Situació Actual Dels Contractes De Conreu íNdex

Situació actual dels contractes de conreu a Catalunya ___________________________________________________________________________________________________

1

Situació actual dels contractes de conreu a Catalunya Font: Cens Agrari 1999: DARP 2.002 Jordi Peix i Massip Juliol 2.008

Alt Empordà

Baix Empordà

Pla de l'EstanyGarrotxa

Ripollès

Cerdanya

Alt Urgell

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Alta Ribagorça

Pallars Jussà

Noguera

Berguedà

Solsonès

Bages

Vallès Orient.

MaresmeVallès Occid.

Baix Llobregat

Barcelonès

Montsià

Baix Ebre

Terra Alta

Ribera d'Ebre

Priorat

Tarragonès

Alt PenedèsGarrigues C. de Barberà

Osona

La Selva

Gironès

Segrià

Baix Camp

Garraf

Alt Camp

Pla d'Urgell

Segarra

Urgell

Baix Penedès

Anoia

% Contracte de conreu sobre% Contracte de conreu sobresuperfície llauradasuperfície llaurada

Superfície amb contracte

50% a 70%30% a 50%20% a 30%Menys de 20%


2

Introducció Els sistemes de tinença de la terra, són resultat de la història de la ocupació del sòl. En la Catalunya Vella predominava el conreu mitjançant contracte de finques d’una certa dimensió i en canvi en la Catalunya nova la terra s’ocupa mitjançant “Cartes de Poblament” i conreu directe de la terra. En els països del Nord d’Europa predominen encara grans propietats i conreu en arrendament i en els països del Sud la propietat directa Les reformes agràrie,s sobretot les centreeuropees de principis de Segle XX van facilitar l’accés a la terra de las grans finques feudals per tal d’evitar l’emigració i donar permanència als agricultors. La distribució de la renda entre propietaris i conreadors ha estat històricament un dels elements permanents de tensió en el sector agrari, no només a Catalunya sinó també en la majoria de països europeus. Quan es parla de “Contractes de Conreu”, els actors agraris encara tenen present la problemàtica dels arrendataris i parcers (rabassaires o masovers) de la preguerra. La situació ha variat considerablement; les inversions han modificat l’estructura de les explotacions agràries i la nova figura d’arrendatari empresari, que a més és bàsicament propietari, ha substituït les antigues figures de tinença, en la que el contracte de conreu s’apropava a un contracte de treball, per la subsistència. Actualment la Producció Agrària de Catalunya es realitzada majoritàriament per propietaris agrícoles, que a més arrenden terra per augmentar de dimensió de la seva explotació. Gradualment, aquests propietaris arrendataris van adquirint la terra en contracte.. La fórmula d’arrendament permet concentrar explotacions, al assumir l’arrendatari tant les finques de petits pagesos que canvien de sector, com les de les cada vegada menys nombroses, antigues hisendes que prefereixen preservar un patrimoni històric. Per altra part, la terra gradualment perd pes dins l’explotació agrària; és només un dels quatre factors bàsics de producció que la defineixen (terra, treball, capital i innovacions). El gran desenvolupament de l’agricultura catalana s’ha realitzat a base d’inversions que substitueixen la terra com element de definició de la dimensió de les explotacions agràries. En les estadístiques europees d’Eurostat la dimensió encara es defineix per la superfície, però a la vegada també es realitza d’acord amb el Marge Brut, a partir de la Unitat de Dimensió Econòmica (UDE). Això és especialment important a Catalunya on es disposa d’un sòl de conreu escàs, limitat per una geografia accidentada que ha determinat que l’agricultor optés per les inversions que intensifiquen les produccions estalviadores de terra:(“land saving”) com diuen els anglo-saxons, o fora de la terra ( “hors sol”) com diuen els francesos com poden ser les granges intensives de llet, porcs, pollastres i vedells en les terres de cereals o els hivernacles en les zones d’horta. Així amb poca terra s ’augmenta la dimensió. En aquest cas pels conreadors, el factor limitant del creixement esdevé ara l’estabilitat en el conreu de la terra. Si ens endinsem en la producció agrària, podem afirmar lo mateix, en relació a la millora de la qualitat de les plantacions o dels vins i la seva incorporació dins una Denominació d’Origen. Per un arrendatari de vinya, és més rendible econòmicament invertir en la millora de les plantacions, que comprar terra. Les inversions en millores de les explotacions són més rendibles (4/6%) que les immobilitzacions en compra de terres (2/3%). En el cas dels cereals, i agafant un exemple concret i majoritari, és preferible comprar una sembradora directa, que quatre hectàrees o un tractor,. una vegada més sota la condició de que hi hagi estabilitat en el contracte de conreu. El conreador és conscient que no només treu un fruit de la terra, sinó que la conserva en bon estat de conreu. El concepte utilitzat tradicionalment de conrear la terra a “ús i costum de bon pagès”, és precisament aquest. L’agricultor amb garantia d’estabilitat conserva la terra i n’augmenta progressivament la seva fertilitat, mercès a les noves tècniques de conreu i la cura personal del pagès.


3

Una garantia d’estabilitat pel conreador és també una garantia pel propietari que la terra es mantindrà en bon estat productiu. Però par altra part, també cal ser curós en que la llei de contractes de conreu no representés una “pèrdua” de drets del propietari, ja que una alternativa de la que sempre pot disposar és la de contractar empreses de serveis, cada dia més abundants i amb molta maquinària que suposen una alternativa real a l’arrendament, en la que la conservació de la terra en bon estat productiu n’és potser una condició secundària. Finalment com antecedents jurídics recents, cal recordar que la Llei d’arrendaments rústics 83/1980, fou el resultat dels “Pactes de la Moncloa” realitzats als inicis del retorn de la democràcia que la van incloure com a element prioritari per la consolidació dels conreadors i va permetre una transició adequada en el sector agrícola, tot aturant la onada de desnonaments que s’havien iniciat. La reforma que va suposar la llei 19/1995,de modernització de les explotacions agràries va augmentar la flexibilitat en la seva aplicació. La va complementar amb una sèrie de mesures econòmiques per tal de millorar les estructures de les explotacions agràries, generant una praxi econòmica i jurídica a tenir en compte en la generació d’un nou model. La llei d’arrendaments de 2.004 (49/2003), ben al contrari, va suposar un trencament amb la tradició, tot deslligant el contracte de la seva especificitat agrària i liberalitzant la pràctica contractual. Finalment, cal recordar que les darreres dades utilitzades són de 1999: massa temps per una agricultura dinàmica com és la catalana. Un millor tractament de la DUN i del Registre d’explotacions agràries, quan aquests estiguin consolidats podrien subministrar una estadística contínua sobre la situació dels contractes de conreu a Catalunya. A partir d’un somer anàlisi de les dades de la DUN, veiem que aquestes amplien el ventall de propostes de resposta sobre el conreu de la terra. Hi ha moltes finques que no són conreades mitjançant contracte, ni són de propietat, ja que pertanyen a membres de la família i es conreen mitjançant acords virtuals. En una explotació agrària és ja normal que la propietat estigui distribuïda entre el propi cultivador, el seus pares, però fins i tot germans i tiets i cosins. El procés de canvi d’activitat ha fet que, sense deixar d’ostentar la propietat es cedeixi el seu conreu a aquell que es queda a la terra. Insistim un millor registre d’explotacions permet disposar d’un coneixement real que permet afinar les polítiques agràries.


4

Índex

INTRODUCCIÓ...........................................................................................................................................2

1.- SITUACIÓ ACTUAL..............................................................................................................................5

1.1.- AVUI, ES MÉS IMPORTANT AUGMENTAR LA DIMENSIÓ ECONÒMICA, QUE COMPRAR TERRA. .................5 1.2.- CAL DEFINIR ADEQUADAMENT QUI TE CAPACITAT DE SER ARRENDATARI.............................................5 1.3.- MANTENIR EL DRET DE TEMPTEIG I RETRACTA....................................................................................5 1.4.- LA DIFERENCIA DE RENDIBILITATS DEPÈN DE LES INVERSIONS; NO DE SER O NO ARRENDATARI...........5 1.5.- LA LLUITA JA NO ÉS PER LA TINENÇA DE LA TERRA, SINÓ PER LA TINENÇA DE TECNOLOGIA. ................6 1.6.- COMPRAR O ARRENDAR TERRA, AQUEST ÉS EL PROBLEMA? LA RESPOSTA LA TÉ CADA SITUACIÓ. ......6 1.7.- UNA NOVA INCIDÈNCIA EL LLOGUER DE TERRA PER LA DISTRIBUCIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES. .....6 1.8.- LA NECESSÀRIA ESTABILITAT DELS ARRENDATARIS. ...........................................................................7 1.9.- CAL PRESERVAR ADEQUADAMENT ELS DRETS DELS ARRENDATARIS EN ZONES PERIURBANES. ...........7 1.10.- UN RÈGIM ESPECÍFIC PER A LES PASTURES......................................................................................7 1.11.- FINALMENT CAL TENIR EN COMPTE LA REFORMA DE LA PAC............................................................7

2.- ELS CONTRACTES DE CONREU A CATALUNYA. ..........................................................................8

2.1. EL PERCENTAGE DE PROPIETARIS TITULARS D 'EXPLOTACIÓ, CREIX CONSTANTMENT............................8 2.2. LA PARCERIA, CONTRACTE DE CONREU PREDOMINANT EL 1982, DEIXA PAS A L’ARRENDAMENT. ..........8 2.3. A LLARG TERMINI, LA SUPERFÍCIE DE SÒL LLAURAT MITJANÇANT CONTRACTE DE CONREU ES VA REDUINT..................................................................................................................................................10 2.3.- ELS ARRENDAMENTS A L’ESTAT ESPANYOL......................................................................................11 2.4.- LA DEMANDA DE SOL S’HA DISPARAT PER TAL DE DISTRIBUIR DEJECCIONS. ......................................11 2.5. L’EVOLUCIÓ ÉS DIFERENT SEGONS COMARQUES: DE LA MASOVERIA, A L’ARRENDAMENT....................11 2.6.- ELS ARRENDAMENTS I LA DIMENSIÓ ECONÒMICA. ............................................................................13

3.- RESUM DE PROPOSTES SOBRE CONTRACTES DE CONREU...................................................15

ANNEX: VISIONS DE LA PROBLEMÀTICA DELS CONTRACTES DE CONREUS...........................17

1. VISIÓ D’UN AGRÒNOM. .........................................................................................................................17 2. UNA VISIÓ ECONÒMICA DE LA HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA CATALANA. ................................................17 4. UNA VISIÓ TESTIMONIAL . ......................................................................................................................17

ANNEX......................................................................................................................................................18

QUADRES ESTADÍSTICS .......................................................................................................................18


5

1.- Situació actual.

1.1.- Avui, es més important augmentar la Dimensió Econòmica, que comprar terra. La terra és només un dels quatre factors bàsics de producció que defineixen l’explotació agrària. El gran desenvolupament de l’agricultura catalana s’ha realitzat a base d’inversions que substitueixen la terra com element de definició de la dimensió de les explotacions agràries. En les estadístiques europees d’Eurostat la dimensió es defineix per la superfície de les explotacions, però també per les Unitats de Dimensió Econòmica (Marge brut). Fa uns anys, el fet de ser arrendatari implicava pertànyer a un grup social inferior. Actualment ser arrendatari ja no te aquesta connotació. Les explotacions de més de 16 UDE (19.200€) son les que aporten el 78% del Marge Brut de l’agricultura catalana, representen només el 25% de les explotacions agràries i precisament son aquestes finques les que tenen més superfície en arrendament. Però el tema del dret de la propietat de la terra, i allò que representa es manté amb tota la seva integralitat.

1.2.- Cal definir adequadament qui te capacitat de ser arrendatari. L’arrendatari avui és un empresari. El seu règim jurídic pot ser variable, cada vegada més l’arrendatari opta per ser persona jurídica ( SAT, SL, o SA). Un dels problemes que es plantegen els estudiosos de l’agricultura, és la incidència positiva o negativa, dels contractes de conreu en el seu desenvolupament. En els països del Nord d’Europa predomina el cultiu en arrendament, en els països del Sud la propietat directa. Quan es parla de contractes de conreu, els actors agraris encara tenen present la problemàtica dels arrendataris i parcers (rabassaires o masovers) d’abans de la guerra. La situació ha variat considerablement. En les explotacions agràries les inversions han modificat l’estructura de les explotacions agràries i la nova figura d’arrendatari empresari, que és bàsicament propietari, ha substituït les antigues figures de tinença de la terra.

1.3.- Mantenir el dret de tempteig i retracta. Tots els juristes estan d’acord en que la terra és una eina de treball que cal que sigui gestionada en règim de propietat. El 91% d’agricultors són propietaris i a més sovint arrendataris. La producció agrària de Catalunya es realitzada majoritàriament per propietaris agrícoles que a més arrenden terra per augmentar de dimensió de la seva explotació. Gradualment aquests propietaris arrendataris van adquirint la terra que conreen. La fórmula d’arrendament permet concentrar explotacions, a l‘assumir l’arrendatari tant les finques de petits pagesos que canvien de sector, com les de les cada vegada menys nombroses antigues hisendes que prefereixen preservar un patrimoni diversificat. Cada vegada hi ha més terra en propietat. L’evolució dels Censos Agraris desvetllen que la terra cada vegada més es conrea directament. Si el 1954 el 45% de la superfície conreada ho era mitjançant contracte, ara només ho és d’un 23%. I precisament aquest 23% amb la seva gran part està cultivada amb conreus de cereals.

1.4.- La diferencia de rendibilitats depèn de les inversions; no de ser o no arrendatari. L’agricultura catalana disposa d’un territori limitat per la seva geografia i és per això que l’agricultor ha optat per les inversions que intensifiquen les produccions (estalviadores de terra: “land saving” com diuen els anglo-saxons, o fora la terra “hors sol” com diuen els francesos) com poden ser les granges intensives de llet, porcs, pollastres i vedells en les terres de cereals o els hivernacles en les zones d’horta. Així amb poca terra augmenta la dimensió. El factor limitant del creixement esdevé així el capital i ja no la terra, potser amb l’excepció de les abundoses zones periurbanes. Els agricultors de zones de secà poden millorar la seva rendibilitat amb la ramaderia intensiva (granivors) o bé


6

augmentant la dimensió mitjançant l’arrendament de més finques extensives de cereals. En el regadiu, poden optar per passar a horta, fruiters, planta ornamental o hivernacles.

1.5.- La lluita ja no és per la tinença de la terra, sinó per la tinença de tecnologia. La incorporació de noves tecnologies es considera ara com el nou factor de producció de les explotacions agràries. Les innovacions, tant de producció com de comercialització, possibiliten un augment del valor afegit i per tant també de dimensió de les explotacions agràries. A Catalunya avui encara es discuteix si aquesta incorporació de noves tecnologies ha estat deguda a la indústria agroalimentària (indústries “pull” que estiren el sector) o bé que la indústria agroalimentària ha estat empesa (indústries “push”) per l’agricultura. És per això que s’ha impulsat una recerca del IRTA al servei de tothom i s’està desenvolupant la divulgació de noves tecnologies, mitjançant centres d’experimentació, escoles i programes de formació i divulgació. Davant d’aquesta situació, les discussions al entorn de la tinença de la terra han passat a un segon pla, ja que ha estat substituït per la problemàtica de la tinença de noves tecnologies o la millora de les infraestructures tant agràries com generals. (comunicacions, recerca, estructures comercials o defensa dels productes de qualitat). Però també tinença de noves infraestructures, de serveis i de qualitat global. A títol d’exemple, a nivell macroeconòmic poden afirmar que la incidència de la construcció del Eix Transversal en la renda agrària d’una hectàrea de secà d’una explotació ramadera de Lleida, ha estat superior al cost del lloguer, que paga un arrendatari per aquesta mateixa unitat de superfície. Si ens endinsem en l’explotació agrària podem afirmar lo mateix, en relació a la millora de la qualitat de les plantacions o dels vins i la seva incorporació dins una Denominació d’Origen.

1.6.- Comprar o arrendar terra, aquest és el problema? La resposta la té cada situació. Per un arrendatari de vinya és més rendible econòmicament invertir en la millora de les plantacions que comprar terra. Les inversions en millores de les explotacions són més rendibles (4/8%) que les immobilitzacions en compra de terres (2/3%). En el cas dels cereals i agafant un exemple concret: és preferible comprar una sembradora directa, que dues hectàrees o un tractor que 4 hectàrees. Finalment la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya, demostra que els pagesos estant seguint aquesta via d’inversions per millorar la rendibilitat de les seves explotacions, substituint “el recurs escàs” de la terra per capital i tecnologia. La terra representa com a mitjana el 37% del valor del balanç d’explotació. Però les empreses agràries més productives, les que generen el 85% de la Producció Final Agrària, són les que es troben per sota d’aquesta mitjana i és que pràcticament no hi ha mercat de la terra i per tant no hi ha més rem ei que llogar per ampliar la dimensió en superfície de l’explotació.

1.7.- Una nova incidència el lloguer de terra per la distribució de dejeccions ramaderes. Aquest és un problema afegit. Les granges precisen de superfície per distribuir dejeccions ramaderes, i és per això que en moltes comarques, com Osona, hi ha una subhasta al millor postor per llogar finques de cereals i complir amb les normatives. La primera aplicació de la multifuncionalitat de l’agricultura es troba dins del propi sector. Les finques de cereals són multifuncionals respecte a la ramaderia i per això perceben un preu suplementari. A la Plana de Vic es lloguen les finques per un preu superior a la collita. Cal equilibrar la ramaderia amb l’agricultura dins un concepte integral.


7

1.8.- La necessària estabilitat dels arrendataris. Una de les discussions que s’han desvetllat al llarg dels anys és la durada dels arrendaments. Si són molt llargs, el propietari prefereix portar-les personalment o mitjançant una empresa de serveis, si són massa curts lògicament el arrendatari no fa inversions. Cal trobar el terme mig buscant el benefici mutu. A llarg termini el problema és que finalment les finques marginals s’abandonen, i aquest és un fenomen continu. La durada hauria de ser com a mínim de 5 anys, que és el termini que s’exigeix a un agricultor jove per tenir dret al ajut d’incorporació, i un allargament per permetre l’amortització de la inversió inicial. Per les inversions a llarg termini el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment una llei sobre drets de superfície que assegura registralment l’estabilitat dels empresaris respectant així mateix els drets dels propietaris.

1.9.- Cal preservar adequadament els drets dels arrendataris en zones periurbanes. En les zones periurbanes els conflictes són freqüents, ja sigui en cas d’expropiacions per part d’infraestructures o de canvi de qualificació urbanística. Cal preveure unes indemnitzacions adequades als arrendataris, per tal de donar seguretat econòmica al desenvolupament de les explotacions agràries i així mantenir les funcions de l’agricultura en aquest territori d’alta frgilitat.

1.10.- Un règim específic per a les pastures. L’arrendament de pastures és un contracte molt freqüent a Catalunya, per complir amb les necessitats d’extensificació ja sigui de les vaques alletants com del boví d’engreix. El tipus d’explotacions agràries que arrenden les pastures són molt diferents, de les corresponents a terra campa o d’agricultura intensiva. Normalment són explotacions silvopastorals i sovint de propietat comunal. Es proposa mantenir un sistema de contracte lligat als usos i costums i que normalment és anual.

1.11.- Finalment cal tenir en compte la reforma de la PAC. La reforma de la PAC de 2003, preveu que els ajuts directes corresponen als que varen ser titulars de les explotacions els anys 2.000-2001-2002. Els dret d’ajut es poden comprar i vendre, i per tant pertanyen als que varen ser conreadors. La Reforma de la PAC representa un canvi substancial en les relacions entre propietaris i arrendataris i ve a consolidar pràctiques comunes de traspassos als països del Nord d’Europa, però no al Estat espanyol. Així mateix el reglament preveu que els drets es podran arrendar, conjuntament amb les terres corresponents.


8

2.- Els contractes de conreu a Catalunya. D'acord amb l'anàlisi de les dades dels Censos Agraris, es detecta una acceleració en l’augment de la superfície mitjana de les empreses agràries i allò més important, de la seva dimensió econòmica, complementat per un rejoveniment dels actius agraris, degut a la incorporació d’assalariats especialment temporals. Això es degut bàsicament al augment de dimensió i per tant reducció de les explotacions: el 38% en poc menys de 20 anys. Les explotacions que han cessat les seves activitat són les menys rendibles, les de titulars d'edat més gran, que guanyen la jubilació i les conreades en parceria. Val a dir que les explotacions que es consoliden són les empreses mitjanes. D'un arrendatari o parcer que tenia com sol element de treball les seves mans i algun animal; una mula i 4/5 ha en regadiu, com en el Plan Badajoz, o 16 ha, quaranta acres, en els secans americans) hem passat a l’empresari, que és bàsicament propietari i a més conrea finques en contracte de conreu, i disposa de maquinària especialitzada. La masoveria gairebé ha desaparegut i és consolida la figura de l’agricultor, que és propietari, que inverteix intensificant l’explotació i que conrea també finques dels que cessen l’activitat.

2.1. El percentage de propietaris titulars d'explotació, creix constantment. La superfície llaurada total és decreixent: el 1975 era de poc més d'un milió d’hectàrees però les pastures permanents passen de les 152.819 ha, el 1982 a les 340.609 actuals. A la majoria de països de la Unió Europea la superfície conreada en arrendament tendeix a pujar, degut l’abandó de les petites explotacions no viables. A Catalunya, la dificultat d’augmentar la dimensió de les finques conreades en règim de propietat, és deguda a la tradició de conservar la terra com element de patrimoni familiar i també, com a refugi contra la erosió monetària. L’estabilització del Euro, redueix aquest concepte patrimonial molt arrelat a la consciència col·lectiva.

2.2. La parceria, contracte de conreu predominant el 1982, deixa pas a l’arrendament. En general i històricament, en els regadius, predominaven els arrendaments i en els secans les parceries, degut a la seguretat de les collites en el regadiu i en la seva incertesa dels secans. L'aplicació de la Llei d'arrendaments de 1980, va tenir com element altament positiu, donar seguretat jurídica de retorn de l’explotació als propietaris al final del contracte.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'EXPLOTACIONS SEGONS SISTEMES DE CONREU

86%

19%14%

89%

18%12%

91%

20%

7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Propietaris Arrendamentaris Parcers

1982 1989 1999


9

L'atracció de les indústries i serveis distribuïdes per tot Catalunya ha significat una alternativa de treball per als pagesos amb explotacions poc rendibles. Les situades en zones marginals , i especialment les conreades pel sistema de parceria que donaven poca seguretat al conreador. L’augment de cost de la mà d’obra ha provocat que actualment a Catalunya hi hagi molt poques grans explotacions menades directament per la propietat. En canvi en el Cens de Floridablanca de 1787, el nombre de jornalers, duplicava el de llauradors. En l'anàlisi de les dades del Cens agrari es destaquen clarament dues situacions. Primera. En el període 82/89, es comença a detectar una caiguda de la superfície conreada en parceria, degut a que la Llei d'arrendaments va considerar que les parceries que pagaven en diners, eren arrendaments als efectes de la llei.

86%

5% 3% 3% 3% 0%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Herbacis Vinya Fruiters Fruits secs Citrics Olivera

% Explotacions i superfície conreada amb contracte:23% de la Superfície llaurada. Cens agrari 1999

explotacions ha

El 20% de la superfície, es destina a herbacis en i el 3%, a arboris.

SUPERFÍCIE SEGONS SISTEMA DE CONREU

72%

12% 14%

74%

14% 11%

66%

24%

6%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Propietat Arrendament Parceria 1982 1989 1999

L’estadística de 1999, inclou molts contractes d’arrendaments de pastures, necessaris per percebre la PAC dels vedells


10

Segona. En el període 89/99, s'observa una forta pujada de la superfície conreada en arrendament. En el mateix període, unes 25.000 empreses van desaparèixer. Es destaca la derrota del tradicional sistema de parceria, que es troba en franc retrocés. En el contracte de parceria, el propietari hi posava la terra, la seva part en les millores (plantació) i en el fons de rotació ( llavors, adobs..) i assumia normalment la gestió tècnica. El repoblament de Catalunya en els S XVII i XVIII, es basà en el conreu de la vinya i la fórmula de la rabassa morta. En realitat correspondrien a censos emfitèutics que posteriorment van ser transformats en parceria, arran dels moviments socials i repressions que es varen exercir amb l’aparició de la fil·loxera , tot desnaturalitzant el contracte inicial. L'especialització en el treball ha fet decaure aquesta figura, que va permetre posar en conreu gran part de Catalunya i especialment les zones vitícoles. L’actual regulació del Dret de superfície de Catalunya de 22/2001, de 31 de desembre, que ve a suposar una nova regulació de la rabassa morta, no ha tingut cap èxit en el sector agrari, encara que pot ser degut al seu desconeixement. Una gran part de les parceries que es mantenen, es limiten a assumir el pagament de la renda en forma de part de la producció, perdent el caràcter de l’antic concepte de col·laboració entre propietari que aportava noves tecnologies i el pagès que aportava el treball i part del seu estalvi per a la millora de l'explotació.

2.3. A llarg termini, la superfície de sòl llaurat mitjançant contracte de conreu es va reduint. Cal recordar que el Cens Agrari recull les dades de tota l’explotació agrària, ja siguin cultivables, de pastura o forestals. Per tal de disposar d’un índex comparatiu a llarg termini hem comparat els contractes de conreu (arrendament i parceria) de diversos censos agraris amb la superfície llaurada, tenint en compte que en principi només ho son de terra conreable (fins el 1989 el Cens no incloïa les pastures) i pel 1999 hem comparat la superfície llaurada amb els contractes de conreu llaurats. El 1954, la superfície conreada mitjançant contracte era del 45% i en canvi el 1999 havia baixat al 32%. En una pregunta addicional que va incloure el DARP es van diferenciar les diferents superfícies arrendades, de les que només el

Evolució de la Superfície Llaurada mitjançant Contracte de Conreu ( ha)

1.052.000

817.031

957.000

477.000

415.000

257.870

32%

43%

45%

-

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.954 1.972 1999

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Terra Llaurada Llaurada amb Contracte % C. Conreu sobre llaurada


11

23% són llaurades i la resta -9%- pastures. De la superfície llaruada el 86% es destina aconreus extensius herbacis (86% de cereals i alfals). En les comarques de la Catalunya Vella, es detecta una resistència al accés a la propietat dels conreadors, moltes de les grans propietats es mantenen. En gairebé 20 anys, entre el 1982 fins el 1999, hi ha hagut una disminució de 43.278 explotacions. La dècada 89/99, lligada amb la dinamització més important i més llarga de la economia catalana, és la que presenta la disminució més forta d'explotacions. El factor bàsic de l’abandonament es la manca de rendibilitat de de les explotacions petites i l’oferta d’alternatives interessants en altres sectors productius. El manteniment d’un bon nivell del conreu directe, ha estat degut bàsicament al creixement de les ofertes de treball en zones properes als municipis rurals, que ha permet cultivar la terra a temps parcial, tot aprofitant les primes de la PAC.

2.3.- Els arrendaments a l’Estat espanyol. Al Estat el percentatge de superfície cultivada en arrendament és molt variable, segons territoris, degut a una component històrica de tipus d’ocupació del sòl, però també determinada pel tipus de cultiu. En general els cultius intensius, que representen una inversió a llarg termini, ja sigui amb plantacions o amb ramaderia intensiva, prefereixen la propietat. L’exigència de disposar de pastures per percebre els ajuts de la PAC ha representat un notable augment de la superfície arrendada que ha distorsionat pel 1999 la homogeneïtat de la sèrie estadística.

2.4.- La demanda de sol s’ha disparat per tal de distribuir dejeccions. Quan es valoren les aportacions de l’agricultura i la ramaderia en la producció final de l’explotació agrària, sovint és difícil diferenciar ambdós sectors. L’agricultura aporta cereal pinso i la ramaderia el transforma. Si el preu del cereal pinso baixa, la ramaderia en surt enfortida, i al inrevés quan les matèries primeres pugen la ramaderia en surt perjudicada, com és el cas actualment. És la llei de Caím l’agricultor i Abel el ramader. Cal buscar l’equilibri ja que la terra és també necessària per distribuir les dejeccions ramaderes, i els adobs orgànics són cada vegada més competitius davant la pujada dels fertilitzants. A títol d’exemple podem dir que es considera que una hectàrea de cereal de secà pot rebre com a màxim els purins de 28 porcs d’ engreix al any. Per tant una granja de 1.000 porcs necessita disposar d’un mínim de 35 ha de superfície per eliminar les dejeccions ramaderes. En les zones de producció ramadera el preu del sòl agrícola internalitza aquest servei i puja de forma molt ràpida degut a la necessitat de disposar de superfície suficient per tal d’eliminar els purins. La pressió de la demanda és molt forta i determina un augment de preus; la multifuncionalitat de l’agricultura es troba dins del propi sector. Els preus d’arrendament són molt variables i oscil·len entre els 90€/ha i any (15.000 PTA) en les zones menys denses i es disparen als 390€ (65.000 PTA) a la Plana de Vic amb transaccions de fins a 540€ (90.000 PTA.). Aquesta és una de les transferències de capital més important que hi ha hagut en els darrers anys entre subsectors de producció.

2.5. L’evolució és diferent segons comarques: de la masoveria, a l’arrendament. Quan s’analitzen les diferents comarques, encara es detecta un pes important de la formació històrica dels sistemes de ocupació de la terra. Per tal de millorar la percepció de la importància dels contractes de conreu en determinades comarques, en el quadre adjunt, que només utilitzem a títol indicatiu per a dificultats estadístiques, els hem comparat per a 1999 en relació a la superfície llaurada. La comparació amb la superfície llaurada és millor que amb la total, que inclou la superfície forestal. Hem sumat els percentatges corresponents a la superfície en arrendament (excloent les pastures) amb les parceries, suposant que aquestes ocupen poc sòl de pastures; com a màxim en les zones de muntanya i amb contractes amb una regulació diferent.


12

En l’anàlisi de les dades resultants, s’observa que en les comarques situades en la Catalunya Vella, els arrendaments superen sovint el cultiu directe, i que les parceries predominen especialment en les

comarques on hi ha, o hi havia hagut, vinya. En moltes comarques el contracte de conreu te una incidència decisiva, superant algunes comarques el 50%. (en les zones de muntanya les parceries poden incloure pastures), essent la mitjana de Catalunya del 32%. Quadre estadístic sobre Tinença de la terra. (Idescat - Cens Agrari)

Any

Total explotacions

nombre

Superfície SAU ha

Propietaris Nombre

Propietaris % nombre

Propietat % ha

Arrendataris % nombre

Arrendament % ha

Parcers % nombre

Parceria % ha

1999

72.013

1.157.840

65.852

91

66

20

24

7

6

1989

97.941

1.106.914

87.073

89

74

18

14

12

11

1982

115.291

1.089.522

99.726

86

72

19

12

14

14

Nota: Els percentatges s'han realitzat sobre el total de superfície i nombre d'explotacions. La suma del nombre explotacions és superior a 100, degut a que es pot ser a la vegada propietari, arrendatari i/o parcer.

% de la Superfície llaurada mitjançant tenencia

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Cer

dany

a

Gar

rotx

a

Rip

ollè

s

Sel

va

Val

lès

Orie

ntal

Giro

nès

Val

lès

Occ

iden

tal

Bai

x E

mpo

rdà

Pal

lars

Sob

irà

Pla

d'U

rgel

l

Pla

de

l'Est

any

Oso

na

Alt

Em

pord

à

Bag

es

Con

ca d

e B

arbe

rà

Ber

gued

à

Bar

celo

nès

Gar

raf

Bai

x Ll

obre

gat

Ano

ia

Pal

lars

Jus

sà

Mar

esm

e

Alt

Urg

ell

Urg

ell

Bai

x P

ened

ès

Alt

Pen

edès

Sol

sonè

s

Cat

alun

ya

Alt

Cam

p

Seg

arra

Val

d'A

ran

Nog

uera

Seg

rià

Alta

Rib

agor

ça

Mon

tsià

Tarr

agon

ès

Gar

rigue

s

Bai

x E

bre

Bai

x C

amp

Prio

rat

Rib

era

d'E

bre

Terr

a A

lta

% arrendam. / llaurat parceries


13

2.6.- Els arrendaments i la Dimensió econòmica. El Censos Agraris de tots els països d’Europa utilitzen el concepte de Unitat de Dimensió Econòmica que permet comparar els resultats de les explotacions entre sí, i d’acord amb la rendibilitat de la resta dels sectors. En el quadre adjunt hem utilitzat les variables de tinença junt amb la rendibilitat de cada tipus d’Organització Tècnico Econòmica (OTE). S’observa que els agricultors poden millorar la seva rendibilitat amb la ramaderia intensiva (granívors) o bé augmentant la dimensió mitjançant l’arrendament de més finques extensives de cereals. És així que les finques de major dimensió econòmica són precisament les que disposen de més superfície en arrendament. El masover ha pràcticament desaparegut per deixar pas a l’arrendatari capitalista, que aporta una intensificació a la seva explotació mitjançant la ramaderia intensiva, granívors (porcs, avicultura) o vedells, ja siguin amb un acord amb una cooperativa o utilitzant fórmules de contractes d’integració. El valor de les inversions de capital és molt variable segons cada tipus d’explotació. A títol d’exemple i per un valor d’una hectàrea de regadiu de 18/20.000€, una plantació de fruiters en plena producció, inclòs el capital circulant, té un valor de 15.000€ i el valor d’una explotació de porcs d’engreix representa com a mínim una inversió de 20.000€. En tots els casos el valor de la participació a la cooperativa agrària pot situar-se al voltant de 3.000€/ha. En aquests casos, les aportacions de capital representen aproximadament el 50% del valor dels actius. Poques coses canvien al llarg del temps; els fisiòcrates, (Turgot) fa més de 300 anys, ja plantejaven que en cas de plantacions, aquestes representaven el 50% del valor de la finca. En les explotacions extensives de cereals, la participació en valor de la terra és evidentment molt més elevat, ja que la inversió del arrendatari és només la maquinària i el capital circulant que el distribueix entre molta superfície.

% de les Explotacions segons Activitat i Unitat de Dimensió Econòmica

0%

20%

40%

60%

80%

100%

5 granv 7 ram mix 8 ag + ram 4 herbivors 2horta 6 policonreus 1 cereal 3 fruita

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

propietat/total arrend/total parceria/total UDE/ explotació


14

% d e T e n è n c i a s e g o n s D i m e n s i ó E c o n ò m i c a ( U D E ) 2 5 % d e l e s e x p l o t < 16 UDE rep resen ten e l 78% de l Marge Bru t de l ' ag r i cu l tu ra ca ta lana .

0 %

1 0 %

2 0 %

3 0 %

4 0 %

5 0 %

6 0 %

7 0 %

8 0 %

9 0 %

1 0 0 %

< 1 U D E 1 a < 2U D E

2 a <4U D E

4 a <6U D E

6 a < 8U D E

8 a <12U D E

1 2 a < 1 6U D E

1 6 a < 4 0U D E

4 0 a < 6 0 6 0 i m e s

S A U p r o p i e t a t ( h a ) S A U a r r e n d a m e n t ( h a ) S A U p a r c e r i a ( h a )


15

3.- Resum de propostes sobre contractes de conreu En primer lloc: promoure l’arrendament El contracte d'arrendament s'ha vist avalat per la realitat. Els arrendaments han vist doblada la superfície en poc menys de 20 anys, afavorits pel descens de les parceries. Aquest enfortiment, representa un vot de confiança a una modalitat empresarial en la que es diferència la remuneració del factor de producció terra, de la resta de l'empresa agrària (els contractes de pastura per complir les normes de la PAC assumeixen una part important d’aquest creixement). Això permet invertir sobre l'explotació amb retorn de capital més ràpid que en compra de la terra. L'arrendament permet capitalitzar les explotacions. La compra de terra normalment representa una exportació de capitals que surten del sector agrari. Es per això que es recomana que qualsevol proposta de reforma de la legislació tendeixi a establir mesures per afavorir el contracte d'arrendament. Les mesures fiscals són normalment molt ben rebudes pels propietaris, encara que som conscients que l'arrendament, en el sector agrari, és solament un pas previ per esdevenir propietari en un procés sempre lent. De les una mica més de 200.000 finques cadastrals de rustega dels anys seixanta, hem passat a les 166.000 actuals. L’arrendament és la figura dominant en els conreus herbacis (86% del total) En segon lloc: donar estabilitat al arrendatari Si abans, ser arrendatari implicava pertànyer a un grup social inferior,.actualment ja no te aquesta connotació i suposa una activitat empresarial freqüent. Les explotacions de més de 16 UDE (19200€) son les que aporten el 78% del Marge Brut de l’agricultura catalana i que representen només el 25% de les explotacions agràries i son les que tenen més superfície en arrendament. La producció agrària de Catalunya es realitzada majoritàriament per propietaris agrícoles que a més i especialment en el conreus propis de la terra campa, arrenden terra per augmentar de dimensió de la seva explotació. Gradualment aquests propietaris arrendataris van adquirint la terra que conreen. La fórmula d’arrendament permet concentrar explotacions, al assumir l’arrendatari tant les finques de petits pagesos que canvien de sector. La superfície en arrendament segueix pujant a tot Europa amb una demanda constant per la necessitat de millorar la productivitat i la dimensió. En tercer lloc facilitar la compra per part del arrendatari. Per això cal mantenir el dret de tempteig i retracta del arrendatari. El 91% d’agricultors són propietaris i a més sovint arrendataris. L’evolució dels Censos Agraris desvetllen que la terra cada vegada més es conrea directament. Si el 1954 el 45% de la superfície conreada ho era mitjançant contracte ara només ho és d’un 32%. No obstant això a Catalunya, la Producció Final Agrària es centra bàsicament en les finques de cultiu directe que coincideix amb les més intensives. La propietat facilita la decisió de les inversions i l’aplicació de les innovacions. Durada dels arrendaments. Una de les discussions que s’han desvetllat al llarg dels anys és la durada dels arrendaments. Si són molt llargs, el propietari prefereix portar-les personalment o mitjançant una empresa de serveis, si són massa curts lògicament el arrendatari no fa inversions. Cal trobar el terme mig buscant el benefici mutu. A llarg termini el problema és que les finques marginals s’abandonen, i aquest és un fenomen continu. La durada hauria de ser superior als 5 anys, exigits per percebre determinats ajuts de l’administració i amb un temps addicional per amortitzar les innovacions. Millores realitzades pel arrendatari. En les zones periurbanes o en zones de realització de grans infrastructures els conflictes són freqüents, ja sigui en cas d’expropiacions o de canvi de qualificació urbanística. Cal preveure unes


16

indemnitzac ions adequades als arrendataris per les seves millores realitzades, per tal ‘incentivar les inversions. Un règim específic per a les pastures. L’arrendament de pastures és un contracte molt freqüent a Catalunya. El tipus d’explotacions agràries que arrenden les pastures són normalment explotacions silvopastorals i sovint de propietat comunal. Es proposa mantenir un sistema de contracte lligat als usos i costums i que normalment és anual. En diversos municipis de Catalunya, es manté la tradició de subhastar tot el terme per a la pastura dels rostolls i marges. Tenir en compte la reforma de la PAC. La reforma de la PAC de 2003, preveu que els ajuts directes corresponen als que varen ser titulars de les explotacions els anys 2.000-2001-2002. Els dret d’ajut es poden comprar i vendre, i per tant pertanyen als que varen ser cultivadors. La Reforma de la PAC representa un canvi substancial en les relacions entre propietaris i arrendataris i suposa la compra de drets de pagament únic o pagament d’un traspàs, variable segons la qualitat del cultivador (good will). Així mateix el reglament europeu preveu que els drets es podran arrendar, conjuntament amb les terres corresponents. Dret de retracte de l’Administració Un dels fets a destacar dins l'atonia del mercat de la terra, es la forta mobilitat de propietats que es realitza en les zones de concentració i transformació en regadiu. Normalment, en el període inicial de la transformació de les grans zones de regadiu un 30% de finques canvien de mà. En els estudis realitzats sobre els perceptors de les primes de la PAC, es detecta la presència absoluta i rotunda de les petites i mitjanes empreses. Aquesta seria potser la millor definició de les característiques diferencials de l'agricultura catalana. La parceria ha disminuït brutalment però el nombre d'arrendataris és manté al mateix nivell. Això es comprèn, perquè l'agricultor, a partir d'un nucli base cultivat en règim de propietat, amplia la seva explotació mitjançant l'arrendament, en detriment de la parceria, que pràcticament queda relegada en els antics contractes de vinya i en determinades comarques pel cereal. Per altra part el procés de venda de la terra pels que cessen en l'explotació, és sempre posterior a l’abandonament de l’activitat agrària i normalment correspon als hereus de la generació següent. Durant aquest procés, les finques son temporalment conreades en arrendament, pels pagesos, majoritàriament propietaris, del municipi. La pressió de l'oferta de finques en arrendament o en venda és important en les zones marginals. Aquesta situació es confirma especialment en les finques de conreus extensius, cereals o farratges, on una bona mecanització permet rendibilitzar grans superfícies. Per tal de promoure la modernització del camp català cal donar estabilitat al agricultor i és per això que l’administració pot exercir el dret de retracte sobre les transaccions per tal de poder facilitar l’adquisició de les finques pels agricultors directes i així afavorir les inversions sobre les explotacions agràries e intensificar l’agricultura. Necessitat de complementar la llei de contractes de conreu amb una llei de regulació del sòl agrari Una llei de contractes de conreu i les possibilitats de l’adquisició preferent per part de l’administració requereix modernitzar altres disposicions relacionades amb la terra. És per això que es considera necessari, complementar aquesta llei amb una llei de regulació del sòl agrari que permeti modernitzar aquesta eina de gestió al servei de l’agricultura i el manteniment de la funció social i mediambiental.


17

Annex: Visions de la problemàtica dels Contractes de Conreus.

1. Visió d’un agrònom. Arthur Young un cèlebre agrònom anglès del XVIII que va visitar Catalunya ( Travel to Catalonia), va dir que “ La màgia de la propietat canvia la sorra en or”. Doneu a un pagès la propietat d’una terra pobra i la convertirà en un jardí; doneu-li un jardí en contracte d’arrendament de nou anys i el convertirà en un desert ”. . En Jovellanos va recollir un dita similar : El catalán de las piedras saca pan” Les transformacions agràries del nord d’Europa amb pagesos que disposaven de capital es varen realitzar sota forma d’arrendaments. “Els arrendaments aporten a l’agricultura nou capital, nova intel·ligència i un esperit emprenedor i entusiasta… “Brandt”. Davant d’aquestes dues situacions contradictòries val a dir que la postura en front del sistema d'arrendaments és variable d’acord amb cada moment històric i segons les potencialitats; ja sigui de la terra, ja sigui dels arrendataris. La realitat és que a Catalunya, com en la majoria de països del Sud d’Europa amb produccions intensives el cultiu directe tendeix a créixer i en països del nord amb cultius extensius on es precisa cada vegada més mecanització els arrendament tendeixen a augmentar.

2. Una visió econòmica de la història de l’agricultura catalana. Salvador Millet i Bel en la seva “Història de l’Agricultura Espanyola” planteja com una de les causes de la manca de millora de l’agricultura, de finals del XIX i principis del XX, l’abandonament de la gestió de les seves finques per la part dels grans propietaris. Fins i tot els comerciants i especuladors que adquiriren finques desamortitzades no passaren a explotar-les directament sinó que es limitaren a arrendar-les. Els camps varen ser explotats per arrendataris o propietaris pobres. Com és sabut no hi ha rés que s’assembli més a un arrendatari que un propietari pobre. Així els arrendataris no invertiren ni els pagesos pobres per manca de mitjans... Els resultats foren clars: augmenta la extensió dels cultius però no la intensitat.. És a dir fou el resultat del treball – treball que, això sí, aportaren amb abundància els propietaris pobres i els arrendataris – amb exclusió de capital que no en va aportar ningú. Sense capital per a obres de regadiu, adobs i millora d’eines de treball no era possible en el nostre país una intensificació dels cultius. D’aquí la disminució dels rendiments agrícoles.3. Una visió tècnica. Abans de la guerra predominava la gran propietat agrícola i en conreu mitjançant contracte. En un estudi econòmic sobre les explotacions agràries de Catalunya, realitzat per Josep Llovet Mont-ros sobre 28 explotacions agrícoles representatives de Catalunya (1936), es destacava que només 3 eren conreades directament, 25 en contracte de conreu i només tres d’elles, ho eren en parceria. Totes elles amb un nivell de rendibilitat competitiu.

4. Una visió testimonial. El 1952 en la postguerra, Josep Pla publica el seu recull “Els pagesos” i en la petita novel·la “El carrer estret” que incorpora en el volum, defineix molt clarament l’estructura d’un poble rural. La societat és mantingué a base de quatre elements essencials; 1.- Els pagesos rics, posseïdors d’una o dues masies i més de cent jornals de terra donats a base de contracte de masoveria, a mitges les terres molt bones i a terços les terres magres; 2.- Els pagesos benestants, estament format per masovers i conreadors de trenta o quaranta jornals en part de propietat i en part de terra arrendada; 3.- Els pagesos pobres, posseïdors d’un hort, conreadors de poca terra, generalment tinguda en arrendament. 4.- El petit comerç de la població.


18

…L’aparició i el funcionament de les fàbriques crearen un corrent d’homes i dones... que es nodrí principalment de la pagesia pobra i la mitjana…que passaren a crear una classe que quaranta anys enrere era totalment desconeguda: la classe obrera. Cinquanta anys desprès, l’estructura ha seguit evolucionant. La pagesia pobra ha desaparegut després de seguir nodrint les fàbriques que ha precisat mà d’obra immigrada i els pagesos rics o s’han convertit en conreadors o han cedit les finques en arrendament. Els pagesos benestants configuren actualment la classe predominant de l’agricultura.

ANNEX. Quadres estadístics


19

13

Explotacions i règim de tinença de Lleida

94%

13%

18%

95%

17% 16%

95%

21%

7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Propietat. Arrendament Parceria

1982 1989 1999 Explotacions i règim de tinença de Tarragona

9 4 %

9 % 9 %

95%

8 % 7 %

96%

9%3%

0 %

20%

40%

60%

80%

100%

120%


1982 1989 1999

En la Catalunya NovaEn la Catalunya Novapredominenpredominenles finquesles finquesconreadesconreades

directamentdirectament

Els arrendamentsEls arrendamentscreixencreixenen les en les

zones extensives zones extensives de cerealsde cereals


20

Font: Idescat. DAR- Gabinet Tècnic. Nota: Totes les dades utilitzades són les del Cens Agrari. Un millor tractament de la DUN i del Registre d’explotacions agràries, quan aquests estiguin consolidats podrien subministrar una estadística contínua sobre la situació dels contractes de conreu a Catalunya.

12

Explotacions i règim de tinença de Barcelona

68%

29%25%

74%

26%

21%

77%

30%

19%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%


1982 1989 1999

Explotacions i règim de tinença de Girona

79%

42%

5%

83%

40%

4%

82%

51%

2%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%


1982 1989 1999

En la Catalunya vellaEn la Catalunya velladestaquendestaquenles finquesles finquesconreadesconreades

mitjançant contractemitjançant contracte

A Barcelona, la vinyaA Barcelona, la vinya es va plantar es va plantar

mitjançant contractemitjançant contractede rabassa morta, de rabassa morta,

transformada desprèstransformada desprès de la guerra, en parceria de la guerra, en parceria


21

Distribució de la SAU per règim de tinença Comarques. 1999. Tots els

règims explot.

Tots els règims ha

Propietat explot.

Propietat ha Arrendame nt explot.

Arrendament ha

Parceria explot.

Parceria ha Altres explot.

Altres ha

Alt Camp 2557 20646 2480 14905 127 1069 369 4556 8 117

Alt Empordà 2195 39518 1979 20875 908 17176 69 1150 14 318

Alt Penedès 2443 24146 2121 16341 147 1439 1110 6239 21 126

Alt Urgell 682 42329 615 33140 267 8132 8 151 12 905 Alta

Ribagorça 117 24895 110 19883 58 3058 0 0 2 1954

Anoia 1228 30231 1039 17382 229 6254 339 5548 63 1047

Bages 1428 28258 1163 15182 435 8380 270 4542 31 154 Baix Camp 4925 19757 4736 16776 356 2567 67 395 8 19

Baix Ebre 7012 42520 6753 33650 675 7631 6 50 27 1189

Baix Empordà

1235 20304 1118 9294 625 10327 25 525 14 159

Baix Llobregat

958 4708 740 2827 383 1381 91 383 41 117

Baix Penedès

1008 7468 928 4545 100 877 207 1868 19 179

Barcelonès 12 136 8 112 5 20 0 0 2 3 Berguedà 733 31805 530 15965 303 13203 56 1121 40 1516

Cerdanya 364 23530 255 14435 271 9017 2 54 1 24

Conca de Barberà

1756 29715 1673 15959 232 6478 277 6923 56 355

Garraf 236 1896 195 1123 18 144 58 623 3 6

Garrigues 3343 41737 3248 32772 344 6336 220 2378 58 251 Garrotxa 799 13962 541 5723 489 8092 5 42 6 105

Gironès 832 13471 667 6142 458 7161 6 135 4 33 Maresme 1207 3863 817 2261 461 1325 50 111 96 166

Montsià 4911 37278 4718 26895 650 7258 17 214 54 2912

Noguera 3142 81627 3025 52963 776 21008 159 2582 328 5074

Osona 1763 35383 1157 16828 837 16498 125 1967 11 90 Pallars Jussà

925 58249 873 39629 340 13720 21 439 24 4461

Pallars Sobirà

396 52321 370 42857 231 6804 1 45 4 2615

Pla d'Urgell 1851 28425 1768 15208 448 10560 41 378 210 2279 Pla de

l'Estany 455 9093 375 4453 269 4322 6 212 4 105

Priorat 1886 14514 1825 9223 196 5166 18 45 33 79

Ribera d'Ebre

2923 22265 2855 18968 215 1879 49 203 64 1215

Ripollès 501 34277 319 11911 349 14598 4 251 167 7517 Segarra 1403 46244 1345 30656 216 5284 233 6660 118 3643

Segrià 6825 90996 6551 68526 1276 17215 382 3469 132 1786 Selva 844 11550 687 4603 361 6644 25 263 5 40

Solsonès 637 28378 441 15760 158 7387 74 2756 81 2474

Tarragonès 1937 9866 1841 7732 134 1170 72 727 18 237

Terra Alta 2438 27376 2407 25382 202 1853 7 22 29 119 Urgell 2264 44844 2188 27690 302 6181 479 10393 54 581

Val d'Aran 181 38480 166 37454 62 1026 0 0 0 0 Vallès

Occidental 518 7483 364 2757 199 3726 20 124 58 876

Vallès Oriental

1136 13285 857 5807 514 6868 33 404 16 206


22

Distribució de la SAU per règim de tinença

Barcelona Total explotacions

Tots els règims ha

Propietat explot.

Propietat ha

Arrendament explotacions

Arrendament ha

Parceria explot.

Parceria ha

Altres explot.

Altres ha

1999 11629 178640 8966 95297 3512 58006 2153 21070 381 4266 1989 20405 170695 15008 99825 5343 32883 4339 34769 777 3218 1982 25567 183074 17467 103499 7424 29620 6419 47885 508 2092

Girona Total

explotacions Total ha

Propietat explot.

Propietat ha


Arrendament ha

Parceria explot.

Parceria ha

Altres explot.

Altres ha

1999 7071 155818 5816 70645 3621 74263 141 2624 214 8285 1989 12792 160685 10564 98768 5115 53085 487 8077 163 755 1982 15976 158761 12674 88156 6726 51939 757 7813 58 10867

Lleida Total

explotacions Total ha

Propietat explot.

Propietat ha


Arrendament ha

Parceria explot.

Parceria ha

Altres explot.

Altres ha

1999 21953 590965 20850 424616 4606 111017 1618 29251 1025 26080 1989 27101 544287 25756 430388 4521 47214 4444 58974 784 7710 1982 30080 485340 28380 376800 3987 32633 5470 67249 795 8685

Tarragona Total

explotacions Tots els

règims ha Propietat explot.

Propietat ha


Arrendament ha

Parceria explot.

Parceria ha

Altres explot.

Altres ha

1999 31353 231405 30216 174034 2887 35949 1089 15002 316 6420 1989 37643 231247 35745 188451 2863 17359 2618 19054 1798 6383 1982 43668 262347 41205 213202 3942 15892 4004 28197 1528 5071

Font: Idescat. DAR- Gabinet Tècnic.


23

Participació del valor de la Terra en el Balanç d'explotació: Xarxa Comptable Agrària

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Totes Agricultura Cereals Policultius Fruita Ramaderia Llet Ramaderia extensiva

Oliveres Herbivors Granivors Vinya Horta

Situació Actual Dels Contractes De Conreu íNdex

Documents

Transcript of Situació Actual Dels Contractes De Conreu íNdex