TEMA4.Els moviments migratoris interurbansusos, la segregació d’usos genera un augment incessant...

Post on 02-May-2020

6 views 0 download

Transcript of TEMA4.Els moviments migratoris interurbansusos, la segregació d’usos genera un augment incessant...

Els moviments migratoris interurbans

• El continu procés d’expansió de la ciutat s’ha desenvolupat des del segle XIX molt lligat i depenent de la tecnologia.

• Els transports i les comunicacions han propiciat la dispersió dels llocs de feina, d’oci i de consum.

• Primer el ferrocarril, tramvia, llavors l’automòbil foren elements clau d’aquest procés.

• El ferrocarril va permetre dirigir el creixement de la ciutat en forma lineal i va permetre expandir les àrees residencials i industrials fora dels primers límits de la ciutat concentrada.

Els moviments migratoris interurbans

• El cotxe, que va aparèixer a principis de segle XX, va permetre el transport individual privat a través de xarxes de carreteres incipients que ràpidament es varen expandir.

• El primer cotxe que circulà va ser el T-Ford a 1909.

Els moviments migratoris interurbans

- El Ford Model T va fer tot el que diuen els llibres d'història: - posar Amèrica sobre rodes,

- accelerar l'economia de la nació

- i transformar el paisatge.

- La seva fabricació va ser l'inici del treball en cadena (fordisme), la tècnica de producció en massa va ser tasca de l'enginyer William C. Klann, inspirat en l'especejament d'un escorxador.

- Un segle més tard: tots volem tenir un vehicle omplint de tràfic les nostres ciutats. Avui, canvi de paradigma (sostenibilitat)

Modelo T de Henry Ford, fabricado en 93 minutos. 15 millones de unidades, entre 1908 y 1924

• Es comúnmente aceptado que los primeros automóviles con gasolina fueron casi simultáneamente desarrollados por ingenieros alemanes trabajando independientemente: Karl Benz construyó su primer modelo en 1885 en Mannheim. Benz lo patentó el 29 de enero de 1886 y empezó a producirlo en 1888. Poco después, Gottlieb Daimler y Wilhelm Maybach, de Stuttgart, diseñaron su propio automóvil en 1889 .

• Etapa Veterana

• En 1900, la producción masiva de automóviles había ya empezado en Francia y Estados Unidos. Las primeras compañías creadas para fabricar automóviles fueron las francesas Panhard et Levassor (1889), y Peugeot (1891). En 1908, Henry Ford comenzó a producir automóviles en una cadena de montaje, sistema totalmente innovador que le permitió alcanzar cifras de fabricación hasta entonces impensables.

• En 1888, Bertha Benz viajó 80 km desde Mannheim hasta Pforzheim(Alemania) para demostrar el potencial del invento de su marido.

• Desde el final de la Primera Guerra Mundial hasta la Gran Depresiónde 1929. Principales vehículos:

• 1922–1939 Austin 7

• 1924–1929 Bugatti Type 35

• 1927–1931 Ford Model A

• 1930 Cadillac V-16

• Etapa Pre-Guerra• 1929 - 1948 Desarrollo de los coches completamente cerrados y de

forma más redondeada.

• Automóviles relevantes:

• 1932-1948 Ford V-8

• 1934–1940 Bugatti Type 57

• 1934–1956 Citroën Traction Avant

• 1938–presente Volkswagen Beetle

• Etapa de Postguerra

• Desde el inicio de la recuperación de la Segunda Guerra Mundial (1948) hasta la etapa Moderna. Etapa caracterizada por el desarrollo de autos más rápidos más seguros y eficientes.

• Algunos ejemplos:

• 1948–1971 Morris Minor

• 1958-1967 Chevrolet Impala

• 1959–2000 Mini

• 1961–1975 Jaguar E-type

• 1962–1977 BMC ADO16

• 1962–1964 Ferrari 250 GTO

• 1966-1972 Dodge Charger

• 1964–1970 Ford Mustang

• 1964–1974 Pontiac GTO

• 1954-present Chevrolet Corvette

• 1969 Datsun 240Z

1926 Austin 7 Box saloon. Citroën Traction Avant (pre-guerra))

1953 Morris Minor Series II (post-guerra)

Jaguar E-type coupe (post-guerra)

• Etapa Moderna

• Caracterizada por el desarrollo de motores más seguros y eficientes y menos contaminantes.

• 1966-presente Toyota Corolla

• 1970-presente Range Rover

• 1974–presente VW Golf

• 1975–1976 Cadillac Fleetwood Seventy-Five - uno de los autos más grandes fabricados.

• 1976–presente Honda Accord

• 1986–presente Ford Taurus

• 1993–presente Jeep Grand Cherokee

• Els avenços en el transport van possibilitar estendre la ciutat més enllà dels seus límits tradicionals, en el sentit de les carreteres i de les vies tramviàries i fèrries.

EVOLUCIÓN DEL TRANSPORTE Y DE LA FORMA URBANA EN LAS CIUDADES NORTEAMERICANAS.

I – Estadio preindustrial. (Era del peatón y tracción animal, 1800-1890)

II – Estadio industrial. (Era de los tranvías, 1890-1920)

III- Estadio postindustrial temprano. (Era del automóvil, 1920-1945)

V- Estadio postindustrial tardío. (Era de las autopistas

y motorización en automóvil,1945)-945-)

I

II

III

IV

Realización propia a partir de: Transport Geography (2001)

• Dins l’actual procés de globalització, producte de la revolució dels transports i les comunicacions i de la internacionalització de l’economia, es diferencien dos tipus de formacions urbanes:

– La ciutat difusa del Primer Món

– La ciutat fragmentada del Tercer Món

• L’automòbil significà l’extensió de la vida urbana fins a àrees molt més allunyades

• va permetre generar creixements de tipus suburbà,

– radials

– i de vegades caòtics en funció del traçat d’autopistes

metropolitanes.

• va significar l’aparició de noves ciutats suburbanes i de

noves formes d'habitar i ocupar el territori

– que tenien a veure amb la mobilitat quotidiana (casa-treball-

casa).

– aquesta mobilitat quotidiana provocada per la feina i la

disponibilitat d’un transport públic (ferrocarril suburbà) o privat

(cotxe) va rebre el nom de mobilitat de commuters.

Extensió de la xarxa de ferrocarril suburbà a Boston i extensió del metro

Les aturades del metro estan a una distància mitjana d’1km que és la distància que un treballador sense cotxe pot cobrir a peu.Les de ferrocarril suburbà cobreixen zones de més baixa densitat

Commuters i residents• Nous tipus d’habitants urbans han posat de

manifest: que l’espai de vida dels habitants urbans

ha ultrapassat els límits de la pròpia ciutat

• Dibuixen un espai “metropolità”

– d’extensió variable

– un espai que s’habita de forma distinta segons l’hora del dia, o segons el dia de la setmana (laboral-festiu), o segons l’època de l’any (hivern-estiu).

• Les ciutats tradicionalment (època pre-industrial i industrial) estaven habitades per persones que hi vivien tot l’any i hi feien totes les seves activitats: els residents.

• Actualment han aparegut poblacions “flotants” dins les ciutats.

– Els primers habitants urbans no residents foren els que anaven a la ciutat a treballar però acabada la feina tornaven a casa.

– La casa, distava del lloc de treball, un poble o una ciutat vesina des de la que hom es desplaçava diàriament en un mitjà de transport públic o privat.

– Aquests treballadors que van i venen diàriament reben el nom de commuters

Treballadors esperant l’arribada del seu tren a l’andana

....van distrets amb diaris, aparells electrònics i no parlen.

És la incomunicació d'essers humans atrapats en la voràgine del que anomenem progrés i que deshumanitza les relacions entre persones.

PRINCIPALES MODOS DE TRANSPORTE USADOS POR

LOS COMMUTERS EN EE.UU. (1995)

3%

88%

5%

4%

Coche Público A pie Trabajo en casa (teletrabajo)

Commuters, residents i visitants

• A les grans ciutats, metròpolis de primera generació, els habitants habitaven la ciutat a “temps complet”.

– A aquests “residents” se’ls hi afegien els treballadors d’altres ciutats o pobles veïns que anaven a la ciutat a fer feina i tornaven el vespre a ca seva.

• Les metròpolis de segona generació es caracteritzen per tenir un predomini molt alt de població pendular (commuters)

– i per haver afegit un tercer tipus d’habitant, el visitant o turista, que ni viuen ni treballen a les ciutats, però que són consumidors de determinats espais (hipermercats, zones d’oci).

• Així les metròpolis de segona generació es caracteritzen per tenir “residents” (en percentatges cada cop més baixos); commuters (població que treballa però no resideix) i visitants

• Les metròpolis de tercera generació, són ciutats en les que la població flotant (visitants i turistes, homes de negocis) és majoritària (barris de ciutats: Paris, Londres, NY...) (BCN. parc temàtic). Aquests visitants utilitzen de forma intensiva determinades zones de la ciutat, amb itineraris molts específics, rutes predeterminades dins la ciutat (centre comercial, negocis, centres d’oci)

Commuters Extrems

• Take Zack Guettinger. S’aixeca a les 3.45h del mati 5 dies a la setmana, agafa la seva camioneta i recorre 322 Kilòmetres per arribar a la seva feina.

• Empra 100h al mes només en arribar al treball, que equivalen a 48 dies complets a l’any.

• En 3 anys, el seu cotxe ha recorregut 300.000 Kilòmetres i gasta uns 500-600$ cada mes en benzina.

• Per una banda, pensa que està fent un gran sacrifici personal per la seva família i està segur que dormir més beneficiaria la seva salut.

• Sr. Guettinger és només un exemple d’una classe de ciutadà americà: el 2% de la població activa americana és un commuter extrem, el que significa que inverteix mensualment més de 90h en desplaçar-se al seu treball.

Els hipermercats o Malls americans estan situats a les afores de les ciutats, necessiten estar ben comunicats, gran superfície, gran accessibilitat i gran espai de parking.Atreuen milers de visitants consumidors a diari, molts procedents d’altres ciutats. Moviments de població flotant generada a les metròpolis de segona generació pel consum

EXPORTACIÓ DEL CONCEPTE A ALTRES INDRETS GEOGRÀFICS.

Festival Park- Marratxí i estació del Ferrocarril a Festival Park

• Mentre a les metròpolis cada vegada hi ha més

gent realitzant activitats (residents, commuters,

visitants, turistes, homes de negocis...), la població

resident ha canviat de composició i d’ubicació.

• La composició de la població s’ha fet diversa, hi ha

ja molt pocs residents a una metròpoli que hagin

residit allà tota la seva vida. En canvi, cada cop hi ha

més residents d’altres llocs (de la pròpia nació però

sobre tot immigrants estrangers).

• Les ciutats tornen pluri-ètniques, diverses i

multifuncionals

• Les zones de residència habitual han canviat. Abans les

zones més poblades eren els centres de les ciutats,

progressivament els centres s’han anat despoblant i

quedant buits d’habitants i plens d’activitats terciàries, de

vegades s’han degradat i han estat reocupats per població

immigrant.

• La població resident s’ha traslladat a viure a zones residencials allunyades del centre, barris nous que han

intentat recuperar una certa qualitat de vida o millor

segregar els usos i el contacte de les persones residents en

funció de la seva ètnia, del seu nivell d'ingressos i de les

seves possibilitats econòmiques d’accedir a la vivenda.

Segregació i problemes (polifuncional)

Perifèria de Londres, on conviuen barris residencials i zones industrials a prop sempre d’una vía de comunicació

Les metròpolis s’especialitzen funcionalment, segreguen els seus usos, la segregació d’usos genera un augment incessant de la mobilitat. Els usos residencials es segreguen en funció de la renda, la classe social i s’arriben a crear microciutats dins la ciutat.

• En conclusió, les formes d’habitar l’espai pròpies i típiques de la ciutat preindustrial, definides pel model d’habitant, s’han multiplicat per donar lloc a tota una galeria de situacions:

– residents,

– commuter,

– o diferents tipus de visitants intensius en el temps i extensius en l’espai, més o menys especialitzats en funció de com i per a què utilitzen la ciutat.

Exemples

• L'Àrea metropolitana de Barcelona (AMB) és el nucli principal de la regió metropolitana de Barcelona (+ 5M). En conjunt, està formada per 36 municipis amb una població de 4.542.490 habitants (2010), una extensió de 633 km² i una densitat de 7176 hab/km².

• Municipi BCN: 1.619.337 hab.16.130,46 hab/km²

• Està integrada per tres organismes territorials de gestió:

• Mancomunitat de Municipis

• Entitat del Transport

• Entitat del Medi Ambient

Entitats incloses dins l’entitat metropolitana de Transport de Barcelona

Entitats incloses dins l’entitat metropolitana de Medi Ambient de Barcelona

http://www.tom-carden.co.uk/p5/tube_map_travel_times/applet/

Mapa d'ús del sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona• Àrees edificades: ciutats, zones residencials, zones industrials i

infraestructures.

• Zones boscoses: reserves naturals i zones protegides com ara el Parc Natural del Garraf, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la Serra de Collserola i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor entre d'altres.

• Zones agrícoles i camps: sobretot vinyes i camps de regadiu.