Amistat Nº

16 J

uli

ol 2

008

Fundació

40 ANiversAri De LA FUNDACiÓ LLArs De L’AMisTAT CHesHire

40 anysobrint camí

MOLTES FELICITATS!

Recordem pàg. 3

Història de 40 anys

Entrevista pàg. 8

Albert Trias i Xavier Matas

Testimonis pàg. 13

Opinen sobre nosaltres

En imatges pàg. 19

Reportatge pàg. 27

Els nostres centres

el patronatPresidenta d’HonorS.A.R. la Infanta Elena

Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma

PatronatPresident: Xavier Matas vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Jordi Segarra vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Albert Trias, Lluís Ibáñez, Josep Navarrosecretari: Alfredo Briales

EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep M. ColonC/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)

www.llarsamistat.orgfundacio@llarsamistat.orgCoordinadora: Montse Fita

editorialFeliços 40!

Complir 40 anys és una fita important. Per a molts, arribar a aquesta

edat comporta fer un balanç d’allò viscut i de tots els somnis pen-

dents; és un instant de plenitud i satisfacció al mirar cap enrere, a la feina

feta, i també d’il·lusió pels projectes de futur que encara queden per fer.

Des de les Llars de l’Amistat Cheshire podem assegurar que és tot un pri-

vilegi haver arribat al nostre 40è aniversari de la mà de tots vosaltres –pro-

fessionals, residents, familiars i voluntaris– i amb la convicció que entre tots

hem desenvolupat una tasca social important al nostre país. Una història

que en aquest número de la revista volem compartir amb tots vosaltres,

que heu fet possible que enguany celebrem aquest aniversari.

I és que el projecte de les Llars de l’Amistat Cheshire va néixer el 2 de

novembre de 1968, quan es va constituir a Barcelona com a associació.

Des de llavors i durant 40 anys, moltes han estat les persones que han

ajudat a fer créixer la nostra institució, i moltes han estat les famílies que

hi han confiat i han engrandit la gran família de les Llars de l’Amistat

Cheshire. Gràcies a tots, avui la Fundació gestiona vuit centres a tot el

territori català i atén unes 322 persones amb discapacitats físiques.

Aquests 40 anys ens han servit per crear un projecte únic i enriquidor

per a la societat en què vivim. Hem viscut experiències de tot tipus i hem

hagut d’aprendre a resoldre les dificultats que ens hem anat trobant al

llarg del camí. Hem madurat i hem après a conviure, a formar-nos i a

créixer. Estem contents de la tasca feta i d’haver aconseguit oferir una

nova oportunitat vital a moltes persones amb discapacitat física. Però

no podem oblidar que encara ens queda molta feina per fer. Per això,

des de les Llars de l’Amistat Cheshire renovem en aquest 40è aniversari

el nostre compromís de lluitar per una societat més justa, més tolerant,

més solidària i amb més oportunitats per a tothom. I això ho farem, com

sempre, si comptem amb la vostra confiança. Feliços 40!

Xavier Matas i Queralt

President

LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE

sumari

Disseny i realitzacióBPMO EdigrupC/ Caballero, 79, 7a - 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.bpmo.es

Dipòsit legalB-45328-2002

recordem

3

E l primer capítol de la ja llarga història de les Llars de l’Amis-tat es va escriure quan Mercè

Escrigas i Margarita Valls van conèixer el capità Leonard Cheshire de la Royal Air Force. Després d’aquest primer contacte, es van adreçar al Dr. Mariano Supervía, metge de l’Institut Guttman, i a dues infermeres que també hi col·laboraven. Eren Carmen Gil de Biedma i Montser-rat Marsans. Amb ells van comentar el projecte que el capità portava a terme a Anglaterra d’ajuda a persones amb discapacitats, i d’aquesta forma es va

crear el primer nucli humà de les Llars de l’Amistat per tal de desenvolupar una ajuda d’aquestes característiques a Espanya. Aquestes persones van comp-tar amb l’ajuda i el consell de Mr Adams, col·laborador del capità Cheshire, i l’any 1968 van constituir una associació, Hogares de la Amistad, que amb els anys es convertiria en la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire.El Dr. Supervía va ser el primer president de les Llars de l’Amistat, i va continuar treballant-hi fins que va aconseguir la constitució jurídica i legal de l’entitat. Era

Fundació Llars de l’amistat cheshire

40 anys d’històriaPrimera etapa: naixement

recordem

4

el 1973 i va prendre el nom de Funda-ción Cheshire de España.Durant aquesta primera etapa es van obrir les Llars de les Planes, el Masnou, Madrid, València, i a Barcelona les dels carrers Sugranyes i Benedetti, en les quals residien petits grups de persones discapacitades.En aquestes primeres èpoques, no hi havia ajudes de l’Administració. Per tant, no podem passar per alt aquelles perso-nes que van dirigir les Llars en aquells moments difícils i que van aconseguir tirar-les endavant amb la seva recerca de donatius. Van ser el Dr. Supervía, Mercè Escrigas, Carmen Gil de Biedma, Inés Benedetti, Rosa Sensat, Maria Teresa Nogués, Luciano Manso, Maribel Zuazo

–a Madrid–, i el Dr. Forner a València. El Dr. Supervía va ser rellevat pel Sr. Ramon Rodón el 1981, que va exercir la presi-dència durant un any de forma provisional, i va ser substituït pel Sr. Joan Trias.

Durant la decada dels 80, la major part de les Llars es van haver de tancar. Les raons cal buscar-les en el fet que alguns discapacitats van poder accedir al món laboral, la qual cosa els va permetre d’independitzar-se. A més, a això se li va sumar l’enduriment de les normatives vigents en matèria d’instal·-lacions, que va deixar algunes de les Llars fora del reglament.

No podem passar per alt les persones que van dirigir les Llars als inicis i van aconseguir tirar-les endavant amb la recerca de donatius

Costellada a la Llar Benedetti amb Mercè Escrigas, la directora Pilar Arnalot i la cuinera Teresa Ruiz, a finals dels anys 80

El capità Cheshire i el Dr. Supervía

30 aniversari del Patronat, amb Inés Benedetti, Amparo Ferrando i Albert Trias

La reina d’Anglaterra saluda membres de les Llars

Marta Ferrusola visita la Llar Benedetti

recordem

5

D’aquesta manera, la llar que havia estat donada per la família Benedetti, junt a la Llar de Sants, donada pel Sr. Niñerola i Fábregas, van quedar com a úniques residències durant alguns anys, fins que l’any 1988 es va inau-gurar la Llar Sant Salvador de Tarra-gona. Pilar Arnalot es va fer càrrec de la direcció de la Llar Benedetti i, tot i que el cos de les Llars hagués quedat reduït, a la Llar Benedetti va perviure l’esperit de la Fundació. El compro-mís de proporcionar una atenció i un suport positius i integrals es va centrar en els seus 20 residents i va fer que aquests veiessin amb felicitat com la continuïtat de la Llar es refermava dia rere dia.

20è aniversari del resident Domingo García a les Llars

Inauguració de la residència de 3a edat Parc Sedentill a Badalona

Sr. Joy, cònsul britànic a Barcelona, lliura a Joan Trias la medalla a l’Orde de l’Imperi Britànic

Mercè Escrigas, Carmen Gil de Biedma i Margarita Valls en el 30è aniversari de la Fundació

El Pare Paris i Emilio Canals, el primer director general de la Fundació

La tresorera de la Funda-ció, Lourdes Alvear, amb un resident

Campeonat d’atletisme a Astúries el 2004

Mercè Escrigas amb el Dr. Prat, que va oferir el seu suport professional al desenvolupament higiènico-sanitari de les Llars

Residents al pati de la Llar Sugranyes

recordem

6

L’expansió

La segona etapa d’aquesta història comença amb la revifalla que les Llars van viure a finals dels anys 80. Sota la batuta del president Sr. Joan Trias, i coinci-dint amb la constitució del Departament del Benestar arran de la transferència de competències autonòmiques, Llars de l’Amistat Cheshire va conèixer una etapa d’expansió durant la qual es van inaugu-rar les Llars Sant Salvador a Tarragona, la Gavina a Alella, la de Pla d’en Boet a Mataró i Parc Sedentill de Badalona, totes elles propietat de la Generalitat i gestionades per la Fundació. Aquesta etapa va culminar amb la inauguració de la residència Joan Trias a Barcelona, edi-fici cedit per les Germanes de la Caritat, Filles de Sant Vicenç de Paül.A la mort del Sr. Joan Trias l’any 1994, va ser nomenat per succeir-lo el seu fill Albert Trias. La Fundació va viure anys de consolidació i de creixement que van veure la inauguració de les Llars Can Llovera a Sant Feliu de Llobregat i Oxalis a Girona. A més, es va rehabilitar totalment la Llar Benedetti, que a partir d’aleshores es va dir d’Emilio Benedetti, es va ampliar la Llar Pla d’en Boet de Mataró i la Llar La Gavina d’Alella.

Després de 12 anys a la presidència, l’Albert Trias va cedir la presidència al Sr. Xavier Matas i Queralt, fins llavors patró de la Fundació.Com totes les grans institucions, les Llars de l’Amistat Cheshire compten amb una figura que a través de la seva feina dis-creta, sovint realitzada des d’un segon terme, ha permès que avui puguem explicar una història que ja dura quaranta anys. Aquesta persona és Mercè Escrigas. La seva tasca, junt amb les persones que sempre han estat al seu costat, ha resultat indispensable, i s’ha dirigit tant a recolzar les persones que en cada moment es feien càrrec de les diverses Llars com a vetllar perquè els residents sempre tinguessin una mà amiga a la vora.

Homenatge a la Sra Vita, voluntària de les Llars

El cuidador Luciano Ezquerra i membres del Patronat en un dinar a la primera Llar de Les Planes

Inauguració de Can Llovera el juliol de 1999

Festa per a la voluntà-ria Loren Pregel el 1985 a la Llar Benedetti

recordem

7

Les persones que han ocupat el càrrec de director general són • Emilio Canals• Alfredo Briales• Dr. Josep M. Colón

Membres del Patronat al llarg d’aquests 40 anys:Mercè Escrigas, Margarita Valls, Dr. Mariano Supervía, Montserrat Marsans, Rosa Sensat, Carmen Gil de Biedma, Ramón Fort Roca, Mariano Clavero, José Mª Valls, Ana Mª Roig, Rosa Maria Llo-part, Fernando de Iraola, Jesús Castro, Inés Benedetti, Herman V. Parker, Rafael Salas de Cristo, Dolores Aguilera Garí, Carmen Agui-lera Daurella, José Mª Amorós, María Isabel Zuazo, Maria Teresa Nogués, Lourdes Alvear, Juan Antonio de Alvear, Ramon Rodón, Dr. José Forner, Joan Trias, Amparo Ferrando de Fabra, Jordi Pallejà, John Conolly, Dr. Josep Prat, Juan Bertrán, Lourdes Canet, Albert Trias, Jordi Segarra, Infanta doña Elena de Borbón, Salvador Torrens, Xavier Matas Queralt, Lluís Ibañez, Josep Navarro.

Al llarg d’aquests quaranta anys, les persones amb discapacitat física que han viscut a les Llars són moltes. Les circumstàncies de la història del nostre país han fet que la Fundació traves-sés moments molt diferents. En uns, ara ja més remots, la supervivència era el màxim al qual podien aspirar les persones discapacitades; en èpoques més recents, a més de cobrir totes les seves necessitats bàsiques també se’ls ha pogut donar una assistència cultural, lúdica i molt més personalitzada. En tots aquests moments, però, l’ànima de la Fundació, aquella que va néixer quan Mercè Escrigas i Margarita Valls van conèixer el capità Leonard Cheshire, s’ha mantingut viva i ha fet possible que les relacions familiars i socials de les persones amb disca-pacitat fossin enfortides a fi de fomentar la seva felicitat, la seva formació i la seva autonomia personal.Quaranta anys són molts i les persones que han estat al costat de les Llars de l’Amistat al llarg de tot aquest temps han estat moltes més. Esmentar-les totes resulta pràcticament impos-sible, i és possible que en aquest recordatori ens hagi fallat la memòria. Si –imperdonablement– hem oblidat mencionar algú, que aquestes línies serveixin com agraïment i reconeixe-ment a cadascun d’elles i ells.

Fent un taller a l’antiga Llar Benedetti

Membres del Patronat l’any 2003

Dinar de comiat de la Llar de Madrid el gener de 1994 amb Joan i Maria Trias

entrevista

8

aLbert trias i Xavier Matas

L’ahir i avui de la Fundació

com van entrar en contacte per primer cop amb les Llars?Xavier Matas: El meu contacte va ser a través d’Albert Trias, amics des de fa molts anys. Fa tres anys, a finals del 2004, vaig entrar al Patronat. Recentment se’m va proposar la presidència i em va il·lusionar la idea.Albert Trias: Ja fa 20 anys que hi sóc i el contacte va ser una mica per ajudar el meu pare, Joan Trias, que buscava una persona de suport en la gestió de la Fundació. Els pares van contactar amb les Llars a través del Bisbat de Barcelona, ja que la Fundació estava en un mal moment econòmic, ells eren sensibles per aquest sector i en aquell moment podien afrontar l’ajut econò-mic i humà. Només hi havia un centre i eren 20 persones.

Què els va atreure d’aquest projecte social?X.M.: Poder ajudar les persones discapacitades, que tanta falta els fa tenir relació amb l’exterior i donar-los una mica d’afecte. Casualment 15 dies abans d’entrar al Patronat havia trobat nens discapacitats en un parc, vaig parlar amb les monitores i em van dir que es tractava d’un centre infantil amb el qual podia col·laborar. Vaig estar un dia amb ells i els

Des de la revista Amistat ens hem volgut reunir

amb l’expresident de la Fundació, Albert Trias,

gran coneixedor d’aquesta casa, i el nou i

il·lusionat president, Xavier Matas, per tal de fer

un repàs històric a les fites aconseguides i parlar

també del futur.

entrevista

9

vaig ajudar a dinar. L’endemà l’Albert em va proposar formar part de les Llars.A.T.: Quan vaig començar, fa vint anys, la vivència entre usuaris i col·laboradors a la Llar Benedetti, l’única que teníem, era molt agraïda i un cop fet el primer acostament ja no podies perdre el contacte.

va ser difícil la decisió personal i professional d’implicar-s’hi fins al punt de presidir-ne la Fundació?X.M.: Per a mi sí, perquè implica molta responsabilitat. A.T.: Jo m’hi vaig trobar al morir el meu pare. Estàvem en un moment de forta expansió amb bones relacions amb les administracions i els patrons van decidir que continués la meva tasca de suport en la gestió a través de la presidència. Professionalment, la dedicació que he dispensat a la Fundació m’ha fet descuidar molts aspectes importants del dia a dia, que segur han influït en l’evolució dels negocis, però em con-sidero afortunat d’haver tingut aquesta experiència.

Quin perfil humà i professional ha de tenir un president de les Llars de l’amistat?X.M.: És el portaveu de la directiva, la persona encarregada de tirar endavant les propostes amb l’aprovació de la majoria. Procura per les necessitats dels residents i de tot el col·lectiu de treballadors… i té una visió global de tot l’engranatge.A.T.: Cal que sàpiga envoltar-se de persones professionals que puguin tenir continuïtat, i que sigui una persona amb un criteri social íntegre per tal de ser fil conductor entre les administra-cions i l’estat del benestar creat i les necessitats de la societat (usuaris, treballadors i voluntaris).

també ha de tenir un perfil polític per poder entendre’s amb les diferents administracions?X.M.: No. Les administracions tenen molt clara la necessitat d’atendre les persones discapacitades. A.T.: L’actuació de les Llars no té per què modificar-se segons la tendència política de cap administració. Hem aconseguit

entrevista

10

desenvolupar projectes en el quals la societat civil i adminis-tracions de diferents tendències polítiques hi han col·laborat. Com a Fundació servim de cistella perquè tots puguin fer la seva aportació, que no té per què ser material.

Quines són les principals funcions del president de les Llars?X.M.: La millora contínua de l’atenció al resident. Incorporar nous membres en el Patronat procurant que siguin joves amb noves idees, dins els nostres estatuts. Transmetre la importàn-cia als nostres professionals de la seva tasca social.A.T.: També crec que és important estar sempre a prop dels usuaris, anar on faci falta.

aquestes funcions són les mateixes que fa 40 anys, quan es van fundar les Llars, o han anat variant al llarg del temps?X.M.: Al principi, entre les poques persones del Patronat exer-cien totes les funcions. Avui tenim una plantilla de 240 perso-nes entre les 8 cases.A.T.: Tot ha canviat i també les tasques del president i el Patro-nat. Entre aquella actuació paternalista i un possible distancia-ment del contacte amb els usuaris per l’actual dimensió de la Fundació, cal trobar l’equilibri.

entrevista

11

es pot aplicar un sistema de gestió empresarial tradi-cional a la gestió d’una institució social que promou residències per a discapacitats, com són les Llars?X.M.: Les Llars no són com una empresa tradicional que busca beneficis, sinó el benestar del resident.A.T.: Sí, però sense perdre de vista que és una Fundació. El resultat d’un compte d’explotació no té per què influir primor-dialment en la gestió, i els paràmetres d’avaluació han de ser humans i no sols econòmics.

senyor trias, quins són els principals reptes de gestió que va plantejar-se en assumir el càrrec?A.T.: La modificació dels estatuts, la professionalització de la direcció, la constitució de la Comissió Executiva per tal de seguir amb reunions periòdiques el dia a dia de la Fundació; la concen-tració en l’atenció a grans discapacitats físics, així com augmentar la dimensió de la Fundació, fins al dia d’avui en què és bona amb quatre centres propis i quatre gestionats.

Quines són les principals dificultats amb què va trobar-se?A.T.: Les pressions socials d’un sector nou i en formació, amb atacs personals per motius del conveni laboral.

de quin projecte o fita aconseguida se sent més orgullós?A.T.: Quan t’adones que la gent t’agraeix realment la tasca realitzada, i la inauguració de Can Llovera a Sant Feliu. Merei-xen un fort reconeixement tot l’equip de professionals que van treballar plegats en el trasllat i integració dels usuaris al nou entorn.

“També estem treballant amb la idea de tenir apartaments individualitzats perquè persones discapacitades puguin viure soles amb l’ajuda d’assistents socials” (Xavier Matas)

Quin balanç fa de la gestió al cap-davant de les Llars al llarg d’aquest temps com a president?A.T.: És un balanç molt positiu. A les Llars els he donat molt temps i elles m’han aportat una gran experiència per-sonal. I personalment és molt gratificant notar que la teva gestió i opinió són ben considerades pels alts responsables de les administracions.

Fa uns mesos que s’ha produït el traspàs de presidència. Quins són els temes que han de tenir conti-nuïtat?A.T.: L’atenció generalitzada a les perso-nes discapacitades físicament ja no és un repte, ja que les administracions ho garanteixen. Per nosaltres és important

entrevista

12

transforma en un gestor, per al qual els usuaris són simples números i amb els quals no tens cap contacte ni els conei-xes de res.

aquest any se celebra el 40è aniver-sari de les Llars. com definirien la filosofia de les Llars?X.M.: Oferir als residents el màxim benestar, ja que els centres són la seva llar.

mantenir el nombre d’usuaris de cada Lllar en els nivells actuals, perquè siguin tractats amb la familiaritat que caracte-ritza la Fundació, respecte a altres insti-tucions del sector.X.M.: També estem treballant amb la idea de tenir apartaments individualit-zats perquè persones discapacitades puguin viure soles amb l’ajuda d’assis-tents socials.

L’expansió territorial, és a dir, tenir residències a tot el territori català, ha estat una constant. està prevista l’obertura de nous centres en els propers anys? A.T.: Hem de tenir el nostre sostre, i estem molt pròxims al límit. En cas con-trari, mantenir una constant expansió et

“Per a nosaltres és important mantenir el nombre d’usuaris de cada Llar en els nivells actuals, perquè siguin tractats amb la familiaritat que caracteritza la Fundació” (Albert Trias)

ResidentsBelén Cremades Resident de la Llar Emilio Benedetti “Hace ya dos años que estoy en las Llars de l’Amistat… Han sido dos años de humor, amor, risas y dolor. Dos años de luces y som-bras, dos años de amigos y compañeros, de esperanza y de grati-tud. Hace ya dos años que estoy con vosotros y he descubierto una nueva cara de la felicidad”.

testimonis

13

Jaume Missé Resident de la Llar Joan Trias “Les Llars de l’Amistat suposen una ajuda molt important per a aquelles persones que es troben en una situació com la meva, en la qual, fonamentalment, una persona es va fent gran i necessita estar en un lloc com la llar. A casa és molt complicat tenir les adap-tacions de què disposo aquí, i a més, aquí poden estar per mi”.

Ana Mari Caparrós Resident de la Llar Sant Salvador “Entré en la Residencia de Sant Salvador en 1990 para pasar el día. Al principio no me gustaba y me costó adaptarme. Estaba acostumbrada a mi familia”. “En febrero de 1999 ingresé como residente. Llevaba varios años intentando conseguir plaza. La residencia era mi indepen-dencia familiar y personal. Quiero dar las gracias a los Hogares Cheshire, personal, cuidadores y sobre todo a mis compañeros residentes por ayudarme a superar mis problemas”.

Nuri Carreras Resident de la Llar Oxalis “Oxalis és poder volar com un ocell”.

També hem volgut conèixer l’opinió que de nosaltres tenen diverses persones

que han compartit el nostre projecte en algun moment.

testimonis

14

ConsellersCarme Capdevila i Palau Consellera d’Acció Social i Ciutadania des del 2006 “Començar a treballar per als més desafavorits en uns anys tan durs i difí-cils ja diu molt del tarannà de les Llars... però la mirada i el somriure de les per-sones residents i usuàries de les Llars de l’Amistat que he copsat en les meves visites encara diu més de la vostra tasca. Heu aconseguit crear uns entorns amables i acollidors, amb un dia a dia ple d’activitats que ajuden a configurar unes expectatives de vida cada cop més integrades en la societat catalana. Que aquests quaranta anys siguin només el principi d’una llarga i fructífera tasca. Enhorabona i endavant!”.

Irene Rigau i Oliver Consellera de Benestar i Família 1999-2003 “L’Amistat ha significat per a mi el des-cobriment de la força de l’amistat com a sentiment que sosté la creació, el funcionament i la vida d’una llar. La gran aportació de la Fundació ha estat articular l’ajuda a la persona de manera personalitzada i alhora crear uns entorns forjats des de la benvolència mútua que han donat fisonomia de llar als recursos assistencials per a les persones que no podien romandre en el seu entorn fami-liar. Que per molts anys l’amistat continuï sent motor d’iniciativa social i garantia de convivència. Gràcies pels quaranta anys d’amistat, testimoni i servei”.

Antoni Comas Conseller de Benestar Social 1988-1999 “Cal celebrar aquest 40è aniversari amb joia, satisfacció i orgull. La tasca feta ha estat molt important, i s’ha fet tot donant a les persones ateses una estimació que els ha donat l’oportunitat de tenir una bona qualitat de vida i de ser felices. S’ha cons-truït una Catalunya millor. Sento la neces-sitat de dedicar un record molt especial al senyor Joan Trias. La seva qualitat humana sempre va ser per a mi una referència”.

Anna Simó Consellera de Benestar i Família 2003-2006 “Estem en un moment crucial en l’impuls i la consolidació de les polítiques públiques que asseguren la universalització real dels drets socials, que ha d’assegurar l’accés de tothom que ho necessiti en igualtat d’oportunitats. Si hem arribat fins aquí ha estat també per l’esforç de les associacions que porteu dècades treballant-hi, inicial-ment en solitari i després des del treball conjunt amb les administracions”.

Carme Figueras Siñol Consellera de Benestar i Família durant l’any 2006 “La important tasca desenvolupada per les Llars de l’Amistat ha estat cabdal en l’avenç cap al reconeixement dels drets de les persones amb gran discapacitat física. Es tracta de veritables llars que fan possible que els residents se sentin com a casa seva, amb activitats, tallers, projectes i programes per assolir la màxima auto-nomia personal possible i per fer realitat els seus drets a una vida digna i plena”.

testimonis

15

Col·laboradorsJorge de Pallejà Ricart President d’Honor de l’Associació de Paràlisi Cerebral Aspace Pare d’una usuària de la Llar La Gavina

Maria Teresa Nogués Exdirectora de la Llar Sugranyes “Les Llars de l’Amistat han estat per a mi una veritable lliçó de vida. Els residents donen cada dia un testimoni de serenor davant les dificultats que resulten d’un gran profit per a tots aquells que els envol-ten. Amb ells he tingut el goig de compartir part de la meva joventut. Tots els col·lectius que formen part de les Llars em desperten una gran admiració i un gran respecte”.

Maite Rodríguez Xuárez de la Guardia

Primera treballadora social de la Fundació i primera directora de la

Llar Sant Salvador “Han estat 17 anys molt bonics! Al prin-cipi, els residents em vam causar un gran impacte i només veia les seves dificultats. Després vaig descobrir els seus valors, les seves conquestes a base d’esforç i cons-tància, la seva alegria de viure... Va ser un treball social apassionant en un àmbit molt desconegut per la societat, i m’hi vaig llançar amb un objectiu molt clar: que es veiés els disminuïts físics no com uns subjectes d’ajudes i prestacions sinó com a persones capaces d’aportar molts dels seus valors a la nostra societat. Va ser una etapa molt enriquidora i ells seran sempre els meus amics”.

Pare Josep Maria Paris S.I. Jesuïta molt vinculat a les Llars des dels seus inicis “Les Llars han tingut molta importància en la meva vida. Tot el que hi he viscut em serveix per tenir una gran admiració per la Fundació i molta gratitud pel que hi he après en contacte amb els residents, als quals considero mestres en la meva vida per la seva paciència, pel seu amor a la vida, per la seva fortalesa per vèncer les dificultats, per la seva participació de la convivència... Vull desta-car els col·labradors i voluntaris, i els responsables de les Llars, que han volgut donar un ambient de família als residents perquè es trobessin com a casa; i també els companys i amics que els visiten. Records com la missa del Pollet, que vam començar a celebrar per Nadal a Benedetti es mantenen molt vius als meus 88 anys, quan encara tinc el goig d’estar a prop d’aquests amics tot celebrant el diumenge d’Eucaristia a Sant Feliu cada diumenge”.

“Creo sinceramente que la Fundación Llars de l’Amistat Cheshire da el ejemplo de una labor bien hecha en los centros que gestiona. Esta tarea se traduce en la gran humanidad con que acogen a los residentes, unido a una excelente prestación de servicios. Las residencias que tienen y gestionan en Catalunya para parálisis cerebral y grandes disca-pacitados físicos son imprescindibles y merecen recibir toda clase de apoyos y ayudas para poder así cumplir con sus fines. Con mis mejores deseos”.

testimonis

16

Mariano Gimeno Arquitecte-voluntari, col·laborador de les Llars “Hace unos veinticinco años, el Sr. Trias (padre) me pidió que ubicara una pequeña sala de estar en el exterior del viejo chalet de Benedetti. Me presenté un sábado por la mañana, y me ayudó a tomar medidas un residente que se des-plazaba en una camilla y otras dos per-sonas en silla de ruedas. Me explicaron dónde tenían sus tiestos, qué jardineras no debía tocar porque se encontraban en ellas sus flores... En una palabra, estas personas me transmitieron su entusi-asmo y alegría por las pequeñas mejoras que se iban a efectuar, y desde aquel instante fui yo quien sentí la necesidad de poder colaborar con Llars”.

Felipe Massé Pare de dos residents de la Llar Joan Trias “Conocí les Llars de l’Amistat en 1995, año en el que mis hijos, Enrique y Víctor, ingresaron en la Llar Joan Trias de Barcelona. Tras más de 30 años de angustiada búsqueda junto a mi esposa, tuvimos la sensación de haber encon-trado para ellos un nuevo hogar donde junto a un trato familiar equivalente al que habían vivido en casa (afecto, cuidados médicos, formación, etc.) obtienen la seguridad de un futuro que por ley de vida sus padres no podían garatizarles. La experiencia vivida desde entonces ya dura 13 años y ha confir-mado plenamente nuestras mayores esperanzas”.Enrique y Víctor son felices junto a sus compañeros, en su nuevo hogar, con su nueva familia”.

Rosa Sensat Exdirectora de la Llar del Masnou i membre del Patronat “Estic contenta d’haver posat el meu petit gra d’amor per tirar endavant llocs tan necessaris per acollir persones amb problemes de discapacitat. Tinc molt presents totes les persones que ja ens han deixat i que tant hem estimat i ens han donat moltes lliçons de valentia. Ja són 8 residències que estan funcionant. Jo només desitjo que mai es perdi el caire familiar que es va viure”.

Jordi Sistach Pare d’una usuària de la Llar Oxalis “Amb Llars de l’Amistat vaig compartir la gestació i el naixement del projecte Oxalis. Van ser vuit anys d’esforç molt intens compensat per una profunda il·lusió. Personalment l’experiència va ser molt enriquidora”.

Joan AlemanyMossèn“A les Llars sempre m’hi he trobat bé. Recordar les trobades amb els residents, pares, familiars, voluntaris i tots els que hi treballen em dóna pau. És una tasca que ajuda a donar sentit a la vida. Les seves festes són l’expressió d’un amor verdader. Que mai faltin aquests espais que donen consol i esperança”.

testimonis

17

Germana Mercé Boleda, de la Comunitat de Santa Joaquima de VedrunaVoluntària a la Llar Terres de Ponent “Les Llars de l’Amistat m’han obert un horitzó per conèixer realitats de la vida i m’han ajudat a no sentir els meus propis mals. Quan contemplo aquesta gent tan limitada i amb tanta dificultat per moure’s dir sempre “bé, estic molt bé”, això em cura tots els mals. Dono gràcies a Déu per haver pogut estar en contacte amb la Llar Terres de Ponent a Mollerussa, on tots em coneixen i m’esperen”.

Maria Vidal de Llobatera Voluntària a la Llar Joan Trias “Les Llars són importantíssimes. Recordo, per exemple, que durant la presidència del meu marit vam aconseguir que es fessin Llars de l’Amistat per a afectats de paràlisi cerebral. Costa molt que la gent entengui que són persones intel·ligents i que no han de tractar-se com a nens petits. Quan els residents de la llar del carrer Enric Granados aprenen una regla d’ortografia, no l’obliden mai més. Cal fer molta feina; tinc 87 anys i crec que mai no deixaré aquest voluntariat”.

VoluntarisMaria Isidra Pascual Voluntària a la Llar Can Llovera i anteriorment a la Llar Benedetti “Un día, en la parroquia de la Bonanova me invitaron a visitar les Llars y empecé a ir a Benedetti. Hoy me dan tanto las gracias por ello que creo que los ver-daderos beneficiados somos los que vamos a colaborar. Cuando ves el coraje de los residentes, tus dificultades pare-cen mucho menores: son ellos los que nos hacen el favor a nosotros. Ahora voy a la residencia de Sant Feliu y siempre salgo contenta. Son mis amigos y ese rato me llena totalmente”.

Loren Pregel Voluntària a la Llar Can Llovera i anteriorment a la Llar Benedetti “Conocí l’Amistat cuando una amiga dio una fiesta de cumpleaños y nos pidió que, en lugar de regalos, lleváramos cosas para los residentes de los hogares. Desde enton-ces, un grupo de señoras austriacas y alemanas de nuestra parroquia empezamos a llevar pasteles y meriendas a las Llars. Un día, mi marido propuso invitar a residentes y familias y desde hace años, cada mayo vienen casi cincuenta personas a tomar el aperitivo, a comer y a jugar a una tómbola que montamos entre todos”. “La primera vez que fui a los hogares temía no saber relacionarme con ellos, pero luego todo fue bien y vi cómo agradecían la compañía. Recuerdo que un tiempo después de empezar a ir nos nombraron “reyes de la amistad” a Domingo y a mí. Domingo era el residente más vivo mentalmente y el que más dificultades físicas tenía. Todo lo que se organizaba venía de él, era el alma de las residencias y le recuerdo con mucho cariño”.

testimonis

18

Esther Pla Pedagoga de la Llar La Gavina “Vaig arribar a les Llars de l’Amistat ja fa molts anys. Al principi era una feina de pas; vaig dissenyar un projecte nou amb molta il·lusió i amb ganes de construir quelcom dedicat a la població de per-sones afectades de paràlisi cerebral. Em van captivar tant que ara ja fa 18 anys que hi treballo, i segueixo en el servei amb molta il·lusió i contenta de veure que aquells projectes inicials s’han portat a terme, així com d’altres que estem posant en marxa actualment i que van creixent.”

Lluís Solsona Monitor del taller de la Llar Joan Trias “Ser un dels professionals de les Llars de l’Amistat suposa convertir unes con-viccions pròpies en experiències vitals. Treballar a Joan Trias durant tants anys ens aporta un model de vida, perquè tots els que treballem en el sector ho fem sobretot per vocació i compartint un mateix perfil pel que fa a valors ètics i humans”.

Personal

Julia Rey Cuidadora a la Llar Can Llovera i anteriorment a la Llar Benedetti “En las Llars he aprendido a diferenciar las cosas importantes de las que no lo son. Hace casi 30 años que trabajo en las Llars y, aunque son muchos, todavía me acuerdo de los primeros tiempos, que fueron muy duros y muy difíciles debido a la escasez de medios, pero que se supe-raron gracias al entusiasmo de todos. Como cuidadora de Can Llovera, me gusta mucho mi trabajo y comparto el día a día con los residentes. En mi larga trayectoria he conocido a muchos direc-tores y todos se han esforzado mucho para mejorar los servicios y condiciones de los residentes y del personal”.

Gràcies a tots per compartir totes aquestes experiències amb nosaltres i moltes més que han de venir.

en im

atges

Les Llars som tots.Són tants els moments

compartits durant aquests anys que ens resulta

impossible recollir-los tots en aquestes pàgines.

No obstant això, volem recordar-ne

alguns de molt bons!

reportatge

27

Les nostres llars

A l llarg dels anys, la tasca desenvolupada per la Fundació li ha permès arribar al quarantè aniversari amb una fortalesa que no només es

fonamenta en una experiència dilatada, sinó que també es concreta en la realitat dels vuit centres que dirigeix.ELs centres es troben dins dels nuclis urbans, repartits per tota la geografia catalana. Els 8 centres presenten aspectes diferents, uns són edificis nous, altres són antics masos, torres familiars o antics col·legis que la Fundació ha remodelat en funció de les necessitats dels seus nous habitants. Altres centres de l’Amistat es troben ubicats en espais més oberts i menys cèntrics, i s’estenen de manera més apaïsada en un terreny sovint més verd.

Totes les Llars, però, contenen tots els requisits físics i humans que fan falta perquè cadascuna d’elles desenvolupi la missió de la Fundació. Pel que fa a les instal·lacions, a més de les habitacions i dels banys corresponents, a les residències hi podrem trobar bugaderies i menjadors, sales polivalents, sales de fisioteràpia, espais d’informàtica, jardins… i també un con-junt d’equipaments que faciliten la vida dels usuaris d’aquests àmbits, com ara cadires dutxa, grues elèctriques, ascensors o timbres als llits com a sistema d’avís als cuidadors.

Llars, en tots els sentitsHi ha, com hem suggerit, un altre tipus d’acondicionament en les Llars de l’Amistat que és encara més essencial i valuós que l’anterior. Parlem de l’equip humà que envolta els residents i que d’una manera o altra els dóna un suport en la seva vida diària. El tracte que reben els residents és fruit d’un treball multidisci-plinari. Per una banda, l’equip d’atenció directa els proporciona tot allò que contribueix a mantenir el seu estat físic i de salut en les condicions més favorables que sigui possible. Aquí s’hi inclouen les feines d’infermeria, fisioteràpia, dels cuidadors, pedagoga, monitors i del metge. La Fundació i les famílies reconeixen en aquestes tasques un efecte psicològic de primer ordre que reforça el benestar, l’autoestima i la independència d’usuaris i residents.

La filosofia que impregna el dia a dia de les Llars de l’Amistat és la mateixa que batega en una família

reportatge

28

Igualment indispensable és la feina de l’equip d’atenció indirecta que garanteix qüestions tan bàsiques per al benestar de tots els usuaris de les Llars com ara la neteja, la bugaderia i la cuina. Tots aquests perfils tenen com a punt de referència les figures de la direcció i de la treballadora social, que desenvolupen una feina continuada i personalitzada d’estudi de cada cas concret i determinen els canvis i millores que a cada moment convé aplicar tant a les Llars com al tracta-ment i atenció que rep cada resident.

atenció integralA través d’aquest esquema s’aconse-gueix obrir un ventall de serveis que cobreix totes les àrees de la vida del resident. Els serveis bàsics donen aten-ció personal al resident les 24 hores del dia tots els dies de l’any, i abracen l’allot-jament, l’acolliment i la convivència, la

manutenció, la cura personal, l’atenció a la salut, el foment dels hàbits d’auto-nomia personal, el foment de l’oci i del lleure, l’assessorament i la supervisió. A més, residents i usuaris poden disposar de serveis complementaris i opcionals, com ara perruqueria, podologia i esports, i aquelles Llars que també són centres de dia ofereixen un servei de centre ocu-pacional, una teràpia molt gratificant per a tots aquells que la segueixen.

FilosofiaEntre usuaris i residents, el col·lectiu que pateix grans discapacitats físiques supera les tres-centes persones pel global de les residències, i com és lògic això implica la necessitat de tractar una gran diversitat de casos. La Fundació Llars de l’Amistat Cheshire manté des dels seus inicis un ideari clar que permet que totes aques-tes persones rebin en els seus centres respectius una atenció personalitzada que, al mateix temps, parteix d’uns crite-ris comuns i homogenis. La filosofia que impregna el dia a dia de les Llars de l’Amistat és la mateixa que batega en una família i que articula les relacions entre els seus membres. En els ambients familiars més saludables,

reportatge

29

cadascun dels seus integrants rep dels altres una cura i una atenció privilegiades. Al mateix temps, però, tots aquests membres celebren les fites que supera cadascú en termes de creixement personal i, per tant, d’autonomia.

el valor de l’amistatAixí, tots els serveis descrits tenen, sobretot, un rostre humà i queden emmarcats en una atenció integral que arriba com una sola alenada d’amistat i calidesa. Els centres de la Fundació bus-quen ser una llar per a cada resident i per a cada usuari: les Llars volen ser un entorn que desperti en tots ells la mateixa comoditat, seguretat i confiança dels millors entorns familiars. Les relacions personals que s’estableixen als centres de la Fun-dació estan fonamentades en un gran teixit d’experiències com-partides i d’amor a la vida que són la millor base per superar qualsevol dificultat i que aconsegueixen colpir tot aquell que s’hi acosta per primera vegada.

el valor de l’autonomiaA les Llars es presta als residents tot el suport que calgui, però també es vigila que d’aquest suport no se’n derivin con-seqüències no desitjades, com ara la degradació o el declivi de les seves capacitats. Lluny d’això, les Llars de l’Amistat bus-quen mantenir i potenciar en els residents i en els usuaris totes les facultats que tenen i que poden proporcionar-los una vida més plena.A les Llars, per tant, s’hi fomenta contínuament la convivència i les relacions interpersonals, però també s’hi intenta afavorir al màxim l’autonomia de cada resident i usuari. Les Llars de l’Amistat no conceben els residents com a discapacitats, sinó

reportatge

30

com a persones plenes de possibilitats. L’equip humà format per professio-nals, col·laboradors i voluntaris treballa per estimular de manera constant les expectatives de vida dels residents i mira d’obrir els seus horitzons i d’ampli-ar-ne les perspectives dia rere dia.

Llars plenes d’activitatLes Llars, doncs, són centres de portes obertes que permeten l’entrada i la sor-tida lliures, però també on es palpa un ambient familiar; són llocs on s’atenen

persones amb discapacitats físiques, amb espais com els tallers o sales de fisioteràpia on ells treballen les seves capacitats amb regularitat i diversió. I és que les Llars són l’epicentre d’un conjunt d’activitats molt ampli que unes vegades es desenvolupen dins i d’altres fora dels seus recintes, però que sempre les prenen com a punt de partida i de referència. En són exemples les diferents edicions de la festa de Car-nestoltes, que han omplert anualment els centres de disfres-ses i actuacions musicals. Però a les residències també s’hi organitzen calçotades, i de manera regular s’hi imparteixen tallers com el que permet a la Fundació presentar treballs dels residents a concursos com el certamen Nous Genis de Caixa del Mediterrani. Altres tallers fonamentals són el de mante-niment físic i relaxació, el de ioga, el de musicoteràpia, el de dibuix i pintura, el d’estimulació cognitiva, el de tapissos, el de macramé…Les Llars també promouen la participació de residents i usuaris en activitats ciutadanes, i miren de fomentar-ne la formació cultural. En aquest sentit, és habitual llegir en les successives edicions de la seva revista Amistat que els usu-aris d’una Llar han assistit a un concert al Petit Liceu, que han visitat museus interactius com CosmoCaixa, que han participat en sortides culturals a llocs com el Parc Güell, que han pres part en competicions esportives com els Campio-nats de boccia a través del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire… A més, la majoria de dates assenyalades com la diada de Sant Jordi o les fires locals s’aprofiten per sortir al carrer i gaudir amb el conjunt d’habitants de la població que acull la residència, tot donant-los a conèixer la Llar i els seus usuaris i residents.

reportatge

31

comprendre una ajuda recíprocaLes pàgines del número commemora-tiu de la revista Amistat que teniu a les mans recullen els testimonis de diver-ses persones vinculades a les Llars des de fa molts anys. Es tracta d’un conjunt de documents valuosíssims que, entre moltes altres coses, contenen nombro-sos agraïments als residents i usuaris de les Llars de l’Amistat pel bon humor i

l’optimisme que transmeten dia rere dia. Aquesta lliçó de vida és especialment nítida als ulls de tots els que han acudit a les Llars com a voluntaris i com a col-laboradors, el paper dels quals és d’una gran importància en totes les activitats que es duen a terme a les Llars. Els cen-tres de l’Amistat presten un suport molt important a un conjunt de persones que són, al seu torn, dignes del nostre elogi; l’ajuda, per tant, és mútua.

una empenta compartidaLa missió de la Fundació guarda un parentiu molt estret amb els objectius fonamentals dels Cheshire Homes bri-tànics, els quals es troben a l’arrel del projecte de l’Amistat. La Fundació està molt implicada en el contacte amb la Fundació Leonard Cheshire International i participa en la direcció de la seva regió europea, una de les cinc zones del món

en què es divideix l’activitat d’aquesta Fundació. Pel que fa a la col·laboració amb l’Admi-nistració, algunes de les Llars de l’Amis-tat són de titularitat de l’ICASS i estan gestionades per la Fundació, mentre que d’altres pertanyen a la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, que les gestiona en concert amb l’ICASS. Amb independèn-cia d’això, la visió que impregna tots i cadascun dels centres és la que hem

A les Llars s’hi fomenta contínuament la convivència, les relacions interpersonals i l’autonomia de cada resident i usuari

descrit aquí: aportar entorns familiars i d’amistat especialitzats en el tractament terapèutic de persones amb grans disca-pacitats físiques.

reportatge

32

Llar Emilio Benedetti

C/ Benedetti, 60-62 - 08017 BarcelonaTelèfon: 932540110Fax: 932540111Correu electrònic: evalls@llarsamistat.orgDirector/a: Emilia Valls Treballador/a social: Úrsula Sánchez Règim residència: 32 persones

S ituada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, la Llar Emilio Benedetti és una

residència per a persones amb grans disca-pacitats físiques que pertany a la Fundació.L’edifici original Llar Benedetti va ser cedit com a donació a la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire per la família Bene-detti l’any 1972. Més tard, el 1999 es van traslladar tots els residents a la nova Llar Can Llovera, a Sant Feliu de Llobregat, per donar pas a la construcció de la nova Llar Emilio Benedetti, que s’inau guraria el desembre del 2005. Aquest nou centre actualment acull 24 residents, la majoria amb una gran discapacitat física. La Llar, que té els avantatges de trobar-se a Barcelona i gaudeix d’un entorn tranquil i privilegiat, utilitza energies alternatives procedents de plaques solars i fotovol-taiques. La Fundació Llars de l’Amistat Cheshire hi té la seva seu social.

Llar Joan Trias

C/ Enric Granados, 87 - 08008 BarcelonaTelèfon: 93 451 66 71Fax: 93 451 71 68Correu electrònic: adolfo@llarsamistat.orgDirector/a: Adolfo Guillén Treballador/a social: Montse Puig Règim residència: 32 personesCentre de dia: 52

E ra el 17 d’octubre de 1995 quan, després de la remodelació per adequar els espais a la nova acti-vitat, naixia en un edifici de l’Eixample cedit per la

companyia religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül la Llar Joan Trias. Antigament dedicat a finalitats pedagògiques, l’edifici va veure transformada la seva funció i es va convertir en una Llar amb serveis de centre ocupacional i d’inserció laboral, principalment per a persones afectades de paràlisi cerebral. La Llar Joan Trias va viure una segona remodelació l’any 2005. Situada al bell centre de la ciutat de Barcelona, la Llar Joan Trias està especialitzada a atendre persones afectades de parà-lisi cerebral. Aquest centre es diferencia pel fet de combinar el vessant de residència, amb 32 usuaris, amb un servei ocupa-cional d’inserció en el món laboral amb l’objectiu d’afavorir la total integració de les persones que formen part de la família de la Llar.

reportatge

33

reportatge

34

Llar Can Llovera

Pg. dels Pins, 2 - 08980 Sant Feliu de LlobregatTelèfon: 93 685 53 90Fax: 93 685 54 52Correu electrònic: mireias@llarsamistat.orgDirector/a: Mireia SolerTreballador/a social: Sílvia SalaRègim residència: 36 persones

C an Llovera és una antiga masia cedida per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. L’any

1994 la Fundació la va rehabilitar, i va adaptar les quatre plantes de l’edifici a les necessitats dels residents. El 7 d’abril de l’any 1999, 20 residents que vivien a la Llar Emilio Benedetti de Barcelona es van traslladar a la Llar Can Llovera, que es va inaugurar oficialment el 23 de juliol amb la presència de màxi-mes autoritats, com Jordi Pujol o el pre-sident de la Fundació Cheshire Internacional i de la Fundació de Catalunya.La Llar Can Llovera té la particularitat d’estar ubicada en una antiga masia restaurada del segle XVI que es va convertir des-prés de les obres de remodelació del centre en una d’infraes-tructura moderna adaptada per tal que les persones amb grans discapacitats físiques hi puguin viure còmodament.

reportatge

35

Llar Oxalis

Carrer Manuel de Pedrolo, 2 - 17007 GironaTelèfon: 972 22 58 80Fax: 972 22 86 79Correu electrònic: sfabrega@llarsamistat.orgDirector/a: Sílvia Fàbrega Treballador/a social: Rebeca Costa Règim residència: 36 persones

N ascuda amb l’objectiu d’atendre i facilitar als seus residents i a les seves famílies una millor qualitat de vida, la Llar Oxalis de Girona es va

inaugurar l’octubre del 2003, tot i no estar operativa fins al març del 2004. D’aquesta manera finalitzava un llarg procés

marcat pels esforços per aconseguir una residència on atendre a persones afecta-des de paràlisi cerebral.La Llar més nova de la Fundació està pen-sada per oferir les màximes facilitats amb les últimes tecnologies. Així, el centre es divideix entre el soterrani, on hi ha un gimnàs amb piscina climatitzada, garatge i una pista de boccia, i la planta baixa. Actualment, Oxalis ofereix 36 places a nivell de residència i 20 de centre de dia: 10 pel que fa al Centre d’Atenció Espe-cialitzada (CAE) i 10 més del Servei de Teràpia Ocupacional (STO).

reportatge

36

Llar Sant Salvador

Avinguda dels Pins, s/n - 43130 TarragonaTelèfon: 977 52 30 44Fax: 977 52 38 53Correu electrònic: estherdlp@llarsamistat.orgDirector/a: Esther de la Peña Treballador/a social: Esther Socias Règim residència: 30 persones Centre de dia: 10 persones

L a Llar Sant Salvador va ser inaugurada el gener de 1987 i acull trenta usuaris residents

amb grans discapacitats físiques. L’edifici, a 7 km de Tarragona, presenta espais verds i està integrat per mòduls amb deu habi-tacions individuals. La Llar proporciona també un taller ocupacional que funciona en règim de centre de dia i que amplia la capacitat en deu usuaris més.

Aquest centre de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), de la Generali-tat de Catalunya i gestionat per la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, va ser inaugurat el 14 de març de 1987 per l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. Una de les caracte-rístiques que defineixen la Llar és que el conjunt residencial està distribuït en una

única planta baixa que consta de 5 edificis, que sumen aproximadament 5.000 m2 i estan envoltats d’àmplies zones enjardi-nades plenes d’arbres i plantes naturals. La seva capacitat és per a 30 residents i 10 de centre de dia.

reportatge

37

Llar Pla d’en Boet

Sant Valentí, 9-19 - 08302 MataróTelèfon: 93 757 53 42Fax: 93 758 82 90Correu electrònic: Director/a: Treballador/a social: Angélica CuervoRègim residència: 23 persones

L’ 1 de gener de 1990 obria les portes la Llar Pla d’en Boet amb un total de 9

places residencials, que s’ampliarien fins a les 19 a partir del 20 de novembre de 1993 i fins a les 23 el 1997. Actualment, la Llar Pla d’en Boet atén 23 residents, amb grans discapacitats físiques origina-des principalment per malalties neuro-degeneratives i traumatismes. Situada al barri que porta el mateix nom, la Llar

Pla d’en Boet de Mataró és de titularitat de l’ICASS i gestionada per la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire, amb prop de 1.000 m2 de superfície construïda, situada als baixos de dos edificis sepa-rats per una placeta en una sola planta. Precisament, el fet d’estar ubicada en un barri cèntric de la ciutat afavoreix la relació i integració dels residents amb la població. A més, com que té pocs resi-dents s’hi viu un aire molt familiar.

reportatge

38

Llar La Gavina

Av. dels Rosers, 2 - 08328 AlellaTelèfon: 93 555 02 16Fax: 93 555 40 51Correu electrònic: toni@llarsamistat.orgDirector/a: Toni Rodríguez Treballador/a social: Silvia Motger Règim residència: 35 persones Centre de dia: 15 persones

S ituada a Alella, la Llar La Gavina va ser inaugurada l’1 d’abril de 1976 per la Confederació Espanyola de Federacions i Associacions d’Atenció a les Perso-

nes amb Paràlisi Cerebral i Afins (ASPACE), tot i que el 1990 va passar a mans de la Generalitat de Catalunya i està gestionada per la Fundació.

La Gavina és una Llar destinada a l’atenció de 35 residents que inclouen persones amb paràlisi cerebral. La Llar disposa també d’un Centre d’Atenció Especialitzada amb capacitat per a quinze perso-nes. La casa, de 2.000 m2 construïts, que es dividien entre la planta baixa i el soterrani amb un jardí de 1.000 m2 més, està situada en un emplaçament cèntric del poble. Disposa de piscina i hort.

reportatge

39

Llar Terres de Ponent

Joan Maragall, 6 - 25230 MollerussaTelèfon: 973 71 11 68Fax: 973 71 07 20Correu electrònic: apeiro@llarsamistat.orgDirector/a: Anna PeiróTreballador/a social: Esther LlanesRègim residència: 30 persones

S ituada a Mollerussa, la Llar Terres de Ponent es va inaugurar el 21 d’octubre

de 1995 per part del que era conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comas, i la seva cre-ació va ser possible gràcies a la cessió dels terrenys per part de la família Cas-telló-Clemente. Es tracta d’una llar per a persones amb grans disminucions físi-ques que acull trenta usuaris amb plaça residencial. Disposa d’un total de quinze habitacions i des de la seva inauguració ha anat millorant les seves intal·lacions i actualment afronta unes obres per ampliar l’espai en benefici d’una millor atenció dels usuaris.