6. Discussi i conclusions 151

66.. DDiissccuussssii ii ccoonncclluussiioonnss

Com hem pogut observar al llarg daquesta tesina, el Raval ha estat objecte duna profunda transformaci en els darrers vint anys. Els resultats daquestes actuacions que shan fet al barri, avui en dia, podem dir que han estat essencialment positius, tot i que encara segueixen existint moltes incerteses sobre la resultant final daquest procs de transformaci. Aquestes incerteses tenen a veure amb algunes variables com limmigraci i les noves dinmiques socials i econmiques que no varen ser previstes en els moments inicials del procs de reforma.

En el model de transformaci i revitalitzaci urbana que sha anat desenvolupant al Raval, un dels seus objectius ha estat el de crear nous habitatges, equipaments, i espais pblics, mantenint la poblaci al barri. Aix, moltes vegades no ha estat possible, ja que per tal dexecutar els grans projectes que tenia previst el P.E.R.I. del Raval calia enderrocar un gran nmero dilles de cases, amb la qual cosa el nombre dhabitatges es vei considerablement redut fins a 23.500 a lany 2005. Les conseqncies sobre els vens expropiats, molts dells vivint en rgim de lloguer, varen ser la de ser reallotjats o la dacceptar una indemnitzaci. Per degut a que amb lesponjament de les noves vies el parc dhabitatges era menor, noms una petita part dels residents van poder ser reallotjats dins del barri. La resta, o b va haver dacceptar una indemnitzaci o b va ser reallotjada a altres barris darreu de Barcelona.

6. Discussi i conclusions 152

Per tal dampliar el mercat immobiliari i daquesta manera poder recollocar el mxim de vens expropiats, es cre a lany 1994 el programa de rehabilitaci dhabitatges gestionat per lOficina de Rehabilitaci de Ciutat Vella. Es van intentar reparar els habitatges amb patologies greus, i crear-ne de nous, a partir de la rehabilitaci dedificis amb usos obsolets, observant-se un major grau dintensitat al nord que al sud del Raval.

Una altra de les conseqncies provocada per aquestes transformacions, arrel de la implantaci dels nous equipaments culturals, sobretot en la part nord del Raval, ha estat la de laugment de preu en els habitatges, tant de compra com de lloguer. Fins als anys 80, el parc residencial del Raval era el que tenia menor dinamisme immobiliari de tota la ciutat, i on la majoria de pisos eren de propietat vertical. Si ens basem en les dades estadstiques, sobserva a partir de 1992 una pujada constant en el preu dels habitatges i amb previsions de continuar creixent. Per exemple amb dades de lany 2006, en el cas de lloguers, la xifra va arribar fins als 14 /m2, i en el cas de venda de pisos de 2 m va arribar als 4.904 /m2, quantitats equiparables a la resta de barris de Barcelona.

Daquesta manera, veiem que a mesura que la fesomia del barri sha anat transformant (nous espais pblics, zones verdes, nous equipaments, noves activitats comercials), tamb sha produt una revaloritzaci en els preus dels habitatges, que ha provocat moltes vegades lexpulsi indirecta dels residents tradicionals menys potents econmicament.

Pel que fa a laccessibilitat al barri, el Raval sha caracteritzat sempre per la quasi nulla comunicaci amb la resta de la ciutat. De fet, avui en dia, hi ha 6 parades de metro, per totes elles estan situades perimetralment al barri. Les operacions de reforma que shan fet als carrers han partit de la base de prioritzar la circulaci de vianants, en front a la del pas dels vehicles, adient a les caracterstiques dels cascs antics de les ciutats, on degut a lentramat de carrers, resultaria impossible habilitar el pas de vehicles. Per tant, sobserva una dificultat per entrar al barri, que es veu agreujada per la manca de transports pblics.

Si analitzem ara lactivitat econmica i comercial al Raval, a trets generals podem dir que es tracta dun tipus de comer de barri, destinat bsicament als residents, on la seva caracterstica principal s lescassa modernitzaci. Es distingeix, aix s, una diferncia entre la zona nord i sud del Raval influenciada pels impactes que han tingut sobre el territori la installaci dels nous equipaments culturals (MACBA, CERC, CCCB, Facultats de Filosofia, Geografia i Histria) a la banda nord, que lhan fet evolucionar cap a una lnia ms alternativa i de disseny, amb la proliferaci destabliments relacionats amb la cultura (galeries dart o cases de restauraci), malgrat no est del tot consolidada ja que es tracta duna rea relativament recent i insuficientment publicitada.

6. Discussi i conclusions 153

En la part sud del Raval, limitada entre la Ronda de Sant Pau, lAvinguda del Parallel, la Rambla i el Carrer Hospital, s on veiem on limpacte que ha tingut larribada dimmigrants ha estat ms important. Daquesta manera, els comeros daquesta zona es caracteritzen per tenir la mateixa tipologia, trobant-se majoritriament supermercats, locutoris, bars-restaurants i carnisseries musulmanes, activitats clarament dirigides als residents del barri. Aquesta feblesa comercial pot veures agreujada, fent que cada cop ms locals dedicats a altres activitats tanquin i siguin substituts per locals dedicats a la mateixa temtica, empobrint i homogenetzant daquesta manera els carrers.

Amb la urbanitzaci de la Rambla del Raval i la futura Illa de la Rambla del Raval, lAjuntament de Barcelona espera dinamitzar econmicament aquesta zona, fent-la suficientment atractiva perqu es converteixi en un espai que congregui gent, i no noms sigui utilitzat per la poblaci immigrant com est passant ara.

En general, i segons lestudi de camp dels carrers ms importants que sha fet, lurbanisme comercial en tot el Raval resulta inadequat, descobrint-se una carncia destabliments com ara sn els serveis sanitaris i de lensenyament. A ms, de tots els establiments comercials, sobserva un elevat nombre de serveis dedicats a lhostaleria (restaurants, bars, i hotels) i a lalimentaci, que empobreixen el barri comercialment.

Lltim gran aspecte a no oblidar en aquesta tesina s el que t a veure amb la preocupaci dels residents per lintegraci de la gran onada migratria que sha produt al Raval en els ltims 10 anys.

Les grans migracions de final de segle fan que el Raval es retrobi amb la seva tradicional i reincident condici de barri refugi que tant lhan marcat en la seva histria. Els immigrants, aquest cop, de tot tipus de nacionalitats provinents majoritriament de Pakistan, Marroc, Filipines i Equador arriben a la ciutat amb pocs recursos buscant un futur millor per a les seves famlies, i escullen el Raval principalment per la facilitat daccedir a una vivenda de baix cost, i a la possibilitat daconseguir tirar endavant un petit comer per subsistir.

El Raval recupera daquesta manera els infrahabitatges abandonats o marginals, i lamuntegament als habitacles. Els immigrants sinstallen en els espais encara no transformats, aturant o alentint la incorporaci de capital privat en les dinmiques de canvi. En aquest cas, el perill que pot aparixer s que aquests nous vens no sintegrin en el barri, i es generin fronteres entre el barri i el seu entorn, reforant daquesta manera la seva marginalitat.

Una de les altres conseqncies que els vens autctons atribueixen a larribada massiva dimmigrants, s que per molts ha estat una de les principals causes que explica lxode de la poblaci autctona. Els ciutadans autctons creuen que la situaci anterior a larribada de la immigraci era millor, malgrat la degradaci que patia el barri anys enrere. Tanmateix, sobserva un major grau

6. Discussi i conclusions 154

dacceptaci del fenomen de la immigraci en la poblaci autctona jove, i de vens que recentment han arribat al barri.

De tot el que sha dit fins ara, es desprenen un seguit de preocupacions sobre els futurs del Raval. El barri ha millorat clarament en les condicions fsiques de bona part dels seus carrers i places. Ha guanyat espais, i ha redut notablement les zones ms insalubres. Com sha dit abans, el quadrant nord s el que ms ha notat limpacte rehabilitador, amb la creaci dun conjunt dinstitucions culturals que grcies al seu bon funcionament han perms que moltes altres activitats de la zona se nhagin beneficiat.

En altres quadrants del barri aquests efectes han estat menor o inexistents, tot i que encara estan per desenvolupar i aplicar noves actuacions que poden generar efectes semblants.

En els darrers anys, el barri ha notat un gran canvi en la composici social. s en aquest punt on el Raval necessita ms intervenci que lajudi a ser finalment un barri ms de la ciutat, amb serveis suficients i condicions dhabitabilitat dignes, sobretot en el sud, on menys han arribat les transformacions.

s important mantenir la capacitat del barri de ser un espai per a la ciutat, un bon barri per viure-hi, amb integritat de serveis i condicions de vida, i un barri que pugui fer de la barreja i de la diversitat dactivitats i persones un dels seus punts didentitat ms significatius. Cal evitar la consolidaci de fronteres entre sectors, rees i collectius. I per evitar-ho cal incrementar els elements i les oportunitats de trobada, reforar la qualitat de serveis residencials del barri, i actuar amb prudncia a lhora de les grans intervencions pendents (com la prevista a lespai de lIlla de la Rambla del Raval), iniciar actuacions en el quadrant sud-oest, que es presenta com el ms desats i problemtic, i mantenir actuacions que afavoreixin la trobada entre els diferents components socials del barri, amb el reconeixement de la seva diversitat i especificitat, per tamb dels aspectes comuns que el territori i els problemes compartits afavoreixen.

Amb aquesta tesina sha intentat donar una idea global sobre quines han estat les actuacions ms importants al Raval, aix com lefecte que aquestes han tingut sobre la poblaci resident. Daquesta manera, el present treball podria servir a un futur tcnic, planificador, o projectista urb com a punt de partida per a lelaboraci de nous plans o projectes ubicats en aquesta part de territori. Per a la redacci daquests nous documents, el projectista hauria de conixer i entendre quina s en lactualitat la realitat social que es dna en el barri. Quins sn els processos que calen per trencar amb les dinmiques dallament del barri respecte la ciutat (arrelament de nous equipaments, millora de laccessibilitat, dinamitzaci econmica, incorporaci dinversi privada), i quines sn les poltiques socials per promoure una major barreja entre collectius ms desfavorits (reubicaci dels residents en edificis rehabilitats, programes dinserci sociocultural, dotaci de nous equipaments educatius).