TORTUGA MARINA

download TORTUGA MARINA

If you can't read please download the document

Transcript of TORTUGA MARINA

TORTUGA MARINA

Enia Velilla 4tESO Informtica

Introducci

Les tortugues marines formen part dels quelonioideus (Clasificaci cientfica: familia Chelonioidea).

Sn rptils de sang freda i viuen en tots els oceans tropicals. Sn exclusivament marines,noms toquen terra per niuar.

Descripci

-El seu fort coll est format per vuit vrtebres i no poden ficar-lo dins de la closca com les tortugues terrestres.-No posseeixen dents per s uns becs tallants en la part superior de la seva mandbula. Les seves odes no es veuen a simple vista, doncs les t de manera interna i sn molt eficients.Destaca la seva forta i vistosa closca que d'acord amb l'espcie, varia en el seu color i textura. Com tot rptil, la tortuga marina varia la seva temperatura corporal adaptant-se al medi ambient, t escates en la pell, respiren per mitj de pulmons i posseeix un cor de tres cmeres.

Alimentaci

La dieta d'una tortuga marina depn de l'espcie. Algunes sn omnvores, menjant una varietat de plantes i animals marins, mentre que la carey i la tortuga llat sn especialistes subsistint principalment d'esponges (carey) i meduses (llat).

Reproducci

La reproducci es duu a terme en l'aigua, en aiges properes a la costa. Aquestes aconsegueixen la maduresa sexual als 6 o 8 anys. El mascle es munta en la part superior de la femella, clava les seves arpes i inicia la cpula.

Els ous dins de la femella triguen a formar-se de dues a tres setmanes. Setmanes desprs, les femelles arriben a les costes per niar, realitzant recorreguts per les platges per trobar el lloc ms adequat on realitzaran el fresi. Aquesta rea ha d'estar lliure de vegetaci i lluny de la riba del mar, doncs la marea alta podria impedir el desenvolupament dels ous.

Cries

Dins d'un buit de 40 a 60 cm, les mares dipositen de 50 fins a 100 ous. Les cries poden ser mascle o femella depenent de la temperatura de la cavitat. Aquesta incubaci varia de 40 a 70 dies.

Una vegada que neixen, totes juntes es dirigeixen al mar on corren de nou el perill de ser devorades per aus com a gavines o pelicans . Un baix percentatge aconsegueix arribar a l'etapa adulta, on poden viure de 150 a 200 anys.

Curiositats

Quina s la tortuga ms gran?

L'espcie ms gran actualment s la 'tortuga lad' que medeix de mitjana uns 2m de closca. La tortuga lad ms gran registrada s un mascle trobat a la costa de Gales al 1987. Feia gaireb 3m i pesava 970kg.

Quant temps pot una tortuga marina contenir la respiraci? I per qu no s'ofeguen?

Com les tortugues marines sn rptils d'aire, necessiten pujar a la superfcie per respirar. Poden contenir la respiraci durant diverses hores, depenent del nivell d'activitat. Una tortuga descansant o dormint pot romandre sota l'aigua durant 4-7 hores.

La recerca recent ha demostrat que algunes espcies de tortugues, fins i tot, poden hibernar en el mar durant diversos mesos. No obstant aix, una tortuga estressada, embullada en xarxes de pesca, per exemple, rpidament consumeix l'oxigen emmagatzemat dins del seu cos i pot ofegar-se en pocs minuts.

fi