1 A MUSICA NOVA - INTERIOR 2016 para WEBSalutació del Regidor de Cultura. . . . . . . . 5 ... el...

1 A MUSICA NOVA - INTERIOR 2016 para WEB.job


1


3

Salutació de l’Alcalde. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Salutació del Regidor de Cultura. . . . . . . . 5

Salutació Presidenta Societat . . . . . . . . . . . . 6

Salutació President FSMCV. . . . . . . . . . . . . . . 7

Salutació President Comarcal FSMCV . . 8

Saluda Directora del Conservatori . . . . . . 9

Saluda Director de Banda . . . . . . . . . . . . . . . 10

Junta Directiva SM La Nova . . . . . . . . . . . . 12

Nous músics Banda Simfònica . . . . . . . . . 13

Músics Banda Simfònica . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Saluda Director de Orquestra . . . . . . . . . . 16

Nous músics Orquestra. . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Músics de l’Orquestra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Nous músics Banda Jove. . . . . . . . . . . . . . . . 20

Músics Banda Jove . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Músics Banda Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Anem sumant projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Premiats Santa Cecília 2016 . . . . . . . . . . . 24

Memòria d’Activitats 2015-2016 . . . . . . 26

Programa d’Actes Sta. Cecília 2016 . . . 28

Omnes vitae . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

La música en les croades. . . . . . . . . . . . . . . . 32

Va per tu Maruja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Entrellaçades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Macroaudició. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

VII Concurs de dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

D. Germán Sanchis Morell . . . . . . . . . . . . . . 44

Una experiència inoblidable . . . . . . . . . . . 46

Músics valencians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Moltes gràcies Adolfo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Concert de la Banda Jove . . . . . . . . . . . . . . . 51

Alumnes al Conservatori . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Premis “Lluis Milà” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Galeria d’imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Guia comercial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

2

Edita:Societat Musical “La Nova” de Xàtiva

Avda. Jaume I- 5. 46800 XàtivaTel. 96 228 19 74

[email protected]

Societat inscrita en la FSMCV.

Coordina:Rafael Benavent

Fotografia:José Ángel García i Rafael Benavent

Maquetació e impresió:Gràfiques Maral®Novembre 2016

CONSELLERIA DʼEDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT

amb el patrocini de:


5

mb motiu de la celebració del dia de la patrona de la música, Santa Cecilia, tincl’honor d’adreçar-me als membres de la Societat Musical La Nova, de Xàtiva, mit-jançant esta revista anual que editeu per divulgar el programa d’actes, les acti-

vitats i d’altres dades d’interés que ho són per als membres de la societat i també pera nombrosos veïns i veïnes de la ciutat i de fora d’ella.

A Xàtiva, la vostra Societat té una implantació centenària que ha vist desfilar, per les di-verses formacions i grups que la composen, com són la banda simfònica, la banda jovenil,l’orquestra, l’escola de música, el grup artístic, les cecilianes i la Junta Directiva,… nom-broses persones que han donat el millor d’ells mateix al projecte musical que us guia.

Us anime a continuar units en eixa pinya que actualment formeu i que es visualiltzaen la generosa llavor de promoció, divulgacio i foment de l’art musical a la nostra ciutat.També us anime per a que seguiu proporcionant eixes meravelloses experiències sen-sorials als oients de les vostres interpretacions musicals, que ens obsequieu amb eixesemocions que aconseguiu en el públic que us escolta i que continue facilitant, tan ge-nerosament, la comunicació entre les persones

Us desitge de tot cor, que l’armonia, la pau i la felicitat us acompanye en estos dies quecelebreu la vostra patrona.

JORDI ESTELLÉS i CARRASCORegidor de Cultura.Excm. Ajuntament de Xàtiva

A

4

a festivitat de Santa Cecília representa un moment destacat en el calendari d'ac-tivitats d'una societat musical. La Nova de Xàtiva arriba un altre any a la com-memoració anual de la patrona dels músics amb il·lusió i energies renovades,

enriquint la seua destacada trajectòria com a una entitat reconeguda entre els prin-cipals referents socials de la ciutat de Xàtiva.

És un plaer per a mi, com a alcalde i representant de la ciutadania, saludar-vos denou des d'aquestes pàgines. Vull aprofitar per felicitar-vos en la vostra festivitat i perposar en valor la importantíssima tasca que desenvolupeu com a institució culturali educativa. La Societat Musical La Nova de Xàtiva és un exemple per a moltes asso-ciacions de la ciutat. La participació en les vostres activitats de centenars de ciutadanssuposa la transmissió de valors fonamentals per a la construcció d'una consciènciacívica, com ara, el respecte per les tradicions, el conreu de la cultura o la necessitatde l'esforç individual per aconseguir els objectius col·lectius.

Per això, en nom de l'actual Corporació Municipal, reitere el suport que sempre voshem prestat, des del convenciment que desenvolupeu un paper fonamental en larecuperació de la puixança cultural i social que tots volem per a la nostra benvolgudaXàtiva.

ROGER CERDÀ i BOLUDAAlcalde de Xàtiva

L


7

a Federació complirà en 2018 cinquantaanys d'existència i és un clar exemple d'è-

xit del món associatiu. Una utopia dels seusfundadors feta realitat.

547 societats musicals, més que pobles té laComunitat Valenciana, componen la nostrabenvolguda entitat. Una entitat que ha exercitun paper determinant en este creixement i enel reconeixement social que hui dia tenen lessocietats musicals valencianes a tot el món.

Per a explicar-ho m'agrada dividir la història fe-derativa en diverses etapes. Una primera en laqual calia creure que esta unió era viable. Unasegona en la qual va caldre ajudar a les socie-tats musicals al fet que veren que federar-se eranecessari. Una tercera en la qual vam haver deconvèncer a les autoritats que la Federació erael seu interlocutor. I una quarta en la qual fruitd'eixa unió, eixe convenciment i eixa represen-tació, es va permetre al col·lectiu gaudir delsmajors reconeixements aconseguits mai.

Però, “queda tant per fer”. Perquè malgrateixe reconeixement social i polític, a les so-cietats musicals ens sembla que l'esforç se-gueix sent poc i que encara els nostresgovernants “no s’ho creuen”. No es creuenque podem ser l'instrument social, educatiu,artístic i lúdic de primer ordre que aquestaterra posa en la taula de joc de la societat mo-derna. No es creuen que tirar de l'educació de

les nostres escoles, de la música de banda, or-questra, cor i dolçaina, i de la gestió per vo-luntaris, pot fer pujar la imatge de laComunitat Valenciana a Espanya i en el món.Ens diuen que si… però sembla que no.

Tan difícil resulta establir una línia de governen la nostra Comunitat que supose explicar-lial món alguna cosa que fem molt bé els valen-cians i que no és una altra cosa que construirentorns associatius, culturals i artístics al voltantde la música? I utilitzar eixe fet per a obrir mer-cats i generar el canvi d'imatge que tanta faltaens fa als valencians després de tot el que hapassat en els últims anys.

Coincidint amb la festivitat de Santa Cecília, en-tesa com a acte civil o religiós que uneix a lessocietats musicals i als músics, combinem enaquests dies actes festius, concursos, concerts,processons i llaors a la Santa, amb entrada denous músics a les nostres agrupacions artísti-ques, lliuraments d'instruments, nomena-ments de muses i musos, etc. Introduïm en elsnostres discursos i escrits eixe missatge que lessocietats musicals i la música que representem,pot ser allò del que els valencians -tots- ens sen-tim orgullosos, i els nostres representants polí-tics comencen a articular el seu discurs cap al'exterior tenint en compte també esta realitat.

I com no, a més, gaudim de la música i engran-dim-nos amb cada festa.

L

PEDRO RODRÍGUEZPresident de la FSMCV

Una cosa del que sentir-nos tots orgullosos

6

ovembre, mes important per als mú-sics, celebrem la nostra patrona SantaCecília.

Es temps de reflexió, de traure conters de latasca feta durant l’any. Des de La Junta Directivano ha segut un any exent de dificultats pelgrans canvis que s’han dut a terme, modifica-ció dels Estatuts que rigen la Societat inclososamb la feina administrativa que comporta,donar les gràcies efusivament des d’ací als nos-tres socis, amics i col·laboradors incondicionalsD. Miguel Mira i Dª Melissa Montesinos. S´hatreballat molt per portar endavant una Societatformada per moltes parts. Hem intentat ambtota la humilitat i la il·lusió del món fer-ho elmillor possible. Com en tots els llocs on coexis-teixen moltes persones amb diferents criteris,és difícil acontentar a tothom però ho inten-tem, de veritat.

S’han dut a terme projectes musicals nous ambmolt bona acollida com el concert d´Entrellaça-des, al voltant del món de la Dona en les dife-rents arts escèniques, el Concert d’ autors enl’Aniversari, on vàrem gaudir de la presènciadels compositors de les obres, destacar tambéel Concert de Bandes sonores de la Banda Joveque va agradar moltíssim al públic, malgrat laincertesa de la sonoritat, del lloc on es va rea-litzar, Claustre de Sant Domènech, que era laprimera vegada on es feia un concert. Destacarel gran nivell artístic demostrat en el Festivaldel Pòrtic de les Nostres Festes (per als músics,

en tó familiar, “el mà a mà” amb la Primitiva).Destacar també el concert de la Mare de Deuamb un format nou combinant la imatge ambel só i la música que va sorprendre per l’espec-tacularitat i la novetat. I el magnífic concert delFestival de Bandes on es va poder apreciar elnivell artístic aconseguit amb l’esforç i el treballde les persones que cada dia d’ assaig, allíestan, fent pas a pas una tasca que sembla pocimportant i que, de cap forma ho és.

Nomenar a la Nostra Orquestra que està pre-parant amb molta cura i molta il·lusió un pro-jecte molt interessant, el muntatge completd’una òpera per a la propera primavera, abanda de preparar les cites musicals normalsde l’any, una mega tasca, donar l’enhorabonaper l’esforç i la il·lusió en que es treballa.

Així, com ocorre en la vida d’una persona, aixítranscorre també el devenir de la gran famíliaque composa la Societat musical.

Vull agrair des d’ací a Mª José, Àngel, Mónica,Francesc, Ana, Rafa, Paco R. Iolanda, a tots itotes, moltes gràcies per totes les hores que de-diqueu i la tasca que feu de forma voluntària.Pel bé major, La Música Nova.

Endavant amics i amigues de La Nova, seguimcaminant per aconseguir més i millors projectes.

Des de La Junta Directiva, convidar a tota lagent a que gaudisca dels concerts i dels actesque s’han programat per a commemorar laFesta de la Música.

NANDREA MOLLÀ i BENETPresidenta de la Societat Musical“La Nova”


9

i ha dies especials i, per a nosaltres,els músics, un dels més destacats ésel de la nostra patrona, Sta Cecilia.

La Societat Artístic Musical “ La Nova “ és unagran familia de socis, cecilianes i músics a laque tinc un afecte especial. En ella vaig co-nèixer la música, vaig donar els primerspasos en aquest món tan especial. Hemvenen a la ment moltes lliçons, assatjos, pas-sacarrers, sopars, concerts.... i no puc evitarrecordar a mon pare qui sempre m'acom-panyava i que, sense ser músic, va acabar vi-vint la música i gaudint del seu bomboformant part de la familia de La Nova. Re-cords que, a dia de hui, comente amb bonsamics i amigues que ens vam conèixer enaquesta gran familia. Anècdotes d'aquellaèpoca en que vaig descobrir allò que mésm'agrada i que hui és la meua professió.

Les societats musicals feu una gran llavoren la cultura musical de la nostra ciutat i co-munitat. Per formar part del món de la mú-sica cal recorre un llarg camí de formació

que comença principalment a les societatsmusicals. Sou vosaltres qui proporcioneuals futurs músics els primers instruments,els primers coneixements musicals i que elsprepareu per formar part del món màgic dela música. La següent parada en el llargviatge de l'aprenentatge musical és el con-servatori on continuem eixa costosa forma-ció. Des de ací, des del conservatori LuisMilan, com a directora i companya, vosobric les portes al contacte, a la coordinaciói a la conexió per buscar sempre el millorresultat en la formació músical dels nostresjoves.

El músic no sols combina els sons amb eltemps. Com sempre dic, és l'encarregat defer arribar al cor aquell sentiment que undia es va escriure en un paper. Conseguiraquest objectiu serà impossible sense eltreball en conjunt de tots aquells que tre-ballen per l'educació musical.

Gaudiu de la festa de Sta. Cecilia i conti-nueu amb l'afany de millora i superació.

H

A. CARMEN BADIA i SANCHISDirectora del ConservatoriProfessional MunicipalLuis Milan de Xàtiva

8

a tradicional celebració de la festivitatde Santa Cecilia, per part de les nostres

societats musicals, suposa sempre un bonmoment perquè es produís-ca aqueix esclatmusical anual d’un col·lectiu que viu per iper a la musica, encara que també ha estat,tradicionalment, una bona ocasió per a la re-flexió, la discussió col·lectiva i la creació del’estat d’ ànim necessari per afrontar un nouexercici tan intens o mes , que el que estanfinalitzant en aquest moments.

Vivim temps de retallades, canvis i ajusta-ments, però també es temps de tenir moltclar que existeixen una sèrie de valors i deconceptes que no cal abandonar mai i quecal continuar potenciant, doncs són la basede la nostra entitat i La garantia del nostrefutur. Som entitats eminentment de caràctersocial, educatiu i cultural per aquet ordre, iles nostres societats musicals articulen la mi-llor i mes pròxima alternativa per a la parti-cipació e societat en tot el nostre territori.Proporcionant un fòrum de convivència iigualtat, una alternativa per a l’educació mu-sical de caràcter universal, una possibilitatde fer cultura en la practica totalitat dels nos-tres pobles. Així no cap parlar de la dignifi-cació de la música doncs aquesta ja és dignaper si mateixa. Cap parlar de la dignificacióde la figura del músic i de les nostres agru-

pacions artístiques, com valor fonamentaldel nostre moviment associatiu, així com d’aquelles actituds, comportaments i actua-cions que emmarcades i justificades per l’ac-tual moment de dificultats econòmica,menyscaben la dignitat i el valor creat des-de fa molts anys pel nostre col·lectiu.

Les societats musical som una simfonia deconvivència, cultura i democràcia on tots sonnecessaris i treballen per fer una cosa tansimple però al mateix temps tan gran, comes fer poble, que hem sigut i segueix sentel col·lectiu mes multitudinari per excel·lèn-cia, unes de les entitats culturals de majorarrelament i prestigi de les nostres locali-tats. Contribueix també a la formació musi-cal dels seus veïns a través de la seuesEscoles de Musical, en un sentit més ampli,amb concerts que ofereixen les seues dife-rents seccions: Banda, Banda juvenil, cor, or-questra, etc.

Societats com ” LA NOVA DE XATIVA ” quesap el que costa lluitar dia a dia per a poderportar endavant un projecte capdavanterdintre de la nostra Comarca i que continuaaquesta gran llavor a favor de la Música. Es-pere que gaudiu de les Festes programadesper Santa Cecília i que continueu amb eixeafany de millora i superació any rere any.

L

ROBERTO ESCOBAR i HONRUBIAPresident de la FSMCV en La Costera


11

cada de mantenir i potenciar un col·lectiud'aquestes característiques siguen realmentencomiable. Amb les seues errades i encerts,però sempre amb gran humiltat, voluntat irespecte. Gràcies per seguir confiant en mi.Vull també des d'aquestes pàgines donar labenvinguda als nous músics que després detants anys de formació s'incorporen a laBanda Simfònica. Així com animar als seusfamiliars al fet que continuen encoratjant-losen aquest difícil moment en el qual la majo-ria compagina els estudis corresponents a laseva etapa escolar amb els musicals. Benvin-guts Jaime, Alejandro, Llorens i Carlos.

Solament em resta ja desitjar-vos que gau-diu dels actes que tenim programats per aaquesta nostra festa. Quedeu convidats a totsells. Gràcies també pel suport i confiança quetant els socis com el poble de Xàtiva demos-tren per la nostra Societat.

Bones festes de Santa Cecília !!!

10

om és costum arribades aquestesdates, ens reunim per celebrar la festade la nostra patrona, Santa Cecília. Són

moments en els quals més d'un recorda elperquè de la seva condició de músic. Mo-ments de reflexió en els quals es tira la mi-rada enrere per poder comprovar tot el camírecorregut. Precisament és també el mo-ment d'agrair a tots els que fan possible queaquest grup humà persisteixca en el tempsi puga continuar prestant a la societat, anysdesprés d'any, dècada després de dècada,aquesta llavor social i cultural per la qual escaracteritza i que, indubtablement, perse-gueix com a objectiu màxim de la seva exis-tència.

I tots vosaltres sou part indispensable d'a-quest èxit: músics, educands, pares, socis, di-rectius, representants consistorials i amantsde la música en general. La vostra col·labo-ració, per poca que penseu que siga, és im-prescindible per impulsar cada dia més a lanostra societat cap a un futur que, pensem idesitgem, és molt encoratjador.

Personalment, em senc molt orgullós depoder formar part d'aquesta família. Desprésd'haver comprovat el vostre magnífic acolli-ment i haver compartit ja alguns projectesamb tots vosaltres, també sóc conscient queens queda encara molt per recórrer. No faréun repàs del que ja hem gaudit fins avui -pera això està la vostra memòria-, però sí m'a-gradaria compartir amb tots vosaltres la nos-tra intenció de seguir treballant amb granobstinació i il·lusió per poder sorprendre-vosa cada programa, actuació o proposta artís-tica. Esperem siguen del vostre grat.

Vull agrair per descomptat, com no, als meusmúsics el vostre esforç, sacrifici i capacitat desuperació, perquè sense vosaltres gensd'això tindria sentit. El vostre treball, temps,implicació i dedicació són impagables.

Ressaltar també el suport incondicional detotes les persones que conformen la JuntaDirectiva, amb la seva presidenta al capda-vant, els qui s'involucren de manera tal quefan possible que aquesta gestió tan compli-

C

LLORENÇ MENDOZA i RUIZDirector Banda Simfònica

Benvolguts amics de la Nova,


13

Nous Músics

Jaime Ripoll MartínezFlauta

Alejandro Gil RichartPercussió

Carlos Molina SolisSaxofó

José Llorens OltraSaxofó

12

Junta Directiva

PRESIDENTAAndrea Mollà Benet

VICEPRESIDENT 1rÀngel Hernández Pérez

VICEPRESIDENTA 2nMª José Roca Vidal

SECRETARIAMónica Torró Úbeda

TRESORERFrancesc Albero MarínARXIVERAAna María Violero Fita

VOCALSYolanda Calatayud MolinaRafael Benavent SerenaPaco Rizo Richart


15

CLARINETSJ. Carlos González MolinaSantiago Llopis GassóHéctor Diez PalopSergio Castelló LópezQuique Grau CháferMíriam Beltrán DomingoInma Romero GrauErika Romero GrauAndreu Vilaplana ClimentXavier Vilaplana MuñozArantxa Balaguer GallegoLaura Barajas MartínezMinerva Amorós PlaRafael Sanz MayorSergio Rizo VilaInma Cabanes MartínezLaura Martí MoltóAitana Amorós NadalSara Perales CastellsPaula Baldrés GilCarmen Cháfer GuinartPau Fayos BioscaKevin Oltra ValentínMaria Zapata AlemanyJosé Llopis VidalAndrés Lopis MarcosAndrés Llopis MataJose Balaguer García

CLARINETSBAIXOSVicent Fayos Llácer Paco Rizo Vila

FAGOTCarlos Martínez ChustGabriel Ortiz GarciaMaria Aparicio FrancésArnau Roca Mollà

OBOEPaco Juan Tobarra Marta García Jimeno

PIANOAdolfo García Bolinches

FLAUTESAlicia Díaz MurilloAmparo Vázquez FauraCeci Avila SanzLaura Almahano MuñozAlejandra Baima MoscardóMar Marzal SarrióNeus Guillem SanchisMaria Albert OrtoláSara Micó BaldrésIrene Duet MontellLaura Mompó GonzálezMaria Jose Roca VidalSara Sancho RuizElena Ferrús VicedoClaudia Vilaplana ClimentMaria Martínez BaldrésJaime Ripoll Martínez

CONTRABAIXOSJordi Baraza GarcíaOmar Cabanes Navalón

ABANDERATRafael Mompó Pardo

DIRECTORLlorenç Mendoza Ruiz

14

MúsicsSimfònica

Banda

TROMPESFrancisco Marzal MompóFrancisco Marzal RosaJose Vila Montaner Ricardo Ventura Cano Jose Maria Delegido SanzFrancisco Pico Canet Júlia Moscardó SúñerVicent Fayos Biosca Pau Galiana PieraRemigi Roca Mollà

TROMPETESAndrés Domingo MompóMaria Navalón SeguraFèlix Castells MarínGenís Ibáñez GuerolaSabina Roselló RamírezJoaquín Cardona FonsSantiago Ramírez ArnauManel Torregrosa OrtsAlex García Collada

FLISCORNSToni Díez BarrachinaAna Navalón Segura

BOMBARDINSAlejandro Carralero PlazaGerard Aguado MoscardóEduardo Ángulo Tormo

SAXOS ALTSRicard Soriano Vidal Maria Falcó FrigolsNeus Gil GarcíaMelisa Montesinos ClimentAndrea Romero GrauAndrea Domingo PérezDayana Boscà GrauRubén Bordera AlventosaFrancisco Cabrerizo SolerJulio Juan GarcíaSergio Ramírez AmorósCarlos Molina SolísJose Llorens Oltra

SAXOS TENORSAmalio Bosch CanetJose Mateu AlemanyFiliberto Cabanes SanzXavier Medina Medina

SAXO BARITON Juan B. Sarrió Rodríguez

PERCUSSIÓGaspar Nadal MarondaFrancesc Albero MarínSento Romero GarcíaRafa Calvo VidaAlba Mena EsteveJorge Escalante BalaguerJoan Marzal SarriónXavier BernatAlejandro Gil RichartJ. Ángel Ventura Cano

TUBESVicent Gil EscurietPepe Tortosa Francés

TROMBONSQuique Díez Martí Pablo Díez MartíAdrià Tortosa RichartJordi Tortosa RichartCarlos Peris PeralesVicent Micó MartínezPablo Almiñana VicedoEnric Grau LacostaEnrique Rueda VicedoAna Mª Violero FitaPaco Nájera PeronaFrancisco Nájera Ferrer


17

sonora”. Un repte perquè cada vegada ques'inicia un camí, la incertesa del descone-gut genera dubtes, pors i tensions, quehan de ser superades amb el dia a dia, ambtreball, amb esforç i sobretot, amb hones-tedat.

Vaig tenir la sort de trobar-me amb un gruphumà fantàstic, amb ganes d'afrontar novespropostes i disposat a iniciar aqueix camíon els reptes no són meus, sinó són nostres.A aquest fantàstic grup he de donar-li lesgràcies per la bona predisposició que tenenper a afrontar programes i projectes cadavegada més complexos i ambiciosos. Peròsobretot, perquè cal estar agraït, a aquellespersones que canvien el seu temps lliure,la seua família, les seues parelles i el seutreball, per passar una estona treballantamb tu en alguna cosa que ens uneix i queens agrada, però que requereix un gran es-forç personal. Així que vaja des d'ací lameua gratitud i admiració pels meus mú-

sics/es i com no, per la persona que duranttants anys, des de la seua fundació, ha estatal capdavant d'ella posant les bases d'a-quest grup humà i deixant-nos una orques-tra, amb una gran projecció de futur; elmestre Julio Juan.

No vull acomiadar-me sense abans donarles gràcies a totes les persones que hanconfiant en mi per a emprendre aquest pro-jecte, a la Junta directiva en primer lloc perla seua confiança, la seua proximitat i el seuesforç i totes les veus que van ajudar al fetque jo puga estar avui ací dirigint-me a totsvostès. GRÀCIES.

Espere que gaudisquen del nostre concerti de totes les activitats programades.

Un camí de mil milles comença amb un pas”Benjamin Franklin

16

a quasi un any des que vaigtenir l'honor de posar-me al capdavant de l'Or-

questra de la “La Nova”. Va serper a mi una sorpresa, unagrata sorpresa, que va suposarun nou repte, i que vaig accep-tar de molt bon gust.

Una grata sorpresa, perquèposar-me al capdavant d'a-questa orquestra suposa per a mi unavolta a les meues arrels, com a músic “criat”al violoncello abans que la composició i ladirecció es plantejaren com a alternativesprofessionals i també, perquè aqueixavolta a les arrels, suposa també en l’àmbitpersonal, tornar a la ciutat que em va for-mar com a músic i on vaig passar diversosanys de la meua joventut treballant, estu-diant, fent amics i fent música. Però tambéun repte, perquè la S.M “La nova” és una

institució amb la suficient solera, trajectò-ria i arrelament com perquè el pes de laresponsabilitat es faça present des delminut un. Un repte perquè el treball ambuna Orquestra, malgrat la meua formaciócom cellista, suposa un canvi de rol en unaformació amb unes característiques moltparticulars i amb la seua pròpia “identitat

F

Un camí NouJOSÉ M. FAYOS JORDÁNDirector Orquestra Música Nova


19

VIOLINS Luís Aragonés LilloCarla Marzal PardoAriel Badía FerriVíctor Pastor CerdáClara Albero UrbanClaudia Sancho SanchisFlavia Mora PascualMarc Juan GilSanti Llopis GassóSandra Vera LlorensMarta Cerdán MarzalMar Albero UrbanAna Diez ClimentMarta Franco RipollEster Agustí AudivertJesús Pastor CerdáAnna Sanchis AlbertMiquel Àngel Pelegero BarberàAndreu Estornell AznarPaula Pla RodríguezAssumpta Bacete TorróMaria Serrano ClaumarchirantMarta Ezpeleta SarriónJúlia Juan GilEsther Lluch BatallerSílvia Ferrer MirallesCarmen Aparicio FrancésMaria Martínez

VIOLESRafael Castelló SorianoJuan B. Sarrió RodríguezAna Tortosa RichartRaquel Ripoll GómezHelena Boluda

VIOLONCELS:Alexandre Hernández ChapíRosa Jordà GómezAlejandro Taengua GragiaAna Gil TolsàNeus Gil GarcíaLaura Navarro EspíSara Mateu RipollPaula Segura DarocaAmor Badia MascarellAna Pérez GarcíaInma IbáñezMª del Mar López LlopisLluna Colàs BerzosaVega Medina

CONTRABAIXJordi Baraza LorenteOmar Cabanes Navalón

DIRECTOR:JOSÉ MIGUEL FAYOS JORDÁN

MúsicsMúsica Nova

Orquestra

18

Nous

Vega MedinaVioloncel

María MartínezViolí

Helena BoludaViola

Músics

Andreu Estornell Violí


21

MúsicsBanda Jove

FLAUTESLaura MompoJaime Ripoll Maria MartinezClaudia VilaplanaElena FerrusAitana Benavent Laura SanchoCarla Martínez

OBOÉMarta GarciaIrene SuñerJavier EchevarriaOscar SeguiClaudia Martinez

SAXÒFONSegio RamirezCarlos Molina Jose LlorensMarti BenaventAlejandro BallesterAriadna GilCésar Ferrando

SAXÒFON TENORAdrian Ramon Clara Bosch

CLARINETSKevin OltraMaria ZapataPaula BaldresMarta MartinezMaria VilaAinhoa RubioPau FayosAlba EspluguesCarmen ChaferMireia AracilMaria PeralesMaria FerrusAndrés ProprenterLaura MoranAroa Castillo

FISCORNAna Navalon

TROMPETESAlex GarciaManel Torregrosa Jordi SanchisJoan Navarro

TROMBONSCarlos PerisEnric GrauPablo AlmiñanaEnrique RuedaJordi DiezDavid VicenteÀngela Blasco

BOMBARDIGerard AguadoIker RevertClemente Morales

PERCUSSIÓJoan MarzalIsmael RomeroRicard SorianoAlejandro GilXavier BernatElena Ferrando

FAGOTSArnau RocaNicolás Gómez

TROMPESVicent FayosJulia MoscardoRemigi Roca

DIRECTORPere Carrascal

20

Nous

Clemente MoralesBombardí

Músics

Joan NavarroTrompeta

Ángela BlascoTrombó

Iker RevertBombardí

Nicolás GómezFagot

Carla MartínezFlauta

Ariadna GilSaxo

Aroa CastilloClarinet

Laura MoránClarinet

Andrés ProprenterClarinet


23

es d’aleshores, l’objectiu de l’escolaha segut donar continuïtat als pro-jectes de l’anterior direcció.

Aquest any hem incorporat nous projectes:

• I Jornades de portes obertes: On varempreparar tallers, un concert del Cor i altrede la Banda Infantil per a tots els xiquetsi pares que varen assistir.

• I encontre de flautes Ciutat de Xàtiva:amb molta acceptació, on professores ialumnes varen gaudir dels tallers i el con-cert de cloenda.

• Concert d’Obertura del curs acadèmic:Participaren els alumnes d’ensenyancesprofessionals amb l’intenció de que forenun referent per als alumnes que comen-cen les ensenyances elementals .

• Audició “ Com sonen els instruments “Elsalumnes de 1er curs tocaren els instru-ments als alumnes de juguem amb tecla,l’objectiu era ajudar-los a decidir quin ins-trument agafar.

• Concert didàctic a la Seu de Xàtiva: Elsalumnes de 3r i 4t curs varen escoltarl’orgue , a mes de tocar –lo i veure’l pelinterior.

• Viatge al parc aquàtic: Com a fi de curs, laBanda jove va gaudir d’ un dia lúdic.

Remarques referent a la macroaudició; Aquest any hem incorporat noves agrupa-cions com son: Ensembles de guitarres, so-listes amb acompanyament per part deldepartament de cant i la Big Band Nobel.

En la decoració cal destacar, la participaciódels alumnes de juguem amb tecla , varenpintar els discs que estaven penjats en lesllotges del teatre.Per part dels alumnes de llenguatge , apor-taren la part creativa a les cançons amb ex-pressió corporal .

Com sempre un projecte de fi de curs mul-tidisciplinal, on es fusiona la música, ladansa, narració,decorats, llums, so, lletresen diferents idiomes, disseny de programesi cartells.

Moltes gràcies a tot el claustre de profes-sors, per la llavor que estan realitzant i comno al recolzament de la junta directiva i atotes les persones que s’han involucrat enels nostres projectes.

Per últim em queda convidar a tothom a lacelebració de la festa de la MÚSICA!!

DAnem sumant projectes

Victòria Cecília Ferrando Palop

22

PERCUSSIÓ Joan AznarJoan Ballester

TROMBÓ Pau Marti

TROMPAPol SaezDiego Gosàlbez

TROMPETAAlex SeamaÀngel FerrandoBryan ContrerasGuillem Coso

SAXÒFONHugo Coso Javier Ripoll

CLARINETAna JuanSaray ArmeroMarc OltraMiquel RidauraYaiza JimenezCarmen SuñerAitana Casasnovas

REQUINTDaniel Hostalet

FLAUTASara AlmiñanaMarta SolerAnna MontanerAna LlorensRoser EspiGabriel SanchisLaura Pons

OBOÉJúlia Montagud

DIRECTORAlejandro Perales

MúsicsBanda Infantil


25

BANDA SIMFÒNICARemigi Roca Mollà

VETERANSRafael Sanz Mayor

ORQUESTRAMª del Mar López Llopis

24

Premiats

2016Santa Cecília

ESCOLAAdrián Ramón Juan

BANDA JOVEMarta García Jimeno


27

ABRIL 2016• 13 - Audicions dels alumnes de 1er curs

als alumnes de juguem amb tecla, a cà-rrec del departament de llenguatge.

• Processó de Combregats. Banda.

MAIG 2016• 6 - Reunió Informativa als pares dels

alumnes que fan la prova d’accés a Ensen-yances Professionals a càrrec de la direc-ció del centre.

• 21 - Concert CXV Aniversari.

• 25 - Participació dels alumnes en la reu-nió explicativa sobre les Ensenyances Pro-fessionals al Conservatori Lluís Milà deXàtiva.

JUNY 2016• 4 - Audicions dels alumnes que fan la

prova a Ensenyances Professionals.

• 5 - Concert d’intercanvi a La Pobla Llargade la Banda Jove.

• 10 - I Jornades de Portes Obertes

• 11 - Audicions d’alumnes que fan la provad’accés a Ensenyances Superiors.

• 12 - Concert d’intercanvi la Banda Joveamb La Unió de La Pobla Llarga.

• 19 - I Encontre de flautes Ciutat de Xàtivaa càrrec del departament de flauta.

• Del 20 al 24 Audicions d’aula tercer tri-mestre.

• 25 - Projecte educatiu fi de curs “ MúsicaInterdisciplinar” (macroaudició)

• 26 - Excursió fi de curs al parc aquàticAquopolis (Cullera)

JULIOL 2016• Del 18 al 22 VII Curs “Escola d’arc” a l’es-

cola de La Nova.

• 21 - Concert de la Banda Jove , Música decinema , al Claustre de Sant Domènec, dinsdel programa cultural Xàtiva a la fresca. Or-ganitzat per l’Ajuntament de Xàtiva.

• 31 - XLVI Festival de Bandes de Música. ElPòrtic de les nostres festes.

AGOST 2016• 1 - Dinar social músics a l'Espai Cultural.

• 4 - Concert Banda a la Verge de la Seu.

OCTUBRE 2016• Festival comarcal de bandes de la Costera

a La Font de la Figuera.

26

OCTUBRE 2015• 2 - Tutoria d’informació per a pares i alum-

nes del pla d’estudis de l’escola de música,presentació de la Banda Infantil i Concertde joves interpretes.

• 17 - Participació d’alguns alumnes de l’es-cola en la Banda Juvenil LAS PROVINCIASen el concert de celebració dels 150 anysal Palau de la Música de València.

• Concert Santa Cecília al Gran Teatre. Bandai Orquestra

NOVEMBRE 2015• 7 - Participació del alumnes de flauta amb

la professora Alícia Díaz en les jornades deflauta en Llanera de Ranes.

• 7 - Berenar per als alumnes de l’escola acàrrec de l ’Agrupació de Cecilianes a l’Es-cola de La Nova .

• 9 - Concurs de dibuix per al llibre de SantaCecília on participen els alumnes de l’es-cola.

• Del 14 al 21 Audicions d’Aula primer tri-mestre a l’Escola i a l’Espai Cultural.

DESEMBRE 2015• 22 - Audició al llar de San Antoni (asil de

iaios) a càrrec dels alumnes de llenguatgeamb la professora Victòria Ferrando.

• 2 - Concert de Nadal a l’espai Cultural onactuen: Cor de l’escola Banda jove, BandaInfantil, departament de cant la Nova endansa i professors.

GENER 2016• 5 - Cavalcada Reis. Banda i xaranga.• Presentació de les falleres majors de Xàtiva

2016.

FEBRER 2016• 26 - Concert Orquestra Pregó de Setmana

Santa a la Seu.

• Assemblea anual de socis.

MARÇ 2016• 5 - Concert Entrellaçades.

• 12 - IX Jornades d’audicions al carrer.

• 16 - Concert Didàctic d ‘orgue a la Seu deXàtiva a càrrec de Victòria Ferrando i FeliuMartínez.

• 23 - Concert de Retrobem la nostra música,actua el Cor de l’escola amb la professoraVictòria Ferrando a l’espai cultural La Nova.

• Pregó de Setmana Santa a la Seu.Orquestra.

• Setmana Santa a Xàtiva.

Memòria Activitatsd’2015-2016


29

PROGRAMA CONCERT SANTA CECÍLIA

PRIMERA PARTCONCERT DE L'ORQUESTRA

• “LA MOURISQUE” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tylman Susato

• “UNANSWERED QUESTION” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Charles Ives

• “IMPROMPTU” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jean Sibelius

• “DANSE MACABRE” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Camille Saint-Saëns

Director: JOSÉ MIGUEL FAYOS JORDÁN

SEGONA PARTCONCERT DE LA BANDA SIMFÒNICA

• “OH, FORTUNA” de Carmina Burana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Carl Orff

• “INTERMEZZO” de Karelia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Jean SibeliusInstrm: Rafael Sanz Mayor

• “MONTESCOS Y CAPULETOS” de Romeo i Julieta . . . . . . Serguéi Prokofiev

• “DUTCH MASTER SUITE” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Johan de Meij

- La Ronda de Noche – Rembrandt van Rijn

- La Carta de Amor– Johannes Vermeer

- El día del Prícipe – Jan Steen

• “LA GRAN PUERTA DE KIEV”de Cuadros de una Exposición . . . . . . . . . . . . . . . . . . Modest MussorgskyInstrm: Jordi Girbés Trull

Chemi Osuna, veu i performanceDirector: LLORENÇ MENDOZA

NOVEMBRE

DIMARTS 2219:30 h. Trasllat de la imatge Sta. Ce-cília des de la seu de la Societat (escolade música) fins l’esglèsia de la Mercè.

20:00 h. Cel.lebració acte religiós.

20:30 h. Finalitzat l’acte, trasllat de lanostra imatge a L’ Espai Cultural al C/ Aca-dèmic Maravall on es fará un vi d’ honor.

22:15 h. Assaig general per a la prepa-ració Concet Sta. Cecília.

DIJOUS 24 17.30 h. Berenar a l’espai cultural perals alumnes de l’escola, amb l’actuació ianimació d’un mag.

DISSABTE 2609:30 h. Campionats esportius de (fut-bol, pàdel, handbol,voleibol, etc) a laCiutat de l'Esport.

DIUMENGE 2709:30 h. Excursió arqueològica.

Eixida de la seu social de la Música Nova.

Itinerari: Costa del Castell, Portitxol, laSolana, entrada al castell per la Porta deSocors i explicació general del Castell.

Visita guiada per l'arqueòleg municipali Director del Museu D. Àngel Velasco.

DESEMBRE

DISSABTE 319.00 h. Concert de Santa Cecília alGran Teatre. Actuaran primer l'Or-questra i després la Banda Simfònica.

22:00 h. Sopar social per a músics,socis i familiars. A la sala "LlunaEvents", amb animació de DJ.Venda de tíquets a secretaria.

28


31

arrels i l’essència de la societat hi ha quemantindre-les, però de vegades és moltcomplicat i la diferència de mires, falta decomunicació, etc. fan la convivència no pos-sible, ni tan se vol agradable amb un sectorde la societat.

La nostra Clavariessa 2016/2017, amb granil·lusió rebé la notícia de que Santa Cecíliavisitaria la seua casa, però el desànim pro-duït per les diferències de criteri unit al seuestat de salut ha provocat que sol·licités elseu cessament en el càrrec.

Quina pena tota una vida en la Música Novai no poder acabar una etapa en alegria, peròque no se li oblide a ningú que a pesar detot…. sempre, sempre portarem a la Socie-

tat Musical La Nova de XÀTIVA i a la nostraSanta Cecília en el nostre interior.

Sabeu la sensació que s'experimenta quanveiem a la banda, orquestra, banda juvenil,educands, etc. Actuant, desfilant… etc. a lanostra banda, a la nostra orquestra….no aaltra

ES MOLT DIFERENT.

Reiterem el nostre agraïment a tots i ca-dascú dels membres d’esta Societat i recor-dar que la Societat és de tots i som tots.

Junta Rectora (dimissionària) de l’Agrupa-ció de Cecilianes de la Societat Musical LaNova de Xàtiva. Octubre 2016.

Agrupació cecilianes 2015

30

a Junta Rectora dimissionària de l’A-grupació de Cecilianes de la SocietatMusical La Nova de XÀTIVA, vol

agrair a totes les persones: directius, socis,musics, col·laboradores, etc. El suport queal llarg d'estos anys ha rebut, una agrupaciócasi centenària i que ha sobreviscut als ava-tars i dificultats en èpoques complicades,però formant part de la societat com un totindivisible.

Fa temps que s'està tractant de dotar a l’A-grupació d'un Reglament de Règim Intern,

tal com ja s'establia en els antics estatutsde la Societat en particular en l'apartat 5 C,després de no poques dificultats esta JuntaRectora ho ha aconseguit, i tot l'esforç s'hodediquem a les persones que no estan ique amb el seu treball han fet possibleaplegar fins el dia de hui, el nostre agraï-ment també per a cada una d'elles.

Tractar d'adaptar-nos als nostres dies i alscanvis que la societat ens obliga, no es si-nònim de perdre el sentir de caràcter parti-cipatiu que deu tindre una associació, les

L

Omnes Vitae

Agrupació Cecilianes 1968


çons en un sentit molt més pacífic. Ésel cas de la cançó dedicada a aquestrei PAX IN NOMINE DOMINI. Tambéel minnesinger alemany Walter Vonder Vogelweide reflecteix la seuaoposició a les decisions papals res-pecte a les croades en la seua cançóPALÄSTINALIED.

És significativa la informació que al-guns trobadors i trobers ens aportenen les seues cançons i poemes sobreaquest tema, és el cas de Teobaldo Ide Navarra (IV de champagne).Aquest monarca va estar en contacteamb el món de la lírica a França, on es va re-lacionar amb diversos trobers com ell, itambé amb Chrètien de Troyes. Consideratcom un fervent cristià va participar en la si-sena croada. Teobaldo va ser poeta-músic,protector de les lletres; fins i tot, amb bas-tant seguretat, va conèixer la primitiva poli-fonia encara que totes les seues cançons sónmonòdiques. Va escriure diverses cançonsde croada (és de suposar que moltes d'a-questes cançons es cantarien en les croa-des). Respecte a aquestes cançons diul'insigne musicòleg Higinio Anglès:

Les cançons de croada de Teobaldo són comun crit potent per a moure als cavallers aprendre la creu dels croats.

En els seus moments d’ oci o de descans esdivertirien escoltant, ballant i interpretantamb els seus instruments cançons de dan-ses com l'estampida. Algunes d'aquestesdanses, com era habitual, també es canta-

rien; com per exemple la famosa Kalendamalla, del trobador Raimbaut de Vaqueirastípiques danses que havien portat de lesseues corts.

Igual que en la música trobadoresca, els can-tants s'acompanyarien amb instruments do-blegant la veu del text: improvisarien unaespècie de preludi instrumental amb les pri-meres frases de la cançó; amb les frases cen-trals i finals crearien interludis i post-lúdicsintentant crear ornamentacions diferents encada estrofa i potser, si havien tingut algunapreparació musical eclesiàstica, també po-drien haver improvisat un a forma d’ orga-num simple.

Respecte a la música religiosa, potser l'únicainformació que ens ha arribat és la que rela-ciona aquesta música amb l'ordre del Tremp.

Durant l'Edat Mitjana la música religiosa téun marcat caràcter ritual, tant en la litúrgiacom fora d'ella. I aquest costum, com és

3332

es gents que van marxar a orient per adefensar els Sants Llocs en les croades,des de la primera a la fi del segle XI

fins a l'última dos-cents anys després, por-tarien amb si agradables records i pensa-ments que, sense ser materials i noproporcionar-los una sobrecàrrega en el seuardu trajecte i lluita, els faria tornar en elsseus pensaments a les seues llars, pobles,castells, ducats, etc.; igual que al record delsseus sers estimats. En la memòria de moltsd'ells estava amb total seguretat la música.Les cançons que escoltaven en les seues te-rres, tant profanes com a religioses, les can-çons i melodies de danses que ballaven enels salons cortesans o en els prats en arribarla primavera, etc. Aquestes últimes es can-tarien amb l'acompanyament dels instru-ments que es van portar des d'Europa.Podem imaginar-nos que per als llargs i pe-sats viatge com els quals aquells guerrersvan realitzar no seria apropiat carregar ambun instrument massa gran i difícil de mane-jar en el transport. No obstant açò, xicotetsinstruments de corda fregada com el rabell,la viola, igual que flautes de bec i travesse-res, s'adaptarien bé per la seua grandària ifàcil manejabilitat. Segurament el llaüttambé formaria part dels instruments quetocaven en aquelles terres; però aquest ins-trument, pel seu origen àrab, estava ja en

aquestes terres, igual que els diversos ins-truments de percussió. És important desta-car la influència que van tenir algunsinstruments àrabs i la seua introducció en lamúsica occidental; per exemple el citat llaüti diversos instruments de percussió enforma de calze.

Respecte a la música profana, podem pensaren la música que en aquella època s'inter-pretava a Europa. Sobretot les formes troba-doresques. Posant l'accent, potser, enformes com les cançons de gesta, d'amor(recordant a l'estimada), chançon de croi-sade (cançons de croada pròpiament aques-tes), laments a la mort d'algun personatge(planctus), etc. Segons la iconografia dels se-gles XII i XIII, els instruments que possible-ment s'utilitzaren per la seua adaptabilitatal medi serien:

- Corda: fídula o viela, rabell, cítola, arpa,llaüt, saltiri...

- Vent: flautes de bec i travesseres, roncons,cornamusa (espècie de gaita), xeremeies...

- Percussió: campanes afinades, xicotets tim-bals, diferents panderos, etc.

Poetes-músics com el trobador Marcabrú,que va estar alguns anys al servei d'AlfonsoVII de León i Castella, utilitzen les seues can-

LLa música en

les croades

Rafa Soriano


35

empre amb el somriure en la boca,sempre paraules amables "com estàsbonica?", sempre amb els teus ulletspintadets de blau, amb el cabell pen-

tinat, sempre amb els teus tacons ( i he dedir, ben cert que jo ho he vist, fins i tot ambles sabates d'anar per casa amb taconet, per-què així estaves més còmoda ,deies), altiva,orgullosa de ser, afaenada, Dona i mareexemplar.

Lluitadora incansable, en un temps on lesreunions estaven regides per majoria mas-culina, i ahí estaves tu, escoltant, participant,proposant, l'única dona en la Junta Direc-tiva. Respectada per tots i totes, alçant sem-pre la bandera de la teua Música Nova i elteu grup de Cecilianes. Dones entregades,sense cap interès més enllà que la música,treballant pel Bé comú, sense més aspira-cions que portar la imatge de Santa Cecíliaengalanada i bonica per a la Festa Gran dela Música i, organitzar el berenar del edu-cands amb tota l'alegria i l'entusiasme,"hem de cuidar als menuts que són el plan-ter de la banda".

Recorde les teues llàgrimes d'alegria quanescoltaves la Banda al passar per baix de ta

casa. Mirant pel balcó, gaudint de l'especta-cle des d'una posició privilegiada, carrerMontcada.

També ploraves quan anàrem al CertamenInternacional de València de la mà de Julioi emocionada, esperaves el dictamen delJurat. Llàgrimes d' alegria per vorer allò quetant estimaves dalt de l'escenari.

Fins i tot, quan el mal es va apoderar del teucos, estaves ahí, somrient, "tot passarà"deies i, apretaves les dents i avant, sempreavant, a pesar de les dificultats, dels canvis,de les noves tendències a les quals t'acolliesimmediatament. Sempre he pensat queeres una avançada per al teu temps, i t 'hodic ara, des d 'ací, com a representant hui endia, d' allò que has estimat tant.

Per això i per què crec que eres la personaque ha representat millor que ningú, el gusti el voler per la Música Nova. Va per tú…

Maruja!!!

S

Andrea Mollà Benet | Presidenta de la Música Nova

Maruja

El gust i el voler perla Música Nova.

Va per tú.

lògic, es duria a terme en una ordre monàs-tica com la citada. Bernardo de Claraval(monjo cistercenc que va redactar les reglesdel Tremp) ens ha deixat en els seus escritstestimoniatges de com seria la música queels templers cantarien en els seus ritus: “Elcant ha d'estar ple de gravetat; que no sigani mundà ni massa rude i pobre...; que sigadolç, però no lleuger; que, mentre agrada acau d'orella, commoga el cor; hauria d'alleu-jar la tristesa i calmar l'esperit irritat...”.

Els segles de plenitud de l'ordre del Trempvan ser en els quals es va desenvolupar lanotació musical i es van establir les normesde la primera polifonia, denominada orga-num. Tot açò gràcies al benedictí Guido D’A-rezzo (995-1050). A la sòbria i serenamelodia del cant monòdic se li van afegirveus paral·leles a distància de 5ª, 4ª i 8ª. Ésmolt possible que aquest últim interval s'u-tilitzara amb assiduïtat, ja que l'octava mu-sical es correspondria amb el octògon i ambles vuit puntes de l'estel que representa al'Ordre. A més, improvisarien discants (unamelodia improvisada que ens es subjectaúnicament a la 4ª o 5ª, sinó que pot presen-tar moviments oblics o contraris respecte a

la melodia principal) sobre el cantpla com era habitual en l'època. Al-gunes d'aquelles peces que s'inter-pretaven en Terra Santa sónconegudes, ja que procedeixend'un manuscrit de la segona meitatdel segle XII que va ser trobat en labasílica del Sant Sepulcre i que avuies conserva en el Museu Condé en

el castell de Chantilly. Aquest manuscrit pos-seeix: antífons, responsoris, psalmos, etc. Noobstant açò, no hauríem d'associar el tipusde cant al que estem acostumats des delsegle XIX introduït per Solesmes en el cantgregorià, al cant religiós dels templers.Aquests monjos entonarien els seus cantsde manera natural, seguint una tradició oralque possiblement tindria influències orien-tals bizantines. Cantarien de manera espon-tània i fervorosa, amb l'energia del guerrerque combat espiritualment i, en paraules deSant Bernardo, en el combat també extremsi és necessari.

No obstant açò quan aquests monjos gue-rrers es dirigirien a la batalla o la protecciódels Sants Llocs, possiblement interpreta-rien amb ànim i fragor alegres cançons pro-fanes.

És significatiu que les sinuoses línies melò-diques del cant religiós que es perdrien enles voltes dels temples o en les misses decampanya, la bella sonoritat d'un arpa ollaüt transmeteren emocions a unes gentstotalment pletòriques de barbàrie, intole-rància i violència.

34


37

mení està molt present en el món professio-nal i en el nostre dia a dia. Dones escultores,dones pintores, compositores, fotògrafes, es-criptores, coreògrafes… I açò és un èxit so-cial que convé lloar i celebrar. Sí, durant moltde temps les dones hem hagut de mantenirla veu oculta o silenciada –sovint, sota pseu-dònims masculins-; però cada vegada méss’accepta el protagonisme femení en tots elscamps. En la societat contemporània cal con-templar l’obra d’art com a expressió de qual-sevol persona: dona o home; com a resultatde la captació de l’emoció que es transmeten un resultat que capgira l’essència pura del’ànima. Les dones hem anat guanyant te-rreny a les pors, hem deixat de banda elsprejudicis i hem decidit traure’ns la pols, elsfantasmes i donar forma als nostres neguits,les nostres il·lusions i lesnostres experiències, ofrustracions, per què no?Hem donat veu i cos al’expressió artística dei-xant de banda l’aïllamenti l’exclusió. L'acte “Entre-llaçades” posà de mani-fest el protagonisme deles dones ja siga bé coma intèrpret o com a artista

creadora. Un grup de dones junt amb elsmúsics de la Nova, tots els participants,dones i homes van crear un concert interdis-ciplinari.

Des de la regidoria de Dona i Igualtat a l'A-juntament de Xàtiva, es persegueix assolirun escenari futur on dones i homes puguendesenvolupar lliurement les seues capaci-tats personals i socials i, d'aquesta manera,prendre decisions sense limitacions impo-sades pels rols tradicionals atribuïts a cadasexe.

Agraïm a totes les persones que ho ferenpossible i en especial a la Societat Artístico-Musical “La Nova” de Xàtiva sota la batutadel seu mestre Llorenç Mendoza i Ruiz.

36

úsica, arts plàstiques, poesia,dansa, performance, falles, llum,teatre... concert de les arts en fe-

mení i plural es va realitzar a Xàtiva en marçamb motiu del Dia de les Dones.

Una iniciativa des de la Societat Artístico-Mu-sical “ La Nova” amb grans complicitats i par-ticipació, la regidoria de Dona i Igualtat vapossibilitar i facilitar recursos per obrir-se aaltres arts, entrellaçant expressió, creació,emocions. Va ser una experiència des de lail·lusió, la voluntat i l’esforç de totes i tots .

Des que ens reunírem ambAndrea i Mª José amb lacomplicitat del director imestre, Llorenç , aquestprojecte el vam fer nos-tre també, ens transme-teren el que tenen lesartistes, reptes de supe-ració. Un projecte ambgran quantitat de partici-pants. Des d’aquestespai donem les gràciesper fer-nos gaudir d’a-quell moment.

Al llarg de la història les

dones hem descrit molt sovint la pròpia vidainterior, les nostres experiències, el nostreunivers; atentes a la substància oculta de lescoses, fascinades per les peculiaritats de lespròpies sensacions. Com a poetes o escrip-tores, sovint em presentat la nostra vivència,encara càlida, mitjançant saboroses adjecti-vacions i carnals figures de la llengua. I hohem fet amb un vocabulari ric –sobretot im-merses en un món fascinant: l’univers de lesdones.

En aquest sentit som músiques, pintores...podem crear i creem poemes la qual cosa

ens condueix a la creació detot tipus d’obra artística. Enqualsevol codi artístic lesdones hem reeixit, reeixim iho continuarem fent. Artis-tes dones hem estat capacesd’escriure capítols sencersde la nostra cultura i de fer-ho en femení. La creació i elseu procés no és una qües-tió de gènere; mai no ho hasigut. A poc a poc, les doneshem anat afermant-nos enel món de l’art simplementcom artistes. Hui l’art en fe-

M

EntrellaçadesActe celebrat a Xàtiva amb motiu del Dia de les dones

Francesca Chapí Albero | Regidora de Dona i Igualtat


39

L’escenografia ha estat dissenyada i portat aterme per Maria Gosalbes, on es podia ob-servar amb la tipografia típica utilitzada enel logo “The Beatles” a gran escala i penjadaa la part superior de l’escenari de color blanc.

A la boca de l’escena apareixia un pas de via-nants en referència a la portada de l’últimdisc enregistrat que es titulava simplementAbbey Road, junt a dues cabines telefòni-ques de color roig.

Abbey Road és l’onzé àlbum del grup brità-nic The Beatles, editat l’any 1969. Es tractade l’ultima vegada que els Beatles s’ajunta-ren per fer un disc, ja que Let it Be, que vaeixir l’any següent, havia estat gravat ambanterioritat.

El títol de l’àlbum correspon a l’adreça delsestudis EMI a Abbey Road, Londres, on elsBeatles van gravar la majoria dels seus discs.I va ser fruit de la improvisació, un fotògrafanomenat Ian McMillan va pujar a una es-cala per a fer la foto dels quatre Beatlescreuant el pas de zebra més universal detots. Els vestits eren simplement els queduien els Beatles aquell dia a l’estudi.

38

rribats de Liverpool,el quatre membres(Ringo Starr, PaulMcCartney, George

Harrison i John Lennon) delgrup The Beatles, apareixenper la passarel·la que con-dueix a l’escenari del GranTeatre, per celebrar el seuúltim concert amb els alum-nes de l’escola i amb el pro-fessorat participant.

La vertadera i mai contadahistòria, de la formació cre-ada en 1962, de la bandamés famosa i com van serconeguts arreu del món, noper la seua popularitat, sinóper la seua heroïcitat.

La història narrativa és originalde Maria José Roca, a la que va posar la veuFrancesc Albero.

Els primers en aparèixer a l’escenari són elsalumnes de tecleta, primer i segon de llen-guatge musical. Després Ensemble de gui-tarres, contrabaix i vocalista Ana Llorens,amb els professors Oscar Vila i Remigi Roca.A continuació els alumnes de Cor amb la pro-

fessora Victòria Ferrando. Des-prés Conjunt Instrumental deCorda i Cor amb les professoresMerxe Fresquet i Victòria Fe-rrando. Moment per a l’actuacióde la vocalista Lucia Molina,pianista Frances Albero. I peracabar la primera part la BandaInfantil, tecla i llenguatge deprimer i segon curs, amb elsprofessors: Alejandro Perales,Victòria Ferrando, Carla Marzal,Clara Albero i Francesc Albero.

La segona part de l’espectacleva començar amb la BIG BANDNOBEL, dirigida per Ricard So-riano. Després professors del’Escola amb el vocalista Vi-cent Gil, van interpretar dostemes del repertori dels Bea-

tles. I per últim la Banda Jove junt amb elsalumnes de tecla i llenguatge, més els alum-nes de cant i dansa a càrrec de La Nova endansa i Innovatori de Moviment van inter-pretar el tema The Beatles in Concert, arran-jament de Willy Hauvast. Un total de doscents artistes tots damunt de l’escenari pera finalitzar aquest espectacle i fer la cloendadel curs.

ATHE BEATLES & COMPANY

Macroaudició


4140

Primer premi:CARMEN SÚÑER MONTAGUD

Segon premi:LAURA PONS GASCÓ

Tercer premi:GUILLEM COSO MONTAGUD

VII C

oncu

rs de

Dibu

ix


4342


45

banda. Impulsava grups de teatre perrepresentar sarsueles i corals, donantaixí una vida musical i cultural queabans mai havien conegut. És directorde les Bandes Municipals d’Oriola, Mo-ratalla, Anna, Huelma i Puente Genil,deixant un gran record com a mestre icom a persona a tots els llocs on vaestar. En Anna se’l nomena fill adoptiu,mentre que en Huelma l’Ajuntament liatorga una batuta de plata per agraï-ment a la tasca realitzada.

Però a més a més d’intèrpret, de mestrei de director, la vessant compositiva deGermán també és bastant abundant iatractiva. Composa per al seu instru-ment, el violí, obres virtuosístiques de

gran dificultat com els “Deu estudis pera violí sol”, “Impromptu” o “Nostàlgia”.Però serà amb les marxes i els pasdobleson Germán serà més prolífic, comptantamb prop d’una quarantena, molts d’ellspasdobles de concert. Amb el pasdoble«Búcaros» guanya un segon premi delConcurs de Pasdobles de Màlaga. Laseua única sarsuela, “Rosarillo la gitana”,va ser estrenada en el teatre Apol·lo deValència, estant vora un mes al cartell.

En jubilar-se a Puente Genil amb unemotiu homenatge, es va traslladar aMàlaga on vivia el seu germà Eduardo,que alhora estava casat amb Caridad,germana de María. Germán i la seuadona María no van tindre fills, però es-timava moltíssim els seus violins, be-sant-los i tractant-los amb gran cura. Vaportar sempre Xàtiva al seu cor, i la mos-tra d’açò és que, a la seua mort, vamanar donar els seus tres violins a laciutat. Aquests violins van ser restauratsrecentment i s’exposen al Museu de Be-lles Arts “Casa de l’Ensenyança” de lanostra ciutat.

44

ermán Sanchis Morell va nàixer aXàtiva el 16 de març de 1898. Elseu pare i el seu avi ja eren mú-

sics de la Nova, i del seu germà Eduardoja en parlarem fa uns anys destacant laseua figura de violoncel·lista, director icompositor. Ens centrem ara en Germán,violinista, mestre, director i compositor.

El menut Germán ja jugava quan eranomés un xiquet a fer de violinista i di-rector amb les fustes de l’ebenisteria deson pare. En veure aquesta predisposi-ció, els seus pares el fa prendre classesamb el que fou director de la Nova enaquells primers anys del segle XX, DonRafael Marco.

Amb només 14 anys fa el seu primerconcert com a solista al “Salón Seta-bense”, concert que fou tot un èxit pelseu virtuosisme. Marxa a Barcelona al’Escola Municipal de Música on co-mença la seua carrera musical, que aca-

baria anys després al Conservatori Supe-rior de Múrcia.

Als 17 anys forma el “Quintet TziganesHispania” amb el seu germà Eduardo ialtres companys d’estudis, i realitzenuna gira per Espanya i Portugal. Per unsanys continua la seua activitat concertís-tica tocant a teatres, salons i cafès detota Espanya formant part de diversesagrupacions cambrístiques entre lesque destaca el “Trío Morell”, format pelsdos germans i la que es converteix endona de Germán, la pianista María Este-ban.

La seua tasca de director i mestre debanda serà la seua llavor més transcen-dent, donat que resultava ser un revul-siu cultural de tots els pobles on anava.No només s’encarregava d’organitzar elsassajos i els concerts, sinó que dinamit-zava les escoles de música fent que elsmés menuts entraren ben prompte a la

G

Nieves Maria Pelejero Ibáñez | Llicenciada en Història i Ciències de la Música

D. GermánSanchis Morell


47

La marxa cristiana Elionor va ser molt espe-cial perquè estava dedicada a la meuaamiga Elvira Sarrió, composada per sonpare. Ella estava de component de la bandatocant el trombó!

També va ser molt especial l’obra de MiguelÁngel Ibiza, composada especialment per ala banda Las Provincias, que a més a més vaser el mestre de trombó al campament, juntamb la seua dona (Mercedes Femenia), queva ser la directora de la banda i el seu fill

(Blai) que també estava tocant com a trombóamb nosaltres.

Ens va agradar molt un vers de la part quehavíem de cantar en Lluna Mediterràniaque deia: “Estarem units en la distància perla música del nostre cor...”. Va ser un versamb molt de significat per a tots nosaltres,ja que vam fer amics d’altres pobles i sa-bíem que no anàvem a veure’ls tant sovint.Per a tots nosaltres va ser una experiènciainoblidable!

46

l passat 21 d’agost un grupet de xi-quets i xiquetes de la Música Nova ensdirigirem amb il·lusió a la Residència

Juvenil “La Florida” d’Alacant. Nosaltresérem: Adrián Ramón (saxo tenor), Marta Gar-cía (oboè), Arnau Roca (fagot), Remigi Roca(trompa) i una servidora Elena Ferrús (flauta).

Per a mi i per a Marta era el segon any peròper als altres començava una nova experièn-cia. Anàvem amb il·lusió i ganes de passar-ho bé, ja que, havíem sigut seleccionats pera formar part de la banda juvenil LAS PRO-VINCIAS-Bankia!

Estiguérem a la colònia musical fins al 27d’agost, cada corda d’instruments amb unprofessor de la seua especialitat, on anà-vem perfeccionant les obres que tocaríemal concert.

A la colònia vam conèixer a altres joves mú-sics amb els que compartíem l’afició per lamúsica i que es van convertir en molt bonesamistats. Sempre que teníem una estonetalliure al campament aprofitàvem per a jugari gaudir junts.

Assajàvem moltes hores, però també teníemtemps per a fer diferents activitats en les mo-nitores: vam fer una nit de ballar zumba, unaltra de ioga i relaxació, una de ballar, cantari tocar cançons de xaranga, nit de sorteig…però la nit que recorde amb més emoció vaser la nit del terror, en la qual varen estar es-pantant-nos quan menys ho esperàvem.

Al campament interpretàrem obres de com-positors valencians:- Las Provincias (Vicente y Arturo Terol, ger-

mans de Xàtiva)

- Elionor (Miguel Ángel Sarrió)

- Ossana in Excelsis (Oscar Navarro)

- JAIM (José Rafael Pascual Vilaplana)

- Una Aventura Espacial (Miguel Ángel Ibiza)

- Guillem (Enrique Alborch)

- Lluna Mediterrània (Teodoro Aparicio)

I de propina “ballàrem” amb els nostres ins-truments amb:- Copacabana (B. Manolow, J. Feldman, B.

Sussman).

E

Elena Ferrús Vicedo

Una experiènciainoblidable


49

moment en temps real, però també ju-guem amb la il·luminació per a adobarels timbres que conformen cada obra,que té un caràcter de multifunció”. Així,podem trobar-nos, per qualsevol zona del’auditori, un trio, un solo amb electrònica,un duo, un quintet...

L’auditori que acull el concert és el Ghe-ens Science Hall & Rauch Planetarium, dela Universitat de Louisville, un lloc propiciper explorar el so i la il·luminació.Paral·lelament al festival també “faremuna conferència i hi participarem en di-verses xarrades”, conclou el compositorvalencià.

En el conjunt hi participen intèrprets detrajectòria internacional com el trompe-tista Manuel Blanco, qui estudià al Con-servatori Superior de València; eltrompetista José Antonio García; el vio-loncel·lista Eduardo González; el percus-sionista de Bunyol Miguel Ángel Orero, iel clarinetista de Borriana Raúl Traver.Entre els compositors, hi són Francisco Ja-vier Pérez, Pedro Navarro i els valenciansJulián Ávila i el mateix José Miguel Fayos-Jordán.

Entrevista realitzada per Sixto Ferrero i publicada al diari www.laveupv.comel passat 3 de novembre de 2016

48

na de les conseqüències del nostreparticular planter de músics és queen produeix en tanta quantitatque, com es dóna el cas, hi ha mú-

sics valencians a quasi qualsevol indretdel món occidental.

La propera edició del New Music Festivalde la Universitat de Louisville, a Kentucky,comença el 9 de novembre i comptaràamb un conjunt conformat, en bona me-sura, per músics i compositors valenciansque treballen al Conservatori Superior deCastella-la Manxa. El conjunt serà l’enca-rregat d’inaugurar el festival de músiquesd’avantguarda i ho farà amb Sound spacefor Cervantes, un espectacle multidiscipli-nari creat a partir de diferents composi-cions que, “aprofitant l’Any Cervantes,recorren els textos de l’escriptor i els llocsque visità (Grècia, Itàlia, Algèria, Portugali Espanya)”, explica el compositor i direc-tor de Xella, José Miguel Fayos.

El projecte rebé l’impuls d’una beca Eras-mus +. “És la primera vegada que unprojecte format per compositors i intèr-prets rep un suport així”, afirmava Fayos,“i que aconseguim inaugurar un dels fes-tivals de música d’avantguarda més des-tacats d’Amèrica del Nord. És una granoportunitat”.

Fayos, qui fa classes de composició actual-ment al Conservatori Superior de Castellàla Manxa i és director de l’orquestra de lamúsica Nova, participa amb dos obres i, amés, assumeix la direcció d’aquelles queper la seua configuració requereixen unamajor compenetració.

L’espectacle compta amb tècniques com-positives d’avantguarda, com explica elmestre de Xella. Per exemple, “el so quegenera l’escriptura de Cervantes està pro-cessat, comptem amb instruments prepa-rats, i l’electrònica es processa en algun

U

Músics valencians,DIRIGITS PER JOSE MIGUEL FAYOS, INAUGUREN EL NEW MUSIC FESTIVAL DE LOUSVILLE ALS EUA.

“Sound space for Cervantes” és l’espectacle que interpretarà el conjuntformat dins del Conservatori Superior de Castella –la Manxa

i en què bona part dels components són valencians


51

CONCERT DE LABANDA JOVE ALCLAUSTRE DESANT DOMÈNECHEl passat 21 de juliol va tindre lloc unconcert de la Banda Jove al claustrede Sant Domènech (espai escènic queestrenaren com a auditori) i el pro-grama que interpretaren estava inte-grat per temes molt coneguts debandes sonores del cinema.

Aquest concert formava part de la pro-gramació Xàtiva a la Fresca, organitzatper l’Ajuntament.

50

a uns anys començares a caminar cap aldesert dels records. Un viatge sense re-torn que, malgrat els teus esforços, nohas trobat cap bitllet de tornada. Tu,

que t’has passat la vida immortalitzant imat-ges, ara les teues s’han anat esfumat amb elpas d’una brisa subtil.

Et recorde colze a colze amb el meu pare,sempre seré i capficat amb com actuar de lamanera més equànime possible... i de tant entant, per baix d’aquell bigot frondós, em pre-guntaves “i quan tocaràs tu en la banda, bo-nica?”, fent que m’amagara per darrere de lescames de mon pare. Ara porte als meus re-cords també les interminables conversesentre Miguel Mira, ell i tu quan no enteniaben rebé que es dèieu però que semblavacom si estiguéreu arreglant el món sencer,perquè quan no era una cosa n’apareixia unaltra, i dintre del meu silenci en aquell mo-ment em pareixíeu herois.

Perseguires la premissa, molt sàviament, ambel teu estendard volent que el músic sempresabera el “perquè” i el “per a que”; lluitarescom a bon polític defenent els interessos dela Societat Musical “La Nova” de Xàtiva per totarreu; donares el lleu quan calia organitzarqualsevol acte des d’un concert fins a un Fes-tival de Bandes... i malgrat les circumstancies,la teua perpètua presència era peça clau en lesdecisions que es prenien en aquella sala (nor-malment plena de fum dels cigarrets). Ai, sieixes quatre parets parlaren, la d’històries queportaran guardades!

No saps quant ens agradaria que ara ens con-tares les “batalletes” per valorar molt mésd’on ve eixa “Nova” que tu tant vas ajudar aportar endavant, i a la que tantes i tanteshores li vas dedicar sols per l’estima a la mú-sica sense res a canvi! Des d’algun lloc de lateua lluita per trobar el camí de tornada eneixe desert dels records, n’estic segura queencara queden notes perdudes que tu recullsamb carinyo com un tresor, i que quan lesapropes a cau d’orella remou de nou en tu l’a-legria per reconèixer en elles les que un dia,no tant llunyà, estimares.

Et caracteritzaves molt per ser pacient i esperara que arribara el teu moment de posar parau-les al lloc. Sempre amb organització encaraque d’aparença despistat. Ben reflexionat iconscient que no calien enfrontaments nimales accions per promoure més enfronta-ments en eixa família musical. No hi havia maiun to per damunt d’altre. Sempre posant pau.És, llavors, ben dit que les bones essències esguarden en pots menuts.

Abrigat per una família que et regala estima,paciència i música, el teu somriure diari dónaesperança i consol per saber que des d’allà onviuen els teus records, estàs content.

Entre mils de moments que encara es guar-den portant el teu nom, tots tenim algun huisabent que res s’oblida si es recorda.

Moltes moltes gràcies, Adolfo!!

F

Moltes gràcies,Adolfo

Maria José Roca Vidal


53

PREMIS PROFESSIONALS DE MÚSICA DEL CONSERVATORI “LLUÍS MILÀ”

Els guanyadors d'enguany són:• PAULA CATENA, en trompa

• GENÍS IBÁÑEZ, en trompeta

Aquest premi és el remat a una excel.lent trajectòria com a estudiants

i un important additiu per als seus currículums de músics professionals.

Alumnes del Conservatori

52

María Ferrús María Martínez Ricardo Soriano

Alumnes al Conservatori

Adrián Ramón Aitana Benavent Ana Llorens Claudia Martínez

Elena Ferrando Helena Boluda Jordi Díez Laura Sancho

Claudia Herrero

Vega Medina


5554

Galeriad’Imatges


5756


5958


61

La Societat Musicalhan posat a la venda participacions

per al Sorteig de Nadal

60


6362


6564


6766


6968


7170


7372


7574


7776


7978


80

1 A MUSICA NOVA - INTERIOR 2016 para WEBSalutació del Regidor de Cultura. . . . . . . . 5 ... el...

Documents

Transcript of 1 A MUSICA NOVA - INTERIOR 2016 para WEBSalutació del Regidor de Cultura. . . . . . . . 5 ... el...