El Rector de Vallfogona: Trets i textos
27
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579 - 1623 L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge Escapat de l’oradu ra Súnion, 25 d’abril 2016
-
Upload
gerard-segura -
Category
Education
-
view
269 -
download
2
Transcript of El Rector de Vallfogona: Trets i textos
EL RECTOR DE VALLFOGONA1579 - 1623
L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca
i la revolució del llenguatge
Escapat de l’oradura Súnion, 25 d’abril 2016
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
L’EROTISME
L’ESTÈTICA BARROCA
LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
To satíric, burlesc,paròdic, escatològic, diversió
A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLA
Mala pasqua us do Déu, monja corcada,bresca sens mel, trepada celosia, formatge ullat, cruel fisonomia,ab més puntes i grops que té l’arada!
De alguna fossa us han desenterradaper no sofrir los morts tal companyia,quan eixa mala cara se us podriai estava ja de cucs mig rosegada;
però, si sou de vermes escapada, perquè siau menjar de les cucales (que de mal en pitjor la sort vos porta),
mantinga-us Déu la negra burullada, i adéu-siau, que em par que em naixen alesi em torno corb després que pic carn morta!
reixat ple de forats
cuc corb
granellada
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
De manera que lo culés un membre principal;i és un assiento papal,i més antic que Saül. Es lo portal del baülde nostres necessitats; és clau deus tesors guardats, per a que ningun se'n perda;finalment, és lloc de merda on estam insiculats.
A UN ASSUMPTO LLÉPOL
No serà persona cuerda ni manco estimada en res, ni tampoc bon portugués, qui dirá mal de la merda; que encara que sia verda,blanca, negra, parda o groga, no és just que ningú se moga per a dir sia dolenta, perqué, encara que és pudenta, és antiquíssima droga.
L’EROTISME
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
Gènere molt típic de l’època Mostra una ideologia ben clara: malfieu-vos del sexe, de la bellesa i, en definitiva, de l’amor.
A casa nostra totes les narracions i contalles populars que enclouen un sentit festiu, d’enginy, gràcia i humorisme són atribuïdes al Rector de Vallfogona així com passa amb en Serrallonga quan parlem de valentia i heroisme. El Rector de Vallfogona ha heretat encara tot el fons narratiu de tema capellanesc.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
SONET ERÒTIC
Renunciant les arades i les relles, serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcsbaixa mossèn Joan de la muntanya,fadrí de gran ventura i poca manya,fiador de casades i donzelles.
Fet un bou mans, anava sempre amb elles,i una que presumia de tacanyatant se’n jugà, prenent-lo per la banya,que la hi clavà, i no gens per les costelles.
Ferida, i no per burles, la minyona,per al remei comares se juntaren: qual pren lo alum; qual seda i qual agulla
mes ningun vol la xica vellaconade quants medicaments li proposarensinó que hi torn la banya com se vulla.
peça de l’arada
comare: comadrona
sulfat que s’utilitzava per aturar una hemorràgia
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’ESTÈTICA BARROCAL’introductor de l’estètica barroca en la literatura catalana.
El Rector cultiva els grans temes del Barroc
El desengany L’escepticisme
La desconfiança envers l’home
La vida com un teatre
Els avatars de la fortunaLa fragilitat de les coses
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’ESTÈTICA BARROCAAl segle XVII qui lidera i marca el cànon estètic literari són els grans poetes del Siglo de oro español: Góngora, Quevedo, Lope.Vallfogona els imita: temes, recursos, valors
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
LA REVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Utilitza molts castellanismes/barbarismes.
Introdueix cultismes i paraules noves així com expressions populars. Una llengua viva, rica que eixampla el lèxic poètic. Una llengua literària castellana, llatina, culta, popular.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA1. El poeta tingué un origen humil?
Francesc Vicent Garcia neix l’any 1579 a Tortosa.
Fill de Francesc Garcia, passamaner de la ciutat, i Margarida Ferrandia que ja havia estat casada amb un espardenyer.
Quan el pare de Francesc mor, Margarida es casa de nou (per tercer cop) amb un llibreter amb el qual va tenir diversos fills.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA2. Va excel·lir en els estudis? Era molt enginyós i brillant?
Francesc és un bon estudiant. Cursa estudis sacerdotals a Barcelona i l’any 1605 és ordenat capellà a Vic.
Dos anys més tard, 1507 Garcia guanya les oposicions de la parròquia de Vallfogona de Riucorb
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA3. El rei Felip IV el va cridar a la seva cort? A Madrid, Lope de Vega va ser admirador i amic seu?
Vicent Garcia és un home interessat pel poder, es relaciona amb nobles, bisbes i homes de lletra.
De ben segur que aspirava a alguna cosa més que una parròquia tan allunyada del bisbat
Va estar al servei del bisbe de Girona, Pere de Montcada.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA4. Francesc Vicent Garcia era simpàtic, extravertit, despreocupat, fanfarró, sorneguer, murri i maliciós, irresponsable, fatxenda?
Més aviat no. Era una persona amb una salut delicada, ambiciosa però piadosa, tímida i, amb seguretat, poc brillant.
d’estatura mediana, blanc de color, la cara molt proporcionada, lo front testimoni, los ulls negres i espiritosos, la boca gran, però que no l’afeaven; los llavis un poc grossos, lo nas de proporcionada forma, i les mans de la mateixa manera; i los cabells crespats, que tiraven molt a roig, com també la barba.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDAde ben disposta i pròpria simetria,barbivermell, bona fisonomia,ras de topeto, barbes i corona
no hipòcrit ni profà, alegre i grave,no presumit i entés, savi i poeta,en tot molt asseat, de raro ingeni
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA5. Des del 1607 fins al 1623…
Inicia els anys d’activitat poètica
Morirà el 2 de setembre de 1623.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatgeL’HOME I LA
LLEGENDA6. Va publicar en vida?
Les seves poesies es divulguen en forma manuscrita, dins dels cançoners barrocs que proliferen a partir de 1630.
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE, QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil poliaSos cabells de finíssima atzabejaA qui los de or més fi tenen enveja,En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobriaDel coll que, ab son contrari, més campejaI, com la mà com lo marfil blanqueja,Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplavaLo dolç combat, que ab estremada gràciaAquestos dos contraris mantenien,
Que lo cor, enamorat, se m'alteravaI, temerós de alguna gran desgràcia,De prendre'ls tregües ganes venien.
CELSO AL PEINE DE CLAVELLA
Por las ondas del mar de unos cabellosun barco de marfil pasaba un díaque, humillando sus olas, deshacíalos crespos lazos que formaban de ellos;
iba el Amor en él cogiendo en elloslas hebras que del peine deshacíacuando el oro lustroso dividía,que éste era el barco de los rizos bellos.
Hizo de ellos Amor escota al barco,grillos al albedrío, al alma esposas,oro de Tíbar y del sol reflejos;
y puesta de un cabello cuerda al arco,así tiró las flechas amorosasque alcanzaban mejor cuanto más lejos.
Luis de Góngora
A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA Al sol peinaba Clori sus cabelloscon peine de marfil, con mano bella;mas no se parecía el peine en ellacomo se obscurecía el sol en ellos.
Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,segunda mayor luz descubrió, aquelladelante quien el sol es una estrella,y esfera, España, de sus rayos bellos,
divinos ojos, que en su dulce orientedan luz al mundo, quitan luz al cielo,y espera idolatrallos occidente.
Esto Amor solicita con su vuelo,que en tanto mar será, un arpón luciente,de la Cerda inmortal mortal anzuelo.
Lope de Vega
EL RECTOR DE VALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquiaque publica el clavell i el foc proclamaen l’ardor de la galta i en la flamade l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabejaen el combat de vori que pentina perú de lliris i de llunes mina, ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa feina del bes, batalla graciosa del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades. Oh desmai en les tiges onejants de marbres, ceres, roses bategants!
cosa que produeix gran riquesa
NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA
A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia,a Lope, a tots els recreadors d’aquell gloriós mite
d’una noia que es pentinava els auris cabells.
Miro la serp benigna de la trenai el gest airós que fas quan et pentines;miro el maig adorable de les sines,miro el teu cos esvelt damunt l’arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,t’evoco sota un cel ple de gavines.Agraïda és la mar, algues, petxineset duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines-dic gotes d’aigua- per la pell morena,i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,penso en el cap que dolçament inclines.Penso si dir-te dona o bé sirena.
EN FORMA DE LABERINT
CRISTTanta temor, Teresa, tanta pena,entre excessives glòries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesesta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserenaaqueixa pena, que han bastat les miesdar durador descans de infinits diesen les eternes sales, per estrena.
TERESA Ja la intricada i fosca nit inicaen bellesa de glòria veig se’m muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,
vostra esclava, amb un clau se vivifica,segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,torre, glòria, descans i fortalesa.
Acròstic: lectura vertical, de dalt a baix o de baix a dalt, mitjançant les primeres lletres de cada vers
Mesòstic: ... mitjançant lletres centrals
Teleòstic: ... mitjançant les lletres finals
Catadiagonòstic: lectura diagonal descendent
Anadiagonòstic: lectura diagonal ascendent
Vers proteu: lectura interna (obviant lletres intermèdies) en un sol vers
TanTa Temor, Teresa, TanTa pena,Entre ExcEssivEs glòriEs i a lEgries!RepaRa, i miRa, que agRaviaR podRiesEsta EspErança dE ma llum sErEna. SosSega, eSpoSa caSta, i asSerenaAqueixA penA, que hAn bAstAt les miesDar DuraDor Descans De infinits DiesEn les EternEs salEs, per EstrEna.Ja la IntrIcada I fosca nIt inIcaEn bEllEsa dE glòria vEig sE’m muda.Sou, SenS dubte, Senyor, Sol de TereSa,Vostra esclaVa, amb Un claU se ViVificaSegura, eSpòS, que Sou vóS en Sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
1 acròstic 5 mesòstic: 10 catadiagonòstic i 1 vers proteu
Tanta temor, Teresa, tanta pena,Entre excessives glòries i alegries!Repara, i mira, que agraviar podriesEsta esperança de ma llum serena.Sossega, esposa casta, i asserenaAqueixa pena, que han bastat les mies
Dar durador descans de infinits diesEn les eternes sales, per estrena. Ja la intricada i fosca nit inicaEn bellesa de glòria veig se’m muda.Sou, sens dubte, Senyor, sol de Teresa,Vostra esclava, ab un clau se vivifica,Segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
• Tan ta temor, Teresa, tan ta pena, entre Exc essiv es glòries i alegries! repa ra, i miRa, que agravia r podries esta esp erança dE ma llum se rena. Sos sega, espo sa caSta, i asserena a queix a pena, que han bast At les miesdar dura dor descans De infinits dies en les etern es salEs, per estr ena. Ja la intr Icada i fosca nit inica en bE llesa de glòria veig se’m muda. Sou, sen s dubte, senyor, sol de Teresa, vostra esclaVa, ab un clau se vi vifica segura, es pòS, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.
• TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
SONET XLII dins Sonets a cura de Giuseppe Grilli
Los raigs de l’Orient desembanyavaApol·lo irat, i en espantable guerra,Per les còncoves boques de la terra,Al tàrtaro enemic ferir pensava;
Cruixia el vent llibert, Neptú bramava,Los titans rebullien baix la terra,Peneo en ses arenes se soterra,Tement si, acàs, de Dafne es recordava;
Les nimfes transparents, espavorides,Als retrets dels cristalls, fugen cuitadesI, dins la pròpia font, encara temen,
Caent-ne per los prats d’esmortuïdes,dels faunos, sos amics, desemparades.Més, què se’m dóna a mi que a tots los cremen?
• vers proteu: lectura interna (obviant lletres intermèdies) en un sol vers
Museu-espai d’interpretació sobre la figura de Vicent Garcia a l’església parroquial Vallfogona de Riucorb a la Conca de Barberà
http://vallfogona.usuaris.net/
Bibliografia
- Rossich Albert, Història i mite del rector de Vallfogona, Ed. 62 Llibres a l’abast, 1987- Cònsul Isidor i Llorenç Soldevila, Antologia de poesia catalana, Proa Les Eines, 2005- VV.AA Diversos autors, Comentaris de text, Edicions La magrana, 1999- VV. AA Diversos autors sota la direcció d’Albert Rossich, Panorama crític de la literatura catalana, Vicens Vives, 2011- Bargalló Josep, Francesc Vicent Garcia, presentació per propostes didàctiques
