EL PARLAMENT EUROPEU:

El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional

del món i l’única institució de la Unió Europea elegida pels ciutadans.

Representa 500 milions de ciutadans dels 27 Estats de la Unió Europea.

Cada 5 anys es fan eleccions. El Parlament té 736 eurodiputats. També

s’han sumat 18 del Tractat de Lisboa i més quan es completi l’adhessió

del 2013.

Des del 1979 els Tractats europeus han ampliat les competències del

Parlament en l’elaboració de pressupost i de les lleis de la UE. S’ha

reforçat el control polític i òrgans de la Unió. El tractat de Lisboa es va

possar en marxa l’1 de desembre del 2009. I gràcies a ell el poder

pressupostari del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE.

El poder legislatiu ha augmentat. Abans els diputats adoptaven lleis per

a mercaderies, etc i ara també destinades a l’agricultura, la pesca, etc.

La Comissió es pot veure obligada a dimitir per la censura aprobada

pels eurodiputats. Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per

presentar queixes. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu,

que examina les reclamacions en els casos de mala administració. La

Carta del Drets Fonamentals de la Unió Europea recull els drets civils,

polítics, econòmics i socials proclamats. Els Parlament exerceix també la

seva influencia en la política exterior de la UE.

Les lleis europees ens afecten a tots, pretenen sobretot facilitar la vida

dels ciutadans dins la Unió i afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i

obligacions. El Parlament Europeu, debat i aprova les lleis. Al prinicipi el

Consell era el representant del govern en els Estats memebres, però

amb el pas dels anys i del Tractats, el Prlament i el Consell s’han de posar

d’acord sobre el seu contingut: que actualmente s’anomena codecisió.

Perquè una llei europea pugui aplicar-se ha d’anar signada pel

President del Parlament Europeu i el del Consell.

Factures dels tèlefons mòbils:

Al 2007 es van limitar les comunicacions per móvil amb altres paissos de

la UE, per reduir-los progressivament. Però els diputats al 2011 van fer que

les tarifes no superin els 0,35 euros per minut.

Parlament Europeu, un legislador de ple dret:

La codecisió afecta en la lliure circulació de mercaderies, serveis, etc en

el mercat europeu, i també en la protección del medi ambient, els drets

dels consumidors, la seguretat dels transport, etc… La codecisió s’ha

convertit en el procediment legislatiu ordinari per adoptar les lleis de la

UE. En L’agricultura, pesca, etc, el Parlament només té un dret de veto,

com la polítca de cohesió i desenvolupament regional, l’esport i la

juventut.

Activitats legislatives del Parlament:

Ara és molt més fácil que en el passat exercir una professió en un altre

país de la UE. Els eparlamentaris també han posada normes més

estrictes en àmbits com supermercats. El Parlament també ha reforçat

els drets dels passatgers aeris i ferroviaris, i per a persones grans i amb

mobilitat reduïda. El Parlament va aconseguir la imposició d’un límit per

a les primes als banquers, l’impagament d’un país, etc. També ha estat

a favor de la lluita per a unes normes de govern econòmic amb efectes

reals. La UE ha adoptat mesures per limitar els efectes de l’escalfament

climàtic al món reduint la industria, centrals elèctriques, etc.

ESL DIPUTATS:

La Directiva sobre serveis permetrà treballar més fàcilment a l’estranger.

Probablement mai no hauria vist la llum sense mediació del Parlament. El

Parlament té poder per rebutjar el text en el seu conjunt. Els diputats

tenen un dret d’iniciativa política que els permet sugerir la Comissió que

presenti determinades propostes legislatives. Demanen regularment a la

Comissió i al Consell que desenvolupin les polítiques existents o fer noves.

PER ALS CIUTADANS:

Amb el nou tractat, molts ciutadans podrán demanar la Comissió

Europea que presenti una proposta de llei sobre qüestions respecte a les

quals estimin que la UE hauria de legislar. Les lleis europees també

permeten fomentar els intercanvis de béns i serveis. I els ciutadans

participen en la defibició dels textos legislatius.

PRODUCTES QUÍMICS:

La UE ha aprovat una normativa anomenada REACH dirigida a

reavaluar milers de productes químics en circulació, amb l’objectiu de

retirar del mercat els més perillosos.

PRESSUPOST:

Cada any els eurodiputats negocien durant molts mesos amb el Consell

amb l’objectiu de fixar l’import dels ingresos i de les despeses de la UE

per a l’any següent. L’última reforma del Tractats ha ampliat el poder

pressupostari del Parlament a la totalitat de les despeses de la UE.

A ON VAN ELS DINERS DE LA UE:

Aquest és el marc financer de la UE del 2001-2013.

Creixement sostenible: desenvolupament econòmic regional,

accions a favor del creixement, competitivitat i l’ocupació (44%)

Conservació i gestió dels recursos naturals: agricultura,

desenvolupament, sostenible i medi ambient (43%)

La UE com a actor mundial: accions exteriors, política de

desenvolupament, ajut humanitàri (6%)

Altres despeses, incloses les d’administració (6%)

Ciutadania, llibertat, seguretat i justicia: protección dels drets dels

ciutadans, lliure circulació de persones, cooperació policial i

judicial, lluita (1%)

PROMOURE EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE

Gran part dels diners de la UE serveixen per incrementar el

desenvolupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferents

regions d’Europa. Com ejuts a les empreses, projectes d’investigació,

etc. La política agrícola comuna es beneficiaa també d’una part

important del pressuport. Altres sectors están creixent amb el suport

del Parlament Europeu, com per exemple; la conservació d’espècies

protegides, la lluita contra el canvi climàtic, etc. Una part del

pressuport de la UE serveix també per finançar el desenvolupament

econòmic al món i l’ajut destinat a països víctimes de catástrofes

naturals i d’altres situacions de crisi.

L’INTERÈS DELS CIUTADANS

La UE ha esdevingut cada vegada més activa en l’àmbit de la salut

pública finançant en particular nombrosos projectes d’investigació

en nous medicaments. Aquests últims anys, els diputats han utlitzat

també el seu poder per augmentar programes de promoció de la

diversitat cultural europea, com per exemple; cinema, música,

pintura, etc. Al 2006 el Parlament va aprobar la creació d’un fons

d’adaptació a la globalitzaci, amb l’objectiu d’ajudar els treballdors

acomiadats com a conseüència de reestructuracions industrials a

causa del context internacional.

INVERTIR PER AL FUTUR

Els diputats han hagut de negociar amb els estats membres, amb la

finalitat d’obtenir finançament addicional per a alguns projectes

importants desde el punt de vista dels ciutadans. El Parlament ha

defensat els programes europeus per a la movilitat del joves.

Exemple: el programa Erasmus i Leonardo Da Vinci. El Parlament

dona molta importancia a la investigación i a la innovació. El tractat

de Lisboa estableix que el marc financer plurianual es fixarà a partir

d’ara mitjançant un reglament que requerirà la aprovació del

Parlament europeu.

D’ón vénen els diners de la UE?

Està finançat amb les contribucions dels estats membres, calculades

en funció de la riqueza nacional. S’alimenta d’una part de l’IVA. Per

al futur, el Parlament europeu advoca per un nou sistema de

finançament que permeti un vincle directe entre la Unió i els

contribuients europeus, sense incrementar els impostos.

UNES DESPESES VERIFICADES AMB LUPA

El Parlament Europeu, amb l’ajut del Tribunal de Comptes Europeu,

verifica permanentment que el presuporst es gestioni de manera

eficaç i vetlla per la lluita contra posibles fraus. Cada any, la Comissió

Europea i altres institucions de la UE han de demostrar que han

utilitzat correctament els diners de la Unió posats a la seva disposició:

és el s’aprovació de la gestió pressupostària.

CUANT COSTA EUROPA?

Un 1% de la riqueza de la UE, uns 240 euros per habitant, va a parar al

pressupost anual de la UE, que ascendeix a més de 120 mil milions de

euros. El funcionaments del Parlament costa uns 3 euros l’any de

cadascun dels ciutadans de la UE.

LLIBERTATS I DEMOCRÀCIA

El paper dels diputats consisteix bàsicament a representar els

ciutadans en l’àmbit de la UE i a defensar-ne els interessos davants

dels dirigents europeus i de les institucions de la Unió. El tractat de

Lisboa estipula que la UE es fonamenta en els valors de respecte de

la dignitat humana, llibertat, democracia, igualtat, i respecte dels

drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a

miniories. I són comuns als estats membres. A més, la Unió té com a

finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.

Redacta l’any 2000 per una Convenció formada per diputats

europeus i nacionals, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió

Europea reuneix en un mateix text els drets civils, polítics, econòmics i

socials proclamets fins aquest moment. El Parlament s’alça contra el

racisme i la xenofòbia, i recorda constantment la necesitat de

respectar les normes europees en materia d’igualtat d’oportunitats

entre homes i dones.

COMBATRE L’EXPLOTACIÓ DE LES DONES

El Parlament Europeu cobat tots els tipus de vilència contra les dones,

lluitar contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual i

treure les dones de la pobresa. També fa tot el que pot per promoure la

igualtat de gènere i ha treballat en la creació de l’instit europeu per a la

igualtat de gènere.

PROTEGIR LA LLIBERTAT

Els atemptats del 2001 als Estats Units ,els de març del 2004 a Madrid del

2005 a Londres van portar els Estats membres a augmentar la seva

cooperación en la lluita antiterrorista. Segons els diputats la lluita

antiterrorista ha de desenvolupar-se dins del respecte de les llibertats

individuals per no posar en qüestió els valors que fonamenten la

democràcia europea. És el missatge que trasmeten constanment,han

donat suport a la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals,

perquè també inclogui el finançament del terrorisme. El parlament

Europeu ha tingut també un paper fonamental en la creació de la

nova Agència Europea de Drets Fonamentals , encarregada de vetllar

per l’aplicació d’aquets drets en els Estats membres, amb el Supervisor

Europeu de Protecció de Dades, consisteix a supervisar la protecció de

dades personals i la vida privada a tota la Unió.

PETICIONS DEL CIUTADANS

Qualsevol ciutaà de la Unió Europea té dret a presentar una petició

davant el Parlament Europeu sobre un tema que s’inscrigui dins del

marc dels àmbits d’actuació de la Unió Europea i que l’afecti

directament. El Parlament contribuieix a resoldre aquets problemes dels

ámbits de medi ambient , seguretat social, del funcionamet del mercat

únic de la UE.

PROTESIS DE SILICONA

En 1998 denunciaven els efectes negatius dels implats de mama de

silicona sobre la salut humana i en sol·licitaven la prohibició inmediata. El

2003, una directiva va fer molt més rigorosos els controls de qualitat i

seguretat necessaris perquè els implants de mama poguessin

comercialitzar-se a Europa.

Els caps d’Estat i de Govern proposent un candidat sobre la base dels

resultats de les eleccions europees, que posteriorment ha de ser elegit

pels diputats. La moció de censura es considera l’últim cartux i mai no

s’ha posat en pràctica fins ara. El Parlament vigila de prop les activitats

de la Comissió, realitzant una anàlisi detallada de les disposicions

contingudes als seus informes sobre polítiques, legislació i pressupots de

la Unió. Els Comissaris europeus han de presentar-se davant dels diputats

en les reunions de les comissions o en sessió plenària, per defensar les

seves polítiques, explicar les mesures que tenen previts adoptar o

respondre les preguntes del parlamentaris. En cada período parcial de

sessions, se sotmet el President de la Comissió a un torn de preguntes en

què els diputats l’interroguen sobre qüestions d’actualitat.

L’EURO

Els diputats al PE supervisen la gestió de la moneda única europea

invitant els presidents del Banc Central Europeu i de l’Eurogrup, president

del BCE i la resta dels membres del comité executiu del Banc només

poden ser nomenats després d’haver consultat el Parlament .Al llarg dels

dos últims anys ,el Parlament ha augmentat considerablement els

debats que manté amb els principals encarregats de la presa de

decisions pel que fa a l’euro, millor la manera com es preñen les

decisions monetàries.

SUPERVISAR ELS TREBALLS DEL CONSELL

A l’inici de cada cinema europea el President del Parlament enuncia

unes recomanacions estratègiques. El President del Consell Europeu i

l’Alt Representant de la Unió per Afers Estrangers es presenten

regularment davant dels diputats . Sovint la Presidència participa tamé

en reunions de les comissions parlamentàries. Els diputats poden, en la

sessió plenària o per escrit, plantejar preguntes a la Presidència del

Consell de la UE sobre qualsevol cosa.

EL DEFENSOR DEL POBLE EUROPEU

El parlament elegeix el defensor del poble europeu ,que s’hen carrega

d’examinar els casos de mala administració de les institucions de la Unió

i les empreses amb la finalitat d’arribar a una resolució dels litigis. Els

eurodiputats defineixen també la normativa i les condicions generals

que regulen l’estatut i l’exercici de les funcions d’aquesta institució.

COOPERAR ESTRETAMENT AMB ELS PARLAMENTS NACIONALS

El Parlament Europeu participa també en léstabliment i el manteniment

de vincles estrets amb els Parlaments nacionals de la Unió Europea.

Garanteix una més gran transparencia i obertura en el procés de presa

de decisions. La Unió tan sols hi intervé quan els objectius de l’acció

prevista no es poden assolir de manera adequada a escala nacional o

local. Els Parlaments nacionals contribueixen de manera activa en el

funcionament adequat de la Unió en participar en els procediments de

la revisió dels Tractats i estar informats de les sol·licituds d’adhesió a la

UE.

EL PARLAMENT EUROPEU I LES AMPLIACIONS DE LA UE

La Unió Europea no pot aceptar nous Estats membres sense l’aprovació

del Parlament. Qualsevol Estat europeu que respecta els valors de la UE i

es comproment a promoure’ls pot sol·licitar l’adhesió a la Unió. Les

negociacions amb els països candidats i les dates de d’adhesió són

competencia del Conselli de la Comissió els diputats europeus tenen al

seu càrrec la supervisió del procediment fins al momento de l’adhesió.

Qualsevol país que presenta la seva candidatura d’adhesió a la Unió

Europea ha de respectar els criteris de Copenhaguen. Per poder ser

membre de la UE, un país candidat ha de cumplir els tres criteris

següents :

Polític: la presència de institucions estables que garanteixen la

democràcia.

Econòmic: mercat viable i la capacitat per fer front a les forces

del mercat i a la pressió de la concurrencia a l’interior de la Unió.

Un critari respecte al cabal comunitair: asumir les obligacions

derivades de la l’adhesió.

MEMBRES DE LA UE

Gener 1958: Alemnya de l’Oest, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg

i els Països Baixos.

Gener 1973: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.

Gener 1981: Grècia

Gener 1986: Espanya i Portugal.

Novembre 1990: Reunificació d’Alemanya, integració de l’antiga

Alemnya de l’Est.

Gener 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia.

Maig 2004: Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia,

Lituània, Malta, Polònia, la República Txeca i Xipre.

Gener 2007: Bulgària i Romania.

Juliol 2013: Adhesió prevista de Croàcia.

LA RETIRADA VOLUNTÀRIA DE LA UNIÓ

El tractat de Lisboa permet ara que un Estat membre es retiri de la Unió si

ho desitja. El país manté la possibilitat de tornar de ser membre de la

Unió.