0temari_examen_juny-patatabrava.pdf

8/18/2019 0temari_examen_juny-patatabrava.pdf

1/24

Descargado en:

patatabrava.com

HISTÒRIA DE L'ART ANTIC (UIB)

ANTIGUITAT TARDANA

ESCANDELL, ISABELCURSO 12-

13


2/24

ARTS FUGURATIVES EN L'ÈPOCA DE JUSTINIÀ.

Díptic dels Nicòmacs i Simmacs.

La tècnica de la talla amb ivori i la realització de les peces

anomenades díptics és una tradició que arriba del món romà i que

s'avia mantin!ut de manera ininterrompuda. "enien una #unciócommemorativa lli!ada a la #amília imperial i el patriciat i servia

per commemorar recordatoris de #ets si!ni#icatius com el

nomenament d'un determinat càrrec al servei de l'$mperi o bé%

esdeveniments privats entre #amílies patrícies. "é una cara

esculpida i l'altre llisa. &ns situem en el ((% el cristianisme era la

reli!ió ma)oritària en totes les capes socials del món romà incloent el !rup de patricis. *s important

per la seva qualitat plàstica. &ls personat!es an estat treballats de manera naturalista se!uint elsmodels el+lenístics% per tant% estem davant un testimoni de la voluntat de dur a terme una obra

naturalista. &ls personat!es es situen en un parat!e natural davant una ara. &stan duent a terme dues

pràctiques reli!ioses di#erents, el de la dreta dei-a caure al!una matèria sobre unes #lames% du a

terme una o#rena amb una cara celebració romana no cristian/. L'altre du a terme una acció similar.

0i a una inscripció epi!rà#ica. *s testimoni de que mal!rat el cristianisme era la reli!ió o#icial% i

avia persones que #eien de#ensa de la seva reli!ió. 1eiem un roure 23piter/ i un llorer 4pol+lo/.

56LL D& D78"$9. 9ònsul 4erobindus% :(;.4rribats al se!le 1$% es continuen realitzant díptic amb una #unció

decorativa. &n aquest cas veiem només un panell l'altra s'a perdut/ i

podem deduir #àcilment la temàtica del #ull que ens #alta. &s continuava

amb la pràctica que deia que cada emperador anomenava dos cònsuls per

un temps apro-imat de an


3/24

cònsul va vestit amb la indumentària abitual de 9ort mosaics de Sant 4pol+linar in 9lasse/. La ma

esquerra% a la nostra dreta% el cònsul sosté el bastó que e-empli#ica el seu poder consular. 4 la ma

esquerra sosté una pe=a de tei-it un mocador/ que rep el nom de >apa 9ircenses que #eia servir

l'emperador o el cònsul per donar inici a l'espectacle. 4parei- en un tron #ormat per unes potes i uns

caps de lleó i és un seient ple!able que es #eia servir a l'imperi romà i rep el nom de 9adira 9urul.*s e-clusiu a aquelles persones que ostenten un poder. &ls peus no reposen al terra sinó que es

situen sobre una pe=a rectan!ular escambell/. La composició superior ens mostra una composició

#rontal con!elada en el temps. La composició és )eràrquica se!ons la qual s'a donat prota!onisme

al principal personat!e si!ni#icativament. 4 la part in#erior veiem el con)unt d'assistents situats a

una matei-a #ilera al voltant de la corba de l'am#iteatre. 4 l'interior es du a terme un espectacle amb

!ladiadors i #eres salvat!es d'ori!en oriental. L'ivori amb el qual estava #eta la placa era costós. &l

comentari estilístic a de posar en valor la contradicció entre naturalisme i esquematisme. &lnaturalisme s'aconse!uei- mit)an=ant els plecs de la roba. &n aquesta època i en aquest art%

conviuen dues corrents estilístiques% una naturalista i una esquemàtica. No i a cap interès en

aquesta època a #er un retrat realista% #idedi!na del cònsul en q?estió. La representació de la idea és

més rellevant que la individualitat% que l'individu en concret.

84N&LL de díptic@/, emperadriu 4riadna@ 1$

No només els cònsuls tenien aquest art. &n al!unes ocasions eren re!alats

com a símbol d'amistat entre l'emperador i les )erarquies. 4l!una de les

peces que estan en museus procedei-en de tresors imperials i que eren

propietat d'una !ran catedral o monestir. 1a ser com3 que aquests #essin

sumptuosos re!als a les comunitats reli!ioses. La part posterior% com era

llisa% es podia recobrir de cera i després escriureAi amb un pun-ó i es

poden posar el llistat de les lectures que s'an de dur a terme !racies cada

dia. >al!rat és un poder pro#à% donat el vinvle que i a entre els

emperadors i els cristians% és probable que bona part de l'articulació s'a!i

dut a terme !ràcies a la utilització a l'altar. 1eiem un díptic només un

panell/% en el qual aparei- una emperadriu% no sabem si és 4riadna o una altre. 1eiem una c3pula

sobre la qual i a dues à!uiles que sostenen dues !arlandes% dues cortines obertes% que ens dei-en

veure el personat!e. 4nava vestida a l'i!ual que les emperadrius al se!le 1$. La corona stemma/

que té unes tires de pedres precioses an pertulia/. &l cosa està cobert per una clàmide que dei-a una

espatlla al descobert. Sobre aquesta t3nica té una pe=a amb #orma romboBdal que s'anomena tablion

que conté un motiu brodat. &l personat!e que es representa en el tablion podria ser el #ill de

l'emperadriu. &n aquesta representació també podem trobar la dualitat d'esquematisme.


4/24

D78"$9 C4C&$N$. 2ustinià@ :EF.

Sens dubte% el con)unt més espectacular en ivori és el Díptic

Carberini que va pertàn


5/24

de ser el !overnant d'una es!lésia. &l bon !overn de 2osep és un model del bon !overn de >a-imià.

4ltres de les escenes són de temàtica cristolò!ica que procedei-en a la part posterior de la càtedra.

&s representen temes com tots aquells que #ormen part de la vida p3blica i que es concreten en els

miracles. &n el se!le 1$ mal!rat que el model siríac de 9rist s'avia estes en l'àmbit monumental% en

els ivoris l'aparen=a encara era apol+línia. 4l!uns d'aquests ivoris comencen a representar la 8assió."0&J"JKJS &N"& S4N" "&JDJ $ S4N" 2JD$. >. de S. 9atalina Sinaí. s. 1$A1$$.

S4N" 8&&. >onestir del Santa 9atalina del >ont Sinaí. s. 1$ 1$$.

8aral+lelament a aquest concepte es representa un altre tipus d'arts

sumptuàries que per la seva si!ni#icació estan properes a l'altar. 8erò les

icones que estan #etes amb la pin#Mtura sobre taula tenen una si!ni#icació

que les convertei- en peces sumptuàries d'altar. >oltes d'aquestes

icones van ser copiades per pintors posteriorment i es van #er amb unatècnica que encara perdurava en aquesta època i que va anar sent

abandonada com és l'encàustica que és aquella en la que es pinta amb

cera dissolta. 8ermet un resultat #inal que és el que més s'assembla a la

tècnica de l'oli. L'encàustica només està conservada en el millor del seus

temps. Se!ons la tradició no avien estat pintades per artistes sinó en teoriaO serien pintades per

àn!els. 4i-ò és de!ut a que la primera pintura sobre taula es diria que va ser pintada per Sant Lluc.

Santa 9atalina del >ont Sinaí era un monestir de pere!rinació dins "erra

Santa. &n els monestirs de terra santa va ser on es va desenvolupar el

tipus d'icona% que es di#on a partir de les es!lésies monàstiques entre

Jrient i Jccident. &s representa la >arededéu com a "eotoGos

envoltada per sants i a la part posterior per àn!els. "otes elles són de

models sor!its a l'entorn icono!rà#ic bizantí. 4lora es comen=a a

produir un altre tipus d'icona que #aria re#erència al culte dels sants.

PQN&S$ D& 1$&N4. &14NP&L$4$ JSS4NJ.

&n aquesta època el llibre de la Cíblia no e-istei-% no s'avia dut a terme

la recopilació de tots els llibre i per tant% en aquesta època veiem el llibre

del Pènesi de 1iena amb una escena al+lusiva al diluvi o una làmina

ten


6/24

BLOC 3. EUROPA DE LES INVASIONS.

NJ14 9JN5$P649$R P&J8JL7"$94 $ 4" D& L&S $N14S$JNS.

1eurem l'art que es va #er en els se!les 1$$ i 1$$$ a la 8enínsula $bèrica. *s precís #er re#erència a

aquests pobles que an rebuts molts noms entre ells pobles !ermànics que provenen de l'&uropa

Jccidental% la part del nord% a partir del se!le $$. &s tracta d'un #enomen istòric que es produei- enun moment anterior a la crisi. La seva diversitat !eo!rà#ica és evident i es succeei-en #ins que

comencen a arrelarAse a partir de l'an< :((. Des del se!le $$ #ins al :(( i a onades de pobles. &l

#enomen pronunciat a partir del :((% en el cas dels ostro!ots es dóna a la darrera època del se!le 1$

a una petita part de la 8enínsula $bèrica. La procedència no és omo!ènia, continuen les corrents

citades abans però també venen altres de l'&uropa més nòrdica com per e-emple Suècia. Les

principals monarquies que s'establiran són el re!ne ostro!ot a la península italiana% després arriben

els lon!obards. 4 5ran=a s'establei-en els #rancs re!ne merovin!i/ i a la 8enínsula $bèrica els

visi!ots.

REGNE OSTROGOT (S. V FINS 553).

4mb el nom de bàrbar no volem remetre a la realitat cultural d'aquest poble. L'educació palatina de

"eodoric és una e-cepció però i a una !ran elit del poble que rep #ormació a di#erència dels

s3bdits. 9osta d'entendre que inicialment% "eodoric arribés a la 8enínsula italiana i que amb tant

escassa població po!ués controlar tota la 8enínsula italiana. uan la resta arriba% an desapare!ut

els sistemes de control econòmic de la oma imperial. &n aquest sentit% els nous pobles% establei-en

con#ian=a amb les elits romanes i a#avorei- els matrimonis amb la elit local. &ls nous arribats són

arrians% però al!uns es convertei-en en cristianisme. Les aportacions% en el cas de "eodoric avia

tin!ut el recurs dels artesans locals i en les arts #i!uratives% els nous arribats continuen amb la

utilització d'artesans locals. Les seves aportacions més !enuBnes% em de tenir en compte que són

pobles nòmades i itinerants% són pobles que no es desplacen d'un punt concret a un altre. No avien

#et servir cap art monumental en pedra que nosaltres cone!uem. 4porten amb ells una tradició

pròpia pel que #a a la tècnica de l'or#ebreria.

REGNE LOMBARD O LONGOBARD (568 – !).

4l llar! del camí que recorren es conei-en restes #uneràries de l'art lon!obard en paBsos tan variats

com 4lemanontecassino% serà molt important )a que s'aniran creant


7/24

monestirs benedictins per tota la península. 6na part de l'art reli!iós molt important del se!le 1$

està emmarcada a l'interior dels monestirs% els qual no es conserven a la 8enínsula $taliana )a que

s'an reutilitzat els solars en els quals es #eien aquestes construccions. 8roclamen el precepte de Jra

et Labora però no vol dir un treball #ísic% sinó un treball intel+lectual. 0em de tenir en compte que

per observar les restes de l'art lon!obard en arquitectura% es van #usionar amb els matrimonis locals ies di#ícil saber si l'arquitectura tenia unes característiques matei-es. L'art en època llombarda tenia

tanta diversitat com la que avia tin!ut l'art anteriorment. 1eurem restes disperses i ordres

monàstiques% són a distància de la monarquia llombarda.

9$8"4 94"&D4L S4N &6S&C$J. 8avia. S. 1$$.

&n el cas de 8àvia tenim les restes de la cripta de la catedral de

San &usebio% no les voltes però si l'espai in#erior sobre la

cap=alera de la catedral.Santa >aria 5oris 8ortas

9astelseprio% s. 1$$ $I/

ens aparei- amb una

construcció amb una suma

d'espais absidals.

S4N"4 >4$4 $N 14LL&. 9ividale del 5riuli.

8odem veure un edi#ici que es conserva ínte!rament ai-i com

estava en el se!le 1$% està situada a 9ividale del 5riuli% Santa

>aria in 1alle% que estava a mans d'un noble de la zona% que es

convertei- en el rei 4stol#o entre FT F:;% podria aver estat

la capella palatina d'aquest rei. 4questa es!lésia es conserva

!ràcies a que es convertei- en nou 3s com a es!lésia monàstica.

L'edi#ici és molt comple-. &l nucli #onamental té m3ltiples

a#e!its però està #ormat

per dues !rans sales que estaven connectades entre si. *s una

planta que no té res a veure amb les anteriors monàstiques% és

un espai unitari tipus aula. No té naus% és un #et més a #avor

d'es!lésia palatina. De la se!ona sala es conserva una part

menor. L'espai intern és un !ran rectan!le i podem suposar

que l'espai perdut en desconei-em les #uncions. L'espai

intern% mal!rat que #orma una unitt en planta arquitectònica


8/24

tenia una desi!ualtat en l'altura i la distinció de di#erents ambients.

&l quadrat és un espai unitari que retrobem al tall transversal a la dreta.

*s l'espai de ma)or altura i en l'espai de menor altura em de dir que

destaca el que seria l'altar adossat al mur. 4quest espai que està delimitat

per unes columnes% quan veiem la secció lon!itudinal% és un espai quecobrei- l'altar i que té un tram de volta de canó més bai-a respecte a

l'altura de la sala quadran!ular i crea una mena de baldaquí sobre l'espai

sa!rat% per tant podríem dir que és una mena de presbiteriO. &n l'altra

planta de l'edi#icació veiem la part perduda% el tram cobert amb una

volta d'aresta i el presbiteri envoltat per columnes. &ls tres murs que

envolten l'espai sobreelevat% tenen un !ran pro!rama ornamental amb escultura amb estuc. La zona

interna del presbiteri% tenim una #oto!ra#ia de la part més oriental i a l'espai rectan!ular del presbiteri tenim !ran riquesa de marbres pavimentals que són reutilitzats d'arquitectures romanes.

&n el mur s'i veuen dues lloses que estan #etes amb marbre% treballades% i que són #etes d'època

llombarda. L'espai del presbiteri podem suposar que estava separat de les escultures per al!una

mena de cancell. &n aquesta altra diapositiva veiem des de l'altar l'espai central del presbiteri% les

columnes romanes de tipus corinti i la volta de canó% estaríem des del punt de vista de l'o#iciant de

la missa. L'interior del tram 3nic% veiem tota la part bai-a dels murs revestida de #usta. La !ran sala%

té tres costats amb el qual el de la porta% tenim dos arcs cecs als altres costats que creaven una

composició simètrica% dupliquen el ritme de la porta de manera que els tres murs desple!ats creen

una concordan=a estilística i icono!rà#ica com veurem. La part del mur que està en línia recta a l'ei-

de l'altar podem observar l'ornamentació ori!inal de l'arc. &l material és l'estuc% que pel seu color i

l'aparen=a plàstica pot semblar marbre. &n quant a la continuBtat de models #i!uratius% ens donem

compte que a l'interior de l'es!lésia comporta una repetició icono!rà#ica que podem pensar que és

decorativa però té una intensió eucarística. &n quant a les #i!ures #emenines% que recorden a les

processons de les màrtirs de Sant 4pol+linar. *s una paràbola de l'evan!eli% les dones previsores que

tenen unes llànties d'oli per si an d'esperar% en canvi% les nècies no es preparen adequadament per

l'arribada de 9rist i es troben a les #osques.

4L"4 D&L D69 D& 4"90$S. FUFAF/

No és la primera ve!ada que pensem que el reis o els monarques va

patrocinar !rans elements. &l duc atcis va re!alar un element tan

sumtuos com un altar a la comunitat de 9ividale. La cara #rontal està

treballat per les quatre cares% per tant no em de pensar amb la idea

d'altar adossat a un mur/ veiem una teo#ania% 9rist imberbe portat per

dos àn!els amb varis parells d'ales són sera#ins/% són els àn!els


9/24

apocalíptics )a que les ales estan plenes d'ulls. 6n dels laterals ens mostra un episodi que pertan< a

l'inici dels evan!elis i la in#ància de 9rist. >aria i >aria >a!dalena s'abracen perquè s'anuncien

que estan embarassades. &s distin!ei- que és >aria per la creu i la composició )eràrquica. 4 l'altra

costat tenim l'epi#ania, els tres ma!s que adoren a 9rist% la >arededéu amb el nin a sobre% un àn!el i

Sant 2osep.4 la part posterior tenim tres símbols di#erents de la

cruci#i-ió% és una imat!e #i!urativa% la creu del centre )a

la trobàvem a Sant 1ital de avenna. 0i a un #orat al

centre que servia per posar relíquies que en aquesta

època )a estava en reliquiaris. La q?estió estilística )a és

un altre tema% els escultors i artistes són estan !aire

dotats i té a veure amb el #et de que les composicions sóntan esquemàtiques tot i ser una obra molt important/ que no i a un

criteri compositiu en el qual es valorin uns mínims i l'absència en

al!unes solucions simètriques que serien necessàries% a la representació

de la #i!ura umana i a d'aver un mínim de proporció de les di#erents

parts del cos en relació a la totalitat com l'e-emple de >aria i >aria

>a!dalena on els peus són diminuts. 4 més de les desproporcions cal

mirar la simetria% o #alta de simetria% no i a una solució de simetria% en

la matei-a època tenim el cas de 5ran=a amb un lateral d'un sarcò#a!. 8erò mal!rat a aquesta

de#iciència en l'abilitat dels escultors% eren els millors que tenien a l'abast. 4quest con)unt és molt

important perquè és el primer con)unt cristià de #rontal d'altar i és el més si!ni#icatiu en tot l'art

preromànic europeu. Si el tema icono!rà#ic és el de la visitació en el moment en que els dos

personat!es s'abracen #a re#erència a l'encarnació de Déu en >aria. &n la representació de l'epi#ania

és #a al+lusió a la salvació i a 9rist com a redemptor. La presència de la 9reu concedei- el

prota!onisme a 9rist )a que tota el que es du a terme sobre l'altar és relatiu a 9rist.

5JN" C48"$S>4L D&L 84"$494 94L$I"&. 9ividale del 5riul% FU( F(.

&n la matei-a zona de 5ri?l conservem una pe=a e-traordinària% una #ont

baptismal que estava a l'interior del baptisteri que devia ser molt sumptuós.

&stà composat per di#erents blocs de marbre% #ou #eta per un patriarca de

nom 9ali-t i es data entre el FU( i el F(. &n aquest cas té una disposició

octo!onal que té uns relleus que envolten la part in#erior i els vuit arcs

superiors. *s en la part superior on es conserva la inscripció del patriarca

9ali-t. &n la part superior veiem la representació de dos paons mascles que

s'estan alimentant d'uns elements de tipus ve!etals #ent re#erència a l'aliment


10/24

de les ànimes. 4 la part in#erior veiem els quatre tetramor#s que envolten una creu de 9rist que té a

les seves e-tremitats dos elements% dos canelobres% també trobem la representació de l'arca de la

vida amb #os !rius.

LLJS4 4>C 84R. Crescia% s. 1$$$.

&ntre els elements sumptuosos que es conserven de#orma #ra!mentària veiem un paó representat de

manera absolutament naturalista. La llosa de #orma

trian!ular s'a pensat que podria procedir d'un ambó%

pe=a de mobiliari lit3r!ic que pot tenir di#erents

#ormes% pot ser simplement un moble amb #orma de

#aristol% on es #an les lectures dels evan!elis 3nicament.

>4C&S 56N&4$S. San >icelle alla 8usterla% s. 1$$$% 8avia.&ls matei-os nobles que actuen com a donants es preocupen

de la ubicació de la seva tomba% els tipus d'enterraments són

di#erents% i sovint s'emplacen a les pro-imitats d'es!lésies%

àrees cementirials. L'interior de la tomba San >icele alla

8usterla% s. 1$$$% 8avia/% on s'enterren amb un ai-ovar

#unerari que #orma part del món de tradició. &-ternament

veiem les #ormes dels paons que beuen d'un calze amb una

creu. 1eiem la representació simbòlica les raBm% o avíem

vist en els sarcò#a!s de avenna. &n el centre tenim la representació de dos personat!es #abulosos,

els éssers #antàstics no són !rius% són en part lleó% són alats i tenen la coa de monstre marí. &ls

trobem també a l'or#ebreria !ermànica.

9JJN4 de #erroO de la catedral de >onza 1$$% donació de "eodolinda@

&n quant a l'or#ebreria es conserva una corona del se!le 1$$ en el

moment en que re!na una parella d'esposos i es suposa que va ser

"eodolinda la que va #er la donació. &l nom de 9orona de #erroO

no #a re#erència al material amb el qual va ser construBt sinó que

es diu que a l'ànima de la corona% es va #ondre amb l'or i la resta

del metall un clau de la creu de 9rist. &ra en ori!en una noble que

procedia d'una #amília d'ori!en tardoAromànic.


11/24

9&6 D'4P$D6L5% 9&6 D& "&JDJL$ND4. 9atedral de >onza% 1$$.

&n la matei-a catedral de >onza van #er una sèrie de

donacions a més de la corona% com per e-emple unes

creus, les d'4!ilul# i les de "eodolinda% que anaven

destinades a posarAse sobre l'altar. &n el cas de la creud'4!ilul# és interessant la tècnica.

8L494 D'&L>% amb el rei 4!ilul#% s. 1$$.

&ntre les peces d'armament

podem veure una #íbula de

disc que presenta la #i!ura

d'un !enet% la representacióde la #i!ura del noble. 8er

aquest motiu el retrat

s'associa a l'3s d'una sèrie

d'armes d'una matèria

lu-osa% armes per mostrar%

no per lluitar. &n la diapositiva in#erior veiem les restes d'una vaina de la #ulla de l'espasa que està

revestida. &s mostren #i!ures de creu que actuaven com una mena de símbol protector% la creu com

a símbol de batalla. Sobre el disc veiem un escut #et de #usta i recobert de cuiro que són

representacions de #i!ures de cavallers% un tipus de temàtica no reli!iosa i que a l'àmbit de la !uerra

s'utilitza. La pe=a més e-cepcional de temàtica militar és una placa de bronze que pertan< a un el

del rei 4!idul# apro-imadament al se!le 1$$. 1ist #rontalment presenta una placa de protecció que

correspon al #ront i té una #orma corba que correspon a la ossatura de l'emmarcament en el qual es

troben els !lòbuls oculars i també disposa un protector per al pont del nas. 8odem veure els

protectors de les orelles que s'a!a#arien amb una cinta a la part in#erior del cap. 4quest tipus de pe=a

no pertan< als simples soldats sinó a una persona d'elevada posició social. La placa té la

particularitat de representar a un monarca% el rei 4!idul#% que va ser el matei- que va o#erir la creu a

la catedral de >onza. *s un monarca que es daten als inicis del se!le 1$$ de manera molt concreta.

La #i!ura central és el monarca entronitzat perquè i trobem unes lletres que es troben als laterals

del cap del monarca. No és una placa d'or sinó una placa de bronze. 4questa distinció és important

perquè donava l'e-istència del rei 4!idul# perquè podria ser del matei- monarca. *s un material

massa pobre perquè pertan


12/24

conte-t ens permet una interpretació. &s tracta de dues cornucòpies que tenen la #orma de !ran corn.

&l símbol de la cornucòpia en el món romà té un si!ni#icat d'abundància. 1estei-en pantalons de la

matei-a manera tots. No és una indumentària de la tradició romana sinó d'ori!en oriental i ai-í és

com vestien els perses i altres pobles com els !ermànics% els invasors. "enim un element amb una

si!ni#icació que al+ludei- que els personat!es corresponen a la cultura !ermànica. &n al!uns capsmasculins podem veure que són barbats% la tradició de la barba és oscil+lant en el model romà però

és tradicional en aquesta cultura. &l que es troba més apro-imat al monarca avan=a una cama i estén

les seves mans en direcció al rei. &n època dels llombards s'e-empli#ica la creació d'un ritual de cort

molt concret% que és el #onament del ritual del #eudalisme que veurà el seu nai-ement en època de

9arlemna


13/24

&L$6$4$ D& "&6D&$9. ;:( F((.

"é una #orma nova% una #orma de cai-a rectan!ular però amb

una coberta a doble ai!ua. 4questa cai-a indica que era d'un

ric tresor eclesiàstic% destinada a contenir relíquies.

9anvis respecte a l'obra anterior,• 0a desapare!ut la !eometria.

• Diversitat de colors% es troba el vermell però i a

altres colors.

• La tècnica és di#erent% els esmalts, pasta vítria que es

torni quan aquesta líquida en cada un dels buits% aconse!uint crear una diversitat com

aquesta on i a pedres i #ormes or!àniques com #ulles o pètals. 4i-ò a #et que aquesta

tècnica es de#inei- com >ile#iore, milers #lors% una aportació nova."ambé trobem materials preciosos com i avia abans. 8odem observar la presència de cama#eus.

4quests cama#eus podríem pensar que són romans% però no és ai-í sinó que al!uns o són però

altres són còpies de l'estil romà.

&L$6$4$ D& >6>>4. ;:( F((.

No todas las obras tienen la misma técnica. &ste reliquiario no tiene

una tipolo!ia técnica mu< destacable. Lo que nos interesa de esta

obra que la alternativa en esta obra es la representación enreliquiarios de un pro!rama reli!ioso.

S$%&$*+ &l bast territori del poble #ranc és un territori molt variat !eo!rà#icament% ai-ò si!ni#ica

que el !overn era entre si pobles molt di#erents. >oltes de les obres que veurem són de l'anti!a

4quitània. Des de l'època dels romans i avia una !ran producció de sarcò#a!s% que des d'aquest

moment )a es dedicaven a l'e-portació per tant no era un #et nou la creació de sarcò#a!s.

S49W54P. S. 1 1$$.

4 la part #rontal de la cai-a veiem inscrit un motiu, dos lleons i un

ome amb les mans al=ades ai-í que és David en l'ordo

comendiatoris.

S49W54P. S. 1 1$$.

La producció de sarcò#a!s és

bastant basta que de #et no es limita a la tècnica anterior sinó que i

a altres tècniques com el bai- relleu. 8odem reconèi-er el crismó i

la resta són representacions de les vin


14/24

LLJS&S 56N&H$&S. S. 1$.

La conversió inicial d'un rei al cristianisme va ser molt important per a la

producció% va ser un territori molt ràpid en cristianitzar. 4 l'esquerra està

Daniel amb els lleons i a l'esquerra el sacri#ici d'$saac

L,-**+ /$,0$&12 ,$ &%4 VII4questa e-altació es va perllon!ar en el temps% com és un e-emple aquesta

obra. &n aquest cas el tema és nou. &l centre de

la composició està ocupada per una !ran creu

processional un dels dos personat!es la sub)ecta amb la mà/. "enim

una perspectiva invertida se!ons la qual l'element més important es

representa en petit. 4questa perspectiva l'em vist en els díptics en què

la #i!ura del cònsols és de petita !randària i el circ en !rans dimensions.L'altre personat!e porta a la mà una palma que s'utilitzen com a element

d'adoració. &l tema icono!rà#ic d'aquesta llosa era el de l'e-altació de la

creu.

ARUITECTURA. >onarques i nobles van actuar com a promotors. Les !rans catedrals les

conei-em a través d'e-cavacions arqueolò!iques. 8el motiu que les restes arqueolò!iques són

escassos la importància de la conservació dels edi#icis és més rellevant.

C48"$S"&$ D& S4N" 2J4N D& 8J$"$&S. S. 1$.

6na !ran mes c3bica en els laterals de la qual i a dues absis. La

part occidental a perdut. &l que ara són absis amb el pas del temps

van passar a ser semicirculars. 0i a en

de#initiva, cos occidental desapare!ut%

dues masses c3biques% en una de les

quals estava la piscina baptismal de

#orma octo!onal. &ls elements més ben

conservats estan a l'e-terior. &l

material que s'utilitza en la part alta de l'edi#ici són la pedra i maó.

4quest tipus de tècnica constructiva d'anar alternant materials és de

tipus domano. *s un llen!uat!e de tradició !al+loromana que podem

observar en altres elements, entre els òculs i a pilastres amb capitells

#icticis. Sobre les pilastres i a una alternan=a de dos arcs vitralls

trian!ulars/ i un arc semicircular. $ la part superior veiem blocs de maó de #orma romboBdal a la

part superior i una mica més avall dos trian!les.


15/24

0$8JP&6 D& L&S D6N&S% 8oitiers% F((% abat >ellebaude.

4 8oitiers i avia tota una zona desabitada cone!uda com

la zona de les dunes on va ser descoberta tot un se!uit de

tombes on aquesta és la més cone!uda. *s un soterrament que

es trobava parcialment sobre la terra per tant es podia accedir bai-ant unes escales que donaven accés a diverses sales tipus

ipo!eu/. $nternament i avia dos espais anne-os

di#erenciats en planta per l'altura. 4questa di#erenciació era

important perquè la càmera que es trobava al #ons estava

lleu!erament

sobreelevada on es col+locava l'altar. 4quí es duien a terme ritus

#uneraris. 6na inscripció permet a#irmar que el promotor va ser l'abat >ellebaude i que per tant% encara que va ser utilitzat per

di#erents membres es va #undar al voltant de l'an< F((.

9adascun dels !raons estan

ornamentats amb una sèrie

d'elements no #i!uratius. &n al!un dels !raons trobem

entrellazos% en els quals en al!uns

casos trobem cap de serps. Les serps

estan relacionades amb la pràctica

#unerària precristiana% ai-ò demostra la

continuBtat. 4l arcosoli avia el sepulcre del

promotor% aquesta situat en la part superior de la

planta. La base de l'altar es conserva avui en dia%

i encara es conserva el dibui- incidit del que

sembla ser el comen=ament d'una creu. 4l costat

de l'altar es conserven una sèrie de relleus

esculpits. 8er e-emple el relleu en el qual es representen els lladres que acompan


16/24

>JN&S"$ D& 2J64&. ;U(.

&l món de la Pàl + lia també va promoure construccions de

monestirs. >onestir de l'ordre benedictina #emenina i masculina.

4questa dinastia va a!a#ar una política de presti!i que va

consistir en promoure sants que #ormaven part de la matei-a#amília. &l testimoni més rellevant d'aquesta realitat es concreta

en un monestir anomenat 2ouarre. *s un monestir que va tenir

una llar!a istòria que arriba #ins a l'època del !òtic. &ls con)unts

monàstics constaven de més d'una es!lésia E o U/ )a que una

d'elles es destinava e-clusivament a les pràctiques rituals

#uneràries. 4 la planta podem veure l'empla=ament de l'es!lésia

de nostra sen


17/24

S49W54P D&L C$SC& 4P$LC&". 5inals se!le 1$$.

4 l'interior de l'espai es va empla=ar un enterrament masculí.

4quest espai anomenat cripta tenia un 3s molt restrictiu. 8erò un

dels seus #amiliars anomenat 4!ilberto a la #i del se!le 1$

aconse!uei- que l'enterressin a prop del de "eodequilda. &l seu pro!rama icono!rà#ic és e-cepcional. 4 la cara més #rontal es

presenten un !rup de personat!es. L'escultura està molt

deteriorada. 4l centre aquesta crist i #lanquet)antAlo i a #i!ures

nues a manera d'oratòria mans al=ats/ és el moment en què les persones demanen per la seva

ànima. 4i-ò és 3nic. La part del sarcò#a! que estava adossada al mur està molt ben conservada.

4questa part veiem a 9rist entronitzat amb el model apol+lini en

una mandorla amb el llibre. 4questa envoltat per les estrelles i eltetramor#. *s e-cepcional perquè és el millor e-emple de

l'escultura d'aquesta època de com l'escultura que opta per una

manera d'esquematització pot arribar a un alt !rau d'e-ecució.

La composició és una composició quadriculada. &l cànon de

9rist asse!ut és correcte% veiem la mà-ima e-ecució.

LA ISPÀNIA VISIGODA.

&n quant al conte-t podem parlar de la península $bèrica

amb l'assentament dels visi!ots #ins el FYY% quant es

produei- una batalla contra els islàmics. &s desenvolupa a

la se!ona meitat del se!le 1 però especialment en el

se!les 1$ i 1$$. &ns trobem amb un altre condicionant

que és el terminolò!ic en el qual s'a passat d'anomenar

de visi!ot a ispanoAvisi!ot per ai-í incloent també

8ortu!al i e-cloent altres territoris puntualment conquerits pels visi!ots% el sud de 5ran=a #ins al

oira. 6n mapa que ens mostra un territori ben de#init a mit)ans del se!le 1$$. 4l!uns territoris es

compartien amb els sueus. 6n #et a destacar en la introducció és que l'art que conservem està

empla=at a zones !eo!rà#iques actualment desabitades% rurals% mal!rat sabem que en la seva època

eren centres urbans. *s un #enomen pràcticament se!ur que en el període en que s'establei-en en la

península% no es crea un nou tipus de producció artística que es po!ués di#erenciar de l'art local. 0i

a una continuBtat. &n canvi% en el se!le 1$ i 1$$ es conserven restes arquitectòniques di#erents

promo!udes pels nous !overnants. Situació desi!ual no només per l'e-istència d'un re!ne sueu sinó

també per la presència bizantina en el llevant de la península per part de 2ustinià el qual va enviar

tropes a la península per donar suport a un noble visi!ot que s'avia al=at contra el rei instituBt%


18/24

4!ila% qui #inalment #ou assassinat i el noble es va coronar com a rei. 4 canvi els bizantins tenien

dret a !overnar les capitals romanes. La presència bizantina a les Calears es conei- escassament. &ls

vàndals% un altre dels pobles invasors assetiaven la població cristiana del nord d'H#rica%

especialment les comunitats monàstiques% per aquest motiu s'an de despla=ar a la península per

realitzar nous monestir. 8orten una arquitectura que es #a evident a partir de l'equivalent paleocristià. 0em de tenir en compte l'e-istència de models bizantins% cruci#ormes% solucions amb

doble absis que implica una concepció de l'espai di#erent. Sembla que en la recerca de l'arquitectura

visi!oda que es produei- en el se!le 1$ i que culmina en el se!le 1$$ es posen en pràctica aquestes

solucions. &ns #i-em en les es!lésies que conservem% arquitectura reli!iosa% que pertan< a una etapa

ben de#inida. &ntre aquests e-periments es donaran la recerca d'un nou tipus de cap=alera% que serà

di#erent de qualsevol model arquitectònic e-istei-en amb antelació. >és enllà de la recerca d'espai

i a una aposta per materials de#inits que quan és descrit re#erintAse a aquest passat visi!ot% la#orma de construir és de#inida com la del >ore PoticoO per re#erirAse a una construcció en pedra

que #a servir una ma=oneria amb carreu de di#erents taman


19/24

9$6"4" D& &9R8JL$S. :FZ.

0i a una realitat que discutei- si

l'arquitectura ispanoAvisi!oda es pot

estudiar des d'una arquitectura ruralO.

Sabem de l'e-istència de ciutats ispanoAromanes% !ràcies a cròniques% restes

epi!rà#iques% etc. La ciutat de "oledo% la de

>èrida i la de ecopolis són les que a més de tenir catedral% també

tenien palau. La ciutat de ecopolis #a ser #undada en el :FZ i es conserva al costat del riu "a)o% va

ser #undada pel rei Leovi!ild pel seu #ill ecared% el primer en convertirAse al cristianisme )a que

abans eren arrians. La ciutat va tenir una població després de l'arribada dels musulmans i va se!uir

abitada #ins al se!le I% quan va ser abandonada. &l propòsit era imitar lesiniciatives imperials bizantines i tenien la intenció de consolidar una

monarquia de manera independent de la ciutat de "oledo. Se!ons la crònica

de te-tos la ciutat de ecopolis estava destinada al descans% va dotar la ciutat

d'edi#icis admirables i muralles. &ntre les restes conservades conservem el

palau i una es!lésia que podem pensar que seria la palatina. S'a creat un

centre d'interpretació al costat. Pran aula de pilars% a la dreta podem veure

una arquitectura que tendria uns arcs i una volta en pedra. Datava de #inals del se!le 1$.

&SPL*S$4 D& S4N 264N D& C4[JS. ;;Y

*s a l'an< :ZF quan ecared es convertei- al catolicisme.

L'arquitectura reli!iosa abans d'aquesta època seria arriana però

després es destinaria al catolicisme. San 2uan de Ca\os es troba a

l'actual ciutat de 8alència. &s pensa que va ser promo!uda per

ecesvinto% al ;;Y en el nostre calendari. 8erò altres pensen que la

placa on o posa és #alsa. L'es!lésia de Sant 2uan estava a Calnea

que era un nom que identi#icava llocs on i avia llocs amb ai!ua.

&n el se!le 1$$ es va #er aquesta es!lésia que es va dedicar a Sant

2oan Captista. 8ensem que l'es!lésia en un principi podria ser

monàstica. &n ori!en l'estructura estava #ormada per un por-o

occidental% un cos amb tres naus% un transsepte destacat i tres absis

separats entre si i l'espai que separava era buit. &n l'actualitat

veiem el mur lateral nord i podem identi#icar el cos occidental% la

massa arquitectònica la nau lateral% la nau central% la nau lateral

sud% però la cap=alera a estat modi#icada. &ls bra=os del


20/24

transsepte va ser retallats i els absis laterals es van eliminar. 5inalment la cap=alera no interessa

perquè es va tancar l'espai e-terior que es va convertir en espai interior. 6n dels elements e-teriors

és l'e-istència d'uns contra#orts que daten del se!le I1$% res a veure amb l'arquitectura asturiana.

4 l'e-terior també podem apreciar l'e-istència de di#erents

#àbriques% és a dir% de di#erents processos constructius% d'unamanera molt notòria. "ot un mur #ins altura mit)a i parts

restaurades amb carreus més blanquinosos. L'e-istència de la

triple cap=alera sor!ei- d'una campan84L. ;:( F((.

Santa Lucia del "rampal estava a

9àceres% que tot i que està

allun


21/24

S4N" 8&DJ D& L4 N41&. S. 1$$.

L'edi#ici millor conservat és el de Sant 8edro de la Nave% a

9ampillo% ]amora. 4l YTUE va ser des#et i reempla=at )a que el seu

lloc ori!inal avia de ser empla=at per un pantà. L'edi#ici és molt

particular en quant a la seva planta. *s un edi#ici amb una plantacentralitzada inscrita en un quadrat% planta que conei-em per

l'arquitectura bizantina. *s un edi#ici del qual internament e-istei-en

una sèrie d'espais del qual és molt comple-a. La situació del

transsepte és inusual i dividei- l'espai en dos entre la cap=alera de tres naus però un sol absis. 4 la

dreta es #a una reconstrucció volumètrica del que auria estat ori!inàriament. Destacaria més la creu

llatina. L'edi#ici actual recull en part aquesta volumetria però no totalment. "enim una vista lateral

en la qual veiem la importància del transsepte. L'absis està centrat en el #ons de la diapositiva. &lsdos capitells més propers ens marquen que tenim el límit de la zona del creuer. *s visible la

particularitat de l'espai intern des de la #oto!ra#ia lateral en la qual veiem el creuer que està

emmarcat per una monumental composició a partir de columnes i impostes que veurem després. &n

el cas del tram central de la nau% la solució és di#erent en el tram que es separa a partir del que és el

transsepte% la nau central està com a separada de les naus laterals. 4 la

part superior tenim una #ran)a esculpida en direcció a l'abis. "ornem a la

planta per entendre el que estem e-plicant, els espais que es col+locaven

als e-trems del transsepte serien el secretarium i el preparatorium però

altres pensaven que era el tesaurum% lloc del tresor però s'a descartat )a

que no només seria el lloc de custodia d'estris sinó que també té una

#unció sa!rada. 4 l'interior% els elements a destacar% la zona del

transsepte% mostraria el lloc ocupat pels cler!ues de les naus laterals que

podrien aver ocupat els laics. 8erò no es pot e-plicar la presència dels #idels a l'interior de les

es!lésies monàstiques. 6na de les coses més importants és que les voltes en el cas del transsepte%

mal!rat avui esti!uin totalment reconstruBdes eren voltes de canó peraltades% prolon!ades a partir de

la mit)a es#era. "ambé el que seria el tram central del creuer

tindria un tipus de coberta especí#ica que seria una volta

d'aresta en pedra. "enia una torre sobre el creuer. Sobre el que

és les cambres laterals del transsepte tenim unes obertures que

donen pas a una cambra superior d'utilització descone!uda% i

és aquí quan ens ve a la ment el tesaurus. *s molt important el

pro!rama ornamental dels capitells que veurem en escultura.


22/24

S4N"4 >4$4 D& 6$N"4N$LL4 D& L4S 1$[4S. ;:( F((.

&l que actualment conei-em com Santa >aria de uintanilla de las

1i\as% en la reutilització posterior es dedica a Santa >aria però no es

sap si en el seu ori!en s'i dedicava. *s un cas problemàtic per moltes

raons. &n primer lloc en la diapositiva veiem la zona conservada.4ltres diapositives ens dei-en veure el mur de tancament de la resta

del transsepte. Les restes visibles demostren la continuBtat de la resta

del transsepte i una planta que seria amb tres naus però amb

una problemàtica compartimentació interna. 6na #oto!ra#ia

ens permet veure la massa arquitectònica% el tancament de la

part interna del transsepte. 4questa ipotesi de que la planta

ocupava tot l'edi#ici per raons descone!udes és controvertida%al!uns autors diuen que els #onaments no corresponen a un

edi#ici acabat. &-ternament% conté la part e-terior una sèrie

de relleus de di#erents tipus al!uns dels quals porten les lletres 5N4L de la matei-a manera que a la

part interior i a una inscripció on aparei- una 5L4>>JL4 que possiblement no pertan< al se!le

1$$ sinó al se!le $I. 4i-ò indicaria que aquestes #ran!es amb ornamentació escultòrica que recorren

el mur e-terior podrien ser també del se!le $I. La q?estió és que aquests carreus són de material

di#erents% són unes #ilades de pedra que di#ícilment es pot pensar que es va anara a esculpir sobre la

pedra ori!inal. &l pro!rama ornamnetal és un con)unt de #i!ures molt di#erents #ormat per rotlis en

els quals es combinen di#erents motoius% de #ormes estrellades o també com veiem en el detall

au!mentat% elements d'ascendència oriental que es situen de manera en#rontada a un element

semblant a l'arca de la vida. Les anelles entrella=ades ens recorden que són molt #req?ents en els

tei-its orientals% tan bizantins com musulmans si parlem del se!le 1$$ o si parlem del se!le $I/.

Nin!3 ne!a que i a una part ispanoAvisi!oda )a que i a uns relleus inte!rats en l'arquitectura%

en una vista interior del transsepte a la nostra dreta veiem un !ran arc on es marca l'embocadura de

l'absis.

S4N"4 9J>C4 D& C4ND&. S. 1$ 1$$.

Santa 9omba de Cande a Jurense avui en dia és una

es!lésia molt rural. 8resenta un cas molt particular )a que

sabem que evoluciona entre els se!le 1$ i 1$$. 1a

comen=ar amb una creu !re!a amb un absis rectan!ular i

precedida per un por-o occidental i en el se!le 1$$ es va

presentar l'estructura interna i es van a#e!ir noves parts.

&ls por-o es va -apar en dos i en els dos laterals de la nau


23/24

!re!a es van a#e!ir dues naus més dues altres naus #ormant una planta que és de creu !re!a enmi!

de quatre cambres de les quals desconei-em els seus usos. La vista e-terna de l'edi#ici actual a

tin!ut moltes modi#icacions #ins a època romànica.

4 l'embocadura de l'absis apreciam l'arc de #erradura on també

veiem la volta de canó que cobrei- l'absis i també lescolumnes i capitells que se!uei-en la tradició visi!oda. D'altra

banda aquesta es!lésia a de marcar el #et de que s'utilitzi una

creu !re!a% per tant s'utilitza la volta d'aresta% que tot i que no

es conserva l'ori!inal aquesta és de maó/ se!uiria les pautes

inicials. &s diu que i auria

un atrium que dividiria el cos porticat en tres naus i també

tendríem un de-trum% un espai cementirial situat al tram sud del'es!lésia. 0em de pensar amb una zona residencial també. De la

volta interessa especi#icar que és de tradició romana #eta amb

maons amb l'opus spicatum amb el qual es col+loquen els maons

#ent una #orma de cua de pei-.

S4N 569"6JSJ D& >JN"&L$JS. ;:; ;;:.

San 5ructuoso de >ontelios es troba a 8ortu!al i la seva cronolo!ia està

situada a ;:; an< en que va ser anomenat bisbe de 8ra!a/A;;:. va ser

edi#icat per Sant 5ructuós per el seu mausoleu. 4quest personat!e després de

la seva mort va ser canonitzat i va portar a l'edi#ici a que es convertís

#uncionalment en una es!lésia. La tipolo!ia de creu !re!a sense estar escrita

en un quadrat ens porta a pensar que era un recinte que no tenia #uncionalitat

d'es!lésia sinó que la #inalitat era de mausoleu. La seva planta és e-cepcional

com a pura creu !re!a% es va optar per una m3ltiple solució cupulada. *s un

tipus de solució absolutament simètrica i aquesta planta internament circular es correspon amb la

opció d'una c3pula amb el que és el centre de la creu !re!a. 4 la part

de la nostra dreta es di#erencia un

problema en l'actualitat% el color més

#osc distin!ei- el que és ori!inal de

l'època amb el que no o és.

&-terioment és un edi#ici bastant

e-cepcional% tot el mur està construBt

amb el que podem anomenar more

!oticoO per tant% de tots els edi#icis que em vist aquest és el que


24/24

destaca per la seva omo!eneBtat tècnica. $ en aquest edi#ici tant cuidat des del punt de la tècnica

constructiva% s'a vol!ut #er un ritme monumental amb #orma d'arcs mitraics que es combinen amb

altres que són de mi! punt. 4questa massa arquitectònica és molt visibles i en el centre dels tres

bra=os recorda al mausoleu de Pala 8lacídia a avenna. 4quest #et a portat a al!una autors a que

relacionen directament amb els models de avenna. De l'interior podem destacar aquest tramscentral i cupular% c3pula que passa de la planta circular a la planta base amb unes pet-ines. 4 la

nostra esquerra podem veure un espai lateral columnari que envolta un espai central que auria estat

aquell en el que s'auria dipositat la tomba de Sant 5ructuós i altres que s'aurien enterrat amb ell.

&-istei-en elements que són di#erenciables de la tradició de avenna. 8er comen=ar si observem els

arcs són de #erradura% per tant ispansAvisi!òtics. 4l!uns autors parlen de que en el record del que

és el mausoleu de Pala 8lacídia% també es pot parlar d'una concepció similar a la vista a Sant 1ital

de avenna.4"S 5$P64"$1&S.

0em d'assen

0temari_examen_juny-patatabrava.pdf

Documents

Transcript of 0temari_examen_juny-patatabrava.pdf