11

Tema 6: Recursos naturals.Tema 6: Recursos naturals.L’aiguaL’aigua

22

Tema 6: Recursos naturals: L’aiguaTema 6: Recursos naturals: L’aigua

1.Balanç hídric2.Usos de l’aigua3.Gestió

33

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Evaporació: l’aigua líquida present en la part abiòtica (terra i mar) que passa a l’estat gasós

Transpiració: líquid dels éssers vius que perdent en realitzar les seves funcions o per mantenir una temperatura estable

En augmentar la temperatura l’aire augmenta la capacitat de retenir humitat.En un climograma es considera que les pèrdues en l/m2 (EVT) corresponen al doble de la temperatura present

44

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

L’aire carregat d’aire quan arriba al punt de condensació (temperatura en què l’humitat realtiva és del 100%) ja no admet més vapor i es condensa:• En baixar la temperatura• En entrar més humitat

La precipitació pot ser en forma de pluja, rosada, gebre, calamarsa o neu. La neu és una forma de magatzem d’aigua que permet una infiltració prolongada en el temps.

55

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

66

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Una vegada l’aigua ha caigut comença a circular per gravetat.

Depèn de:• la quantitat que cau• la quantitat que hi havia• La intensitat de caiguda• les característiques del terreny.

• Escorrentia superficial: la que circula per la llera dels rius, torrents.• Escorrentia profunda: la que s’infiltra per la porositat primària o

secundària del terreny (capes permeables) o inclós forma rius subterranis (zones carbonatades o karstiques)

77

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

L’aigua subterrània circula per rius subterranis karstics o en sistemes freàtics lliures o confinats (poden sorgir o sortir varis dies després per què la velocitat és molt baixa).

88

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

PRECIPITACIÓ (P) = EVAPOTRANSPIRACIÓ (EVT) + ESCORRENTIA

Nivell piezomètric: alçada a que arribaria l’aigua d’una zona freàtica confinada si pogués sortir

99

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Tipus de porositat

1010

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Per l’estudi en els continents del balanç hídric s’utilitzen les conques hidrogràfiques (zona del terreny on l’aigua i els sediments drenen a una llera comuna)

1111

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Una conca es pot subdividir en petites subconques.

Estan separades per línies imaginàries que passen per les crestes.

1212

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

En la mesura que augmenta la jerarquia d’un riu transporta més aigua.

1313

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

L’estudi serà fonamental per tal d’esbrinar el comportament de l’aigua de precipitació i el tipus de sediments que transportaran.

Per aixó també es fonamental adjuntar-les amb mapes geològics (estratificacions i litologies)

1414

1. Balanç hídric1. Balanç hídric

Lisímetre: recipient de terra perforat en la partr inferior que permet estudiar el comportament del terreny davant la precipitació)

Estació de aforament: aparells que permeten calcular els cabals que hi passen en un determinat moment en un riu.

1515

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua

Cal distingir-ne dos usos:• Consumptiu (reducció de la

quantitat o qualitat de l’aigua)* Ús domèstic o urbà* Ús industrial* Ús agrícola

b) No consumptiu* Energia hidràulica* Oci* Navegació

1616

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua1. Usos domèstics1. Usos domèstics

Consum mitjà és de 250 l/persona/dia

Es considera que com més desenvolupat és un país aquest valor és més alt

1717

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua2. Usos industrials2. Usos industrials

Principals usos:

• Fluid refrigerant (circuits, bescanviadors de calor)

• Agent de neteja (dissolució, dispersador, etc)

• Transport (mineria)

• Matèria prima (productes alimentaris, química)

1818

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua3. Usos agrícoles3. Usos agrícoles

La despesa d’aigua depèn de:b) Tipus de climac) Tipus de conreu (adequat o no al

clima)d) Tipus de sistema de regatgee) Quantitat de terreny a regar

Tècnica d’inundació Tècnica de microregatge o goteig

1919

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua3. Usos agrícoles3. Usos agrícoles

Tècnica d’aspersió

El conreu de blat de moro requereix una gran aportació d’aigua

2020

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia

L’energia potencial (m·g·h) de l’aigua es pot convertir en energia elèctrica amb una turbina que passa la seva energia a una dinamo

2121

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia

Antiguament s’utilitzaba ja aquesta energia en sínies (extraure aigua i canalitzar-la) o en molins per moldre pa.

2222

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia

Actualment amb potent turbines es produeix el 20% de l’energia mundial amb energia hidràulica. Abans fa falta emmagatzemer-la mitjançant preses

2323

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia

Les preses tenen els problemes de:• Rebliment o colmatació amb sediments (vida mitja de 50 anys)• Elevats costos de construcció• Risc induit d’inundacions per trencament• Eliminació de poblacions, conreus, etc

2424

2. Usos de l’aigua2. Usos de l’aigua4. L’aigua com a font d’energia4. L’aigua com a font d’energia

Presa de Ponton: va ser construida en un lloc amb material porós amb pèrdues molt importants d’aigua

Poden ser molt importants per regular els hidrogrames

2525

3. Gestió3. Gestió

El volum total d’aigua és superior a les necessitats però hi ha problemes:* hi ha zones massa seques amb concentracions elevades de contaminants* en zones en mancanças alguns sectors en consumeixen en excés* Absència de depuració d’aigües no deixa reutilitzar-la

Cal:2. Recerca de nous

recursos3. Millorar l’eficiència en

el seu ús

2626

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

a) Construcció de nous embassaments

Molt car però amb grans avantatges. No hi queden molts llocs per posar-ne més

2727

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Dic hidràulic goma

Com més aigua més s’infla i més reté l’avinguda

2828

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

En alguns països s’ha optat per la construcció de petits dics amb represes

2929

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

b) Construcció de desalinitzadores

• Per destil·lació: fa falta una font de calor• Per òsmosi inversa: requereix una forta despesa d’energia elèctrica per generar una pressió osmòtica negativa i unes membranes

3030

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Noves desalinitzadores que s’estan construint en l’est espanyol per abastir d’igua Murcia, Alacant, etc.

3131

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Salmuera: la sal es retorna al mar

3232

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Per realitzar la pressió fa falta energia elèctrica

3333

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Reciclatge de l’aigua utilitzada: es fa una mena de cicle residual, de tal manera que cada activitat següent requereix una qualitat menor de l’aigua. Al final o en algun moment es depura

3434

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Realitzar trasvasaments:2. Cal emmagatzemar aigua en algun punt 3. Fan falta moltes obres d’enginyeria cares4. No sempre estan a favor de gravetat

3535

3. Gestió3. Gestió1. Recerca de nous recursos1. Recerca de nous recursos

Quan una conca és excedentària si hi ha mesos humits i altres de secs?

Quin és el cabal mínim i aquest és igual per tots els rius?

Cabal mínim, ecològic o de manteniment: aquell que manté les condicions físiques, químiques, geològiques i biològiques.

L’aigua en excés recarrega aqüífers, transporta sediments i impedeix la intrusió marina.

3636

3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos

existentsexistents

1. Mesures de caràcter general* reduir pèrdues en els canals de distribució* reforestació de les capçaleres dels rius per augmentar la infiltració* política de preus* equipaments estalviadors

3737

3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos

existentsexistents

Separa l’aigua de les fems:• L’aigua és gris i es pot tractar.• Les fems serveixen per compost

3838

3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos

existentsexistents

Inodor 3 o 6 litres

Difussors

3939

3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos

existentsexistents

Polítiques d’estalvi• Educació ambiental• Disminució de la pressió• Baix preu dels mecanismes de baixa despesa

4040

3. Gestió3. Gestió2. Millora de la gestió dels recursos 2. Millora de la gestió dels recursos

existentsexistents

2. Mesures d’estalvi en agricultura:* canvis en els sistemes de regatge* reparació o revestiment de canalitzacions* canvis del tipus de conreu (adequar al clima i actitud)

3. Mesures en el consum urbà* innovació tecnològica* paisatge xeròfil* reutilitzar les aigües urbanes depurades

4. Mesures en el consum industrial* Cicles tancats* Depuració d’aigües a la sortida* Dispositius de control

4141

3. Gestió3. Gestió3. Legislació bàsica3. Legislació bàsica

N’hi ha 3 modalitats:• Preventives: marc general• Sancionadores o penes:

com ecotaxes o impostos* civil: tancament activitat* administratiu: pecuniari* penal: presó

3. Estimuladores o ajuts (subvencions, desgravacions, etiquetes o reconeixements)

La legislació te com a més important la propietat jeràrquica: en cap cas una de nivell inferior pot contradir a una d’ordre superior

4242

3. Gestió3. Gestió3. Legislació bàsica3. Legislació bàsica

Hi ha fins 5 nivells o ordre legislatiu:

Primer: Ordre mundial: Convenis o tractats

Segon: Unió Europea:* Reglaments: molt general, marc global* Directrius: sobre qualitat, contaminació i abocaments* Decisions: solen ser sancionadores o estimuladores

Tercer: Estat Espanyol amb ministeris* Lleis de diversa entitat* Decrets* Ordres* Normatives

Quart: Catalunya amb conselleries (tenen competències o no)

Cinquè: Ajuntaments amb regidors