00 La Vid Silvestre - · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare...

20
6 BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIAN LOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO

Transcript of 00 La Vid Silvestre - · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare...

Page 1: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

6BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO

Page 2: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa
Page 3: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOARENHABITATAK EUSKAL HERRIAN

Europan, populazio gehienak galeria-basoetan(ibaiertzekoak) daude, bai europar-siberiar in-gurunean bai Mediterraneo aldean (Pirone,1995). Komunitate azonalak dira urbazterrekopopulazio horiek, ur-lasterren inguruetan haz-ten direnak.

Mediterraneoko ingurune epelari dagokionez,geruza freatikoak aldaketa handiak eragitenditu biozenosiaren taxonetan. Hori dela eta,ongi bereizitako landaredia sortzen da, mikro-klima hezearen egoera bereziari egokitua (Sán-chez eta De la Fuente, 1986). Gogoan izanhostogalkorrak direla mikroklima horretako es-pezie asko. Ingurune hezeagoetan (Euskal He-rrian, adibidez), ez dira horren nabarmenakdesberdintasun korologikoak.

Landare horietan, ongi nabarmentzen diraaihenak. Gehienak errubiazioen, dioskorea-zeoen, solanazeoen, bitazeoen, kaprifoliazioen,

LOS HÁBITATS DE LA VIDSILVESTRE EN EL PAÍS VASCO

A nivel de Europa, puede decirse que la mayorparte de sus poblaciones se encuentran for-mando parte de los bosques en galería, o deribera (Pirone, 1995), tanto de la zona eurosi-beriana como mediterránea. Las citadas comu-nidades ripícolas constituyen unas comunida-des azonales, que crecen en torno a corrientesde agua.

En el caso de la zona mediterránea cálida, la in-fluencia de la capa freática implica importantescambios en los taxones de la biocenosis, dan-do lugar a la aparición de una vegetación biendiferenciada, adaptada a las condiciones espe-ciales del microclima húmedo (Sánchez y De laFuente, 1986).Téngase en cuenta que muchosde las especies que alberga son caducifolias. Enzonas más húmedas, como es el caso del PaísVasco, las diferencias corológicas no suelen seren este caso tan marcadas.

En dichas formaciones, las lianas se encuentranbien representadas. La mayor parte de las mis-mas pertenece a las familias de las rubiáceas,

6

Page 4: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

liliazeoen, erranunkulazeoen, kukurbitazeoen,araliazeoen, konbolbulazeoen eta asklepiada-zeoen familietakoak dira (Blanco et al., op. cit.).

Beste populazio batzuk (erdialdeko Europa-koak eta Iberiar Penintsulako ingurune hezee-takoak, adibidez) kolubialak dira. Beste ba-tzuetan, berriz, lur hareatsuetan (sakonerarikgabeko geruza freatikoa dutenak) hazten dira,Guadalquivir ibaiaren bokalekoak, adibidez(Doñanako parke nazionalean eta ingurue-tan). Bizkaiako Golkoko kostaldean, hondartzaeta itsaslabarretan ere badira populaziorenbatzuk.

Zenbait lursail esperimentaletan eginiko pro-bek erakusten dutenez, gehienbat sexuala daibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena, berriz, asexuala (Arnold, op. cit.).

Aizpuru et al.ek (1999) diotenez, basamahatsadeitzen zaio euskaraz mahats basatiari. EuskalHerrian, ur-ibilguen inguruetan daude geratzendiren barneko populazio bakanak (Guinea,1949). Gehienetan, giro mistoetan hazten diramahatsondoak. Deitura horrek adierazten due-nez, bai ibaien eta erreken (edo errekatxoen)inguruetan bai haien hurbileko ingurune topo-grafiko garaiagoetan (kolubialak) hazten dirabasamahatsondoak. Horrelakoetan, espeziehauek izaten dituzte normalean euskarri basa-mahatsondoek: Acer campestre, Acer monspesu-lanus, Alnus glutinosa, Arbutus unedo, Crataegusmonogyna, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Po-pulus nigra, Quercus ilex, Quercus robur, Quercuspubescens, Rubus ulmifolius, Salix alba, Salixtriandra, Sambucus nigra eta Tilia cordata. Bestehauek ere maiz ikusten dira: Hedera helix, Loni-cera peryclimenum, Clematis vitalba; kostatikgertu, berriz, Smilax aspera (irudiak: 42-56).

Kosta-lerroan, hondartzan bertan egoten dirabatzuetan landareak, itsasgoraren mailatik metro

dioscoreáceas, solanáceas, vitáceas, caprifoliá-ceas, liliáceas, ranunculáceas, cucurbitáceas, ara-liáceas, convolvuláceas y asclepiadáceas (Blancoet al., op. cit.).

Otras poblaciones, como ocurre en Europacentral y zonas húmedas de la Penísula Ibérica,pueden encontrase en posición coluvial. Enotros casos, pueden aparecer sobre suelos detextura arenosa, con la capa freática muy so-mera, como es el caso de las que se asientanen las proximidades de la desembocadura delrío Guadalquivir (Parque Nacional de Doñanay su entorno). En la costa cantábrica, aparecenalgunas poblaciones que crecen en playas yacantilados.

Las observaciones realizadas en parcelas expe-rimentales indican que en las formaciones ripa-rias la reproducción de la vid silvestre es fun-damentalmente sexual, mientras que en lascoluviales es asexual (Arnold, op. cit.).

En euskera, la vid silvestre recibe el nombre debasamahatsa, según Aizpuru et al. (1999). Den-tro del País Vasco, las poblaciones interioresque aún se conservan suelen aparecer a lo lar-go de los cauces de agua (Guinea, 1949). En lamayor parte de los casos las parras se encuen-tran en ambientes que pueden llamarse mixtos.Dicho epíteto indica que pueden aparecer tan-to en las orillas de ríos y arroyos (regatas)como en zonas topográficamente más eleva-das (coluviales) muy próximas. En estos casoslas especies más comunes que sirven de tutora las parras son Acer campestre, Acer monspesu-lanus, Alnus glutinosa, Arbutus unedo, Crataegusmonogyna, Ficus carica, Fraxinus angustifolia, Po-pulus nigra, Quercus ilex, Quercus robur, Quercuspubescens, Rubus ulmifolius, Salix alba, Salixtriandra, Sambucus nigra y Tilia cordata. Otraslianas frecuentes son Hedera helix, Loniceraperyclimenum, Clematis vitalba, y, en las proximi-dades de la costa, Smilax aspera (Figuras 42-56).

En la línea de costa, las poblaciones pueden en-contrarse a nivel de la misma playa, a escasos

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES82

Page 5: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

gutxira, ibaien bokaleetatik hurbileko ingurunekolubialetan edo itsaslabarren higakinetan. Az-kena aipatu dugun habitat horretan, kareharrigogorreko lurretan hazitako txilardi eta ota-dietan egoten dira. Espezie laguntzaile eta zur-kaizle nagusiak hauek dira: Daboecia cantabrica,Erica vagans, Pteridium aquilinum, Quercus ilex,Rosa sempervirens, Rubus ulmifolius, Smilax as-pera, Tamarix gallica eta Ulex europaeus. Ba-tzuetan, landare txikiko populazioak izaten dira,inguruko sastraka-espezieak ere altura txiki-koak izaten direlako (irudiak: 57-63).

metros de la línea de pleamar; en zonas colu-viales próximas a la desembocadura de los ríoso sobre acantilados y sus derrubios. En este úl-timo hábitat, muchas veces, forman parte delos brezales-tojares desarrollados sobre calizasduras. Las principales especies acompañantes ytutores son Daboecia cantabrica, Erica vagans,Pteridium aquilinum, Quercus ilex, Rosa sempervi-rens, Rubus ulmifolius, Smilax aspera, Tamarix ga-llica y Ulex europaeus. En algunos casos, las po-blaciones están integradas por ejemplares depequeño porte, dada la baja altura del restode las especies que conforman el matorral cir-cundante (Figuras 57-63).

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 83

Page 6: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES84

42. irudia: Ega ibaiaren inguruko mahatsondo batzuenirudia. Beste landare batzuk dauzkate zurkaitz gisaramahatsondoek (Santa Kurutze Kanpezu, Araba).

Figura 42: Aspecto de algunas vides tutoradas por otros componentes de la vegetación riparia del río Ega en verano (Santa Cruz de Campezo, Álava).

>

Page 7: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 85

Figura 43: Aspecto de la población anterior en otoño .

43. irudia: Aipatu populazioa, udazkenean.

>

Page 8: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES86

44. irudia: Bastida inguruko «Alaia» (La Joyeuse) errekatxo ondoko populazioa (Nafarroa Beherea), D-10 errepidea handitu aurrekoa.

Figura 44: Vista de la población existente a lo largo del arroyoLa Joyeuse en las proximidades de La Bastide de Clairance,antes de la mejora de la carretera D-10 (País Vasco-Francés).

>

Page 9: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 87

Figura 45: Detalle de una parra de la población del barrio de Acotz, junto a la carretera R.N-10

(St. Jean de Luz, País Vasco-Francés).

45. irudia: Akotz auzoko populazio bateko mahatsondobaten xehetasuna. R.N-10 errepidearen ondoan dago

landaredi hori (Donibane Lohizune, Lapurdi).

>

46. irudia: Ebroko arroila (Sobron).

Figura 46: Panorámica del Desfiladero del Ebro (Sobrón).

>

Page 10: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES88

Figura 47: Vista parcial del Pantano de Sobrón (Álava-Burgos).

47. irudia: Sobroneko urtegiaren (Araba-Burgos) ikuspegi partziala.

>

Page 11: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 89

Figura 48: Otra vista del Desfiladero de Sobrón durante el invierno.

48. irudia: Sobroneko Arroilaren beste irudi bat (neguan).

>

Page 12: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES90

49. irudia: Sobroneko urtegiaren (Araba) ertzeko mahatsondo baten argazkia.

Figura 49: Aspecto de una parra situada en la orilla del Pantano de Sobrón (Álava).

>

Page 13: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 91

50. eta 51. irudiak: Bidasoa ibaiaren inguruko (Gipuzkoa)populazio baten ikuspegi partziala.

Figuras 50 y 51: Vista parcial de un núcleo poblacional del río Bidasoa (Gipuzkoa).

>

>

Page 14: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES92

Figura 52: Parras situadas en las proximidades de la ermita de Ntra. Sra. de Soscaño (Valle de Carranza, Bizkaia).

52 irudia: Soscañoko Andre Mariaren ermita inguruko mahatsondoak (Karrantza Harana, Bizkaia).

>

Figura 53: Parra tutorada por un ejemplar de Reynoutriaen la población del río Deba (proximidades del cruce de Lasturbea, Gipuzkoa).

53 irudia: Reynoutria landare exotikoa zurkaitz daukanmahatsondoa, Deba ibaiaren ondoan, Lasturbeakobidegurutzetik gertu (Gipuzkoa).

>

Page 15: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 93

54 irudia: Pozalaguako kobazuloen inguruan (Karrantza Harana, Bizkaia) dagoen

populazioaren argazkia.

Figura 54: Panorámica de la población situada en las proximidades de las Cuevas de Pozalagua

(Valle de Carranza, Bizkaia).

>

Page 16: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES94

55. irudia: Basamahatsondo kolubialak (Sobron, Araba).

Figura 55: Vides silvestres en posición coluvial (Sobrón, Álava).

>

Page 17: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 95

Figura 56: Aspecto de la población cercana a Urkiola (Bizkaia).

56. irudia: Urkiolatik gertuko populazioa (Bizkaia).

>

Page 18: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES96

57. eta 58. irudiak: Deba eta Mutriku arteko kostaldeko bi populazio (Gipuzkoa).

Figuras 57 y 58: Vista parcial de dos poblaciones costerasentre Deba y Mutriku (Gipuzkoa).

>

>

Page 19: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

BASAMAHATSONDOAREN HABITATAK EUSKAL HERRIANLOS HÁBITATS DE LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO 97

60. irudia: Aipatu populazioaren ikuspegi partziala ikusikoduzuenez, herrestaria da mahatsondoa, altuera txikikoak

baitira zurkaitzak (Pteridofitak eta Angiospermak).

Figura 60: Vista parcial de la población anterior. Nótese el porte rastrero de la vid, dada la escasa altura

de los tutores (Pteridofitas y Angiospermas).

>

59. irudia: Talaimendiko (Gipuzkoa) populazioa. Hondoan,

Getariako arratoia.

Figura 59: Panorámica de la población situada en Talaimendi (Gipuzkoa);

al fondo puede verse el Ratón de Getaria.

>

61. irudia: Saturraraneko hondartzako harean dagoenpopulazioa (Gipuzkoa).

Figura 53: Vista parcial de la población situada sobre la arena de la playa de Saturrarán (Gipuzkoa).

>

62. irudia: Lapurdiko kostan (Hendaia inguruan) dagoenpopulazio baten xehetasuna.

Figura 62: Aspecto de la población situada en la costa vasco-francesa (proximidades de Hendaya).

>

Page 20: 00 La Vid Silvestre -  · PDF fileibaiertzetako landareen ugalketa; landare kolu-bialena,berriz,asexuala (Arnold,op.cit.). Aizpuru et al.ek (1999) diotenez,basamahatsa

EUSKAL HERRIKO ETA INGURUETAKO BASAMAHATSONDOA LA VID SILVESTRE EN EL PAÍS VASCO Y TERRITORIOS LIMÍTROFES98

63. irudia: Aipatutako populazioa dagoen biarriztarreko itsaslabarraren irudi partziala.

Figura 63: Vista parcial del acantilado del biarritziense donde se asienta la población anterior.

>