CICLE SUPERIOREDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE BUFILLENGUA CATALANA I LITERATURA

CATALUNYA

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Objectius Generals

PROJECTE NOU BUFI. Objectius Generals del Cicle Superior

EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Competències Bàsiques

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i Literatura. Contribució al desenvolupament de les Competències Bàsiques del Cicle Superior

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Objectius de l’Educació Primària

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i Literatura. Objectius del Cicle Superior

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Continguts del Cicle Superior

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i Literatura. Seqüenciació de Continguts del Cicle Superior

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. Criteris d’Avaluació del Cicle Superior

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació comuna a tots i totes les alumnes que permeti: – Consolidar el seu desenvolupament personal i el seu benestar.– Adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l’expressió i comprensió oral, la lectura,

l’escriptura i el càlcul. – Desenvolupar habilitats socials, hàbits de treball i estudi, sentit artístic, creativitat i efectivitat.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Els mecanismes de reforç seran tant organitzatius com curriculars.– Les adaptacions buscaran el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i global. Tindrà en compte:

• El progrés de l’alumne/a en totes les àrees del currículum.• Els diferents elements del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

– Al finalitzar l’etapa s’elaborarà un informe individualitzat sobre el grau d’adquisició dels aprenentatges.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es realitzarà al finalitzar el Segon Cicle.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada

centre.– Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assoleixi les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

2

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1513/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ÀREES DE CONEIXEMENT:– Llengua i literatura catalana i castellana– Llengua estrangera.– Coneixement del medi natural, social i cultural.– Educació artística.– Educació física.– Matemàtiques.– Educació per a la ciutadania i els drets humans. Amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels cursos del Cicle Superior)

Rebran especial atenció les àrees que tinguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cada cicle. – Un cop assolit el desenvolupament de les competències bàsiques i el grau de maduresa adequat.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà romandre un any més en el mateix Cicle una sola vegada al llarg de l’Educació

Primària. Comptarà amb un pla específic de reforç o recuperació.

RELIGIÓ CATÒLICA:– Oferta obligatòria pels Centres.– Voluntària pels i per les alumnes (segons manifestin els pares al Centre).– No computarà per optar a beques.– El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l’atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

3

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- per al Cicle Superior de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 142/2007 de la Conselleria d’Educació, del 26 de juny., pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a Catalunya.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels nens i les nenes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els nens i les nenes a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixin un projecte de vida satisfactori; c) assoleixin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- per al Cicle Superior: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

4

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contextos.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- per al Cicle Superior de l’Educació Primària.

5

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

6

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es realitzarà a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que condueixin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació o a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsÉsser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les pròpies capacitats d’aprenentatge Ésser conscient del que se sap i del que cal aprendre; conèixer les pròpies potencialitats i mancances, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

7

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoreixin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- per al Cicle Superior d’Educació Primària de l’Àrea Llengua Catalana i Literatura comprèn els materials següents:

1. Llibre de l’Alumnat2. Quaderns d’Activitats3. Guia de Recursos Didàctics

1. Llibre de l’Alumnat

El Llibre de l’Alumnat consta de 15 unitats per a cadascun dels dos cursos que formen el Cicle Superior de l’Àrea Llengua Catalana i Literatura de l’Educació Primària.

2. Quaderns d’Activitats

El Projecte Curricular Nou Bufi inclou també Quaderns d’Activitats a fi de treballar i reforçar els continguts bàsics de l’àrea. A més a més, en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l’alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté una proposta de desenvolupament de les Unitats Didàctiques. Per a cadascuna d’elles, s’inclou:

– Un apartat general en el qual s’exposen per a cada Unitat:• Les Competències bàsiques.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d’Avaluació.

– La doble pàgina inicial de cada Unitat, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Els continguts bàsics de la Unitat, sota l’epígraf Què treballarem?.• Les propostes per a l’Avaluació Inicial, sota l’epígraf Què en sap l’alumnat.• Els materials principals que es necessitaran a la Unitat.• El desenvolupament didàctic de la doble pàgina del llibre, que inclou l’observació i el comentari

de la làmina i activitats complementàries de reforç i d’ampliació.• L’apartat Eduquem en valors, que introdueix els continguts transversals més adequats per

treballar al llarg de la Unitat.

– La resta de dobles pàgines de la Unitat inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre amb les solucions de les activitats.• Les activitats d’aprenentatge sota l’epígraf Què aprendrem?.• Les Competències Bàsiques que es treballen a cada doble pàgina.• Les Orientacions didàctiques, que inclouen activitats complementàries de reforç i d’ampliació.• Diversos apartats en els quals es proposen activitats de reforç, que van acompanyades de fulls

fotocopiables i retallables, i activitats d’ampliació.• L’avaluació contínua, que inclou una taula perquè el docent dugui a terme el seguiment de

l’alumnat.• La prova d’avaluació de la unitat per a l’alumnat, que inclou una pàgina amb les orientacions per

a la realització d’aquesta prova i la pròpia avaluació de la unitat.• Els registres per al docent amb la taula d’Activitats per als criteris d’avaluació i la taula per

registrar els resultats de la prova de l’alumnat.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global de què cada docent ha d’orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nou Bufi -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIAOBJECTIUS GENERALS

a) Conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència per ser un ciutadà o ciutadana lliure capaç de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Tenir consciència del valor del treball individual i col·lectiu i desenvolupar hàbits d’esforç i treball en l’estudi, així com actituds de confiança, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crític, responsabilitat, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge.

c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacífica tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.

d) Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, facilitar que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la nodiscriminació de persones amb discapacitats;defensar l’aplicació dels drets humans en tots els àmbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminació.

e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si s’escau, l’aranès,així com una llengua estrangera, i desenvolupar hàbits de lectura.

f) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques, iniciar-se en la resolució de problemes que requereixin la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, i ser capaç d’aplicar-les a les situacions de la vida quotidiana.

g) Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural, social i cultural més proper, reforçant així el sentiment de pertinença i arrelament al país i la capacitat d’extrapolar aquests coneixements al món en general; comprendre, a partir de l’observació de fets i fenòmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capaç de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.

h) Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques i iniciar-se en la construcció de propostes visuals.

i) Iniciar-se en la utilització per a l’aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació, seleccionar i valorar la informació rebuda o aconseguida per mitjà de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

j) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en la manera de relacionar-se amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.

k) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana.

l) Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Adquirir els elements bàsics d’una correcta educació vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenció d’accidents de trànsit.

n) Conèixer i valorar el medi natural així com els animals més propers a l’ésser humà i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecció.

11

PROJECTE NOU BUFIOBJECTIUS GENERALS DEL CICLE SUPERIOR

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d’acord amb ells. (a)

2 Familiaritzar-se amb el funcionament de les institucions democràtiques de l’Estat i la Comunitat valorant la importància del sistema democràtic en el desenvolupament de la nostra societat. (a)

3. Utilitzar estratègies pròpies d’aprenentatge i resolució de problemes a partir de procediments diversos de reconeixement, planificació, realització i avaluació d’una situació. (b, k)

4. Desenvolupar una actitud participativa i democràtica en activitats de grup, aportar els punts de vista i interessos propis respectant les opinions diferents a la pròpia, i assumir les responsabilitats que li corresponguin en la planificació i realització de les activitats. (b, a)

5. Sortir-se’n autònomament en l’experiència diària, establint relacions de grup en diferents àmbits i valorant les relacions afectives i els avantatges que ofereix la col·laboració del grup. (c)

6. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (d, j)

7. Comprendre la importància del coneixement i del respecte pels drets humans. (d, a)

8. Comprendre i produir de manera fluida missatges orals i escrits en català, i si s’escau, en llengua aranesa, per atendre diferents intencions i contextos de la comunicació. (e)

9. Conèixer la llengua castellana oral i escrita de manera que es pugui utilitzar apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió. (e)

10. Valorar la lectura com una opció d’oci, desenvolupar la lectura comprensiva i potenciar la velocitat lectora. (e)

11. Comprendre i produir senzills missatges en una llengua estrangera amb la finalitat de poder participar en situacions de comunicació pròpies de la vida quotidiana que requereixin l’ús d’aquesta llengua. (e)

12. Utilitzar el llenguatge matemàtic per representar situacions i experiències, i per resoldre problemes quotidians mitjançant les operacions elementals i les relacions matemàtiques bàsiques. (f)

13. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic de Catalunya i valorar la necessitat de participar de forma activa en la seva protecció i conservació per a assegurar la seva sostenibilitat i el seu traspàs a les generacions futures. (g)

14. Reafirmar la pròpia identitat a partir del sentiment de pertinença a Catalunya per mitjà del coneixement de la seva història i del seu caràcter natural, social i cultural propi. (g)

15. Utilitzar els mitjans d’expressió verbal, corporal, plàstica i musical en els contextos de comunicació propis, explotant les possibilitats creatives que les relacions entre ells poden oferir. (h)

16. Desenvolupar la sensibilitat estètica a fi de poder valorar i gaudir de les manifestacions artístiques del patrimoni cultural i també de la producció d’obres pròpies. (h)

17. Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per a redactar, rebre i transmetre informació (i)

18. Establir relacions equilibrades, constructives i assertives amb les persones del propi entorn quotidià. (j)

19. Aplicar els coneixements adquirits per resoldre, de manera creativa, problemes diversos amb els recursos apropiats i coneguts. (k)

20. Desenvolupar i valorar hàbits de salut i benestar, i reflexionar sobre les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida, a fi d’aconseguir una vida saludable i equilibrada. (l)

12

21. Comprendre la importància del coneixement i respecte de les normes de seguretat vial per a la pròpia integritat física i la dels altres. (m)

22. Reconèixer el medi natural com a patrimoni individual i de tota la comunitat i desenvolupar-ne actituds positives de protecció i aprofitament ecològic. (n)

23. Conèixer els animals domèstics i salvatges propis del nostre entorn i adoptar actituds de respecte i responsabilitat en la cura dels animals domèstics i la fauna de Catalunya. (n)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d'Educació Primària al que es refereix cadascun dels Objectius del Cicle Superior.

13

EDUCACIÓ PRIMÀRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competències pròpies de l’àrea

La primera competència que cal considerar és justament la més global i comú a totes les àrees és la competència comunicativa, que en totes les àrees esdevé la clau i que en la lingüística articula els aprenentatges que s’han de fer en totes les llengües. Aquesta competència ha de ser atesa des de totes les àrees curriculars i activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament coherent i eficaç. Aquesta competència es concreta en la competència oral, l’escrita i l’audiovisual.

La competència oral facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions, la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per al pilotatge dels aprenentatges. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de forma competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa.

Aquesta priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova per a l’alumnat. En aquesta situació, l’ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars) ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç.

També té una especial rellevància en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, ja que el model lingüístic aportat per l’escola és la font bàsica de coneixement i aprenentatge d’aquesta llengua. Els discursos orals utilitzats a l’aula són al mateix temps vehicle i objecte d’aprenentatge, per la qual cosa el currículum ha d’atendre tant el coneixement dels elements lingüístics i comunicatius com la capacitat d’utilitzar-los en l’aprenentatge de diferents continguts curriculars i en les diferents situacions comunicatives; a més, el seu treball en aquesta etapa ha de ser el fonament del treball dels continguts de la competència escrita.

La competència escrita s’ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació, i cal relacionar-la amb les interaccions orals que afavoriran un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç Els processos de lectura i escriptura són complexos i diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la lectura i escriptura de textos a qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’entendre’s a si mateix o a si mateixa i a les altres persones, i els fenòmens del món i la ciència i també que és una font de descoberta i de plaer personal. En això té molta importància la potenciació d’institucions escolars com la biblioteca (mediateca), la ràdio o plataformes d’Internet, com a dinamitzadores de l’aprenentatge lector i escriptor. A més, cal aplicar-la progressivament a textos de nivells de complexitat cada vegada més gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbal, gràfics i imatge).

La competència audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i crítiques; de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoriran un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals de tanta importància per l’impacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informació i comunicació. Els processos de recepció i creació són complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.

Una segona competència, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè les nenes i els nens puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Aquests continguts també tenen relació amb les altres àrees curriculars, però en l’ensenyament de les llengües tenen unes implicacions més específiques. En concret, a més dels aprenentatges específics de cada una de les llengües, caldrà aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llengües, fins i tot desconegudes (conèixer i valorar-les,

14

saber gestionar el problemes de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món...), en resum, estar obert a l’altre.

Finalment, la competència literària, pròpiament específica de l’àrea, fa que les nenes i els nens puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional. L’accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor, i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer per la lectura, sàpiguen identificar estètiques i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos (poètic, narratiu i teatral), i també d’altres formes estètiques de la cultura que ens envolta de tipus tradicional com cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins; o més actuals com videoclips o ficcions audiovisuals. Amb tot això les nenes i els nens van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser més rigorosos en les seves valoracions i gustos estètics, amb la qual cosa, a més d’estimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crític.

Aportacions de l’àrea a les competències bàsiques

El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge i el fet que la base dels seus ensenyaments se situï en l’ús social dela llengua, fa que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol àrea, amb una bona coordinació docent, es pugui aplicar a l’aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa. Cal però recordar que en ser una competència transversal a totes les àrees, l’assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se’n faci a totes. El coneixement i vivència de la cultura, i de manera especial la popular, en totes les seves manifestacions té en la llengua una de les seves bases i ha de ser a més una porta oberta que potenciï el desenvolupament de la competència artística, competència que té en la dimensió literària un marc idoni i transcendental.

Alhora les activitats relacionades amb aquesta competència també afavoreixen la millora de les competències metodològiques. Els processos de la llengua escrita, en concret, són una de les claus en la competència del tractament de la informació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’elaboració de coneixement. La lectura i l’escriptura d’informacions presentades en diferents llengües i formats, fet facilitat amb l’ús de les TIC, aporta una nova dimensió als processos de tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions facilita la flexibilitat mental necessària per a un aprenentatge crític. A més, la verbalització i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competències metodològiques, ajuda a la comprensió dels processos de les competències centrades en conviure i habitar el món. D’una manera molt especial, la competència plurilingüe i intercultural contribueix al desenvolupament de la competència social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. Aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres.

A més de reconèixer les llengües com element cultural de primer ordre, la lectura, comprensió i valoració de les obres literàries contribueix d’una manera clau al desenvolupament de la competència artística i cultural.

15

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i LiteraturaCONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL CICLE SUPERIOR

CINQUÈ CURS

1. Competència comunicativa lingüística– Fer servir la llengua amb correcció, utilitzant el registre adequat en cada cas.– Relacionar la llengua amb altres mecanismes de comunicació de què disposa l’ésser humà. – Fer narracions i descripcions resolent les nostres necessitats de comunicació.– Emprar la llengua per a explicar experiències reals o imaginàries.– Construir textos elaborats que presentin cohesió, coherència i adequació a la seva finalitat.

2. Competència per aprendre a aprendre– Discutir sobre el que ens agradaria saber sobre una cosa abans de començar-la a estudiar.– Identificar i entendre les parts de què consta una narració: exposició, nus i desenllaç.– Fer servir el diccionari sempre que desconeguem el significat d’un mot.– Conèixer normes que ajuden a recordar l’escriptura de determinades grafies.– Desenvolupar mecanismes per recordar les excepcions d’una regla.– Identificar els trets morfològics d’un mot. – Reflexionar sobre el que hem après en un tema un cop l’hem acabat de treballar.– Fer un mural combinant-hi informació i disseny, amb la incorporació d’elements gràfics.

3. Autonomia i iniciativa personal– Expressar opinions contrastant-les amb les dels altres i modificant-les d’acord amb aquestes.– Desenvolupar la imaginació per mitjà de l’escriptura de contes i històries. – Veure de quina manera hem de tractar una persona en cada cas.– Reflexionar sobre les nostres característiques físiques i psicològiques i saber-les explicar.– Saber com hem de reaccionar davant de situacions concretes que se’ns presenten.

4. Tractament de la informació i competència digital– Saber com s’ha de buscar la informació en una enciclopèdia.– Consignar la paraula clau en un cercador d’Internet.– Relacionar imatge i text a l’hora de tractar una lectura.– Identificar la informació que ens transmet una pàgina web i detectar la que ens interessa per a les

nostres necessitats informatives.– Identificar els objectes que poden correspondre a determinades definicions.– Entendre la divisió en apartats de textos de diversa tipologia.– Fer servir i entendre esquemes per a presentar informació.

5. Competència social i ciutadana– Valorar les relacions entre les persones i els lligams d’afecte que establim entre nosaltres.– Fer debats a classe valorant les aportacions de cadascú.– Fer jocs en què haguem de col·laborar els uns amb els altres. – Redactar textos en comú, distribuint-se les tasques i presentant-los com a resultat del treball

grupal. – Identificar elements d’influència mútua entre les llengües. – Representar situacions davant de companys i tenir en compte les seves reaccions.

6. Competència artística i cultural– Valorar les obres literàries i altres formes de manifestació cultural expressades lingüísticament.

16

– Identificar els elements característics del llenguatge poètic. – Elaborar textos orals i escrits fent servir criteris de creativitat i imaginació. – Fer murals i anuncis combinant-hi informació i disseny, amb la incorporació d’elements gràfics.– Conèixer els elements artístics que caracteritzen els còmics o les auques.

SISÈ CURS

1. Competència en comunicació lingüística – Identificar diversos mecanismes de comunicació de què disposem les persones, a més de la

llengua.– Avaluar els elements no lingüístics que intervenen en un acte comunicatiu. – Conèixer diversos tipus de contextos lingüístics, i el registre que hem de fer servir en cada cas.– Construir textos elaborats que presentin cohesió, coherència i adequació a la finalitat. – Identificar les característiques del llenguatge poètic.

2. Competència per aprendre a aprendre– Representar el món utilitzant el llenguatge com a base del pensament i del coneixement.– Identificar en un text elements que pertanyin a una determinada categoria que ens interessa.

– Repassar els continguts més importants d’un text treballat per mitjà de la resposta de preguntes.– Detectar, en grups de paraules, les que compleixen determinats criteris i les que no.– Deduir normes a partir de l’observació de regularitats que es produeixen entre les paraules.– Memoritzar regles detectant casos a què s’apliquen.– Formular hipòtesis sobre aspectes que es presenten abans de treballar-los amb profunditat. – Relacionar paraules que siguin sinònimes, antònimes o que presentin afinitat. – Treballar mecanismes de creació de paraules, augmentant el lèxic de què disposem. – Conèixer onomatopeies i els objectes relacionats.

3. Autonomia i iniciativa personal– Reflexionar sobre el nostre procés d’aprenentatge i ser conscients del que anem aprenent.– Analitzar els propis gustos a l’hora d’expressar opinions o posicionaments. – Escriure cartes i postals comunicant el que ens sembla oportú en cada cas.– Desenvolupar la imaginació per mitjà de l’escriptura de contes i històries.

4. Tractament de la informació i competència digital– Practicar destreses per a la recerca i selecció d’informació.– Consultar sovint la biblioteca, coneixent-ne l’estructura i la classificació dels llibres.– Fer cerques selectives a Internet, sabent aprofitar la informació que ens interessa.– Entendre codis no escrits habituals en la nostra societat, com ara missatges acústics o televisius.– Utilitzar correctament el diccionari coneixent l’estructura que en presenten les entrades.– Identificar les diferents categories gramaticals que ens podem trobar en els textos.– Separar la realitat de l’imaginari en la lectura i tractament d’històries.– Desxifrar les convencions habituals de la publicitat.

5. Competència social i ciutadana– Desenvolupar la convivència i l’entesa entre les persones, facilitats per la comunicació

lingüística.– Descobrir el progrés de la humanitat valorant la situació en què ens trobem actualment. – Emprar en el diàleg les convencions que es fan servir, tant en l’àmbit oral com en l’escrit.– Fer activitats col·lectives o per parelles arribant a conclusions que puguin ser assumides per

tothom.– Tenir present l’entrevista com a mitjà per a apropar-nos al coneixement dels altres.

17

– Descobrir la interacció de la societat amb el medi ambient i amb els animals.– Superar prejudicis i imatges estereotipades que es manifesten en la llengua.

6. Competència artística i cultural– Reconèixer la llengua com a element cultural de gran importància.– Descobrir la disposició ordenada dels elements en cartells i altres instruments de comunicació. – Tenir present l’existència de llengües i alfabets i la riquesa que comporten.

18

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.

4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

5. Expressar-se oralment adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.

6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l’aula.

7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en el àmbit escolar i en el context social i cultural proper.

8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta.

9. Comprendre textos escrits que es donen en el àmbit escolar i en el context social i cultural proper.

10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.

11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents

12. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.

13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat.

14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària.

16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’us de les llengües.

19

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i LiteraturaOBJECTIUS DEL CICLE SUPERIOR

1. Identificar la situació lingüística de Catalunya i saber-la relacionar amb els elements que l’han configurat, evitant en qualsevol moment discriminacions per raons de llengua o d’origen de les persones. (1)

2. Superar els prejudicis de qualsevol mena que tinguem sobre els altres i les seves característiques, procurant col·laborar-hi en tot moment i arribar a solucions que resultin satisfactòries per a tothom. (1)

3. Esmenar actituds lingüístiques que transmeten algun tipus de prejudici o actitud negativa cap als altres en funció de discriminacions per raó de classe, raça, gènere, creences. (1)

4. Mostrar una actitud crítica cap als continguts que es presenten en tota mena des suport i, especialment, els digitals, analitzant el que ens diuen i interpretant-ho a partir del que hem après en les diverses matèries objecte d’estudi. (1)

5. Valorar la diversitat dialectal de la llengua com a element que ens enriqueix com a col·lectivitat, i respectar tothom amb independència de la varietat que parli. (1)

6. Manifestar la voluntat d’aproximar-se a les cultures que ens envolten, establint contacte amb els companys d’altres països i amb formacions diferents, i presentant curiositat per les seves maneres de viure i el reflex lingüístic d’aquestes. (2)

7. Identificar els elements que apareixen en una situació comunicativa típica: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. (2)

8. Relacionar textos orals amb textos escrits, valorant les equivalències que s’estableixen entre ells, i també la relació que hi ha entre llenguatge escrit i llenguatge gràfic. (2)

9. Memoritzar l’ordre alfabètic. Conèixer i valorar la utilitat de l’ordre alfabètic per a l’ordenació, l’accés i la recuperació de la informació. (3)

10. Conèixer la classificació dels sons vocàlics i consonàntics de la llengua i relacionar-los amb les normes ortogràfiques que s’apliquen a cada un. (3)

11. Distingir les síl·labes d’una paraula i identificar-ne la tònica. (3)

12. Recordar l’ortografia de determinades paraules i reproduir-les correctament i sense fer faltes d’ortografia. (3)

13. Aplicar les normes d’accentuació i classificar els mots en aguts, plans i esdrúixols, i observar i memoritzar les paraules més usuals que duen accent diacrític. (3)

14. Conèixer les normes relatives a l’ús de la dièresi i aplicar-la en els casos en què sigui necessària. (3)

15. Conèixer les categories gramaticals bàsiques de la llengua i saber-les identificar en frases o textos: determinant, nom, adjectiu, pronom, verb, preposició, conjunció i adverbi. Observar i comprovar la relació de concordança dins la frase i l’ús dels connectors. (3)

16. Utilitzar correctament els pronoms personals tònics i àtons. (3)

17. Identificar i utilitzar la sinonímia, la polisèmia, la comparació i l’antonímia per ampliar el vocabulari, i memoritzar i utilitzar les locucions i frases fetes com a recurs expressiu. (3)

18. Utilitzar amb propietat, correcció i adequació vocabulari pertanyent als àmbits més habituals del nostre entorn, tenint en compte les relacions i els encreuaments que es produeixen amb altres disciplines. (3)

19. Ser conscients que, en qualsevol situació comunicativa, a més dels elements lingüístics n’intervenen d’altres de no lingüístics, com ara el gest, la mirada, la postura, l’entonació, el volum, el ritme, la velocitat i la pausa. (5)

20. Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral. (5)

20

21. Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes, intercanvi d’informació…) emprant una dicció clara i adequada al registre de llengua utilitzat. (5)

22. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana i fer representacions de contes, acudits, històries, adaptacions de contes, peces teatrals breus i altres situacions fictícies emprant una dicció, entonació i postura corporal adients. (5)

23. Memoritzar i reproduir oralment poemes, dites, embarbussaments, refranys i textos breus i dramàtics, i executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura i creació. (5)

24. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures diverses. (7)

25. Escoltar els altres i valorar les seves aportacions com a element que ens enriqueix i ens ajuda a formar opinions pròpies. (7)

26. Identificar les diverses tipologies de textos orals, i ser capaços de fer-ne seguint les normes de cada una: conversa, conferència, dramatització, assemblea, taula rodona, exposicions d’un tema, improvisacions... (7)

27. Entendre el valor de les ordres escrites i captar-ne la utilitat a l’hora de seguir qualsevol procés instructiu. (7)

28. Emprar les tècniques més habituals per a l’anticipació dels continguts de la lectura i la predicció del que es dirà en cada paràgraf, relacionant-lo alhora amb el que es llegeix. (9)

29. Desvetllar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites, mitjançant la creació d’expectatives i de tècniques per anticipar el contingut i la posterior contrastació d’hipòtesis amb la lectura i l’anàlisi del text. (9)

30. Ser conscients de l’existència de mitjans audiovisuals i de la utilitat que poden tenir en l’aprenentatge i en la presentació de tota mena de treballs. (10)

31. Detectar els elements lingüístics i extralingüístics que apareixen en els diversos mitjans de comunicació que ens envolten: ràdio, televisió, Internet, etc. (10)

32. Conèixer les tècniques per a l’elaboració de fitxes i altres instruments de recopilació i emmagatzematge d’informació. (11)

33. Distingir i utilitzar els indicadors del diccionari o una enciclopèdia per facilitar la recerca d’informació i la comprensió. (12)

34. Conèixer els tipus de diccionari que hi ha i fer servir cada un segons la situació en què ens trobem i el tipus d’exercici que haguem de resoldre. (12)

35. Identificar les relacions i les diferències que hi ha entre textos orals i textos escrits i aplicar-les en la producció de tots dos tipus de text. (12)

36. Identificar i reconèixer els tipus de text i les característiques i funcions de cada un. (13)

37. Reconèixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: cartes, anuncis, resums, notícies, definicions, notes… (13)

38. Reconèixer l’estructura interna de diferents tipus de textos, redactant-ne de tipologia diversa a partir dels models donats (narració, descripció, exposició, diàleg, monòleg) i interessar-se per les diferents manifestacions literàries. (13)

39. Fer servir correctament en les nostres produccions escrites les convencions formals més importants, com ara la puntuació, l’adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica i la coherència del text. (13)

40. Produir textos pertanyents a tipologies diverses tenint en compte les característiques de cadascuna d’elles: còmic, revista juvenil, vídeo, mosaic, diari, cartell, mural. (13)

41. Analitzar, descobrir i aplicar normes ortogràfiques d’aplicació relativament freqüent, com ara formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l’apòstrof, consonants insegures, numerals i accents. (14)

42. Reconèixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: derivació (prefixació i sufixació) i composició, i els que n’amplien el sentit (comparació, polisèmia, metàfora). (14)

43. Practicar l’observació del funcionament de les frases (ordre i components), i saber-ne fer una posterior anàlisi i descripció dels diversos components. (14)

21

44. Interpretar i aplicar diferents tipus de frases (enunciatives, interrogatives i exclamatives) i relacionar l’entonació amb la puntuació i la significació, així com reconèixer altres tipus de frases: imperativa o exhortativa, admirativa, temporal i comparativa; actives i passives; frases en present, en passat i en futur. (14)

45. Detectar el valor dels jocs de paraules i els embarbussaments com a instrument per a gaudir amb la llengua i aprendre’n. (14)

46. Llegir textos, de manera individual o en veu alta, de qualsevol tipologia adequada a l’edat, entenent-ne el sentit i relacionant-lo amb les característiques formals que presenta. (15)

47. Valorar la lectura com a instrument per a l’obtenció d’informació de tota mena i també com a element per al gaudi i el plaer personal. (15)

48. Mostrar gust estètic i sensibilitat davant els diversos tipus de manifestacions literàries que podem treballar. (16)

49. Saber veure com reaccionem davant dels continguts que ens expliquen, com els entenem individualment i en la nostra relació amb els altres, i tenir una actitud positiva davant de l’aprenentatge. (17)

50. Avaluar el nostre procés d’aprenentatge, essent conscients de quin és el nostre punt de partença, de quins objectius volem aconseguir i de quina manera el que fem a l’escola ens hi va acostant progressivament. (17)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Llengua catalana i literatura de l'Educació Primària al que es refereix cadascun dels Objectius del Cicle Superior d’aquesta àrea.

22

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACONTINGUTS DEL CICLE SUPERIOR

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

Parlar i conversar

● Participació activa i col·laborativa, en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d’ensenyament aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

● Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, d’emocions), amb preparació prèvia, i adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.

● Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presència d’una càmera.

● Exposicions a partir d’un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació.

● Expressió del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars i socials.

● Interès per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronúncia.

● Adequació del llenguatge a la situació comunicativa en converses informals, presentació de treballs o relació amb persones més grans.

● Ús de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferències de gènere.

Escoltar i comprendre

● Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.

● Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual, per obtenir-ne informació i per aprendre.

● Reelaboració i explicació de manera sintètica d’exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s’han escoltat o s’han mirat a través d’algun mitjà audiovisual, amb especial atenció quan el procés de recerca s’ha fet amb l’ús de les TIC.

● Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a representacions de la realitat.

● Aplicació d’anàlisis crítiques que permetin valorar adequadament l’interès de missatges escoltats i qüestionar-los, si cal.

● Capacitat crítica per comprendre allò que s’ha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.

● Interès, atenció i respecte per les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

● Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l’escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes entre altres).

● Lectura silenciosa i comprensió guiada a diferents propòsits i intencions de temes treballats a classe.

● Lectura i interpretació d’esquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber extreure’n la idea principal i les relacions entre els elements.

23

● Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informació que se n’extregui es faci a partir del text, imatges, gràfics i altres recursos que en formen part i sabent identificar els elements del llenguatge audiovisual i la seva funció expressiva.

● Utilització d’estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. A més de saber aplicar les de cursos anteriors, caldrà un èmfasi especial per esbrinar les intencions de l’autor del text, mostrar una actitud crítica envers el que es llegeix, comprensió de vocabulari en contextos, realització d’inferències; formulació, comprovació i reelaboració d’hipòtesis, captació de les idees principals.

● Respondre preguntes a partir d’un text la resposta de les quals comporti reelaboració.

● Autoregulació de la comprensió d’un text: saber quan t’equivoques i què has de rectificar.

● Lectura en veu alta de manera que s’ajusti el to de veu, la velocitat i l’entonació a l’auditori.

● Recerca d’informació en un llibre o enciclopèdia a partir de consultar els índexs i els glossaris, en cas que n’hi hagi.

● Utilització d’Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar informació a partir d’enllaços i d’organitzar-la per fer-ne un treball personal.

● Ús d’eines informàtiques de comunicació: correu electrònic i entorns virtuals.

● Coneixement del funcionament d’una biblioteca-mediateca de manera que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible.

● Interès pels textos escrits com a font d’informaciói aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències.

● Valoració crítica de la capacitat lectora d’unmateix.

Escriure

● Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d’imatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d’altres.

● Coneixement i aplicació de l’estructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una descripció, hi ha una presentació i un desenvolupament; en una notícia s’ha de respondre a unes preguntes, en una narració, hi ha de passar alguna cosa).

● Consolidació de les estratègies adquirides en cursos anteriors en el procés de producció de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenció, llegir la part escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si respon a la intenció primera, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherència i la cohesió, i modificar el text a partir de treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).

● Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge.

● Utilització de manera autònoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir elsdels altres.

● Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de tractament de textos, d’edició gràfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i audios.

● Utilització de programari per enviar i rebre correus electrònics, per escriure i publicar a Internet per tal de comunicar-se.

● Coneixement d’altres mitjans que permeten produir textos amb un component visual o auditiu, com el vídeo o la ràdio.

● Valoració dels avenços de cadascú en escriptura i consciència de les mancances. Confiança en un mateix per poder millorar.

● Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

24

● Consciència que la llengua no funciona de la mateixa manera en un conte, en un text de ciències, en un de matemàtiques o en un poema. Cada àrea té un lèxic específic i una manera d’organitzar els enunciats i l’estructura del text.

● Observació de l’organització interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les coses, per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar. Pràctica amb les diferents tipologies a totes les àrees.

● Observació i ús de diferents connectors per enllaçar oracions (i, però, perquè, sinó encara que, no obstant...). Transformacions d’oracions en un text per ajustar el significat a les intencions del que escriu.

● Observació i pràctica amb els signes de puntuació que organitzen el text en paràgrafs (punt i a part), que marquen el final d’oració (punt i seguit, admiració, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, guió, parèntesis).

● Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements. Deducció del funcionament de la concordança. Aplicació de la complementació a la descripció de persones, objectes, situacions, estats d’ànim, o paisatges.

● Reconeixement dels trets bàsics que distingeixen un verb com a categoria gramatical: temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius.

● Reconeixement de la funció dels determinants del nom: articles i quantitatius, demostratius i possessius.

● Reconeixement dels pronoms i de la funció de cohesió en els enunciats i en els textos. Els pronoms i els seus referents. Deducció de les lleis fonamentals de funcionament dels pronoms.

● Observació i comprensió del funcionament semàntic de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit figurat, metàfores, sinònims, polisèmia, família de paraules, entre altres.

● Consulta de diccionaris de diferents orientacions (general, enciclopèdics, de sinònims), en format paper o virtuals.

● Capacitat per revisar els textos d’un mateix o d’altres companys, a partir d’algun tipus de suport, tot el que fa referència a l’estructura i organització del text, puntuació, lèxic, així com els elements paratextuals que han de fer-lo més entenedor.

● Coneixement i ús de les lleis ortogràfiques constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducció a les lleis d’excepció (com alternances c/g, t/d a final de mot) i a les excepcions (com fred o cub).

● Accentuació gràfica: reconeixement de les síl·labes d’un mot, accent greu i agut, reconeixement i accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.

● Aplicació d’instruments personals per revisar l’ortografia dels textos: regles conegudes, deducció per comparació, associació de paraules, llibretes personals, consultes, diccionaris, corrector incorporat en un tractament de textos, bases d’orientació, entre moltes altres. Capacitat per reflexionar sobre els errors de cadascú i buscar recursos per corregir-los.

● Reconeixement del valor social de l’ortografia per comunicar-nos amb els altres.

DIMENSIÓ LITERÀRIA

● Adquisició de l’hàbit de lectura a partir de l’ús de molts estímuls: audició, lectura i memorització de tot tipus de textos, debats a partir d’un tema o autor; biblioteca d’aula i d’escola, revistes escolars, i de les activitats literàries que s’organitzen des de l’escola i de l’entorn proper.

● Audició i visionat de productes audiovisuals adequats a l’edat per fomentar i potenciar el gust estètic.

● Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, comparar autors, situar-los en l’època, aprendre a fer lectura crítica, així com per practicar algunes estratègies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari: comparació, derivació, composició, sentit fi gurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys, i descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.

● Reconeixement d’aquests recursos retòrics en els missatges audiovisuals i les diferents funcions que juguen en el text literari i en altres textos.

● Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d’expressar sentiments, emocions, estats d’ànim o records.

25

● Producció de textos audiovisuals senzills (utilitzant a la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar, i per expressar emocions i opinions.

● Creació de jocs lingüístics amb paraules, sons o rimes (embarbussaments, cal·ligrames, rodolins entre altres).

● Adequació del to, l’entonació i la modulació de la veu en lectures públiques, de manera que atregui l’atenció de l’oient i siguin entenedores.

● Dramatització de contes, poemes i altres textos literaris adequats a l’edat i als interessos del grup.

● Reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, editorial, col.lecció, localitat i any d’edició, fent una fitxa tècnica en què constin aquestes dades.

● Reconeixement de les dades bàsiques d’una producció audiovisual, pel·lícula, anunci o notícia.

● Comprensió dels llibres de lectura i relats de ficció audiovisual: caracterització dels prota gonistes, comprensió de la trama, situació en el temps, comentari d’alguns trets del llenguatge i interpretació del sentit de les il·lustracions (colors, tècnica, estil) en referència al text.

● Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu interès.

● Coneixement del funcionament d’una biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, recomanacions d’obres, de temes o d’autors.

● Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats o en idees personals.

● Participació en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe.

● Expressió d’impressions personals després de les lectures i adopció d’una posició crítica.

● Coneixement i valoració del text literari com a vehicle de comunicació i d’interacció, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment personal.

DIMENSIÓ PLURILINGÜE E INTERCULTURAL

● Valoració del coneixement de llengües per a la comunicació i per a millorar la comprensió dels altres i del món i per a valorar la pròpia llengua i cultura.

● Valoració de la llengua i cultura catalanes, a partir del coneixement i valoració d’altres llengües i cultures.

● Valoració positiva de la varietat lingüística existent en el context social i escolar i de la diversitat lingüística d’Espanya.

● Curiositat i interès per a la millora dels coneixements en les llengües estrangeres per a poder comunicar-se amb companys i companyes d’altres països i per a l’intercanvi d’informació dins de l’espai escolar.

● Valoració de la pròpia identitat lingüística i cultural i assumpció d’una realitat multilingüe.

● Conciencia de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural.

● Valoració, actitud receptiva i de respecte cap a les persones que parlen altres llengües o variants del català i el castellà, i tenen una cultura diferent a la pròpia.

● Consciència de les actituds personals davant les diferencies de llengües i cultures.

● Assumpció d’altres punts de vista deguts a una diferent llengua o cultura.

● Actitud crítica davant missatges discrimi.natoris i estereotips que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

● Disponibilitat a qüestionar les actituds negatives respecte a les llengües i cultures i a superar els prejudicis.

● Ús de llenguatges no discriminatoris i respectuosos amb les diferències.

● Coneixement de la varietat lingüística existent en el context social i escolar.

● Coneixement que el català es parla a altres llocs fora de Catalunya.

26

● Coneixement de la diversitat lingüística d’Espanya, llengües diferents i varietats del castellà, incloses les d’altres països on es parla el castellà.

● Coneixement de la varietat de llengües que es parlen al món, a partir de recerques guiades a Internet, visionats audiovisuals o d’observació de llibres escrits en diferents alfabets, prospectes i informacions sobre aparells.

● Coneixement del fet que hi ha llengües que es parlen a molts països i del fet que hi ha països on es parlen moltes llengües.

● Motivació per a comparar i estudiar el funcionament de les distintes llengües.

● Comparació i identificació de les semblances i diferències del sistema fonètic i la prosòdia de diferents llengües a partir de produccions tradicionals o actuals motivadores.

● Identificació de les semblances i diferencies en la manera de veure el món i expressar la seva visió (el dies de la setmana, per exemple).

● Identificació de les semblances i diferencies entre el català i castellà com a llengües romàniques en camps lèxics concrets i en contes, dites o cançons en diferents versions.

● Identificació de paraules que s’assemblen en altres llengües, arriscar-se a trobar el significat i identificar les estratègies que fan servir.

● Coneixement d’algunes semblances i diferències en els costums quotidians i ús de les formes bàsiques de relació social als països on es parla la llengua estrangera i la nostra.

● Identificar paraules que viatgen d’una llengua a una altra i dels manlleus que hi ha a la llengües catalana i castellana, en camps lèxics concrets (la cuina, els esports, entre altres).

● Reconèixer els mots de les llengües estrangeres treballades a l’escola que hi ha al català i al castellà i en altres llengües.

● Ús d’estratègies lingüístiques apreses en altres llengües per comprendre produccions orals i escrites en les llengües estrangeres treballades a l’escola.

● Percepció de les dificultats de comunicació i saber arribar a acords amb persones que parlen altres llengües.

● Estratègies comunicatives per adaptar-se a l’interlocutor en contextos multilingües i reformular els missatges, o amb l’ús d’elements no verbals per aconseguir que les altres persones ens entenguin.

● Reconeixement i aprenentatge de formes bàsiques de relació social en una nova llengua estrangera.

● Identificació i coneixement de semblancesi diferències dels costums i formes de relació social més habituals de les societats que parlen les llengües estrangeres treballades a l’escola o d’altres llengües i cultures.

● Ús de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments i afeccions.

● Valoració positiva de les diferents activitats culturals i lingüístiques del centre en què s’utilitza la llengua estrangera i participació activa en elles.

● Reconeixement i valoració de les produccions tradicionals (rimes, cançons, contes, llegendes, textos orals i escrits) i actuals (dibuixos animats, pel·lícules i d’altres recursos multimèdia).

● Consciència de la diversitat de situacions en què té sentit usar la llengua estrangera.

● Actitud positiva d’interès i de confiança davant de l’aprenentatge de llengües estrangeres i per conèixer altres llengües i cultures.

27

PROJECTE NOU BUFI: Llengua Catalana i LiteraturaSEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DEL CICLE SUPERIOR

CINQUÈ CURS

UNITAT 1LecturaEl primer petó (narratiu).

Llegir i comprendreObservació de l’estructura del text narratiu durant la lectura.Inferència del protagonista.

LèxicFrases fetes i maneres de dir.Color i forma dels ulls.

Escoltar i comprendreTextos conversacionals amb interlocutors diversos: diferències de llenguatge.

Parlar i conversarAvaluació inicial en grup.Elecció d’objectius de millora al llarg del curs.

GramàticaNoms individuals ,col·lectius, concrets i abstractes.

OrtografiaComa enumerativa.Vocal neutra final de paraula: grafies a/e

EscriureProducció d’un conte a partir del nus.Revisió: estructura i ortografia.

BIBLIOTECA

La lectura i les activitats de lleure.Tipus de llibres.El futur dels llibres.Influència de la lectura en el comportament de les persones.La fitxa bibliogràfica.

28

UNITAT 2LecturaMuntanyes del món (transversal).

Llegir i comprendreLectura selectiva.Ús de l’enciclopèdia virtual.Idees principals de la llegenda.

LèxicParts d’una serralada.Tria de l’accepció correcta.

Escoltar i comprendreAvaluar, a partir d’un guió, l’explicació d’una llegenda feta pels companys.

Parlar i conversarParlar per planificar i organitzar el treball.Explicar un conte.

GramàticaObservarció del funcionament de la llengua.

OrtografiaReconeixement del valor social de l‘ortografia.

EscriureOrganització d’informació en un mural.Reescriptura d’un text.

UNITAT 3

LecturaPatinadors (instructiu).

Llegir i comprendreActivació de coneixements previs.Característiques del tipus de text.Comprensió literal i interpretativa.

LèxicEls situacionals.Deducció del significat.

29

Camp semàntic: esports.

Escoltar i comprendreComprensió literal, interpretativa i crítica.Paraules d’una altra llengua.

Parlar i conversarExposició ordenada de preferències i opinions.Elaboració d’un text argumentatiu.

GramàticaConjugació verbal.Els determinants.

OrtografiaComa explicativa.Diftongs.

EscriureAnàlisi d’un text model.Producció d’un text instructiu.

UNITAT 4LecturaEl paraigua de l’avi (còmic).

Llegir i comprendreCaracterístiques del còmic.Identificació d’una història emmarcada.Elaboració d’un resum.

LèxicRecursos expressius en un còmicEl diccionari de sinònims.Interpretació de metàfores.

Escoltar i comprendreSelecció d’informació.Audició d’una rondalla i ordenació de les imatges.

Parlar i conversarRepresentació d’una vinyeta.Representació i valoració de converses.

30

GramàticaObservació del significat dels connectors: com que, mentre, si.

OrtografiaRegles d’accentuació.Signes de puntuació (?,!,.,...).Majúscules.

EscriureRevisió del text.Transformació d’una narració en un còmic.Aplicació del llenguatge del còmic.

UNITAT 5LecturaLa contaminació lumínica (text expositiu).

Llegir i comprendreComparació d’un text expositiu i d’una auca.Reorganització de la informació en un esquema.

LèxicEls prefixos i els sufixos.Relació entre mot primitiu i mot derivat.Mots compostos: mal + verb.

Escoltar i comprendreCompleció de poemes.Audició d’una notícia i selecció d’informació.

Parlar i conversarEl llenguatge formal i l’ informal.Expressió de sensacions i sentiments.

GramàticaEl paràgraf: identificació de paràgrafs. Puntuació.Persona i nombre en els verbs.

OrtografiaL’alternança g/gu en substantius i verbs.

EscriureProducció d’un text explicatiu a partir d’un esquema.El lèxic específic.

31

CONFERÈNCIAPreparació d’una conferència.Característiques d’una conferència i la manera de presentar-la.Cerca d’informació.Elaboració de la informació.Ampliació de vocabulari.

UNITAT 6LecturaL’illa de Mada (descriptiu).

Llegir i comprendreDeducció del lèxic pel context.Reorganització de la informació: el resum i l’esquema.

LèxicLes anàfores.Els hiperònims.El sentit figurat.

Escoltar i comprendreTextos orals descriptiusComprensió literal i interpretativa.Camp semàntic: vestuari i art.

Parlar i conversarParticipació en un debat Conceptualització del debat.Donar opinions i argumentar-les.

GramàticaTemps verbal: present.Adjectius: la seva funció.Adjectius variables i invariables.

OrtografiaComa enumerativa,...i etc.Accentuació de è i é.Alternances c-qu, j-g, ç-c, tg-tj en verbs.

Escriure

32

Pluja d’idees.Producció d’una narració creativa.Revisió del text.

UNITAT 7LecturaJocs lingüístics (transversal).

Llegir i comprendreComprensió d’endevinalles.Ordenació d’instruccions.Comprensió de definicions.

LèxicManeig del diccionari.Tria de l’accepció correcta.

Escoltar i comprendreComprensió de les regles d’un joc.Interpretació d’elements paralingüístics.

Parlar i conversarExposició de les regles d’un joc.La conversa per gestionar el treball de grup.

GramàticaAmpliació de frases.Identificació de nom, adjectiu i verb.Memorització d’estructures.

OrtografiaEl nom de les lletres.Reflexió sobre la dificultat ortogràfica dels mots.

EscriureProducció d’endevinalles.Producció de les regles d’un joc.

UNITAT 8LecturaEl soldat que va enganyar la Mort (teatre).

33

Llegir i comprendreCaracterístiques d’un guió teatral.Reflexió sobre estratègies lectores.Elaboració d’un resum.

LèxicCamp semàntic: el llit.Adjectivació. ConcordançaElaboració de comparacions.

Escoltar i comprendreLa memorització del text en una obra de teatre. L’expressivitat dels personatges.

Parlar i conversarLa pronúncia. Estratègies per millorar-la.Elaboració d’acotacions.Representació de l’obra de teatre.

GramàticaTemps verbals del passat.Adverbis de lloc, de temps, de manera.

OrtografiaAccents diacrítics.Coma explicativa.

EscriureProducció d’una noticia.Anàlisi d’un model.Revisió del text.

UNITAT 9LecturaConte de Les mil i una nits: El tresor somiat (conte àrab).

Llegir i comprendreEstratègies per facilitar la comprensió del lèxic.El resum: identificació.L’anàfora.

LèxicManlleus de l’àrab.Paraules que comencen per en-.

34

Camp semàntic: l’hort.

Escoltar i comprendrePresentació personal.Característiques de la llengua àrab.Audició de noms en àrab (TIC).

Parlar i conversarConversa amb guió.Presentació personal.Semblances i diferències entre llengües.

GramàticaFormes verbals del passat: simples i compostes.Grup nominal-grup verbal: nucli i concordança.

OrtografiaEl guionet entre el verb i el pronom.Escriptura dels nombres.

EscriureEscriure un conte seguint un esquema.Revisió: parts de l’esquema.

UNITAT 10LecturaPoemes: Festes (poemes).

Llegir i comprendreCaracterístiques del text.Comprensió literal i interpretativa.Figures literàries.

LèxicCamp semàntic: el pa.Diccionari: l’accepció correcta.Expressions i frases fetes.

Escoltar i comprendrePresa d’apunts.Comprensió literal i interpretativa.Interpretació de dites.

Parlar i conversar

35

Preparació de lectures expressives.Valoració de lectures expressives.Comentar el significat de dites.

GramàticaTemps verbals del futur.Components del grup nominal.

OrtografiaAccentuació de ò i ó.

EscriureObservació d’un poema descriptiu.Producció d’un text descriptiu.Revisió del text.

UNITAT 11LecturaEls polls (text expositiu).

Llegir i comprendreLa comprensió durant la lectura.Comparar els coneixements previs amb els coneixements adquirits.

LèxicComprensió d’anàfores.Camp semàntic: malalties i remeis.

Escoltar i comprendreAudició d’una notícia.Audició d’una entrevista.Comprensió literal i interpretativa.

Parlar i conversarAplicació dels coneixements apresos a situacions de la vida quotidiana.

GramàticaTemps verbals del condicional.Components del grup nominal: els complements del nom.

OrtografiaPunt i seguit.Apostrofació.La grafia h.

36

EscriureReescriure la informació en forma de text expositiu.Revisió del text.

UNITAT 12LecturaOmbres xineses (transversal).

Llegir i comprendreInterpretació de textos funcionals.Recerca d’informació.Comprensió literal i interpretativa.

LèxicLèxic: el teatre.Ús de termes matemàtics.

Escoltar i comprendreAnticipar el contingut d’una conversa.Deduir quin personatge parla.

Parlar i conversarSimulació d’una conversa telefònica.Representació d’una obra de teatre amb ombres xineses.

GramàticaObservació del funcionament de la llengua.

OrtografiaObservació dels signes de puntuació adequats i l’ortografia correcta.

EscriureAnàlisi d’una representació.Producció d’una obra amb ombres xineses.

UNITAT 13LecturaEls autòmats (text narratiu (reportatge)).

Llegir i comprendreSelecció d’informació.

37

Parts d’un reportatge.

LèxicEsbarjo, emblemàtic, estrafolari, pitjar.Diferència: caixa-capsa.

Escoltar i comprendreAudició d’un reportatge: selecció d’informació.Informació d’un contestador.

Parlar i conversarExplicació d’històries a partir d’un resum.Descriure una joguina.

GramàticaImperatiu.Components del grup verbal.

OrtografiaDiscriminació auditiva [z].s (sonora), s (sorda).

EscriureProducció del reportatge.Planificació i revisió.TIC: fotografia i text.

UNITAT 14LecturaRaspall ( text narratiu).

Llegir i comprendreObservació de la riquesa lèxica.Reflexió sobre l’estratègia de comprensió utilitzada.

LèxicCreació de comparacions.Mots sinònims.Cerca del mot primitiu.

Escoltar i comprendreLectura expressiva.Identificació de les dues grans variants lingüístiques del català.

38

Parlar i conversarLectura expressiva d’un fragment preparat.Participació en un joc d’imaginació.

GramàticaEl gerundi.Complements circumstancials.

OrtografiaEl dígraf l·l: col·l, il·l, -el·la, -il·la.amb/hem/em.Signes de puntuació en un diàleg.

EscriureEscriptura d’un text narratiu a partir del plantejament.Revisió del text.

UNITAT 15Lectura“Estimada iaia” (text comunicatiu).

Llegir i comprendreIdentificació de la forma del text: la carta.Paraules d’altres llengües.

LèxicCamp semàntic: el port.Diccionari: tria de l’accepció correcta.

Escoltar i comprendreEines per comunicar-nos a distància: extreure informació d’un diàleg.

Parlar i conversarComunicar-se amb diverses llengües.Diccionari multilíngüe.

GramàticaL’oració.

Ortografiab/v.Homòfons:bé/ve, beure/veure, buit/vuit.

Escriure

39

Escriptura de notes amb objectius comunicatius diversos.Revisió.

BIBLIOTECA

Organització de la biblioteca personal: classificació dels llibres i les revistes.Etiquetatge per facilitar la localització.Llibreta de registre de préstec.Creació d’un ex-libris.

VERBSPrimera conjugació : cantar.Segona conjugació: témer i perdre.Tercera conjugació: dormir i preferir.Verb auxiliar: haver.

SISÈ CURS

UNITAT 1LecturaLa Terra vista des de l’aire (descriptiu).

Llegir i comprendreAnticipació del contingut.Anàfores.Comprensió literal, interpretativa i profunda.

LèxicMultilingüisme, paraules procedents d’altres llengües.Prefix –in.Adjectivació.

Escoltar i comprendreIdentificar a partir de la descripció. Diferenciar objectiu – subjectiu (fet – opinió).

Parlar i conversarAutoaprenentatge: comentar els objectius d’aprenentatge del curs.

GramàticaRepàs dels tipus d’oració.

40

L’oració imperativa.El mode imperatiu.

OrtografiaLa grafia l·l.Parèntesi i guions.

EscriureEscriure una descripció d’ambient a partir d’imatges i de vocabulari.Vocabulari relacionat amb les sensacions.

BIBLIOTECA

Valoració dels llibres com a font de plaer.Elaboració de fitxes bibliogràfiques i de fitxes tècniques d’audiovisuals.Audició de fragments de narracions amb el llibre com a protagonista.

UNITAT 2LecturaAnimals de nit (expositiu).

Llegir i comprendreComparació de coneixements previs amb coneixements adquirits.Estratègies durant la lectura.

LèxicDeducció de paraules de la mateixa família.Les comparacions.

Escoltar i comprendreAnticipar informació.Inferir informació.Registre formal i informal.

Parlar i conversarLectura expresiva i comprensiva de les faules.

Gramàtica Noms, adjectius, verbs i adverbis.

OrtografiaEl punt i a part.s,ss: -os, -osos, -íssim, -íssims.

EscriureAnàlisi de models.Cerca d’informació.

41

Escriure sobre un animal.

UNITAT 3LecturaAutobiografia (transversal).

Llegir i comprendreDeducció d’informació.Comprensió literal, interpretativa i profunda.

LèxicBiografia i autobiografia.

Escoltar i comprendreComprensió literal, interpretativa i crítica d’una autobiografia.

Parlar i conversarComentar experiències personals.

GramàticaCorrecció gramatical de textos: coherència i cohesió (formes verbals).

OrtografiaCorrector ortogràfic.

EscriureObservació de models.Cerca d’informació.Escriure un relat de vida.

UNITAT 4LecturaAndrocles i el lleó (còmic).

Llegir i comprendreActivació de coneixements previs.Interpretació de la infromació del còmic.

LèxicRecursos del còmic: tipus de bafarades, línies cinètiques...Precisió lèxica.

Escoltar i comprendreInferència de l’interlocutor en una conversa telefònica.

42

Parlar i conversarProducció de textos argumentatius.

GramàticaTemps i mode indicatiu.Repàs del grup verbal i el grup nominal.

OrtografiaAccentuació.quan/quant.

EscriureProducció d’un còmic ampliant els recursos observats a la lectura.Revisió del text.

UNITAT 5LecturaNadal amb ulls de nen (conversacional).

Llegir i comprendreComprensió literal, interpretativa i profunda.Compleció d’un esquema.

LèxicPrecisió lèxica.Dites.Gentilicis.

Escoltar i comprendreExplicació de fets i donar l’opinió.Resolució d’enigmes.

Parlar i conversarPresentació de llibres i informació objectiva i subjectiva.

GramàticaMode subjuntiu: present i perfet.Conordança del grup nominal i grup verbal.

OrtografiaLes cometes (“ ”).Accents diacrítics.hi/i, ha/a, ho/o.

EscriureProducció d’una carta als Reis (amb desitjos no materials).

43

Revisió del text.

CONFERÈNCIA

Preparació d’una conferència amb suport informàtic.Observació d’una conferència i de la manera de representar-la.Cerca d’informació.Elaboració de la informació.Ampliació de vocabulari.

UNITAT 6LecturaL’horòscop xinès (Conte xinès. Narratiu).

Llegir i comprendreObjectiu de la lectura.Comprensió literal i interpretativa.

LèxicAntònims.Expressions i frases fetes.Ordinals.

Escoltar i comprendreSelecció d’informació.Les variants dialectals del català.

Parlar i conversarCol·loqui sobre l’horòscop.El text predicatiu.

GramàticaMode subjuntiu: imperfet i plusquamperfet.Grup preposicional.

OrtografiaComa enumerativa.Els dos punts (:).alhora/a l’hora.

EscriureProducció d’una faula a partir de les característiques dels personatges i de l’estructura narrativa.

UNITAT 7LecturaCampanya de neteja (transversal).44

Llegir i comprendreLectura del plantejament de les situacions problemàtiques.La publicitat.Els qüestionaris.

LèxicEls colors a la publicitat.Precisió lèxica.

Escoltar i comprendreAssamblea de classe.Selecció d’informació.Plantejament d’un problema.

Parlar i conversarConverses per planificar i acordar.Els anuncis radiofònics i televisius.

GramàticaObservació del funcionament de la llengua.

OrtografiaCorrecció ortogràfica en la presentació de textos.

EscriureElaboració d’una campanya de neteja: anuncis.Anàlisi de models.Revisió del text.

UNITAT 8LecturaEl barret de cascavells (Teatre).

Llegir i comprendreAnticipació del tipus de text.Selecció d’informació.Comprensió literal, interpretativa i crítica del text.

LèxicMots compostos.Les paraules compostes al diccionari.Frases fetes.

Escoltar i comprendre

45

Inferència del context.Deducció de la intenció comunicativa.Les acotacions del teatre.

Parlar i conversarResolució de situacions conflictives.Representació teatral.

GramàticaPresentació del diccionari de verbs.Verb copulatiu i verb predicatiu.

OrtografiaComa explicativa.Accentuació de mots compostos.La grafia h.

EscriurePas de còmic a teatre.Recordar les característiques del teatre.Revisió del text.

UNITAT 9LecturaEl cinema (expositiu i instructiu).

Llegir i comprendreCaracterístiques del text expositiu i del text instructiu.Compleció d’un esquema.

LèxicPrecisió lèxica.Sinònims.Registre.

Escoltar i comprendreVariants dialectals: lèxic.Presa d’apunts sobre els efectes especials.

Parlar i conversarExplicació d’un recorregut.Improvització a partir d’una paraula.

GramàticaCD i CI.Connectors temporals.

46

OrtografiaPunt i seguit.g/j (-jecc i altres accepcions).

EscriureProducció d’un text instructiu a partir d’una conseqüència d’imatges.Revisió del text.

UNITAT 10LecturaVents violents (expositiu).

Llegir i comprendreAnticipació del contingut del text.Recapitulació del text.Estructura del text.

LèxicPrecisió lèxica.Frases fetes i maneres de dir.Metàfores.

Escoltar i comprendreAudició d’un text predicatiu i d’una notícia.Selecció d’informació.

Parlar i conversarProducció d’un text predicatiu.

GramàticaRepàs CC.Connectors casuals i consecutius.

Ortografiaperquè/per què.Apostrofació de mots femenins.

EscriureAnàlisi de models.Elaboració d’un text a partir d’una informació oral.

UNITAT 11LecturaViatge poètic per Catalunya (poemes).

47

Llegir i comprendreComprensió literal, interpretativa i profunda.Transmissió de sentiments.

LèxicRecursos retòrics: metàfora, comparació, personificació, paradoxa...El ritme en la poesia.

Escoltar i comprendreAudició de frases i poemes amb diferents variants dialectals del català.

Parlar i conversarComentari crític d’un text sobre els prejudicis.Paraules procedents d’altres llengües.

GramàticaSubstitució del CD per pronoms febles.

Ortografiacomte/conte/compte/compta.Lletres mudes finals: -r, -t.

EscriureAnàlisi de textos models.Elaboració d’un cal·ligrama i un limerick.

UNITAT 12LecturaLa font d’Aiguafreda. Les dones d’aigua (llegendes).

Llegir i comprendreElaboració i confirmació d’hipòtesis durant la lectura.Comprensió literal, interpretativa i profunda.

LèxicPrecisió lèxica.Frases fetes.Paraules homòfones.

Escoltar i comprendreAudició de llegendes.Les llegendes.Selecció d’informació.

Parlar i conversar

48

Preparació de la lectura expressiva d’una llegenda.

GramàticaSubstitució del CI per pronoms febles.Pleonasme.

OrtografiaEl guió del diàleg.gairebé/gaire bé, potser/pot ser.b/d/g finals.

EscriureEscriptura d’una llegenda a partir del seu resum i d’informació gràfica.Revisió del text.

UNITAT 13LecturaEgipte (transversal).

Llegir i comprendreAplicació de coneixements d’altres àrees.Cerca d’informació.

LèxicCamp semàntic: el cos humà, les piràmides.Precisió lèxica.

Escoltar i comprendreComprensió de converses.Relació text-situació comunicativa.

Parlar i conversarComprensió d’un text expositiu.Argumentació.

GramàticaObservació del funcionament de la llengua.

OrtografiaFuncionalitat de l’ortografia.

EscriureEscriptura d’un dossier a partir de fonts d’informació diverses.

49

UNITAT 14Lectura9ntnc (conte modern).

Llegir i comprendreFormulació d’hipòtesis.Comprensió literal, interpretativa i profunda.

LèxicExpressions al diccionari.Frases fetes.Sentit real i sentit figurat.

Escoltar i comprendreRegistres formals i informals.Deducció d’informació d’una conversa.

Parlar i conversarConverses telefòniques en diferents situacions.Registre formal i informal.

GramàticaSubstitució del CD i del CI per pronoms febles de 1a, 2a i 3a persona.

OrtografiaSignes de puntuació: coma explicativa, parèntesis, guió.s/ss, c/ç.

EscriureEscriptura de missatges a diferents persones.Revisió del text.

UNITAT 15Lectura El gat (diversitat textual).

Llegir i comprendreReflexió sobre el tipus de text i el lèxic.Estructura interna dels textos.

LèxicSinònims.Mots primitius i derivats.Precisió lèxica.

Escoltar i comprendre50

Diferents tipus de text: característiques.

Parlar i conversarJoc de rol.El debat.

GramàticaSubstitució del CC per pronoms febles.Oració passiva i activa.

Ortografiatant/tan.Vocal neutre.

EscriureEscriptura sobre un tema, triant el tipus de text.Revisió del text.

BIBLIOTECA

Coneixement i ús de la biblioteca virtual.Valoració de les biblioteques com a font d’informació i plaer.

AUTOAVALUACIÓ

Autoavaluació dels coneixements adquirits en l’àmbit comunicatiu.Valoració de l’ús de la llengua com a instrument de comunicació i aprenentatge.Planificació d’objectius de millora en la llengua.Autoavaluació dels coneixements en l’àmbi plurilingüe.

VERBSPrimera conjugació : saltar.Segona conjugació: témer i perdre.Tercera conjugació: dormir i preferir.Verbs auxiliars: haver i ser (ésser).

51

ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL CICLE SUPERIOR

● Valorar la participació activa en les converses de classe i l’ús d’un llenguatge comprensible per a les funcions bàsiques, com relacionarse, aprendre, expressar experiències viscudes, imaginar. Així mateix, ha de saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

● Comprendre produccions orals (conferències, exposicions, explicacions), provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una síntesi també oral a partir de les idees principals que s’hi han exposat.

● Exposar temes de producció pròpia oralment (exposicions, processos, comentaris d’actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic.

● Aplicar tot tipus d’estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d’esquema o mapa conceptual,

● Comprendre autònomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre d’altres) i audiovisuals (pel·lícules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que s’han llegit o mirat.

● Conèixer el funcionament d’una biblioteca –també de les virtuals–, per localitzar llibres de coneixements i lectures literàries.

● Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.

● Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents –a mà i fent ús de TIC– ben construïts, amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar escriure o elaborar i revisar.

● Conèixer i aplicar l’estructura que determina la tipologia dels textos.

● Expressar idees a través d’esquemes.

● Utilitzar programari per comunicar-se amb l’exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.

● Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i estructura que s’adigui al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos d’un mateix o dels altres.

● Conèixer la terminologia gramatical bàsica i la funció de cada element en un enunciat.

● Mostrar seguretat en l’ortografia de base, bon coneixement de les normes ortogràfiques que responen a lleis constants i haver après algunes normes d’excepció i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules d’ús freqüent.

● Aplicar l’accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció.

● Coneixement dels mecanismes de la llengua per crear significat, com derivació, composició, sentit figurat i tots els treballats durant el curs.Aplicació en els textos de producció pròpia.

● Mostrar progressiva autonomia en l’aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i planificació del treball, acceptació dels errors, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.

● Mostrar comprensió dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com són els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la il·lustració. Saber-ne fer una valoració global.

52

● Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies.

● Conèixer i valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya, d’Espanya i del món, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès a comprendre-les.

● Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món.

● Tenir interès per solucionar el problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües sabent adaptar els missatges.

● Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.

53