· futur, aquesta situació crea una expectativa en A i una obligació per part de B. Aquesta...

xarxa de municipis

Gabinet d’Estudis de la PresidènciaCentre per a la Innovació Local

6

El capital social:què és i com es mesura

Fernando Barreiro CavestanySoci-director de Territoris i Organitzacions

Gabinet d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 126,08008 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 [email protected]

w w w . d i b a . e s

SÍNTESI, 6

EL CAPITAL SOCIAL:QUÈ ÉS I COM ES MESURA

FERNANDO BARREIRO CAVESTANYSoci-director de Territoris i Organitzacions

SÍNTESI té com a objectiu donar a conèixer àmpliament un tema sobre el qual es genera debat públic i pot ser d’interès per al món local. El contingut d’aquest dossier ha estat encarregatpel Centre per a la Innovació Local en col·laboracióamb el Centre per a la Participació Ciutadana de Flor de Maig,Diputació de Barcelona

Informació generada pel Centre per a la Innovació LocalSi esteu interessats a demanar els documents o si voleu fer-nosarribar informació, poseu-vos en contacte amb el CIL:

[email protected].: 934 020 709Fax: 934 049 030

© Diputació de BarcelonaNovembre de 2003

Disseny de la coberta: Estudi AccentProducció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaImpressió: A.G. GutenbergDipòsit legal: B-40259-2003

SÍNTESI

1. PresentacióAquest document té per objectiu definir el concepte de capital social, per tal d’obrir al

món local la reflexió sobre la importància de comprendre els factors que determinen elscomportaments individuals i col·lectius que faciliten l’acció col·lectiva

2. ConceptualitzacióLa definició més formal és que el capital social són les normes i xarxes que permetena la gent actuar de manera col·lectiva. El capital social són les institucions, el conjunt

de relacions, actituds i valors que determinen les interrelacions entre les persones i queimpliquen, a la vegada, l’existència d’una xarxa social que produeix utilitats i beneficis a

les persones que hi participen

3. MesuraEl problema de la mesura del capital social és que, a diferència d’altres formes

de capital, com ara el físic, no resulta fàcil mesurar-ne la magnitud. Es tracta de recursoslligats a l’existència de xarxes, que no es poden mesurar fàcilment. Els indicadors

directes de mesura de capital social estan relacionats amb els seus componentsprincipals: xarxes, confiança i reciprocitat. Així doncs, per exemple, el compromís cívicés un indicador de xarxes socials, i la disposició a confiar en els altres és un indicador

de la norma de confiança

3

SUMARI

1. Presentació 7

2. Conceptualització 82.1 Definicions 82.2 Fonts i components del capital social 102.3 Funcions del capital social 162.4 El capital social, és capital? 182.5 Capital social i desenvolupament econòmic 202.6 Producció de capital social 222.7 Dimensions del capital social: vincles forts versus vincles febles 232.8 Efectes del capital social 252.9 Manifestacions del capital social 27

3. Com mesurar el capital social 293.1 Estructura de les relacions socials: les xarxes 313.2 Qualitat de les relacions socials: les normes 41

4. Bibliografia 47

5

1. PRESENTACIÓ

Aquest document té per objectiu definir el concepte de capitalsocial, per tal d’obrir la reflexió al món local sobre la importànciade comprendre els factors que determinen els comportamentsindividuals i col·lectius que faciliten l’acció col·lectiva

Cada cop més, la governabilitat local depèn en gran manera de la capa-citat dels ajuntaments per promoure la participació social i col·lectivade la ciutadania i del fet que les organitzacions i la societat civil desen-volupin les xarxes i les normes de confiança i de reciprocitat bàsiquesper al civisme i la democràcia.

El document que es presenta té el caràcter d’introducció al conceptede capital social, estructurat entorn de dos eixos de reflexió. En primerlloc, presenta d’una manera sintètica les idees bàsiques que donen llocal concepte: les fonts, els components i els resultats de l’existència decapital social a les nostres societats. En segon lloc, s’aborda la mesuradel capital social i es presenten alguns indicadors que poden ser útilsper a aquesta finalitat. En darrer lloc, s’adjunta una llista de lectures ifonts d’informació per aprofundir en el tema.

Cal dir, finalment, que s’ha intentat recollir diverses perspectives de lareflexió sobre el capital social. Per simplificar i donar un caràcterintroductori al tema, no s’han inclòs els debats entre diferents autors,però els qui vulguin aprofundir-hi, ho poden fer a través de les lectu-res recomanades.

7

2. CONCEPTUALITZACIÓ

La definició més formal és que el capital social són les normesi xarxes que permeten a la gent actuar de manera col·lectiva. Elcapital social són les institucions, el conjunt de relacions, actitudsi valors que determinen les interrelacions entre les persones i queimpliquen, a la vegada, l’existència d’una xarxa social que produeixutilitats i beneficis a les persones que hi participen

2.1 Definicions

El capital social són les institucions, el conjunt de relacions, actituds ivalors que determinen les interrelacions entre les persones i que impli-quen, a la vegada, l’existència d’una xarxa social que produeix utilitatsi beneficis a les persones que hi participen.

Les comunitats que tenen un ventall divers de xarxes socials i associa-cions cíviques es troben en millor situació per resoldre els seus pro-blemes o per satisfer les seves necessitats. Cal preguntar-se, doncs, quèés el que motiva la gent a actuar en comú i a involucrar-se en relacionsanomenades capital social.

Una definició més formal és que el capital social són les normes i xar-xes que permeten a la gent actuar de manera col·lectiva. En aquestadefinició, no es fa referència tant a les conseqüències com a les fontsdel capital social. Mitjançant aquests elements, els actors i grupsinflueixen i/o accedeixen al poder i als seus recursos, i formulen i pre-nen decisions.

James Coleman (2000) va definir el capital social com l’habilitat de lespersones per treballar juntes en grups o en organitzacions. La coope-ració es defineix com una norma voluntària de compliment per part deles mateixes persones. Això és contrari a la cooperació no voluntària,forçada per una tercera part. L’habilitat de cooperar de manera volun-tària depèn, al seu torn, del grau en què les comunitats comparteixennormes i valors, i de la seva capacitat per subordinar els interessos indi-viduals als del grup. La confiança és un dels components principals deles normes i valors que determinen el capital social.

En primer lloc, el capital social pot ajudar a explicar com funcionen lesxarxes socials i les organitzacions, els mercats i els sistemes polítics, ide quina manera es poden millorar. En segon lloc, es pot lligar al ren-diment econòmic, polític i social mitjançant els papers que tenen assig-nats les institucions, els marcs legals i els governs existents.

El capital social és el conjunt de recursos actuals o potencials lligats ala pertinença a un grup, que permet que cada membre del grup esbeneficiï del retorn produït pel capital col·lectiu.

8

James Coleman vadefinir el capital

social com l’habilitatde les persones pertreballar juntes en

grups o enorganitzacions

El capital social d’un individu està constituït per les seves relacionsamb altres, i també per les altres persones i les relacions que pot tro-bar a través d’aquells amb els quals està directament relacionat.

Per a molts autors, el capital social no es limita a la presència de contac-tes en una xarxa determinada. Són les interaccions positives que es pro-dueixen entre individus dins la xarxa el que permet la formació de capi-tal social. En aquest marc, factors com ara la confiança i la reciprocitat sónel nucli del capital social. Robert Putnam (1999) el defineix com «les nor-mes generals de reciprocitat: ara jo faig això per tu amb l’expectativa que,en qualsevol altre moment i lloc, tu o un altre em retornareu el favor».

El capital social és el contingut de certes relacions socials (les actitudsde confiança i les conductes de reciprocitat i cooperació) que fan pos-sible majors beneficis dels que es podrien assolir sense aquests actius.Des d’aquesta perspectiva, el capital social és una propietat de lesestructures socials. En el sentit individual, pren la forma de xarxes per-sonals que permeten vincular-se amb els altres en intercanvis socials,contactes i favors; però, en el seu sentit col·lectiu, es refereix a la insti-tucionalització de les relacions de cooperació i ajuda recíproca en elmarc de les organitzacions, empreses, comunitats locals i grups queconformen la societat civil.

El capital social fa referència a les capacitats de les persones d’unasocietat determinada per:

a) Subordinar els interessos individuals immediats als dels grups mésgrans.

b) Treballar junts cap a objectius comuns o en benefici mutu.

c) Associar-se.

d) Compartir valors i normes, i formar grups i organitzacions estables.

Aquestes capacitats consisteixen en interaccions socials particularsque, entre altres coses, promouen el reconeixement mutu, la confian-ça, la reciprocitat, la solidaritat i la cooperació.

Aquests tipus particulars d’interaccions es poden resumir en el con-cepte de capacitat per associar-se. Si no hi ha relacions d’associació, lescapacitats no es poden realitzar.

No n’hi ha prou, però, amb l’existència de relacions d’associació. Calque aquestes conformin interaccions de sociabilitat prou estables idurables perquè generin normes i institucions que consolidin i repro-dueixin els valors i actituds corresponents, com ara la confiança, lareciprocitat, la solidaritat i la cooperació. Cal dir, a més, que aquestprocés és social, i no personal.

9

El capital social és elconjunt de recursosactuals o potencialslligats a la pertinençaa un grup

Cal que els valors i actituds de confiança, reciprocitat i cooperació nosiguin solament virtuts personals, ja que per si sols no garanteixen elfactor de desenvolupament social anomenat capital social. El capitalsocial, per tant, es refereix a virtuts socials, a virtuts inserides en lescol·lectivitats humanes.

2.2 Fonts i components del capital social

Els elements que componen el capital social són les normes de con-fiança i de reciprocitat i les xarxes que faciliten la cooperació per abenefici mutu. El capital social no determina per si mateix l’acciócol·lectiva, sinó que són les normes i sancions de confiança i reciproci-tat existents en les xarxes socials, les que solucionen els dilemes del’acció col·lectiva. Dit d’una altra manera, el capital social és la prime-ra matèria de l’acció col·lectiva, i la facilita, en la mesura que redueixels costos exigits per cooperar. Amb la presència de confiança, reci-procitat i xarxes, és més probable que tingui lloc l’acció col·lectiva.

Si A fa alguna cosa per B i confia que B actuarà amb reciprocitat en elfutur, aquesta situació crea una expectativa en A i una obligació perpart de B. Aquesta obligació es pot concebre com un crèdit a disposi-ció d’A. Si A disposés de molts crèdits segons el nombre de personesrelacionades amb ell, hi ha una analogia directa amb el capital finan-cer. Tots aquests crèdits disponibles constitueixen un gran volum decrèdit que A pot utilitzar, efectivament, en cas de necessitat, amb lacondició, evidentment, que la confiança no es deteriori, i que els deu-tes no s’hagin pagat a A.

El grau de confiança significa que les ajudes es tornaran, i depèn delgrau d’obligacions recíproques existents a l’entorn social. En lesestructures socials, hi ha diferències quant a aquesta situació. Hi hadiferències en les necessitats d’ajuda que tenen les persones, segons lesaltres fonts d’ajuda existents, per exemple el grau de cobertura de l’a-juda atorgada per l’estat del benestar; o també diferències entre socie-tats en la tendència cultural de donar ajuda i demanar-ne. Sigui quinasigui la font, els individus amb graus elevats d’obligacions dins de l’es-tructura social disposen de més capital social.

Una bona densitat d’obligacions significa, en tot cas, que els recursosexistents en una estructura social determinada estan disponibles quanles persones en necessiten.

El capital social, segons Francis Fukuyama (2001), és la capacitat quees genera per la presència dominant de confiança en una societat. Potexpressar-se dins dels grups més petits o reduïts, com ara la família, oen grups molt extensos, com ara la nació.

El capital social el posseeixen de manera compartida les parts d’unarelació, sense que els individus puguin tenir un dret de propietat sobre

10

El capital social, lesnormes i sancions de

confiança i lareciprocitat de les

xarxes socialssolucionen els dilemes

de l’acció col·lectiva

El capital social elposseeixen de maneracompartida les partsd’una relació, senseque els individus enpuguin tenir un dret

de propietat

aquest. Per això, té a veure amb els recursos dins de les estructures iprocessos d’intercanvi social.

Però, què és una norma?

Les normes socials proveeixen un control social informal que fa inne-cessàries les accions legals i institucionalitzades. Generalment, no estanescrites, però són enteses per tots, tant per determinar quins patronsde comportament s’esperen en un context social determinat, com perdefinir quines maneres de comportament són socialment valorades iaprovades.

Una norma prescriptiva dins d’una col·lectivitat constitueix un com-ponent central del capital social, en el sentit que una persona haurà desubordinar el seu interès individual a l’interès col·lectiu. Una normad’aquesta mena es reforça pel suport social, l’estatus, l’honor o qualse-vol altre valor. En determinats casos, les normes s’interioritzen, i end’altres, les forcen factors externs que sancionen a qui no les compleix.Però les normes, tant si estan garantides per sancions internes com pernormes externes, esdevenen clau per resoldre el problema de la pro-ducció de béns públics.

És perfectament possible formar grups que funcionin sense capitalsocial, mitjançant diversos mecanismes formals de cooperació com aracontractes, jerarquies, constitucions, normes legals, etc. Però les nor-mes informals redueixen molt allò que els economistes qualifiquen decostos de transacció, és a dir, els costos que requereix el fet de contro-lar, contractar i adjudicar contractes formals i d’obligar a complir-los.

De totes maneres, això planteja la discussió sobre les fonts de capitalsocial. Robert Putnam, per exemple, afirma que el capital social sónsolament les xarxes, les normes i la confiança existents en la comuni-tat, tot deixant de banda el paper de les institucions formals, com arales estructures del govern i les normes legals, en l’emergència i el man-teniment del capital social.

Les persones paguen els seus deutes a temps i obeeixen les normes detrànsit perquè consideren que és una obligació comportar-se d’aquestamanera. Les normes interioritzades que fan possible aquestes conduc-tes són apropiables per d’altres com un recurs. Així doncs, per exem-ple, les normes establertes que inhibeixen les activitats delictives fanpossible que les persones, a la nit, puguin passejar pel carrer sense por.

11

Les normes informalsredueixen molt elscostos de transacció

a) Confiança

La confiança individual no és una emoció, sinó més aviat una actitudbasada en l’expectativa del comportament de l’altra persona que par-ticipa en una relació. La presència o absència de confiança no és pro-ducte d’una programació rígida d’una cultura ancestral, sinó de larepetició d’interaccions amb altres persones que demostren amb l’ex-periència acumulada que respondran en conseqüència a un acte degenerositat. Confiar implica estar disposat a donar el control de bénspropis a una altra persona.

Però, com més gran és el valor dels béns cedits o compartits, més granés la temptació a la traïció; és a dir, que hi ha un cost d’oportunitat decontinuar sent de confiança.

La confiança és conceptualment diferent del capital social. És a la vega-da la seva font i el seu efecte. La confiança és una situació psicològicade l’individu, mentre que el capital social és un component de l’estruc-tura social. S’ha demostrat la importància dels vincles febles i allunyatsen la creació de capital social (per exemple, per trobar un lloc de tre-ball). Aquest tipus de vincles no requereixen una confiança elevada.

La confiança és l’expectativa mútua, dins d’una comunitat, de com-portament cooperatiu, basat en normes compartides. Les normessocials poden estar basades en valors de justícia o religiosos, peròtambé es poden basar en normes com ara els estàndards professionalsi els codis de conducta. Les normes es creen i es transmeten a través demecanismes culturals. La paraula cultura suggereix que les regles èti-ques que la gent utilitza per viure es nodreixen mitjançant la repetició,la tradició i l’exemple.

La idea clau és que a la societat hi ha un grau de confiança mútua, ique aquest grau difereix d’una societat a una altra i al llarg del temps.

La confiança i el capital social es reforcen mútuament. El capital socialtot sovint genera relacions de confiança, i la confiança generada, al seutorn, produeix capital social nou.

La confiança existeix perquè les obligacions es fan complir, no pas permitjà del recurs a la força o la llei, sinó gràcies a la força que exerceixla comunitat.

No és fàcil mesurar el grau de confiança d’una manera directa. En totcas, els costos de transacció són alts a causa de la manca o de la feble-sa de la confiança entre les persones. En altres paraules, els membresd’un grup que confien els uns en els altres poden complir millor elsseus objectius, que no pas un grup on no hi ha confiança. En aquestsentit, es pot suggerir que el capital social és un factor nou de produc-ció que s’ha d’agregar als conceptes tradicionals de capital. La con-fiança, de fet, fa baixar els costos de transacció.

12

La confiançaindividual no és una

emoció, sinó unaactitud basada en

l’expectativa delcomportament de

l’altra persona queparticipa en una

relació

La idea clau és que ala societat hi ha un

grau de confiançamútua, i que aquestgrau difereix d’una

societat a una altra ial llarg del temps

Ens podem apropar al concepte a través de la idea de «radi de con-fiança», és a dir, el cercle de persones de l’entorn amb normes coope-ratives operatives. Si el capital social d’un grup produeix efectesexterns positius, el radi de confiança podrà ser més ample que elmateix grup. Al contrari, és possible que el radi de confiança sigui méspetit que el conjunt de membres del grup, com és el cas de les gransorganitzacions, on les normes cooperatives solament existeixen entreel grup directiu o entre el personal permanent.

b) Reciprocitat

El capital social és, abans que res, l’acumulació d’obligacions d’acordamb la norma de reciprocitat. Les persones donen accés als recursosamb l’expectativa que rebran un pagament en el futur. La motivaciódels donants és un assumpte complex. Han de fer que els seus recur-sos estiguin disponibles per als altres, sense un retorn immediat.

Encara que la reciprocitat és una forma d’intercanvi, es diferenciad’una transacció comercial perquè més aviat es tracta d’un intercanvirepetit de favors sense compensació immediata ni exacta (i, per tant,difusa) on cada expressió d’ajuda referma i reforça la confiança entreles persones involucrades. Es tracta de contractes no explícits entredues persones per ajudar-se en cas de necessitat i per fer activitats eco-nòmiques d’un cert risc. Operen, sobretot, en contextos on la sancióde la llei és feble i on es requereix un cert grau de seguretat personal ide confiança en la solidaritat de l’altra persona.

La solidaritat existeix quan hi ha condicions per a les interaccionsrepetides entre els actors, durant les quals diferents formes de capitalsocial, com ara la confiança i les obligacions mútues, s’acumulen. Lasolidaritat existeix en circumstàncies de «reciprocitat generalitzada»,quan es dóna una ajuda sense esperar un benefici directe, sinó segonsla relació d’intercanvi social per si mateixa. Les relacions de solidaritates caracteritzen perquè totes les parts contribueixen als beneficiscol·lectius.

La motivació dels donants, en alguns casos, és instrumental. En altrescasos, l’expectativa de pagament futur no està basada en un coneixe-ment del receptor, sinó en la integració dels dos actors en una estruc-tura social comuna. En aquesta situació, el retorn no vindrà directa-ment del receptor, sinó de la col·lectivitat en conjunt, en la formad’estatus, honor o aprovació. Així mateix, la col·lectivitat actua comuna garantia que els deutes tard o d’hora es pagaran.

El capital social no implica l’intercanvi formal i immediat del contrac-te legal, sinó d’una combinació d’altruisme a curt termini i interès per-sonal a llarg termini. L’individu proveeix un servei a un altre o actuaper al benefici d’altres amb un cost personal, però amb l’expectativaque aquest «servei» se li retornarà en algun moment en cas de necessi-

13

La reciprocitat és unintercanvi repetit defavors sensecompensacióimmediata ni exactaon cada expressiód’ajuda referma ireforça la confiança

tat. En una comunitat on la reciprocitat és forta, les persones es preo-cupen pels interessos dels altres.

La teoria dels jocs es planteja de la manera següent: com arriben elsagents racionals, encara que egoistes, a normes de cooperació quemaximitzen el benestar del grup, quan estan a punt d’abandonar lasolució cooperativa i assolir resultats individuals més segurs?

L’estratègia del dóna-me’n, que te’n donaré, per la qual un jugadorretorna la cooperació amb cooperació i la defecció amb defecció, esta-bleix un procés d’aprenentatge on cada jugador arriba a reconèixerque, a llarg termini, l’estratègia de cooperació genera un rendimentindividual més gran que el que genera l’estratègia de la defecció i, pertant, que la primera és racionalment òptima.

Si un mateix s’enfronta amb una altra persona que no coneix i que notornarà a veure més, és probable que sigui prudent, perquè no hi hauna base suficient per a la confiança. La interacció repetida, d’altrabanda, permet que les persones es guanyin una fama, sigui per hones-tedat, sigui per traïdoria. Les de la segona categoria seran rebutjades,mentre que les de la primera acabaran treballant juntes. El passat nopot servir com a predicció infal·lible del futur, ja que sempre hi ha lapossibilitat que una persona que avui col·labora amb tu, demà et puguitrair; i viceversa. De tota manera, i sempre tenint en compte la capaci-tat imperfecta de distingir els col·laboradors dels traïdors, el fet deconèixer aquest passat proporciona un avantatge notable a l’individu al’hora d’establir relacions de cooperació.

En tot cas, això demostra que la cooperació baixa o inexistent no és unsenyal d’irracionalitat o de malevolència. Depèn dels costos i beneficisque la cooperació i la no-cooperació comporten.

El punt clau és la iteració. Si saps que has de treballar amb el mateixgrup de persones durant un període llarg de temps i si saps que recor-daran quan has estat honest amb ells i quan els has estafat, aleshores elfet d’actuar amb honestedat redundarà en benefici teu. En aquestasituació, sorgeix de manera espontània una norma de reciprocitat, enla mesura que la fama es converteix en un punt més a favor.

Hi ha una tendència a confondre reciprocitat amb altruisme recíproc ia suposar que són el mateix que una operació de mercat. No és així,però. En una operació de mercat, l’intercanvi és simultani i tant elscompradors com els venedors estan molt pendents de la unitat d’in-tercanvi. En l’altruisme recíproc, l’intercanvi no és simultani; una partpot beneficiar l’altra sense esperar res a canvi d’immediat, ni que elcompensin amb exactitud. L’altruisme recíproc s’apropa més al queconeixem com a intercanvi moral en una comunitat i té un contingutemocional molt diferent d’una operació de mercat. D’altra banda,altruisme recíproc no és el mateix que altruisme. És molt difícil trobarexemples d’aquest altruisme unidireccional en la naturalesa, a excep-

14

Si saps que has detreballar amb elmateix grup de

persones durant unperíode llarg de

temps, el fet d’actuar-hi amb honestedat

redundarà en beneficiteu. En aquesta

situació, sorgeix demanera espontània

una norma dereciprocitat, en la

mesura que la famaes converteix en un

punt més a favor

ció de les relacions entre familiars directes. Quasi totes les conductesque considerem morals impliquen algun tipus d’intercanvi bidireccio-nal i aporten, a llarg termini, beneficis mutus a les parts que hi partici-pen.

Segons P. Dagasputa i I. Serageldin (2000), el capital social està domi-nat pels efectes externs; és a dir, que els individus produeixen capitalsocial per motius propis i egoistes, però que, una vegada produït,aquest capital té una gran quantitat d’efectes indirectes sobre la restade la societat. Les empreses que volen i promouen la millora de la sevabona fama de qualitat i de formalitat contribueixen a augmentar laquantitat total de qualitat i de formalitat a la societat. Els individus quecreuen que l’honestedat és la política millor (és a dir, que l’honestedatté un valor egoista) acaben actuant d’una manera semblant als quecreuen que l’honestedat hauria de valorar-se per si mateixa.

A més de produir un efecte extern, el capital social sol originar-se coma conseqüència o com a efecte extern de qualsevol altra activitat. Elsfamosos puritans de Max Weber no volien assolir la riquesa mitjançantl’acumulació de capital; volien demostrar el seu estatus com a elegitsde Déu. Però, com a conseqüència causal de la seva frugalitat, auto-disciplina i desig de demostrar aquesta elecció, van fer negocis que vangenerar una riquesa immensa.

Molta gent no acceptaria que una cosa que una empresa faci per inte-rès propi pugi tenir algun contingut moral. Això és producte de la dis-tinció, molt raonable, que la gent fa entre altruisme o intencionsmorals, i interessos propis racionals. El raonament moral lògic ens diuque, si sóc honest i servicial amb algú només perquè vull que aquestalgú torni a tractar amb mi en el futur, no estic sent realment honest iservicial, sinó calculador. Una virtut no és una virtut, si no es practicaper si mateixa.

Però, de fet, a la pràctica no resulta gens fàcil definir la línia entre con-ducta moral i conducta egoista. Tot sovint, comencem complint unanorma per motius egoistes, però la continuem complint per considera-cions morals. Anem a treballar en una empresa perquè necessitem unsalari, però després de treballar-hi durant un parell d’anys, anem des-envolupant un sentiment de lleialtat, si no cap a l’empresa com a enti-tat abstracta, sí, com a mínim, cap als companys de feina com a perso-nes. Comencem, doncs, a sacrificar el nostre interès particular perquècreiem que hem d’ajudar els nostres companys. I, si al final l’empresaens traeix suprimint el nostre lloc de treball, no ens ho prenem comuna decisió econòmica impersonal, sinó com una traïció moral.

15

El capital social esbasa en les habilitatsde les persones perassegurar-se beneficisen virtut de la sevapertinença a xarxessocials

c) Xarxes

El capital social es basa en les habilitats de les persones per assegurar-se beneficis en virtut de la seva pertinença a xarxes socials. Per dispo-sar de capital social, una persona ha de relacionar-se amb d’altres, i sónaquestes altres, i no pas ella mateixa, les fonts del seu avantatge.

El capital social és un recurs per als individus i per a les comunitats,creat per donar configuració i contingut a la seva xarxa de relacionssocials durables.

Com altres formes de capital, el capital social és un recurs dins del qualaltres recursos poden ser invertits amb l’expectativa de retorns. Mit-jançant la inversió en la construcció de xarxes de relacions externes,tant els actors individuals com els col·lectius poden augmentar el seucapital social i, en conseqüència, guanyar l’accés a contactes valuosos ia informació rellevant. Al seu torn, amb la inversió en relacions inter-nes, els actors col·lectius (organitzacions) poden reforçar la seva iden-titat col·lectiva i augmentar la seva capacitat de gestió de govern.

Una implicació del funcionament de xarxes o associacions basades enla confiança, és la importància de l’estabilitat dels membres; i, al con-trari, es debilita quan hi ha una excessiva mobilitat d’aquests membres.

2.3 Funcions del capital social

Com altres formes de capital, el capital social constitueix una formad’acumulació. En aquest cas, reflecteix les inversions en relacions i enorganització social a través del temps. El temps és un factor moltimportant per al desenvolupament del capital social, perquè el capitalsocial depèn de l’estabilitat i la continuïtat de l’estructura social. En lamesura que falta temps per construir confiança, les relacions estables ila seva durabilitat són clau per disposar de nivells alts de confiança i denormes de cooperació.

El capital social es debilita pels factors que fan que les persones siguinmenys dependents les unes de les altres. Per exemple, les expectativesi les obligacions són menys significatives quan les persones tenen fontsalternatives de suport. Es diu que els graus elevats de capital social esdesenvolupen en contextos caracteritzats per una gran dependènciamútua.

Les relacions socials, generalment, es reforcen amb la interacció, peròes destrueixen si no es mantenen. Al contrari que altres formes de capi-tal, el capital social s’incrementa amb l’ús. S’acumula en xarxes on elsvincles són forts, multidimensionals i recíprocs, com és el cas de lesorganitzacions. Es pot dir el mateix del caràcter tancat de les xarxes,que faciliten un capital social dens, tot desenvolupant identitats queseparen i distingeixen entre membres i no-membres. Les normes, la

16

Es diu que els grauselevats de capital

social esdesenvolupen en

contextoscaracteritzats per unagran interdependència

mútua

La funció principaldel capital social és

la reducció delscostos de transacció

17

identitat i la confiança són facilitades per les xarxes tancades, que, alseu torn, desenvolupen codis i llenguatges propis, en un sentit decomunitat separada.

La funció principal del capital social és la reducció dels costos detransacció dels associats amb la coordinació formal, com ara els con-tractes i les regles burocràtiques. És clar que és possible assolir l’acciócoordinada dins d’un grup que no disposa de capital social; però, pre-sumiblement, això comportarà costos addicionals de transacció: segui-ment, control, negociació, resolució de litigis i fer complir els acordsformals. Cap contracte no pot preveure totes les contingències quepuguin sorgir entre les parts; i molts pressuposen un cert grau de bonavoluntat de les parts per no treure avantatges dels buits legals.

Hi va haver un període durant el qual es va assumir que la modernit-zació necessàriament comportava una substitució progressiva demecanismes informals de coordinació per mecanismes formals.

La coordinació basada en les normes informals és una part importantde les economies modernes, i que encara esdevé més important en unasocietat complexa i tecnològicament sofisticada. Així, per exemple, lainvestigació en alta tecnologia i en desenvolupament depèn, tot sovint,dels intercanvis informals entre els investigadors, ja que un intercanviformal comportaria costos excessius de transacció i un ritme lent d’in-tercanvi.

Pot ser una paradoxa el fet que, a llarg termini, l’eficiència dels mer-cats pot debilitar l’existència de xarxes. Els grans mercats anònimspoden ser molt més eficients que les xarxes, perquè el millor compra-dor o venedor pot no ser membre de la xarxa. Si el model de desen-volupament econòmic està basat en un sistema judicial sòlid quegaranteix el compliment dels contractes, els mercats anònims reempla-cen les transaccions «amb nom i cognom» dins de les xarxes, amb mésbeneficis per a tots els agents econòmics. Si adoptem una definició res-tringida de capital social, això podria associar-se amb un deteriora-ment del capital social. Però, en una definició àmplia, aquest fenomenés, de fet, una substitució d’una forma de capital social (associacionshoritzontals) per una altra (les regles de la llei).

La creació i el manteniment del capital social són molt costosos. El seudesenvolupament, per tant, representa una inversió significativa, querequereix, a la vegada, una anàlisi dels costos i dels beneficis resultantsd’aquesta inversió. Aquesta anàlisi estarà influïda per la dimensió i lacomplexitat de l’estructura social en la qual el capital social està inclòs,i cal tenir en compte que el cost de manteniment de les relacions s’in-crementarà exponencialment a mesura que la xarxa augmenti la sevadimensió.

Les xarxes de compromís cívic faciliten la coordinació i la comunica-ció, i amplien la informació sobre la fiabilitat d’altres persones. La coo-

La creació i elmanteniment delcapital social sónmolt costosos

La cooperació ésmolt més fàcil si elscontactes i lacomunicació esrepeteixen

peració és molt més fàcil si els contactes i la comunicació es repeteixen.Quan l’activitat econòmica i la vida política estan incloses en xarxesdenses d’interaccions socials, els incentius per al comportament opor-tunista es redueixen.

Cal dir que les xarxes de compromís cívic encarnen les col·laboracionsque han tingut èxit en el passat, la qual cosa serveix com una referèn-cia cultural per a futures col·laboracions. Les tradicions cíviques delnord d’Itàlia són la base històrica de formes de cooperació que handemostrat la seva utilitat en el passat i que, per tant, estan disponiblesper abordar els nous reptes per a l’acció col·lectiva.

En aquesta línia, l’estoc de capital social, que comprèn elements comara les normes, la confiança i les xarxes, tendeix a autoreforçar-se i aacumular-se. La col·laboració que té èxit en un àmbit desenvolupaconnexions i confiança, les quals faciliten la col·laboració futura en unaltre àmbit no relacionat amb l’anterior.

El capital social s’ha d’analitzar també com un factor que redueix elscostos de seguiment (monitoratge). Aquesta dimensió es pot formularmitjançant la teoria dels jocs. El més famós dels jocs és l’anomenat dile-ma del presoner, que considera una situació on la cooperació és unavantatge per als jugadors, però on les accions descoordinades delsjugadors genera un equilibri inferior. Si els dos jugadors coneixen prè-viament la situació, voldran arribar a un acord per cooperar. Si tots dosmantenen la confiança, l’autocontrol funcionarà, però si l’un manté laconfiança i l’altre, no, el primer generarà un avantatge a favor seu.Quan dubten l’un de l’altre, el joc finalitza en un equilibri en què elsdos deixen de cooperar. Aquí és necessària una tercera part per casti-gar el jugador que no manté la confiança. Evidentment, aquesta inter-venció d’una tercera part per controlar o fer el seguiment del joc i evi-tar, així, l’oportunisme dels jugadors, resulta cara. Com més gran siguiel capital social (confiança mútua) dels jugadors, més petita serà lanecessitat de control i seguiment.

2.4 El capital social, és capital?

Tradicionalment, s’ha definit el desenvolupament econòmic a partir dela presència de capital natural, capital físic o productiu i capital humà.Tots plegats constitueixen la riquesa de les nacions i són la base deldesenvolupament econòmic. La combinació d’aquestes formes decapital va canviant. Així, el capital humà adquireix una importànciacreixent dins l’actual context econòmic.

Actualment, però, es reconeix que aquestes tres formes de capitaldeterminen, només parcialment, el procés de desenvolupament econò-mic, perquè que no es té en compte la manera en què els actors inter-actuen entre ells i s’organitzen per generar desenvolupament i creixe-ment. Aquest factor és el capital social.

18

A l’igual del capitalfísic i l’humà, elsocial produeix

riquesa i, per tant, téun valor econòmic

per a una economianacional

19

Països, o ciutats i regions dins de cada país, amb dotacions similars decapital físic, humà i natural han assolit graus de desenvolupament eco-nòmic molt diferents.

Així, el capital social es defineix com l’actiu que determina la maneraen què els actors interactuen entre si i s’organitzen per generar creixe-ment, desenvolupament i progrés social. Si el capital financer es trobaen els comptes corrents de les persones, i el capital humà en els seuscaps, el capital social es troba en l’estructura de les seves relacions. Enaltres paraules, és aquell component que, sense poder dir amb totalprecisió com funciona, permet que diferents països amb una dotacióeconòmica semblant arribin a rendiments econòmics diferents.

L’observació empírica revela que hi ha algun factor o variable del des-envolupament econòmic i social que no es pot assimilar a formes cone-gudes de capital pròpiament dit. I que la presència d’aquesta variablepermet, entre altres coses, que:

1. La societat civil es torni més forta.

2. Es redueixi la necessitat de l’ús de la força per a la regulació de con-flictes.

3. Els anomenats costos de transacció o d’intercanvi es redueixin.

4. Es produeixin més béns públics.

5. Les organitzacions siguin més eficients.

En suma, s’observa que la presència d’aquest factor facilita la prospe-ritat econòmica i la bona governabilitat, tot impulsant i aprofundint lademocràcia.

Així mateix, es constata que aquest factor: 1) depèn de relacionssocials, de relacions estables entre persones i grups en una societatdeterminada; 2) té una funció rellevant en el desenvolupament econò-mic i social, i, finalment, 3) es pot produir i acumular, i per tant podemafirmar que es tracta d’un tipus de capital.

A l’igual del capital físic i l’humà, el capital social produeix, efectiva-ment, riquesa i, per tant, té un valor econòmic per a una economianacional. Així mateix, és una condició prèvia per a totes les formesd’esforç d’un grup que es produeixen en una societat moderna. Elsindividus amplien el seu poder i la seva capacitat quan utilitzen nor-mes cooperatives que redueixen la seva llibertat d’elecció i els permetcomunicar-se amb els altres i coordinar les seves accions. Les virtutssocials, com ara l’honestedat, la reciprocitat i el compliment dels com-promisos, no són valuoses només com a valors ètics, sinó que, a més,tenen un valor monetari tangible i faciliten la consecució d’objectiuscomuns als grups que les practiquen.

El capital socialnecessitamanteniment per talde continuar sentproductiu

Tot sovint, el capitalsocial creix i esdevémés productiu ambl’ús

Si comparem el capital social amb altres formes de capital, es posa enevidència que:

1. El capital social és un recurs dins del qual altres recursos es podeninvertir, amb expectatives de futurs retorns. Per exemple, en elreforç d’una xarxa o d’espais de trobada entre les persones, per tald’augmentar la confiança entre les persones que hi participen.

2. El capital social necessita manteniment per tal de continuar sentproductiu. Sense invertir-hi temps i energia, les connexions entreels individus tendeixen a deteriorar-se amb el temps. Però, a dife-rència del capital humà, el manteniment del capital social necessitala participació, almenys, de dues persones.

3. Com el capital humà, però a diferència del capital físic, el capitalsocial no té una taxa predicible de depreciació. Tot sovint, el capi-tal social creix i esdevé més productiu amb l’ús. Per tant, tendeix aincrementar, i no a disminuir, els beneficis al llarg del temps.

Altres diferències clau amb les altres formes de capital són, per exem-ple, que el capital social no pot ser posseït per una persona, sinó quedepèn de tots els membres d’una xarxa. Altres formes de capital podenser propietat d’un individu o d’un col·lectiu a través de les accions oparticipacions. Com és el cas d’un parc públic o d’un espai naturalprotegit, els individus poden rebre els beneficis del capital social, peròla responsabilitat de reproduir i mantenir el capital social resta enmans del col·lectiu o de la xarxa.

2.5 Capital social i desenvolupament econòmic

El capital social no és la panacea per resoldre totes les mancances ofallides del mercat o per evitar tots els problemes del desenvolupamenteconòmic. Cal dir que, de la mateixa manera que el capital físic, natu-ral i humà, el capital social té un valor limitat si no es combina ambaltres formes de capital. Un atribut molt important del capital social ésque pot fer que les altres formes de capital siguin més productives i escombinin d’una manera més eficient.

Les associacions cíviques promouen uns resultats més eficients en elmercat mitjançant l’ús compartit d’informació, tot fent encaixar elsincentius individuals amb els objectius del grup i millorant la presacol·lectiva de decisions. Però això és només una part de la història. Elsresultats del mercat estan influïts per la macroeconomia i per l’entornpolític.

És evident que les diferències en renda per càpita entre països no espoden explicar solament per la distribució de recursos productius(tecnologia, naturalesa i capital humà). Els països també difereixen enles institucions i en altres formes de capital social disponible i en les

20

El capital social té unvalor limitat si no escombina amb altres

formes de capital

polítiques públiques. En molts casos, els països amb renda baixa nopoden treure els beneficis de les inversions, de l’especialització i delcomerç, a causa de la manca d’institucions que assegurin el compli-ment dels contactes de manera imparcial i que assegurin els drets depropietat a llarg termini.

Sembla clar que el capital social és un input per al procés de desenvo-lupament econòmic, juntament amb les altres formes de capital. Peròtambé és un output d’aquest procés. El capital humà i el capital socialcomparteixen l’atribut que, de manera simultània, són un bé consumi-ble i una inversió.

Tal com va explicar Robert Putnam (1994), referint-se a les diferènciesentre el sud i el nord d’Itàlia, algunes regions, com ara l’Emília-Romanya o la Toscana, tenen moltes organitzacions comunitàries acti-ves. En aquestes regions, els ciutadans es comprometen amb elsassumptes públics, confien els uns en els altres i respecten la llei. Enaquestes comunitats, els líders són raonablement honestos i compro-mesos amb l’equitat. Les xarxes socials i polítiques s’organitzen demanera horitzontal, sense jerarquies. Aquestes «comunitats cíviques»valoren la solidaritat, la participació cívica i l’honestedat, i, per tant,aquí la democràcia funciona.

A l’altre pol hi ha «regions incíviques», com ara Calàbria i Sicília. Laciutadania és feble. El compromís amb les associacions culturals isocials és molt baix. Per als habitants, els assumptes públics és el nego-ci d’altres –i notabili–: dels patrons, dels polítics, és a dir, d’altres.Molts ciutadans pensen que les lleis estan per no complir-les. Enaquest context, el govern representatiu és menys eficient que quan hiha una comunitat cívica.

Les comunitats cíviques no van esdevenir cíviques simplement perquèeren riques. La història suggereix el contrari. Van esdevenir riques per-què eren cíviques. El capital social expressat en normes i xarxes decompromís cívic sembla que és la precondició per al desenvolupamenteconòmic i per a un govern efectiu. Una societat que es basa en la reci-procitat generalitzada és molt més eficient, que no pas una que es basien la desconfiança i en la manca de solidaritat. La confiança lubrica lavida social.

L’aplicació del capital social al desenvolupament econòmic no és unprocés de distribució neutral. Així doncs, els sectors socials més benorganitzats de la societat poden influir en la política econòmica en elseu propi benefici i en detriment d’altres grups o del conjunt de lasocietat. Hi pot haver concentracions significatives de capital social enalgunes comunitats amb vincles febles amb altres comunitats. L’acu-mulació del capital social es pot segmentar segons àmbits espacials onacionals.

21

Les comunitats novan esdevenir cíviquessimplement perquèeren riques. Alcontrari, vanesdevenir riquesperquè eren cíviques

2.6 Producció de capital social

Per definició, el capital social solament el pot produir un grup de per-sones i necessita alguna forma de cooperació entre elles.

La cooperació és l’acció complementària orientada a la consecució delsobjectius compartits d’una iniciativa comuna. No és el mateix que lacol·laboració, que és l’intercanvi d’aportacions entre actors aliats quetenen iniciatives i objectius diferents encara que compatibles. La coo-peració emergeix, juntament amb la confiança i els vincles de recipro-citat, com a resultat de la interacció freqüent d’estratègies individuals.Teòricament, està basada en les teories dels jocs i de la cooperació quefan possible fomentar la cooperació mitjançant oportunitats de confiaro de trair, o bé pot emergir com una conseqüència no planificada decoevolució de les estratègies d’agents diversos.

El capital social té un caràcter semblant al d’un bé públic, amb impli-cacions rellevants per a la seva producció. Això vol dir que no és pro-pietat dels qui es beneficien del seu ús. En particular, tendeix a ser sub-produït en relació amb l’òptim social, fins al moment que el grupresponsable de la seva producció interioritzi els efectes externs enqüestió, és a dir, quan rebi els beneficis de la seva aportació. Aquestaés la raó per la qual les associacions horitzontals, caracteritzades percompartir el poder de manera equitativa entre els membres, tendeixena tenir més èxit en la generació de capital social. Els membres tindranmés voluntat per contribuir en la mesura que tinguin més oportunitatsd’obtenir la seva part proporcional de beneficis.

La presa de decisions col·lectiva és una condició necessària per a laproducció de béns públics, i per a la gestió d’efectes externs (resultatsindirectes) en els processos mercantils. És una raó de ser bàsica pergovernar. El grau en què els governs o les organitzacions de la societatcivil maximitzen les utilitats col·lectives depèn de la capacitat per uti-litzar la informació i, sobretot, de resoldre el problema dels incentius.Això vol dir que els individus han de tenir incentius per participar enles accions col·lectives i contribuir als seus resultats o outputs i no limi-tar-se a un comportament individualista. Per això és tan important elcapital social, ja que és el recurs que genera incentius perquè els indi-vidus participin en l’acció col·lectiva, malgrat que no en rebin benefi-cis directes i immediats, sinó a llarg termini o indirectament.

La producció de capital social necessita recursos, especialment temps.La quantitat de capital social que serà produïda és, en part, una funciódel cost d’oportunitat de l’ús del temps i de les expectatives de retornsdel capital social. En altres paraules, el grau en què l’agent econòmicgaudirà del bé públic creat. Que un grup tingui una posició millor perproduir capital social, dependrà de l’abast dels efectes externs creats i,per tant, de la dimensió del grup que necessita efectivament interiorit-zar-la, tot evitant, simultàniament, els oportunistes.

22

La construcció decapital social depèn

de la qualitat i laquantitat i la

quantitat de lesinteraccions

La producció decapital social

necessita recursos,especialment temps

Hi ha evidència dels beneficis del capital social, però hi ha poc conei-xement sobre el seu cost. És molt més fàcil determinar el cost d’unamàquina o d’un edifici, perquè estan ben definits, que no pas el costde crear una associació o de produir un cert grau de confiança. Detotes maneres, les decisions d’inversió en capital social, de la mateixamanera que qualsevol altra forma de capital, necessita la comparacióde costos i beneficis.

El capital social és, simultàniament, utilitzat i construït, i aquest procésnomés pot tenir lloc dins les interaccions. Les interaccions poden pro-duir resultats positius, negatius o neutres. La construcció de capitalsocial depèn de la qualitat i la quantitat de les interaccions. Es pot dirque el capital social depèn de l’existència d’un nombre d’interaccionssignificatives. Per tant, l’existència d’un nombre suficient d’interac-cions d’una qualitat determinada és una precondició per produir capi-tal social. Si la intensitat i freqüència de les interaccions cau, l’estoc decapital social disminuirà. Un requeriment important per a la produc-ció de capital social és, per tant, l’existència d’oportunitats suficientsperquè es produeixin les interaccions necessàries per produir-lo. Lesdimensions qualitatives de les interaccions que semblen importantssón les següents:

1. La qualitat dels recursos de coneixement que s’inverteixen en lesinteraccions i el grau de coneixements compartits que hi tenen lloc.És suficient el coneixement sobre els altres, així com els recursosd’informació disponibles, per assolir una interacció productiva.

2. La qualitat dels recursos d’identitat que hi ha en les interaccions iel grau en què els membres de la comunitat construeixen entre ellsautoconfiança i autoestima, o que es reconeixen durant les interac-cions.

2.7 Dimensions del capital social: vincles forts versus vincles febles

S’ha parlat molt de la importància de les relacions denses, bo i subrat-llant que la força d’aquests vincles fa possible les transaccions on laconfiança està garantida i on el comerç es fa senzill. De totes maneres,aquests vincles forts no són les úniques relacions que poden ser valuo-ses per a un individu. Els vincles com, per exemple, els familiars i lesrelacions al lloc de treball, molt sovint no són els més adequats perassolir noves fonts de coneixement. Els anomenats vincles febles oallunyats (amics d’amics, coneguts, etc.) poden ser molt més útils coma noves formes d’informació, per exemple, per cercar un nou lloc detreball.

23

La construcció decapital social depènde la qualitat i laquantitat de lesinteraccions

S’ha associat l’existència de grups i xarxes molt tancades, basades enuna extensió de la confiança molt reduïda i limitada al grup com unfactor que redueix l’habilitat dels membres del grup per cooperar ambl’exterior i que, tot sovint, imposen efectes externs negatius a les per-sones externes al grup. Per exemple, a les societats tradicionals, elcapital social resideix en gran manera en les famílies i en un cercleestret de coneguts. És difícil per a les persones confiar en els qui estanfora d’aquests cercles. Les societats modernes, al contrari, disposend’un gran nombre de grups socials superposats que permeten perti-nences i identitats múltiples. Les societats tradicionals tenen poquesoportunitats per construir vincles allunyats amb altres segmentssocials, i això va en detriment de l’accés a la informació, als recursos ia la innovació.

Hi ha dos tipus de vincles. Un tipus de capital social intensiu, dins dela mateixa comunitat, anomenat capital social d’unió (bonding). L’altretipus és un capital social més difús i extensiu, anomenat capital socialpont, o que estén ponts (bridging) entre grups diferents i més allunyats.Són, justament, les diferents combinacions d’aquests dos tipus de capi-tal social (el que uneix i el que estén ponts) els que permeten assolirresultats en l’acció col·lectiva.

En efecte, respecte a l’eficàcia del capital social, cal comptar tant amblligams forts dins de la comunitat com amb xarxes febles i allunyades.En conseqüència, la perspectiva de xarxes planteja que les comunitatses caracteritzen per comptar amb aquestes dues dimensions del capi-tal social, i també que les diferents combinacions d’aquestes duesdimensions són les que produeixen la gran varietat de resultats asso-ciats al capital social.

Taula 1. Dimensions del capital social en l’àmbit comunitari

Xarxes extracomunitàries Lligams intracomunitaris (d’unió)(ponts)

Baix Alt

Baix Comunitats en situació Petites comunitats rurals.d’extrema pobresa Guetos urbans

de minories nacionals

Alt Mobilitat geogràfica Iniciatives econòmiquesde treballadors que tenen èxit de perso-

nes/grups de la comunitat

24

Respecte a l’eficàciadel capital social, cal

comptar tant amblligams forts dins de

la comunitat, comamb xarxes febles i

allunyades

En la mesura que, amb el temps, va canviant la situació i el progréssocial dels membres d’una comunitat, també varia el càlcul òptim delscostos i beneficis associats a les combinacions particulars de «vinclesd’unió» i «ponts». Molts microempresaris que, per exemple, al princi-pi depenen dels familiars o amics més propers per obtenir préstecs osuport, a mesura que creix el seu negoci necessiten accedir a mercatso a recursos financers més amplis.

M. Granovetter (1995) afirma que el desenvolupament econòmic esprodueix mitjançant un mecanisme que permet als individus aprofitarels beneficis que els dóna ser membres d’una comunitat més reduïda,però que també els permet adquirir destresa i recursos per participarde xarxes que superen les seves comunitats i participar així en el con-text econòmic general.

Així doncs, es fa evident que el repte que planteja la perspectiva dexarxes per a la formulació de polítiques en relació amb capital socialés identificar les condicions en les quals és possible aprofitar els múl-tiples aspectes positius del capital social constituït per vincles «d’u-nió», tot mantenint la seva integritat i, si fos necessari, eliminant elsaspectes negatius; i, a la vegada, ajudar a accedir a les institucions for-mals i a acumular capital social «pont».

2.8 Efectes del capital social

Beneficis del capital social

1. Facilita l’accés a fonts més extenses d’informació a un cost mésbaix.

2. Reforça el poder i la influència interna dels grups per assolir elsobjectius.

3. Desenvolupa la solidaritat mitjançant les normes socials fortes iredueix la necessitat de controls formals.

4. Compromís social cívic.

Tot sovint, les decisions dels agents econòmics són ineficients a causade la manca o de la debilitat de la informació de què disposen. Lesdeficiències dels mercats tenen a veure, en molts casos, amb la mancad’informació de qualitat. El capital social no elimina la incertesa delmercat, però facilita el coneixement sobre els altres agents i sobre elseu comportament. Així mateix, serveix com un mecanisme per asse-

25

El capital socialfacilita la coordinaciód’activitats

gurar que les expectatives de reciprocitat es compleixen. En conjunt,aquesta funció permet reduir els costos de transacció entre les parts.

El capital social facilita la coordinació d’activitats. Les activitats des-coordinades o els comportaments oportunistes per part dels agentseconòmics també contribueixen als fracassos en l’activitat econòmica.Això pot ocórrer com a resultat de la informació imperfecta, peròtambé, simplement, perquè els beneficis que s’obtenen de no complirels acords o una expectativa de conducta (una «norma») són més gransque la penalització esperada. Aquesta és la raó principal que explica,per exemple, el fracàs de molts projectes d’irrigació al Tercer Món:alguns pagesos podien desviar l’aigua en detriment dels altres pagesos,o no contribuïen prou al manteniment del cost, perquè no existien elsmitjans per imposar les contribucions equitatives.

Les diferents formes d’associació i cooperació redueixen el comporta-ment oportunista perquè creen i desenvolupen les interaccions repeti-des entre els individus, la qual cosa reforça la confiança. Els compor-taments oportunistes es produeixen quan un membre d’un grup sapque, si no compleix els deures o obligacions de reciprocitat, no hihaurà sancions. L’incentiu per associar-se o per cooperar, es basa enl’existència compartida de normes i valors entre els membres o lesparts d’una associació, que fan que qui no cooperi sigui sancionat, bémoralment, bé materialment.

Efectes negatius i riscos del capital social

Han estat identificades almenys quatre conseqüències negatives delcapital social:

a) L’exclusió dels outsiders

En la mesura que el capital social tendeix a crear i reforçar xarxes irelacions entre els mateixos membres (repetició de les relacions per tald’acumular confiança), es genera el perill que els no-membres d’a-questes xarxes quedin fora de determinades interaccions. Per tant, lesxarxes poden perdre recursos i oportunitats per raó de l’exclusió dedeterminades persones o institucions que serien valuoses per assolirdeterminats outputs.

b) Excessives exigències dels altres membres del grup i restriccions ala llibertat individual

La lògica de les xarxes tancades crea obligacions entre els seus mem-bres (aportacions i reciprocitat), la qual cosa limita la seva llibertat. Lesrestriccions generades per la pertinença a una xarxa, si bé produeixenbeneficis per als seus membres en termes de capital social, exigeixendeures i obligacions. La pertinença a xarxes massa tancades, que per-

26

Les diferents formesd’associació i

cooperació redueixenel comportament

oportunista

meten l’obtenció de beneficis per a tots els seus membres, a la vegadacrea restriccions per a la iniciativa individual i la presa de riscos perpart dels individus. La responsabilitat individual és substituïda per laresponsabilitat del grup.

c) El perill d’inèrcia i de reducció dels fluxos de noves idees a causade les relacions tancades

Les xarxes i els grups basats en les normes de reciprocitat i confiançai, per tant, estructurats entorn de la repetició de les interaccions entreels mateixos membres no són proclius o receptius a l’entrada de nousmembres. Per això, la diferenciació entre xarxes tancades i xarxesobertes o entre vincles forts i vincles febles, esdevé cabdal per com-prendre els resultats i els beneficis del capital social.

d) Associacions delictives

Per la mateixa raó que les xarxes i les normes poden produir beneficispositius per als seus membres en termes de progrés, benestar i rique-sa, el capital social pot ser, també, un recurs per crear associacions ixarxes amb finalitats negatives. L’exemple més evident són les associa-cions mafioses. La màfia, per definició, és una associació amb vinclesforts de confiança i de reciprocitat entre els seus membres.

2.9 Manifestacions del capital social

El capital social té diferents manifestacions i s’expressa en quatre for-mes bàsiques:

1. Capital social interpersonal o individual

Es manifesta, principalment, en les relacions informals basades en laconfiança i en la reciprocitat que té una persona amb altres persones.El capital social individual és el crèdit que ha acumulat la persona enla forma de reciprocitat difusa que pot reclamar en moments de neces-sitats a altres persones per a les quals ha fet, directament o indirecta-ment, favors o serveis. Aquest recurs no resideix en la persona matei-xa, sinó en les relacions entre les persones.

2. El capital social de grup

És una extensió de l’anterior quan es creen molts vincles en un grupcara a cara. Tots es coneixen, tots són amics, i hi ha un grau elevat detancament dins de la xarxa. Les relacions són denses i conformen ungrup que pot funcionar com un equip. Es tracta de persones que tenenconfiança entre elles i diverses relacions de reciprocitat i compromís.

27

El capital socialindividual no resideixen la personamateixa, sinó en lesrelacions entre elles

El capital social de grup es pot entendre com una forma simple decapital social col·lectiu i, també, com una ampliació del capital socialindividual. Opera, principalment, basat en la reciprocitat individualentre els membres del grup.

3. Capital social comunitari

El capital social comunitari està constituït per les estructures que con-formen les institucions de cooperació en grup. Es configura a partir desistemes complexos. La comunitat és una activitat coordinada amb unpropòsit comú, autogovern, estructura cultural i sentit d’identitat. Enl’àmbit comunitari, les institucions socioculturals, com per exempleuna associació de veïns, funcionen quan disposen de capital social.

4. Capital social pont

Es tracta dels vincles que donen accés a persones i a institucions allu-nyades, tant horitzontalment com verticalment, és a dir, de vincles queestan més enllà dels pròxims, familiars o coneguts, per exemple, ambactors amb major poder. El capital social pont dóna accés a altres for-mes de recursos econòmics i polítics que són escassos a l’interior d’unacomunitat. Una de les formes més importants del capital social pont estroba en la relació entre les comunitats i l’Estat central.

5. Capital social de la societat

La primera matèria del capital social existeix a totes les cultures, a totesles societats del món. A totes hi ha l’habilitat de treballar en equip, l’a-juda mútua basada en una identitat compartida, etc. Alguns autors hancentrat la seva anàlisi en l’àmbit nacional o societari i han analitzat lesvirtuts o les debilitats de les cultures nacionals com a sistemes norma-tius integradors, o les tradicions dels països que basen la cooperació apartir dels vincles familiars o aquells on tenen una major importànciaels vincles de confiança i reciprocitat en l’àmbit comunitari.

28

La primera matèriadel capital social

existeix a totes lescultures, a totes hi ha

l’habilitat detreballar en equip

3. COM MESURAR EL CAPITAL SOCIAL

El problema de la mesura del capital social és que, a diferènciad’altres formes de capital, com ara el físic, no és fàcil mesurar-ne lamagnitud. Es tracta de recursos lligats a l’existència de xarxes queno es poden mesurar fàcilment. Els indicadors directes de mesurade capital social estan relacionats amb els seus componentsprincipals: xarxes, confiança i reciprocitat. Així doncs, per exempleel compromís cívic és un indicador de xarxes socials, o la disposicióa confiar en els altres és un indicador de la norma de confiança

En termes de mesura, la definició del capital social com un recurs pera l’acció fa necessari distingir entre la mesura del capital social i lamesura dels seus resultats, beneficis o outputs. Cal reconèixer que lacomprensió i mesura d’un procés social s’ha de diferenciar de les con-seqüències dels mateixos processos. Per tant, no podem confondre ladefinició del capital social amb els béns i serveis que produeix.

La mesura del capital social és considerablement complicada, perquèla majoria d’estudis han utilitzat per a la mesura els outputs generatspel capital social com a indicadors del mateix capital social existent.Així doncs, la mesura d’una norma de confiança és diferent dels resul-tats, en termes de comportaments que són fruit de l’existència d’a-questa norma.

Els indicadors utilitzats en les investigacions de mesura del capitalsocial es poden classificar en directes i indirectes, o en pròxims i allu-nyats. Els indicadors directes són, de fet, resultats de capital socialrelacionats amb els seus components principals: xarxes, confiança ireciprocitat. Els indicadors indirectes o allunyats són els que no estandirectament vinculats als components essencials del capital social; perexemple: índex de delinqüència, taxes de divorci, creixement de l’o-cupació, participació en el sistema educatiu, etc. Són indicadors quepoden tenir una relació feble amb l’existència de capital social.

Una vegada definit el capital social com les xarxes caracteritzades pernormes de confiança i de reciprocitat, cal identificar l’estructura de lesrelacions socials entre els actors o individus, així com els mitjans permesurar la qualitat i la intensitat d’aquestes relacions.

Cal identificar l’estructura de les relacions socials (per exemple, lanaturalesa de les relacions entre dues persones), com també el seu con-tingut (per exemple, el flux de béns i serveis entre les persones i lesnormes que governen aquests fluxos). L’anàlisi de xarxes és apropiadaen aquest cas, en la mesura que se centra en els contactes, els vincles,les connexions, les relacions grupals i les trobades, que relacionen unactor amb un altre, i per tant l’anàlisi no es redueix a les propietats oatributs dels agents individuals. Les xarxes són elements estructurals

29

Els contingutsde les xarxes esrefereixen a lesnormes de confiançai de reciprocitat queoperen dinsd’aquestesestructures

del capital social. Els continguts d’aquestes xarxes, en termes de capi-tal social, es refereixen a les normes de confiança i de reciprocitat queoperen dins d’aquestes estructures.

A la taula 2 es presenten els components mesurables del capital social.Identifica les xarxes, la confiança i la reciprocitat com a dimensionsclau. La taula també presenta una tipologia de característiques de lesxarxes, que poden influir en la naturalesa i l’extensió del capital socialdins d’una determinada xarxa.

Taula 2. Dimensions clau del capital social i les seves característiques.Elaboració pròpia

Estructura de les relacions socials: Qualitat de les relacions socials:xarxes normes

Tipus Normes de confiançaInformal-formal Confiança social

Familiar / personalDimensió / capacitat Generalitzada

Limitada-extensa Confiança cívica / institucional

Estructural Normes de reciprocitatOberta-tancada En espècie o mitjançant substituts

Densa-difusa Directa o indirectaHomogènia-heterogènia Immediata-retardada

RelacionalVertical-horitzontal

Tot identificant aquests components, i a través dels indicadors i pre-guntes que es poden mesurar, mitjançant l’ús d’enquestes, es demostraque el capital social és un concepte multidimensional. Vegem mésdetalladament cadascun d’aquests components.

30

3.1 Estructura de les relacions socials: les xarxes

Tipologia de xarxes

Cal distingir entre les xarxes formals i les xarxes informals. Els vinclesinformals inclouen tots els que s’estableixen entre familiars, amics iveïns, mentre que els vincles formals són els que sorgeixen a les asso-ciacions i similars.

Entre les xarxes informals, la primera distinció és entre vincles de lafamília a la llar i vincles més enllà de la llar. Les comunitats d’interès,més enllà dels vincles familiars, inclouen les relacions d’amistat, ambfamiliars que resideixen en altres llocs i altres relacions estretes, comles relacions entre veïns.

Les xarxes formals de relacions tenen a veure amb els àmbits conegutscom a cívics o institucionals. Inclouen les relacions associatives engrups formalment constituïts, com també activitats no grupals com aral’acció política.

1. La família dins de la llar

La llar familiar és un lloc on operen relacions socials caracteritzadesper normes de confiança i reciprocitat. Els estudis sobre el capitalsocial dins de la llar familiar se centren en els impactes del capitalsocial en la família, i tot sovint en el creixement i el benestar dels fills.

James Coleman va analitzar el paper del capital social en la creació decapital humà, tot estudiant les relacions entre pares i fills, i mesurantla presència física dels adults a la llar i l’atenció prestada pels adults alsfills com a indicadors empírics d’aquestes relacions. No interessensolament les relacions quantitatives, sinó que s’inclouen dimensionsqualitatives de les relacions entre pares i fills; per exemple, el controldels pares sobre els deures escolars dels fills, l’atenció a les seves neces-sitats, la participació en les activitats de l’escola, etc.

Per mesurar el capital social familiar, també s’han d’incorporar altresparàmetres de relacions entre pares i fills, referits a la cooperació entreels membres de la família per realitzar les tasques domèstiques, l’ajudamútua per abordar problemes personals, les converses familiars, lesdemostracions d’afecte i els sentiments de proximitat.

Indicadors de mesura:

– Presència física dels adults a la llar– Atenció prestada als fills: control dels deures escolars, participació

en activitats de l’escola, etc.– Cooperació en les feines domèstiques

31

Per mesurar laintensitat de lesrelacions de veïnatge,podem preguntar:quines personesconeix personalmentd’entre els veïns delbarri?

Els estudis sobre elcapital social dins dela llar familiar secentren tot sovint enel creixement i elbenestar dels fills

– Ajuda mútua per abordar problemes personals– Demostració d’afecte i converses familiars

2. La família més enllà de la llar

Les xarxes de famílies que resideixen més enllà de la llar es podenmesurar a través dels estocs i de la inversió en capital social.


L’estoc de tempsSuposem que hi ha una emergència a casa nostra. Recorrerem a unfamiliar que visqui a prop perquè dediqui el seu temps a ajudar-nos?

L’estoc de diners Demanarem a un familiar que ens presti diners en cas d’una emergèn-cia?

La inversió en temps En els darrers cinc anys, ha donat ajuda a un familiar en una emergèn-cia, bo i dedicant-li molt del seu temps?

La inversió en dinersEn els darrers cinc anys, ha prestat diners a algun familiar en una situa-ció d’emergència?

Les preguntes anteriors ens informen de si les persones, més enllà dela llar, intercanvien favors amb familiars. Per això, hem de conèixer, amés, la dimensió, la proximitat i la intensitat de les xarxes familiarsmés enllà de la llar.

3. Amics i veïns

Per mesurar les xarxes i interaccions entre amics i entre veïns, podemutilitzar els indicadors següents:


– Relacions socials informalsSi durant el darrer any ha visitat o ha rebut visites d’amics.

– Relacions socials - activitats en els espais públicsSi durant el darrer any:

Ha anat a bars i restaurantsHa anat a clubs socialsHa anat al cinema o al teatreHa anat a una festa

32

Les xarxes defamílies que

resideixen més enllàde la llar es poden

mesurar a través delsestocs de la inversió

en capital social

– Relacions socials - activitats en grupSi durant el darrer any:

Ha fet esportsHa anat al gimnàsHa cantat o fet música en un grupS’ha involucrat en algun grup d’autoajuda o d’acció social

– Intensitat de les relacions de veïnatgeQuines persones coneix personalment d’entre els veïns del barri?

4. Relacions cíviques (activitats individuals)

Els estudis sobre capital social inclouen mesures de les relacionssocials no basades en grups.


– Participació cívica - activitats individualsSignar una peticióEscriure una carta a un regidor del seu municipiEntrevistar-se amb un regidorAcudir a un mítingEscriure una carta al director d’un periòdicAcudir a un ple municipal

– Treball voluntari individual (sense incloure-hi les accions a favor defamiliars)

Visitar una persona malaltaFer-li la compra a algúAjudar altres persones en neteges, reparacions o mudances Cura de nens (cangurs)Cercar un gos perdutAssessorar per emplenar un formulari o ajudara redactar una cartaAcompanyar un avi a l’hospitalCol·laborar amb la neteja de l’espai públic(tot recollint papers o escombraries)Alguna altra cosa feta per a algú del seu barri

5. Relacions associatives

La informació sobre la participació en associacions s’obté a partir del’estudi de la pertinença a entitats ciutadanes i preguntant a les perso-nes si pertanyen a associacions com ara sindicats, associacions profes-

33

En les associacionsbasades en el treball,cal analitzar l’entornlaboral, àmbit en elqual s’estableixenamistats i activitatsen grup

sionals, associacions de pares i mares, associacions de dones, grupsreligiosos, associacions culturals, partits polítics, associacions decomerciants o d’empresaris, grups cívics, ONG, associacions de veïns,etcètera.


– Pertinença a associacionsSindicatsAssociacions professionalsAssociacions de pares i maresAssociacions de donesGrups religiososAssociacions culturalsPartits políticsAssociacions de comerciants o d’empresarisGrups cívics i ONGAssociacions de veïns

Els qüestionaris haurien d’ampliar la informació sobre la qualitat d’a-questa pertinença, i preguntar per la freqüència i la intensitat d’aques-ta pertinença.

6. Associacions basades en el treball

Es tracta d’analitzar l’entorn laboral, i no les relacions laborals, com unàmbit en el qual s’estableixen amistats i activitats en grup. Aquestaspecte es pot investigar a partir de preguntes com ara:


– Les relacions i l’entorn laboralSe sent membre o part de la comunitat on es troba localitza-da l’empresa on treballa?Els seus companys de feina, són també amics seus?Se sent part d’un equip de treball?

– Recerca d’ocupacióSi està cercant feina, què fa?

Anar a l’oficina d’ocupacióPreguntar a la famíliaPreguntar als amicsCercar assessorament especialitzatContactar amb empresaris per preguntar si demanen treballa-dorsIntentar cercar feina en una altra ciutatNo ho sap

34

Els diferents tipusde capital social es

vinculen al tipus icaracterístiques de

les xarxes

7. Institucions

El grau de compliment dels individus i de les famílies amb les institu-cions públiques són indicadors de confiança. Aquí ens interessa mesu-rar les «xarxes institucionals» com a indicadors de la interacció delsciutadans amb una sèrie d’institucions. Per això convé preguntar a lespersones si, al llarg del darrer any, han contactat amb un funcionaripúblic (de l’ajuntament o d’altres institucions públiques) per resoldrealguna necessitat o problema relacionat amb el seu interès personal oamb el de la comunitat en conjunt.


– Interaccions amb les institucionsAl llarg del darrer any, ha contactat amb un funcionari públic?De quina institució pública es tractava: local, autonòmica o estatal?Hi ha contactat, per resoldre quin tipus de necessitat?Es tractava d’una necessitat individual, o bé de la comunitat?

Dimensió i capacitat de les xarxes

Una vegada identificada la tipologia de xarxes, algunes característiquesde les xarxes són de singular importància per mesurar el capital social.Cal distingir entre capital social de vincles (bonding) i capital socialpont (bridging) i de connexions (linking). El capital social de vinclesconsidera la confiança i la reciprocitat en xarxes tancades, i esdevéessencial per a la vida quotidiana. El capital social pont, en canvi, ésclau per accedir a recursos i oportunitats que es troben a diferents xar-xes. El capital social de connexions implica les relacions socials ambles autoritats i és utilitzat per captar recursos de poder.

Els diferents tipus de capital social es vinculen al tipus i característi-ques de les xarxes. Una d’aquestes característiques és la dimensió i lacapacitat d’una xarxa determinada. Les xarxes poden ser reduïdes oextenses quant a dimensió i capacitat, i poden implicar relacions desde l’àmbit de la llar familiar, del veïnatge o de la comunitat local, finsa les relacions globals i virtuals que operen a distància. Els individus iles famílies amb lligams socials abundants poden tenir accés a un estocampli de capital social, però això depèn de la naturalesa d’aquests lli-gams. Els que posseeixin pocs lligams socials, tindran sempre un accéslimitat o poques oportunitats d’invertir en capital social.

35

Una altra manera demesurar la dimensióde les xarxes socialsés investigar sobre lasubstància ocontingut de lesrelacions socials

Els qui posseeixinpocs lligams socialstindran sempre unaccés limitat o poquesoportunitats d’invertiren capital social


– L’extensió d’una xarxa personalDurant la darrera setmana, quin nombre de converses telefò-niques ha mantingut amb els seus amics?Amb quantes persones va parlar ahir?Durant el darrer cap de setmana, ha dinat o sopat amb perso-nes externes a la llar?

– El grau d’integració social i la disponibilitat de xarxes socials desuport:

On viuen la majoria dels seus familiars i amics?A la mateixa zona urbana o barriEn altres indrets de la ciutatEn altres ciutats de la mateixa regióEn altres regions del paísA l’estranger

Amb quina de les situacions següents se sent identificat?Conec la majoria de la gent que viu al meu barriConec molta gent que viu al meu barriConec poques persones que viuen al meu barriNo conec ningú al meu barri

Amb aquestes preguntes haurem recollit informació sobre la proximi-tat amb amics i familiars. Però aquesta informació ens diu poca cosa ores sobre quines d’aquestes relacions es caracteritzen per la presènciade normes de confiança i de reciprocitat.

Una altra manera de mesurar la dimensió de les xarxes socials és inves-tigar sobre la substància o contingut de les relacions socials. És a dir,en quina mesura l’estoc de capital social permet satisfer necessitats.

– Estoc de capital social disponible

Com aconsegueix les coses que necessita, com, per exemple,trobar un cangur, una escola per als fils, un préstec de dinerso altres coses?Com cerca feina si en necessita una?A on recorreria si es veiés implicat en un conflicte o en unproblema i necessités el suport d’una persona?

36

El grau en què lesxarxes són tancades

o obertes té granimportància

en la qualitatde les relacions

i en l’eficàciadels resultats

37

En l’àmbit de lacomunitat local, elsestudis de capitalsocial mesuren laparticipació delsveïns en la vida delbarri

Les relacionsverticals sónrellevants perentendre la confiançaen les autoritats

Xarxes locals i globals

Una altra dimensió de l’anàlisi i la mesura de les xarxes és l’àmbit deles relacions socials: a la llar familiar, al barri, a la ciutat i en altresdimensions geogràfiques.

Els estudis de capital social en l’àmbit de la comunitat local mesurenla participació dels veïns en la vida del barri, tot fent una comparacióde la participació en una ciutat amb la que es produeix en una altraciutat.


– Participació en la comunitat localParticipa en algun grup com a voluntari/a?Ha assistit a algun acte de la comunitat en els darrers sis mesos?És membre actiu d’alguna organització comunitària o d’algunclub?És directiu d’alguna organització de la comunitat?Durant els darrers tres anys, ha participat en algun projecte oactivitat comunitària, o hi ha col·laborat?

– Connexions veïnalsPot recórrer a l’ajuda de veïns quan ho necessita?Si necessita algú que tingui cura del seu fill petit durant una estona, pot recórrer a un veí?Ha visitat algun veí durant la darrera setmana?Quan va de compres, ho fa acompanyat d’amics o de veïns?Durant els darrers sis mesos, ha fet algun favor a un veí malalt?

– Comparació amb altres comunitats en termes de capital socialEn comparació d’altres comunitats locals, en quina mesura lagent d’aquest barri contribueix en temps i en diners en l’asso-liment d’objectius col·lectius o comuns?

– Connexió d’una persona amb el barri on viu i sentiment de perti-nença

Període de residència al barriRaons per triar aquest lloc per viureSi algú li pregunta on viu, què respon? Per què? Ha canviataquesta resposta al llarg del temps?En termes de «sentiment de pertinença», quina és la impor-tància que tenen els pares, els germans, el cònjuge, els fills, els amics, els companys de feina, els companys d’esports, declubs o associacions a les quals pertany, els comerços, els ser-veis públics, etcètera?

– Comprovació de les afirmacions següentsLes persones que viuen aquí, tendeixen a ajudar els seus veïnsAquest és un barri on la gent se sent unidaEs pot confiar en les persones que viuen aquíEn general, les persones del barri es troben

Xarxes tancades i obertes

El grau en què les xarxes són tancades o obertes té una gran impor-tància en la qualitat de les relacions que expressen i en l’eficàcia delsresultats assolits. Segons James Coleman: «La clausura de l’estructurasocial és important, no solament per l’existència de normes efectives,sinó també per l’existència d’altres formes de capital social com ara laformalitat, que permet la proliferació d’obligacions i expectatives. Laclausura crea formalitat en una estructura social».

Així doncs, analitzant les xarxes familiars dins de la llar, s’assumeixque tots els membres es coneixen entre si, i que una xarxa d’aquestanaturalesa és tancada i, per tant, potencialment eficaç en el desenvolu-pament d’una cultura de normes i sancions compartides.

En les xarxes no basades en relacions familiars, la classificació com axarxa tancada o xarxa oberta és més problemàtica. Ni en el cas degrups o associacions comunitàries petites i amb pocs membres, no potassumir-se que tots els membres es coneguin entre si.


– Coneixement personal dels membres de la xarxa

Xarxes denses i xarxes difuses

El grau de densitat d’una xarxa afecta l’habilitat de les persones en uncontext determinat per resoldre els problemes dels altres. En les xar-xes denses, les relacions són múltiples i les persones estan vinculades adiversos contextos. Els companys de feina, per exemple, també podenser membres d’un club social. Per tant, els recursos d’una relaciópoden ser útils per ser utilitzats en una altra relació. En aquest cas, ésimportant preguntar a les persones sobre les seves diverses xarxes i enquina mesura utilitzen les relacions per a propòsits diferents i si lesrelacions iniciades amb determinats propòsits han anat canviant ambel temps cap a un altre propòsit.

Es tracta d’investigar les connexions en xarxes entre els grups a lesquals una persona pertany i la importància que aquesta persona dónaa les múltiples connexions.

38

Les relacionshoritzontals són

rellevants percomprendre la

confiança en lasocietat civil


– Pertinença a diferents xarxes– Beneficis obtinguts de cada relació– Canvis produïts en les relacions

Xarxes homogènies i heterogènies

L’heterogeneïtat dels grups o dels membres d’una xarxa influeix en elgrau de confiança dins de les xarxes, grau en el qual la confiança en elsfamiliars es trasllada a la confiança generalitzada en els estranys, i elgrau en què les normes dins de la xarxa es comparteixen.

De totes maneres, l’efecte de l’heterogeneïtat en el capital social esmanté obert.


– Grau d’heterogeneïtat de la xarxaLa majoria dels membres de la xarxa pertanyen a la mateixafamília?La majoria dels membres de la xarxa pertanyen a la mateixareligió?La majoria dels membres de la xarxa són del mateix gènere?La majoria dels membres de la xarxa tenen les mateixes ideespolítiques?La majoria dels membres de la xarxa tenen la mateixa ocupa-ció?La majoria dels membres de la xarxa són del mateix grup d’e-dat?La majoria dels membres de la xarxa tenen el mateix nivelleducatiu?

– Heterogeneïtat de les xarxes i el seu impacte en la cooperacióEn quin grau, diferències com ara les següents tendeixen adividir les persones en el seu barri o comunitat?

En educacióEn nivell de rendaEntre homes i donesEntre generacionsEntre creences religiosesEn afiliacions polítiquesEntre nouvinguts i residents anticsEntre diferents grups ètnics

39

El grau de densitatd’una xarxa afectal’habilitat de lespersones en uncontext determinatper resoldre elsproblemes d’altres

– Grau d’inclusió de la comunitatSi un estrany, algú diferent, es trasllada a viure al seucarrer, serà acceptat pels veïns?

Encara que les respostes a aquestes preguntes no asseguren una infor-mació precisa sobre l’homogeneïtat de xarxes particulars, ajuda adeterminar el grau de «confiança en els no-familiars» existent en lesconnexions socials del barri.

Xarxes de relacions horitzontals i verticals

Se suggereix que les relacions verticals (jeràrquiques) com les que hi haentre els ciutadans de peu i les persones amb autoritat (per exemple,la policia) són el tipus de relacions rellevants per entendre la confian-ça en les autoritats. D’altra banda, les relacions horitzontals (equitati-ves, democràtiques), com ara les que hi ha entre ciutadans d’igualjerarquia, són rellevants per comprendre la confiança en la societatcivil.

La mesura d’aquestes característiques de les xarxes, generalment, esbasa en preguntes sobre la presa de decisions dins de les xarxes o sobrela naturalesa de les normes d’obligació i compliment com a indicadorde les relacions verticals i horitzontals, sigui en les organitzacions for-mals, sigui en les xarxes informals.


– Interaccions amb les autoritatsGrau d’interacció amb:

El Govern centralL’AjuntamentL’EsglésiaLa PoliciaL’Agència TributàriaLa companyia telefònica Etc.

– Presa de decisions dins de la xarxa– Normes d’obligació i compliment dins de la xarxa

La mesura de les xarxes i de les seves característiques no és suficientper mesurar l’estoc de capital social. Aquesta mesura s’haurà de rela-cionar amb les normes amb les quals es governen les relacions socialsdins d’una xarxa determinada.

40

L’heterogeneïtat delsgrups o dels membres

d’una xarxainflueixen en els

graus de confiançadins de les xarxes

3.2 Qualitat de les relacions socials: les normes

Com ja s’ha definit abans, el capital social inclou components estruc-turals i relacionals.

Les normes de confiança i reciprocitat estan íntimament relacionadesentre si. La confiança és l’expectativa que hi ha en una comunitat decomportament regular, honest i cooperatiu, basat en normes comunesi compartides per part dels altres membres de la comunitat. Les nor-mes de reciprocitat generalitzada i les xarxes de compromís cívic esti-mulen la confiança social i la cooperació, perquè redueixen els incen-tius per a la defecció, redueixen la incertesa i creen models per a unacooperació futura.

En la mesura que el capital social inclou normes de confiança i de reci-procitat a través de diferents xarxes, és important identificar la mane-ra en què aquestes normes i les conductes associades es manifesten decara a poder mesurar-les.

Normes de confiança

S’identifiquen tres formes principals de confiança. La primera és laconfiança en els familiars. La segona és l’anomenada confiança gene-ralitzada. Aquest tipus de confiança s’estén als estranys, sobre la basede les expectatives de comportament o d’un sentiment de normescompartides. La tercera és la confiança cívica o institucional, que esrefereix a la confiança bàsica en les institucions formals de governan-ça, incloent-hi la confiança en la imparcialitat de la justícia, en la reso-lució de conflictes i en la fiabilitat de les institucions públiques.

La mesura de la confiança es fa mitjançant una combinació de mesurade les actituds, com també dels comportaments, que podrien ser elresultat de la norma de confiança.

Confiança entre els familiars i veïns coneguts


– Confiança social en les xarxes de veïnsSi és a càrrec d’un nen i necessita sortir un moment, demana-rà ajuda a un veí?

– Confiança més enllà dels intercanvis actualsConsiderant un cercle de persones properes a la família, quevostè coneix bé, a quantes persones faria un préstec equiva-lent al 5% del seu salari?

41

És importantidentificar la maneraen què les normes iles conductesassociades esmanifesten de cara apoder mesurar-les

– Comportaments cooperatius dins de la famíliaPer mesurar els comportaments cooperatius dins de les famílies, calinvestigar els aspectes següents:

La gestió dels conflictes familiarsLa tolerància i la flexibilitat en el tractament dels problemesMitjans coercitius per assolir els acords i la conformitatEstil per fer complir les regles i les obligacionsPercepcions sobre la justícia i la imparcialitat

Confiança generalitzada en els estranys

La mesura de confiança social generalitzada, diferenciada de la con-fiança social en els familiars, la va desenvolupar Robert Putnam, queva analitzar la confiança en la societat americana, globalment parlant.Aquesta anàlisi es va basar en els ítems següents:


– Confiança en la societatParlant en general, diria que es pot confiar en la gent, o quecal tenir molta cura en les relacions amb la gent?Parlant en general, creu que es pot confiar en la gent que viua la localitat?Parlant en general, creu que es pot confiar en els catalans?Parlant en general, creu que s’ha de tenir molta cura en lesrelacions amb la gent del barri?Diria que confia en molta gent? Per què? (diferenciant entrela confiança en coneguts i la confiança en figures públiques)De quina manera decideix en qui confia i en qui no confia? En general, està d’acord amb les afirmacions següents?

Molta gent del barri és, bàsicament, honesta i es potconfiar en ellaEls veïns del barri són persones de més confiança qued’altresEn aquest barri, ha d’anar alerta amb les persones quees volen aprofitar de vostèSi perd alguna pertinença al barri, pensa que el qui latrobi, la hi retornarà

– Sentiments de seguretat i de confiançaSe sent segur caminant a la nit pel barri?Està d’acord que es pot confiar en la gent?El seu barri té fama de ser un lloc segur?

42

S’identifiquen tresformes principals

de confiança:en els familiars, lageneralitzada i als

estranys

– Tolerància a la diversitatPensa que la diversitat cultural fa que es visqui millor al barri?Gaudeix de viure entre persones amb diferents estils i proce-dències?

Confiança cívica en les institucions

Indicadors de mesura:– Confiança en un conjunt d’institucions, com ara:

L’EsglésiaEl sistema educatiuEl poder judicialEls mitjans de comunicacióEls sindicatsLa PoliciaEl ParlamentEl Govern centralEl Govern autonòmicL’AjuntamentEl sistema sanitariIberiaEl sistema financerLa companyia telefònicaCorreusEls serveis públicsLes forces armades

– Confiança que les institucions actuen en el nostre interèsEs pot confiar que les institucions següents actuen en el nos-tre interès: (sempre, molt sovint, a vegades, rarament, mai)La PoliciaL’AjuntamentEls partits políticsEls políticsEls funcionaris públicsEl Govern autonòmicEl Govern central

Normes de reciprocitat

La reciprocitat és el procés d’intercanvi dins d’una relació social. Lesrelacions de reciprocitat són governades per les normes, per la qualcosa les parts de l’intercanvi comprenen i assumeixen el contractesocial.

43

La mesura de laconfiança es famitjançant unacombinació demesura de lesactituds i delscomportaments


– Normes culturals en relació amb la reciprocitatAcord o desacord amb les afirmacions següents:

La gent del barri cerca fora els serveis de benestar i no s’im-plica gens amb els serveis del barri.Si un projecte comunitari no beneficia gens un veí, encara quebeneficiï d’altres, el primer veí contribuirà o donarà suport aaquest projecte.La gent sempre només està interessada en el seu propi benes-tar.Si tinc un problema, sempre hi haurà algú per ajudar-me.No paro atenció en les opinions dels altres veïns.Al barri, molta gent està disposada a ajudar-me en cas denecessitat.Em sento acceptat com a membre d’aquest barri.

– Valors d’un individu en relació amb la reciprocitatEstà d’acord que ajudant els altres s’ajuda vostè mateix a llargtermini?Amb quina freqüència presta coses i intercanvia favors ambels seus veïns?En el darrer any, amb quina freqüència vostè i el seu veí s’hanajudat mútuament en petites tasques, com, per exemple, repa-racions a la llar?En els darrers sis mesos, ha fet un favor a un veí malalt?

– Intercanvis intergeneracionals dins de la famíliaDóna suport emocional o consells al seu fill adult?Dóna suport financer, en el cas que el necessiti, al seu filladult?El seu fill adult li dóna suport emocional o qualsevol altretipus de suport?El seu fill adult li dóna suport financer en cas de necessitat?

- Intercanvis de reciprocitat entre els veïnsHa donat suport als seus veïns o amics durant el darrer any,com, per exemple:

Escoltar els seus problemesAjudar-los a cercar feinaPrestar-los llibres, discos, eines, etc.Vigilar-los la casa quan són foraAjudar-los en la compraTenir cura dels infants o dels avisAltresNo va caldre cap ajuda

Les mateixes preguntes cal posar-les a l’inrevés, és a dir, si els veïns oels amics ens van ajudar a nosaltres.

44

Les relacions dereciprocitat són

governades per lesnormes, per la qual

cosa les parts del’intercanvi

comprenen iassumeixen el

contracte social

Les darreres qüestions sobre intercanvis de reciprocitat tenen lloc dinsde les xarxes de proximitat (veïns, amics i familiars). Però els estudissobre la reciprocitat han d’incloure, a més dels intercanvis actuals, pre-guntes sobre expectatives d’intercanvis futurs, sobre els beneficis departicipar en una xarxa i sobre la motivació d’aquesta participació.

– Motivació per participar en una xarxaTenint en compte els grups i les associacions en les quals par-ticipa, quines són les raons de la seva implicació? Algunes de les raons que altres persones han mencionat sónles següents:

Perquè gaudeixo participant en aquesta activitatVull retornar alguna cosa a la comunitatEm sento sol i desitjo col·laborar amb altres personesCoincidència i connexions inesperadesHe estat forçat a fer-ho

Tenint en compte totes les connexions que té amb les perso-nes (família, amics, veïns, associacions, etc.), quins són elsbeneficis que en treu? Algunes de les raons que han donat altres persones són:

Un sentiment de solidaritat i de seguretatAssolir resultats per a la comunitatCobrir necessitats materialsFer amistatsDonar sentit a la vidaCompartir amb la gent interessos similars

– Comportaments no recíprocsCal mesurar la manca de reciprocitat a través de les actituds icomportaments no recíprocs. Cal preguntar si el no-respectea una norma de reciprocitat pot ser justificada o no. Perexemple:

Obtenir beneficis dels serveis públics quan no s’hi tédretNo pagar el bitllet de l’autobúsNo pagar els impostos (si se’n té l’oportunitat)No retornar uns diners trobats al carrerNo donar el comunicat quan hem provocat un des-perfecte en un vehicle aparcat

– Insatisfaccions o desavantatges de les aportacions voluntàriesHi pot haver desavantatges i insatisfaccions en el treball asso-ciatiu o voluntari. Alguna vegada ha sentit:

Que no li preguntin sobre el tipus de tasques que vol-dria ferQue representa molta dedicació de tempsQue la seva aportació no és valorada o desitjadaQue s’espera massa dedicació per part sevaQue comporta una pèrdua de diners

45

Cal mesurar lamanca de reciprocitata través de lesactituds icomportaments norecíprocs

4. BIBLIOGRAFIA

ADLER, PAUL. «The Good, the Bad and the Ugly». A: Knowledge andSocial Capital. Butterworth-Heinemann, 2000.

AXELROD. R. La evolución de la cooperación. Madrid: Alianza, 1988.

BARON, STEPHEN; FIELD, John. Social Capital: Critical perspectives.Oxford: University Press, UK, 2000; Ed. Routledge, 2002.

COLEMAN, JAMES. «Social Capital in the creation of Human Capital».A: Knowledge and Social Capital. Butterworth-Heinemann, 2000.

COLLIER, PAUL. «Social Capital and Poverty». Social Capital InitiativeWorking Paper, núm. 4, nov. 1998. World Bank.

DAGASPUTA, P.; SERAGELDIN, I. Social Capital: A multifaceted perspecti-ve. Washington DC: World Bank, 2000.

DURSTON, JOHN. ¿Qué es capital social comunitario? División de Des-arrollo Social. CEPAL, 2000 (Serie Políticas Sociales, 38).

— «Capital social, parte del problema, parte de la solución». Confe-rència «Capital social y reducción de la pobreza». Santiago de Chile:setembre de 2001.

EDWARDS, MICHAEL. Enthusiasts, Tacticians and Sceptics: The WorldBank, Civil Society and Social Capital [en línia]www.worldbank.org/poverti/scapital/library/papers.htm, 1999.

FALK, IAN; HARRISON, LESTLEI. Indicators of Social Capital. Social Capi-tal as the product of local interactive learning processes. DiscussionPaper Series, setembre de 1998. Center for Research and Learning infRegional Australia.

FINE, BEN. Social Capital versus Social Theory. Londres: Routledge,2001.

FUKUYAMA, FRANCIS. «Social capital and development: The comingagenda». Conferència «Capital social y reducción de la pobreza». San-tiago de Chile, setembre de 2001.

— Trust (Confiança). Barcelona: Ediciones B, 1998.

GRANOVETTER, M. «The strength of weak ties». American Journal ofSociology, núm. 78. 1973.

GROTAERT, CHRISTIAN. «Social Capital: The Missing Link». WorkingPaper, núm. 3, abril 1998. World Bank.

47

KLINSBERG, BERNARDO. «Capital social y cultura, claves esenciales deldesarrollo». Revista de la CEPAL, núm. 69, desembre 1999.

LECHNER, NORBERT. «Desafíos de un desarrollo humano: Individuali-zación y capital social». Instituciones y Desarrollo, núm. 7, novembre2000. <www.iigov.org>.

NARAYAN, DEEPA. «Bonds and Bridges. Social Capital and Poverty».Working Paper, juliol 1999. World Bank.

NORTH, D.C. Institutions, Institutional Change and Economic Perfor-mance. Cambridge: Cambridge University Press, 1998.

PORTES, ALEJANDRO. «Social capital: its origins and applications inModern Sociology». A: Knowledge and Social Capital. Butterworth-Heinemann, 2000.

PORTES, A.; LANDOLT, P. «The Downside of Social Capital». The Ame-rican Prospect, 26, 1996. <www.epn.org/prospect/26/26-cnt2>.

PUTNAM, ROBERT. «The strange disappearance of Civic America». TheAmerican Prospect, 1999.<www.prospect.org/archives/24/24 putn.html>.

— Making democracy work: Civic traditions in modern Italy. Nova Jer-sey: Princeton University, 1994 [hi ha versió catalana].

— «The prosperous community. Social capital and public life». TheAmerican Prospect, núm. 13, 1993.

— «Bowling alone: America’s declining social capital». Journal ofDemocracy, 6, 1 gener de 1995. [Versió castellana: Sólo en la bolera. Ed.Gutemberg].

WOOLCOCK, MICHAEL. «Social Capital and economic development:Toward a theoretical synthesis and policiy framework». Theory andSociety, núm. 27, abril 1998.

48

xarxa de municipis

Gabinet d’Estudis de la PresidènciaCentre per a la Innovació Local

6

El capital social:què és i com es mesura

Fernando Barreiro CavestanySoci-director de Territoris i Organitzacions

Gabinet d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 126,08008 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 [email protected]

w w w . d i b a . e s

· futur, aquesta situació crea una expectativa en A i una obligació per part de B. Aquesta...

Documents

Transcript of · futur, aquesta situació crea una expectativa en A i una obligació per part de B. Aquesta...