Berta Chico Julià

Doctora en Biologia

https://sites.google.com/site/bertaeduc/

Octubre 2011

HISTÒRIA DEL DOLOR

Déu va dir a Eva: “Pariràsamb dolor” quan la vamaleir i la va fer fora delparadís.

Dolor = càstig diví

“El dolor està estès a laTerra en proporció infinitamés gran que l’alegria. Quicregui que no ha patit,només ha de tenir unamica de paciència”SÈNECA.

El tractament del dolordepèn de la combinació defactors culturals i socials.

Neolític (fa més de 9000 anys). Antic Egipte, Índia i XinaCausa: Déus, dimonis o mals esperits.

Tractament:

Des del punt de vista físic: amb fred i calor, sangd’animals i plantes.

Des del punt de vista psíquic: amb rituals màgicsper expulsar l’esperit malfactor.

Els egipcis i els mesopotàmics el percebien comun càstig dels déus; de fet, pain, en anglès, derivade «poena» en llatí, que significa càstig. Ellocalitzaven a l’ànima.

Per radicar el dolor feien ofrenes als temples, usavenplantes narcòtiques i analgèsiques per calmar el dolor.

Mesopotàmics: fulles de murta (Myrtus communis)(conté precursors de l’àcid acetilsalicílic)

Egipcis: adormidera, mandràgora i haixix.

MandràgoraAdormidera

El budisme del segle V a.C. plantejava que el dolorera una frustració dels desitjos i, per tant també ellocalitzava a l’ànima.

Els antics xinesos creien que era una pèrdua del’equilibri del ying i el yang, que per ells estava alcor.

•Tractament xinès: equilibrar elying i el yang mitjançantacupuntura i haixix.

Sumeris 5000-1900 a.C. Utilitzaven l’opi pel tractament del dolor (1ª referència

històrica de l’opi).

Amèrica (200-sXVI d.C. Maies, Inques, Asteques, ...) Els indis peruans mastegaven coca amb alcalins.

Ho consideraven un regal dels deus ja que produïasatisfacció al desganat, vigor al cansat i l’oblit de lesmisèries al desgraciat.

•La cocaïna fouintroduïda a Europades de Sud-Amèrica

Hipòcrates 420 a.C. Teoria dels 4 humors que

controlaven l’organisme: Sang Flegma Bilis groga Bilis negra

Quan es desequilibra la sevaproporció tenim malalties i,per tant, dolor.

El dolor estava al cor. Usava herbes analgèsiques

(mandràgora i rosella). La medicina hipocràtica està

plena d’explicacions religiosesi idees arcaiques.

Hipòcrates instaurava la primera anestèsia inhalatòria:

Esponja de mar mullada amb opi i mandràgora que feiaolorar als seus pacients abans d’una cirurgia.

•Aquesta tècnica junt amb•Cocaïna•Haixix•Emborratxant el pacient.

Van ser els mitjans pertractar el dolor fins el segleXIV.

Plató (428-347 a.C.) Segons Plató el dolor no només es presentava com una

estimulació perifèrica sinó com una experiència emocionalde l’ànima que residia al cor.

La intrusió de partícules al cor

causava el dolor.

El dolor i el plaer eren

sensacions oposades que

residien al cor i eren passions

de l’ànima.

Aristòtil (384-322 a.C.)i altres Planteja que el dolor era una alteració de la calor

vital del cor, que a la vegada estava determinadapel cervell.

Heròfil i Erasistrart (315-280 a.c) van veure que elcervell era el centre del sistema nerviós i vandescriure la funció dels nervis perifèrics dividint-los en sensitius i motors).

Galè, (130-200 d.c.), defineix el dolor com unasensació originada al cervell.

Paracels (1493-1541) Va mesclar àcid sulfúric amb

alcohol calent i va obtenir èter.

Quan ho donava a les gallines vaveure que s’adormienprofundament.

Desgraciadament, les sevesconclusions foren oblidadesretardant l’aparició de l’anestèsia300 anys.

Leonardo da Vinci (Renaixement, 1452-1519) Fa una descripció de l’anatomia dels

nervis del cos relacionant els puntsdolorosos amb lesions de nervis.

Considera els nervis com a estructurestubulars capaces de transmetre lessensacions i considera el cervell com elcentre d’aquestes sensacions.

Durant l’edat mitjana i el renaixement nohi va haver cap avanç significatiu en lateràpia del dolor.

Passaran uns 400 anys fins que a algú seli ocorri usar l’èter com a anestèsic, iuns 500 anys fins que la morfina il’aspirina apareguin; però les bases deldolor i l’anestesiologia ja estanintroduïdes.

Edat mitjana Durant l’edat mitjana es va seguir

considerant el dolor com unapenitència de Déu i com un sentimentde les classes baixes, ja que els cavallersconsideraven indigne de la seva classepatir dolor.

Veien el dolor com una forma depurificació de l’ànima a través de les

flagelacions.

TeologiaHINDUISME Mala acció o karma

BUDISME Passió, ansietat, egoisme

ISLAMISME Oposició a la paraula de Déu

AFRICANES Delictes comesos

CRISTIANISME Pecat original

Segle XVII

Alguns metges seguien amb les teoriesAristotèliques de que el cor era el centre de lessensacions.

Descartes considerava el cervell com el centre deles sensacions.

Harvey (1628) Va descobrir la circulació sanguínia i

Creia que el cor era el lloc de percepció del dolor.

Metge britànicWilliam Harvey

Descartes (1664) El dolor viatja per fins tubs

“Un estímul dolorós alliberaentitats minúscules que sónabsorbides pel cos, i que estransmeten a través d’un sistemade minúsculs tubs, que envien unasenyal al cervell, de la mateixamanera que una corda fa sonar unacampana” Descartes, R. “Del’homme”, París, 1664.

Segle XVIII Avenços en anatomia

dels centres nerviososi fisiologia del sistemanerviós simpàtic.

Es descobreixen les propietats analgèsiques de l’òxid nitrós.

Segle XIX La fisiologia es converteix en ciència experimental.

Es descriuen les arrels dorsals com a sensitives i les ventrals coma motores mitjançant els experiments de Bell i Magendie.

Müller descriu un sistema integrat per la transmissió del dolor.

Aspirina (àcid acetil salicílic) 1899. Gran avanç pel tractamentdel dolor.

Koeller (1884): Cocaïna com a anestèsic local (avanç en la teràpiadel dolor mitjançant anestèsia tòpica).

August Karl Gustav Bier (1898) realitza la primera anestèsiaraquídia utilitzant cocaïna.

Aparició de l’asèpsia quirúrgica (1840)

Wilhelm Heinrich Erb (neuròlegalemany, 1884) La suma de la intensitat pot provocar dolor a través de

les fibres normals que porten la sensació desensibilitat, pressió i temperatura.

Von Frey (1894)

Concepte de l’especificitat dels òrgans terminals que vaconsiderar com a causant de l’inici de la conducciónerviosa del dolor.

Pensava que nervis específics conduïen la sensació dedolor.

Aquestes fibres tenien terminacions nerviosesespecífiques, estructurades de manera exclusiva peraquesta sensació.

És l’anomenada Teoria Sensorial o Teoria de laSensibilitat del Receptor.

Goldscheider (1894) El dolor és el resultat de la intensitat de

l’estimulació perifèrica.

Ocasiona la suma de l’aferència sensorial a l’arrel dorsal de la medul·la espinal.

La Teoria de la Intensitat considera:

No existeixen receptors específics per el dolor, i pot ser el resultat de qualsevol tipus d’estímul que sobrepassi un cert llindar (umbral).

Segle XX Avenços importants en química i farmacologia:

Morfina (analgèsic)

Èter (anestèsic general)

Durant el segle XX es va començar a usar la hipnosi ialtres mètodes no farmacològics pel tractament deldolor.

Aparició de la termoteràpia, electroteràpia,hidroteràpia i radioteràpia.

Durant aquest segle es realitzen importants avançosen la lluita contra el dolor, la comprensió de la sevafisiologia i la formació de professionals dedicats al’estudi i la teràpia del dolor.

Melzack i Wall (1965) descriuen les vies nerviosesdel dolor i estableixen l’existència del sistemanerviós central i perifèric.

Apareixen centres de tractament del dolor crònic,sobretot causat per les ferides de guerra. Apareixenels centres de rehabilitació.

Apareixen noves drogues amb menors efectessecundaris (gràcies a la psicoteràpia).

Jhon Bonica (1953) El dolor és una entitat específica, més que no pas

un sol símptoma.

Noordenbos (1959)

Va formular el concepte de que lessensacions es transmeten de manera centralper dos sistemes:

Nervis mielinitzats (sistema ràpid)

Nervis desmielinitzats (sistema lent)

Conceptes actuals Sherrington: defineix el dolor com «un adjunt

psicològic a un reflex protector imperatiu.» = Teoria Sensorial.

Bonica: «el dolor i els reflexes relacionats tenen una funció biològica important que preveuen un major dany tissular... i trastorns psicològics» = Teoria de l’Especificitat.

Les dues teories contemplen la necessitat de:

Vies nervioses específiques

Vies nervioses no específiques

Tres dimensions:

1ª: avalua la resposta psicofisiològica que transmetl’estimulació nociva

Intensitat

Localització

Duració

Qualitat

2ª: respostes motores i vegetatives (retirada, escapadao fugida).

3ª: dimensió cognitiva, desenvolupada a partird’experiències prèvies, context socioambiental, creences,valors culturals, etc.

International Association for theStudy of Pain (1973)

Dolor = experiència desagradable sensorial i emocional,vinculada al dany tissular real o potencial, i descrita entermes relacionats amb aquest dany.

http://www.iasp-pain.org//AM/Template.cfm?Section=Home

The Clinical Journal of Pain(1985)

Bibliografia/webgrafia http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/pain.html setembre 2011 http://amazings.es/2010/10/29/historia-del-dolor/ setembre 2011 http://www.uclm.es setembre 2011 http://www.imim.es/programesrecerca/neuropsicofarmarcologia/grfc.html

setembre 2011 http://revista.sedolor.es setembre 2011 http://dme.areastematicas.com setembre 2011 http://revista.sedolor.es/ setembre 2011 http://www.sedolor.es setembre 2011 http://www.scartd.org setembre 2011 http://www.tafirol.com/?cId=86 setembre 2011 http://www.fisiosan.es setembre 2011 http://www.dailymotion.com/video/xgu9n3_fisiologia-del-dolor_school setembre

2011 http://www.upf.edu/enoticies-recerca/0809/1113.html setembre 2011 http://www.telemedicina.buap setembre 2011 http://www.acnweb.org setembre 2011 http://fundacionannavazquez.wordpress.com/2007/08/30/neuroanatomia-bases-

bioquimicas-y-fisiologia-del-dolor-2/ setembre 2011 http://www.catedradeldolor.com setembre 2011 http://www.sld.cu setembre 2011