Geografia Geografia d’Espanyad’Espanya ELS TRETS ELS TRETS GEOGRÀFICS GEOGRÀFICS ESSENCIALS (2)ESSENCIALS (2)La diversitat La diversitat cultural i cultural i l’organització l’organització del territoridel territori

Empar Gallego, professora de Geografia i Història http://iacare.blogspot.com.es/

extensió

localització i situació

configuraciópeninsular

la Història

Els factors de la diversitatEls factors de la diversitat

La Història i la diversitat històrico-La Història i la diversitat històrico-culturalcultural

A la diversitat del paisatge s’uneix la diversitat cultural d’arrels remotes.Aquesta diversitat, en l’actualitat està reflexada políticament en la Constitució de 1978 amb l’establiment de l’Estat de les Autonomies, resultat d’un llarg procés històric

País Basc

cultures ibèriques pre-romanes

La Història i la diversitat històrico-culturalLa Història i la diversitat històrico-cultural

La situació de la Península Ibèrica en l’extrem occidental de la Mediterrània i el caràcter de territori-pont entre Àfrica i Europa ha convertit a Espanya en un encreuament de civilitzacions...

La Història i la diversitat històrico-culturalLa Història i la diversitat històrico-cultural

pobles de la Mediterrània: tartessos, celtes, fenicis, grecs.Primer mileni a.C.

La romanitzacióLa romanització

divisió provincial de la Hispània romana en el Baix Imperi (segle IV)

Dels pobles de l’época Antiga que arribaren a la Península, Roma ha estat la de major influència. El procés de romanització entés com la incorporació de la llengua, cultura, costums, economia romana, s’inicià al segle III a C.

La península durant l’Edat MitjanaLa península durant l’Edat Mitjana

Aportació cultural d’Europa (pobles germànics) i d’Àfrica (àrabs)

Hispània visigòtica al segle VIII. Els visigots crearen el primer regne peninsular

Al-Andalus. Segles VIII al XVI

Formació del regnes cristians i l’organització Formació del regnes cristians i l’organització territorial durant L’Edat Mitjanaterritorial durant L’Edat Mitjana

El model territorial actual d’ Espanya en Comunitats Autònomes té les seues arrels en la formació dels regnes cristians durant l’Edat Mitjana

El nucli asturià donà origen als regnes de Lleó, Castella i Portugal

El nucli navarrés donà origen al regne de Navarra

El nucli aragonés originà el regne d’Aragó

El nucli català que donà origen als comtats catalans

Evolució de les fronteres del segle XI al XV

Els estats hispànics a finals del segle XVEls estats hispànics a finals del segle XV

L’Edad Moderna: la monarquia dels Reis L’Edad Moderna: la monarquia dels Reis Catòlics i el model federal dels regnesCatòlics i el model federal dels regnes

La unió dinàstica d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va mantenir la independència de les dues Corones, amb les duanes, moneda, sistema fiscal i institucions de govern pròpies dels regnes. Aquesta organització político-administrativa dels regnes hispànics de caràcter federal, va permanéixer durant els segles XVI i XVII sota la dinastia dels Austries

L’Edat Moderna: l’absolutisme i el L’Edat Moderna: l’absolutisme i el centralisme borbòniccentralisme borbònic

organització territorial al segle XVIII

Felip V penjat al revés al Museu Municipal de Xàtiva

Amb la dinastia dels Borbons i els Decrets de Nova Planta (1707-1711) s’aboleixen les institucions de govern dels regnes de la Corona d’Aragó i s’inicia un procés de centralització i uniformització política i administrativa, pròpia de les monarquies absolutes

L’Edat Contemporània. La Revolució L’Edat Contemporània. La Revolució Liberal i el centralismeLiberal i el centralisme

La divisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada en criteris topogràfics i d’extensió i població homogènia. Aquesta divisió s’ha mantés pràcticament sense canvis fins l’actualitat.

La Revolució Liberal durant el primer terç del segle XIX, posà final al sistema polític de l’Antic Règim. El nou Estat liberal pretén establir un model centralista, uniformitzador i unitari. La divisió provincial aplica aquest model polític. Les províncies haurien de ser el mitjà de control i per racionalitzar i millorar l’eficàcia de l’administració de l’Estat. Cada província tenia un representant del govern.

L’Edat Contemporània. La II República i L’Edat Contemporània. La II República i l’Estat Regional (1931-1939)l’Estat Regional (1931-1939)

En el darrer terç del segle XIX, els moviments polítics i culturals nacionalistes qüestionen l’Estat centralista. La Constitució de la II República de 1931 establí un model territorial que contemplava l’autonomia política de les regions. S’aproven els Estatuts de Catalunya i del País Basc. Els projectes autonomistes en marxa d’altres regions queden truncats amb l’alçament militar i la Guerra Civil Estatuts de Catalunya i del

País Basc de la II República

La Dictadura franquista (1939-1975)La Dictadura franquista (1939-1975)

Divisió provincial del franquisme

La Dictadura franquista ignorà la realitat regional i practicà un exaltat nacionalisme espanyol, unitarista i excloent. L’estat dictatorial, unitari i centralista, reprimí durament qualsevol forma de nacionalisme i regionalisme i l’ús de llengües pròpies distintes del castellà.

L’Estat democràtic i l’organització L’Estat democràtic i l’organització territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes

Amb la mort de Franco (1975) s’inicia el procés de transició política de la dictadura a la democracia que culmina amb l’aprovació de la Constitució el 1978. La Constitució defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret, i la forma de govern és la monarquia parlamentària.

Sistema polític d’Espanya

L’Estat democràtic i l’organització L’Estat democràtic i l’organització territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes

L’Estat Autonòmic

La Constitució estableix un Estat unitari i descentralitzat i garanteix el dret a l’autonomia i l’autogovern de les nacionalitats històriques i regions que integren la nació. Així, les demandes nacionalistes i les aspiracions autonomistes dels territoris queden reconegudes en la Constitució.

País Basc

L’Estat democràtic i l’organització L’Estat democràtic i l’organització territorial en Comunitats Autònomesterritorial en Comunitats Autònomes

L’Estat Autonòmic reconeix la diversitat regional i cultural d’Espanya. Amb aquest reconeixement públic, queda resolt, per ara, un problema històric com és l’acceptació de la plurinacionalitat, l’existència de cultures diferenciades dintre del territori espanyol

L’Estat Autonòmic actual és el resultat d’un complicat i conflictiu consens polític i parlamentari

L’actual organitzacio territorial de L’actual organitzacio territorial de l’Estatl’Estat

Títol VIII. De l'organització territorial de l'Estat CAPÍTOL I. Principis generalsArticle 137L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius. Article 1381.  L'Estat garanteix la realització efectiva del principi de solidaritat consagrat en l'article 2 de la Constitució i vetllarà per l'establiment d'un equilibri econòmic adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol, i atendrà assenyaladament les circumstàncies del fet insular. 2.  Les diferències entre els Estatuts de les diverses Comunitats Autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials. Article 1391.  Tots els espanyols tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat.2.  Cap autoritat no podrà adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l'establiment de les persones i la lliure circulació de béns per tot el territori espanyol.

Article 143.

En l’exercici del dret a l’autonomia reconegut en l’article 2 de la Constitució, les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica, podran accedir a l’autogovern i constituïr-se en Comunitats Autònomes...

L’accés a l’autonomia es realitzà mitjançant l’article 151 de la Constitució –via ràpida- per a les comunitats denominades històriques, i l’article 143 – accés més llarg- per a la resta de comunitats.

L’actual organitzacio territorial de L’actual organitzacio territorial de l’Estatl’Estat

ESTATUT D’ AUTONOMÍA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Títol PreliminarArtícle 1.1. El poble valencià, històricament organitzat com Regne de València, es constitueix en Comunitat Autònoma, dins de la indisoluble unitat de la nació espanyola, com expressió de la seua identitat històrica i en l’ exercici del dret d’ autogovern que la Constitució reconeix a tota nacionalitat.

L’actual organitzacio territorial de L’actual organitzacio territorial de l’Estatl’Estat

La configuració definitva de les Comunitats Autònomes recull en gran mesura l’ organització històrica existent en l’Edat Moderna, fonamentant-se en els regnes medievals

Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra, Andalucia, Aragó, País Valencià, Balears, Astúries…

En el cas d’altres comunitats s’utilitzaren criteris geogràfics: Cantàbria, La Rioja…

Especial dificultat presentà el disseny autonòmic de la gran unitat històrica castellana, i s’utilitzaren criteris històrics, geogràfics o polítics (Madrid)

Els criteris

L’actual organitzacio territorial de L’actual organitzacio territorial de l’Estat. Els criterisl’Estat. Els criteris