividir.

– Resoldre divisions de forma gràfica.

– Calcular la meitat.



– Relacionar entre multiplicació i divisió.

– Realitzar divisions exactes i no exactes.

– Identificar els termes de la divisió.

– Reconéixer la utilitat de la prova de la divisió.

AVALUACIÓ FINAL



Relacionar multiplicació i divisió com a operacions inverses i trobar el factor absent mitjançant divisions. Activitat 1

61

Resoldre mitjançant divisions exactes i no exactes problemes de repartiment de la vida quotidiana. Activitats 2 i 4

Realitzar divisions exactes i no exactes. Activitats 3 i 6 Llibre: pàg. 84, activitat 9

Anomenar correctament els termes de la divisió per explicar el procés de càlcul. Activitat 7

Utilitzar la divisió simplificada i la prova de la divisió per comprovar resultats. Activitat 8

Calcular la meitat, el terç i el quart d'un conjunt. Activitat 5 Llibre: pàg. 89, activitat 29

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Aprendre a dividir com a repartiment.

– Reconéixer la multiplicació com a operació inversa de la divisió.

– Resoldre divisions de forma gràfica.

– Efectuar divisions exactes i no exactes.



– Practicar la divisió amb dividends de 2 i 3 xifres.

– Saber escriure la divisió simplificada i resoldre divisions exactes i no exactes.

– Realitzar divisions amb la primera xifra del dividend més gran, igual o inferior al divisor.

– Buscar la meitat, un terç i un quart.

AVALUACIÓ FINAL



Utilitzar la divisió simplificada. Activitat 1 Llibre: pàg. 96, activitat 7

Dividir dividends de dues i tres xifres i explicar de paraula el procés de càlcul. Activitat 3

Relacionar la divisió amb situacions d'agrupació i de distribució en problemes de la vida quotidiana. Activitat 2

Realitzar correctament divisions amb la primera xifra del dividend més gran, igual o inferior a la del divisor. Activitat 6 Llibre: pàg. 99, activitat 23

Utilitzar les divisions per calcular la meitat, el terç i el quart d'un conjunt. Activitats 4 i 5

Resoldre operacions amb quocients acabats en zero i amb zeros intermedis en el quocient. Activitat 6

Elegir la solució d'un problema sense fer les operacions. Activitat 7 Llibre: pàg. 105, activitats 1 a 7

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

62


– Diferenciar entre línies corbes i línies rectes.

– Diferenciar entre línies poligonals obertes i línies poligonals tancades o polígons.

– Identificar rectes paral·leles, secants i perpendiculars.

– Localitzar i saber comptar els costats i vèrtexs d'un polígon.



– Identificar els diferents elements que formen un angle.

– Classificar els tres tipus d'angles.

– Diferenciar els tipus de rectes.

– Caracteritzar un polígon.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar, comparar i dibuixar segments. Activitat 1

Reconéixer els elements que formen un angle. Activitat 2 Llibre: pàg. 109, activitat 5

Diferenciar i ordenar els tres tipus d'angles: recte, agut i obtús. Activitat 7

Identificar i dibuixar els diferents tipus de rectes. Activitat 6

Identificar rectes i angles en objectes quotidians. Activitat 5

Reconéixer i dibuixar línies poligonals obertes i tancades. Activitat 3 Llibre: pàg. 112, activitat 20

Identificar els costats, vèrtexs i angles d'un polígon. Activitat 4

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar els noms dels diferents polígons i saber dibuixar-los.

– Diferenciar entre figures simètriques i no simètriques.

– Traçar eixos de simetria en les figures simètriques.

– Descompondre polígons mitjançant diagonals i reconéixer les parts obtingudes.

– Calcular el perímetre de polígons senzills utilitzant el regle.



– Diferenciar entre figures planes i saber classificar els tipus de triangles.

– Identificar els elements d'un cercle.

63

– Reconéixer l'eix de simetria dels objectes.

– Calcular el perímetre d'un polígon.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els elements poligonals en objectes de l'entorn i classificar polígons segons els seus costats. Activitat 1

Classificar els triangles segons semblances o diferències dels seus costats. Activitat 2 Llibre: pàg. 121, activitat 6

Descompondre quadrats o rectangles mitjançant diagonals i reconéixer les parts obtingudes. Activitat 3

Determinar el perímetre de figures planes mitjançant el mesurament i el càlcul. Activitat 7

Reconéixer figures simètriques i traçar-ne els eixos de simetria. Activitat 6 Llibre: pàg. 125, activitat 20

Identificar i distingir entre circumferència i cercle. Traçar i anomenar el radi i el diàmetre. Activitats 4 i 5

Escollir les dades més coherents per resoldre un problema. Activitat 8 Llibre: pàg. 131, activitat 1

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar les principals unitats de longitud: quilòmetre, metre, centímetre i mil·límetre.

– Expressar la longitud exacta utilitzant la unitat més adequada.

– Utilitzar correctament el regle i el metre per dur a terme mesuraments.

– Estimar longituds.



– Identificar les unitats de mesura inferiors al metre.

– Utilitzar el quilòmetre per mesurar distàncies grans.

– Realitzar equivalències entre les diferents longituds.

– Estimar longituds.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar mesuraments exactes d'objectes de l'entorn amb centímetres, decímetres i mil·límetres. Activitat 3

Utilitzar correctament la regla i el metre per dur a terme mesuraments. Activitat 1

Operar amb segments i realitzar equivalències entre les diferents unitats de longitud. Activitat 2 Llibre: pàg. 139, activitat 10

64

Comparar el resultat obtingut amb l'estimació prèvia. Activitats 5 i 8

Expressar la longitud exacta utilitzant la unitat més adequada. Activitat 4

Reconéixer la utilitat dels quilòmetres per mesurar distàncies llargues. Activitat 7 Llibre: pàg. 144, activitat 30

Resoldre problemes fent ús de les diferents unitats de longitud. Activitats 6 i 9

Resoldre problemes observant dades d'una il·lustració. Activitat 10 Llibre: pàg. 149, activitats 1 a 6

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar les principals unitats de pes: gram i quilogram.

– Calcular quant falta per arribar a un quilogram.

– Completar equivalències de pes.

– Estimar pesos i capacitats.



– Reconéixer les equivalències entre quilo, mig quilo, quart de quilo i gram.

– Saber utilitzar les balances.

– Identificar el litre, el mig litre i el quart de litre.


AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Expressar magnituds de pes utilitzant les unitats convencionals adequades. Activitat 5

Utilitzar correctament les expressions fraccionàries habituals en la mesura del pes i la capacitat. Activitat 1

Realitzar equivalències entre magnituds de pes. Activitats 2 i 6 Llibre: pàg. 157, Act. 23

Utilitzar adequadament la balança en el mesurament de pesos. Activitat 8

Reconéixer i utilitzar de manera adequada el litre com a unitat convencional de capacitat. Activitat 3

Realitzar estimacions de mesures de pes i capacitat en elements de l'entorn. Activitats 4 i 7

Completar dades d'un problema i escollir l'estratègia de càlcul més adequada per a la seua resolució. Activitat 9 Llibre: pàg. 161, Activitats 1 a 5

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

65

– Reconéixer bitllets i monedes d'euro.

– Realitzar equivalències entre l'euro i els cèntims d'euro.

– Completar col·leccions d'euros.

– Reconéixer les hores en els rellotges digitals i analògics.



– Classificar les monedes i bitllets d'euro i de cèntims d'euro.

– Realitzar problemes amb euros i buscar equivalències entre bitllets i monedes, euros i cèntims.

– Aprendre la lectura de rellotges analògics i digitals.

– Saber llegir el calendari.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar i separar les diferents monedes i bitllets d'euro. Activitats 1 i 4 Llibre: pàg. 164, activitat 1

Diferenciar totes les monedes de cèntim d'euro i realitzar equivalències entre euros i cèntims d'euro. Activitat 2

Identificar i posar les hores en rellotges analògics i digitals. Activitats 5 i 6 Llibre: pàg. 168, activitat 12

Llegir correctament el calendari. Activitat 7

Resoldre problemes, de forma raonada, amb els diferents tipus de monedes i bitllets de curs legal. Activitats 3 i 4 Llibre: pàg. 172, activitat 2

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Trobar una meitat, un terç i un quart d'un número.

– Reconéixer les fraccions com les parts d'una unitat.

– Relacionar fraccions amb la seua representació gràfica.

– Relacionar fraccions amb la seua expressió escrita.



– Reconéixer els termes d'una fracció.

– Llegir, escriure i comparar fraccions.

– Reconéixer les fraccions com a part d'una col·lecció.

– Resoldre problemes de probabilitats.

AVALUACIÓ FINAL


66


Llegir i escriure correctament les fraccions. Activitats 1 i 2

Reconéixer els termes d'una fracció mitjançant re-presentacions gràfiques i numèriques. Activitat 3 Pàg. 177, Act. 3

Comparar fraccions amb igual denominador. Activitat 4

Utilitzar les fraccions per expressar les parts d'una col·lecció. Activitats 5, 6 i 7

Resoldre problemes de probabilitats relacionant les dades amb representacions de fraccions. Activitats 8 i 9 Pàg. 181, Act. 17

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer els principals cossos geomètrics: prisma, cub, piràmide, con, cilindre i esfera.

– Identificar els elements dels prismes: arestes, vèrtexs i cares.

– Visualitzar espacialment construccions geomètriques.

– Relacionar cossos geomètrics amb objectes de l'entorn.



– Identificar els cossos geomètrics.

– Diferenciar entre els cossos de superfície plana i corba.

– Reconéixer prismes, cubs i piràmides i les parts que els componen.

– Classificar els cossos redons.

AVALUACIÓ FINAL



Diferenciar cossos geomètrics amb superfícies planes i corbes. Activitat 3

Representar cossos geomètrics de superfícies planes i identificar els seus elements característics. Activitat 2

Establir la relació entre figures planes i els cossos geomètrics dels quals són la seua projecció. Activitat 4 Llibre: pàg. 195, activitat 8

Reconéixer cossos geomètrics en objectes de l'entorn i utilitzar conceptes geomètrics per la seua descripció. Activitat 1

Classificar prismes i piràmides segons la forma de la seua base. Activitat 6

Reconéixer característiques i elements de regularitat en els cossos redons: cilindre, con i esfera. Activitat 5 Llibre: pàg. 193, activitat 19

Resoldre problemes amb cossos geomètrics i descobrir de quin cos geomètric es tracta. Activitats 7 i 8

67

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL


– Escriure nombres de fins a cinc xifres.

– Comptar i ordenar nombres de fins a cinc xifres.

– Escriure el nombre anterior i el següent a nombres de cinc xifres.

– Conéixer el valor posicional d'una xifra en nombres de fins a cinc xifres.



– Llegir, escriure, comparar i descompondre milions.

– Arredonir a la centena i al miler més pròxim.

– Reconéixer els nombres ordinals.

– Identificar les regles d'escriptura dels nombres romans.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D'AVALUACIÓ: UNITAT 1 PROVA D'AVALUACIÓ ALTRES FONTS D'INFORMACIÓ

Llegir, escriure i descompondre nombres de més de sis xifres. Activitats 1 i 3

Descompondre unitats, desenes i centenes de miler i unitats de milió. Activitat 2

Identificar el valor relatiu de les xifres. Activitat 4 Llibre: pàg. 6, activitat 10

Comparar i ordenar nombres de més de tres xifres d'una sèrie mitjançant els símbols > i <. Activitat 6

Aproximar a la centena i la unitat de mil més pròxima. Activitat 5

Reconéixer les regles d'escriptura dels nombres ordinals. Activitat 8

Identificar, llegir i escriure nombres romans senzills i especials. Activitat 7

Triar les dades correctes per a la resolució d'un problema. Activitat 9 Llibre: pàg. 15, activitats d'1 a 6

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Col·locar sumes verticalment i resoldre-les.

– Descompondre sumes.

– Conéixer la propietat commutativa de la suma.

– Resoldre restes i comprovar-les a través de la prova de la resta.

68

– Resoldre problemes de sumes i restes combinades.



– Reconéixer les propietats de la suma.

– Saber utilitzar la prova de la resta.

– Estimar sumes i restes.

– Resoldre problemes de sumes i restes.

AVALUACIÓ FINAL



Efectuar sumes i restes portant amb nombres de més de tres xifres. Activitats 1 i 2

Utilitzar estratègies de càlcul basades en la propietat commutativa de la suma. Activitat 3

Agrupar i ordenar les xifres per poder sumar mental-ment utilitzant la propietat associativa. Activitat 5 Llibre: pàg. 19, activitats 7 i 8

Realitzar la prova de la resta per comprovar els resultats. Activitat 6

Realitzar l'estimació de sumes i restes per arredonir i facilitar el càlcul mental. Activitat 7 Llibre: pàg. 22, activitat 18

Resoldre problemes de sumes i restes. Activitats 4 i 8

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Multiplicar per 10, per 100 i per 1.000.

– Multiplicar per un nombre seguit de zeros.

– Resoldre multiplicacions portant-ne.

– Realitzar multiplicacions de tres factors.




– Reconéixer les propietats commutativa i associativa de la multiplicació.

– Resoldre productes de nombres de 3 a 6 xifres per un nombre.

– Multiplicar per zero i per un nombre seguit de zeros.

– Descompondre per multiplicar.

AVALUACIÓ FINAL


69

Criteris d’Avaluació: Tema 3 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Multiplicar utilitzant estratègies de càlcul basades en la propietat commutativa. Activitat 1

Utilitzar la propietat associativa per multiplicar més fàcilment. Activitat 2 Llibre: pàg. 31, activitat 5

Realitzar multiplicacions per una xifra utilitzant amb seguretat les taules de multiplicar. Activitats 4 i 5

Reconéixer la mecànica de multiplicar per un nombre seguit de zeros. Activitats 3 i 6

Comprendre que el resultat de multiplicar zero per qualsevol nombre sempre és zero. Activitat 7

Descompondre multiplicacions per resoldre problemes amb més facilitat. Activitat 8 Llibre: pàg. 34, activitat 17

Localitzar coordenades en un pla. Activitat 9

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Multiplicar per desenes, centenes i unitats de mil.

– Multiplicar nombres de tres xifres per una xifra.

– Resoldre multiplicacions portant-ne.

– Realitzar multiplicacions de tres factors.




– Descompondre nombres per multiplicar.

– Multiplicar nombres de dos i tres xifres.

– Reconéixer la mecànica de la multiplicació.

– Multiplicar amb factors amb zeros o acabats en zero.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar multiplicacions per nombres de dues xifres utilitzant amb seguretat les taules de multiplicar. Activitat 1

Practicar la mecànica de la multiplicació per nombres de més de tres xifres. Activitat 4

Multiplicar per nombres de tres xifres utilitzant amb seguretat les taules de multiplicar. Activitat 5 Llibre: pàg. 44, activitat 13

Practicar la multiplicació amb zeros intermedis i reconéixer com es multipliquen els factors acabats en zero. Activitats 3 i 7

Plantejar i resoldre problemes senzills en els quals s'utilitze la multiplicació. Activitat 2

70

Realitzar operacions combinades. Activitat 8

Orientar-se en la quadrícula i dibuixar gràfics de línies. Activitat 9 Llibre: pàg. 51, activitats 1 i 2

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Mecanitzar la divisió simplificada.

– Aprendre a dividir amb el dividend de dues i tres xifres.

– Resoldre problemes de divisions.


– Realitzar la prova de la divisió



– Mecanitzar les divisions exactes i no exactes.

– Identificar la propietat del residu.

– Reconéixer la utilitat de la prova de la divisió.

– Realitzar divisions amb dividends de més de tres xifres.

AVALUACIÓ FINAL



Relacionar la multiplicació i la divisió com a operacions inverses i trobar així el factor absent. Activitat 3

Realitzar divisions exactes i no exactes amb dividends de dues o més xifres. Activitats 2 i 5

Conéixer els termes de la divisió: dividend, divisor, residu i quocient. Activitats 1 i 6

Valorar la prova de la divisió per comprovar els resultats. Activitat 7 Llibre: pàg. 57, activitat 15

Resoldre mitjançant divisions exactes i enteres problemes de la vida quotidiana. Activitat 4

Calcular mentalment la diferència entre dos nombres de dues xifres. Activitat 9

Resoldre problemes amb excés d'informació en l'enunciat. Activitat 8 Llibre: pàg. 63, activitats d'1 a 4

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Mecanitzar la divisió simplificada.

– Aprendre a dividir amb el dividend de fins a tres xifres.

71


– Resoldre problemes de divisions.

– Calcular meitats, terços i quarts.



– Realitzar divisions amb quocients acabats en zero i amb zeros intermedis.

– Practicar la divisió amb divisors de dues xifres.

– Buscar la meitat, un terç i un quart.

– Resoldre problemes amb diverses operacions.

AVALUACIÓ FINAL



Realitzar les divisions amb quocients acabats en zero. Activitat 1

Resoldre divisions exactes i no exactes amb zeros intermedis en el quocient. Activitat 4 Llibre: pàg. 71, activitat 7

Fer divisions exactes i no exactes amb divisors de dues xifres. Activitat 2

Comprovar resultats mitjançant la prova de la divisió. Activitat 3

Relacionar meitat, terç i quart amb dividir per 2, 3 i 4, respectivament. Activitat 5

Resoldre problemes de la vida quotidiana amb diverses operacions. Activitat 6 Llibre: pàg. 75, activitat 21

Trobar la solució correcta d'un problema interpretant els enunciats. Activitat 7

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL


– Llegir i escriure fraccions.

– Relacionar fraccions amb la seua representació gràfica.

– Relacionar fraccions amb la seua expressió escrita.

– Comparar fraccions i reconéixer les fraccions com les parts d'una unitat.

– Calcular probabilitats.



– Reconéixer els termes d'una fracció.

– Llegir, escriure i comparar fraccions.

– Buscar la fracció d'un nombre.

– Calcular nombres mixtos.

72

– Resoldre problemes de probabilitat.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els termes d'una fracció mitjançant represen-tacions gràfiques i numèriques. Activitat 3

Llegir i escriure correctament les fraccions. Activitats 1 i 2

Comparar fraccions amb al mateix denominador. Activitat 4

Reconéixer quan una fracció és més menuda, més gran o igual que la unitat. Activitat 5 Llibre: pàg. 85, activitat 14

Utilitzar les fraccions per expressar les parts d'un conjunt. Activitat 6

Trobar la fracció d'un nombre. Activitat 7

Resoldre problemes amb fraccions i nombres mixtos. Activitat 8 Llibre: pàg. 88, activitat 32

Resoldre problemes de probabilitats relacionant les dades amb representacions de fraccions. Activitat 9

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar les principals unitats de pes: gram i quilogram.

– Calcular quant falta per arribar a un quilogram.

– Completar equivalències de pes.

– Resoldre problemes de capacitats.



– Reconéixer les equivalències entre quilo, mig quilo, quart de quilo i el seu valor en grams.

– Relació entre tona i quilo.

– Identificar el litre, el mig litre i el quart de litre.

– Reconéixer les equivalències entre decilitre, centilitre i mil·lilitre.


AVALUACIÓ FINAL



Expressar magnituds de pes utilitzant les unitats convencionals adequades. Activitat 1

Utilitzar correctament les expressions fraccionàries habituals en la mesura del pes. Activitats 2 i 6

73

Realitzar equivalències entre magnituds de pes i capacitat. Activitats 3 i 7 Llibre: pàg. 97, activitat 5

Fer estimacions entre les diferents magnituds de pes: gram, quilo i tona. Activitat 5

Utilitzar de manera adequada el litre i les seues fraccions i reconéixer l'ús del decilitre, el centilitre i el mil·lilitre. Activitat 8

Resoldre problemes de pes i capacitat. Activitat 4

Resoldre problemes obtenint dades d'una il·lustració. Activitat 9 Llibre: pàg. 107, activitats 1 a 6

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar les principals unitats de longitud: quilòmetre, metre, decímetre, centímetre i mil·límetre.

– Expressar la longitud exacta utilitzant la unitat més adequada.

– Utilitzar correctament el regle i el metre per dur a terme mesuraments.

– Utilitzar la forma incomplexa i la forma complexa.



– Identificar les diferents unitats de mesura.

– Fer equivalències entre les diferents longituds.


– Fer servir dues unitats de longitud.

AVALUACIÓ FINAL



Fer mesuraments exactes d'objectes de l'entorn en centímetres, decímetres i mil·límetres. Activitat 1

Fer correctament les equivalències entre submúltiples del metre. Activitat 2 Llibre: pàg. 111, activitat 4

Utilitzar correctament les unitats més grans que el metre. Activitat 3

Fer equivalències entre els diferents múltiples del metre. Activitat 6 Llibre: pàg. 114, activitat 17

Mesurar longituds i expressar el resultat en forma complexa i incomplexa. Activitat 5

Resoldre problemes fent ús de les diferents unitats de longitud. Activitat 4 Llibre: pàg. 116, activitats 7 a 11

Resoldre problemes fent ús de les formes complexa i incomplexa per a mesures d'objectes quotidians. Activitat 7

TEMA 10

74

AVALUACIÓ INICIAL


– Saber passar una longitud a expressió decimal.

– Escriure, llegir i ordenar nombres decimals.

– Reconéixer els nombres decimals entre una sèrie de nombres reals.

– Mesurar segments expressant el seu resultat amb decimals.



– Introduir els nombres decimals.


– Escriure mesures amb nombres decimals.

– Reconéixer la tècnica per sumar nombres sencers i decimals.

AVALUACIÓ FINAL



Escriure, llegir i calcular correctament longituds amb nombres decimals. Activitat 1

Reconéixer i calcular les longituds menors d'un metre. Activitats 2 i 3

Llegir els centímetres i els mil·límetres en nombres decimals. Activitat 4 Llibre: pàg. 124, activitat 12

Reconéixer l'expressió decimal del mig litre. Activitat 5

Llegir correctament els nombres decimals d'una balança. Activitat 6

Reconéixer el procediment per sumar nombres sencers amb nombres decimals. Activitat 7

Resoldre problemes amb gràfiques de línies. Activitat 8 Llibre: pàg. 131, activitats 1 i 2

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer bitllets i monedes d'euro.

– Dur a terme equivalències entre l'euro i els cèntims d'euro.

– Reconéixer les hores en els rellotges digitals i analò-gics.

– Saber fraccionar les hores en quarts.



– Relacionar entre cèntims, euros i decimals.

– Aprendre la lectura de rellotges analògics i digitals.

75

– Llegir fraccions inferiors a l'hora.

– Introduir el sistema sexagesimal.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar i separar les diferents monedes i bitllets d'euro. Escriure la quantitat en decimals. Activitat 1

Fer equivalències entre euros i cèntims d'euro. Activitat 2 Llibre: pàg. 139, activitat 3

Resoldre problemes de forma raonada amb els diferents tipus de monedes i bitllets de curs legal. Activitat 3

Identificar i posar les hores en rellotges analògics i digitals. Activitats 5 i 6

Conéixer i utilitzar les unitats adequades per mesurar el temps. Activitat 7

Fer equivalències entre unitats de temps. Activitat 4

Deduir les dades adequades que falten en l'enunciat d'un problema i la solució entre diverses dades. Activitat 8 Llibre: pàg. 147, activitats d'1 a 5

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Diferenciar entre rectes, semirectes i segments.

– Reconéixer i diferenciar els tres tipus d'angles: recte, agut i obtús.

– Identificar rectes paral·leles, secants i perpendiculars.



– Identificar els diferents elements que formen un angle.

– Classificar els tres tipus d'angles.

– Saber utilitzar el transportador d'angles.

– Diferenciar els tipus de rectes existents.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 12 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Identificar, comparar i dibuixar rectes, semirectes i segments. Activitats 1 i 3

Reconéixer els elements que formen un angle: costats i vèrtex. Activitat 4 Llibre: pàg. 150, activitat 1

Diferenciar i ordenar els tres tipus d'angles: recte, agut i obtús. Activitat 2

Mesurar angles utilitzant el transportador d'angles. Activitat 7

76

Identificar rectes i angles en objectes quotidians. Activitats 6 i 8 Llibre: pàg. 157, activitat 10

Reconéixer i dibuixar rectes perpendiculars i paral·leles. Activitat 5

Resoldre problemes amb diverses operacions. Activitat 9

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar els noms dels diferents polígons i dibuixar-los.

– Traçar les diagonals dels diferents polígons.

– Reconéixer els quadrilàters.

– Calcular el perímetre de polígons senzills utilitzant el regle.



– Classificar els triangles segons els seus costats i els seus angles.

– Diferenciar entre quadrilàters i paral·lelograms.

– Calcular el perímetre d'un polígon.

– Utilitzar el centímetre quadrat com a unitat de superficie.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer i diferenciar els tipus de polígons segons el nombre de costats. Activitats 1 i 2

Classificar els sis tipus de triangles que existeixen segons els seus costats o els seus angles. Activitat 3

Reconéixer triangles segons els seus costats i els seus angles. Activitat 5 Llibre: pàg. 163, activitat 4

Diferenciar tres tipus de quadrilàters diferents: paral-lelograms, trapezis i trapezoides. Activitat 7

Determinar el perímetre d'un polígon de diversos costats. Activitat 8

Mesurar superfícies de rectangles i quadrats amb el centímetre quadrat en figures de la vida quotidiana. Activitats 4 i 6 Llibre: pàg. 166, activitat 18

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar les parts d'una circumferència.

– Saber calcular el radi i el diàmetre d'una circumferència.

– Reconéixer els eixos de simetria d'una figura.

77

– Diferenciar entre figures simètriques i figures sense simetria.



– Identificar els diferents elements d'un cercle.

– Saber utilitzar el compàs.

– Reconéixer i dibuixar l'eix de simetria dels objectes.

– Realitzar translacions de figures.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar els elements de la circumferència i el cercle. Activitat 1

Traçar i anomenar correctament el radi i el diàmetre. Activitats 2 i 6

Dibuixar circumferències utilitzant el compàs. Activitat 3 Llibre: pàg. 175, activitats 4 i 7

Dibuixar circumferències a partir d'un radi donat. Activitat 3

Reconéixer figures simètriques i traçar els seus eixos de simetria. Activitat 4

Reconéixer i dibuixar figures simètriques respecte a un eix donat. Activitats 5 i 7

Resoldre problemes amb euros obtenint dades d'una il·lustració. Activitat 8 Llibre: pàg. 183, activitats 1 a 8

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer els principals cossos geomètrics: prisma, cub, piràmide, con, cilindre i esfera.

– Identificar els elements dels prismes: arestes, vèrtexs i cares.

– Classificar els diferents tipus de prismes.

– Relacionar cossos geomètrics amb objectes del nostre voltant.



– Reconéixer prismes, cubs i piràmides.

– Obtenir el desenvolupament d'un prisma.

– Classificar els cossos redons.

– Introduir el volum.

AVALUACIÓ FINAL


78


Diferenciar els diferents tipus de prismes segons la forma de la seua base i explicar el desenvolupament d'un prisma. Activitats 1 i 2

Desenvolupar i muntar prismes segons la forma de les cares i la base. Activitat 3 Llibre: pàg. 187, activitat 4

Identificar els elements de les piràmides i observar la classificació correcta dels tipus de piràmides. Activitat 4

Reconéixer les característiques i elements en els cossos redons: cilindre, con i esfera. Activitat 5

Conéixer els elements d'una esfera: diàmetre i radi. Activitat 6

Utilitzar cubs per mesurar superfícies i volums. Activitat 7

Completar correctament les dades d'un text elegint dades coherents. Activitat 8 Llibre: pàg. 195, activitats 1 a 5

79

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

80

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

TEMA 1

■ http://www.tiching.com/50937

Observarem aquest vídeo del gratacel Burj Dubai: minuts 1:31-2:03.

Demanarem als xiquets que diguen el nombre que hi apareix, 125 cm i els explicarem que és el desplaçament d'un costat a un altre que pateix aquest edifici per ser tan alt.

A continuació escollirem un xiquet de classe que mesure al voltant de 125 cm i li direm que es tendisca a terra.

Finalment, indicarem als alumnes que la seua altura es correspon el desplaçament lateral del gratacel i els preguntarem si creuen que és un desplaçament gran o menut.

■ Col·locarem en la paret una recta numèrica del 0 al 900, on assenyalarem nombres perquè els alumnes els vagen nomenant i escrivint.


Aplicació on pitjarem els botons + i – per afegir o traure unitats, desenes i centenes. Podem treballar amb els nombres visibles u ocults.


Aplicació on els alumnes jugaran a comparar nombres de 3 xifres.


Conjunt d’activitats interactives per a exercitar l’aproximació a la centena.


Aquesta aplicació descarregable conté 10 activitats per treballar els nombres i les desenes.


Amb aquesta aplicació, els xiquets practicaran les estratègies de càlcul bàsiques per saber manejar les monedes i bitllets d'euro.


Test per posar a prova els coneixements d’escriptura de nombres de fins a tres xifres.

Aniran apareixent quantitats i els xiquets hauran d’escriure-les. Igualment, podran comprovar la solució i també se’ls mostrarà la resposta correcta.


Projecte de 35 activitats de numeració utilitzant l’àbac. Veurem que aquestes activitats estan dividides en tres nivells educatius.

Jugarem al segon nivell educatiu de Primer Cicle on es treballen la centena, desena i unitat utilitzant l’àbac.

■ Agruparem els xiquets per parelles. Cada un escriurà al seu quadern 5 nombres de tres xifres. Seguidament, els mostrarà al seu company que haurà de llegir el nombre i indicar si és parell o imparell.


Observarem aquest vídeo fins al minut 0:50 i després preguntarem als xiquets:

Quins animals veiem en aquest vídeo? Què estan fent aquests caragols?

Quin és el primer en arribar al cercle roig? Els caragols són ràpids o lents?

81

Després d’observar la cursa per les escales de l’Empire State Building, explicarem als xiquets que:

Aquest edifici té 443 metres d’alçària i 102 pisos.

Hi ha 1.860 esglaons fins a la planta 102.Proposarem aquestes preguntes a l’alumnat:

Què fa aquesta gent? Per on pugen? Creus que pugen molts o pocs esglaons?

Van a la mateixa velocitat al principi que al final de la cursa? Per què? Qui guanya la cursa?

TEMA 2


http://www.tiching.com/50983

Observarem aquests dos vídeos dels ponts Vasco da Gama i del Viaducte de Millau, a França, i preguntarem als xiquets:– Què veiem en cada vídeo? Reconeixes un d'aquests ponts en les imatges del llibre? Quin pont està sobre terra?

– Des d'on està filmat el viaducte de Millau? I el pont Vasco da Gama? Quin dels dos et sembla més llarg?


Aquest joc ens permet treballar l'escriptura de nombres mitjançant xifres. Per a això, el professor que apareix en el joc dicta una sèrie de nombres que l'alumne ha d’escriure en forma de xifres.

■ Agruparem als alumnes per parelles i escriurem diversos nombres de quatre xifres en la pissarra.

Cada parella haurà de descompondre els nombres en unitats de mil, centenes, desenes i unitats i després escriure'ls amb lletres. Els corregirem entre tots.


Aplicació en la qual els alumnes trobaran una explicació teòrica de la comparació de nombres, on s'explica la utilitat dels símbols <, > i =.La pàgina web es complementa amb una prova interactiva on els xiquets compararan nombres usant els símbols corresponents en cada cas.


En aquest web trobem un conjunt d'exercicis per treballar amb nombres de 4 i 5 xifres. Conté activitats molt diverses: lectura, escriptura, comparació, etc.


Observarem aquest vídeo i preguntarem als xiquets:– Es veuen moltes o poques papallones? Què fan aquestes papallones? Quants quilòmetres viatgen?

– Viatgen més o menys km que el tren de la imatge?


Observarem aquesta imatge d'un catàleg de preus de televisors i després realitzarem aquestes activitats: – Escriurem a la pissarra els preus de tots els televisors i els ordenarem de més menor a major.

– Arredonirem els preus a la centena o a la unitat de miler més pròxima.

– Observarem els televisors que ara costen 599 i 799 €, respectivament i els demanarem que indiquen quant està rebaixat cada un.


Aplicació interactiva en la qual hem de seleccionar a quin nombre fa referència la seua forma escrita.


82

En aquest web els xiquets trobaran una divertida cançó que serveix per aprendre la taula del 2.


Paquet d'operacions de suma portant-ne i resta sense portar-ne a resoldre pel mètode d'associacions. Adaptat per discapacitat visual baixa visió.

■ Lliurarem a cada xiquet una cartolina rectangular perquè hi escriguen un nombre de cinc xifres.

Després els alumnes hauran de fer dos forats a la cartolina i amb un cordell se’l penjaran com si fóra un dorsal. Després els demanarem diverses activitats:

Que s’ordenen de cinc en cinc de menor a major, que s’ajunten els que tinguen el cinc a les centenes o unitats, els nombres parells i imparells…


Observarem atentament aquesta imatge i preguntarem als alumnes:– Què veiem en aquesta imatge? Coneixeu el nom d’alguna d’aquestes ciutats?

– Quin nombre hi ha darrere de cada ciutat? Sabeu què és allò que indica? A quants km està Madrid?

– Quina ciutat està més lluny, Madrid o Roma? París o Roma? Londres o París?

A continuació, anotarem els nombres dels diferents cartells a la pissarra.

Després proposarem aquestes activitats als alumnes i a les alumnes:– Anotaran tots els nombres dels cartells.

– Ordenaran els nombres de menor a major.

– Triaran un nombre i el descompondran en unitats de mil, centenes, desenes i unitats.

– Arredoniran tots els nombres al miler més proper.

– Sumaran dos dels nombres.

Si no disposem d’Internet a l’aula, fabricarem cartolines amb nombres de 5 xifres que repartirem als xiquets per realitzar aquestes mateixes activitats.

TEMA 3


Utilitzarem aquesta imatge d'un transatlàntic per comptar entre tots parts del vaixell. Per exemple: el nombre de finestres rectangulars a popa, de pisos a popa, de ximeneres grogues, etc.

Després, farem sumes amb els diferents valors trobats.


En aquest web els xiquets podran treballar la suma a partir de descomposicions de nombres.


Aplicació interactiva amb explicació teòrica i exercicis pràctics de suma de nombres de cinc dígits.


Activitat de velocitat en què haurem de fer correctament el màxim nombre d'operacions que puguem en tan sols 60 segons.

Els xiquets podran escollir l'operació (suma, resta, multiplicació, divisió) i el nombre de les xifres amb què operaran.


En aquesta activitat els xiquets faran sumes de més de 3 nombres. El truc rau a sumar primer els dos sumands més fàcils i després el tercer.


En aquesta aplicació hi trobarem una explicació teòrica de com se suma verticalment i una sèrie d'exercicis pràctics.


83

Joc en què, superant unes proves contra el "crono" de càlcul mental, els xiquets poden arribar a lluitar contra les naus d'un imperi.

Jugarem a la segona de les activitats, on s'ha de triar el resultat correcte d'una suma.

Per superar les diferents proves, abans que acabe el temps hi haurà d’haver una diferència de més de cinc entre els encerts i les errades.


Grup d'activitats que reforcen el càlcul mental. Escollirem l'aplicació "Suma (1 al 100)".

Els xiquets hauran de fer clic sobre l'animal amb el resultat de l'operació.


En aquesta pàgina web tenim un joc en el qual cal destruir els meteorits que plouen sobre la Terra i, alhora, desenvolupar el nostre càlcul mental.

Cal disparar amb el canó "Bé" pitjant la "b", sobre els meteorits amb operacions correctes i, sobre les incorrectes, amb el canó "Malament" pitjant la "m". Pots jugar-hi amb sumes, restes i taules de multiplicar.


Utilitzarem aquesta imatge d’un catàleg d’electrodomèstics per proposar una sèrie d’activitats als xiquets.

Si no disposem d’Internet, utilitzarem una pàgina similar d’un catàleg comercial.– Posaran en una taula, tota la informació del catàleg.

Els podem ajudar dibuixant a la pissarra les files i columnes d’aquesta taula.

Preu inicial Preu amb descompte

Euros estalviats

Frigorífic 499 404 95Rentaplats ….. ….. …..

….. ….. ….. …..

– Ordenaran els preus de menor a major.

– Calcularan els diferents descomptes que hi ha. Per exemple, el frigorífic està rebaixat 499 – 404 = 95 €.

Una vegada que tinguen reunida tota aquesta informació al seu quadern, els farem preguntes de l’estil:– Quin és l’electrodomèstic més car? I el més barat? Quin té el descompte més gran?

– Quant valen el frigorífic, el rentaplats i el portàtil junts? I els dos televisors junts?...

TEMA 4


Després d'observar aquest vídeo iniciarem un debat a partir de les següents preguntes:– Per què recullen tot el campament quan s'acaba l'expedició?

– És important no deixar deixalles a la muntanya? Per què?

– Has anat alguna vegada de pícnic a la muntanya? Has ajudat a recollir?


Aquesta aplicació interactiva permet que els xiquets descomponguen una resta pels seus diferents parts: minuend, subtrahend, diferència.

En cada exercici, els alumnes podran comprovar la solució i també poden demanar una pista com ajuda.


Aplicació interactiva amb una explicació teòrica del procediment de la resta portant amb nombres de tres xifres. A continuació hi ha una part pràctica auto-correctiva.


84

En aquesta pàgina web trobarem un resum on s'explica què és la resta, els termes d'una resta, així com els diferents mètodes que hi ha per restar. També comprén un full d'exercicis per practicar la resta.


En aquesta pàgina web trobarem sèries numèriques que els alumnes hauran de completar fent sumes i restes.


Aplicació interactiva en la qual hem de resoldre unes restes sense utilitzar la calculadora tant ràpid com siga possible.


Aplicació amb 20 problemes de sumes i restes que els alumnes poden resoldre amb la calculadora.


Pàgina on trobarem 12 restes portant de cinc xifres per imprimir.

Farem grups de 4 xiquets i a cada un se li lliuraran les 12 restes sense el resultat.

Jugarem a veure quin dels grups acaba abans i amb totes les operacions correctes.

■ Prepararem unes targetes amb nombres de 3, 4 i 5 xifres i en repartirem una a cada xiquet.

Després els ajuntarem per parelles i amb els dos nombres que tenen hauran de fer una suma i després una resta.

Quan tots hagen acabat, corregirem els resultats entre tots.


En aquesta pàgina web trobem un formulari que permet crear fulls d’exercicis de sumes i restes, amb o sense solucions. Cada pàgina pot incloure fins a cinc tipus diferents de sumes o restes. Per a cada tipus, podem triar:– Quants exercicis del mateix tipus volem.

– Si es tracta de sumes o restes.

– Quantes xifres tenen els nombres.

– Quants termes (sumands o restants) hi ha en cada operació.


Observarem aquest mapa de l’etapa d’una volta ciclista. S’hi indiquen tant els quilòmetres de les diferents subetapes del recorregut com les altures dels diferents ports de muntanya.

Per començar, preguntarem als alumnes:– Què veiem en aquesta imatge? És una etapa d’una volta ciclista, entre quines ciutats té lloc aquesta etapa?

– Quants quilòmetres té aquesta etapa? Té més o menys de 200 quilòmetres?

– Quin és el port de muntanya de major altitud? Quants metres té el Port de Mijares?

Després proposarem les següents activitats:– Anotaran tots els nombres dels diferents ports de muntanya en la seua llibreta.

– Ordenaran els ports de menor a major.

A continuació, i per parelles, respondran aquestes preguntes:

– Quants ports tenen menys de 1.000 metres?

– Quina diferència hi ha entre el port de Mijares i el de Robledondo?

– Quins dos ports sumen quasi 2.000 metres? Hi ha molts ports que complisquen aquesta condició?

TEMA 5

■ Escriurem multiplicacions de les taules del 2 i del 4 a la pissarra. Per exemple: 2 x 2, 2 x 5, 2 x 7, 4 x 3, 4 x 5, 4 x 8, etc.

85

Diferents xiquets hauran de convertir-les en sumes i després resoldre-les per observar que donen el mateix resultat.


Observarem aquesta imatge i proposarem als xiquets un problema que relaciona la suma i la multiplicació:– Quantes persones hi ha en aquest trineu? Si en la cursa hi ha 7 trineus, quants corredors hi haurà en total en la

cursa?

– Com resoldríeu aquest problema només amb sumes? I usant la multiplicació? Quin mètode et sembla més fàcil?


En aquesta aplicació interactiva trobem 3 exercicis per aprendre les bases de la multiplicació.

En els tres casos els alumnes poden comprovar les solucions. També poden obtenir una pista per ajudar a resoldre'ls.

■ Proposarem aquests problemes orals perquè els alumnes practiquen amb el doble i el triple d'una quantitat:– Quant són el doble de 6 sabates? I el triple? I el doble de 2 parells de sabates?– Marc té el doble d'anys que Anna, que acaba de fer-ne quatre. Quants anys té Marc?

– Felip té 3 caramels i Andrea en té el triple que Felip. Quants caramels té Andrea? Quants en tenen entre els dos?


Aquest recurs ofereix la possibilitat de treballar amb els alumnes les taules de multiplicar del 2 al 10.


Pàgina web amb una part teòrica i una altra pràctica sobre les taules del 4, del 5 i del 6. Els xiquets disposaran d'una sèrie d'exercicis amb botons per practicar aquestes tres taules de multiplicar.


Joc interactiu perquè els xiquets puguen practicar les taules de multiplicar. El joc consisteix a rescatar un tigre anomenat Ergit que ha estat capturat.

Perquè Ergit puga tornar a sa casa, els alumnes han de realitzar diverses proves en les quals faran servir multiplicacions.Les proves són les següents: obrir un cadenat, travessar la carretera, travessar el riu i escalar una muntanya.


Pàgina web del C.P. L'Oliverar (Madrid) que inclou activitats de Clic sobre les taules de multiplicar.

Les activitats estan dividides en deu paquets que contenen les taules de multiplicar de l'1 al 9 més un paquet en el qual s'inclouen totes les taules.

■ http://www.tiching.com/54016Paquet d'activitats dirigit a alumnes de 2n, 3r i 4t de Primària en el qual es treballen les taules de multiplicar amb exercicis de relació i resposta escrita.

Escollirem la taula de multiplicar que volem repassar i farem els exercicis proposats entre tots. També podem proposar exercicis individuals.


Joc del Ministeri d'Educació que introdueix el concepte de multiplicació com a suma repetida del mateix sumand.


Començarem observant aquestes imatge d’alguns animals de granja i preguntarem als xiquets:– Coneixeu algun d’aquests animals? Teniu algun d’ells a casa? Per què? On viuen?

– Quins d’ells tenen 4 potes? Quins d’ells tenen 2 potes? Quantes potes té un ànec?

Seguidament, demanarem als alumnes que anoten el nom de cadascun dels animals al seu quadern i que al costat escriguen el nombre de potes que té.

A continuació, els proposarem aquests problemes perquè practiquen les multiplicacions:– Quantes potes tenen 4 vaques? I 3 ovelles i 2 porcs junts?

86

– Si tenim 5 ànecs i 8 gallines, quantes potes tindran entre tots?

– Si tenim 4 porcs, 2 cavalls i 3 cabres, quantes potes tindran entre tots?

– Si tenim 2 gallines i 4 ovelles, quantes potes tindran entre tots?

Per acabar, els alumnes escolliran l’animal que els agrade més i el dibuixaran al seu quadern, explicant per què és l’animal que més els ha agradat.

TEMA 6

■ Escriurem multiplicacions de centenes en la pissarra. Per exemple: 200 2, 300 5, 400 7, 500 3, 100 5, 200 8, etc.

Diferents xiquets hauran de convertir-les en sumes i després resoldre-les per observar que donen el mateix resultat.


Observarem aquest vídeo de pingüins emperadors i preguntarem als xiquets:– Què està fent aquest pingüí? Per què creieu que s'acosta a aquesta persona? Tots aquests pingüins són iguals?

– Quina diferència hi ha entre els adults i les cries?

Seguidament, proposarem preguntes de multiplicacions:– Quantes potes tenen 10 pingüins? I 100 pingüins?

– Quants ulls tenen 50 pingüins? I 500 pingüins?

– Si una parella de pingüins té una sola cria, quantes cries tindran 2.000 pingüins emperadors?

■ Proposarem als xiquets una sèrie de preguntes perquè practiquen la multiplicació:– Quantes potes hi ha en 10 cadires?– Quants ous hi ha en tres desenes d'ous?– He comprat 2 calculadores a 20 euros cada una. Quant ha costat la compra?


Aquest recurs ens proposa practicar les diferents operacions matemàtiques. Els alumnes practicaran les multiplicacions. Existeixen tres nivells diferents de dificultat per cada una d'elles.


En aquest web , els alumnes trobaran una divertida manera de treballar les taules de multiplicar jugant a enfonsar vaixells.


En aquesta aplicació interactiva els xiquets practicaran les multiplicacions per 10, per 100 i per 1.000.

Cada exercici compta amb un botó de verificació i un botó de pista, per ajudar a resoldre-ho.


Demanarem als xiquets que observen el pictograma de les pizzes.

Els indicarem que, en anglés, aquest pictograma mostra el nombre de pizzes menjades per 4 amics l'últim mes.

Després de comprovar que el dibuix equival a 4 pizzes, respondrem les preguntes proposades entre tots.

■ Proposarem altres problemes per resoldre entre tots. Hauran d’inventar preguntes per cada un:

– Marc tenia 150 € i ha comprat unes sabates esportives i 3 samarretes a 11 € cada una.

– En una fruiteria tenen 95 bosses de pomes. Al matí han venut 34 i a la vesprada, 21.

– Lluís té 70 cromos. Sandra té 45 cromos menys que Lluís. Anna té el doble de cromos que Sandra.

■ Disposarem els xiquets per parelles i a cada una li proposarem problemes de l'estil:

– Quants ous hi ha en 15 dotzenes d'ous?

– Quantes potes tenen 32 cadires?

– Quantes rodes tenen 27 tricicles?

– Quants dits tenen 12 mans?

87

– Quants dies tenen 22 setmanes?...

Quan hagen acabat, corregirem els resultats entre tots. Per a això, un dels dos llegirà el problema i l'altre indicarà la solució. La resta de companys de classe haurà d’indicar si la resposta és o no correcta.

■ Entregarem una cartolina amb un nombre del 0 al 9 a cada alumne.

A continuació, els demanarem que s'agrupen de 3 en 3. Els grups formats hauran de multiplicar els 3 nombres que tenen escollint el criteri que vulguen.

Després corregirem els productes de tres factors entre tots.


Conjunt de problemes de matemàtiques per Educació Primària en els quals es poden treballar les quatre operacions bàsiques: sumar, restar, multiplicar i dividir. Nosaltres polsarem en "Problemes de multiplicar".


Joc interactiu on l'alumne ha d’ajudar Pi en el rescat de Bombi.

La forma d'avançar en la cursa cap al rescat consisteix a resoldre correctament unes operacions matemàtiques de multiplicacions, amb tres nivells de dificultat.

Consisteix en una forma original i amena de treballar el càlcul mental ràpid amb multiplicacions.


Després de mostrar als alumnes aquesta imatge dels diferents bitllets d'euro, els proposarem els següents problemes, que resoldran per parelles:– Quants diners són 6 bitllets de 200 euros? I 5 bitllets de 500 euros? I 10 bitllets de 100 euros?

– Una capsa amb 20 CD val 15 euros. Quants discos hi ha en 10 capses? Quant valen 20 capses?

– Quants euros són 10 bitllets de 5 euros? I 5 bitllets de 10 euros?

– Un llibre val 20 euros. Si vull comprar-me 4 llibres del mateix preu, quants diners necessito?

Una vegada acabats, alguns alumnes els resoldran en la pissarra. Entre tots anirem comentant els dubtes que ens hagen pogut sorgir.

TEMA 7

■ Practicarem amb l'alumnat el repartiment a parts iguals amb objectes de l'aula.

Per exemple, podem repartir un nombre determinat de gomes o llapis i demanar als xiquets que els separen en parts iguals.

Primer realitzarem repartiments exactes i després repartiments no exactes. D'aquesta manera introduirem el concepte de divisió com a repartiment.


Activitat d'introducció a la divisió en la qual aprendrem la funció d'aquest càlcul, els seus termes, així com el procés de l'operació.

■ Per practicar la prova de la divisió, el mestre escriurà a la pissarra divisions molt senzilles. Per exemple:

24 : 6; 12 : 2; 26 : 4; 13 : 3; 25: 4…

Seguidament, diversos alumnes pujaran a resoldre-les.

Després, recordarem com es realitza la prova de la divisió i altres xiquets comprovaran si els seus companys no s'han equivocat realitzant la prova de la divisió.


Aplicació que t'ensenya a dividir pas a pas dividends de sis xifres per divisors d'una xifra. L'alumne haurà d’escriure un nombre de 6 xifres i l'aplicació resoldrà pas a pas la divisió.


En aquesta pàgina web s'inclouen nombroses activitats de càlcul mental. Els alumnes podran practicar les operacions de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió al nivell d'educació primària:

■ Realitzarem activitats manipulatives per introduir el concepte de divisió com a repartiment.

88

Per a això, disposarem de plats i clips de colors.Agruparem als alumnes de 4 en 4 i els donarem una pila de clips a cada un.Seguidament, a cada grup li indicarem el repartiment que ha de realitzar, ja siga verbalment o dibuixat en forma de divisió.Els components del grup hauran de posar tants clips en el plat com els hàgim indicat. Al final, corregirem els repartiments un a un.

■ Proposarem una sèrie de problemes als alumnes. Per exemple:Tenim 24 caramels per repartir a 6 xiquets, quants en donarem a cada xiquet?Repartiment 30 galletes als meus 6 amics, quantes galletes donaré a cada un d'ells?Tenim 15 flors per col·locar en 3 gerres, quantes flors col·locarem en cada gerra?Tinc 18 pomes i les he de repartir en 9 plats, quantes pomes posaré a cada plat?Si ho creiem oportú podem demanar als alumnes que resolguen els problemes gràficament. Després, corregirem els quatre problemes entre tots a la pissarra.

■ http://www.tiching.com/75869Paquet d'activitats per practicar l'algoritme de la divisió pas a pas. En les operacions el dividend té quatre xifres i el divisor només una. Els exercicis es resolen portant les xifres al seu lloc amb el ratolí.

■ http://www.tiching.com/75871En aquesta pàgina els alumnes aprendran a dividir per una xifra. Per a això, hauran d’escriure un nombre de quatre xifres que serà el dividend i després elegir el divisor. L'aplicació anirà conduint l'alumne pas a pas perquè puga resoldre la divisió. Podem ampliar el nivell de dificultat escollint els dividends i divisors que creiem oportuns.

TEMA 8

■ Entregarem als alumnes dues cartolines on pose: "Exacta" i "No exacta".Escriurem una divisió a la pissarra. Els xiquets la resoldran en el seu quadern de treball i després alçaran la cartolina corresponent. Entre tots comprovarem si la divisió és exacta o no i els qui han encertat o s'han equivocat.


Conjunt d'activitats per a l'exercitació o entrenament elemental de l'algoritme de la divisió. El nivell de dificultat està graduat en parts: amb residu, sense residu, per un dígit, per dos dígits... Adaptat per discapacitat visual baixa visió.

■ Demanarem als xiquets que escriguen un problema verbal per cada divisió de l'exercici 23.

Quan els enunciats es refereixen a problemes de repartiments, les dades hauran d’incloure : total d'objectes que s'ha de repartir i els elements que es reparteixen.

En el cas d'enunciats de problemes d'agrupacions, les dades han d’incloure: el total d'objectes que s'ha d'agrupar i els elements de cada agrupació.


Activitat interactiva, formada per teoria i pràctica, per treballar la divisió per la unitat seguida de zeros.

A través de blocs amb 10, 15 i 20 exercicis, l'alumne repassarà de forma pràctica la teoria per aprendre i afermar el càlcul, separant tants decimals com zeros tinga la unitat.


Web on trobarem activitats de caràcter teòric en què respondrem preguntes i completarem activitats relacionades amb les divisions.– Definició, termes, divisions exactes i inexactes, meitats, terços, etc.


Els alumnes podran practicar divisions amb dividends de quatre i cinc xifres en aquesta pàgina web.

■ Escriurem a la pissarra diverses divisions dels tipus estudiats en aquesta unitat:

Amb el dividend amb la primera xifra igual o inferior al divisor, amb quocients acabats en zero, amb zeros intermedis en el quocient…

Seguidament demanarem a diversos alumnes que pugen a resoldre-les i els anirem proposant preguntes de l'estil:

89

– El 2 es pot dividir entre 4? Què hem de fer per poder dividir-lo?

– Quan no podem dividir la xifra de les unitats, quin nombre hem d'escriure en el quocient?

– En quina d'aquestes divisions hi haurà un zero en el quocient? Per què?

A mesura que anem resolent les divisions a la pissarra, la resta d'alumnes les anirà copiant en el seu quadern de classe.


Pàgina web on els alumnes trobaran una part teòrica i una sèrie d'exercicis pràctics interactius sobre la divisió no exacta.

■ Proposarem als xiquets el següent problema:– Si Anna vol repartir 78 cromos amb 5 amics, quants cromos donarà a cada un? Li sobrarà algun cromo? Quants?

Seguidament, dividirem als alumnes per parelles i a un d'ells li donarem una calculadora.

A continuació, demanarem a un component de la parella que resolga la divisió en el seu quadern i a l'altre que la resolga usant la calculadora.

Després els preguntarem:

– Quin resultat ha eixit de la divisió feta en la calculadora? I en la divisió feta en el quadern?

– Quin és el residu de la divisió? Es pot saber en el resultat de la calculadora?

– Podríem resoldre aquest problema usant la calculadora? Per què?


En aquest web del programa Descartes l'alumnat trobarà tota la informació teòrica i exemples pràctics per repassar els diferents tipus de divisions.

Comença explicant la divisió exacta, la divisió d'un nombre per un altre d'una xifra, per un altre de dues xifres i així augmentant la dificultat.

TEMA 9


Mostrarem als xiquets aquest quadre del pintor Piet Mondrian amb el que treballarem els diferents tipus de rectes i segments. Per a això, els farem preguntes de l'estil:– Quin tipus de línies veiem en aquest quadre, rectes o corbes? Quantes línies rectes veieu? Hi ha segments?

– Podeu assenyalar dues línies paral·leles? I de perpendiculars?

– Quants segments formen el quadrat roig? I el blau?...


En aquesta aplicació interactiva els alumnes trobaran 10 exercicis per repassar els conceptes introduïts sobre rectes i angles. Entre ells:– Definir línia poligonal oberta i tancada i línia corba, relacionar els diferents tipus d'angles amb dibuixos…

■ Per comprovar si han comprés el concepte d'angle, demanarem als xiquets que formen angles amb:

– Les mans, amb un braç (doblegat pel colze), amb una cama, amb els dos braços, amb les cames, etc.

En la figura es mostren diferents possibilitats de formar angles amb les parts del cos.

■ Dividirem l'alumnat en petits grups i els demanarem que busquen entre els objectes de la classe angles rectes, aguts i obtusos.

Podem citar, a manera d'exemple:

– Angle agut: cantonada, peça de mecano...

– Angle recte: llibre, pissarra, regle...

– Angle obtús: llibre obert, finestra oberta...

Després farem una posada en comú dels resultats i preguntarem als diferents grups:– Quin angle us ha estat més difícil de trobar? Quin us ha resultat més fàcil?– Quins objectes formen angles rectes? I obtusos? Quin angle forma una cantonada? I un llibre obert?

90

■ Proposarem una activitat de construcció de línies poligonals i de polígons. Per a això, utilitzarem 4 o 5 trossos de llana de 2 a 3 metres cada un.

Dos alumnes subjectaran cada tros simulant els extrems del segment i s'uniran formant una línia poligonal oberta. A cada vèrtex es quedarà un sol xiquet.

En la posició a) només 2 alumnes sostenen un segment.– Qui són? Quants segments formen la línia poligonal?

Després els demanarem que es moguen per tancar la línia poligonal (posició b). Quatre xiquets sostenen un vèrtex i un es queda fora.

– Quants segments formen la línia poligonal? Quants vèrtexs hi ha?

– Hi ha algun alumne que sostinga dos segments? I algun alumne que s'haja quedat fora?


Joc didàctic per aprendre a crear figures amb línies rectes i corbes.

Els xiquets disposen d'una pissarra digital i diverses icones per dur a terme línies rectes i corbes amb diferents colors.

■ Farem unes quantes activitats amb fil de llana, on els alumnes seran els vèrtexs d'un polígon.

a) Situarem de 3 a 5 alumnes en diversos punts de la classe i els demanarem que reproduïsquen polígons de 3 i 5 costats unint-se amb un fil de llana.

b) Dibuixarem diversos polígons a la pissarra i ells els representaran unint-se amb un cabdell de la llana.

c) Els "alumnes-vèrtex" es col·locaran dins del polígon i assenyalaran amb els seus braços la direcció dels costats que formen el seu vèrtex.

L'obertura dels braços de cada xiquet coincidirà amb l'obertura de l'angle en aquest vèrtex. Això es pot aprofitar per comparar angles molt diferents.


Els alumnes podran ampliar els seus coneixements sobre polígons en aquest web.


En aquesta pàgina web trobarem 30 jocs Flash amb escuradents entre els quals hi ha els que hem fet a les activitats del llibre.

Començarem revisant aquests jocs, que corresponen als nombres 4, 6 i 16.

Després practicarem altres jocs. Podem intentar fer-los primers amb escuradents i després comprovar la solució al mateix web.


En el web següent els alumnes poden accedir a activitats en què es treballen continguts d'aquesta unitat didàctica.

Faran clic a "Geoplano" on podran dibuixar segments i podran treballar la posició relativa de rectes, angles. etc.

■ Demanarem a dos xiquets que caminen per la classe seguint una trajectòria que siga paral·lela. Els seus companys indicaran que formen rectes paral·leles.

Després dos alumnes més seguiran un trajecte que en algun punt es creue, ja siga de forma secant o perpendicular.

Els companys diran que formen rectes secants o perpendiculars.

També podem demanar a dos xiquets que es passegen inventant-se una trajectòria de rectes, i la resta de companys haurà d'endevinar quina segueixen.

■ Agrupats per parelles, entregarem a l'alumnat una pila d'escuradents i els indicarem que cada escuradent serà un segment.

A continuació demanarem als xiquets activitats com aquestes:– Construirem una línia poligonal oberta amb 5 segments (= escuradents).– Construirem una línia poligonal tancada amb 4 segments. – Quants vèrtexs i angles té la figura? Com es diu aquesta figura?

91

– Quants segments utilitzarem per construir un polígon de 6 costats? Feu-ho i comproveu-ho.– Utilitzarem 9 segments per fer un polígon. Quants costats tindrà? I vèrtexs?


Projecte d'activitats de la Zonaclic sobre geometria plana.

Al llarg de les diverses activitats podem treballar diferents conceptes de la geometria.

Amb l'alumnat treballarem les primeres activitats sobre: tipus d'angles, tipus de polígons i tipus de línies.


Pàgina web interactiva que permetrà a l'alumnat repassar els elements bàsics de geometria i l'ús del llenguatge geomètric adequat.

Es divideix en tres blocs de conceptes: – Els elements bàsics de geometria. – Semirecta i segment. – Els angles.

En el primer apartat els alumnes podran ampliar els seus coneixements sobre conceptes geomètrics bàsics com el punt, la recta i el pla.

El segon apartat tracta dels diferents tipus de rectes, de les semirectes i dels segments.

Finalment, amb el tercer apartat, els xiquets podran repassar les característiques d'un angle, així com els diferents tipus d'angles.

TEMA 10


Observarem aquest vídeo en anglés sobre la formació dels polígons, des del quadrat fins al decàgon (polígon de 10 costats). Indicarem als xiquets que "square" és quadrat en anglés.

Després, els demanarem que, per grups, s'inventen alguna cançó en valencià sobre els polígons, utilitzant els recursos del nombre.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran una explicació teòrica sobre la classificació dels triangles segons els seus angles.

L'explicació teòrica va acompanyada d'una sèrie d'activitats per practicar la classificació de triangles.

■ Entregarem a grups de quatre xiquets palletes i fils i els demanarem que construïsquen diferents tipus de triangles.Una altra activitat serà que un d'ells construïsca un triangle i la resta haurà d'endevinar de quin es tracta.

■ Aprofitarem el fil i les palletes de la secció anterior per fabricar quadrilàters, i comprovar que els quadrats i els rectangles són quadrilàters especials.

També podem utilitzar tires de cartolina gruixuda de diverses mides i enquadernadors per formar figures.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran una explicació teòrica sobre la classificació dels triangles segons els seus costats.

L'explicació teòrica va acompanyada d'una sèrie d'activitats per practicar la classificació de triangles.

■ Agruparem els xiquets en petits grups i els donarem cordes i cintes mètriques perquè mesuren el perímetre d'un objecte real: una taula, un llibre.

– Amb la corda encerclaran el contorn de l'objecte.

– Després mesuraran amb la cinta mètrica la longitud de la corda emprada i ja tindran el perímetre.


Aplicació de genmagic.net per entrenar el raonament espacial amb simetries.

92


En aquest web s'inclou un document en format pdf amb activitats relacionades amb l'orientació i les formes geomètriques.

També es proposa treballar amb un plànol o una maqueta que ho represente.


Activitats interactives per practicar el càlcul mental amb sumes, restes, multiplicacions i divisions senzilles.

Hi ha nou paquets d'activitats, en les cinc primeres es treballen la suma i la resta; a la resta, la multiplicació i la divisió.

■ Proposeu als xiquets que busquen objectes simètrics per la classe, per exemple, una taula o la pissarra.

Després els dibuixaran en el seu quadern i traçaran l'eix de simetria de cada un.


Els xiquets observaran amb atenció aquest quadre de Joan Miró titulat The garden i després els preguntarem:

– Quines figures geomètriques veiem en aquest quadre? Veieu algun triangle? I algun cercle?

– Veieu algun quadrilàter? És un paral·lelogram? Per què?


Joc de girar objectes per aconseguir la simetria perfecta.

Els xiquets hauran d'observar atentament el dibuix del llibre i girar els objectes necessaris fins a aconseguir que siguen simètrics.


Començarem observant aquest vídeo que ens mostra que estem envoltats de polígons. Tot seguit, agruparem els xiquets de 4 en 4 i els demanarem que busquen polígons a la classe, i si escau, a l'escola i al pati.

Per a això, construirem aquesta taula a la pissarra perquè els alumnes la copien en el seu quadern i l'omplin amb els polígons que troben:

Dibuix o nom polígon

Núm. costat

s

Núm. vèrtexs

Nom objecte

Rectangle 4 4 finestra

…..

Després, farem una posada en comú per corregir els errors.Finalment, completarem la taula de la pissarra amb tots els objectes trobats.


En aquesta aplicació del projecte Descartes els alumnes podran ampliar els seus coneixements sobre la circumferència i el cercle. També aprendran a traçar una circumferència amb el compàs.

TEMA 11


Mostrarem als alumnes aquesta imatge, on es veuen algunes de les balenes d'aquesta doble pàgina, i els proposarem que construïsquen una taula com aquesta:

Nom balena Longitud…. ….

Per a això, primer hauran d'ordenar les balenes de menys a més longitud.

Després, farem preguntes als xiquets sobre les diferències de mida dels diferents animals que ixen en aquesta imatge. També podem buscar informació sobre dofins i narvals.

93

■ Per parelles, demanarem als xiquets que mesuren algun objecte que tinguen damunt la taula: llapis, goma, maquineta...

Després, hauran de dibuixar el segment que han mesurat en un full de paper.

Finalment, compararan el seu segment amb el d'altres companys per veure si és més menut, més gran o igual.


Web en la qual els alumnes poden practicar la mesura de longituds utilitzant peces d'una mesura determinada. Hauran d'entrar a l'apartat "Mesures" i després a "Regletes".


En aquesta imatge veiem els 10 reglets cuisenaire. Són reglets de fusta de deu mides i colors diferents.

La longitud va d'1 cm, el reglet blanc, a 10 cm, la reglet taronja.

Entregarem a grups de xiquets reglets cuisenaire com els que veiem en aquesta imatge.

Aprofitarem les diferents longituds dels deu reglets per proposar les activitats següents:– Associar la longitud amb el color.

– Ordenar els reglets de més curt a més llarg.

– Comparar longituds entre dos o més reglets.

– Sumar les longituds de dos reglets.

– Operar amb les longituds de les reglets com si foren segments.


Pàgina web on trobem 6 exercicis per practicar les mesures de longitud. Tots els exercicis disposen d'un botó de comprovació de la solució.


Pàgina web que conté un mesurador de distàncies online. Simplement s'han de marcar dos o més punts. Permet fer zoom i fins i tot mesurar des d'illes de ciutats fins a milers de quilòmetres.


Aplicació sobre les magnituds i la seua mesura.

Consta de diversos apartats: Mesurem amb el regle, Com mesurem el temps?, Quant pesa això!, Quina capacitat! i Mesurar és comparar.

■ Cada xiquet disposarà d'una quadrícula de 5 x 5, amb lletres per indicar les files i els nombres per a les columnes.

Hi dibuixaran 4 vaixells, cada un dels quals ocuparà un quadrat diferent, amb la condició que els quadrats amb vaixells no puguen tenir cap punt en comú.

Cada jugador “dispararà” per intentar enfonsar un vaixell del contrincant, indicant els trets a través de les coordenades: A1, B5... Les errades i els encerts els apuntaran damunt.

Guanyarà el primer jugador que haja enfonsat tots els vaixells del seu contrincant.


Pàgina web en la qual el xiquets podran aprendre a llegir els decimals en un regle.

TEMA 12


Els alumnes observaran aquest vídeo sobre un cactus saguaro de 165 anys i després els preguntarem:

– Us sembla gran o menut aquest cactus? Deu pesar molt o poc? Quina unitat de mesura utilitzaries per pesar-lo?

– Quants anys té? Viu més o menys que una persona? Sabeu què utilitza per defensar-se?


94

Web on els alumnes trobaran una sèrie d'exercicis per a poder calcular els pesos de diferents objectes.

■ Portarem balances de tipus diferents a l'aula. Proposem, per exemple, una de cuina, una de laboratori i una bàscula.

Pesarem diversos objectes de la classe i així els alumnes n'observaran les diferències principals.

■ Mostrarem als xiquets fotografies de diversos objectes. Hauran de distingir els recipients en els quals hi cap més d'un litre dels que tenen una capacitat menor al litre.

Per exemple: tassa de café, garrafa de 5 litres d'aigua, got, olla, llauna de refresc, piscina inflable, botella de colònia d'1 litre, botella xicoteta de perfum...

■ Entregarem als alumnes diversos gots de plàstic amb una capacitat d'1/4 de litre.

Demanarem als xiquets que diguen quants gots calen per arribar a tenir diferents quantitats, per exemple, mig litre, un litre i mig…

Els alumnes hauran d'agrupar els gots perquè així vegen que per tenir un litre i mig, per exemple, es necessiten 6 gots.

Repetirem l'activitat les vegades que necessitem.

■ Els xiquets practicaran el càlcul de pes amb la balança digital. Els mostrarem una balança digital i escriurem diversos pesos a la pissarra: 2.750 g, 4.125 g, 1.050 g…

També escriurem les equivalències de pes de la primera balança: 2.750 g = 2 kg i 750 g.

Indicarem als alumnes que el punt significa la separació entre quilograms i grams, de forma que:– Són quilograms: els nombres que es troben a l'esquerra del punt.– Són grams: els nombres que es troben a la dreta del punt.

És important remarcar que el 2 equival a 2 kg i no a 2.000 quilograms, com alguns alumnes podran pensar.


En la pàgina web següent s'inclou un catàleg de diferents articles comercials que poden ser de gran utilitat en la pràctica de l'estudi experimental del pes i la capacitat.


En la pàgina web següent els alumnes trobaran un test interactiu per repassar les mesures de capacitat. Es poden mostrar les preguntes una a una o totes a la vegada.

■ Escriurem a la pissarra el text següent:

Els elefants s'alimenten de plantes. Cada dia necessiten uns 150 quilos de menjar.

Quan naixen fan quasi un metre d'altura i ja pesen 120 quilos, tant com quatre xiquets de la teua edat junts. Poden viure uns 100 anys i arriben a pesar 4.000 quilos.

Discutirem si aquestes dades són quantitats exactes o estimades amb preguntes de l'estil:

– Si diem que l'elefant passa 16 hores al dia menjant, és una quantitat exacta o aproximada?

Una altra estimació consisteix a comparar el pes d'una cria d'elefant amb el pes de 4 alumnes de Tercer Curs.

Aquest tipus d'estimacions tenen un valor fonamental perquè els xiquets es facen una idea del significat d'una quantitat.

Demanarem que un alumne diga el seu pes, que calcule el que pesarien 4 xiquets que tingueren el seu mateix pes i que el compare amb el pes estimat d'una cria d'elefant.

Després l'alumnat el calcularà amb nombres exactes: sumaran el pes real de 4 alumnes i el compararan amb els 120 kg de l'“elefant bebé”.

Després, sumaran el pes de 3 i 5 alumnes i veuran que 3 xiquets pesen menys i 5 pesen més que l'elefant, tant amb nombres estimats com amb nombres exactes.


Pàgina de l'Institut de Tecnologies Educatives del Ministeri d'Educació sobre el pes i la massa.

Conté diversos blocs d'activitats per treballar les mesures i, en concret, les unitats de mesura, la balança i els múltiples i submúltiples del gram.

També inclou una zona per al professor, tests, jocs i exercicis per imprimir.

95


En aquest web els alumnes tenen una unitat didàctica sobre la capacitat que proposa uns objectius, una part de teoria i uns exercicis complementaris.

Els objectius d'aquesta unitat didàctica són: – Conèixer la unitat fonamental de capacitat: el litre (l), els seus múltiples i submúltiples.

– Realitzar conversions d'unes unitats de capacitat a unes altres.

Al final de la unitat s'inclou una taula amb unitats de capacitat d'altres països, com la pinta anglesa o el galó americà.

TEMA 13

■ Dividirem els xiquets en cinc grups i a cada un li entregarem monedes d'euro i cèntims d'euro de mentida.

A cada grup li assignarem un dels objectes de papereria d'aquesta doble pàgina. Hauran d’ajuntar les monedes fins a aconseguir el preu de l'objecte que els ha tocat. Al final, farem una posada en comú a la pissarra.


Paquet d'activitats per calcular amb euros, amb cinc tipus d'exercicis: – Comptar entre 1 cèntim i 1 euro.

– Comptar entre 1 euro i 10 euros.

– Comptar entre 5 euros i 100 euros (sense cèntims).

– Comptar entre 100 euros i 500 euros (sense cèntims).

– Comptar entre 5 euros i 500 euros.

■ Donarem a cada xiquet un full en blanc perquè retallen i apeguen les monedes i bitllets d'euro que podem fotocopiar a les pàgines 1-20 i 13-20 de la guia.

Tot seguit, escriurem les quantitats següents a la pissarra i demanarem als xiquets que escullen les monedes i els bitllets necessaris en cada cas. Per exemple:

– 7 € → per exemple: dues monedes d'1 € i un bitllet de 5 €.

– 125 € → per exemple: un bitllet de 100 €, un de 20 € i un de 5 €.

– 554 € → per exemple: un bitllet de 500 €, un de 50 € i quatre monedes d'1 €.


Projecte d'activitats que té com a objectiu principal l'aprenentatge i l'ús del rellotge de forma pràctica i sistemàtica.


Aplicació interactiva destinada a alumnes de Primària que s'inicien en l'aprenentatge de la lectura de l'hora.

L'activitat consisteix en girar les busques d'un rellotge analògic fins a marcar l'hora desitjada; a la vegada, va apareixent l'hora marcada en un rellotge digital.


Activitats d'educació compensatòria per treballar els noms dels dies de la setmana i els mesos de l'any.


Projecte d'activitats sobre la interpretació i l'ús del rellotge. Les primeres activitats que trobem són de caràcter més lúdic i pretenen que l'alumne es familiaritze amb els diferents tipus de rellotges.


Mostrarem aquesta pàgina d'un catàleg de joguets als alumnes. Els dividirem en grups reduïts i a cada grup li entregarem les monedes i bitllets de la pàgina 13-20 d'aquesta guia.

Els direm que jugarem a botigues. Uns integrants del grup seran els compradors i un altre el venedor.

Els compradors escolliran un joguet del catàleg i la pagaran escollint els bitllets i monedes necessaris.Si ho creiem oportú, també podem jugar no pagant el preu just perquè el venedor ens haja de tornar canvi.

96

Anirem intercanviant els papers perquè tots els xiquets siguen venedors i compradors.

Comprovarem cada compra per veure si les realitzen correctament.

■ Prepararem diversos dibuixos de rellotges, uns amb les hores marcades i altres sense les busques.

Agruparem els alumnes en grups de quatre o cinc i els entregarem els dos tipus de rellotges. Realitzarem les activitats següents:– Demanarem als xiquets que anoten les hores dels diferents rellotges que els hem entregat.

– Direm unes quantes hores i els alumnes hauran de dibuixar les busques en els rellotges que els hem donat.

Al final, corregirem totes les hores a la pissarra per comprovar els possibles errors de l'alumnat.

TEMA 14

■ Dibuixarem 3 quadrats i 3 cercles a la pissarra dividits, respectivament, en dues parts, tres parts i quatre parts.

Demanarem a uns quants alumnes que escriguen al costat la fracció corresponent. Després, corregirem els possibles errors entre tots.


Pàgina web amb una part teòrica i una altra pràctica d'introducció a les fraccions.

Explica la diferència entre mitjos, terços i quarts. Presenta un motor d'exercicis amb temps per practicar la representació gràfica de fraccions.


Pàgina web amb una part teòrica i una altra pràctica perquè els alumnes repassen la comparació de fraccions amb igual denominador.


En aquesta pàgina web els alumnes podran repassar les fraccions, la seua representació, els seus termes...


Paquet d'activitats dirigit a alumnes de 3r de Primària per al reforç i l'aprenentatge del càlcul.

Trobem 3 parts: – Calculem.

– Multiplicar i dividir del 9 al 5.

– Més càlcul.


Paquet amb exemples, definicions i exercicis de fraccions per repassar o introduir l'alumne en les fraccions.


Pàgina web amb una seqüència didàctica en la qual els alumnes podran treballar la fracció i on també s'introdueixen els nombres decimals.

Entrarem en els apartats 1 "Significat de fracció", 2 "Lectura, escriptura i significat de fraccions" i 3, "Compor-tament numèric de la fracció".

■ Introduirem als xiquets el concepte de la "fracció d'un nombre" a través de l'activitat següent.

Deixarem damunt de la taula 12 nous i dibuixarem a la pissarra la fracció 2/3. Els indicarem que teníem 12 nous i ens hem menjat 2/3 d'aquesta quantitat.

Dos terços significa que hem fet 3 grups iguals i ens hem menjat 2 grups de nous.

Per saber quantes nous ens hem menjat seguirem el procés següent:

– Farem 3 grups iguals i calcularem quantes nous hi ha en cada grup 12 : 3 = 4.

– Després, multiplicarem per 2 per saber quantes nous hi ha en 2 grups 2 x 4 = 8.

Per tant, s'hauran menjat 8 nous del total de 12, que és l'equivalent a 2/3 de 12 nous.

97

En resum, per calcular la fracció d'un nombre:

a) Es divideix el nombre pel denominador.

b) Es multiplica el resultat pel numerador.

Practicarem el càlcul de la fracció d'un nombre amb altres elements manipulables com avellanes, clips, boles...

TEMA 15

■ Per grups, demanarem als alumnes que facen les activitats següents:

– Descriure un edifici que coneguen amb forma de prisma.

– Buscar fotografies en revistes o a Internet d'un edifici amb superfícies corbes i descriure'l amb les seues paraules.

Al final, els diferents grups llegiran les seues descripcions i les comentarem entre tots.


En aquesta pàgina web trobarem una part teòrica sobre la definició i les classes de prismes i una sèrie d'exercicis pràctics.


Els alumnes podran ampliar els seus coneixements sobre cossos geomètrics en aquesta pàgina web.


Aquesta aplicació està dirigida als alumnes del 2n curs de Primària i consta de tres paquets: línies, figures i cossos.

Entrarem i repassarem els continguts del tercer paquet, que consta d'aquests apartats:– Prisma, cub, cilindre, con, esfera. Identificació de cossos geomètrics.


Pàgina web per repassar la multiplicació de nombres naturals amb exercicis.

Explica, amb aplicacions en Flash, les propietats de la multiplicació: commutativa, associativa i distributiva; multiplicar per 10 i per 100; per desenes; per dos i tres xifres.


Entorn de simulació per crear activitats relacionades amb els continguts de la geometria.

Entre altres aplicacions es poden construir figures geomètriques planes i en tres dimensions, es poden girar, mesurar, engrandir, retallar…

■ http://www. tiching.com/77937

Pàgina web on trobem una explicació teòrica i exercicis sobre els cossos geomètrics i la seua classificació:– Políedres: regulars i irregulars i cossos redons.

■ Dividirem els alumnes en grups de quatre o cinc i els donarem fulls de revistes o diaris.

Els demanarem que troben a les revistes i diaris objectes amb la forma dels cossos geomètrics estudiats: prisma, cilindre, esfera…

Els xiquets hauran de retallar aquests objectes i apegar-los en una cartolina amb el nom del cos geomètric al qual s'assemblen al costat.

Al final farem una posada en comú per corregir els possibles errors de l'alumnat.

Igualment, repassarem les revistes per si s'hi han deixat algun.

■ http://www. tiching.com/77811

En aquesta pàgina web trobem diferents cossos geomètrics amb els seus desenvolupaments dibuixats.

Aprofitarem els desenvolupaments per imprimir-ne alguns i donar-los als alumnes perquè els construïsquen.

També podem realitzar l'activitat següent. Dividirem els alumnes en grups reduïts i a cada un li donarem el desenvolupament d'un cos diferent.

Els xiquets hauran de construir el cos i després endevinar a quina figura pertany.

98

TEMA 1


Observarem aquest vídeo, farem una taula en la pissarra amb els diàmetres dels diferents planetes i estrelles i preguntarem als alumnes:– Quin és el planeta més menut? I el més gran? Quant mesura? Quantes xifres té aquest nombre?

– Quantes xifres té el nombre de quilòmetres de l'estrella major de la Via Làctia, VV Cephei?

Escriurem en la pissarra una xicoteta llista composta per parelles de nombres:

– 356 i 352, 5093 i 5003, 67905 i 67950, 453978 i 453798…

L'alumnat haurà d'ordenar-los i verbalitzar com ho ha fet per saber quin nombre és el menor i quin el major.


Pàgina web amb una part teòrica i una altra pràctica on els alumnes podran practicar l'ordenació de nombres de sis xifres. Al final, poden obtenir un informe dels resultats dels exercicis realitzats.


Entregarem a cada alumne esta pàgina, en la qual hi ha diferents exercicis per treballar els primers deu nombres ordinals. Els xiquets la resoldran individualment i després farem una posada en comú entre tots.


En aquesta pàgina web es treballen els nombres romans.

En l'apartat signes i regles es comenten les regles per a l'escriptura de nombres romans.

En l'apartat petit taller es poden fer exercicis d'escriptura d'aquests nombres.

■ Donarem cartolines als xiquets amb els signes .

Aprofitarem els nombres de les targetes de l'exercici 1 de les Activitats d'Ampliació de les pàgines 1-22 i 1-23 de la guia. Per parelles, direm als alumnes que comparen els dos nombres utilitzant el signe corresponent. Després comprovarem entre tots si han resolt correctament les parelles.


Pàgina web amb una explicació teòrica i una sèrie d'exercicis pràctics per comparar nombres fins a unitats de milió.

Al final l'alumne pot obtenir un informe dels resultats pràctics.

■ Donarem una cartolina a cada xiquet i hi escriuran un nombre de sis xifres.

Després faran dos forats en la cartolina, ficaran un cordell i se la penjaran al coll.

Tots els alumnes caminaran per l'aula amb el nombre penjat i quan ho indiquem hauran d’ordenar-se de menor a major.

També podem fer altres tipus d'ordenacions: parells i imparells, nombres que continguen la xifra 3...


Projecte d'activitats sobre l'ús dels nombres romans en el qual els xiquets treballaran: – Regles per construir els nombres, equivalències entre el sistema romà i decimal, expressions que s'utilitzen

actualment els nombres romans, etc.


Demanarem als xiquets que observen aquesta imatge on es mostren els mides d'alguns planetes i satèl·lits dels planetes del Sistema Solar.

Abans de començar, explicarem als alumnes que el satèl·lit de la Terra és la Lluna però que els altres planetes també tenen satèl·lits, com veiem ací.

99

A continuació, proposarem a l'alumnat preguntes de l'estil:

– Quants astres veiem en aquest dibuix? Quin té una mida més gran? I quin és el més xicotet?

– Quants quilòmetres mesura la Lluna? Quina és la diferència de mida entre la Lluna i Calixt?

Després, demanarem als xiquets que copien aquests nombres en el seu quadern i realitzen les següents activitats:– Els ordenen de menor a major.

– Descomponguen tots els nombres en unitats de mil, centenes, desenes i unitats.

– Indiquen el valor posicional de les xifres 0, 3 i 5 a cadascun d'ells.

TEMA 2


Mostrarem aquesta imatge als xiquets, on es veuen els diferents vehicles que han eixit en aquesta doble pàgina i les característiques del Bloodhound SSC.

Comentarem d'un en un les dades numèriques d'aquesta imatge i els anirem valorant col·lectivament.

■ Dictarem una sèrie de sumes i els xiquets estimaran el seu resultat. Per exemple, en el cas de 800 + 600, els alumnes hauran de dir:

– El resultat està comprés entre l'1.300 i l'1.500. El resultat exacte és 1.400.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran una explicació sobre les propietats de la suma:

– Commutativa, associativa, element neutre i distributiva.

També conté una part amb exercicis per deduir a quina propietat fa referència una seqüència de nombres.


En aquesta pàgina web, els xiquets podran fer sumes restes i també multiplicacions. El joc consisteix en fer clic sobre els nombres que calguen per aconseguir el resultat que s’indica en la part inferior de la taula.

■ En grups de cinc, els entregarem 10 sumes i 10 restes.

Deixarem un cronòmetre a sobre de la taula del mestre. Cada grup haurà d’intentar resoldre les operacions en el menor temps possible. Quan acabe el primer grup pararem el cronòmetre.

Repetirem el mateix procediment per a la resta dels grups. Després corregirem les operacions. Guanyarà el grup que haja resolt totes les operacions correctament en menys temps.


Activitat senzilla dissenyada per treballar l'escriptura dels nombres de fins a quatre xifres.

El recurs anirà generant noves xifres en forma numèrica que haurem d'escriure.


En aquest enllaç trobarem tres blocs de paquets d'activitats dirigides als cicles inicial, mitjà i superior amb una graduació de continguts i nivells de dificultat.

Per als alumnes d'aquest nivell, escollirem el nivell mitjà. Les activitats utilitzen el mòdul Arith2 de Clic per generar exercicis sempre diferents i conté una guia didàctica molt completa.


http://www.tiching.com/68501

Descarregarem aquestes dues pàgines amb sumes i restes d'Internet. Després, agruparem als xiquets de 4 en 4 i imprimirem un full de cada tipus per cada grup.

En el primer full trobaran un repàs de la suma i en la segona restes de tres xifres sense portar-ne.

Cada grup haurà de resoldre els dos fulls individualment i en el menor temps possible.

Al final farem una posada en comú dels resultats en la pissarra. Guanyarà l'equip que haja solucionat els problemes en menys temps i amb errors.

100

En cas de no tenir accés a Internet, entregarem als grups un full de sumes i un altre de restes i realitzarem una activitat equivalent.


Pàgina web dissenyada pel col·legi Bretó dels Herreros (Logronyo) dirigida a alumnes de 4t curs de Primària. Els alumnes podran repassar els següents continguts ja estudiats en el tema:

– Sumes i restes combinades.

– Estimació de sumes i restes.

– Càlcul mental amb sumes i restes.

TEMA 3


Mostrarem als alumnes aquesta imatge d'una caixa de peres perfectament ordenades o bé la dibuixarem a la pissarra i després els preguntarem:

– Quantes peres hi ha a la caixa? Quantes peres hi ha en cada columna? I en cada fila?

– És el mateix multiplicar nombre de files per nombre de columnes que nombre de columnes per nombre de files? Per què?


En aquest web de la Junta d'Andalusia trobarem un interactiu que explica la propietat commutativa de la multiplicació. Els alumnes escoltaran l'explicació teòrica de l'apartat 1 i després resoldran l'exercici pràctic que es planteja en l'apartat 2.

■ Per parelles, els entregarem una pàgina amb quatre multiplicacions per desenes. Cada parella haurà d’intentar resoldre-les en el menor temps possible. Guanyarà la parella que les haja resolt correctament i en el menor temps.


Aplicació interactiva per treballar les operacions bàsiques i les estratègies de càlcul a través del joc.

Consisteix en una activitat en la qual els Vedoques, uns menuts marcians, es dediquen a amagar-se. Per trobar-los hem de resoldre l'operació, ja que s'amaguen darrere del resultat.

Triarem el nivell "3r i +" i el Vedoque Hexamà per treballar amb els xiquets les taules de multiplicar.


Activitat interactiva, formada per teoria i pràctica, per treballar la multiplicació per la unitat seguida de zeros.

A través de blocs d'exercicis, l'alumne repassarà la teoria per aprendre i afermar el càlcul, afegint al nombre tants zeros com zeros tinga la unitat.


Aplicació on l'alumnat podrà repassar les multiplicacions per una xifra. Podrà escollir multiplicar amb les xifres del 2 al 9.

Les multiplicacions són amb nombres de més de tres xifres. En cada exercici els xiquets hauran de selec-cionar els nombres adequats i col·locar-los al seu lloc.


Aplicació interactiva amb la qual els xiquets podran practicar la multiplicació portant-ne amb tres nivells de dificultat.


Pàgina web que compta amb una part teòrica i una altra pràctica per treballar les multiplicacions de tres nombres.

■ Farem grups de 4 alumnes i els entregarem un full amb multiplicacions per una xifra i per desenes. Cada grup intentarà resoldre-les correctament en el menor temps possible. Guanyarà el grup més ràpid.

TEMA 4

101

■ Escriurem una sèrie de multiplicacions en la pissarra perquè diversos alumnes puguen resoldre-les. Amb elles, els xiquets repassaran les propietats de la multiplicació, les multiplicacions per una xifra portant-ne i les multiplicacions amb zeros en els productes.


Aquesta eina permet crear operacions de dues xifres.

Disposem de dues caselles on podem introduir els nombres que es desitgen per a l'operació: un de 4 xifres i un altre de 2.

Després apareix en la pantalla l'operació amb tots els requadres necessaris per dur a terme el procés de la multiplicació.


En aquesta pàgina web, els alumnes podran fer problemes de càlcul mental.


Activitat interactiva en format flaix per dur a terme exercicis de multiplicacions per la unitat seguida de zeros.

L'activitat es compon de cinc tandes amb 10 operacions en cada tanda, en les quals alumne ha d’escriure el resultat i posteriorment comprovar-ho.


Projecte d'activitats de càlcul mental per alumnes de segon cicle de Primària amb operacions bàsiques de dos dígits.

■ Entregarem un dau a parelles d'alumnes. Un d'ells tirarà el dau 3 vegades i l'altre anotarà el nombre de tres xifres corresponent. Per exemple:

1. tirada: 2, 2. tirada: 6, 3. tirada: 4 264.

Després, els xiquets tornaran a tirar el dau una vegada més i multiplicaran el resultat del primer nombre de tres xifres per aquest últim. Repetirem l'activitat diverses vegades.


Aquesta eina permet crear multiplicacions de tres xifres.

Per a això, disposa de dues caselles on podem introduir els nombres que es desitgen per a l'operació: un de quatre xifres i un altre de tres.

Una vegada fet això, apareix en la pantalla l'operació amb tots els requadres necessaris per dur a terme el procés de la multiplicació.


Aplicació dirigida a alumnes de quart curs d'Educació Primària.

En ella els xiquets repassaran i practicaran diferents temes relacionats amb la multiplicació: – Les operacions combinades.

– L'estimació de productes, el càlcul mental.

– El repàs de les taules de multiplicar.

TEMA 5


Aquest recurs ofereix un paquet d'activitats per treballar amb els alumnes el concepte i el procés de la divisió.


Aplicació per aprendre pas a pas a dividir per una xifra amb dividends de quatre xifres.

Els alumnes escolliran una xifra per al dividend i una altra per al divisor i realitzaran la divisió. Al final, l'aplicació indica si el resultat és correcte o no.


Pàgina web amb una sèrie de divisions amb divisors que tenen fins a cinc xifres.

102


En la següent pàgina web s'inclouen nombroses activitats de càlcul mental en les quals els alumnes poden practicar:– Les operacions de la suma, el residu, la multiplicació i la divisió.

■ En grups de quatre, entregarem als alumnes dos daus.

Llançaran els dos daus i anotaran les dues xifres en un paper de les dues formes possibles. Per exemple, si han eixit el 3 i el 5, anotaran 35 i 53.

Després, tornaran a llançar el dau una vegada més i anotaran el nombre que ha eixit, per exemple, el 6.

Usaran els dos primers nombres com a dividends i el tercer com a divisor i realitzaran les divisions en el seu quadern de treball.

Al final, les corregirem entre tots en la pissarra.


Aquest recurs permet treballar amb els alumnes el procés, pas a pas, per resoldre una divisió.

Els recursos generats amb Educaplay poden integrar-se amb LMS i plataformes d'elearning, podent registrar-se els resultats de les activitats i les avaluacions.


Aquest recurs permet treballar amb els alumnes el tema de la divisió i realitzar diferents activitats per posar en pràctica els coneixements adquirits.

Per a això ofereix una sèrie d'enllaços a activitats seleccionades per tal efecte.

És necessari instal·lar el software per PDI Scrapbook EBeam per poder utilitzar aquest recurs.


Activitat clic que conté una llarga llista d'exercicis per practicar i que treballa la divisió en les seues diverses formes: – Amb residu, sense residu, per un o dos dígits, etc.

TEMA 6

■ Per parelles, tots inventaran un problema la resposta del qual siga una única operació: suma, resta, multiplicació o divisió.

Després hauran d’explicar-ho i la resta del grup dirà si és o no correcte.

A continuació se'ls demanarà el mateix però amb un problema que es resolga amb dues operacions, que ha de triar l’alumnat.


Aquest recurs ens permet treballar amb els alumnes el procés de la divisió per dues xifres. L'aplicació genera aleatòriament diferents divisions, que els alumnes han de resoldre.


Aplicació interactiva en què hem de calcular la meitat, un terç i un quart d'un nombre, juntament amb una breu introducció sobre com calcular cada un d'ells.


Pàgina web per practicar la divisió. L’activitat proposa un nombre i alguns dels seus múltiples.

L’alumne ha de marcar el nombre pel qual s’han de dividir els múltiples per obtenir el nombre proposta.


Aplicació amb una sèrie d'exercicis pràctics per trobar la freqüència i la moda d'una sèrie de dades.


Pàgina web amb una part teòrica i exercicis pràctics per exercitar la divisió.

Hi ha 4 nivells de dificultat per treballar la divisió amb divisors d'1 o 2 xifres i dividends de més de 3 xifres.

103


Pàgina web per aprendre a dividir. Està dividida en diversos apartats i cada un d'ells consta de diverses seccions, amb apartats teòrics i pràctics: – Concepte de la divisió, divisió per una, dues i tres xifres, problemes de divisions, meitat, terç i quart...

Podem entrar en els diferents apartats i anar practicant segons les necessitats de l'alumnat.

■ http://www.tiching.com/82310Pàgina web del Govern de les Canàries amb una aplicació per practicar les divisions amb divisors de dues xifres.

■ Farem grups de quatre alumnes i els entregarem un full a cada un amb tres divisions diferents i de complexitat creixent.

Per exemple:

– Una divisió exacta amb divisor d'una xifra, una divisió sencera amb zeros en el dividend i una divisió sencera amb el divisor de dues xifres.

Cada component del grup resoldrà les seues tres divisions en el menor temps possible.

Quan haja acabat podrà ajudar als seus companys a resoldre les seues tres divisions.

Guanyarà el grup que acabe abans i amb les 12 divisions resoltes correctament.

TEMA 7


Com a introducció general a les fraccions podem observar amb els alumnes aquest vídeo d'una escola mexicana.

En ell trobarem una explicació resumida sobre les fraccions: – Explica què són, els seus termes, per què s'utilitzen en la vida quotidiana…


Aplicació sobre fraccions. Es divideix en diversos apartats: concepte de fracció, termes, comparació, fracció…

Entrarem en els apartats "Comparar I i II", llegirem la part teòrica i els alumnes realitzaran els exercicis pràctics proposats.


Aplicació interactiva formada per diverses activitats, tant teòriques com pràctiques, sobre les fraccions.

Els exercicis i els problemes són variats, amens i visuals, orientats a facilitar la tasca del docent en les explicacions referides a les fraccions d'un nombre.


Activitat que treballa la lectura, l'escriptura i les operacions amb fraccions des d'un nivell inicial.

Aprendrem a usar les fraccions per mesurar i per comparar; a ordenar fraccions i a calcular probabilitats.


Aplicació Flash per treballar el càlcul mental amb diferents nivells de complexitat.

Nosaltres seleccionarem els nivells del 2 al 5, que estan dirigits al nivell mitjà, on trobaran operacions que l'alumnat haurà de resoldre en un temps determinat.

Els objectius són millorar l'habilitat mental i la rapidesa a l'hora de calcular, desenvolupant en l'alumne la capacitat de concentració.


Pàgina web de la Junta d'Andalusia dedicada a la lectura, l'escriptura i la representació de fraccions. Entre les diferents activitats els alumnes trobaran:

– Un dictat de fraccions, associació de fraccions amb la seua lectura i completar representacions gràfiques de fraccions.


104

Pàgina web de la Junta de Castella i Lleó sobre matemàtiques simpàtiques. Entrarem en la secció " Fracciones nutritivas".Els alumnes podran jugar a endevinar fraccions a partir de representacions d'aliments dividits en parts.


Aplicació de la Junta d'Andalusia sobre el comportament numèric de les fraccions.

Els alumnes hauran d'arrossegar la fracció a la zona de la carretera a la qual arribarà el cotxe si recorre la distància indicada per la fracció.

■ Agruparem als alumnes per parelles i els donarem un dau.

Cada integrant de la parella tirarà dues vegades el dau i escriurà una fracció amb els nombres que li han eixit, tenint en compte que el denominador sempre serà el més gran.

Una vegada escrites les dues fraccions, escriuran al costat com es lligen i les compararan entre elles. Repetiran el joc unes quantes vegades.


Pàgina web d'introducció a les fraccions equivalents. L’activitat consisteix en trobar fraccions equivalents a una fracció donada.

TEMA 8


En aquesta aplicació els xiquets trobaran una sèrie d'exercicis per treballar amb pesos i balances.

Els alumnes hauran deposar els pesos adequats en cada balança per aconseguir el pes indicat en quilos i grams.

■ Proposarem les activitats següents als xiquets:

– Ompli dues botelles. Quants quarts de litre necessites? Quants mitjos litres hi ha? Quants litres hi ha?

– Posa un litre i un quart. Quant falta per a un litre i mig? I per a 2 litres?

– Ompli una botella i mitja. Quants mitjos litres necessitaràs? I quarts de litre?

Col·locarem indicacions al costat de les botelles perquè els alumnes puguen imaginar la fracció que falta o bé posar-la realment.


Projecte sobre la capacitat dividit en diferents seccions amb exercicis i parts teòriques.

Els alumnes entraran a les seccions següents:– 1. Unitats de capacitat del sistema mètric decimal: equivalències.

– 2. Expressió simple i complexa d’una mesura de capacitat.

■ Mostrarem a l'alumnat fotografies d'objectes i hauran de distingir entre aquells en què cap més d'un litre i els que tenen una capacitat menor al litre.

Per exemple: tassa de café, garrafa de 5 litres d'aigua, got, cub, olla, llauna de refresc, piscina inflable...Podem preguntar als alumnes:

– Quin és el recipient més gran de tots? Quin pot ser el recipient amb menys capacitat?

– Creus que en un got cap 1 litre d'aigua? I en una tassa de café?


Aplicació interactiva en la qual els xiquets poden posar a prova els seus coneixements per passar d'una unitat de capacitat a una altra amb els factors de conversió.

Si ho creiem oportú, podem aprofitar per introduir els múltiples del litre, és a dir, les mesures més grans que el litre.


Aplicació que estudia les unitats de mesura de massa, longitud, volum i temps.

Demanarem als alumnes que entren als apartats de mesura i volum.

105

A cada apartat han d’atendre a l'explicació teòrica i realitzar les activitats que a continuació es proposen per consolidar els aprenentatges proposats.


Pàgina web en la qual els alumnes trobaran sis paquets d’activitat amb les quals podran treballar amb la balança.

■ Agruparem als alumnes en grups de 4 o 5 i jugarem a botigues. Dos components del grup faran de venedors i la resta de compradors.

Entregarem als venedors aquestes cartolines: avellanes 8 €/kg; ametles 16 €/kg; nous 12 €/kg.

I als compradors cartolines del tipus: 1 quilo, mig quilo, un quart de quilo, tres quarts de quilo, 2 quilos…

Un comprador agafarà dues cartolines i dirà: vull 1 quilo i mig d'avellanes. El venedor li ensenyarà la cartolina amb el preu i entre tots descobriran els euros necessaris per pagar la compra.

Podem donar-los euros de mentida o bé poden realitzar les operacions i anotar el resultat al seu quadern.


Aplicació en la qual els alumnes hauran de calcular el pes d'una sèrie d'animals que estan en unes balances.

Per fer-ho, partiran de l'únic pes que s'indica i descobriran la resta de pesos de cada animal.


Fitxa interactiva per treballar les relacions entre les unitats de massa. S'estableixen equivalències, passant d'una unitat major a una de menor i a l’inrevés.

Si ho creiem oportú, podem introduir la resta de múltiples i submúltiples no explicats en aquesta unitat.

TEMA 9


Aplicació interactiva on els alumnes podran repassar els submúltiples del metre.

Indicarem als xiquets que per separar les diferents unitats hauran d’escriure un punt.

En canvi, no hauran d’escriure un punt per separar les unitats de mil.


Pàgina web en què els alumnes podran repassar les equivalències entre les diferents unitats de longitud.

S'hi explica pas a pas com passar d'una unitat a una altra amb un exemple gràfic.


Projecte d'activitats per treballar les mesures usuals de longitud. Consta de diferents apartats:

– Reconéixer la mesura dels objectes, mesurar en diferents unitats i comparar distàncies.


Aplicació on els alumnes podran practicar el càlcul mental. Entre altres apartats trobem:

– Sumar i restar 10, 20, 30… 100, 200, 300…

– Regularitats en el càlcul mental de sumes i restes.

– Valor posicional d'un nombre.

– Doble, meitat, triple, terç.

– Fraccions d'un nombre…


Activitat de la Junta de Castella i Lleó per treballar les mesures de longitud. Els alumnes han d’entrar a l'apartat "Mides ben preses".

Hi trobaran un exercici per practicar amb cintes mètriques de mesures equivalents.


106

Aplicació que permet treballar amb mesures de longitud decimals i utilitzar el regle i la cinta mètrica.


Mostrarem als alumnes l'esquema en escala de les equivalències entre les unitats de longitud i els explicarem que ens servirà perquè: – Recorden amb més facilitat que, en passar d'una unitat més gran a una més menuda, és a dir, baixar l'escala, s'ha

de multiplicar.

– Recorden que, en passar d'una unitat més menuda a una més gran, és a dir, pujar l'escala, s'ha de dividir.

– Cada esglaó que es baixa equival a multiplicar per 10 i cada esglaó que es puja equival a dividir per 10.

TEMA 10


Pàgina web on els alumnes trobaran una explicació teòrica sobre com ordenar els nombres decimals.

També conté un motor d'exercicis per posar en pràctica l'ordenació de nombres decimals.


Pàgina web que conté sumes de decimals per imprimir. Els xiquets podran practicar:– Si estan bé o mal col·locades una sèrie de sumes.

– Sumes de nombres enters amb decimals i de decimals amb decimals.

– Problemes de sumes amb decimals.


Pàgina web on els alumnes trobaran una explicació teòrica sobre com comparar nombres decimals.

També conté un motor d'exercicis per posar en pràctica la comparació de nombres decimals.


En aquesta pàgina web els xiquets podran practicar equivalències de pes amb una balança numèrica.

Hauran d’escriure un pes en cada plat i la mateixa balança indicarà si està equilibrada o no i quin pes és el major.

Poden escriure fraccions i nombres decimals tenint en compte que la coma la hauran de substituir per un punt.


Aplicació interactiva en la qual podem posar en pràctica la lectura de nombres decimals amb centèsimes, decimals i mil·lèsimes.

Els alumnes podran comprovar pas a pas com es llig la part entera i la part decimal de nombres decimals amb diferents xifres enteres i decimals.


Pàgina amb exercicis fotocopiables per treballar els nombres decimals. Els alumnes practicaran:

– Lectura i escriptura de nombres decimals.

– Part entera i part decimal d'un nombre decimal.

– Comparació de nombres decimals.

– Problemes amb nombres decimals.

– Sumes i restes de nombres decimals.


Proposta didàctica per fixar i exercitar les compe-tències de l'alumnat en la suma de nombres decimals.

En primer lloc aquest web ofereix una lliçó teòrica que escoltarem mitjançant l'aplicació àudio. També conté una animació que exemplifica els continguts teòrics.

Després podem resoldre un test autoavaluatiu per mesurar els nostres coneixements i, per últim, podem visitar el resum, que ens ajudarà a fixar els continguts.

107


En aquesta pàgina web, els xiquets podran treballar amb els nombres decimals més menuts que 1 relacionant los amb la seua representació gràfica.

TEMA 11


Pàgina web amb una part teòrica i una altra pràctica del sistema monetari amb decimals.

Amb la realització de les activitats, els alumnes aprendran a utilitzar els valors d'euro de manera còmoda i senzilla.

■ Demanarem als xiquets que diguen l'hora que és mirant el rellotge analògic que dibuixarem a la pissarra.

Tot seguit preguntarem als alumnes les equivalències que han de saber: – Quants minuts té una hora? I quants segons té un minut? I una hora?

Després preguntarem si saben dibuixar el rellotge analògic que correspon a l'hora 17:38.


Joc didàctic amb el qual els alumnes podran practicar:– La lectura en un rellotge d'agulles.

– L'escriptura de l'hora assenyalada en un rellotge digital

– La diferència entre PM i AM.


Pàgina web amb diverses activitats per repassar els continguts de matemàtiques per a educació primària:Entrarem a l'apartat de "Resolució de problemes i reptes", i dins d'aquest, a "Supermercat".

Jugarem amb els xiquets amb els diferents exercicis proposats.


Aplicació amb diferents exercicis perquè l'alumnat practique el reconeixement de les hores. Es divideix en tres seccions: – Podries dir-me l'hora, per favor?; ...Unes quantes hores més tard; Alguns problemes amb hores.


Aplicació en què els alumnes podran repassar i practicar la lectura de l'hora en rellotges analògics. Conté dos nivells de dificultat: "fàcil" i "mitjà".Al primer nivell les hores són de 5 en 5 minuts, mentre que al segon nivell els alumnes s’hauran de fixar en el minut exacte que indica cada agulla.


Joc amb què els alumnes podran treballar amb situacions de compra i venda amb euros.

Susanna ha d'anar a la fruiteria Sant Rafel a comprar. Els alumnes disposen de diversos apartats on:– Tenen la llista de preus de la fruiteria.

– Veuen els diners que porta Susanna a la cartera.

– Veuen la llista de la compra de Susanna.

A partir d’aquestes premisses, demanarem als xiquets que, en grups reduïts, escullen una llista de la compra i calculen quant hauria de pagar Susanna en cada cas.

Per dur a terme els càlculs, els alumnes es poden descarregar la fitxa de treball. Al final, corregirem els resultats de cada grup entre tots.


Recurs interessant perquè els alumnes puguen practicar amb els rellotges analògics i digitals.

Inclou tres blocs d’activitats de diferents dificultats i es poden treballar aspectes com el funcionament dels rellotges o les diferents unitats de mesura.

108

TEMA 12


Pàgina web amb una explicació teòrica dels angles: – Definició, tipus d'angles, parts d'un angle, com es mesuren...


Activitat dissenyada per alumnes de quart de Primària en què es treballen:– Les rectes, les semirectes, els segments, els angles i les seues classes, així com el càlcul mental.

■ Donarem a cada xiquet un full en blanc que hauran de doblar diverses vegades, tal com s'indica a la figura següent:

Al final desplegaran el full i repassaran amb el mateix color les diferents rectes paral·leles que s'han format. – Podem posar als alumnes altres exemples de línies paral·leles, com les vies del tren, les línies que delimiten els

carrils en una autopista, etc.

Després demanarem als xiquets que busquen a l'aula objectes amb línies paral·leles i amb línies no paral·leles.


En aquesta pàgina web els alumnes poden accedir a activitats en què es treballen els continguts d'aquesta unitat didàctica: – Segments, posició relativa de rectes, angles, etc.

Per fer-ho, entraran a l'opció "Geometria" i dins d'ella faran clic sobre "Geoplano".


Joc interactiu l’objectiu del qual és treballar les operacions bàsiques i les estratègies de càlcul d'una forma amena i lúdica.

Cal superar les proves abans que acabe el temps, amb una diferència de més de cinc entre els encerts i els errors.


Aplicació dirigida a alumnes de quart de Primària per treballar els angles i les figures geomètriques.

Per entrar a l'aplicació entrarem a "Quart d'E. Primària" i seguidament a "Angles i figures…".

Els alumnes trobaran explicacions sobre els elements dels angles i activitats associades a ells.


Pàgina web de Google maps. Demanarem a diversos alumnes que escriguen el nom del seu carrer en al quadre adequat i facen clic a l'opció del mapa.

Quan aparega el pla amb els carrers, hauran de buscar-hi rectes paral·leles, secants i perpendiculars.


Pàgina web on els xiquets trobaran un grup d’activitats amb les quals podran ampliar els seus coneixements sobre els angles i les rectes.


Aquest recurs permetrà repassar amb els alumnes els continguts relacionats amb la geometria lineal, més concretament, la semirecta i el segment.

Si ho creiem oportú, podem introduir la suma, la resta i la multiplicació de segments, que s'estudia de manera teòrica en aquesta aplicació.

També inclou exercicis per practicar cada un d'aquests continguts.

109

TEMA 13

■ Per assegurar-nos que els xiquets dominen el concepte de polígon, els demanarem que, per parelles, dibuixen els diferents polígons que coneguen.

A continuació, amb una cinta mètrica, els alumnes mesuraran:

– El perímetre de la taula, de la classe i dels objectes quadrats o rectangulars que troben.

Anotaran els mesuraments i, al final, compararem els resultats.


Activitat que desenvolupa el concepte de perímetre i el seu càlcul en polígons regulars i irregulars.

Inclou un taller pràctic amb exercicis de càlcul de diferents polígons.


Pàgina web en la qual l'alumnat podrà treballar els quadrilàters i els paral·lelograms.

Està dividida en 4 sessions amb parts teòriques i exercicis pràctics perquè els alumnes practiquen els continguts apresos.


Aplicació en la qual l'alumnat podrà practicar el càlcul del perímetre de diversos polígons.

En cada exercici poden escollir el color del llapis amb què volem escriure i també hi ha una goma d'esborrar per corregir els errors.

Al final de cada exercici hi ha l'opció de comprovar si la solució és correcta.


Activitat de velocitat en la qual hem de realitzar correctament el màxim nombre d'operacions possible en només 60 segons.

Els alumnes escolliran el tipus d'operació que vulguen fer (suma, resta, multiplicació, divisió), així com el nivell de dificultat.

■ En grups de quatre, entregarem als alumnes escuradents i plastilina. Demanarem a cada grup de construïsca dos polígons diferents.

Després, hauran d'explicar a la resta de grups les característiques dels polígons que han construït, així com dir com són els seus angles.


Pàgina web on els alumnes trobaran propostes d’activitats sobre polígons.

L’objectiu de les activitats és que l’alumne exercite les seues competències mitjançant la identificació dels diferents tipus de polígons i angles.

TEMA 14

■ Per comprovar si dominen el concepte d'eix de simetria, demanarem als xiquets que, en grups de 4, facen una llista de totes les parts del cos que són simètriques.

Hauran d’escriure la llista en un paper per poder comparar-la i discutir-la amb els altres grups.

Repartirem a cada alumne un full de paper. El plegaran per la meitat i el retallaran, de manera que en obrir-lo aparega una figura simètrica.

Després, amb un retolador repassaran l'eix de simetria. Es pot ampliar el joc amb dos o més eixos de simetria. En acabar es penjaran tots els treballs al suro de la paret.


Activitat que conté fitxes de contingut teòric i exercicis pràctics per treballar la longitud de la circumferència. Els alumnes aprendran a identificar el seu diàmetre, el seu radi i la seua longitud, així com a calcular-los.


110

Amb aquesta aplicació l'alumnat podrà repassar què és un eix de simetria, així com la manera de poder traçar-lo.

Conté exercicis pràctics, com ara trobar els eixos de simetria de les lletres de l'abecedari.


Aplicació de Geogebra que permet experimentar la translació de figures i així que els alumnes descriguen allò que observen.

Els alumnes hauran de comparar les dues imatges de la rabosa: forma, posició, mida, orientació... i deduir:– Què tenen en comú i què els diferencia? Quina relació hi ha entre el vector i les dues figures?


Pàgina web per treballar les operacions i el càlcul mental.

A cada apartat hi ha una explicació teòrica i exercicis pràctics.

Demanarem als alumnes que entren a la secció 2, Multiplicar un nombre natural per 5.

■ Per parelles, demanarem als alumnes que busquen a classe algun objecte la base del qual puguen utilitzar per dibuixar una circumferència.

Els xiquets dibuixaran una circumferència utilitzant l'objecte trobat i després hauran de calcular el seu radi i el seu diàmetre.

Mentrestant, construirem una taula a la pissarra com aquesta:

nom objecte radi diàmetre

Grup 1

Grup 2

….

Un component de cada parella completarà la taula amb les seues dades. Al final, compararem les dades: tipus d'objectes utilitzats, el radi major o menor, el diàmetre major o menor, ordenació de radis o diàmetres...


Amb aquest grup d’activitats els alumnes podran practicar i adquirir la capacitat de representar circumferències i cercles de l’entorn.També podran identificar elements bàsics de la circumferència i el cercle, construir figures circulars, …


Pàgina web sobre moviments i translacions de figures.

Conté diferents apartats en què s'inclou una part teòrica, exemples i exercicis. Els continguts que es treballen són: – Translació, composició de translacions, simetria axial, simetria central, figures amb eixos de simetria, gir, homotècia ,

moviments de simetria...

TEMA 15

■ Hem d'assegurar-nos que els alumnes saben reconéixer i diferenciar els diferents cossos geomètrics. Per fer-ho, preguntarem si algun s'ofereix voluntari per fer una prova.

A continuació embenarem els ulls al voluntari i li donarem un cos geomètric.

Mitjançant el tacte haurà de dir quina figura és, com ho sap i per què descarta que siga una altra figura.

Es repetirà l'activitat amb tots els xiquets que vulguen provar-ho.


Pàgina web sobre geometria. Entrarem a l'apartat "Cossos geomètrics. Políedres, desenvolupaments i seccions".

Dins d'aquest apartat, els alumnes entraran a diferents subapartats on podran repassar els cossos geomètrics estudiats.


111

Pàgina web on els alumnes podran repassar els conceptes estudiats sobre prismes i piràmides.

Inclou diferents seccions amb parts teòriques i exercicis pràctics.


Pàgina web on els alumnes podran repassar els conceptes estudiats sobre els cossos redons.

Inclou diferents seccions amb parts teòriques i exercicis pràctics.


En aquesta web trobem una sèrie de problemes per "Fer servir el coco".

En ells es proposen 20 reptes per treballar amb els alumnes continguts relacionats amb l'àrea de matemàtiques.

■ Entregarem a grups de quatre o cinc alumnes una revista.

Cada grup haurà de buscar a la revista 5 cossos geomètrics diferents, retallar-los i apegar-los en una cartolina que també els proporcionarem.

Seguidament, cada grup completarà una taula com la següent:

nom de l'objecte

nom cos geomètric

forma de la base

forma de les cares laterals

nombre de vèrtexs

nombre d'arestes

Al final, corregirem cada taula entre tots a la pissarra.


En aquesta pàgina web s'inclouen diferents activitats desenvolupades amb el programa Clic per treballar els continguts de geometria d'Educació Primària.

Nosaltres treballarem la secció "Cossos: prisma, cub, cilindre, con, esfera".


Aquest recurs ens ofereix un conjunt de 500 activitats de geometria agrupades en 40 paquets temàtics.

Els continguts que es treballen estan dividits en 40 seccions: polígons, circumferències, simetries, àrees, volums i trigonometria.

Per ampliar els coneixements sobre els cossos geomètrics treballarem les seccions de la 30 a la 37.

112

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten en la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

113

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l'article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, l'escolarització d'aquest alumnat en l'etapa d'Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l'article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

114

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'escolarització de l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l'inici de l'escolarització en l'etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

115

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

– Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

– Fer participar a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

– Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

– Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

– Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

– Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

– Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

– Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

– Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

– Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

– Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

– Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

– Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

– Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

– Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

– Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

– Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

– Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. L'estímul d'hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

116

esquema general seguirem perquè el projecte no s'estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d'una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s'ha d'oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d'informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s'ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l'alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d'elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d'idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s'acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l'obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l'obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d'actuar el mediador

En un bon pla d'invitació a la lectura tot l'equip docent ha d'assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d'informació al voltant de novetats editorials d'interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l'esperit crític entre els alumnes.

Entendre l'acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l'exercir de mediador. Una forma de preveure'ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d'esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d'oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d'associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l'estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se'n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

117

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d'intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l'anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l'estat de les biblioteques d'aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l'organització de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d'aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l'alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l'Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l'escrit. Conscients d'això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l'acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d'aquests textos, començarem a treballar l'elaboració d'inferències a partir d'imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d'aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l'Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l'envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d'un text on la tipografia s'acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l'harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l'ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d'aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l'amor, la llibertat, la solidaritat, l'amistat, la naturalesa, el

118

misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l'esquema o l'escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l'eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperades a nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l'enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d'ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d'aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l'aula possibiliten la participació de tots, l'acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l'autonomia personal en el marc d'unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l'emissor i els alumnes, en files d'una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organització més activa ajuntant els pupitres en grups d'entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l'opció d'abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D'aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l'aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partíceps de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l'elaboració d'eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d'octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l'escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d'aula que faciliten l'accés dels xiquets a un variat repertori d'obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre's de llibres d'atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d'acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l'home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els

119

vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l'ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l'autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l'ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l'“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d'històries a partir d'un binomi fantàstic o de l'error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l'experiència docent de l'enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d'estendre's fora de les quatre parets de l'aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l'aula d'informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organització, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revisters, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d'ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilització, aspirarem a integrar-la en l'ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d'informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d'accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L'ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s'associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L'aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l'ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilització de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d'ortografia s'han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d'altres centres, etc.

L'ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d'escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l'apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l'àmbit escolar. La manera més directa d'implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d'actuació. A sota llistem una sèrie d'idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per gaudir junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

120

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l'ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d'una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l'elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d'ajuda en l'educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d'explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d'hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l'afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d'aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l'audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l'acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d'una recepta de cuina mentre s'elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d'una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d'un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l'educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s'explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s'ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s'inicia en etapes anteriors. En efecte, a l'Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l'interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l'expressió orals. Però, amb el temps, l'alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s'acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l'Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

121

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d'ortografia.

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d'informació en els processos d'aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d'extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d'actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d'aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l'Educació Primària:

Crear l'entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partíceps a les famílies en aquest procés amb l'objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l'àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d'una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d'atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d'expressió verbal i no verbal a fi d'optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l'observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l'entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l'ús continu i autònom de la biblioteca perquè l'alumnat es familiaritze amb les seues normes d'ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d'aprenentatge i gaudi.

122

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d'accés a la lectura.

Promoure l'aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l'Educació Primària.

123

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d'edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l'ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d'aquest segon objectiu, seria interessant l'alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l'entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l'Educació Primària haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realització d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

124

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organització dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organització de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organització dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualització de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organització i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organització dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

125

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organització del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a aconseguir amb la realització d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

126

1 · Web viewSegon Cicle Educació Primària Projecte Nombre 3-4 Matemàtiques Comunitat Valenciana...

Documents

Transcript of 1 · Web viewSegon Cicle Educació Primària Projecte Nombre 3-4 Matemàtiques Comunitat Valenciana...