Article principal

Altres articles

Altres articles

Altres articles

Altres articles

Altres articles

������������� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � ! � " � # � $ % % & � � $ % " ! � � �

La Xarxa Natura 2000: l’aportació de Collserola

Relleu en la presidència del Consorci del Parc

Signatura del document final del Projecte Bici

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

Benvolgut senyors,

Fa uns dies vaig estar a la «Taula dels bis-bes» molt a prop de Centre d’formació delParc de Collserola. Em va fer molta gràciaveure un cartell on en altre temps hi havia unafoto que deia:

«Sr. Ramon Miralles, prohom de Sarriàexbatlle de la vila; propietari de Vil·la Joana,dispeser benefactor de mossèn Cinto [...].

Sra. Joana, esposa de Ramon Miralles.»Bé, estic segur que ni en el temps en que

és va fer la fotografia la Sra. Joana, era úni-cament la esposa del Sr. Ramon Miralles.

No es la meva intenció dir qui és qui, sinómirar de posar coneixement a una fotogra-fia exposada en públic. Evidentment, el Sr.Miralles va ser batlle de Sarrià durant moltsanys, i de ben segur que un bon batlle.

No vull parlar de l’origen de la figura delSr. Miralles, però el que sembla clar és que

una part del seu èxit va venir de la mà del seumatrimoni (al darrere d’un gran home sem-pre hi ha una gran dona), a banda de la qües-tió econòmica.

Els cognoms de l’esposa del Sr. Miralles, lasenyora Joana, eren Ferran Catarineu. Ferranera el cognom d’una família de pagesos pro-pietaris de Can Cuiàs, que en aquell tempsdisposava de residència a Sarrià.

Esteban Ferran era el germà gran de laJoana. Esteban va tenir un fill gran, enCayetano. Aquest és el meu avi, l’avi Tano.

Espero haver donat una mica més de calora una fotografia, alhora que estaria molt inte-ressat en saber-ne l’origen, com també el dela persona que la va documentar.

Rebi una cordial salutació,

Joan FerranSarrià 17 de novembre de 2005

collserol@consultes, opinions...Barcelona i la seva àrea metropolitana

tenen el privilegi de gaudir d’una diver-sitat geogràfica que les fa veritable-ment atractives, i la seva joia principalés el Parc de Collserola, l’autènticpulmó verd del continu urbà que con-forma la ciutat metropolitana.

Collserola forma un veritable mosaic ecològic, amb paisatgesque van des del bosc mediterrani fins als espais agrícoles, iamb una biodiversitat inusual en un espai tan proper a unagran ciutat. Tot plegat conforma un patrimoni natural quetenim l’obligació de preservar.

El Consorci del Parc de Collserola no busca només manteniraquest paisatge; vol anar més enllà i fer-lo créixer. És un deuteque tenim amb el nostre entorn.

Sovint els humans destruïm espais ecològics naturals, peròtenim l’oportunitat de reconstruir-los i de recuperar-los. Aixòés el que estem fent al Parc de Collserola, i el que ha permèsfer-lo créixer els darrers anys un centenar d’hectàrees.

El parc ha de ser un repte de futur per a Barcelona. Ha de seruna mostra de la nostra qualitat com a ciutat i del nostre com-promís amb la sostenibilitat. Collserola ens ofereix l’oportu-nitat de no deixar-nos dur per una inèrcia històrica de des-trucció del nostre entorn més immediat. Ben al contrari, hemde reconstruir i regenerar tot aquest patrimoni ecològic mit-jançant un diàleg entre la ciutat i l’espai natural.

El Consorci del Parc de Collserola enceta una nova etapa enla qual volem incrementar la coherència ecològica de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, la capacitat de convivència entreuna estructura urbana extremadament contundent i el terri-tori on s’ubica. Aquí tenim una tremenda responsabilitat queafrontem amb il·lusió.

Joan ClosPresident del Consorci del Parc de Collserola

Benvolgut Sr. Joan Ferran,

La seva nota ens ha satisfet en extrem, ja queestablir contacte amb les persones que ens aju-den a completar la història és una de les ale-gries més grans que tenim.

La fotografia a la qual fa referència formapart del fons fotogràfic del Museu - CasaVerdaguer, a Vil·la Joana. És una fotografia de

Francès Estorch, i la va documentar la Mari CruzMartín, que va ser conservadora en cap delmuseu de l’any 2001 al juny de 2005.

Així doncs, a partir d’ara podrem ampliar ladocumentació d’aquesta imatge i donar-li mésllum.

Ben cordialment,

Consell redactor del Butlletí del Parc de Collserola

1. SR. RAMON MIRALLES, PROHOM DE SARRIÀ, EXBATLLE DE LA VILA, PRO-

PIETARI DE VIL·LA JOANA, DISPESER BENEFACTOR DE MOSSÈN CINTO.

2. SRA. JOANA FERRAN CATARINEU, ESPOSA DE RAMON MIRALLES.

3. SRA. EMPAR DURÀN, DE LA FAMÍLIA QUE ACOLLÍ MOSSÈN CINTO ELS

DARRERS ANYS DE LA SEVA VIDA.

4. DR. ROURE, METGE DE CAPÇALERA I AMIC DE MOSSÈN CINTO.

5. SR. JOSEP MOMBRÚ, GENDRE DELS SENYORS MIRALLES.

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6 3

Dins del terme popular molsa s’inclouen, des d’un punt devista científic, tres grups d’organismes: les molses, les hepàti-ques i els antocerotes, que constitueixen la divisió Briòfits.

Aquests organismes de petita mida tenen una gran capacitat per colonitzar els més

diversos ambients. A la serra de Collserola els podem trobar en ambients ombrí-

vols i humits: sobre els sòls dels boscos, a les vores de rierols, dins de l’aigua o a

les fonts, a les superfícies i a les escletxes de roques i epífits, o sobre troncs d’ar-

bres. Però també els trobem en ambients secs i àrids: sobre roques i sòls desco-

berts o sobre murs i teulades.

Sota la seva aparença senzilla, desenvolupen formes i estratègies molt diverses per

captar, retenir i fer el transport de l’aigua. Entre els briòfits que viuen en llocs humits,

abunden les formes en catifes més o menys denses o les formes erectes grans amb

fulletes o branques planes i extenses. Entre els que viuen en llocs més secs, s’hi tro-

ben formes erectes de pocs mil·límetres d’alçada, a vegades de creixement en coi-

xinet; amb petites fulletes que solen enrotllar-se sobre la tigeta en períodes secs o

amb fortes papil·les sobre la paret de les seves cèl·lules o amb pèls hialins que for-

men una capa protectora; també són freqüents els briòfits efímers, de vida curta,

que es desenvolupen aprofitant les pluges de primavera i tardor.

Els briòfits depenen de la humitat ambiental.Absorbeixen aigua per tota la seva

superfície quan la tenen disponible, però la perden amb la mateixa rapidesa quan

hi ha un dèficit hídric, i roma-

nen en estat latent fins que

les condicions ambientals tor-

nen a ser idònies. Aleshores

recuperen les seves activitats

vitals.

Tot i la seva diversitat i el fet

de trobar-los tan a prop, els

briòfits no acostumen a des-

pertar un gran interès per

part de l’home, i en general

passen desapercebuts, encara que, en algunes ocasions, poden adquirir un cert pro-

tagonisme, com passa en aquestes dates nadalenques.

Però les molses són molt més que un ornament nadalenc, perquè, amb tota la resta

de briòfits, tenen un paper molt important en els ecosistemes on es desenvolupen.

Precisament per la facilitat que tenen per captar l’aigua ambiental, contribueixen

a retenir-la dins de l’ecosistema, participen en el cicle del carboni, i són l’hàbitat i

refugi de petits animals que viuen en el sòl. També contribueixen a la contenció i

protecció del sòl.

En molts ambients: escletxes i replans de roques, talussos..., són plantes pioneres

que contribueixen a la formació d’un sòl.

D’altra banda, molts briòfits són bons bioindicadors ambientals, com Cryphaea

heteromalla, molsa epífita que viu en branques d’alzines i caducifolis, sempre en

llocs molt humits i ombrívols, i molt sensible a la contaminació atmosfèrica. El fet

de trobar-la en determinades zones de Collserola, encara que sigui amb poc reco-

briment, ens indica la bona qualitat de l’aire de l’indret.

Isabel Álvaro

Departament de Biologia Vegetal. Unitat Botànica

Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

Coneixem les molses?

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A4

La recerca i gestió sobre els mamífers del Parc en les jornadesde la SECEM. El seguiment dels atropellaments

Tal com destacàvem ja en el número anterior, la cam-

panya de prevenció d’incendis d’enguany es va ini-

ciar amb una forta sequera i un dels mesos de juny

més càlids de les darreres dècades. A principis de

juliol ja es comptabilitzaven un nombre d’incendis

i una superfície cremada molt superior a la mitjana.

En aquest context, uns quants ajuntaments de l’àm-

bit del Parc de Collserola van promoure mesures pre-

ventives de caràcter extraordinari, com el tancament

a l’accés rodat dels camins de lliure circulació del

Parc i la prohibició de la utilització de barbacoes dins

les àrees de lleure, encara que complissin la nor-mativa vigent.

Concretament, a partir del 20 de juliol es van clau-surar l’ús de les barbacoes de la Salut, de Sant Feliu;de l’àrea de Can Coll, a Cerdanyola; de Santa Creud’Olorda i dels berenadors del Pantà i de les Planes,a Barcelona, i de Castellciuró, a Molins de Rei.

Els ajuntaments del Papiol i Sant Cugat, i l’EntitatMunicipal Descentralitzada de Valldoreix i Molinsde Rei van demanar al Parc de Collserola el tanca-ment dels camins no veïnals d’accés a la zona fores-

tal del Parc. Amb aquesta mesura, tota la zona dela serra d’en Rabassa i la serra de Can Julià, varomandre tancada a l’accés rodat, fins a principisde setembre.

Aquestes mesures extraordinàries van ser, en gene-ral, ben compreses per la població, que estava prousensibilitzada per la greu situació a la qual ens està-vem enfrontant.

Tal com ja es va comentar, el balanç final de la cam-panya ha estat prou satisfactori, amb uns mesos d’a-gost i setembre anormalment tranquils.

Avaluant la darrera campanya d’incendis: el recurs de les mesuresextraordinàries

Del 3 al 6 de desembre es van celebrar aValència les VII JJornadas dde lla SSECEM (SociedadEspañola para el Estudio y Conservación de losMamíferos) en les quals van participar més de400 persones i on es van presentar un total de222 comunicacions. Un tècnic del Parc va assis-tir-hi en representació del Consorci i és van apor-tar dues comunicacions científiques preparadesdes de l’Estació Biològica de Can Balasc.

Una comunicació oral: El estudio de los mamí-feros en relación a la gestión de áreas periur-banas. El caso de la Región Metropolitana deBarcelona (Francesc Llimona, Seán Cahill, AnnaTenés i Lluís Cabañeros), i una altra en formatde pòster: Atropellos de mamíferos en la red via-ria de un espacio natural en el Área Metro-

politana de Barcelona (Anna Tenés, Seán Cahill

& Francesc Llimona).

El treball sobre atropellaments consisteix en

l’anàlisi de 865 incidències recollides des de

1992 en la base de dades SIG-Fauna, de les

quals 487 corresponen a mamífers.

En aquest treball es relacionen les taxes d’atro-

pellaments amb el trànsit (IMD) i s’analitzen les

causes que comporten un major impacte per a

les espècies més afectades, com el senglar, l’e-

riçó, l’esquirol o el conill. També es va aprofitar

per presentar un nou recurs de recollida d’in-

formació sobre atropellaments mitjançant el web:

http://www.parccollserola.net/atropella-

ments.htm

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6 5

Obres als entorns del pantàA causa de la complexitat i l’alt cost del projecte, hem hagut de realitzar l’ade-

quació del pantà i els entorns en diferents fases. Això permetrà un millor assen-

tament en tots els sentits de cada una de les obres.

Estem a punt de finalitzar les següents intervencions:

• Rampa graonada formigonada d’accés al pantà

• Adequació del caminet perimetral

• Passera-mirador sobre la làmina d’aigua

• Petita passera d’accés a l’edifici del guarda

• Estabilització del talús del marge esquerre sota la presa

• Subministrament d’electricitat a l’edifici del guarda

D’altra banda, ja hem començat la

rehabilitació estructural de l’edifici del

guarda (construcció modernista de l’ar-

quitecte Roger Elies), i en menys de

tres mesos la podrem donar per fina-

litzada. Durant aquest període, els

accessos al pantà romandran tancats.

Reobertura del camí de Can Catà a Cerdanyola del Vallès. Acte inaugural un cop restaurat i després d’eliminar els residus d’amiant

El dia 20 de novembre l’alcalde de Cerdanyola, el Sr. Antoni Morral, va presidir

la inauguració del remodelat camí de can Catà, i el seu arranjament com a Porta

de Parc de Collserola. Amb aquest motiu, us fem arribar unes declaracions seves

en relació amb la seva percepció actual de l’ús públic a Collserola.

Quina és la seva percepció de la relació entre els ciutadans de Cerdanyola i el

Parc de Collserola en aquests moments?

Dues terceres parts del territori de Cerdanyola les ocupa el Parc de Collserola i això

és un privilegi per als seus ciutadans. Tot i estar immergits en la gran connurbació

de Barcelona, els ciutadans i les ciutadanes que tenim la sort de viure a l’entorn de

Collserola tenim l’oportunitat de gaudir d’un espai natural que som conscients que

cal respectar, valorar i conservar.Així ha estat històricament, i així crec que continua

sent avui en dia. Malgrat la gran presència humana al voltant del parc i la massifi-

cació que això representa, la ciutadania, en general, és conscient que aquest espai

és fràgil i que, per tant, perquè continuem gaudint-ne cal fer-lo servir amb cura.

Creu que el ciutadà de Cerdanyola accepta de grat l’aplicació de les normati-

ves que cal respectar per realitzar activitats de gaudi a Collserola, per tal de fer-

les compatibles amb la seva

conservació, com, per exem-

ple, el tancament a la circu-

lació rodada de la pista de

can Catà?

De fet, crec que, fins i tot

sense normativa explícita, la

ciutadania de Cerdanyola,

de manera general, entén

que del Parc es gaudeix tot caminant, fent esport, en bicicleta, passejant en

família. Torno a insistir que crec que això ha estat així històricament, i que mal-

grat l’inevitable increment del parc de vehicles i del trànsit rodat, el respecte

per l’espai natural és bastant generalitzat, precisament perquè som conscients

de la seva fragilitat. És per això que penso que no ha de causar cap daltabaix

l’aplicació de normatives que serveixin per fer compatible el gaudi de Collserola

amb la seva conservació. I el tancament al trànsit rodat no deixa de ser una

acció totalment comprensible.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6 B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

La Xarxa Natura 2000: L’aportació de Collserola

L’entrada d’Espanya en la Unió

Europea va comportar l’adapta-

ció del país a estàndards nor-

matius ambientals inèdits fins

aleshores. El capítol de conser-

vació del patrimoni natural es va

enriquir amb la creació d’una

xarxa ecològica europea ano-

menada Natura 2000, instaurada

amb la finalitat de procurar la

conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat d’Europa. La novetat més

destacable respecte a antecedents clàssics de conservació d’espais naturals, rau en

el fet que la selecció dels llocs considerats d’importància per a la Unió Europea es

realitza sobre la base de criteris científics objectius, defugint de raons d’oportuni-

tat política o d’índole social o econòmica.Això configura la xarxa com l’instrument

ambiental de major transcendència territorial emprés per la Unió, fonamentat, tot

això, en els principis europeus de prevalença de la dimensió ambiental sobre els

aspectes sectorials i en l’obligatòria integració de la variable ambiental en les polí-

tiques sectorials de la Unió i dels Estats que la conformen.

Natura 2000 és l’instrument que ha de garantir el manteniment dels hàbitats d’in-

terès existents dins el territori de la Unió Europea, en un estat de conservació favo-

rable, i els espais designats localment han de contribuir a la conservació d’aques-

tes mostres representatives per tal de constituir una xarxa a nivell continental.

Per això, el que resulta realment excepcional és que Collserola, un espai mitjà de

més de 8.000 hectàrees al bell mig d’una conurbació metropolitana, presenti hàbi-

tats naturals d’interès comunitari i aporti hàbitats per a espècies de les considera-

des d’interès per a la conservació de la biodiversitat; i, encara més, que aquests

espais es trobin hores d’ara en un estat de conservació favorable i estable, situa-

ció que cal garantir en un futur. És evident que això confirma el paper de Collserola

com a indicador de qualitat

ambiental en benefici de la

salut del conjunt de la ciu-

tadania de l’àrea metropo-

litana.

Però el fet que Collserola

compti amb raons científi-

ques i objectives per incor-

porar els valors que hi

conté a la Xarxa Natura

2000, no ens permet cap

mena de relaxació: la conservació de Collserola en aquest estat favorable no admet

cap treva i, pel que es desprèn de les Directives europees que configuren la nor-

mativa inspiradora de la Xarxa, seria irresponsable permetre que els hàbitats natu-

rals aportats i les àrees de distribució natural de les espècies a conservar, puguin

reduir-se o malmetre’s en un futur pels motius que sigui.Al cap i a la fi, l’aporta-

ció de Collserola a Natura 2000 es configura com una passa més en la llarga histò-

ria de la conservació d’aquest emblemàtic espai natural.

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6 7

Relleu en la presidència delConsorci del Parc de CollserolaEl proppassat 14 de desembre de 2005, és va reunir l’Assemblea General del

Consorci, l’òrgan executiu de jerarquia superior del Consorci, i celebrà dues ses-

sions: una d’ordinària i una altra d’extraordinària.

Pel que fa a l’ordinària, cal destacar dos dels punts tractats: d’una banda, s’a-

provà una moció de suport al projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya i,

d’una altra, el pressupost de l’entitat per a l’exercici de 2006, per un import

total, tant d’ingressos com de despeses, de 7.064.245 €.

El motiu de la sessió extraordinària ha estat l’aprovació del relleu institucional

en la presidència del Consorci. El Sr. Joan Clos i Matheu substitueix el Sr. Celestino

Corbacho Chaves en el càrrec durant els propers dos anys. D’aquesta manera,

es dóna compliment a la previsió dels Estatuts, en què s’afirma que la presidència

i la vicepresidència de la institució seràn ostentades alternativament per repre-

sentants de dues entitats consorciades: la Diputació de Barcelona i la

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6 7

Collserola guanya un nou espai detitularitat pública gràcies a CEMEX

Mitjançant escriptura de cessió gratuïta, l’empresa CEMEX, la fàbrica cimen-

tera de Sant Feliu de Llobregat va cedir el passat 14 de desembre 212.000 m²

de terreny a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de

Barcelona, situats a l’àmbit del Parc de Collserola.

El terreny cedit és, bàsicament, forestal i està situat al paratge de Santa Creu

d’Olorda, dins l’àmbit de protecció del Parc de Collserola. La gestió i admi-

nistració d’aquest terreny serà encomanada al Consorci del Parc de Collserola

i es dedicarà a fins públics mediambientals.

Joan Clos, alcalde de Barcelona i president de la Mancomunitat de Municipis

de l’AMB, i Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern i vicepresident execu-

tiu del Consorci del Parc de Collserola, han presidit l’acte de cessió dels terrenys,

que han signat Jaume Vendrell, gerent de la Mancomunitat de Municipis de

l’AMB, i el director general d’Assessoria Jurídica de CEMEX, Ángel Galán.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Retalls de toponímia: Collserola

Segons la informació de què es disposa, el nom es documenta l’any 988.Així i tot,

no és fins l’època moderna que s’estén el nom del coll a la serra.

Al llarg dels temps, el veiem escrit amb diferents grafies.Veiem, doncs, alguns exem-

ples:

A l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, vol IV, en el terme EROLA parla

del compost Coll-ss’erola, fent referència a la serra barcelonina del Tibidabo, i esmenta

que en la Geografia General de Catalunya (1916), en Francesc Carreras Candi hi

fa moltes referències, diu: «[...] des que el 1347 s’hi trobaren les abundoses deus

que proveïren d’aigua la ciutat: [...] subtus terram in canonibus a pede montane-

arum dde CCollis dde CCerola», C. Candi, p. 392.

Al segle XII, apareix als Usatges de Barcelona, concretament a l’usatge número

61: «et a collo dde iipsa EErola et de valle Vitraria» en llatí i «e de coll dde lla EErola e

de Vallvidrera» en versió catalana.

També trobem el terme en el Llibre de las Fonts, de l’any 1650, escrit per Francesc

Socies (mestre de cases i fonts), que diu: «...ahon ve tota la aygua de las minas de

las fonts son al peu de la MMontaña dde ccoll sserola [...]»

En el volum La Ciutat de Barcelona, de l’obra de Francesc Carreras Candi del 1916,

hi fa referència d’aquesta manera: «… Profundos torrentes descendiendo de la

Serra dde SSerola, rodeaban la pequeña iglesia de los santos Gervasio y Protasio y

arañando todo el término de punta a punta».

El mot COLLSEROLA és, etimològicament, la combinació de coll més la fusió de l’antic article sa i la paraula erola, que fa referència a un

clariana de conreu. El coll de l’erola devia ser molt important, ja que hi passava la ruta de Barcelona a Sant Cugat.

Tallers de Nadal al Parc de CollserolaEl 27 de novembre hem celebrat al CEA Can Coll, per tercer any consecutiu, els

Tallers de Nadal, enguany sota el lema «Preparem unes festes respectuoses i solidà-

ries». Més de 700 persones de totes les edats

han participat en les diferents activitats. Entre

d’altres coses, hem fet guarniments i jogui-

nes amb materials reciclats, hem llegit i escol-

tat contes d’arreu del món, hem après del

bosc a l’hivern mentre ens hi passejàvem, i

amb caixes de cartró hem construït un petit

poble, imatge ideal d’un pessebre d’arreu del

món.També hem agafat idees per fer regals

especials, solidaris o ecològics, i per emboli-

car-los de manera original amb materials reu-

tilitzats. Finalment, hem escrit els nostres

desigs i compromisos per avançar cap a un

món més just i sostenible.

Durant els mesos de desembre i gener, si veniu un diumenge a visitar can Coll

podreu veure tots els treballs realitzats. I al web del Parc trobareu un resum

fotogràfic de la jornada i els fulletons que es van dissenyar per a aquest dia: Regals

especials per a persones especials, Fem entre tots un Nadal més respectuós, Bon

Nadal, Recomanacions per passejar pel bosc a l’hivern i L’hivern al món.

El bon desenvolupament de la jornada ha estat possible gràcies a l’entusiasme i

dedicació de les artistes Montse Font, Maria José Piorno i Judith Themistangioglus,

i aquells voluntaris que hi van col·laborar.

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6 9

Signatura del document final del Projecte BiciAmb el convenciment que la participació és una eina més de gestió, el Consorciva iniciar, ara fa un any, un procés de treball relacionat amb l’ús de la bicicletaal Parc, conjuntament amb una àmplia representació de col·lectius implicats, tandirectament com indirecta, en el tema. La Plataforma cívica en defensa del Parc,el Centre Excursionista de Catalunya, la Federació de Ciclisme, el restaurant CanBorrell, la Federació d’AAVV de St. Cugat o la secció de BTT de la Guàrdia Urbana,han estat, juntament amb clubs ciclistes i tècnics dels ajuntaments, els partici-pants en el Projecte Bici.

Ha estat un treball intens i productiu que ha contemplat diferents aspectes: unaanàlisi de la situació actual de la bicicleta, l’elaboració de criteris d’ús ciclista alParc i un conjunt de 15 propostes que poden regular i millorar l’ús d’aquestaactivitat dins el Parc, tot plegat des de plantejaments respectuosos amb l’entornnatural. El passat 24 de novembre, 21 entitats i ajuntaments participants vansignar a la seu del Consorci el document que recull tota aquesta informació i elvan lliurar al director del Parc, el Sr. Marià Martí, per tal que el faci arribar als

òrgans de govern del Consorci amb la finalitat que aquesta anàlisi i propostessiguin preses en consideració en la gestió Parc de Collserola.

L’assistència de més de 40 persones, entre regidors dels municipis del Parc i elsrepresentants de les diferents entitats, va ser una demostració de l’alt grau departicipació, compromís i, sobretot, satisfacció dels membres que han participaten el Projecte. Agraïm, també, la presència d’alguns mitjans de comunicació comLa Vanguardia, El Punt, Cerdanyola al dia, i BTV.

Projecte México-Catalunya per al Bosque de la PrimaveraL’Área de Protección de Flora y Fauna Bosque de la Primavera (APFFBLP) és unespai natural de 30.500 ha a tocar de la conurbació de Guadalajara, de 6 milionsd’habitants, a l’ estat de Jalisco, Mèxic.

La gestió del Bosque de la Primavera recau en un comitè tècnic integrat perl’administració federal, els municipis, propietaris, universitats i organitzacionscivils, i compta des de l’any 1997 amb un òrgan de direcció executiva que admi-nistra l’espai i du a terme el «Programa de Manejo».

El 24 de setembre de 2004, elCentre de DesenvolupamentRural Integrat de Catalunya(CEDRICAT), en col·laboracióamb el Bosque de la Primavera,van establir un conveni de coo-peració amb l’objectiu de «gene-rar i optimitzar els recursos tèc-

nics i econòmics que contribueixin al desenvolupament rural de les poblacionsdel Bosque de la Primavera, amb criteris de sostenibilitat territorial i ambiental».

El Consorci del Parc de Collserola va ser convidat per aquests dos organismesa participar, el darrer mes d’octubre, en un intercanvi amb l’equip del Bosquede la Primavera, per tal de presentar i donar a conèixer el Parc de Collserola,que comparteix amb el Bosque el seu caràcter periurbà, i conèixer i assessorarels diferents projectes que volen posar en marxa els habitants de les diferentscomunitats de la zona.

Van ser dues setmanes de treball intens, recorrent el territori, analitzant dife-rents aspectes de la gestió, realitzant xerrades, impartint tallers formatius...

I una reeixida experiència d’intercanvi té continuïtat en un nou conveni de col·labo-ració signat entre el Parc de Collserola i la APFFBLP el dia 15 de desembre pertal d’abordar aspectes de prevenció dels incendis i d’educació ambiental.

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A10

Voluntaris més enllà del que toca

Sabem que els voluntaris, més enllà del compromís formal que tenen amb elParc, tenen un compromís de fons, intens, amb la natura, amb la mateixa serrai la seva conservació. Possiblement, si el parc no existís, molts d’ells estarien tre-ballant perquè fos una realitat, o, almenys, per conservar els valors naturals deCollserola.

D’aquest compromís de fons en tenim moltes mostres, des del voluntari que pelseu compte es dedica a fer el seguiment gràfic d’esdeveniments de la serra , finsals qui col·laboren amb altres entitats per divulgar o defensar Collserola. Donarcabuda a aquestes iniciatives, fent que reverteixin en la millora de l’organitza-ció, és també un dels reptes del programa voluntaris. L’article que hi adjuntemés fruit d’aquest plus d’interès i dedicació que alguns voluntaris mostren.Benvinguts siguin!!

De fita en fitaDurant les meves passejades com a voluntari de Collserola, he descobert algu-nes de les fites escampades per cruïlles, camins etc. que em recorden la mevainfantesa i primera joventut per aquestes contrades. Anant de passeig o a bere-nar prop d’alguna font, molt sovint podíem descansar al banc que tenien mol-tes d’aquestes fites.

L’origen exacte d’aquestes originals fites, de pedra i obra barrejades, va ser ladelimitació de les finques privades adquirides a particulars per l’Ajuntament deBarcelona a les primeries del segle XIX, per crear un parc municipal, tal comresa el mosaic blanc i blau que es conserva en algunes d’elles, encara que bas-tant deteriorat.

La intenció de crear aquest nucli verd, com a centre del creixement de poblacióde Barcelona i els altres municipis que envolten la serra de Vallvidrera i Tibidabo,es va reflectir, si mal no recordo, en la presentació de plànols i maquetes al Palaude Barcelona a Montjuïc, arran de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any(jo tenia, aleshores, 13 anys!)

Últimament, amb la col·laboració d’algun voluntari del meu grup, he reunit algu-nes fotografies d’aquestes fites. N’hi ha que mostren fites en bastant bon estaten què es poden veure i llegir els textos amb l’escut de Barcelona (llavors blaui blanc) D’Altres estan molt deteriorades, o malmeses per gent incívica.

Pensem que seria interessant d’inventariar el conjunt d’aquestes fites, que ensparlen de la història del Parc, i estudiar-ne la possible restauració.

Juli Bou

11

La Sindicatura de Greuges de Catalunyaposa de manifest la seva conformitat ambles obres realitzades al camí de Sant Medir

Formulada una queixa per un ciutadà a la Sindicatura de Greuges en relacióamb les obres executades al camí de Sant Adjutori a Sant Medir pel Consorcidel Parc de Collserola en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat, elSíndic de Greuges de Catalunya ha comunicat a aquest Consorci que, haventestudiat acuradament la documentació relativa a les citades obres, no ha obser-vat cap irregularitat, per la qual cosa clou definitivament la seva intervencióen aquest assumpte.

H I V E R N 2 0 0 5 - 0 6

Ja teniu una opció més a l’hora de triar regals per alsmés petits. El conte La rreineta ddel ppantà explica de maneradivertida la vida d’una de les granotes més emblemàtiques(Hyla meridionalis) de la important població d’amfibis que viu al pantà de Vallvidrera,i ho fa a tot color i amb il·lustracions magnífiques, les quals, per si soles, perme-ten un primer nivell de lectura per als qui encara no saben de lletres. Els diàlegsdels personatges i les explicacions a peu de pàgina són dues opcions més queamplien el ventall d’edats al qual es dirigeix. Aquest conte és un dels materialsque s’han elaborat per facilitar la comprensió d’aquest espai i fomentar la sensi-bilització envers el valor dels ambients aquàtics. És un projecte en què el Consorciha col·laborat amb el Districte Sarrià-Sant Gervasi, la Direcció d’Educació Ambientali Participació de l’Ajuntament de Barcelona i la Societat Catalana d’Herpetologia.

La reineta del pantà, un nou llibre per a la mainada

El passat 20 de desembre va tenir lloc a la seu del Consorci la darrera sessió del'any del Consell Consultiu del Parc.

El calendari d'edició d'aquest número no ha permès incloure la crònica de la ses-sió en aquestes mateixes pàgines. Tanmateix, la podreu consultar al web del Parc.L'accés directe és:

http://www.ParcCollserola.net/ConsellConsultiu.htm

Darrera hora: Reunió del Consell Consultiudel Parc

Del 16 al 18 de novembre va tenir lloc a Olot (Garrotxa) i a Arbúcies (la Selva)el IV Seminari de Centres de Documentació d’Espais Naturals Protegits i MediAmbient de l’Estat espanyol, amb l’assistència de 58 representants de 50 cen-tres de documentació i biblioteques.

En aquesta ocasió, l’organització van ser a càrrec de l’Àrea d’Espais Naturalsde la Diputació de Barcelona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya, amb el concurs del CENEAM (Centro Nacional deEducación Ambiental), que depèn del Ministeri de Medi Ambient.

El tema central del seminari d’enguany girava a l’entorn de les anomenadesbiblioteques digitals. De les diverses conclusions d’aquestes jornades, desta-quem la constitució i voluntat de difusió d’una xarxa, el nom de la qual seràRECIDA (Red de Centros de Información y Documentación Ambiental).

Per saber més d’aquesta trobada i de la feina conjunta que es proposa, dis-poseu dels següents webs:

http://www.diba.es/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=460

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/centre_documentacio_parc/

http://www.mma.es/educ/ceneam/00servicios/seminarios.htm#docu-mentacion

IV Seminari de centres de documentaciód’espais naturals i medi ambient

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònic i/o donar-vos de baixa de la tramesa postal:

http:// www.ParcCollserola.net

Tel.: 93 280 35 52

Donen suport a la conservació del Parc:

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Addenda

Addenda

Dipòsit legal 18.344-88. Tiratge: 20.000 exemplars

«Taula dels Bisbes». Francès Estorch.Fons fotogràfic del Museu-Casa Verdaguer.

Edició:

Composició:

Impressió:

Foto portada:TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O L

Dades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

AGOST 2005 30,3 27,4 23 18,7 13,9 41,7 182,3AGOST 1914-2003 38,4 (03) 27 20 18,7 11 (84) 45,4 351,7

SETEMBRE 2005 31,5 24,7 20,7 16,6 11,3 105,6 287,9SETEMBRE 1914-2003 33 (83) 23,6 15,7 16,3 7,4 (74) 71,6 423,3

OCTUBRE 2005 24,8 20,8 27,9 15,1 10,7 127,1 415,0OCTUBRE 1914-2003 30 (97) 18,8 11 12,6 1,7 (39) 84,7 508,0

Centre d’informació i Serveis Tècnics.

Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.

Correu-e: ci@parccollserola.net

Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.

Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96

Correu-e: cancoll@parccollserola.net

Feiners visites escolars concertades (Infantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: cdre@parccollserola.net

Can Balasc, Estació Biològica.

Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Equip d’Educació Ambiental. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: eacanbalasc@parccollserola.net

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.

Correu-e: mrfc@parccollserola.net

Àrees de lleure:Santa CCreu dd’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. Can CColl: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa MMaria dde VVallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La SSalut dde SSant FFeliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S