Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 1. Motivació i antecedents
El municipi de Vespella de Gaià és especialment ric en construccions tradicionals de pedra
seca, ja siguin murs i marges, trones o barraques. Aquestes darreres, de forma especial,
tenen un interès etnogràfic, cultural i paisatgístic evident, convertint-se, potser, en les
construccions de més antiga tradició de la terra baixa mediterrània, i repetides amb estils i
tècniques diferents, adaptats a les característiques de les pedres de cada indret.
Les barraques són elements no només plenament integrades al paisatge vespellenc, sinó
part definitori del mateix. La mediterraneïtat de Vespella té en les nombroses barraques de
pedra seca existents al terme un dels seus màxims exponents.
L’auditoria ambiental del municipi de Vespella de Gaià, realitzada el 1999, ja remarcava la
importància d’aquests elements tradicionals, i fixava en el seu pla d’acció diverses
actuacions encaminades al seu coneixement, promoció i recuperació.
Posteriorment, l’ajuntament de Vespella de Gaià s’ha manifestat interessat en realitzar un
inventari d’aquest patrimoni, no només com un element pur de coneixement – que ja de
per sí té suficient utilitat, per exemple, en el moment actual de revisió del planejament per
plantejar incorporacions al Catàleg de Béns Protegits – sinó com un treball funcional que
permetés cercar estratègies de posada en valor d’aquest patrimoni. La línia d’ajuts de
“Projectes Innovadors i Sostenibles” de la Diputació de Tarragona va ser l’eina específica
d’obtenció de fons i seguiment tècnic que ha fet possible la contractació del present treball.
2. Introducció al municipi de Vespella de Gaià
Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una
superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat pels
municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca.
1
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº1. Vespella en el context català Vespella en el context Tarragoní
Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia de referència del DMAH
Figura nº2. Localització Vespella
al Tarragonès
El municipi es situa a l’extrem nord-oriental de la
comarca, on les muntanyes que conformen el Bloc del
Gaià s’acosten més al mar i a l’est del riu Gaià, curs fluvial
que fa de divisòria natural entre Vespella i els termes
veïns de Vilabella i Renau.
Font: elaboració pròpia a partir de tríptic del Consell Comarcal del TArragonès
El municipi limita al nord amb Salomó, a l’est amb Bonastre, la Pobla de Montornès i la
Nou de Gaià, al sud amb la Riera de Gaià i a l’oest amb Vilabella, Renau i el Catllar.
2
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Tot i la seva important extensió, la població resident habitualment a Vespella de Gaià és
poc destacable (en el context comarcal del Tarragonès), tot i que el fenomen estacional
mereix un comentari a banda, tal i com es comenta posteriorment.
Al terme municipal de Vespella de Gaià hi existeixen un total de 4 entitats urbanes o nuclis
poblacionals. De nord a sud en el terme municipal, aquestes entitats urbanitzades són:
Urbanització Sant Miquel, la vila de Vespella de Gaià, els Masos de Vespella i la
Urbanització la Coma.
Taula nº1. Superfície urbanitzada de Vespella de Gaià i
percentatge respecte el total del nucli
Nuclis habitats o
urbanitzacions
Superfícies % respecte el total
del municipi
Urb. Sant Miquel 41.1 ha 2.28
Vila de Vespella 46.2 ha 2.56
Masos de Vespella 5.3 ha 0.29
Urb. La Coma 4 ha 0.22
Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial de referència
3
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Font: base cartogràfica del DMAH (supu
Figura nº3. Distribució sobre el
territori de Vespella de la
superfície urbanitzada del
terme
El territori del municipi de Vespe
part integrant del conjunt de turo
Tarragonès de les planes agrícol
diversos cursos fluvials que
l’important riu Gaià, que serveix
l’agricultura tradicional mediterrà
vinya dominà el paisatge fins a
garrofers, arbres ben adaptats a l
municipi – amb grans zones amb
del “tapassot”. Com a tapassot
profunditat, sobre la que han se
notablement el conreu i a les zone
Urb. Sant Miquel
Vila Vespella
Masos de Vespella
Urb. La Coma
rb.mmz)
lla de Gaià té un relleu relativament accidentat, formant
ns calcaris que separen els terrenys litorals del nord del
es de l’est de l’Alt Camp. Així, l’espai està drenat per
descendeixen en direcció nord-sud, començant per
de límit occidental del municipi. En aquest territori,
nia de conreus arboris de secà va ser la única possible; la
principis del segle XX, per ser després substituïda pels
es condicions climàtiques i als condicionants edàfics del
poca profunditat de sòl per la presència molt superficial
es coneix una crosta d’espessor variable, a escassa
dimentat restes al·luvials de recnt formació. Dificulta
s obagues és útil per recollir-hi l’aigua.
4
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ El relleu en pendent i l’excés de pedra va motivar la construcció de notables paisatges de
pedra en sec, des de marges que delimiten parcel·les fins a les barraques utilitzades com
aixoplucs per homes i bestiar, o com magatzems d’eines.
3. L’inventari de les construccions de pedra seca.
3.1. Metodologia de treball de camp/gabinet
Per realitzar l’estudi de les construccions de pedra seca del municipi de Vespella de Gaià
es disposava d’una eina molt vàlida: el cadastre de 1957. En aquest cadastre, conservat en
molt bon estat a l’ajuntament de Vespella, ve marcat d’una manera molt clara a totes les
parcel·les allà on apareixen el concepte “barraca” i “caseta”.
Es va realitzar primer un treball de gabinet en el qual es va repassar de manera exhaustiva
el cadastre i es marcaren sobre cartografia actual a 1:5.000 totes les localitzacions que
apareixien al cadastre amb aquesta denominació. També es van marcar d’altres que es van
creure interessants, com les marcades amb la denominació “corral” i les marcades amb la
denominació “sínia”. Es van marcar, amb aquesta metodologia, 157 elements. La
localització dels mateixos pot ser observada al plànol nº1.
Per poder realitzar la feina de camp es va dissenyar una fitxa de presa de dades – es pot
consultar a l’annex nº1 – que es basava en altres treballs d’inventari realitzats – la Fatarella,
el Pla de Santa Maria, Montblanc – on es recollien les dades bàsiques necessàries per
prendre en camp.
Amb la cartografia ja marcada, es va procedir a realitzar els itineraris de cerca i descripció
dels elements utilitzant la xarxa de camins públics del municipi, buscant activament els
elements marcats però també incorporant-ne d’altres que es trobessin al pas. El treball de
camp s’acompanyà amb la comprovació de dades de coordenades mitjançant GPS i la
presa de fotos digitals d’un mínim de 1 Mb de resolució.
5
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Els resultats van ser que finalment s’han elaborat fitxes de 86 elements, dels quals 83
corresponen a barraques. Per una banda, nombroses de les localitzacions denominades
com “caseta” van correspondre realment a casetes de planta rectangular i teulada d’una
aigua). En d’altres casos, a la localització marcada ja no hi havia cap element, per la qual
cosa s’ha d’entendre que va ser destruït en el període des de l’elaboració del cadastre de
1957 fins a l’actualitat – per exemple alguns elements semblen haver estat destruïts per la
traça del TAV. També hi ha constància de que als anys, 70 causa de a canvis de cultiu
s’havien eliminat algunes de les barraques. Alguns elements han estat inaccessibles, per
situar-se actualment en indrets forestals sense camins, o en la influència del congost del riu
Gaià en indrets inabarcables.
Les localitzacions que no s’han pogut visitar corresponen a les barraques 126, 127, 128 i 129
– situades a la Muntanya de Nostre Senyor, espai forestal molt inaccessible entre la via del
ferrocarril i la carretera de la Nou de Gaià a Salomó -, així com la localització 119 – situada
a un espai forestal de la Serra de l’Hivern - , la localització 155, en un indret poc accessible
del Fondo del Manou, la localització 95 i 96, a l’oest del mas d’en Noi, la localització 86, en
turons forestals de la zona de la Clua, i les localitzacions 58, 59, 65, 76, 77, 78 i 79, en
indrets allunyats prop del congost del riu Gaià.
Al mateix temps, durant la feina de camp s’han trobat 14 barraques que no havien estat
anotades en la feina de gabinet amb el cadastre. Corresponen a les localitzacions 158 a 171.
La localització de tots els elements dels quals s’ha elaborat fitxa pot ser observada al plànol
nº2.
Totes les dades de les fitxes elaborades han mantingut la numeració inicialment
plantejada, per tal de fer comprensible la relació entre la cartografia i les fitxes, i així poder
seguir, mitjançant l’evolució de la cartografia, el raonament metodològic.
Cal remarcar que alguns elements no han pogut ser visitats per trobar-se en indrets
inaccessibles però sí s’han pogut visualitzar des de la llunyania i constatar la seva
6
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ presència. Per aquests s’han tret fotografies amb zoom i s’han pres les dades que
l’observació llunyana ha fet possible, i per tant les fitxes resulten incompletes.
Les dades preses en camp s’han incorporat en una base de dades de Microsoft Access
preparada per l’ocasió i que reprodueix els camps d’informació dels quals s’han pres
dades, així com permet la incorporació de les fotografies preses per cada element. Del
formulari de la base de dades s’ha extret l’inventari en sí, que s’incorpora a l’Annex nº1.
3.2. La participació i la comunicació
El projecte ha plantejat una sèrie d’accions de comunicació i participació encaminades a
reforçar el projecte, en dos sentits complementaris:
a) Donar a conèixer entre els ciutadans de Vespella de Gaià el fet de la realització de
l’inventari i despertar l’interès sobre el patrimoni de la pedra seca.
b) Recopilar dades d’interès sobre aquest patrimoni en el municipi mitjançant la
identificació i l’entrevista a personatges-clau que poden proporcionar dades
significatives al respecte.
Les diverses accions realitzades han estat les següents:
- Elaboració de dues notes de premsa, una a l’inici del procés (explicant les
característiques i objectius de l’inventari) i una altra al final del projecte
(aquesta darrera donant compte dels resultats del mateix). Com a resultat,
el Diari de Tarragona ha elaborat un article publicat el 24-9-2006. Les dues
notes de premsa i els articles originats a partir de les mateixes s’adjunten a
l’annex nº2.
- Elaboració i presentació d’un pòster (format A-3) sobre el projecte al X
Congrés Internacional de Pedra Seca, celebrat a Montalbán (Terol) la tercera
setmana de setembre. S’adjunta aquest pòster a l’annex nº2.
- Realització d’una presentació pública del projecte, realitzada el dimecres
dia 11 d’octubre de 2006 a les 19h, a la sala d’actes del mas d’en Planes. En
7
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
aquesta sessió, a la que assistiren una trentena de persones, es presentà una
petita comunicació – que s’adjunta a l’annex nº2 – sobre els resultats de
l’inventari realitzat al municipi, així com un audiovisual explicatiu sobre
l’experiència del Pla de Santa Maria, com exemple interessant d’elaboració
de rutes de coneixement i posada en valor del patrimoni. En aquesta
presentació, a més, es va recabar informació interessant dels participants
que ha pogut ser utilitzada a la diagnosi.
- Identificació, conjuntament amb l’ajuntament, de les persones residents a la
zona amb coneixements sobre la pedra seca. S’han entrevistat una persona
de Vespella, una de la Nou de Gaià (amb terres a Vespella) i una del Catllar.
* Pere Mª Sanromà i Fortuny, veí de Vespella des del seu naixement. Jutge
de pau del municipi, i professionalment es dedica a la construcció de pous,
es considerat un destacat sauri.
Considera que totes les barraques existents a Vespella són anteriors al segle
XX, ni al seu pare ni avis havia sentit cap referència a la construcció
d’aquestes. La majoria de barraques les coneix pel seu nom com: barraca del
Boraret, del Dido, del Rovira, del Coix, del Pedro, del Cadernal, etc. Destaca
el gran valor d’una era no acabada (era del Xeco), feta en pedra i situada a
tocar del poble (a 1km aprox.). Explica algunes contalles en relació a les
barraques, com hi dormien els transeünts (a la barraca del Pedro un hi va
viure durant uns set anys). Recorda també, com de petit anava amb els
amics a caçar “cotxes”, uns moixons negres que es posaven dins a les
barraques, un dels joves, el més alt, tapava la porta de la barraca amb una
manta, i els altres equipats de llanterna i escombres mataven els ocells allí
refugiats.
Explica que als garroferals les barraques són més fermes que en vinyes, sent
la terra on hi ha garrofers més dolenta. La pedra de la zona és una pedra
tova rogenca, amb molta llosa. Ens facilita informació sobre lèxic.
(Entrevista feta el 27 d’octubre de 2006)
* Josep Gironès i Descarrega, veí del Catllar i autor del llibre “L’art de la
pedra en sec a les comarques de Tarragona” (Diputació de Tarragona, 1999)
8
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
i gran coneixedor d’aquestes construccions. Ens facilita informació sobre
les característiques de les barraques de la zona, així com de lèxic i
d’iniciatives que es podrien impulsar, resaltant la conveniència d’actuacions
supramunicipals de promoció de les construccions de pedra en sec del
Tarragonès. (Entrevista feta el 4 d’agost del 2006).
* Pere Rovira, veí de la Nou de Gaià, pagès amb una granja al terme de
Vespella, és propietari de diverses barraques en terres de la Nou a tocar
amb Vespella. Ens explica les característiques de les barraques de la zona, i
ens ensenya les seves barraques. També fa apunts sobre el lèxic (apuntant
com els lliris de Sant Josep, a la zona es coneixen com gargils-garjols). Dóna
informació sobre localització de barraques de Vespella. (Entrevista feta el 6
de juny de 2006)
* Josep Zaragoza, veí del Catllar. Treballa a l’ajuntament del Catllar. Gran
coneixedor del Tarragonès i de les construccions de pedra seca d’aquest
territori. Explica les diferents tipologies de barraques de la zona, fent
especial esment a les plantes (la majoria rectangulars i quadrades),
tancaments, elements d’aquestes, etc. També comenta la importància de les
trones que es troben sols als garrofers, i l’existència d’algunes crosses
(amuntegaments de pedra que aguantaven branques d’arbres). Senyala que
a Vespella a diferencia d’altres municipis, com al Catllar, als anys 40-50 hi
havia encara dos o tres margers, i que un d’ells (al tenir poca feina amb la
construcció de pedra en sec) es va posar a treballar a la construcció. Creu
que les barraques més antigues són de finals del segle XVIII, i que de les
últimes encara n’hi ha del segle XX (explica que a Vespella hi ha una
barraca amb una pedra del cotó que seria de després de la guerra civil).
Explica que amb uns amics arqueòlegs van fer un petit estudi de la
tipologia de les barraques de la part nord-oriental de la comarca, i van fitxar
part de les que van ser derruïdes per l’AVE, i també les que es van veure
afectades pels canvis a la carretera N-340. (Entrevista feta el 2 de novembre
de 2006)
9
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
* Tot i la voluntat d’entrevistar al Sr. Avelino Porta Folch (exalcalde de
Vespella i pagès, bon coneixedor del terme), i tots els intents fets també des
de l’ajuntament no ha estat possible entrevistar-lo, davant la seva negativa.
3.3. Resultats
S’han inventariat 83 barraques, 2 corrals i un pou. El nombre de barraques és prou
important, denotant una elevada densitat. Per exemple, El Pla de Santa Maria amb
35,1km2 tenen unes 210 barraques (l’inventari fet en té catalogades 176 però queda una
part del terme per inventariar). I a Montblanc el terme té 90,24 km2 i es van inventariar 181
barraques.
Com a àrees geogràfiques de distribució d’elements, destaca tot el terç sud del municipi –
al sud d’una línia est-oest imaginària que passés pels Masos de Vespella – així com una
zona al sud-est de la urbanització Sant Miquel, una àrea articulada al voltant de la
carretera de la Nou de Gaià a Salomó, i una àrea secundària al voltant del camí asfaltat de
la pedrera de Mas Blanc a la Coma.
Com a partides amb més concentració d’elements, i que es troben en millor estat, tindríem
els masets, el mas de Llagostera, els Marjots, Bombud, el Manou i l’Olivereta.
Estat de conservació
De les barraques catalogades, 27 tenen un estat bo – sense danys en l’estructura, sense
alteracions amb elements artificials - , 27 tenen un estat mig – amb petits danys en
l’estructura, amb abandonament evident o amb alteracions artificials importants – i 24
tenen un estat dolent – amb danys severs a l’estructura o amb alteracions molt importants
amb la incorporació d’elements artificiosos. En tres casos l’element només s’ha pogut
observar de lluny i no es coneix el seu estat. Existeix una relació important, però no
exclusiva, entre un estat bo i la presència de l’element en camps actius de garrofer, tal com
succeeix al sud i est del nucli dels Masos. En general, les barraques en pitjor estat se situen
en espais forestals, on l’activitat agrícola va ser abandonada fa temps, tot i que també
existeixen elements amb mala conservació en espais agrícoles actius.
10
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Conreu
En total, 32 elements se situen en parcel·les de garrofer encara actives, 1 en parcel·la
d’ametller, 3 en parcel·les d’olivera i la resta en espais agrícoles en diferent estat
d’abandonament, una vintena llarga dels quals corresponen a boscs ja ben consolidats.
Planta exterior
Sobre la planta exterior de la barraca, dominen els elements de planta rectangular (30) o
quadrada (26), tot i que a moltes de les rectangulars les diferències entre amplada i
llargada són molt reduïdes. Apareixen només 4 barraques de planta circular i en 17 casos
tenim altres tipus de planta, la major part de les quals corresponen a planta de
“ferradura”, és a dir, amb façana recta però costats i part posterior en semicercle; es tracta
de les barraques que estan inserides en marges. En 5 casos no s’ha pogut determinar, per
no haver pogut accedir, la tipologia exacta de la planta. Aquesta dominància de barraques
de planta quadrada o rectangular és típica d’aquesta zona del Tarragonès i del Gaià, en
contraposició amb l’àrea del Penedès on sol dominar la tipologia rodona.
Planta interior
Sobre la planta interior de la barraca, augmenta la proporció de barraques amb interior
circular, ja que sovint les barraques de planta exterior de ferradura tenen planta interior
circular. Hi ha 22 elements amb planta quadrada, 22 amb planta rectangular, 11 elements
amb altres tipus de planta – el·líptica, ovoidal, irregular que s’adapta a la presència
d’afloraments de roca o arrels de garrofers – i 11 elements dels quals no s’ha pogut
determinar, perquè no s’ha pogut accedir a l’interior a causa de tenir la porta tancada o
bloquejada per la presència de matolls o d’altres. La resta d’elements eren destruïts o molt
danyats, amb la coberta caiguda i l’interior ple de runa, dels quals no es podia garantir
una definició acurada de la planta interna.
Portal
Sobre la tipologia de portal, domina d’una manera molt clara la porta de Mig Punt (amb 56
elements) i nombres molt petits d’altres tipus de portal (6 d’arc primitiu, 1 de llinda, 5 de
11
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ llinda de llosa, 1 d’arc pla, 1 d’angle) i 12 casos en els quals no s’ha pogut determinar per
ser el portal invisible – tapat per matolls – o estar destruït.
No s’ha trobat cap inscripció de data a portals, o a les llindes que els suporten a les
poques barraques que tenen aquest tipus de portal. Per exemple, al Bages moltes
barraques tenen una data inscrita a la llinda.
Orientació del portal
Sobre l’orientació, aquesta és molt variable i ve molt determinada per la topografia del
terreny, sobre el qual s’assenta, de manera coherent, l’element. Així, donat els pendents
dominants de la zona sud i sud-est del municipi – on hi ha molts elements - que miren al
sud-est, sol ser aquesta l’orientació majoritària.
Elements interiors
Sobre els elements interiors, apareix un conjunt notable d’estructures en l’interior
d’algunes barraques. Així, s’han catalogat fins a 20 menjadores o fornícules, 6 cocons, 3
cavitats, 1 penjador i un rebost. En 3 casos apareixen dos elements diferents dins la
mateixa barraca. Cal tenir en compte el fet de que en 11 barraques no s’hi ha accedit a
l’interior, per la qual cosa no s’ha pogut saber si existien o no elements interiors.
Elements exteriors
Quant als elements exteriors, no s’ha trobat una especial diversitat i riquesa. A part de la
inserció d’algunes barraques en marges, només s’han trobat dos cisternes, un paravents,
un marge amb escala, dos cocons i dos pous propers als elements. Com element més
destacat, però, cal citar la presència de trones, especialment al sud i est del municipi.
Arbrat de companyia
La presència d’arbres de companyia – elements arboris destacats i individuals plantats per
fer ombra i remarcar la presència d’un element – no és un fet habitual a Vespella de Gaià.
Només s’han trobat tres barraques amb algun exemplar que es pogués assimilar a un arbre
de companyia. Un dels casos incorpora un garrofer integrat amb una estructura de
semitrona a la barraca, i en els dos altres tenim una alzina i un petit nesprer.
12
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Coberta
Sobre la coberta, en tots els casos menys dos aquesta s’estructura amb pedruscall i terra –
menys terra quant més abandonada estigui la barraca – sovint coberta amb crespinells
(Sedum sp.) i més estranyament amb lliris (Iris germanica). En dos casos la coberta de la
barraca era de lloses. En totes les barraques el tancament ha estat de falsa cúpula.
Sobre el número d’estances, totes les barraques de Vespella són d’una estança excepte una
de força interessant – situada a tocar de la via del TAV – que en té dos, construïdes a més
d’una manera força original ja que la porta no es troba en el costat llarg sinó en un dels
curts. Malauradament, està tancada amb una porta de fusta i no s’hi ha pogut accedir a
l’interior. Una altra gran barraca situada a la zona dels Marjots i ensorrada sembla que
pogués haver tingut també dos estances.
3.4. Glossari
Per facilitar la comprensió de l’apartat de resultats anterior i facilitar també la lectura i
enteniment de les fitxes del Catàleg presentades a l’annex nº1, es presenta a continuació
un apartat de glossari que defineix el lèxic habitual emprat en la descripció de les
barraques de pedra seca.
Cal assenyalar que el lèxic relacionat amb el món de la pedra seca és força extens, i que a
més es dóna una gran variació en les denominació de diferents construccions i elements,
amb variants a tenir en compte. En aquest glossari s’han utilitzat les denominacions de la
zona del Camp de Tarragona, i referències a paraules utilitzades en altres indres.
Tipus de construccions de pedra seca
* Construccions d’usos agrícoles:
- De recer i guardar estris:
Barraques
Barraca de marge: barraca col·locada en un marge.
Aixoplucs: Construcció petita destinada a soplujar persones.
13
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Relacionades amb l’aprofitament de l’aigua:
Basses: Excavació feta a terra per recollir l’aigua de la pluja
Pous: Excavació feta en vertical per trobar aigua
Cisternes: Dipòsit subterrani destinat a recollir l’aigua de la pluja.
Cossiols: Espai per recollir l’aigua de la pluja sobre un rocallís i cobert.
- Vertebració del territori:
Marges: Construcció destinada a delimitar finques, a suportar la terra d’un bancal o
feixa, etc.
Aixarts: Acumulacions de pedra a semblança d’un marge però sense cap
funcionalitat de separació o suport.
Murs: Parets gruixudes. Obra realitzada per a la contenció de terres d’un bancal,
per delimitar terrenys, per encabir-hi pedra sobrant, etc.
Munts de pedreres sobreres, etc.
- De protecció d’arbrat:
Trones: Construcció coneguda també com valona o rogle (Al Baix Ebre i Montsià).
Disposició de pedres al voltant d’un arbre, per protegir-lo i amuntegar-hi
pedres sobrants.
Crosses: conjunt de pedres destinades a suportar el pes d’alguna branca amb
dificultats.
* Construccions d’usos ramaders: corrals, tancats,… on guardar-hi o refugiar els ramats.
* Construccions d’usos no agrícoles:
- Industrials tradicionals:
Pous de gel: espai destinat a la fabricació i conservació de gel, amb diverses
aplicats posteriors.
Forns de calç: Espai per l’obtenció de la calç.
Forn de guix: Espai per l’obtenció del guix.
- Relacionades amb l’alimentació:
Conillers: cavitats situades al tros on el pagès hi tenia conills.
14
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Arneres: Construcció destinada a la col·locació de les arnes (fossin de canyes i guix, o
fusta) per la producció de mel. En la majoria de casos, eren fornícules situades en un
marge ben encarades, en un espai amb molt de sol.
Cubs: Espais destinats a la elaboració de vi i/o oli.
Les Barraques
Les barraques, juntament amb els marges, són les construccions de pedra seca més
abundants i coneguts. Les barraques conegudes a altres zones com barraques de vinya,
barraques de pastor, mulasses, cabanes, etc. són estructures que servien de recer, per al
pagès, l’animal i la collita.
La majoria solen ser d’una sola estança. En alguns indrets en trobem de dobles, i fins i tota
alguna de tres i quatre compartiments.
Solen estar orientades al sud o a migdia per estar ben assoleillades. En la majoria disposen
d’un sol portal d’accés al seu interior, i no altres obertures (en casos excepcionals es pot
trobar alguna espitllera). Algunes barraques han tingut, o tenen una porta, però la majoria
estan obertes.
La planta de les barraques
Tipus de planta:
A.-Circular (és considera un tipus de planta més antic)
B- Quadrada (la més utilitzada)
C.- Interior circular / Exterior quadrada
E.- Rectangular
D.- Ferradura
F. G. H. - Composta
Altres. Irregular
15
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Figura nº4. Tipus de planta habitual en les barraques de pedra seca
Font: August Bernat
Portal (obertura d’accés)
- Llinda amb llosa
- Arc primitiu
- Llinda amb llosa i arc de descarga
- Arc pla
- D’angle – d’angle amb arc de descarga
- Portal de mig punt
16
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Cal destacar que la clau es la pedra central que tanca un arc.
Figura nº5. Tipus de portals habituals a les barraques de pedra seca
Font: August Bernat
Cal fer esment també als muntants (pedres col·locades en vertical en una obertura):
- verticals
- arquejats
- amb roca
- etc.
Tancament: (cubriment de la construcció a partir de les parts que s’aixequen abans, sol ser
la part més dificultosa de la edificació)
- Falsa cúpula (per aproximació de filades)
- Arcades succesives (volta de canó)
17
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Lloses
Coberta: (Part exterior de la barraca, en el mateix tancament)
Materal de cubrició: Pedruscall (pedra petita) i terra
Lloses: pedra plana i ampla.
Gargils Garjols: Nom que reben a la zona de la conca mitjà del
Gaià els lliris de Sant Josep, i que eren plantats sobre la coberta per
millorar la impermeabilització d’aquesta.
Elements
A l’interior i exterior de les barraques cal fixar-nos en la diversitat de detalls i cavitats.
Trobem:
- Els cocons (en algunes zones coneguts com frescals), estan a tocar de terra, és la
cavitat on s’acostumava a guardar el càntir perquè és mantingués l’aigua fresca.
- Les fornícules: Cavitat més elevada on es desava el menjar, el sarró,…
- Penjadors: pals posats entre les pedres per penjar-hi aliments o estris.
- Menjadores: espai on es posava el menjar (palla,etc.) a la mula, o al ruc.
- Escaletes o pujador (element exterior), que permetien accedir a la coberta, per refegir
pedres, retocar, etc.
- Caramull o cimeral, és la pedra vertical de coronació, en zones té un punt de
superstició, i és creu protegia a la finca dels mals esperits.
- Amagatalls: cavitats de diferents mides enmig de la construcció que passaven
totalment desapercebudes, per tal de poder amagar el que creien necessari.
- Paravent: Mur, paret de recer, per protegir del vent.
- Llenyer: Cavitat situada normalment al costat d’un barraca, i on s’hi guardava la
llenya.
Més lèxic a tenir en compte:
- Cindri: Motlle de fusta utilitzat per construir arcs o voltes.
18
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - Esquerda: Clivell que es produeix en una construcció, i que pot posar en perill el
conjunt de l’edificació.
- Marger o margener: Persona dedicada a fer marges.
- Reble o falca: pedra petita destinada a omplir els buits entre les pedres, i ajudar a que
quedessin ben pressionades.
- Tapassot: formació calcària de poca profunditat que dificulta el conreu de la terra.
- Rastell: Tècnica de coronament d’una construcció amb pedres col·locades en vertical o
lleugerament inclinades.
- Sinia. Sènia. Conjunt d’engranatges, moguts per força animal d’arrossegament,
destinats a pujar aigua d’un pou.
4. Diagnosi
La recopilació de les dades realitzada a la fase anterior haurà estat exhaustiva i haurà
permès aconseguir fer-se una idea de l’estat real del patrimoni de pedra seca – i altres
elements annexes – al municipi de Vespella de Gaià. Aquest “estat real” està relacionat
amb la seva dimensió, interès relatiu segons els contexts territorials, estat de conservació i
possibilitats de ser explotat com a actiu i recurs turístic.
Així, un treball de gabinet ha permès una diagnosi d’aquest patrimoni. Utilitzant la tècnica
DAFO estructurada segons l’estructura següent: “punts forts”, “punts febles”, les
“oportunitats” i els “reptes”. Pels diferents aspectes del patrimoni de la pedra seca i per
cada àmbit es presenten les conclusions resultants del tractament de les dades, redactades
d'una forma clara i concisa. Per punts forts s’entenen les característiques actuals del
patrimoni de la pedra seca municipal i del seu entorn que ajuden a mantenir una bona
qualitat del mateix i un interès relatiu alt; sota la denominació de punts febles s’han agrupat
les qüestions que degraden la qualitat d’aquest patrimoni; entenem com oportunitats els
factors que en un futur poden afavorir una gestió més sostenible del patrimoni de la pedra
seca, incloent l’explotació com actiu turístic, així com també les eines i situacions actuals
que mitjançant un reforç o potenciament de les mateixes puguin contribuir a aquesta
gestió més sostenible o eficient; finalment sota la denominació de reptes s’han aglutinat les
19
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ situacions futures que podrien degradar la qualitat del patrimoni i impedir la seva
recuperació o la seva posada en valor i també situacions presents que si no canvien
podrien degradar en un futur aquesta qualitat.
Punts forts Punts febles Patrimoni de pedra seca ric i
divers, ben distribuït en el
municipi i amb força elements
destacats, amb un percentatge
interessant amb alt grau de
conservació
El paisatge agroforestal de
Vespella té encara una bona
qualitat i els camins que el recorren
no tenen massa grau d’explotació
Pervivència de partides senceres
dedicades a conreus tradicionals
actius
La pràctica totalitat del patrimoni de
pedra seca se situa en propietats
privades
Una part important del patrimoni es
troba en un estat estructural dolent o
amenaçant runa
Una part important del patrimoni es
troba en finques abandonades cobertes
de massa forestal i sense cap ús.
Alguns elements interessants
propers a la urbanització Sant Miquel
han patit cert vandalisme
L’ofici de margener o treballador de
la pedra en sec sembla pràcticament
perdut a Vespella
20
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Oportunitats Reptes
• La pedra en sec desperta cada
vegada més interès a nivell general
com demostren les nombroses
iniciatives recents esdevingudes
• Existeixen iniciatives exitoses a la
demarcació sobre creació i
equipaments de rutes de la pedra
en sec
• No existeix cap ruta específica al
Tarragonès ni al Baix Gaià, qüestió
que confereix a la iniciativa de
Vespella un caràcter innovador
• Rutes ja consolidades com els
castells del Gaià permeten dotar de
sentit noves rutes turístiques al
municipi
• S’està elaborant el POUM que
presenta una oportunitat de
protecció d’aquest patrimoni
• L’abandonament de conreus i les
baixes perspectives econòmiques de
part dels garroferars tendeixen a
provocar un abandonament del
patrimoni de pedra seca
• Les barraques poden ser
transformades o reconvertides en usos
i actuacions poc adients al seu caràcter
patrimonial
• Resulta complicat incentivar i
promoure la reparació o reconstrucció
d’elements danyats dins propietat
privada. (Manca d’ajudes al respecte
per part de les administracions).
21
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 5. Actuacions proposades
5.1. Els itineraris
El projecte preveu plantejar tota una sèrie d’accions en format de fitxes que tenen una
estructura similar a les fitxes dels Plans d’Acció Local per la Sostenibilitat; aquestes fitxes
ordenen la informació d’una manera sintètica que permet copsar en una lectura fàcil i
diagonal les característiques i abast de les accions proposades.
Prèviament a passar a presentar les fitxes, s’ha realitzat una avaluació sobre les
possibilitats reals de dissenyar itineraris de coneixement del patrimoni de pedra seca en el
municipi de Vespella, ja que aquest és un dels objectius principals del treball. Sobre la
cartografia s’han marcat les barraques considerades de major interès – ja sigui per
característiques morfològiques com per bon estat de conservació, així com la presència
propera als camins - i s’ha tractat d’establir itineraris possibles. Aquest treball ha estat
realitzat conjuntament amb l’ajuntament en el si de les reunions de seguiment del projecte.
Els elements considerats de major interès s’han grafiat al plànol nº3.
Com a resultat, s’ha cregut possible realitzar dos itineraris de coneixement, articulats al
sud dels Masos de Vespella i a l’est del mateix. El primer itinerari permetria conèixer part
de les barraques entre el número 10 i el 32, utilitzant per a tal fi una traça de camins al sud
del mas d’en Planes, en concret el camí del mas de Llagostera i el camí dels Masos de
Vespella al Catllar, així com el camí de Vespella. Aquest itinerari podria combinar-se amb
el camí de servei del Tren d’Alta Velocitat i connectar amb futurs itineraris cap a la Nou de
Gaià, en una zona que concentra dins aquest terme nombroses barraques d’interès.
El segon itinerari utilitzaria el camí dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de
Salomó a la Nou de Gaià i el camí dels Masos de Vespella a l’Olivereta, permetent
l’observació de les barraques 1 a 8, així com els elements 137 a 142 i els elements 169, 170 i
171.
22
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Una variant d’anada i tornada de curt recorregut s’hauria d’estudiar amb més detall pel
futur en un camí que surt de la carretera de la Nou a els Masos i que permet observar els
elements 147, 162, 163 i 164.
La traça d’aquests itineraris proposats s’ha grafiat al plànol nº3.
5.2. Les fitxes de les accions
Les fitxes que incorporen les accions tenen la següent estructura:
Codi Acció Nom acció Descripció de l’acció/justificació:
Breu explicació de l’acció i memòria tècnica justificativa de la seva realització, en relació als punts de la diagnosi
Objectiu:
Llistat dels objectius que es persegueix (en) amb l’acció proposada
Agents implicats
Llistat orientatiu dels organismes o entitats implicades en el desenvolupament de l’acció
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Valor qualitatiu sobre la urgència temporal d’implementar l’acció. Escala de valors: alta, mitja, baixa
Si es tracta d’una acció ja engegada o no
Valoració aproximada del temps per desenvolupar l’acció, cas que es consideri susceptible de valoració
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Valor qualitatiu de la dificultat de realitzar l’acció proposada. Escala de valors: alta, mitjana, baixa
Codis d’altres accions proposades al Pla d’acció que hi puguin tenir relació
Indicació sobre cada quan és recomanable efectuar l’acció (cas que aquesta no sigui puntual)
Estimació econòmica
Valoració monetària aproximada del cost de l’acció, cas que l’acció es consideri susceptible de valoració econòmica Fonts de finançament
Llistat orientatiu de les fonts de recursos que poden ajudar a finançar l’acció.
Indicadors de seguiment
Paràmetre que permeti mesurar l’eficàcia en el compliment dels objectius. Possibilitat d’utilització d’indicadors suggerits per la Diputació de Tarragona
23
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ A continuació es desenvolupen les fitxes amb les diverses accions proposades:
Acció: 1. Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de
barraques del sud del municipi Descripció de l’acció/justificació:
Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement al sud dels Masos de Vespella que uneix el Mas d’en Planes amb la urbanització la Coma, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de nord a sud – 32, 31, 29, 166, 23, 20, 17, 16, 14, 13, 10. Aprofita els camins del Mas de Llagostera, el camí dels Masos de Vespella al Catllar i el camí de Vespella. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 11 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 29, 23, 13 i 10 que es troben a tocar mateix del camí, per la qual cosa caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita
Objectiu:
- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i l’activitat turística
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Alta Sense iniciar 1 any
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Alta 2,3 1 vegada, després manteniment de l’estructura
Estimació econòmica
15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros
11 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 1485 euros
Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 4580 euros Fonts de finançament
Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris
Indicadors de seguiment
Nombre de visitants
24
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 2: Equipament d’un itinerari de coneixement del patrimoni de
barraques de l’est del municipi Descripció de l’acció/justificació:
Es tracta d’elaborar un itinerari de coneixement a l’est i nord-est dels Masos de Vespella que uneix aquest nucli amb la urbanització de Sant Miquel I, permetent l’observació dels elements – ordenats per ordre d’aparició des de sud a nord – 3, 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 170, 171, 169, 138, 160, 140, 141. Aprofita els camins dels Masos de Vespella a la Nou de Gaià, el camí de l’Olivereta i el camí del Masot. Pel seu equipament necessitarà de 15 postes direccionals per aconseguir una bona orientació i 15 postes de senyalització de visibilitat d’elements. En tots els casos els elements són visibles a prop del camí, però no serà possible accedir als mateixos excepte en els casos 1, 169, 170, 171, 138, 160, 141 i 140 que es troben a tocar mateix del camí. En tot cas caldria establir convenis am els propietaris per permetre la visita.
Objectiu:
- posar en valor el patrimoni de pedra en sec del municipi per fomentar la seva conservació i
l’activitat turística
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Consell Comarcal del Tarragonès, Patronat de Turisme “Costa Daurada” de la Diputació de Tarragona, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya. Propietaris
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Alta Sense iniciar Un any
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Alta 1,3 Una vegada. Després manteniment d’elements de senyalització
Estimació econòmica
15 postes senyalitzadors a 200 euros cadascun: 3000 euros
15 postes de senyalització de visibilitat d’elements a 135 euros cadascun: 2025 euros
Tasques de desbrossada i arranjament de ferm en punts concrets: 2350 euros
Fonts de finançament
Organismes supramunicipals en ordres d’ajuts d’equipament d’itineraris
Indicadors de seguiment
Nombre de visitants
25
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 3: Recerca de sinèrgies i continuïtats amb municipis veïns Descripció de l’acció/justificació:
Es tracta d’una acció administrativa i política, en la qual l’alcalde o el consistori de Vespella de
Gaià hauria de fomentar que els municipis de la rodalia – el Catllar, Salomó, Bonastre, la Pobla
de Montornès, la Nou de Gaià, Renau, la Riera de Gaià i Vilabella – realitzin accions similars de
catalogació i inventari, per tal que es puguin connectar noves rutes supramunicipals que
lliguin elements i permetin posar en valor el seu conjunt; i/o impulsar iniciatives conjuntes de
promoció i revalorització.
L’ajuntament de Vespella de Gaià podria plantejar aquesta actuació en el si del Consell
Comarcal del Tarragonès i, alhora, realitzar contactes bilaterals amb els altres ajuntaments.
L’acció hauria de ser intel·ligent i aprofitar processos com Agendes 21 Locals i POUMs que
s’estiguin realitzant en d’altres municipis.
Cal destacar que ja a la Riera de Gaià hi hagut iniciatives amb el patrimoni de la pedra en sec:
una exposició l’any 2003, i un estudi d’aquestes construccions a un dels polígons del terme.
Objectiu:
- canviar l’escala del treball per donar-li més entitat i potencial
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià i ajuntaments veïns
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Mig Sense iniciar Sense termini
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Alta 1, 2, 8
Estimació econòmica
Sense cost.
Fonts de finançament
No necessita finançament
Indicadors de seguiment
Nombre d’iniciatives similars que s’engeguin en municipis veïns
26
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 4: Instal·lació d’un cartell turístic sobre les rutes de la pedra seca al
desviament de la carretera de Vespella Descripció de l’acció/justificació:
Instal·lació d’un cartell turístic de gran mida, format de cartells d’indicació turística de la
Generalitat de Catalunya a les carreteres, al desviament de la carretera TV-2021 des de la T-202.
El cartell hauria d’indicar “Rutes de la pedra seca” amb un esquema o croquis d’una barraca.
Exemple com el situat al Pla de Santa Maria a la C-37.
Objectiu:
Canalitzar fluxos de visitants cap a les rutes situades a Vespella
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de
Catalunya
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Baix Sense iniciar 6 mesos
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
mitja 1,2,3 Una vegada
Estimació econòmica
2.000 euros
Fonts de finançament
Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de
Catalunya
Indicadors de seguiment
IMD a la carretera TV-2021 en dies festius
27
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 5: Disseny i instal·lació de dos plafons interpretatius a l’entrada de les
rutes Descripció de l’acció/justificació:
Disseny gràfic, impressió i instal·lació de dos plafons interpretatius, un sobre les barraques de
pedra seca a Vespella (tipologia, formes, tècniques constructives, elements, història) i un altre
sobre el paisatge de la pedra seca en general (marges, cocons, abeuradors, cisternes, trones) i
els seus beneficis i interès.
Es tractaria de plafons amb unes dimensions mínimes de 120*90 cm, en quadricomia i
serigrafiat amb resistència als agents climàtics, suportats sobre estructura de postes de fusta
tractada de 12 cm de diàmetre i teuladeta antihumitat. Se situarien a l’inici de les dos rutes de
pedra seca – al sud del mas d’en Planes i a l’inici del camí dels Masos a la Nou a tocar de la
carretera TV-2021
Objectiu:
- facilitar la interpretació global del patrimoni de pedra seca
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Diputació de Tarragona
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
alta Sense iniciar Quatre mesos
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
baixa 1,2,3,4 Una vegada, amb reposició
en cas de vandalisme
Estimació econòmica
4250 euros
Fonts de finançament
Pròpies de l’ajuntament
Indicadors de seguiment
Visitants de les rutes
28
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 6. Realització de jornades sobre “la pedra seca a la Costa Daurada i el
seu potencial turístic”, al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:
Es tracta d’organitzar en el si del municipi de Vespella de Gaià unes jornades tècniques
encaminades a valorar el potencial turístic de la cultura de la pedra seca, centrada en l’àmbit de
la Costa Daurada però amb visions obligades cap iniciatives de posada en valor en d’altres
territoris.
Les jornades haurien de ser d’un mínim de dos dies, amb ponències completes de matí i tarda.
S’haurà d’habilitar el mas d’en Planes al respecte – equipament de projecció, cadires i taules...
Objectiu:
- fomentar el municipi de Vespella de Gaià com a centre d’estudi, difusió i posada en valor del
patrimoni de pedra seca
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de
Tarragona, entitats d’estudi i coneixement de la pedra seca
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
alta Sense iniciar A realitzar en un any
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
alta Una vegada, però es poden
realitzar jornades bianuals
sobre temàtiques similars
Estimació econòmica
7500 euros per pagament de dietes, publicitat i edició de ponències
Fonts de finançament
Ajuntament i Patronat de Turisme. Patrocini privat – per exemple empreses de serveis que discorren pel municipi, com ADIF o la concessionàries dels etilenoductes, o REPSOL – propietària de l’embassament del Gaià.
Indicadors de seguiment
Assistents a les jornades
29
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 7. Creació d’una biblioteca/centre de documentació sobre la pedra seca
al mas d’en Planes Descripció de l’acció/justificació:
Aprofitament de la infrastructura del mas d’en Planes per crear una petita biblioteca
especialitzada que reculli còpies de tota la bibliografia disponible sobre barraques de pedra
seca, ja sigui llibres, articles, revistes o fulletons, i també dispongui d’un ordinador on es
carreguin periòdicament els articles, informacions o webs relatives a aquest tema
Objectiu:
- situar Vespella de Gaià com un referent sobre l’estudi de la pedra seca
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
entitats de coneixement i difusió de la pedra seca
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
mig Sense iniciar 2 anys
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
alta Es tracta d’una actuació
contínua d’actualització de
fons bibliogràfics
Estimació econòmica
6000 euros inicials per adquisició de material informàtic, prestatgeria-arxivador i bibliografia.
Sense valorar el cost de tenir obert el centre en un horari determinat
3500 euros anuals per ampliació del fons
Fonts de finançament
Ajuntament de Vespella de Gaià
Indicadors de seguiment
Consultes realitzades al fons
30
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 8. Impartició d’un Taller ocupacional de mestre marger a Vespella de
Gaià i pobles de la rodalia. Descripció de l’acció/justificació:
Sol.licitar l’organització d’un taller ocupacional en l’especialitat de mestre marger picapedrer, per tal de poder formar persones en el treball de la pedra seca, per la seva posterior inserció en el món laboral i disposar a la zona de professionals d’aquesta feina. A la província de Tarragona s’han organitzat quatre tallers d’aquestes característiques, als Ports, al Parc Natural del Montsant (2005), a les Muntanyes de Prades amb seu a Vilaplana (2006) i a la muntanya de Sant Ramon amb seu al Pla de Santa Maria (2006).
Donades les característiques del taller, aquest agrupa actuacions a més d’un municipi (es podria demanar que la seu fos a Vespella, si la demanda partis d’aquest municipi i estudiar la inclusió de termes veïns), que consisteix en obres de millora a espais públics, com en la construcció de marges. En cada mòdul hi participen 8 alumnes (majors de 25 anys) durant un any, que reben formació pràctica i teòrica, un docent, un secretaria i un director del Taller.
Objectiu:
Formar professionals en el treball de la pedra seca per la seva inserció en el món laboral.
Agents implicats
Diputació de Tarragona (Unitat de Desenvolupament Local), Ajuntaments sol.licitants,
Departament de Treball (Servei d’Ocupació de Catalunya) a través de fons socials europeus.
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Mig En funció convocatòries 1 any
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Mig 1, 2, 3, 6, 7 Es podria demanar dues
vegades
Estimació econòmica
Mínima. La Diputació es fa càrrec de la major part de les despeses, que han de ser gestionades pel director del Taller d’Ocupació en funció d’un fons assignat. Fonts de finançament
Diputació de Tarragona i Departament de Treball (Fons europoeu)
Indicadors de seguiment
Grau de satisfacció, posterior inserció i obres realitzades al municipi amb pedra seca (marges,
barraques,...)
31
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Acció 9. Organització i realització de jornades específiques de reconstrucció
d’elements de pedra seca a Vespella de Gaià Descripció de l’acció/justificació:
Organitzar un curs de treball en pedra seca, demanant la col.laboració de la Fundació el Solà de la Fatarella i/o de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular. El curs que es podria fer al llarg d’un mes (els caps de setmana) mostraria nocions sobre la construcció de pedra en sec. I es podria aprofitar per dur a terme la restauració d’algun dels elements que s’inclourien als itineraris, amb previa autorització i conveni amb el propietari. Es demanaria subvencions a alguna entitat privada (caixes i/o empreses).
O igualment es podria pensar, com s’ha fet a la Bisbal del Penedès, jornades populars d’arranjament de construccions de pedra seca, comptant amb el guiatge d’algun especialista i la col.laboració de totes les persones interesades, per acabar amb algun àpat popular.
I la possibilitat d’organitzar un camp de treball a l’estiu per a joves amb l’objectiu d’acondicionar espais i reconstruir alguns elements de pedra seca.
Objectiu:
Millorar l’estat d’algunes de les construccions que actualment estan amenaçades, i poden perdres totalment si no s’hi actua.
Donar a conèixer el treball de la pedra seca, a tothom que hi pugui estar interessat tant del municipi com de fora.
Agents implicats
Ajuntament de Vespella, entitats o empreses col.laboradores, entitats públiques, propietaris de les construccions, etc.
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Alta Sense iniciar Variable
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Baixa 1, 2, 3, 6, 8 Es podria repetir
periòdicament
Estimació econòmica
En funció del tipus de jornada. Cost baix.
Fonts de finançament
Administracion públiques i/o col.laboracions d’entitats o empreses privades
Indicadors de seguiment
Participants, interès, elements restaurats.
32
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 10. Realització d’un projecte d’investigació sobre l’efecte del control
d’erosió en vessants produïts pels marges Descripció de l’acció/justificació:
Els vessants i pendents dels turons mediterranis han estat transformats secularment per l’agricultura mitjançant la construcció de marges de pedra seca, amb la funció de crear sòl fèrtil i profund i controlar l’erosió. L’abandonament dels conreus tradicionals ha motivat la caiguda i destrucció de molts marges, per la qual cosa, aquesta funció tan important però tan poc valorada i coneguda, s’està perdent.
L’acció planteja implicar l’IRTA en la realització d’un projecte d’investigació en camp sobre la quantificació de les funcions de control d’erosió de les zones abancalades, en comparació amb d’altres zones on els marges ja han desaparegut. Les dades obtingudes podrien posar en valor aquest patrimoni
Objectiu:
- dotar d’arguments la necessitat de conservació del patrimoni de pedra seca
Agents implicats
Ajuntament de Vespella de Gaià, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya, IRTA
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Alt Sense iniciar Projecte a 6 anys
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Alta Una vegada, tot i que podria tenir continuïtat amb la creació d’una estació contínua d’estudi
Estimació econòmica
Projecte d’alt cost (desenes de milers d’euros) que caldria valorar segons les tasques
específiques a realitzar i l’abast del mateix
Fonts de finançament
IRTA i els seus donants. Unió Europea
Indicadors de seguiment
Resultats obtinguts
33
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 11. Elaboració d’una exposició sobre les barraques de Vespella Descripció de l’acció/justificació:
Realització d’una exposició sobre les construccions de pedra seca de Vespella, a partir de les
imatges de l’inventari (com recentment a l’agost 2006 s’ha fet a Mont-roig del Camp).. Veure
informació sobre aquesta exposició a l’annex 3 i referències a d’altres exposicions al punt 6.6 de
la memòria
Objectiu:
Donar a conèixer el patrimoni de pedra en sec del municipi.
Agents implicats
Ajuntament de Vespella
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Alta Sense iniciar 3 mesos
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Baixa 12 Una vegada
Estimació econòmica
1500 € (inclouria material i difusió)
Fonts de finançament
Ajuntament (fons propis) / Col.laboracions d’entitats privades
Indicadors de seguiment
Interés que desperti l’exposició i informacions que a partir d’aquesta se n’obtinguin.
34
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 12. Concurs de fotografia sobre les contruccions de pedra en sec Descripció de l’acció/justificació:
Concurs de fotografia sobre les construccions de pedra seca i el paisatge rural de Vespella
Objectiu:
Promoure la revalorització de les construccions de pedra en sec (tan de barraques, trones,
marges...) a través de la participació en un concurs. I poder amb les imatges guanyadores fer
una exposició i promoció (calendari a repartir pel poble, pòsters, postals...). Concurs que
podria ser obert tant als veïns del municipi com als interessants d’arreu.
Es podria seguir l’exemple de la Bisbal del Penedès on ja s’ha organitzat un concurs d’aquestes
característiques.
Agents implicats
Ajuntament, entitats del poble, escola, propietaris, etc.
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Mig Sense iniciar 6 mesos
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Baixa 11 Cada quatre anys
Estimació econòmica
400 €
Fonts de finançament
Es podria buscar esponsors pels premis (empreses, caixes, etc.)
Indicadors de seguiment
Participació i posterior promoció de les imatges guanyadores
35
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Acció 13. Declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) les barraques del terme
de Vespella Descripció de l’acció/justificació:
Promoure la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les barraques del terme de
Vespella. Com ja han fet altres municipis com Mont-roig del Camp, El Pla de Santa Maria, etc-
Aprofitar la redacció del POUM per engegar aquesta actuació
Objectiu:
Protegir les barraques, amb una de les poques eines que les administracions tenen a l’abast,
que es declarar les construccions de pedra en sec com a BCIL per garantir mínimament la seva
protecció i valoració. (Llei 9/1993 del 30 de setembre DOGC núm. 1807, 11 octubre de 1993).
Veure a l’annex 3 acord de ple de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria sobre declaració del
BCIL
Agents implicats
Ajuntament, Consell Comarcal del Tarragonès
Grau de Prioritat Estat d'execució Termini d'execució.
Mig Sense iniciar 6 mesos
Dificultat d’implementació Transversalitats Periodicitat
Mig Una sola vegada
Estimació econòmica
Sense cost (o mínim si cal encarregar informe tècnic)
Fonts de finançament
No són necessàries
Indicadors de seguiment
Grau de conservació dels elements posterior a l’aprovació del POUM
36
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
6. Inventari d’iniciatives i recursos d’estudi, promoció i posada en valor de la pedra
seca.
Per complementar els resultats d’aquest inventari i facilitar a l’ajuntament l’execució del
Pla d’Acció i/o la projecció de noves idees al respecte, s’ha elaborat un inventari exhaustiu
d’iniciatives, entitats, recursos i aspectes diversos relacionats amb la pedra seca en les
nostres terres. En aquest apartat es facilita un llistat dels mateixos, i a l’annex nº3 es
faciliten còpies d’alguns dels materials gràfics editats que poden servir com exemples del
que es pot fer a Vespella de Gaià.
6.1. Bibliografia
Una mostra de la bibliografia existent sobre les construccions en pedra seca i en especial
de Catalunya.
* Actas del I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. (2 vol.). Servicio de
Publicaciones de la Diputación de Albacete, 2002.
* Actas de la II Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca als Països
Catalans. Actes de la trobada editades per Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània,
dins de la col·lecció "Papers del Montgrí/25” 2005 - 127 pàgines.
* Actas del II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca. Edita: Gonzalez, J., López,
J.A., Valdiria, J.M. y Asociación para el desarrollo rural de Sierra Magina. Jaén, 2005. 389 p.
* Ambròs, M. Lourdes i Pubill, Biel. Les construccions en pedra seca, recurs per interpretar el
patrimoni. Revista “perspectiva Escolar” (2004). .
* Asens Aixalà, Jaume (1985). Construccions de pedra en sec al Priorat històric. Fulls de Treball de
Carrutxa. Núm. 19-20, p. 3-9.
* Artigas, R.; Camps, A.; Pascual, J. Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Barcelona:
Ajuntament de Sitges, 2003 - 253 pàgines - Mapa de situació.
* Bassegoda Nonell, Joan (1976) Las barracas de viña. San Jorge: Revista de la Diputació de
Barcelona. Núm. 98-99, p. 65-72.
* Bassegoda Nonell, Joan. “Construcciones rústicas. Cómo hacer una barraca de viña”. La
Vanguardia Española (18.4.1976)
37
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Benach Figuera, Joan. Les barraques de pedra seca d’Altafulla. Estudis Altafullencs. Núm. 3
(1979), p. 41-49.
* Bergadà i Múria, E. Antigues cabanes i altres construccions de pedra col·locada en sec. Molins de
Rei: Amics del Museu de Molins de Rei, 1986, 56 p.
* Bernat i Constantí, A. “Les barraques de pedra seca de la Conca Mitjana del Gaià”. Estudis
Altafullencs (1996), 20, p. 27-37.
* Bernat i Constantí, A. Les barraques de pedra seca a la conca mitja del Gaià. Barcelona: Fundació
Roger de Belfort, 1998.
* Bernat i Constantí, A. L’arquitectura agrícola de Vallbona de les Monges. Les Esgolfes (2001), 2, 20 p.
* Blanc, Laia “Marger, un ofici en extinció” 25.6.1999. L’Ebre (25.6.1999), pàg 28.
* Boronat, Joan. “Vespella de Gaià quiere proteger el legado de piedra seca”. Diari de Tarragona,
diumenge, 24 de setembre de 2006. p. 25
* Canela, R.M., Serra, M. et al. Llegat de pedra amb regust de vi. Estudi sobre les construccions de
pedra seca a Montblanc. Recerca de l’IPEC, 2003. Inèdit.
* Calviño Andreu, C.; Clar Monserrat, J. Les barraques de Llucmajor, una arquitectura popular.
Palma de Mallorca: Consell de Mallorca, FODESMA, 1999.
* Cassalé, G. “Vetllar pel patrimoni pagès”. Diari de Tarragona (2/09/2000), Reportatge, p.4-5.
* Castellana, M. “Renaix la vella arquitectura”. El Segre (8 agost 2000).
* Cases de Vinya. Guia d’arquitectura del camp. Centre de documentació de la demarcació de
Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1994.
* Català i Benach, B. “Arquitectura rural. Les barraques de pedra seca al Baix Penedès”. TAG,
revista del col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Tarragona. (2001), 24, p.14-15.
* Català i Benach, B. Bellesa rural al Baix Penedès, Sant Sadurní d’Anoia: Ajuntament de la Bisbal
del Penedès, Diputació de Tarragona, Col.legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona i empres
Jané Ventura, 2006, 275 p.
* Fucho Pascual, Felip. Les construccions de pedra en sec a la Terra Alta. Butlletí del Centre
d’Estudis de la Terra Alta. Núm. 32 (2000, 2n semestre). P. 36-41.
* G.C.F. “Denuncien l’enderroc d’una cabana de pedra seca a causa de les obres del tren d’alta
velocitat”. Diari de Tarragona (2.10.2002)
* Gallofre i Cornadó, Josep. Les construccions de pedra en sec a l’Albi (inventari), Ajuntament de
l’Albi, 2004.
* Gironès i Descarrega, J. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Tarragona:
Diputació de Tarragona, 1999, 198 p.
38
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec, l’art rural per excel.lència”. Lo Floc (1999), 161, p. 14-15
* Gironès i Descarrega, J. “La pedra en sec en el Tarragonès”. Revista BIC, 118 (Col.legi
d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida), setembre-octubre 2005.
* Gordillo Azuara, J.C. et al. Hacer hablar a las piedras. La piedra seca en el Parque Cultural del río
Martín y en la comarca de las Cuencas Mineras. Asociación Parque Cultural del Río Martín.
Alacón, 2006.
* Inventari del Patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Vols. 1,2,3. Fundació
Jordi Cases i Llebot, 1998
* Juvanac, Borut. Kamen na Kamen. Zalozba, Ljubljana, 2005. (Pedra Seca a l’Europa de l’Oest,
també amb referència a Espanya i Catalunya).
* L'Arquitectura dels oficis: 3r curset d'estiu d'arquitectura popular” (Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost
2002). Lleida: Pagès, 2003. 238 p. (Arquitectura popular; 3).
* Lassure, Cristian. Construire une cabane en pierre sêche: mode d'emploi. Paris: Études et
recherches d'architecture vernaculaire, 2003.
* Lassure, Christian et al. Cabanes en pierre sèche de France. Edisud, 2004.
* Les cabanes i els marges. 1r curset d’estiu sobre Arqutictura Popular. (Segarra-Urgell, del 7 a l’11
d’agost de 2000). Cervera: Associació Amics de l’Arquitectura Popular, 2001, 193 p.
* Les construccions amb pedra seca. Departament de medi Ambient. (1994).
* López-Monné, Rafel. Piedra sobre piedra y mucha sabiduría. La Vanguardia. Núm. 43075
(2001, 6 octubre) Vivir en Tarragona, p. 2.
* Marco, J. ; Rivas, F. Las casillas de pico de La Ciesma en Grisel. Ediciones Electrónicas del
Servicio de Patrimonio Etnológico, Lingüístico y Musical. Diputación General de Aragón, 2002.
* “Marges de pedra seca. Entrevista amb Frederic Cavallé i Serralima” Butlletí del C.E.
Alcoverencs, (1983), 21, p.9-10.
* Marges i vores, refugis de vida i diversitat. Departament de medi Ambient. (1995).
* Martín Vilaseca, F.; Serra i Batlle, R. Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues.
Barcelona: Pagès Editor, 1991. 145 pàgines.
* Martin, Fèlix; Preixens, Josep. Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès, 2005.
* Martínez i Labirra, M. Les barraques de pedra seca de Vila-rodona. Vila-rodona: 1994, 61 p.
* Mir Fullana, F. ; Ouziel Martínez, Ll. “Lesiones oculares en los trabajadores de pared seca
(margers) de Mallorca”. Mallorca: Anales de la Sociedad Ergoftalmològica Española - (1-2) 1999.
* Miralles, F.; Monfort, J.; Marin, M. Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: Un paisatge
humanitzat, Castelló: Diputació de Castelló, 2002, 181 pàgines.
39
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Miret i Mestres, M; Riu i Barrera, E. Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes.
Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1995, 21 p.
* Plans i Maestra, J. Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terma
de Sant Fruitós de Bages. Manresa: Secció d’Estudis del Centre Excursionista de la comarca del
Bages, 1994, p. 91
* Pomares, E. “Pels camps a la recerca de la pedra. La comissió del Medi Rural de
Torredembarra localitza i avalua el patrimoni arquitectònic pagès” El Punt [Tarragona] (25
juny 2002), p. 12.
* Rebés d’Areny-Plandolit, X. La pedra en sec a la Fatarella. La Fatarella: Fundació el Solà, 2001,
p. 60.
* Revista Pedra Seca. Del número 1 (setembre 2001) en endavant. Edita: Patronat de Sant
Galderic.
* Reynés i Trias, A.; Sastre i Arrom, V. Llibre de la pedra en sec, Palma de Mallorca: Edicions
de Turisme Cultural - Illes Balears, 2002, 119 pàgines - Text en castellà, català i alemany.
* Rivas, F. “¿Y eso de las casetas de falsa cúpula qué es?” La Estela, revista de la Asociación
Sancho Ramírez. (2001), 6, p.5-7.
* Roig Fontseca, Xavier. “De Masllorenç estant: un itinerari de construccions rurals de pedra en
sec”, revista El Porticó, núm. 31; juliol de 2004, pàg. 24-27.
* Rosich i Andreu, J. “Les cabanes de pedra seca” Vilaverd Parla (1995), 25, p. 9-12
* Roviras, A. [et al.] El Montgrí que hem oblidat. L’activitat tradicional al massís del Montgrí.
Torroella de Montgrí: Museu del Montgrí i del Baix Ter, 2001, 77 p.
* Rubio, Joan. "Construccions de pedra en sec", Barcelona: Anuario Asociación de Arquitectos de
Cataluña, 1914.
* Ruiz, Maite “Pedra a Pedra”. Diari. Terres de l’Ebre (11.9.2002)
* Sacares i Taberner, M. Recull de barraques i casetes de Llucmajor. Palma de Mallorca: Edicions
Miramar, 2000.
* Saéz Planas, Marià. “La Pedra Seca”. Quaderns de la Revista de Girona (Col.leció Guies),
núm. 47. Diputació i Caixa de Girona.
* Soler, Josep M. “Els constructors de barraques de vinya a la comarca del Bages. Jornades
Europees La pedra seca: revalorització d’un patrimoni comú europeu. Juliol 2002. Tarragona
* Soler i Bonet, J. Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages.
Manresa: Quaderns del Centre d’Estudis del Bages, 1994, 9, p.
* Soler Alcaide, N.; Vallès Campanera, J. Poemes de pedra seca. Valls: Edicions Cossetània, 2006.
40
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Soria, Marco A. “El Perelló proyecta recuperar el oficio de constructor de márgenes”. Diari
Tarragona (17.9.1998), pàg.25.
* Subirats Villalbí, M. (1992). “El paisaje de la comarca del Montsià y las construcciones de
piedra en seco”. Revista Narria, nº 57-58.
* Tubau, A. “La història de les barraques de vinya”. Diari de Vilanova (22 desembre 1995), p. 30.
* Vilaseca, S.; Vilaseca, M.L. “Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona:
las barracas de Montroig”. X Congreso Nacional de Arqueología, Zaragoza, 1969, 226-236.
* Violant i Simorra, R. Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Barcelona: Alta Fulla, 1990, 819p. (El Pedrís, 24). Edició original: Reus: Asociación de Estudios
Reusenses, 1955.
* VV.AA. Butlletí Monogràfic de Pedra Seca. Cercle d’Investigació i Documentació Medieval
de Catalunya, desembre 2000.
6.2. Recursos a internet
(Webs actives a novembre 2006)
Catalunya:
www.fundacioelsola.org
Web de la Fundació El Solà de la Fatarella (Terra Alta).
http://personales.ya.com/cidomcat/CABANES/index.htm
Web de la Revista Pedra Seca.
Amb blog sobre la pedra seca: http://blogs.ya.com/pedraseca
www.tarragona-goigs.org/tarragones/barraques.htm
Recull informació sobre les barraques de pedra al municipi de la Riera de Gaià, a partir de
l’estudi de les barraques de la partida de l’arboça (polígon 3) de la Riera, elaborat per
Sandra Giemeno, abril 2004.
www.stormpages.com/geven/delapedraseca/index.htm
Construccions de pedra seca al Baix Penedès
41
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ http://personales.com/espana/barcelona/barraquesvinya/index.html
Barraques de vinya al Bages
www.arquitecturapopular.com
Web de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular amb seu a Lleida
www.bisbalpenedes.com/pedraseca/
Construccions de pedra seca de la Bisbal del Penedès
www.pla.altanet.org/ajtms/pla/pedraseca/PedraSeca.htm
Construccions de pedra seca del Pla de Santa Maria. Informació de la Ruta de la Capona.
Aragó:
www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/epila/portada
Informació entorn a les “cabañas” i altres construccions properes a la ctra. Epila - Muel
(Aragó) Web: de Fèlix A. Rivas.
www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/pastoril/portada
Construcciones pastoriles en la comarca de Monzón. Web: de Fèlix A. Rivas.
www.aragob.es/edycul/patrimo/etno/grisel/portada
Treball d’investigació sobre Las casillas de pico de la Ciesma en Grisel
Mallorca:
www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra
www.conselldemallorca.net/mediambient/reps/
Implicació del govern de Mallorca en la protecció d’aquest patrimoni
www.mallorcaweb.net/esbarranc
Sobre el barranc de Biniaraix
42
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ La Rioja:
http://canales.larioja.com/vino/suplemento2000/guarda.html
Informació sobre les construccions de pedra seca conegudes com “guardaviñas”
País Valencià:
http://www.geocities.com/Athens/Olympus/9673/barraques.htm
Barraques de Catí
Italià:
www.salveweb.it/pajare.htm
Sobre paisatges i construccions en pedra seca
França:
www.pierreseche.com
Web del Centre d’études et de recherches sur l’Architecture Vernaculaire de Paris.
www.pierreseche.net
Web de l’Associació Pierre d’Iris.
www.dedaele.com/capitelles/
Les capitelles en Uzège (Languedoc – Rousillon)
http://perso.orange.fr/arethuse/reconstruction_en_pierres_seches.htm
Reconstrucció en pedra seca (Bretaña)
Europa:
www.humanrights-observatory.net/pierre-seche/pedracat/pedraseca.html
Aglutina activitats entorn de la pedra seca, amb la informació de les Jornades Europees de
la Pedra Seca, fetes a Tarragona el juliol del 2002.
Australia:
www.astoneuponastone.com
43
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Canada:
www.jboyweb.com/drystonewall
The Dry Stone Wall Association of Canada
6.3. Guies didàctiques
* Aigua sobre pedra - Guia didàctica de les construccions en sec, elaborada amb el suport
del programa VOLCAM de voluntariat ambiental - Àngels Grau / Miquel Bové - Edita
GEVEN Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès -23 pàgines.
* Guia didàctica: "Anem a la Fatarella, itinerari de les construccions de la pedra en sec
per la Serra de la Fatarella." Fundació El Solà, La Fatarella, 2002.
6.4. Rutes i itineraris de pedra seca a Catalunya
(De la major part dels itineraris existeixen fulletons explicatius a disposició dels visitants).
A la província de Tarragona:
- El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Al llarg de 1’7km per un camí del tot
planer es poden visitar un total d’onze construccions de diferent tipologia. Itinerari
totalment senyalitzat que pot fer-se lliurement o a través dels guies que
l’ajuntament posa a disposició.
- Mont-roig. Ruta de la pedra seca. Fulletons explicatius. Exposició. DVD.
Actualment estan preparant un llibre.
- Itineraris de Santa Oliva. Proposta de tres itineraris de descoberta.
o La ruta del Nucli Històric
o La ruta del Camí Vell del Vendrell
o La ruta de l’Albornar
- Itineraris d’arquitectura popular de Banyeres del Penedès:
o Ruta del nucli de Banyeres
o Ruta de Saifores a la Plana de Cal Mata
o Ruta del Priorat de Banyeres a l’Albornar
- Perelló. Ruta dels Marges.
44
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
- Montsià. Itineraris sobre la pedra seca a l’entorn de la Barraca de Quicolis
(Freginals) i la Barraca de l’Ametlla (Amposta). Museu del Montsià.
- Priorat. Sender a peu de la Roca. (Consell Comarcal del Priorat)
- L’aula de natura “Les Esplanes” de Nulles ha traçat una ruta per visitar
construccions de pedra. La ruta pot durar unes dues hores caminant. Adreçat a
nens i joves en edat escolar.
A altres punts de Catalunya:
- Torroella de Montgrí: Ruta del Vent. Descoberta elements pedra seca del massís.
- Les Preses (la Garrotxa) Parc de Pedra Tosca. Itineraris senyalitzats on es troben
diferents cabanes de pedra seca, fetes amb pedra volcànica)
- Rellinars. El racó de les Fonts. Itinerari senyalitzat que visita trets característics del
paisatge rellinassenc: les fonts, les antigues vinyes, barraques i vistes a Montserrat.
- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Excursions senyalitzades sobre la
pedra seca. Visita a diferents barraques del Parc.
- Bages. Descoberta de les tines de pedra seca. Itinerari a les tines al mig de les
vinyes de la Vall del Flequer.
- Ruta de les barraques de Sant Pau d’Ordal
- La ruta de la pedra seca (Calders), uneix els elements més destacats de pedra seca
de Calders i de Monistrol de Calders.
Mallorca:
- Ruta de la Pedra en sec (GR-221). Itinerari senderista. Aquesta ruta s’ha dividit en 8
etapes i 3 variants que permeten travessar la serra de Tramuntana d’oest a est.
Aragó:
- Recorregut entorn a Radiquero. (aprox. 3 hores a peu). Formant part de la natura
humanitzada, s’aixequen petites construccions de pastors i agrícoles en clara
sintonia amb el medi que les envolta. A través d’aquest senzill recorregut serà
possible observar les seves diferents tipologies. Més informació i mapa:
www.radiquero.com/casetas/
45
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
- Ruta de la Piedra Seca. Cantalobos, Montalban (Teruel). Un dels senders
senyalitzat del Parc Cultural del Río Martín. Recorregut de 45 minuts
aproximadament.
Valencia:
- Vilafranca (Ports – Castelló). S’han dissenyat tres rutes perquè els visitants del
Museu de Pedra en Sec de Vilafranca coneguin de prop els paisatges de pedra seca
que han marcat la fisonomia del terme. S’ha senyalitzat la primera de les tres rutes.
6.5. Associacions i entitats catalanes dedicades principalment a la promoció del
patrimoni de pedra en sec.
* Amics de l'Arquitectura Popular Rambla d'Aragó, 31-Entresol, 2a 25003 Lleida
e-mail: [email protected]
L'associació pretén reunir els interessats en tota mena de construccions rurals tradicionals:
les diverses variants de cabanes i barraques, perxes, pous, aljubs, etc., així com els marges,
pletes, pous de gel, hostals, masies i altres edificacions característiques. L'objectiu general
és estudiar i revalorar aquest patrimoni, incidint en els elements més reconeguts, que són
les construccions de pedra en sec.
Defensar aquestes construccions davant els canvis que afecten actualment el camp, de
manera que s'eviti la desaparició natural o provocada de totes aquelles que mereixen ser
mantingudes per llur valor constructiu o paisatgístic, o que siguin representatives a la seva
localitat. Reparar materialment, dins les nostres possibilitats, aquelles construccions on la
precarietat per abandonament, o la degradació per mal ús, justifiquin l'acció pedagògica
destinada a salvar-les o a restaurar la seva estètica.
En aquest sentit es promouen concursos de reparació i millorament -i, encara, de nova
construcció- d'aquests elements, destinats a fomentar la consideració dels propietaris
rurals per aquest patrimoni, actualment menystingut i en clar perill de desaparició.
* Fundació El Solà - La Fatarella
C/ Solà, 23 43781 - La Fatarella tel. 977 413 902 mail: [email protected]
46
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Entitat sense ànim de lucre creada l'octubre de 1999. La seva finalitat és contribuir a
l'estudi, la conservació, el desenvolupament i la divulgació del patrimoni cultural,
principalment de la Fatarella, però també de la Terra Alta i de les comarques veïnes de
parla catalana, amb una atenció especial als sistemes de construcció en pedra en sec.
a Fundació el Solà es un centre de documentació i d'interpretació del patrimoni cultural i
natural, que disposa de mitjans escrits, fotogràfics i audiovisuals d'un banc de dades
informatitzat sobre la Fatarella, la Terra Alta i les comarques veïnes. La Fundació treballa
per ampliar el seu fons bibliogràfic i documental i organitza exposicions, conferències i
cursos de formació, entre altres.
* Patronat de Sant Galderic. Apart. postal núm. 19.100 – 08080 Barcelona. Tel. 933 521 275
Email: [email protected]
El Patronat de Sant Galderic impulsa un treball de conscienciació sobre la importància de
la conservació i rehabilitació dels principals vestigis de l'arquitectura rural realitzada amb
la tècnica de pedra seca. D’aquest patronat en neix la revista Pedra Seca, que de forma
periòdica publica articles sobre les construccions de pedra en sec.
I tot i no ser una entitat catalana, però pel seu pes en la promoció de la pedra seca a
Europa, cal destacar:
SPS/ Societé Pierre Sèche
“Maison de l’Archéologie”, 21 rue Repúblique
83143 Le Val – França
Tel. (0033) (0)4 94863924
Mail: [email protected]
Societat Científica Internacional per l’estudi pluridisciplinar de la Pedra Seca, són els
impulsors dels congressos internacionals de pedra seca que celebren cada dos anys.
47
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ 6.6. Material de promoció
Pòsters:
* La Fatarella. Fundació El Solà. Pòsters de la pedra en sec. La Fundació ha editat una
col·lecció de 7 pòsters amb imatges d'algunes de les construccions de pedra en sec més
característiques. Format 40x60 cm
* El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. Pòster promocional de la ruta.
* L’Alt Camp. Pòster “Construccions de pedra en sec a l’Alt Camp”. Realitzat per August
Bernat.
* Vallbona de les Monges “Les Cabanes de Volta. Vallbona de les Monges”. Amics de
Vallbona de les Monges.
* El Montsià. Pòster “Montsià, una memòria de pedra en sec a conservar” tipus de
construccions. CODE (Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix
Ebre i del Montsià) i Col.legi Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre.
Anteriorment, el Departament d’Agricultura havia encarregat a un equip del COAC
(Col.legi d’Arquitectes de Catalunya) i del CODE un inventari de les barraques de la
comarca del Montsià, amb un catàleg final de 141 construccions.
Audiovisuals:
* Marta Andreu. DVD. Pedra seca. Presentat en el marc de les Jornades Europees de
Patrimoni de Tarragona, 2002.
* Ajuntament del Pla de Santa Maria. La Ruta de la Capona: l’art de la pedra seca.
Muntatge audiovisual per ordinador. Novembre 2004. 10 min.
* Montroig del Camp. DVD “Barraques de pedra seca a Mont-roig” (febrer 2006). 30 min.
Producció i realització: Martí Rom.
* Reconstrucció caseta pastoril de piedra seca a Vilafranca del Cid (Castelló). DVD, 21 min.
(Pyrene, PV. 2002)
* Tota pedra fa paret: la pedra seca a Vilafranca (Castelló). DVD, 17 min. Tracta la peculiar
arquitectura que envolta el terme vilafranquí i els pobles dels voltants. Els especialistes
han determinats que al terme de Vilafranca hi ha més de 1000 casetes de pedra en sec i més
de 1000 quilòmetres de parets de pedra.
48
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Fulletons: (s’adjunten còpies annex 3)
* El Pla de Santa Maria. Ruta de la Capona. (Alt Camp) Fulletó explicatiu de la Ruta (2003),
amb informació sobre el municipi i la ruta de la Capona.
* La Bisbal del Penedès (Baix Penedès). Díptic “Detalls de construcció i catalogació de
Barraques a la Bisbal del Penedès”, octubre 2003.
* Santa Oliva (Baix Penedès) “Pedra a Pedra”. Tríptic promocional, informació
construccions i de tres itineraris.
* Banyeres, l’art de la pedra (Baix Penedès). Tríptic amb informació i tres itineraris de les
construccions de pedra seca de Banyeres del Penedès.
* Rellinars. El racó de les Fonts. Tríptic explicatiu de l’itinerari senyalitzat.
* Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Fulletó informatiu de les excursions
senyalitzades sobre la pedra seca. 2001.
* Les barraques de vinya a Calders. Arquitectura, Patrimoni i tradició, editat per
l’Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, 2004.
* Ruta de la pedra seca a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà).
Exposicions:
* L’univers de la pedra seca. Fundació el Solà. La Fatarella.
* l’habitatge temporal. Francesc Jarque. Sobre construccions de pedra seca d’arreu (2004).
* L’home i la pedra. Francesc Jarque. Paisatges de les comarques del nord de Castelló
(2001).
* Exposició d’August Bernat i Constantí. S’ha exposat en diverses localitats de Catalunya.
* Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp”. Mont-roig del Camp, 2006.
* Detalls de construcció i catalogació de barraques a la Bisbal del Penedès (Col·lectiu El
Marge), 2004.
* “Construccions de pedra seca de la Riera de Gaià”, març 2003 a la Riera de Gaià. Mostra
fet a partir de les recerques d’Àngel Cerezuelo sobre barraques i altres construccions
similars per a ús agrícola de la Riera de Gaià.
* “El Montgrí que hem oblidat”. Exposició que explica l'estudi de les activitats tradicionals
a la zona, es mostren testimonis d’activitats econòmiques que hi tenien lloc (barraques,
49
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ forns de calç, aixarts, l'activitat ramadera...) i, de manera específica, la construcció en pedra
seca. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
* "La pedra seca, expressió i dinàmica dels territoris rurals", exposició amb maquetes a
escala de construccions de la pedra seca a França, Itàlia, Aragó i Comunitat Valenciana.
Vilafranca (Castelló, 2003)
6.7 Museus i centres d’interpretació de la pedra seca.
* Museu de la Pedra Seca de Vilafranca (comarca dels Ports -Castelló) – 2006.
Primer museu dedicat a la pedra en sec a la Comunitat Valenciana. És una proposta que
juga amb espais tancats i a l’aire lliure. Sobre l’antiga llotja s’han disposat una mostra
d’eines, sobre els tipus constructius, la tipologia de “casetes” o el paisatge. A més, hi ha un
espai interactiu amb fragments de l’audiovisual “Tota pedra fa paret”
* Museu de la Pedra Seca a Peñasroyas (Montalbán – Teruel) – 2006. Creat per l’Associació
Cultural Pozos Bolletes (C/ Del Horno, s/n – 44700 Peñasroyas (Montalbán)
6.8. Alguns dels congressos i jornades organitzats entorn a la pedra seca.
- Col·loqui Internacional de construcció de pedra seca, Barcelona 1990.
- IV Congrés Internacional de construcció en pedra en sec, Palma de Mallorca, setembre
1994.
- I Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca), Albacete, mayo 2001
- Jornades europees de pedra seca, URV Tarragona, juliol 2002.
- Jornades "Arquitectura rural i vida quotidiana al Priorat". Torroja del Priorat. Organitzat
per: Carrutxa, amb la col·laboració de l'Ajuntament i l'Associació de Veïns de Torroja.
Programa IPEC del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Generalitat de Catalunya. Novembre, 2002.
- Jornada de Patrimoni Etnològic de les Garrigues: Territori i paisatge, la pedra com a
recurs. Les Borges Blanques, novembre de 2002.
- I jornades de la pedra en sec a Vilafranca (els Ports – Castelló), març 2003.
- Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa, octubre 2003.
- II Congreso Nacional de Arquitectura Rural en Piedra Seca, juny 2004 a Pegalajar (Jaén).
50
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ - II Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans,
Torroella de Montgrí, octubre 2004.
- III Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans,
Barcelona, octubre 2005.
- Curs “Les construccions rurals de pedra en sec. Un patrimoni oblidat que s’ha de
preservar.” Març-abril 2006, Ciutadella de Menorca. (organitzat per la Seu Universitària
de Menorca)
- Jornades de valoració del patrimoni de la pedra en sec. A la seu de la Universitat
d’Alacant a Benissa, els dies 21 i 22 de gener, organitzat pel col·lectiu Opció Aitana.
- Curs “L'arquitectura de pedra en sec: posar en valor el patrimoni rural” a Vilafranca
(Castelló) del 3 al 5 de juliol de 2006. Organitzat Universitat Jaume I.
- X Congrés Internacional de Pedra Seca, Montalbán (Teruel), setembre 2006.
- Cursets d’estiu de l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular d’una setmana de
durada (7 edicions sobre diferents temàtiques relacionades amb les construccions rurals),
l’últim curs el 2006 versava sobre “Turisme, Pagesia i Arquitectura Popular”.
Previsió de nous congressos i jornades:
- Pel 2007 es previst la IV Trobada d’estudi per a la Preservació del Patrimoni en pedra
seca als països catalans a Sitges.
- Pel 2008 el XI Congrés Internacional de Pedra Seca a Itàlia
6.9 Iniciatives a destacar:
* Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), durant el 18 de juny 2006 va acollir la I Mostra
de la Pedra i Picapedrers, convidant als visitants a fer una roda de molí i un mur de pedra
seca. També podien posar a prova la seva força desplaçant un roc de més de mil quilos, tal
com es feia antigament; i els més joves podran participar en un taller infantil per gravar el
seu nom en pedra. Durant la jornada, hi va haver una extensa demostració d’oficis
relacionats amb l’artesania: picapedrers, ferrers, cistellers, fusters, terrissaires i esclopers
que s’instal·laren al carrer per oferir una demostració al públic amb les seves eines de
treball.
51
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
* La Bisbal del Penedès.
Concurs fotogràfic. (2004) Amb el tema "La Pedra Seca a La Bisbal del Penedès", hi van
participar tretze persones, amb un total de quaranta fotografies que posteriorment van ser
exposades al Centre Municipal de Cultura.
Reconstrucció parcial d’una barraca amb participació i esmorzar popular. Durant un matí,
i anualment es convoca a tothom qui vulgui arranjar una construcció malmesa en una part
i recuperar-la. Gran èxit en les diferents edicions (2004 al 2006), en l’edició del 2005 eren 40
els participants. Organitzat pel col3lectiu El Marge (secció Mediambiental de l’ADF Clot
de Bou de la Bisbal). Veure a l’annex nº3 notícia relacionada.
* Barraques a les rotondes. Tant al Pla de Santa Maria, com a Calders, la Bisbal del Penedès
i a Mont-roig s’han edificat barraques en les rotondes d’accés als municipis, com a reclam i
alhora com a expressió identitària de les poblacions.
* L’Associació Amics de l’Arquitectura Popular convoca anualment un concurs per a la
conservació i manteniment de les cabanes, pletes i marges. Actualment el concurs s’adreça
a propietaris o responsables d’una construcció d’una part de les comarques de Lleida,
esperant ampliar l’àmbit geogràfic en properes edicions. Es concedeixen tres premis al
millor treball de manteniment o construcció. A l’annex 3 es pot consultar el díptic d’una de les
edicions d’aquest concurs.
En aquesta mateixa línia, el Consell Regulador de la Denominació d’Origen “Pla de Bages”
anualment convoca el concurs per a la rehabilitació i conservació de barraques de vinya,
amb tres premis.
* La Fatarella. Fundació El Solà.
Curs de formació i restauració del conjunt dels Canyerets (octubre 2004 - juny 2006). Per
formar persones sobre la tècnica constructiva de la pedra en sec, tant en construcció com
en restauració. (La fundació ha organitzat altres activitats entre elles tres jornades
52
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ d’inventari d’elements de pedra seca (amb col·laboració amb la URV), exposicions,
xerrades, presentacions de llibres, etc.). A l’annex 3 es presenta el díptic del curs.
* Cervelló (Baix Llobregat). Membres del grup “Voluntariat per la neteja del nostre entorn
natural”. Voluntaris que un dia per setmana es van proposar netejar camins, barraques de
vinya i altres elements d’arquitectura popular del terme de Cervelló (2005).
* Xarxa europea de “pedra en sec”, coordina iniciatives en relació a l’ofici de “marger” i la
recerca de gent local coneixedora d’aquesta feina.
* Projecte TERRISC (Recuperació de paisatges de terrasses i prevenció de riscos naturals),
hi participa la fundació el Solà de la Fatarella. Fet entre Espanya, França i Portugal (2004-
2007).
* Grup “Els quatre de Sitges”, porten catalogades més de 2000 barraques entre les
comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès. Grup d’aficionats que
ho fan des de 1999, amb localització de cada barraca, dibuix de planta i alçada, mesura i
fotografies.
* Coordinadora d’entitats en defensa de la pedra en sec als Països Catalans (en procés de
creació i activació). A l’annex 3 es presenta el document de creació d’aquesta
coordinadora.
* Camp de treball a les Planes de Santes Creus (estiu 2006). Durant una setmana de juliol a
Santes Creus es va organitzar un camp de treball per desbrossar els entorns d’algunes
barraques i també trams de camí plens de vegetació. S’ha dut a terme amb la participació
de l’ajuntament de Santes Creus, el Centre Cívic Internacional (SCI) i el Taller d’Ocupació
de Jardineria “Treballem pel Camp” del Consell Comarcal de l’Alt Camp.
* Jornades Europees de Patrimoni, cada any l’últim cap de setmana de setembre
s’organitzen a diferents municipis de Europa activitats de promoció del patrimoni
53
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ arquitectònic. A Catalunya s’edita una guia amb les activitats que es fan als municipis
catalans. El Pla de Santa Maria, el 2005 va organitzar una visita guiada a la Ruta de la
Capona. Pel 2007 a Vespella es podria aprofitar el marc de les jornades europees per fer
quelcom, una visita guiada a les construccions, alguna xerrada, exposició, etc. aprofitant
que la difusió ja bé feta.
També en aquesta línia es podria oferir les rutes a impulsar, al Centre Excursionista de
Catalunya (que organitza periòdicament sortides de descoberta de la pedra seca), i a
l’Associació Amics de la Pedra Seca (que també van organitzar rutes), per conèixer abans
l’interès que desperta amb persones ja coneixedores d’aquest patrimoni.
6.10. Empreses o professionals de la pedra en sec:
* “La Brigada”, S.C.P.
Empresa especialitzada en restauracions i construccions de pedra en sec. La seva activitat
es centra en feines del camp, enjardinaments, restauració i manteniment de construccions
en pedra seca. Té la seu a la Fatarella (Terra Alta) però treballa arreu del territori.
Tel. 619992439 / 977413644.
* Ex-Alumnes dels Tallers d’Ocupació de Mestre Marger-Picapedrer de la Diputació de
Tarragona, edicions 2004, 2005 i 2006. Més informació per contactar-hi a través de l’àrea de
desenvolupament local de la Diputació de Tarragona (persona contacte Dolors Roo)..
* Consell de Mallorca
A traves de la web del Consell de Mallorca es disposa d’una interessant base de dades de
margers d’arreu que cal tenir en compte
www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/pedraensec.php?idioma=cat&opcio=99
Aquesta base de dades de margers és una eina de promoció laboral per als professionals
de la construcció en sec en l’àmbit europeu, i conté una relació de professionals,
diferenciada per països i regions. A l’apartat de cada marger, hi figuren les dades
personals i un breu currículum vitae.
54
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ L’elaboració d’aquesta base de dades constitueix una de les accions previstes en el
programa REPS (Xarxa Europea de la Pedra en Sec), finançat amb fons europeus dins la
iniciativa INTERREG III-C, en qual participen 11 regions europees; el Consell de Mallorca
n’és el coordinador.
Cal destacar que un dels països que compta amb més professionals de la pedra en sec és
França.
6.11. Legislació
En primer lloc, cal apuntar que no hi ha legislació específica al respecte, per tant se citaran
les normatives i elements legislatius les que inclouen aquests elements de manera
indirecta.
* Legislació comunitària i internacional.
La legislació comunitària i internacional és abundosa pel que fa a normatives que
permeten impulsar la protecció del patrimoni de la pedra en sec.
L'any 1954, el 12 de desembre, els governs membres del Consell d'Europa varen promoure
la Convenció Cultural Europea per tal d'encoratjar als estats membres a fomentar i
preservar un patrimoni cultural que ja es considera comú. El 3 d'octubre del 1985 es
proclamà la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Arquitectònic Europeu, que
declara protegibles aquells espais on es combinen l'obra de l'home i la natura, remarcables
pel seu interès social i tècnic. El consell de ministres, en la seva recomanació (86)6, del 13
d'abril, promogué la defensa i la posada en valor de l'arquitectura rural. La recomanació
95(9), de l'11 de setembre, remarca la necessitant de tutela de les àrees de paisatge cultural.
I la 98 (4), del 17 de març, la conservació integrada de complexes històrics.
Al seu torn, la UNESCO, en les directrius de l'aplicació de la Convenció del Patrimoni
Mundial, estableix tres categories de paisatges culturals.
Així mateix l'ICOMOS, a l'octubre del 1999, ratificà les propostes plantejades tres anys
abans a Jerusalem, elevant-les a la Carta ICOMOS del patrimoni vernacle construït.
55
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ La Convenció Europea del Paisatge, esdevinguda a Florència el 20 d'octubre del 2000,
assentà els fonaments d'una política activa de protecció del paisatge en les seves diverses
manifestacions.
(Del memorandum de les jornades europees de pedra en sec, celebrades a Tarragona, juliol
2002)
* Llei del patrimoni cultural català (Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural
Català. - DOGC, núm. 1807, de 11.10.1993; correcció d'errades en el DOGC núm. 1825, de
24.11.1993).
Aquesta llei ens diu que per a poder protegir s’ha de conèixer el què es vol protegir, i per
això recomana inventariar aquells patrimonis susceptibles de ser protegits. Al mateix
temps atorga als ajuntaments la facultat de decidir què és patrimoni i si aquest s’ha de
protegir o no s’ha de protegir mitjançant la declaració de Monument cultural d’interès
local. Declaració Be Cultural d’Interès Local
* Projecte de llei de contractes de conreu (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm.
216, 5 de setembre de 2005).
A semblança de lleis anteriors recull referències a les construccions agràries de les finques i
als marges i murs de les mateixes.
6.12. Subvencions i ajuts
* Subvencions per activació turística del Patrimoni de Pedra en Sec:
- Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona: Subvencions anuals
destinades a programes concrets i activitats de promoció turística de patronats municipals
de turisme i ajuntaments. Més informació: Diputació de Tarragona, Patronat de Turisme.
* Pacte de Santes Creus: és el pacte territorial per a l'ocupació de les comarques de
Tarragona. L'Ajuntament d'Aiguamúrcia n'és l'entitat coordinadora i la Diputació de
Tarragona presideix el Comitè Director i té encomanada la Secretaria Tècnica. Són
subvencionables entre d’altres accions:
Eix 6. Implementació de les mesures generadores d'ocupació en l'àmbit turístic
56
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Mesura 6.1. Turisme rural
Mesura 6.2. Promoció turística
Mesura 6.3. Estratègies de desenvolupament turístic
* Entitats privades, com són empreses i fundacions de entitats financeres (“la Caixa”,
Caixa Catalunya (a través de la seva Fundació Territori i Paisatge), etc). que anualment
convoquen ajuts per actuacions sobre el medi ambient, patrimoni, etc.
* Pla Pilot Contracte Global d’Explotació. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i
pesca, a través de la Direcció General de Desenvolupament Rural, ha iniciat un programa
pilot, que integra un seguit de mesures d’ajut i de suport a les explotacions, com una nova
manera de gestionar els fons de desenvolupament rural amb un contracte que considera
l’explotació en la seva globalitat i que ajudarà a assegurar-ne la viabilitat i la continuïtat.
Aquest programa s’inicià amb l’aplicació d’un pla pilot durant l’any 2005 a les comarques
de l’Alt Urgell, el Pla de l’Estany, la Conca de Barberà i el Berguedà, que permetrà provar-
lo i ajustar-lo abans de l’aplicació a tot el territori el 2007.
A l’àrea 2: Conca de Barberà tres dels punts recollits en el contracte i subvencionat són:
B2 Conservació i manteniment de marges i murs de pedra seca
Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els compromisos
Requisits. Caldrà especificar els metres lineals de marges i murs per parcel·la agrícola
conreada
Compromisos. Compromisos principals:
• Conservar, mantenir i protegir els marges i murs de pedra.
• No eliminar cap marge ni cap mur de pedra seca.
Compromisos secundaris:
• Realitzar les tasques de manteniment dels desguassos per evitar danys per erosió
hídrica.
• Evitar que l'aigua salti per sobre del marge o del mur.
57
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per metre lineal de marge o de mur de pedra
seca i any és de, 0,64euros/ml. S’estableix un màxim de 100 ml per hectàrea.
B1 Manteniment de marges vius en conreus herbacis
Beneficiaris. Es podran beneficiar tots els titulars d’explotacions que acceptin els
compromisos.
Compromisos. Compromisos principals:
• En marges entre parcel·les, on actualment existeixi marges arbrats o arbustius,
establir una franja de 3 metres d'amplada des del límit del marge, en la qual no es
podran utilitzar herbicides ni pesticides de cap tipus.
• La vegetació d’aquests marges no podrà ser eliminada mitjançant l’ús d’herbicides
ni de cremes, amb l’objectiu de preservar la biodiversitat i els hàbitats faunístics,
alhora que es redueix l’erosió hídrica i es millora el paisatge. Tampoc es podran
utilitzar plaguicides
Compromisos secundaris:
• La vegetació d'aquests marges ha de contenir vegetació arbustiva i/o arbòria.
• La vegetació arbòria existent a l'inici del compromís no es podrà eliminar.
• El manteniment de la vegetació herbàcia d'aquests marges i la poda dels arbres per
temes de seguretat s'haurà de realitzar un mínim d'1 vegada i un màxim de 2
vegades en el període de 5 anys i fora de l'època de nidificació d'aus (1 març a 31
de juliol).
Quantia de l’ajut. L’ajut que es concedirà per hectàrea i any és de 130,5 euros/ha.
La superfície auxiliable serà la resultant de multiplicar els metres lineals de marges vius de
la parcel·la per 3 metres d'amplada. En el cas que es sol·liciti per dues parcel·les separades
per un marge viu, caldrà respectar 3 metres d'amplada respecte el límit del marge a banda
i banda d'aquest. Superfície màxima per explotació sotmesa a aquesta mesura: 3 ha.
58
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________
Inversions en la conservació del paisatge
Objectiu. Fomentar les inversions que suposin la conservació del patrimoni tal com
elements arqueològics o històrics.
Ajut. Es subvencionarà fins un 90% dels costos en elements no productius de les
explotacions i del 50% (60% en zones desfavorides) dels costos en elements productius de
les explotacions, a condició de que les inversions no suposin un augment de la capacitat
productiva.
Si es produeix un augment de la capacitat productiva, els percentatges de subvenció seran
del 30% (40% en zones desfavorides), si s’utilitzen materials contemporanis. Màxim de
20.000€.
Actuacions previstes:
• Aplicació dels criteris paisatgístics en la millora o construcció d’edificis i
instal·lacions agrícoles.
• Conservació i manteniment dels edificis tradicionals agrícoles.
• Rehabilitació integral de parets de pedra seca en mal estat de conservació.
• Conservació dels voltants del mas de l’explotació a través del manteniment de la
vegetació dels marges, tanques i petites masses forestals aïllades.
• Plantació d’arbrat per a la integració o/i ocultació de les edificacions que suposin
impacte.
• Canvi o harmonització de sistemes de tancament.
• Neteja de punts d’abocament incontrolat.
• Relocalització o arranjament de contenidors o altres elements impactants.
• Rehabilitar, substituir o enderrocar progressivament les estructures en estat precari
o en desús.
59
Catàleg de construccions de pedra seca a Vespella de Gaià Memòria _______________________________________________________________________________ * Programes europeus: Poder-se acollir als diferents programes i projectes europees que
engloben temes de medi ambient, patrimoni cultural, amb eix central sobre construccions
de pedra en sec. Més informació al Patronat Català Pro Europa (www.infoeuropa.org).
* L’Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona pot facilitar
assessorament i informació de subvencions per l’activació i impuls de les diferents accions
de revalorització del patrimoni de pedra seca.
Aquesta memòria la signen a Reus, a 5 de desembre de 2006.
Eduardo Soler Rosa Canela
Enginyer agrònom Tècnica de turisme
60
Top Related