1. Motivació i antecedents · 2012. 1. 27. · El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de...

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 1. Motivació i antecedents

El municipi de Vespella de Gaià és especialment ric en construccions tradicionals de pedra

seca, ja siguin murs i marges, trones o barraques. Aquestes darreres, de forma especial,

tenen un interès etnogràfic, cultural i paisatgístic evident, convertint-se, potser, en les

construccions de més antiga tradició de la terra baixa mediterrània, i repetides amb estils i

tècniques diferents, adaptats a les característiques de les pedres de cada indret.

Les barraques són elements no només plenament integrades al paisatge vespellenc, sinó

part definitori del mateix. La mediterraneïtat de Vespella té en les nombroses barraques de

pedra seca existents al terme un dels seus màxims exponents.

L’auditoria ambiental del municipi de Vespella de Gaià, realitzada el 1999, ja remarcava la

importància d’aquests elements tradicionals, i fixava en el seu pla d’acció diverses

actuacions encaminades al seu coneixement, promoció i recuperació.

Posteriorment, l’ajuntament de Vespella de Gaià s’ha manifestat interessat en realitzar un

inventari d’aquest patrimoni, no només com un element pur de coneixement – que ja de

per sí té suficient utilitat, per exemple, en el moment actual de revisió del planejament per

plantejar incorporacions al Catàleg de Béns Protegits – sinó com un treball funcional que

permetés cercar estratègies de posada en valor d’aquest patrimoni. La línia d’ajuts de

“Projectes Innovadors i Sostenibles” de la Diputació de Tarragona va ser l’eina específica

d’obtenció de fons i seguiment tècnic que ha fet possible la contractació del present treball.

2. Introducció al municipi de Vespella de Gaià

Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una

superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat pels

municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca.

1

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº1. Vespella en el context català Vespella en el context Tarragoní

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de referència del DMAH

Figura nº2. Localització Vespella

al Tarragonès

El municipi es situa a l’extrem nord-oriental de la

comarca, on les muntanyes que conformen el Bloc del

Gaià s’acosten més al mar i a l’est del riu Gaià, curs fluvial

que fa de divisòria natural entre Vespella i els termes

veïns de Vilabella i Renau.

Font: elaboració pròpia a partir de tríptic del Consell Comarcal del TArragonès

El municipi limita al nord amb Salomó, a l’est amb Bonastre, la Pobla de Montornès i la

Nou de Gaià, al sud amb la Riera de Gaià i a l’oest amb Vilabella, Renau i el Catllar.

2

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________

Tot i la seva important extensió, la població resident habitualment a Vespella de Gaià és

poc destacable (en el context comarcal del Tarragonès), tot i que el fenomen estacional

mereix un comentari a banda, tal i com es comenta posteriorment.

Al terme municipal de Vespella de Gaià hi existeixen un total de 4 entitats urbanes o nuclis

poblacionals. De nord a sud en el terme municipal, aquestes entitats urbanitzades són:

Urbanització Sant Miquel, la vila de Vespella de Gaià, els Masos de Vespella i la

Urbanització la Coma.

Taula nº1. Superfície urbanitzada de Vespella de Gaià i

percentatge respecte el total del nucli

Nuclis habitats o

urbanitzacions

Superfícies % respecte el total

del municipi

Urb. Sant Miquel 41.1 ha 2.28

Vila de Vespella 46.2 ha 2.56

Masos de Vespella 5.3 ha 0.29

Urb. La Coma 4 ha 0.22

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial de referència

3


Font: base cartogràfica del DMAH (supu

Figura nº3. Distribució sobre el

territori de Vespella de la

superfície urbanitzada del

terme

El territori del municipi de Vespe

part integrant del conjunt de turo

Tarragonès de les planes agrícol

diversos cursos fluvials que

l’important riu Gaià, que serveix

l’agricultura tradicional mediterrà

vinya dominà el paisatge fins a

garrofers, arbres ben adaptats a l

municipi – amb grans zones amb

del “tapassot”. Com a tapassot

profunditat, sobre la que han se

notablement el conreu i a les zone

Urb. Sant Miquel

Vila Vespella

Masos de Vespella

Urb. La Coma

rb.mmz)

lla de Gaià té un relleu relativament accidentat, formant

ns calcaris que separen els terrenys litorals del nord del

es de l’est de l’Alt Camp. Així, l’espai està drenat per

descendeixen en direcció nord-sud, començant per

de límit occidental del municipi. En aquest territori,

nia de conreus arboris de secà va ser la única possible; la

principis del segle XX, per ser després substituïda pels

es condicions climàtiques i als condicionants edàfics del

poca profunditat de sòl per la presència molt superficial

es coneix una crosta d’espessor variable, a escassa

dimentat restes al·luvials de recnt formació. Dificulta

s obagues és útil per recollir-hi l’aigua.

4

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ El relleu en pendent i l’excés de pedra va motivar la construcció de notables paisatges de

pedra en sec, des de marges que delimiten parcel·les fins a les barraques utilitzades com

aixoplucs per homes i bestiar, o com magatzems d’eines.

3. L’inventari de les construccions de pedra seca.

3.1. Metodologia de treball de camp/gabinet

Per realitzar l’estudi de les construccions de pedra seca del municipi de Vespella de Gaià

es disposava d’una eina molt vàlida: el cadastre de 1957. En aquest cadastre, conservat en

molt bon estat a l’ajuntament de Vespella, ve marcat d’una manera molt clara a totes les

parcel·les allà on apareixen el concepte “barraca” i “caseta”.

Es va realitzar primer un treball de gabinet en el qual es va repassar de manera exhaustiva

el cadastre i es marcaren sobre cartografia actual a 1:5.000 totes les localitzacions que

apareixien al cadastre amb aquesta denominació. També es van marcar d’altres que es van

creure interessants, com les marcades amb la denominació “corral” i les marcades amb la

denominació “sínia”. Es van marcar, amb aquesta metodologia, 157 elements. La

localització dels mateixos pot ser observada al plànol nº1.

Per poder realitzar la feina de camp es va dissenyar una fitxa de presa de dades – es pot

consultar a l’annex nº1 – que es basava en altres treballs d’inventari realitzats – la Fatarella,

el Pla de Santa Maria, Montblanc – on es recollien les dades bàsiques necessàries per

prendre en camp.

Amb la cartografia ja marcada, es va procedir a realitzar els itineraris de cerca i descripció

dels elements utilitzant la xarxa de camins públics del municipi, buscant activament els

elements marcats però també incorporant-ne d’altres que es trobessin al pas. El treball de

camp s’acompanyà amb la comprovació de dades de coordenades mitjançant GPS i la

presa de fotos digitals d’un mínim de 1 Mb de resolució.

5

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Els resultats van ser que finalment s’han elaborat fitxes de 86 elements, dels quals 83

corresponen a barraques. Per una banda, nombroses de les localitzacions denominades

com “caseta” van correspondre realment a casetes de planta rectangular i teulada d’una

aigua). En d’altres casos, a la localització marcada ja no hi havia cap element, per la qual

cosa s’ha d’entendre que va ser destruït en el període des de l’elaboració del cadastre de

1957 fins a l’actualitat – per exemple alguns elements semblen haver estat destruïts per la

traça del TAV. També hi ha constància de que als anys, 70 causa de a canvis de cultiu

s’havien eliminat algunes de les barraques. Alguns elements han estat inaccessibles, per

situar-se actualment en indrets forestals sense camins, o en la influència del congost del riu

Gaià en indrets inabarcables.

Les localitzacions que no s’han pogut visitar corresponen a les barraques 126, 127, 128 i 129

– situades a la Muntanya de Nostre Senyor, espai forestal molt inaccessible entre la via del

ferrocarril i la carretera de la Nou de Gaià a Salomó -, així com la localització 119 – situada

a un espai forestal de la Serra de l’Hivern - , la localització 155, en un indret poc accessible

del Fondo del Manou, la localització 95 i 96, a l’oest del mas d’en Noi, la localització 86, en

turons forestals de la zona de la Clua, i les localitzacions 58, 59, 65, 76, 77, 78 i 79, en

indrets allunyats prop del congost del riu Gaià.

Al mateix temps, durant la feina de camp s’han trobat 14 barraques que no havien estat

anotades en la feina de gabinet amb el cadastre. Corresponen a les localitzacions 158 a 171.

La localització de tots els elements dels quals s’ha elaborat fitxa pot ser observada al plànol

nº2.

Totes les dades de les fitxes elaborades han mantingut la numeració inicialment

plantejada, per tal de fer comprensible la relació entre la cartografia i les fitxes, i així poder

seguir, mitjançant l’evolució de la cartografia, el raonament metodològic.

Cal remarcar que alguns elements no han pogut ser visitats per trobar-se en indrets

inaccessibles però sí s’han pogut visualitzar des de la llunyania i constatar la seva

6

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ presència. Per aquests s’han tret fotografies amb zoom i s’han pres les dades que

l’observació llunyana ha fet possible, i per tant les fitxes resulten incompletes.

Les dades preses en camp s’han incorporat en una base de dades de Microsoft Access

preparada per l’ocasió i que reprodueix els camps d’informació dels quals s’han pres

dades, així com permet la incorporació de les fotografies preses per cada element. Del

formulari de la base de dades s’ha extret l’inventari en sí, que s’incorpora a l’Annex nº1.

3.2. La participació i la comunicació

El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de comunicació i participació encaminades a

reforçar el projecte, en dos sentits complementaris:

a) Donar a conèixer entre els ciutadans de Vespella de Gaià el fet de la realització de

l’inventari i despertar l’interès sobre el patrimoni de la pedra seca.

b) Recopilar dades d’interès sobre aquest patrimoni en el municipi mitjançant la

identificació i l’entrevista a personatges-clau que poden proporcionar dades

significatives al respecte.

Les diverses accions realitzades han estat les següents:

- Elaboració de dues notes de premsa, una a l’inici del procés (explicant les

característiques i objectius de l’inventari) i una altra al final del projecte

(aquesta darrera donant compte dels resultats del mateix). Com a resultat,

el Diari de Tarragona ha elaborat un article publicat el 24-9-2006. Les dues

notes de premsa i els articles originats a partir de les mateixes s’adjunten a

l’annex nº2.

- Elaboració i presentació d’un pòster (format A-3) sobre el projecte al X

Congrés Internacional de Pedra Seca, celebrat a Montalbán (Terol) la tercera

setmana de setembre. S’adjunta aquest pòster a l’annex nº2.

- Realització d’una presentació pública del projecte, realitzada el dimecres

dia 11 d’octubre de 2006 a les 19h, a la sala d’actes del mas d’en Planes. En

7


aquesta sessió, a la que assistiren una trentena de persones, es presentà una

petita comunicació – que s’adjunta a l’annex nº2 – sobre els resultats de

l’inventari realitzat al municipi, així com un audiovisual explicatiu sobre

l’experiència del Pla de Santa Maria, com exemple interessant d’elaboració

de rutes de coneixement i posada en valor del patrimoni. En aquesta

presentació, a més, es va recabar informació interessant dels participants

que ha pogut ser utilitzada a la diagnosi.

- Identificació, conjuntament amb l’ajuntament, de les persones residents a la

zona amb coneixements sobre la pedra seca. S’han entrevistat una persona

de Vespella, una de la Nou de Gaià (amb terres a Vespella) i una del Catllar.

* Pere Mª Sanromà i Fortuny, veí de Vespella des del seu naixement. Jutge

de pau del municipi, i professionalment es dedica a la construcció de pous,

es considerat un destacat sauri.

Considera que totes les barraques existents a Vespella són anteriors al segle

XX, ni al seu pare ni avis havia sentit cap referència a la construcció

d’aquestes. La majoria de barraques les coneix pel seu nom com: barraca del

Boraret, del Dido, del Rovira, del Coix, del Pedro, del Cadernal, etc. Destaca

el gran valor d’una era no acabada (era del Xeco), feta en pedra i situada a

tocar del poble (a 1km aprox.). Explica algunes contalles en relació a les

barraques, com hi dormien els transeünts (a la barraca del Pedro un hi va

viure durant uns set anys). Recorda també, com de petit anava amb els

amics a caçar “cotxes”, uns moixons negres que es posaven dins a les

barraques, un dels joves, el més alt, tapava la porta de la barraca amb una

manta, i els altres equipats de llanterna i escombres mataven els ocells allí

refugiats.

Explica que als garroferals les barraques són més fermes que en vinyes, sent

la terra on hi ha garrofers més dolenta. La pedra de la zona és una pedra

tova rogenca, amb molta llosa. Ens facilita informació sobre lèxic.

(Entrevista feta el 27 d’octubre de 2006)

* Josep Gironès i Descarrega, veí del Catllar i autor del llibre “L’art de la

pedra en sec a les comarques de Tarragona” (Diputació de Tarragona, 1999)

8


i gran coneixedor d’aquestes construccions. Ens facilita informació sobre

les característiques de les barraques de la zona, així com de lèxic i

d’iniciatives que es podrien impulsar, resaltant la conveniència d’actuacions

supramunicipals de promoció de les construccions de pedra en sec del

Tarragonès. (Entrevista feta el 4 d’agost del 2006).

* Pere Rovira, veí de la Nou de Gaià, pagès amb una granja al terme de

Vespella, és propietari de diverses barraques en terres de la Nou a tocar

amb Vespella. Ens explica les característiques de les barraques de la zona, i

ens ensenya les seves barraques. També fa apunts sobre el lèxic (apuntant

com els lliris de Sant Josep, a la zona es coneixen com gargils-garjols). Dóna

informació sobre localització de barraques de Vespella. (Entrevista feta el 6

de juny de 2006)

* Josep Zaragoza, veí del Catllar. Treballa a l’ajuntament del Catllar. Gran

coneixedor del Tarragonès i de les construccions de pedra seca d’aquest

territori. Explica les diferents tipologies de barraques de la zona, fent

especial esment a les plantes (la majoria rectangulars i quadrades),

tancaments, elements d’aquestes, etc. També comenta la importància de les

trones que es troben sols als garrofers, i l’existència d’algunes crosses

(amuntegaments de pedra que aguantaven branques d’arbres). Senyala que

a Vespella a diferencia d’altres municipis, com al Catllar, als anys 40-50 hi

havia encara dos o tres margers, i que un d’ells (al tenir poca feina amb la

construcció de pedra en sec) es va posar a treballar a la construcció. Creu

que les barraques més antigues són de finals del segle XVIII, i que de les

últimes encara n’hi ha del segle XX (explica que a Vespella hi ha una

barraca amb una pedra del cotó que seria de després de la guerra civil).

Explica que amb uns amics arqueòlegs van fer un petit estudi de la

tipologia de les barraques de la part nord-oriental de la comarca, i van fitxar

part de les que van ser derruïdes per l’AVE, i també les que es van veure

afectades pels canvis a la carretera N-340. (Entrevista feta el 2 de novembre

de 2006)

9


* Tot i la voluntat d’entrevistar al Sr. Avelino Porta Folch (exalcalde de

Vespella i pagès, bon coneixedor del terme), i tots els intents fets també des

de l’ajuntament no ha estat possible entrevistar-lo, davant la seva negativa.

3.3. Resultats

S’han inventariat 83 barraques, 2 corrals i un pou. El nombre de barraques és prou

important, denotant una elevada densitat. Per exemple, El Pla de Santa Maria amb

35,1km2 tenen unes 210 barraques (l’inventari fet en té catalogades 176 però queda una

part del terme per inventariar). I a Montblanc el terme té 90,24 km2 i es van inventariar 181

barraques.

Com a àrees geogràfiques de distribució d’elements, destaca tot el terç sud del municipi –

al sud d’una línia est-oest imaginària que passés pels Masos de Vespella – així com una

zona al sud-est de la urbanització Sant Miquel, una àrea articulada al voltant de la

carretera de la Nou de Gaià a Salomó, i una àrea secundària al voltant del camí asfaltat de

la pedrera de Mas Blanc a la Coma.

Com a partides amb més concentració d’elements, i que es troben en millor estat, tindríem

els masets, el mas de Llagostera, els Marjots, Bombud, el Manou i l’Olivereta.

Estat de conservació

De les barraques catalogades, 27 tenen un estat bo – sense danys en l’estructura, sense

alteracions amb elements artificials - , 27 tenen un estat mig – amb petits danys en

l’estructura, amb abandonament evident o amb alteracions artificials importants – i 24

tenen un estat dolent – amb danys severs a l’estructura o amb alteracions molt importants

amb la incorporació d’elements artificiosos. En tres casos l’element només s’ha pogut

observar de lluny i no es coneix el seu estat. Existeix una relació important, però no

exclusiva, entre un estat bo i la presència de l’element en camps actius de garrofer, tal com

succeeix al sud i est del nucli dels Masos. En general, les barraques en pitjor estat se situen

en espais forestals, on l’activitat agrícola va ser abandonada fa temps, tot i que també

existeixen elements amb mala conservació en espais agrícoles actius.

10


Conreu

En total, 32 elements se situen en parcel·les de garrofer encara actives, 1 en parcel·la

d’ametller, 3 en parcel·les d’olivera i la resta en espais agrícoles en diferent estat

d’abandonament, una vintena llarga dels quals corresponen a boscs ja ben consolidats.

Planta exterior

Sobre la planta exterior de la barraca, dominen els elements de planta rectangular (30) o

quadrada (26), tot i que a moltes de les rectangulars les diferències entre amplada i

llargada són molt reduïdes. Apareixen només 4 barraques de planta circular i en 17 casos

tenim altres tipus de planta, la major part de les quals corresponen a planta de

“ferradura”, és a dir, amb façana recta però costats i part posterior en semicercle; es tracta

de les barraques que estan inserides en marges. En 5 casos no s’ha pogut determinar, per

no haver pogut accedir, la tipologia exacta de la planta. Aquesta dominància de barraques

de planta quadrada o rectangular és típica d’aquesta zona del Tarragonès i del Gaià, en

contraposició amb l’àrea del Penedès on sol dominar la tipologia rodona.

Planta interior

Sobre la planta interior de la barraca, augmenta la proporció de barraques amb interior

circular, ja que sovint les barraques de planta exterior de ferradura tenen planta interior

circular. Hi ha 22 elements amb planta quadrada, 22 amb planta rectangular, 11 elements

amb altres tipus de planta – el·líptica, ovoidal, irregular que s’adapta a la presència

d’afloraments de roca o arrels de garrofers – i 11 elements dels quals no s’ha pogut

determinar, perquè no s’ha pogut accedir a l’interior a causa de tenir la porta tancada o

bloquejada per la presència de matolls o d’altres. La resta d’elements eren destruïts o molt

danyats, amb la coberta caiguda i l’interior ple de runa, dels quals no es podia garantir

una definició acurada de la planta interna.

Portal

Sobre la tipologia de portal, domina d’una manera molt clara la porta de Mig Punt (amb 56

elements) i nombres molt petits d’altres tipus de portal (6 d’arc primitiu, 1 de llinda, 5 de

11

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ llinda de llosa, 1 d’arc pla, 1 d’angle) i 12 casos en els quals no s’ha pogut determinar per

ser el portal invisible – tapat per matolls – o estar destruït.

No s’ha trobat cap inscripció de data a portals, o a les llindes que els suporten a les

poques barraques que tenen aquest tipus de portal. Per exemple, al Bages moltes

barraques tenen una data inscrita a la llinda.

Orientació del portal

Sobre l’orientació, aquesta és molt variable i ve molt determinada per la topografia del

terreny, sobre el qual s’assenta, de manera coherent, l’element. Així, donat els pendents

dominants de la zona sud i sud-est del municipi – on hi ha molts elements - que miren al

sud-est, sol ser aquesta l’orientació majoritària.

Elements interiors

Sobre els elements interiors, apareix un conjunt notable d’estructures en l’interior

d’algunes barraques. Així, s’han catalogat fins a 20 menjadores o fornícules, 6 cocons, 3

cavitats, 1 penjador i un rebost. En 3 casos apareixen dos elements diferents dins la

mateixa barraca. Cal tenir en compte el fet de que en 11 barraques no s’hi ha accedit a

l’interior, per la qual cosa no s’ha pogut saber si existien o no elements interiors.

Elements exteriors

Quant als elements exteriors, no s’ha trobat una especial diversitat i riquesa. A part de la

inserció d’algunes barraques en marges, només s’han trobat dos cisternes, un paravents,

un marge amb escala, dos cocons i dos pous propers als elements. Com element més

destacat, però, cal citar la presència de trones, especialment al sud i est del municipi.

Arbrat de companyia

La presència d’arbres de companyia – elements arboris destacats i individuals plantats per

fer ombra i remarcar la presència d’un element – no és un fet habitual a Vespella de Gaià.

Només s’han trobat tres barraques amb algun exemplar que es pogués assimilar a un arbre

de companyia. Un dels casos incorpora un garrofer integrat amb una estructura de

semitrona a la barraca, i en els dos altres tenim una alzina i un petit nesprer.

12

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Coberta

Sobre la coberta, en tots els casos menys dos aquesta s’estructura amb pedruscall i terra –

menys terra quant més abandonada estigui la barraca – sovint coberta amb crespinells

(Sedum sp.) i més estranyament amb lliris (Iris germanica). En dos casos la coberta de la

barraca era de lloses. En totes les barraques el tancament ha estat de falsa cúpula.

Sobre el número d’estances, totes les barraques de Vespella són d’una estança excepte una

de força interessant – situada a tocar de la via del TAV – que en té dos, construïdes a més

d’una manera força original ja que la porta no es troba en el costat llarg sinó en un dels

curts. Malauradament, està tancada amb una porta de fusta i no s’hi ha pogut accedir a

l’interior. Una altra gran barraca situada a la zona dels Marjots i ensorrada sembla que

pogués haver tingut també dos estances.

3.4. Glossari

Per facilitar la comprensió de l’apartat de resultats anterior i facilitar també la lectura i

enteniment de les fitxes del Catàleg presentades a l’annex nº1, es presenta a continuació

un apartat de glossari que defineix el lèxic habitual emprat en la descripció de les

barraques de pedra seca.

Cal assenyalar que el lèxic relacionat amb el món de la pedra seca és força extens, i que a

més es dóna una gran variació en les denominació de diferents construccions i elements,

amb variants a tenir en compte. En aquest glossari s’han utilitzat les denominacions de la

zona del Camp de Tarragona, i referències a paraules utilitzades en altres indres.

Tipus de construccions de pedra seca

* Construccions d’usos agrícoles:

- De recer i guardar estris:

Barraques

Barraca de marge: barraca col·locada en un marge.

Aixoplucs: Construcció petita destinada a soplujar persones.

13

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Relacionades amb l’aprofitament de l’aigua:

Basses: Excavació feta a terra per recollir l’aigua de la pluja

Pous: Excavació feta en vertical per trobar aigua

Cisternes: Dipòsit subterrani destinat a recollir l’aigua de la pluja.

Cossiols: Espai per recollir l’aigua de la pluja sobre un rocallís i cobert.

- Vertebració del territori:

Marges: Construcció destinada a delimitar finques, a suportar la terra d’un bancal o

feixa, etc.

Aixarts: Acumulacions de pedra a semblança d’un marge però sense cap

funcionalitat de separació o suport.

Murs: Parets gruixudes. Obra realitzada per a la contenció de terres d’un bancal,

per delimitar terrenys, per encabir-hi pedra sobrant, etc.

Munts de pedreres sobreres, etc.

- De protecció d’arbrat:

Trones: Construcció coneguda també com valona o rogle (Al Baix Ebre i Montsià).

Disposició de pedres al voltant d’un arbre, per protegir-lo i amuntegar-hi

pedres sobrants.

Crosses: conjunt de pedres destinades a suportar el pes d’alguna branca amb

dificultats.

* Construccions d’usos ramaders: corrals, tancats,… on guardar-hi o refugiar els ramats.

* Construccions d’usos no agrícoles:

- Industrials tradicionals:

Pous de gel: espai destinat a la fabricació i conservació de gel, amb diverses

aplicats posteriors.

Forns de calç: Espai per l’obtenció de la calç.

Forn de guix: Espai per l’obtenció del guix.

- Relacionades amb l’alimentació:

Conillers: cavitats situades al tros on el pagès hi tenia conills.

14

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Arneres: Construcció destinada a la col·locació de les arnes (fossin de canyes i guix, o

fusta) per la producció de mel. En la majoria de casos, eren fornícules situades en un

marge ben encarades, en un espai amb molt de sol.

Cubs: Espais destinats a la elaboració de vi i/o oli.

Les Barraques

Les barraques, juntament amb els marges, són les construccions de pedra seca més

abundants i coneguts. Les barraques conegudes a altres zones com barraques de vinya,

barraques de pastor, mulasses, cabanes, etc. són estructures que servien de recer, per al

pagès, l’animal i la collita.

La majoria solen ser d’una sola estança. En alguns indrets en trobem de dobles, i fins i tota

alguna de tres i quatre compartiments.

Solen estar orientades al sud o a migdia per estar ben assoleillades. En la majoria disposen

d’un sol portal d’accés al seu interior, i no altres obertures (en casos excepcionals es pot

trobar alguna espitllera). Algunes barraques han tingut, o tenen una porta, però la majoria

estan obertes.

La planta de les barraques

Tipus de planta:

A.-Circular (és considera un tipus de planta més antic)

B- Quadrada (la més utilitzada)

C.- Interior circular / Exterior quadrada

E.- Rectangular

D.- Ferradura

F. G. H. - Composta

Altres. Irregular

15

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº4. Tipus de planta habitual en les barraques de pedra seca

Font: August Bernat

Portal (obertura d’accés)

- Llinda amb llosa

- Arc primitiu

- Llinda amb llosa i arc de descarga

- Arc pla

- D’angle – d’angle amb arc de descarga

- Portal de mig punt

16


Cal destacar que la clau es la pedra central que tanca un arc.

Figura nº5. Tipus de portals habituals a les barraques de pedra seca

Font: August Bernat

Cal fer esment també als muntants (pedres col·locades en vertical en una obertura):

- verticals

- arquejats

- amb roca

- etc.

Tancament: (cubriment de la construcció a partir de les parts que s’aixequen abans, sol ser

la part més dificultosa de la edificació)

- Falsa cúpula (per aproximació de filades)

- Arcades succesives (volta de canó)

17

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Lloses

Coberta: (Part exterior de la barraca, en el mateix tancament)

Materal de cubrició: Pedruscall (pedra petita) i terra

Lloses: pedra plana i ampla.

Gargils Garjols: Nom que reben a la zona de la conca mitjà del

Gaià els lliris de Sant Josep, i que eren plantats sobre la coberta per

millorar la impermeabilització d’aquesta.

Elements

A l’interior i exterior de les barraques cal fixar-nos en la diversitat de detalls i cavitats.

Trobem:

- Els cocons (en algunes zones coneguts com frescals), estan a tocar de terra, és la

cavitat on s’acostumava a guardar el càntir perquè és mantingués l’aigua fresca.

- Les fornícules: Cavitat més elevada on es desava el menjar, el sarró,…

- Penjadors: pals posats entre les pedres per penjar-hi aliments o estris.

- Menjadores: espai on es posava el menjar (palla,etc.) a la mula, o al ruc.

- Escaletes o pujador (element exterior), que permetien accedir a la coberta, per refegir

pedres, retocar, etc.

- Caramull o cimeral, és la pedra vertical de coronació, en zones té un punt de

superstició, i és creu protegia a la finca dels mals esperits.

- Amagatalls: cavitats de diferents mides enmig de la construcció que passaven

totalment desapercebudes, per tal de poder amagar el que creien necessari.

- Paravent: Mur, paret de recer, per protegir del vent.

- Llenyer: Cavitat situada normalment al costat d’un barraca, i on s’hi guardava la

llenya.

Més lèxic a tenir en compte:

- Cindri: Motlle de fusta utilitzat per construir arcs o voltes.

18

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Esquerda: Clivell que es produeix en una construcció, i que pot posar en perill el

conjunt de l’edificació.

- Marger o margener: Persona dedicada a fer marges.

- Reble o falca: pedra petita destinada a omplir els buits entre les pedres, i ajudar a que

quedessin ben pressionades.

- Tapassot: formació calcària de poca profunditat que dificulta el conreu de la terra.

- Rastell: Tècnica de coronament d’una construcció amb pedres col·locades en vertical o

lleugerament inclinades.

- Sinia. Sènia. Conjunt d’engranatges, moguts per força animal d’arrossegament,

destinats a pujar aigua d’un pou.

4. Diagnosi

La recopilació de les dades realitzada a la fase anterior haurà estat exhaustiva i haurà

permès aconseguir fer-se una idea de l’estat real del patrimoni de pedra seca – i altres

elements annexes – al municipi de Vespella de Gaià. Aquest “estat real” està relacionat

amb la seva dimensió, interès relatiu segons els contexts territorials, estat de conservació i

possibilitats de ser explotat com a actiu i recurs turístic.

Així, un treball de gabinet ha permès una diagnosi d’aquest patrimoni. Utilitzant la tècnica

DAFO estructurada segons l’estructura següent: “punts forts”, “punts febles”, les

“oportunitats” i els “reptes”. Pels diferents aspectes del patrimoni de la pedra seca i per

cada àmbit es presenten les conclusions resultants del tractament de les dades, redactades

d'una forma clara i concisa. Per punts forts s’entenen les característiques actuals del

patrimoni de la pedra seca municipal i del seu entorn que ajuden a mantenir una bona

qualitat del mateix i un interès relatiu alt; sota la denominació de punts febles s’han agrupat

les qüestions que degraden la qualitat d’aquest patrimoni; entenem com oportunitats els

factors que en un futur poden afavorir una gestió més sostenible del patrimoni de la pedra

seca, incloent l’explotació com actiu turístic, així com també les eines i situacions actuals

que mitjançant un reforç o potenciament de les mateixes puguin contribuir a aquesta

gestió més sostenible o eficient; finalment sota la denominació de reptes s’han aglutinat les

19

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ situacions futures que podrien degradar la qualitat del patrimoni i impedir la seva

recuperació o la seva posada en valor i també situacions presents que si no canvien

podrien degradar en un futur aquesta qualitat.

Punts forts Punts febles Patrimoni de pedra seca ric i

divers, ben distribuït en el

municipi i amb força elements

destacats, amb un percentatge

interessant amb alt grau de

conservació

El paisatge agroforestal de

Vespella té encara una bona

qualitat i els camins que el recorren

no tenen massa grau d’explotació

Pervivència de partides senceres

dedicades a conreus tradicionals

actius

La pràctica totalitat del patrimoni de

pedra seca se situa en propietats

privades

Una part important del patrimoni es

troba en un estat estructural dolent o

amenaçant runa

Una part important del patrimoni es

troba en finques abandonades cobertes

de massa forestal i sense cap ús.

Alguns elements interessants

propers a la urbanització Sant Miquel

han patit cert vandalisme

L’ofici de margener o treballador de

la pedra en sec sembla pràcticament

perdut a Vespella

20


Oportunitats Reptes

• La pedra en sec desperta cada

vegada més interès a nivell general

com demostren les nombroses

iniciatives recents esdevingudes

• Existeixen iniciatives exitoses a la

demarcació sobre creació i

equipaments de rutes de la pedra

en sec

• No existeix cap ruta específica al

Tarragonès ni al Baix Gaià, qüestió

que confereix a la iniciativa de

Vespella un caràcter innovador

• Rutes ja consolidades com els

castells del Gaià permeten dotar de

sentit noves rutes turístiques al

municipi

• S’està elaborant el POUM que

presenta una oportunitat de

protecció d’aquest patrimoni

• L’abandonament de conreus i les

baixes perspectives econòmiques de

part dels garroferars tendeixen a

provocar un abandonament del

patrimoni de pedra seca

• Les barraques poden ser

transformades o reconvertides en usos

i actuacions poc adients al seu caràcter

patrimonial

• Resulta complicat incentivar i

promoure la reparació o reconstrucció

d’elements danyats dins propietat

privada. (Manca d’ajudes al respecte

per part de les administracions).

21

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 5. Actuacions proposades

5.1. Els itineraris

El projecte preveu plantejar tota una sèrie d’accions en format de fitxes que tenen una

estructura similar a les fitxes dels Plans d’Acció Local per la Sostenibilitat; aquestes fitxes

ordenen la informació d’una manera sintètica que permet copsar en una lectura fàcil i

diagonal les característiques i abast de les accions proposades.

Prèviament a passar a presentar les fitxes, s’ha realitzat una avaluació sobre les

possibilitats reals de dissenyar itineraris de coneixement del patrimoni de pedra seca en el

municipi de Vespella, ja que aquest és un dels objectius principals del treball. Sobre la

cartografia s’han marcat les barraques considerades de major interès – ja sigui per

característiques morfològiques com per bon estat de conservació, així com la presència

propera als camins - i s’ha tractat d’establir itineraris possibles. Aquest treball ha estat

realitzat conjuntament amb l’ajuntament en el si de les reunions de seguiment del projecte.

Els elements considerats de major interès s’han grafiat al plànol nº3.

Com a resultat, s’ha cregut possible realitzar dos itineraris de coneixement, articulats al

sud dels Masos de Vespella i a l’est del mateix. El primer itinerari permetria conèixer part

de les barraques entre el número 10 i el 32, utilitzant per a tal fi una traça de camins al sud

del mas d’en Planes, en concret el camí del mas de Llagostera i el camí dels Masos de

Vespella al Catllar, així com el camí de Vespella. Aquest itinerari podria combinar-se amb

el camí de servei del Tren d’Alta Velocitat i connectar amb futurs itineraris cap a la Nou de

Gaià, en una zona que concentra dins aquest terme nombroses barraques d’interès.

El segon itinerari utilitzaria el camí dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de

Salomó a la Nou de Gaià i el camí dels Masos de Vespella a l’Olivereta, permetent

l’observació de les barraques 1 a 8, així com els elements 137 a 142 i els elements 169, 170 i

171.

22

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Una variant d’anada i tornada de curt recorregut s’hauria d’estudiar amb més detall pel

futur en un camí que surt de la carretera de la Nou a els Masos i que permet observar els

elements 147, 162, 163 i 164.

La traça d’aquests itineraris proposats s’ha grafiat al plànol nº3.

5.2. Les fitxes de les accions

Les fitxes que incorporen les accions tenen la següent estructura:

Codi Acció Nom acció Descripció de l’acció/justificació:

Breu explicació de l’acció i memòria tècnica justificativa de la seva realització, en relació als punts de la diagnosi

Objectiu:

Llistat dels objectius que es persegueix (en) amb l’acció proposada

Agents implicats

Llistat orientatiu dels organismes o entitats implicades en el desenvolupament de l’acció

Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.

Valor qualitatiu sobre la urgència temporal d’implementar l’acció. Escala de valors: alta, mitja, baixa

Si es tracta d’una acció ja engegada o no

Valoració aproximada del temps per desenvolupar l’acció, cas que es consideri susceptible de valoració

Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat

Valor qualitatiu de la dificultat de realitzar l’acció proposada. Escala de valors: alta, mitjana, baixa

Codis d’altres accions proposades al Pla d’acció que hi puguin tenir relació

Indicació sobre cada quan és recomanable efectuar l’acció (cas que aquesta no sigui puntual)

Estimació econòmica

Valoració monetària aproximada del cost de l’acció, cas que l’acció es consideri susceptible de valoració econòmica Fonts de finançament

Llistat orientatiu de les fonts de recursos que poden ajudar a finançar l’acció.

Indicadors de seguiment

Paràmetre que permeti mesurar l’eficàcia en el compliment dels objectius. Possibilitat d’utilització d’indicadors suggerits per la Diputació de Tarragona

23

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ A continuació es desenvolupen les fitxes amb les diverses accions proposades:

Acció: 1. Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de

barraques del sud del municipi Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement al sud dels Masos de Vespella que uneix el Mas d’en Planes amb la urbanització la Coma, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de nord a sud – 32, 31, 29, 166, 23, 20, 17, 16, 14, 13, 10. Aprofita els camins del Mas de Llagostera, el camí dels Masos de Vespella al Catllar i el camí de Vespella. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 11 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 29, 23, 13 i 10 que es troben a tocar mateix del camí, per la qual cosa caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita

Objectiu:

- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i l’activitat turística

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya


Alta Sense iniciar 1 any


Alta 2,3 1 vegada, després manteniment de l’estructura


15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros

11 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 1485 euros

Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 4580 euros Fonts de finançament

Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris


Nombre de visitants

24


Acció 2: Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de

barraques de l’est del municipi Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement a l’est i nord-est dels Masos de Vespella que uneix aquest nucli amb la urbanització de Sant Miquel I, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de sud a nord – 3, 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 170, 171, 169, 138, 160, 140, 141. Aprofita els camins dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de l’Olivereta i el camí del Masot. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 15 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 1, 169, 170, 171, 138, 160, 141 i 140 que es troben a tocar mateix del camí. En tot cas caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita.

Objectiu:

- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i

l’activitat turística

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme “Costa Daurada” de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Propietaris


Alta Sense iniciar Un any


Alta 1,3 Una vegada. Després manteniment d’elements de senyalització


15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros

15 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 2025 euros

Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 2350 euros

Fonts de finançament

Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris


Nombre de visitants

25


Acció 3: Recerca de sinèrgies i continuïtats amb municipis veïns Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’una acció administrativa i política, en la qual l’alcalde o el consistori de Vespella de

Gaià hauria de fomentar que els municipis de la rodalia – el Catllar, Salomó, Bonastre, la Pobla

de Montornès, la Nou de Gaià, Renau, la Riera de Gaià i Vilabella – realitzin accions similars de

catalogació i inventari, per tal que es puguin connectar noves rutes supramunicipals que

lliguin elements i permetin posar en valor el seu conjunt; i/o impulsar iniciatives conjuntes de

promoció i revalorització.

L’ajuntament de Vespella de Gaià podria plantejar aquesta actuació en el si del Consell

Comarcal del Tarragonès i, alhora, realitzar contactes bilaterals amb els altres ajuntaments.

L’acció hauria de ser intel·ligent i aprofitar processos com Agendes 21 Locals i POUMs que

s’estiguin realitzant en d’altres municipis.

Cal destacar que ja a la Riera de Gaià hi hagut iniciatives amb el patrimoni de la pedra en sec:

una exposició l’any 2003, i un estudi d’aquestes construccions a un dels polígons del terme.

Objectiu:

- canviar l’escala del treball per donar-li més entitat i potencial

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià i ajuntaments veïns


Mig Sense iniciar Sense termini


Alta 1, 2, 8


Sense cost.


No necessita finançament


Nombre d’iniciatives similars que s’engeguin en municipis veïns

26


Acció 4: Instal·lació d’un cartell turístic sobre les rutes de la pedra seca al

desviament de la carretera de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Instal·lació d’un cartell turístic de gran mida, format de cartells d’indicació turística de la

Generalitat de Catalunya a les carreteres, al desviament de la carretera TV-2021 des de la T-202.

El cartell hauria d’indicar “Rutes de la pedra seca” amb un esquema o croquis d’una barraca.

Exemple com el situat al Pla de Santa Maria a la C-37.

Objectiu:

Canalitzar fluxos de visitants cap a les rutes situades a Vespella

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de

Catalunya


Baix Sense iniciar 6 mesos


mitja 1,2,3 Una vegada


2.000 euros


Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de

Catalunya


IMD a la carretera TV-2021 en dies festius

27

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 5: Disseny i instal·lació de dos plafons interpretatius a l’entrada de les

rutes Descripció de l’acció/justificació:

Disseny gràfic, impressió i instal·lació de dos plafons interpretatius, un sobre les barraques de

pedra seca a Vespella (tipologia, formes, tècniques constructives, elements, història) i un altre

sobre el paisatge de la pedra seca en general (marges, cocons, abeuradors, cisternes, trones) i

els seus beneficis i interès.

Es tractaria de plafons amb unes dimensions mínimes de 120*90 cm, en quadricomia i

serigrafiat amb resistència als agents climàtics, suportats sobre estructura de postes de fusta

tractada de 12 cm de diàmetre i teuladeta antihumitat. Se situarien a l’inici de les dos rutes de

pedra seca – al sud del mas d’en Planes i a l’inici del camí dels Masos a la Nou a tocar de la

carretera TV-2021

Objectiu:

- facilitar la interpretació global del patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Diputació de Tarragona


alta Sense iniciar Quatre mesos


baixa 1,2,3,4 Una vegada, amb reposició

en cas de vandalisme


4250 euros


Pròpies de l’ajuntament


Visitants de les rutes

28

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 6. Realització de jornades sobre “la pedra seca a la Costa Daurada i el

seu potencial turístic”, al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:

Es tracta d’organitzar en el si del municipi de Vespella de Gaià unes jornades tècniques

encaminades a valorar el potencial turístic de la cultura de la pedra seca, centrada en l’àmbit de

la Costa Daurada però amb visions obligades cap iniciatives de posada en valor en d’altres

territoris.

Les jornades haurien de ser d’un mínim de dos dies, amb ponències completes de matí i tarda.

S’haurà d’habilitar el mas d’en Planes al respecte – equipament de projecció, cadires i taules...

Objectiu:

- fomentar el municipi de Vespella de Gaià com a centre d’estudi, difusió i posada en valor del

patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de

Tarragona, entitats d’estudi i coneixement de la pedra seca


alta Sense iniciar A realitzar en un any


alta Una vegada, però es poden

realitzar jornades bianuals

sobre temàtiques similars


7500 euros per pagament de dietes, publicitat i edició de ponències


Ajuntament i Patronat de Turisme. Patrocini privat – per exemple empreses de serveis que discorren pel municipi, com ADIF o la concessionàries dels etilenoductes, o REPSOL – propietària de l’embassament del Gaià.


Assistents a les jornades

29

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 7. Creació d’una biblioteca/centre de documentació sobre la pedra seca

al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:

Aprofitament de la infrastructura del mas d’en Planes per crear una petita biblioteca

especialitzada que reculli còpies de tota la bibliografia disponible sobre barraques de pedra

seca, ja sigui llibres, articles, revistes o fulletons, i també dispongui d’un ordinador on es

carreguin periòdicament els articles, informacions o webs relatives a aquest tema

Objectiu:

- situar Vespella de Gaià com un referent sobre l’estudi de la pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,

entitats de coneixement i difusió de la pedra seca


mig Sense iniciar 2 anys


alta Es tracta d’una actuació

contínua d’actualització de

fons bibliogràfics


6000 euros inicials per adquisició de material informàtic, prestatgeria-arxivador i bibliografia.

Sense valorar el cost de tenir obert el centre en un horari determinat

3500 euros anuals per ampliació del fons


Ajuntament de Vespella de Gaià


Consultes realitzades al fons

30

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 8. Impartició d’un Taller ocupacional de mestre marger a Vespella de

Gaià i pobles de la rodalia. Descripció de l’acció/justificació:

Sol.licitar l’organització d’un taller ocupacional en l’especialitat de mestre marger picapedrer, per tal de poder formar persones en el treball de la pedra seca, per la seva posterior inserció en el món laboral i disposar a la zona de professionals d’aquesta feina. A la província de Tarragona s’han organitzat quatre tallers d’aquestes característiques, als Ports, al Parc Natural del Montsant (2005), a les Muntanyes de Prades amb seu a Vilaplana (2006) i a la muntanya de Sant Ramon amb seu al Pla de Santa Maria (2006).

Donades les característiques del taller, aquest agrupa actuacions a més d’un municipi (es podria demanar que la seu fos a Vespella, si la demanda partis d’aquest municipi i estudiar la inclusió de termes veïns), que consisteix en obres de millora a espais públics, com en la construcció de marges. En cada mòdul hi participen 8 alumnes (majors de 25 anys) durant un any, que reben formació pràctica i teòrica, un docent, un secretaria i un director del Taller.

Objectiu:

Formar professionals en el treball de la pedra seca per la seva inserció en el món laboral.

Agents implicats

Diputació de Tarragona (Unitat de Desenvolupament Local), Ajuntaments sol.licitants,

Departament de Treball (Servei d’Ocupació de Catalunya) a través de fons socials europeus.


Mig En funció convocatòries 1 any


Mig 1, 2, 3, 6, 7 Es podria demanar dues

vegades


Mínima. La Diputació es fa càrrec de la major part de les despeses, que han de ser gestionades pel director del Taller d’Ocupació en funció d’un fons assignat. Fonts de finançament

Diputació de Tarragona i Departament de Treball (Fons europoeu)


Grau de satisfacció, posterior inserció i obres realitzades al municipi amb pedra seca (marges,

barraques,...)

31

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 9. Organització i realització de jornades específiques de reconstrucció

d’elements de pedra seca a Vespella de Gaià Descripció de l’acció/justificació:

Organitzar un curs de treball en pedra seca, demanant la col.laboració de la Fundació el Solà de la Fatarella i/o de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular. El curs que es podria fer al llarg d’un mes (els caps de setmana) mostraria nocions sobre la construcció de pedra en sec. I es podria aprofitar per dur a terme la restauració d’algun dels elements que s’inclourien als itineraris, amb previa autorització i conveni amb el propietari. Es demanaria subvencions a alguna entitat privada (caixes i/o empreses).

O igualment es podria pensar, com s’ha fet a la Bisbal del Penedès, jornades populars d’arranjament de construccions de pedra seca, comptant amb el guiatge d’algun especialista i la col.laboració de totes les persones interesades, per acabar amb algun àpat popular.

I la possibilitat d’organitzar un camp de treball a l’estiu per a joves amb l’objectiu d’acondicionar espais i reconstruir alguns elements de pedra seca.

Objectiu:

Millorar l’estat d’algunes de les construccions que actualment estan amenaçades, i poden perdres totalment si no s’hi actua.

Donar a conèixer el treball de la pedra seca, a tothom que hi pugui estar interessat tant del municipi com de fora.

Agents implicats

Ajuntament de Vespella, entitats o empreses col.laboradores, entitats públiques, propietaris de les construccions, etc.


Alta Sense iniciar Variable


Baixa 1, 2, 3, 6, 8 Es podria repetir

periòdicament


En funció del tipus de jornada. Cost baix.


Administracion públiques i/o col.laboracions d’entitats o empreses privades


Participants, interès, elements restaurats.

32


Acció 10. Realització d’un projecte d’investigació sobre l’efecte del control

d’erosió en vessants produïts pels marges Descripció de l’acció/justificació:

Els vessants i pendents dels turons mediterranis han estat transformats secularment per l’agricultura mitjançant la construcció de marges de pedra seca, amb la funció de crear sòl fèrtil i profund i controlar l’erosió. L’abandonament dels conreus tradicionals ha motivat la caiguda i destrucció de molts marges, per la qual cosa, aquesta funció tan important però tan poc valorada i coneguda, s’està perdent.

L’acció planteja implicar l’IRTA en la realització d’un projecte d’investigació en camp sobre la quantificació de les funcions de control d’erosió de les zones abancalades, en comparació amb d’altres zones on els marges ja han desaparegut. Les dades obtingudes podrien posar en valor aquest patrimoni

Objectiu:

- dotar d’arguments la necessitat de conservació del patrimoni de pedra seca

Agents implicats

Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la

Generalitat de Catalunya, IRTA


Alt Sense iniciar Projecte a 6 anys


Alta Una vegada, tot i que podria tenir continuïtat amb la creació d’una estació contínua d’estudi


Projecte d’alt cost (desenes de milers d’euros) que caldria valorar segons les tasques

específiques a realitzar i l’abast del mateix


IRTA i els seus donants. Unió Europea


Resultats obtinguts

33


Acció 11. Elaboració d’una exposició sobre les barraques de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Realització d’una exposició sobre les construccions de pedra seca de Vespella, a partir de les

imatges de l’inventari (com recentment a l’agost 2006 s’ha fet a Mont-roig del Camp).. Veure

informació sobre aquesta exposició a l’annex 3 i referències a d’altres exposicions al punt 6.6 de

la memòria

Objectiu:

Donar a conèixer el patrimoni de pedra en sec del municipi.

Agents implicats

Ajuntament de Vespella


Alta Sense iniciar 3 mesos


Baixa 12 Una vegada


1500 € (inclouria material i difusió)


Ajuntament (fons propis) / Col.laboracions d’entitats privades


Interés que desperti l’exposició i informacions que a partir d’aquesta se n’obtinguin.

34


Acció 12. Concurs de fotografia sobre les contruccions de pedra en sec Descripció de l’acció/justificació:

Concurs de fotografia sobre les construccions de pedra seca i el paisatge rural de Vespella

Objectiu:

Promoure la revalorització de les construccions de pedra en sec (tan de barraques, trones,

marges...) a través de la participació en un concurs. I poder amb les imatges guanyadores fer

una exposició i promoció (calendari a repartir pel poble, pòsters, postals...). Concurs que

podria ser obert tant als veïns del municipi com als interessants d’arreu.

Es podria seguir l’exemple de la Bisbal del Penedès on ja s’ha organitzat un concurs d’aquestes

característiques.

Agents implicats

Ajuntament, entitats del poble, escola, propietaris, etc.


Mig Sense iniciar 6 mesos


Baixa 11 Cada quatre anys


400 €


Es podria buscar esponsors pels premis (empreses, caixes, etc.)


Participació i posterior promoció de les imatges guanyadores

35


Acció 13. Declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les barraques del terme

de Vespella Descripció de l’acció/justificació:

Promoure la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les barraques del terme de

Vespella. Com ja han fet altres municipis com Mont-roig del Camp, El Pla de Santa Maria, etc-

Aprofitar la redacció del POUM per engegar aquesta actuació

Objectiu:

Protegir les barraques, amb una de les poques eines que les administracions tenen a l’abast,

que es declarar les construccions de pedra en sec com a BCIL per garantir mínimament la seva

protecció i valoració. (Llei 9/1993 del 30 de setembre DOGC núm. 1807, 11 octubre de 1993).

Veure a l’annex 3 acord de ple de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria sobre declaració del

BCIL

Agents implicats

Ajuntament, Consell Comarcal del Tarragonès


Mig Sense iniciar 6 mesos


Mig Una sola vegada


Sense cost (o mínim si cal encarregar informe tècnic)


No són necessàries


Grau de conservació dels elements posterior a l’aprovació del POUM

36


6. Inventari d’iniciatives i recursos d’estudi, promoció i posada en valor de la pedra

seca.

Per complementar els resultats d’aquest inventari i facilitar a l’ajuntament l’execució del

Pla d’Acció i/o la projecció de noves idees al respecte, s’ha elaborat un inventari exhaustiu

d’iniciatives, entitats, recursos i aspectes diversos relacionats amb la pedra seca en les

nostres terres. En aquest apartat es facilita un llistat dels mateixos, i a l’annex nº3 es

faciliten còpies d’alguns dels materials gràfics editats que poden servir com exemples del

que es pot fer a Vespella de Gaià.

6.1. Bibliografia

Una mostra de la bibliografia existent sobre les construccions en pedra seca i en especial

de Catalunya.

* Actas del I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. (2 vol.). Servicio de

Publicaciones de la Diputación de Albacete, 2002.

* Actas de la II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països

Catalans. Actes de la trobada editades per Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània,

dins de la col·lecció "Papers del Montgrí/25” 2005 - 127 pàgines.

* Actas del II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. Edita: Gonzalez, J., López,

J.A., Valdiria, J.M. y Asociación para el desarrollo rural de Sierra Magina. Jaén, 2005. 389 p.

* Ambròs, M. Lourdes i Pubill, Biel. Les construccions en pedra seca, recurs per interpretar el

patrimoni. Revista “perspectiva Escolar” (2004). .

* Asens Aixalà, Jaume (1985). Construccions de pedra en sec al Priorat històric. Fulls de Treball de

Carrutxa. Núm. 19-20, p. 3-9.

* Artigas, R.; Camps, A.; Pascual, J. Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Barcelona:

Ajuntament de Sitges, 2003 - 253 pàgines - Mapa de situació.

* Bassegoda Nonell, Joan (1976) Las barracas de viña. San Jorge: Revista de la Diputació de

Barcelona. Núm. 98-99, p. 65-72.

* Bassegoda Nonell, Joan. “Construcciones rústicas. Cómo hacer una barraca de viña”. La

Vanguardia Española (18.4.1976)

37

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Benach Figuera, Joan. Les barraques de pedra seca d’Altafulla. Estudis Altafullencs. Núm. 3

(1979), p. 41-49.

* Bergadà i Múria, E. Antigues cabanes i altres construccions de pedra col·locada en sec. Molins de

Rei: Amics del Museu de Molins de Rei, 1986, 56 p.

* Bernat i Constantí, A. “Les barraques de pedra seca de la Conca Mitjana del Gaià”. Estudis

Altafullencs (1996), 20, p. 27-37.

* Bernat i Constantí, A. Les barraques de pedra seca a la conca mitja del Gaià. Barcelona: Fundació

Roger de Belfort, 1998.

* Bernat i Constantí, A. L’arquitectura agrícola de Vallbona de les Monges. Les Esgolfes (2001), 2, 20 p.

* Blanc, Laia “Marger, un ofici en extinció” 25.6.1999. L’Ebre (25.6.1999), pàg 28.

* Boronat, Joan. “Vespella de Gaià quiere proteger el legado de piedra seca”. Diari de Tarragona,

diumenge, 24 de setembre de 2006. p. 25

* Canela, R.M., Serra, M. et al. Llegat de pedra amb regust de vi. Estudi sobre les construccions de

pedra seca a Montblanc. Recerca de l’IPEC, 2003. Inèdit.

* Calviño Andreu, C.; Clar Monserrat, J. Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular.

Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, FODESMA, 1999.

* Cassalé, G. “Vetllar pel patrimoni pagès”. Diari de Tarragona (2/09/2000), Reportatge, p.4-5.

* Castellana, M. “Renaix la vella arquitectura”. El Segre (8 agost 2000).

* Cases de Vinya. Guia d’arquitectura del camp. Centre de documentació de la demarcació de

Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1994.

* Català i Benach, B. “Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès”. TAG,

revista del col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona. (2001), 24, p.14-15.

* Català i Benach, B. Bellesa rural al Baix Penedès, Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de la Bisbal

del Penedès, Diputació de Tarragona, Col.legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona i empres

Jané Ventura, 2006, 275 p.

* Fucho Pascual, Felip. Les construccions de pedra en sec a la Terra Alta. Butlletí del Centre

d’Estudis de la Terra Alta. Núm. 32 (2000, 2n semestre). P. 36-41.

* G.C.F. “Denuncien l’enderroc d’una cabana de pedra seca a causa de les obres del tren d’alta

velocitat”. Diari de Tarragona (2.10.2002)

* Gallofre i Cornadó, Josep. Les construccions de pedra en sec a l’Albi (inventari), Ajuntament de

l’Albi, 2004.

* Gironès i Descarrega, J. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Tarragona:

Diputació de Tarragona, 1999, 198 p.

38

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec, l’art rural per excel.lència”. Lo Floc (1999), 161, p. 14-15

* Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec en el Tarragonès”. Revista BIC, 118 (Col.legi

d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida), setembre-octubre 2005.

* Gordillo Azuara, J.C. et al. Hacer hablar a las piedras. La piedra seca en el Parque Cultural del río

Martín y en la comarca de las Cuencas Mineras. Asociación Parque Cultural del Río Martín.

Alacón, 2006.

* Inventari del Patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Vols. 1,2,3. Fundació

Jordi Cases i Llebot, 1998

* Juvanac, Borut. Kamen na Kamen. Zalozba, Ljubljana, 2005. (Pedra Seca a l’Europa de l’Oest,

també amb referència a Espanya i Catalunya).

* L'Arquitectura dels oficis: 3r curset d'estiu d'arquitectura popular” (Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost

2002). Lleida: Pagès, 2003. 238 p. (Arquitectura popular; 3).

* Lassure, Cristian. Construire une cabane en pierre sêche: mode d'emploi. Paris: Études et

recherches d'architecture vernaculaire, 2003.

* Lassure, Christian et al. Cabanes en pierre sèche de France. Edisud, 2004.

* Les cabanes i els marges. 1r curset d’estiu sobre Arqutictura Popular. (Segarra-Urgell, del 7 a l’11

d’agost de 2000). Cervera: Associació Amics de l’Arquitectura Popular, 2001, 193 p.

* Les construccions amb pedra seca. Departament de medi Ambient. (1994).

* López-Monné, Rafel. Piedra sobre piedra y mucha sabiduría. La Vanguardia. Núm. 43075

(2001, 6 octubre) Vivir en Tarragona, p. 2.

* Marco, J. ; Rivas, F. Las casillas de pico de La Ciesma en Grisel. Ediciones Electrónicas del

Servicio de Patrimonio Etnológico, Lingüístico y Musical. Diputación General de Aragón, 2002.

* “Marges de pedra seca. Entrevista amb Frederic Cavallé i Serralima” Butlletí del C.E.

Alcoverencs, (1983), 21, p.9-10.

* Marges i vores, refugis de vida i diversitat. Departament de medi Ambient. (1995).

* Martín Vilaseca, F.; Serra i Batlle, R. Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues.

Barcelona: Pagès Editor, 1991. 145 pàgines.

* Martin, Fèlix; Preixens, Josep. Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès, 2005.

* Martínez i Labirra, M. Les barraques de pedra seca de Vila-rodona. Vila-rodona: 1994, 61 p.

* Mir Fullana, F. ; Ouziel Martínez, Ll. “Lesiones oculares en los trabajadores de pared seca

(margers) de Mallorca”. Mallorca: Anales de la Sociedad Ergoftalmològica Española - (1-2) 1999.

* Miralles, F.; Monfort, J.; Marin, M. Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: Un paisatge

humanitzat, Castelló: Diputació de Castelló, 2002, 181 pàgines.

39

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Miret i Mestres, M; Riu i Barrera, E. Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes.

Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995, 21 p.

* Plans i Maestra, J. Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terma

de Sant Fruitós de Bages. Manresa: Secció d’Estudis del Centre Excursionista de la comarca del

Bages, 1994, p. 91

* Pomares, E. “Pels camps a la recerca de la pedra. La comissió del Medi Rural de

Torredembarra localitza i avalua el patrimoni arquitectònic pagès” El Punt [Tarragona] (25

juny 2002), p. 12.

* Rebés d’Areny-Plandolit, X. La pedra en sec a la Fatarella. La Fatarella: Fundació el Solà, 2001,

p. 60.

* Revista Pedra Seca. Del número 1 (setembre 2001) en endavant. Edita: Patronat de Sant

Galderic.

* Reynés i Trias, A.; Sastre i Arrom, V. Llibre de la pedra en sec, Palma de Mallorca: Edicions

de Turisme Cultural - Illes Balears, 2002, 119 pàgines - Text en castellà, català i alemany.

* Rivas, F. “¿Y eso de las casetas de falsa cúpula qué es?” La Estela, revista de la Asociación

Sancho Ramírez. (2001), 6, p.5-7.

* Roig Fontseca, Xavier. “De Masllorenç estant: un itinerari de construccions rurals de pedra en

sec”, revista El Porticó, núm. 31; juliol de 2004, pàg. 24-27.

* Rosich i Andreu, J. “Les cabanes de pedra seca” Vilaverd Parla (1995), 25, p. 9-12

* Roviras, A. [et al.] El Montgrí que hem oblidat. L’activitat tradicional al massís del Montgrí.

Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 2001, 77 p.

* Rubio, Joan. "Construccions de pedra en sec", Barcelona: Anuario Asociación de Arquitectos de

Cataluña, 1914.

* Ruiz, Maite “Pedra a Pedra”. Diari. Terres de l’Ebre (11.9.2002)

* Sacares i Taberner, M. Recull de barraques i casetes de Llucmajor. Palma de Mallorca: Edicions

Miramar, 2000.

* Saéz Planas, Marià. “La Pedra Seca”. Quaderns de la Revista de Girona (Col.leció Guies),

núm. 47. Diputació i Caixa de Girona.

* Soler, Josep M. “Els constructors de barraques de vinya a la comarca del Bages. Jornades

Europees La pedra seca: revalorització d’un patrimoni comú europeu. Juliol 2002. Tarragona

* Soler i Bonet, J. Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages.

Manresa: Quaderns del Centre d’Estudis del Bages, 1994, 9, p.

* Soler Alcaide, N.; Vallès Campanera, J. Poemes de pedra seca. Valls: Edicions Cossetània, 2006.

40

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Soria, Marco A. “El Perelló proyecta recuperar el oficio de constructor de márgenes”. Diari

Tarragona (17.9.1998), pàg.25.

* Subirats Villalbí, M. (1992). “El paisaje de la comarca del Montsià y las construcciones de

piedra en seco”. Revista Narria, nº 57-58.

* Tubau, A. “La història de les barraques de vinya”. Diari de Vilanova (22 desembre 1995), p. 30.

* Vilaseca, S.; Vilaseca, M.L. “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona:

las barracas de Montroig”. X Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 1969, 226-236.

* Violant i Simorra, R. Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat.

Barcelona: Alta Fulla, 1990, 819p. (El Pedrís, 24). Edició original: Reus: Asociación de Estudios

Reusenses, 1955.

* VV.AA. Butlletí Monogràfic de Pedra Seca. Cercle d’Investigació i Documentació Medieval

de Catalunya, desembre 2000.

6.2. Recursos a internet

(Webs actives a novembre 2006)

Catalunya:

www.fundacioelsola.org

Web de la Fundació El Solà de la Fatarella (Terra Alta).

http://personales.ya.com/cidomcat/CABANES/index.htm

Web de la Revista Pedra Seca.

Amb blog sobre la pedra seca: http://blogs.ya.com/pedraseca

www.tarragona-goigs.org/tarragones/barraques.htm

Recull informació sobre les barraques de pedra al municipi de la Riera de Gaià, a partir de

l’estudi de les barraques de la partida de l’arboça (polígon 3) de la Riera, elaborat per

Sandra Giemeno, abril 2004.

www.stormpages.com/geven/delapedraseca/index.htm

Construccions de pedra seca al Baix Penedès

41

http://www.fundacioelsola.org/

http://personales.ya.com/cidomcat/CABANES/index.htm

http://www.tarragona-goigs.org/tarragones/barraques.htm

http://www.stormpages.com/geven/delapedraseca/index.htm

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ http://personales.com/espana/barcelona/barraquesvinya/index.html

Barraques de vinya al Bages

www.arquitecturapopular.com

Web de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular amb seu a Lleida

www.bisbalpenedes.com/pedraseca/

Construccions de pedra seca de la Bisbal del Penedès

www.pla.altanet.org/ajtms/pla/pedraseca/PedraSeca.htm

Construccions de pedra seca del Pla de Santa Maria. Informació de la Ruta de la Capona.

Aragó:

www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/epila/portada

Informació entorn a les “cabañas” i altres construccions properes a la ctra. Epila - Muel

(Aragó) Web: de Fèlix A. Rivas.

www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pastoril/portada

Construcciones pastoriles en la comarca de Monzón. Web: de Fèlix A. Rivas.

www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/grisel/portada

Treball d’investigació sobre Las casillas de pico de la Ciesma en Grisel

Mallorca:

www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra

www.conselldemallorca.net/mediambient/reps/

Implicació del govern de Mallorca en la protecció d’aquest patrimoni

www.mallorcaweb.net/esbarranc

Sobre el barranc de Biniaraix

42

http://personales.com/espana/barcelona/barraquesvinya/index.html

http://www.arquitecturapopular.com/

http://www.bisbalpenedes.com/pedraseca/

http://www.pla.altanet.org/ajtms/pla/pedraseca/PedraSeca.htm

http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/epila/portada

http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pastoril/portada

http://www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/grisel/portada

http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra

http://www.conselldemallorca.net/mediambient/reps/

http://www.mallorcaweb.net/esbarranc

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ La Rioja:

http://canales.larioja.com/vino/suplemento2000/guarda.html

Informació sobre les construccions de pedra seca conegudes com “guardaviñas”

País Valencià:

http://www.geocities.com/Athens/Olympus/9673/barraques.htm

Barraques de Catí

Italià:

www.salveweb.it/pajare.htm

Sobre paisatges i construccions en pedra seca

França:

www.pierreseche.com

Web del Centre d’études et de recherches sur l’Architecture Vernaculaire de Paris.

www.pierreseche.net

Web de l’Associació Pierre d’Iris.

www.dedaele.com/capitelles/

Les capitelles en Uzège (Languedoc – Rousillon)

http://perso.orange.fr/arethuse/reconstruction_en_pierres_seches.htm

Reconstrucció en pedra seca (Bretaña)

Europa:

www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/pedraseca.html

Aglutina activitats entorn de la pedra seca, amb la informació de les Jornades Europees de

la Pedra Seca, fetes a Tarragona el juliol del 2002.

Australia:

www.astoneuponastone.com

43

http://canales.larioja.com/vino/suplemento2000/guarda.html

http://www.geocities.com/Athens/Olympus/9673/barraques.htm

http://www.salveweb.it/pajare.htm

http://www.pierreseche.com/

http://www.pierreseche.net/

http://www.dedaele.com/capitelles/

http://perso.orange.fr/arethuse/reconstruction_en_pierres_seches.htm

http://www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/pedraseca.html

http://www.astoneuponastone.com/


Canada:

www.jboyweb.com/drystonewall

The Dry Stone Wall Association of Canada

6.3. Guies didàctiques

* Aigua sobre pedra - Guia didàctica de les construccions en sec, elaborada amb el suport

del programa VOLCAM de voluntariat ambiental - Àngels Grau / Miquel Bové - Edita

GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès -23 pàgines.

* Guia didàctica: "Anem a la Fatarella, itinerari de les construccions de la pedra en sec

per la Serra de la Fatarella." Fundació El Solà, La Fatarella, 2002.

6.4. Rutes i itineraris de pedra seca a Catalunya

(De la major part dels itineraris existeixen fulletons explicatius a disposició dels visitants).

A la província de Tarragona:

- El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Al llarg de 1’7km per un camí del tot

planer es poden visitar un total d’onze construccions de diferent tipologia. Itinerari

totalment senyalitzat que pot fer-se lliurement o a través dels guies que

l’ajuntament posa a disposició.

- Mont-roig. Ruta de la pedra seca. Fulletons explicatius. Exposició. DVD.

Actualment estan preparant un llibre.

- Itineraris de Santa Oliva. Proposta de tres itineraris de descoberta.

o La ruta del Nucli Històric

o La ruta del Camí Vell del Vendrell

o La ruta de l’Albornar

- Itineraris d’arquitectura popular de Banyeres del Penedès:

o Ruta del nucli de Banyeres

o Ruta de Saifores a la Plana de Cal Mata

o Ruta del Priorat de Banyeres a l’Albornar

- Perelló. Ruta dels Marges.

44

http://www.jboyweb.com/drystonewall


- Montsià. Itineraris sobre la pedra seca a l’entorn de la Barraca de Quicolis

(Freginals) i la Barraca de l’Ametlla (Amposta). Museu del Montsià.

- Priorat. Sender a peu de la Roca. (Consell Comarcal del Priorat)

- L’aula de natura “Les Esplanes” de Nulles ha traçat una ruta per visitar

construccions de pedra. La ruta pot durar unes dues hores caminant. Adreçat a

nens i joves en edat escolar.

A altres punts de Catalunya:

- Torroella de Montgrí: Ruta del Vent. Descoberta elements pedra seca del massís.

- Les Preses (la Garrotxa) Parc de Pedra Tosca. Itineraris senyalitzats on es troben

diferents cabanes de pedra seca, fetes amb pedra volcànica)

- Rellinars. El racó de les Fonts. Itinerari senyalitzat que visita trets característics del

paisatge rellinassenc: les fonts, les antigues vinyes, barraques i vistes a Montserrat.

- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Excursions senyalitzades sobre la

pedra seca. Visita a diferents barraques del Parc.

- Bages. Descoberta de les tines de pedra seca. Itinerari a les tines al mig de les

vinyes de la Vall del Flequer.

- Ruta de les barraques de Sant Pau d’Ordal

- La ruta de la pedra seca (Calders), uneix els elements més destacats de pedra seca

de Calders i de Monistrol de Calders.

Mallorca:

- Ruta de la Pedra en sec (GR-221). Itinerari senderista. Aquesta ruta s’ha dividit en 8

etapes i 3 variants que permeten travessar la serra de Tramuntana d’oest a est.

Aragó:

- Recorregut entorn a Radiquero. (aprox. 3 hores a peu). Formant part de la natura

humanitzada, s’aixequen petites construccions de pastors i agrícoles en clara

sintonia amb el medi que les envolta. A través d’aquest senzill recorregut serà

possible observar les seves diferents tipologies. Més informació i mapa:

www.radiquero.com/casetas/

45

http://www.radiquero.com/casetas/


- Ruta de la Piedra Seca. Cantalobos, Montalban (Teruel). Un dels senders

senyalitzat del Parc Cultural del Río Martín. Recorregut de 45 minuts

aproximadament.

Valencia:

- Vilafranca (Ports – Castelló). S’han dissenyat tres rutes perquè els visitants del

Museu de Pedra en Sec de Vilafranca coneguin de prop els paisatges de pedra seca

que han marcat la fisonomia del terme. S’ha senyalitzat la primera de les tres rutes.

6.5. Associacions i entitats catalanes dedicades principalment a la promoció del

patrimoni de pedra en sec.

* Amics de l'Arquitectura Popular Rambla d'Aragó, 31-Entresol, 2a 25003 Lleida

e-mail: [email protected]

L'associació pretén reunir els interessats en tota mena de construccions rurals tradicionals:

les diverses variants de cabanes i barraques, perxes, pous, aljubs, etc., així com els marges,

pletes, pous de gel, hostals, masies i altres edificacions característiques. L'objectiu general

és estudiar i revalorar aquest patrimoni, incidint en els elements més reconeguts, que són

les construccions de pedra en sec.

Defensar aquestes construccions davant els canvis que afecten actualment el camp, de

manera que s'eviti la desaparició natural o provocada de totes aquelles que mereixen ser

mantingudes per llur valor constructiu o paisatgístic, o que siguin representatives a la seva

localitat. Reparar materialment, dins les nostres possibilitats, aquelles construccions on la

precarietat per abandonament, o la degradació per mal ús, justifiquin l'acció pedagògica

destinada a salvar-les o a restaurar la seva estètica.

En aquest sentit es promouen concursos de reparació i millorament -i, encara, de nova

construcció- d'aquests elements, destinats a fomentar la consideració dels propietaris

rurals per aquest patrimoni, actualment menystingut i en clar perill de desaparició.

* Fundació El Solà - La Fatarella

C/ Solà, 23 43781 - La Fatarella tel. 977 413 902 mail: [email protected]

46

mailto:[email protected]



Entitat sense ànim de lucre creada l'octubre de 1999. La seva finalitat és contribuir a

l'estudi, la conservació, el desenvolupament i la divulgació del patrimoni cultural,

principalment de la Fatarella, però també de la Terra Alta i de les comarques veïnes de

parla catalana, amb una atenció especial als sistemes de construcció en pedra en sec.

a Fundació el Solà es un centre de documentació i d'interpretació del patrimoni cultural i

natural, que disposa de mitjans escrits, fotogràfics i audiovisuals d'un banc de dades

informatitzat sobre la Fatarella, la Terra Alta i les comarques veïnes. La Fundació treballa

per ampliar el seu fons bibliogràfic i documental i organitza exposicions, conferències i

cursos de formació, entre altres.

* Patronat de Sant Galderic. Apart. postal núm. 19.100 – 08080 Barcelona. Tel. 933 521 275

Email: [email protected]

El Patronat de Sant Galderic impulsa un treball de conscienciació sobre la importància de

la conservació i rehabilitació dels principals vestigis de l'arquitectura rural realitzada amb

la tècnica de pedra seca. D’aquest patronat en neix la revista Pedra Seca, que de forma

periòdica publica articles sobre les construccions de pedra en sec.

I tot i no ser una entitat catalana, però pel seu pes en la promoció de la pedra seca a

Europa, cal destacar:

SPS/ Societé Pierre Sèche

“Maison de l’Archéologie”, 21 rue Repúblique

83143 Le Val – França

Tel. (0033) (0)4 94863924

Mail: [email protected]

Societat Científica Internacional per l’estudi pluridisciplinar de la Pedra Seca, són els

impulsors dels congressos internacionals de pedra seca que celebren cada dos anys.

47


Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 6.6. Material de promoció

Pòsters:

* La Fatarella. Fundació El Solà. Pòsters de la pedra en sec. La Fundació ha editat una

col·lecció de 7 pòsters amb imatges d'algunes de les construccions de pedra en sec més

característiques. Format 40x60 cm

* El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Pòster promocional de la ruta.

* L’Alt Camp. Pòster “Construccions de pedra en sec a l’Alt Camp”. Realitzat per August

Bernat.

* Vallbona de les Monges “Les Cabanes de Volta. Vallbona de les Monges”. Amics de

Vallbona de les Monges.

* El Montsià. Pòster “Montsià, una memòria de pedra en sec a conservar” tipus de

construccions. CODE (Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix

Ebre i del Montsià) i Col.legi Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre.

Anteriorment, el Departament d’Agricultura havia encarregat a un equip del COAC

(Col.legi d’Arquitectes de Catalunya) i del CODE un inventari de les barraques de la

comarca del Montsià, amb un catàleg final de 141 construccions.

Audiovisuals:

* Marta Andreu. DVD. Pedra seca. Presentat en el marc de les Jornades Europees de

Patrimoni de Tarragona, 2002.

* Ajuntament del Pla de Santa Maria. La Ruta de la Capona: l’art de la pedra seca.

Muntatge audiovisual per ordinador. Novembre 2004. 10 min.

* Montroig del Camp. DVD “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (febrer 2006). 30 min.

Producció i realització: Martí Rom.

* Reconstrucció caseta pastoril de piedra seca a Vilafranca del Cid (Castelló). DVD, 21 min.

(Pyrene, PV. 2002)

* Tota pedra fa paret: la pedra seca a Vilafranca (Castelló). DVD, 17 min. Tracta la peculiar

arquitectura que envolta el terme vilafranquí i els pobles dels voltants. Els especialistes

han determinats que al terme de Vilafranca hi ha més de 1000 casetes de pedra en sec i més

de 1000 quilòmetres de parets de pedra.

48

http://www.fundacioelsola.org/ca/ps/psposters.asp


Fulletons: (s’adjunten còpies annex 3)

* El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. (Alt Camp) Fulletó explicatiu de la Ruta (2003),

amb informació sobre el municipi i la ruta de la Capona.

* La Bisbal del Penedès (Baix Penedès). Díptic “Detalls de construcció i catalogació de

Barraques a la Bisbal del Penedès”, octubre 2003.

* Santa Oliva (Baix Penedès) “Pedra a Pedra”. Tríptic promocional, informació

construccions i de tres itineraris.

* Banyeres, l’art de la pedra (Baix Penedès). Tríptic amb informació i tres itineraris de les

construccions de pedra seca de Banyeres del Penedès.

* Rellinars. El racó de les Fonts. Tríptic explicatiu de l’itinerari senyalitzat.

* Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Fulletó informatiu de les excursions

senyalitzades sobre la pedra seca. 2001.

* Les barraques de vinya a Calders. Arquitectura, Patrimoni i tradició, editat per

l’Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, 2004.

* Ruta de la pedra seca a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà).

Exposicions:

* L’univers de la pedra seca. Fundació el Solà. La Fatarella.

* l’habitatge temporal. Francesc Jarque. Sobre construccions de pedra seca d’arreu (2004).

* L’home i la pedra. Francesc Jarque. Paisatges de les comarques del nord de Castelló

(2001).

* Exposició d’August Bernat i Constantí. S’ha exposat en diverses localitats de Catalunya.

* Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”. Mont-roig del Camp, 2006.

* Detalls de construcció i catalogació de barraques a la Bisbal del Penedès (Col·lectiu El

Marge), 2004.

* “Construccions de pedra seca de la Riera de Gaià”, març 2003 a la Riera de Gaià. Mostra

fet a partir de les recerques d’Àngel Cerezuelo sobre barraques i altres construccions

similars per a ús agrícola de la Riera de Gaià.

* “El Montgrí que hem oblidat”. Exposició que explica l'estudi de les activitats tradicionals

a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques que hi tenien lloc (barraques,

49

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ forns de calç, aixarts, l'activitat ramadera...) i, de manera específica, la construcció en pedra

seca. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

* "La pedra seca, expressió i dinàmica dels territoris rurals", exposició amb maquetes a

escala de construccions de la pedra seca a França, Itàlia, Aragó i Comunitat Valenciana.

Vilafranca (Castelló, 2003)

6.7 Museus i centres d’interpretació de la pedra seca.

* Museu de la Pedra Seca de Vilafranca (comarca dels Ports -Castelló) – 2006.

Primer museu dedicat a la pedra en sec a la Comunitat Valenciana. És una proposta que

juga amb espais tancats i a l’aire lliure. Sobre l’antiga llotja s’han disposat una mostra

d’eines, sobre els tipus constructius, la tipologia de “casetes” o el paisatge. A més, hi ha un

espai interactiu amb fragments de l’audiovisual “Tota pedra fa paret”

* Museu de la Pedra Seca a Peñasroyas (Montalbán – Teruel) – 2006. Creat per l’Associació

Cultural Pozos Bolletes (C/ Del Horno, s/n – 44700 Peñasroyas (Montalbán)

6.8. Alguns dels congressos i jornades organitzats entorn a la pedra seca.

- Col·loqui Internacional de construcció de pedra seca, Barcelona 1990.

- IV Congrés Internacional de construcció en pedra en sec, Palma de Mallorca, setembre

1994.

- I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca), Albacete, mayo 2001

- Jornades europees de pedra seca, URV Tarragona, juliol 2002.

- Jornades "Arquitectura rural i vida quotidiana al Priorat". Torroja del Priorat. Organitzat

per: Carrutxa, amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'Associació de Veïns de Torroja.

Programa IPEC del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Generalitat de Catalunya. Novembre, 2002.

- Jornada de Patrimoni Etnològic de les Garrigues: Territori i paisatge, la pedra com a

recurs. Les Borges Blanques, novembre de 2002.

- I jornades de la pedra en sec a Vilafranca (els Ports – Castelló), març 2003.

- Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa, octubre 2003.

- II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca, juny 2004 a Pegalajar (Jaén).

50

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - II Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans,

Torroella de Montgrí, octubre 2004.

- III Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans,

Barcelona, octubre 2005.

- Curs “Les construccions rurals de pedra en sec. Un patrimoni oblidat que s’ha de

preservar.” Març-abril 2006, Ciutadella de Menorca. (organitzat per la Seu Universitària

de Menorca)

- Jornades de valoració del patrimoni de la pedra en sec. A la seu de la Universitat

d’Alacant a Benissa, els dies 21 i 22 de gener, organitzat pel col·lectiu Opció Aitana.

- Curs “L'arquitectura de pedra en sec: posar en valor el patrimoni rural” a Vilafranca

(Castelló) del 3 al 5 de juliol de 2006. Organitzat Universitat Jaume I.

- X Congrés Internacional de Pedra Seca, Montalbán (Teruel), setembre 2006.

- Cursets d’estiu de l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular d’una setmana de

durada (7 edicions sobre diferents temàtiques relacionades amb les construccions rurals),

l’últim curs el 2006 versava sobre “Turisme, Pagesia i Arquitectura Popular”.

Previsió de nous congressos i jornades:

- Pel 2007 es previst la IV Trobada d’estudi per a la Preservació del Patrimoni en pedra

seca als països catalans a Sitges.

- Pel 2008 el XI Congrés Internacional de Pedra Seca a Itàlia

6.9 Iniciatives a destacar:

* Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), durant el 18 de juny 2006 va acollir la I Mostra

de la Pedra i Picapedrers, convidant als visitants a fer una roda de molí i un mur de pedra

seca. També podien posar a prova la seva força desplaçant un roc de més de mil quilos, tal

com es feia antigament; i els més joves podran participar en un taller infantil per gravar el

seu nom en pedra. Durant la jornada, hi va haver una extensa demostració d’oficis

relacionats amb l’artesania: picapedrers, ferrers, cistellers, fusters, terrissaires i esclopers

que s’instal·laren al carrer per oferir una demostració al públic amb les seves eines de

treball.

51

http://www.estiu.info/estiu2006/fitxa.php?curs=29


* La Bisbal del Penedès.

Concurs fotogràfic. (2004) Amb el tema "La Pedra Seca a La Bisbal del Penedès", hi van

participar tretze persones, amb un total de quaranta fotografies que posteriorment van ser

exposades al Centre Municipal de Cultura.

Reconstrucció parcial d’una barraca amb participació i esmorzar popular. Durant un matí,

i anualment es convoca a tothom qui vulgui arranjar una construcció malmesa en una part

i recuperar-la. Gran èxit en les diferents edicions (2004 al 2006), en l’edició del 2005 eren 40

els participants. Organitzat pel col3lectiu El Marge (secció Mediambiental de l’ADF Clot

de Bou de la Bisbal). Veure a l’annex nº3 notícia relacionada.

* Barraques a les rotondes. Tant al Pla de Santa Maria, com a Calders, la Bisbal del Penedès

i a Mont-roig s’han edificat barraques en les rotondes d’accés als municipis, com a reclam i

alhora com a expressió identitària de les poblacions.

* L’Associació Amics de l’Arquitectura Popular convoca anualment un concurs per a la

conservació i manteniment de les cabanes, pletes i marges. Actualment el concurs s’adreça

a propietaris o responsables d’una construcció d’una part de les comarques de Lleida,

esperant ampliar l’àmbit geogràfic en properes edicions. Es concedeixen tres premis al

millor treball de manteniment o construcció. A l’annex 3 es pot consultar el díptic d’una de les

edicions d’aquest concurs.

En aquesta mateixa línia, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen “Pla de Bages”

anualment convoca el concurs per a la rehabilitació i conservació de barraques de vinya,

amb tres premis.

* La Fatarella. Fundació El Solà.

Curs de formació i restauració del conjunt dels Canyerets (octubre 2004 - juny 2006). Per

formar persones sobre la tècnica constructiva de la pedra en sec, tant en construcció com

en restauració. (La fundació ha organitzat altres activitats entre elles tres jornades

52

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ d’inventari d’elements de pedra seca (amb col·laboració amb la URV), exposicions,

xerrades, presentacions de llibres, etc.). A l’annex 3 es presenta el díptic del curs.

* Cervelló (Baix Llobregat). Membres del grup “Voluntariat per la neteja del nostre entorn

natural”. Voluntaris que un dia per setmana es van proposar netejar camins, barraques de

vinya i altres elements d’arquitectura popular del terme de Cervelló (2005).

* Xarxa europea de “pedra en sec”, coordina iniciatives en relació a l’ofici de “marger” i la

recerca de gent local coneixedora d’aquesta feina.

* Projecte TERRISC (Recuperació de paisatges de terrasses i prevenció de riscos naturals),

hi participa la fundació el Solà de la Fatarella. Fet entre Espanya, França i Portugal (2004-

2007).

* Grup “Els quatre de Sitges”, porten catalogades més de 2000 barraques entre les

comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès. Grup d’aficionats que

ho fan des de 1999, amb localització de cada barraca, dibuix de planta i alçada, mesura i

fotografies.

* Coordinadora d’entitats en defensa de la pedra en sec als Països Catalans (en procés de

creació i activació). A l’annex 3 es presenta el document de creació d’aquesta

coordinadora.

* Camp de treball a les Planes de Santes Creus (estiu 2006). Durant una setmana de juliol a

Santes Creus es va organitzar un camp de treball per desbrossar els entorns d’algunes

barraques i també trams de camí plens de vegetació. S’ha dut a terme amb la participació

de l’ajuntament de Santes Creus, el Centre Cívic Internacional (SCI) i el Taller d’Ocupació

de Jardineria “Treballem pel Camp” del Consell Comarcal de l’Alt Camp.

* Jornades Europees de Patrimoni, cada any l’últim cap de setmana de setembre

s’organitzen a diferents municipis de Europa activitats de promoció del patrimoni

53

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ arquitectònic. A Catalunya s’edita una guia amb les activitats que es fan als municipis

catalans. El Pla de Santa Maria, el 2005 va organitzar una visita guiada a la Ruta de la

Capona. Pel 2007 a Vespella es podria aprofitar el marc de les jornades europees per fer

quelcom, una visita guiada a les construccions, alguna xerrada, exposició, etc. aprofitant

que la difusió ja bé feta.

També en aquesta línia es podria oferir les rutes a impulsar, al Centre Excursionista de

Catalunya (que organitza periòdicament sortides de descoberta de la pedra seca), i a

l’Associació Amics de la Pedra Seca (que també van organitzar rutes), per conèixer abans

l’interès que desperta amb persones ja coneixedores d’aquest patrimoni.

6.10. Empreses o professionals de la pedra en sec:

* “La Brigada”, S.C.P.

Empresa especialitzada en restauracions i construccions de pedra en sec. La seva activitat

es centra en feines del camp, enjardinaments, restauració i manteniment de construccions

en pedra seca. Té la seu a la Fatarella (Terra Alta) però treballa arreu del territori.

Tel. 619992439 / 977413644.

* Ex-Alumnes dels Tallers d’Ocupació de Mestre Marger-Picapedrer de la Diputació de

Tarragona, edicions 2004, 2005 i 2006. Més informació per contactar-hi a través de l’àrea de

desenvolupament local de la Diputació de Tarragona (persona contacte Dolors Roo)..

* Consell de Mallorca

A traves de la web del Consell de Mallorca es disposa d’una interessant base de dades de

margers d’arreu que cal tenir en compte

www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/pedraensec.php?idioma=cat&opcio=99

Aquesta base de dades de margers és una eina de promoció laboral per als professionals

de la construcció en sec en l’àmbit europeu, i conté una relació de professionals,

diferenciada per països i regions. A l’apartat de cada marger, hi figuren les dades

personals i un breu currículum vitae.

54

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ L’elaboració d’aquesta base de dades constitueix una de les accions previstes en el

programa REPS (Xarxa Europea de la Pedra en Sec), finançat amb fons europeus dins la

iniciativa INTERREG III-C, en qual participen 11 regions europees; el Consell de Mallorca

n’és el coordinador.

Cal destacar que un dels països que compta amb més professionals de la pedra en sec és

França.

6.11. Legislació

En primer lloc, cal apuntar que no hi ha legislació específica al respecte, per tant se citaran

les normatives i elements legislatius les que inclouen aquests elements de manera

indirecta.

* Legislació comunitària i internacional.

La legislació comunitària i internacional és abundosa pel que fa a normatives que

permeten impulsar la protecció del patrimoni de la pedra en sec.

L'any 1954, el 12 de desembre, els governs membres del Consell d'Europa varen promoure

la Convenció Cultural Europea per tal d'encoratjar als estats membres a fomentar i

preservar un patrimoni cultural que ja es considera comú. El 3 d'octubre del 1985 es

proclamà la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic Europeu, que

declara protegibles aquells espais on es combinen l'obra de l'home i la natura, remarcables

pel seu interès social i tècnic. El consell de ministres, en la seva recomanació (86)6, del 13

d'abril, promogué la defensa i la posada en valor de l'arquitectura rural. La recomanació

95(9), de l'11 de setembre, remarca la necessitant de tutela de les àrees de paisatge cultural.

I la 98 (4), del 17 de març, la conservació integrada de complexes històrics.

Al seu torn, la UNESCO, en les directrius de l'aplicació de la Convenció del Patrimoni

Mundial, estableix tres categories de paisatges culturals.

Així mateix l'ICOMOS, a l'octubre del 1999, ratificà les propostes plantejades tres anys

abans a Jerusalem, elevant-les a la Carta ICOMOS del patrimoni vernacle construït.

55

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ La Convenció Europea del Paisatge, esdevinguda a Florència el 20 d'octubre del 2000,

assentà els fonaments d'una política activa de protecció del paisatge en les seves diverses

manifestacions.

(Del memorandum de les jornades europees de pedra en sec, celebrades a Tarragona, juliol

2002)

* Llei del patrimoni cultural català (Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural

Català. - DOGC, núm. 1807, de 11.10.1993; correcció d'errades en el DOGC núm. 1825, de

24.11.1993).

Aquesta llei ens diu que per a poder protegir s’ha de conèixer el què es vol protegir, i per

això recomana inventariar aquells patrimonis susceptibles de ser protegits. Al mateix

temps atorga als ajuntaments la facultat de decidir què és patrimoni i si aquest s’ha de

protegir o no s’ha de protegir mitjançant la declaració de Monument cultural d’interès

local. Declaració Be Cultural d’Interès Local

* Projecte de llei de contractes de conreu (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm.

216, 5 de setembre de 2005).

A semblança de lleis anteriors recull referències a les construccions agràries de les finques i

als marges i murs de les mateixes.

6.12. Subvencions i ajuts

* Subvencions per activació turística del Patrimoni de Pedra en Sec:

- Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona: Subvencions anuals

destinades a programes concrets i activitats de promoció turística de patronats municipals

de turisme i ajuntaments. Més informació: Diputació de Tarragona, Patronat de Turisme.

* Pacte de Santes Creus: és el pacte territorial per a l'ocupació de les comarques de

Tarragona. L'Ajuntament d'Aiguamúrcia n'és l'entitat coordinadora i la Diputació de

Tarragona presideix el Comitè Director i té encomanada la Secretaria Tècnica. Són

subvencionables entre d’altres accions:

Eix 6. Implementació de les mesures generadores d'ocupació en l'àmbit turístic

56

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Mesura 6.1. Turisme rural

Mesura 6.2. Promoció turística

Mesura 6.3. Estratègies de desenvolupament turístic

* Entitats privades, com són empreses i fundacions de entitats financeres (“la Caixa”,

Caixa Catalunya (a través de la seva Fundació Territori i Paisatge), etc). que anualment

convoquen ajuts per actuacions sobre el medi ambient, patrimoni, etc.

* Pla Pilot Contracte Global d’Explotació. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i

pesca, a través de la Direcció General de Desenvolupament Rural, ha iniciat un programa

pilot, que integra un seguit de mesures d’ajut i de suport a les explotacions, com una nova

manera de gestionar els fons de desenvolupament rural amb un contracte que considera

l’explotació en la seva globalitat i que ajudarà a assegurar-ne la viabilitat i la continuïtat.

Aquest programa s’inicià amb l’aplicació d’un pla pilot durant l’any 2005 a les comarques

de l’Alt Urgell, el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà i el Berguedà, que permetrà provar-

lo i ajustar-lo abans de l’aplicació a tot el territori el 2007.

A l’àrea 2: Conca de Barberà tres dels punts recollits en el contracte i subvencionat són:

B2 Conservació i manteniment de marges i murs de pedra seca

Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els compromisos

Requisits. Caldrà especificar els metres lineals de marges i murs per parcel·la agrícola

conreada

Compromisos. Compromisos principals:

• Conservar, mantenir i protegir els marges i murs de pedra.

• No eliminar cap marge ni cap mur de pedra seca.

Compromisos secundaris:

• Realitzar les tasques de manteniment dels desguassos per evitar danys per erosió

hídrica.

• Evitar que l'aigua salti per sobre del marge o del mur.

57

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per metre lineal de marge o de mur de pedra

seca i any és de, 0,64euros/ml. S’estableix un màxim de 100 ml per hectàrea.

B1 Manteniment de marges vius en conreus herbacis

Beneficiaris. Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els

compromisos.

Compromisos. Compromisos principals:

• En marges entre parcel·les, on actualment existeixi marges arbrats o arbustius,

establir una franja de 3 metres d'amplada des del límit del marge, en la qual no es

podran utilitzar herbicides ni pesticides de cap tipus.

• La vegetació d’aquests marges no podrà ser eliminada mitjançant l’ús d’herbicides

ni de cremes, amb l’objectiu de preservar la biodiversitat i els hàbitats faunístics,

alhora que es redueix l’erosió hídrica i es millora el paisatge. Tampoc es podran

utilitzar plaguicides

Compromisos secundaris:

• La vegetació d'aquests marges ha de contenir vegetació arbustiva i/o arbòria.

• La vegetació arbòria existent a l'inici del compromís no es podrà eliminar.

• El manteniment de la vegetació herbàcia d'aquests marges i la poda dels arbres per

temes de seguretat s'haurà de realitzar un mínim d'1 vegada i un màxim de 2

vegades en el període de 5 anys i fora de l'època de nidificació d'aus (1 març a 31

de juliol).

Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per hectàrea i any és de 130,5 euros/ha.

La superfície auxiliable serà la resultant de multiplicar els metres lineals de marges vius de

la parcel·la per 3 metres d'amplada. En el cas que es sol·liciti per dues parcel·les separades

per un marge viu, caldrà respectar 3 metres d'amplada respecte el límit del marge a banda

i banda d'aquest. Superfície màxima per explotació sotmesa a aquesta mesura: 3 ha.

58


Inversions en la conservació del paisatge

Objectiu. Fomentar les inversions que suposin la conservació del patrimoni tal com

elements arqueològics o històrics.

Ajut. Es subvencionarà fins un 90% dels costos en elements no productius de les

explotacions i del 50% (60% en zones desfavorides) dels costos en elements productius de

les explotacions, a condició de que les inversions no suposin un augment de la capacitat

productiva.

Si es produeix un augment de la capacitat productiva, els percentatges de subvenció seran

del 30% (40% en zones desfavorides), si s’utilitzen materials contemporanis. Màxim de

20.000€.

Actuacions previstes:

• Aplicació dels criteris paisatgístics en la millora o construcció d’edificis i

instal·lacions agrícoles.

• Conservació i manteniment dels edificis tradicionals agrícoles.

• Rehabilitació integral de parets de pedra seca en mal estat de conservació.

• Conservació dels voltants del mas de l’explotació a través del manteniment de la

vegetació dels marges, tanques i petites masses forestals aïllades.

• Plantació d’arbrat per a la integració o/i ocultació de les edificacions que suposin

impacte.

• Canvi o harmonització de sistemes de tancament.

• Neteja de punts d’abocament incontrolat.

• Relocalització o arranjament de contenidors o altres elements impactants.

• Rehabilitar, substituir o enderrocar progressivament les estructures en estat precari

o en desús.

59

Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Programes europeus: Poder-se acollir als diferents programes i projectes europees que

engloben temes de medi ambient, patrimoni cultural, amb eix central sobre construccions

de pedra en sec. Més informació al Patronat Català Pro Europa (www.infoeuropa.org).

* L’Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona pot facilitar

assessorament i informació de subvencions per l’activació i impuls de les diferents accions

de revalorització del patrimoni de pedra seca.

Aquesta memòria la signen a Reus, a 5 de desembre de 2006.

Eduardo Soler Rosa Canela

Enginyer agrònom Tècnica de turisme

60

1. Motivació i antecedents · 2012. 1. 27. · El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de...

Documents

Transcript of 1. Motivació i antecedents · 2012. 1. 27. · El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de...