TORTUGA MARINA

Enia Velilla 4tESO Informtica

Introducci

Les tortugues marines formen part dels quelonioideus (Clasificaci cientfica: familia Chelonioidea).

Sn rptils de sang freda i viuen en tots els oceans tropicals. Sn exclusivament marines,noms toquen terra per niuar.

Descripci

-El seu fort coll est format per vuit vrtebres i no poden ficar-lo dins de la closca com les tortugues terrestres.-No posseeixen dents per s uns becs tallants en la part superior de la seva mandbula. Les seves odes no es veuen a simple vista, doncs les t de manera interna i sn molt eficients.Destaca la seva forta i vistosa closca que d'acord amb l'espcie, varia en el seu color i textura. Com tot rptil, la tortuga marina varia la seva temperatura corporal adaptant-se al medi ambient, t escates en la pell, respiren per mitj de pulmons i posseeix un cor de tres cmeres.

Alimentaci

La dieta d'una tortuga marina depn de l'espcie. Algunes sn omnvores, menjant una varietat de plantes i animals marins, mentre que la carey i la tortuga llat sn especialistes subsistint principalment d'esponges (carey) i meduses (llat).

Reproducci

La reproducci es duu a terme en l'aigua, en aiges properes a la costa. Aquestes aconsegueixen la maduresa sexual als 6 o 8 anys. El mascle es munta en la part superior de la femella, clava les seves arpes i inicia la cpula.

Els ous dins de la femella triguen a formar-se de dues a tres setmanes. Setmanes desprs, les femelles arriben a les costes per niar, realitzant recorreguts per les platges per trobar el lloc ms adequat on realitzaran el fresi. Aquesta rea ha d'estar lliure de vegetaci i lluny de la riba del mar, doncs la marea alta podria impedir el desenvolupament dels ous.

Cries

Dins d'un buit de 40 a 60 cm, les mares dipositen de 50 fins a 100 ous. Les cries poden ser mascle o femella depenent de la temperatura de la cavitat. Aquesta incubaci varia de 40 a 70 dies.

Una vegada que neixen, totes juntes es dirigeixen al mar on corren de nou el perill de ser devorades per aus com a gavines o pelicans . Un baix percentatge aconsegueix arribar a l'etapa adulta, on poden viure de 150 a 200 anys.

Curiositats

Quina s la tortuga ms gran?

L'espcie ms gran actualment s la 'tortuga lad' que medeix de mitjana uns 2m de closca. La tortuga lad ms gran registrada s un mascle trobat a la costa de Gales al 1987. Feia gaireb 3m i pesava 970kg.

Quant temps pot una tortuga marina contenir la respiraci? I per qu no s'ofeguen?

Com les tortugues marines sn rptils d'aire, necessiten pujar a la superfcie per respirar. Poden contenir la respiraci durant diverses hores, depenent del nivell d'activitat. Una tortuga descansant o dormint pot romandre sota l'aigua durant 4-7 hores.

La recerca recent ha demostrat que algunes espcies de tortugues, fins i tot, poden hibernar en el mar durant diversos mesos. No obstant aix, una tortuga estressada, embullada en xarxes de pesca, per exemple, rpidament consumeix l'oxigen emmagatzemat dins del seu cos i pot ofegar-se en pocs minuts.

fi