DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES · 2009. 11. 5. · residencials...

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5498 – 4.11.2009 82201

Disposicions

DEPARTAMENTDE POLÍTICA TERRITORIALI OBRES PÚBLIQUES

EDICTE

de 30 de setembre de 2009, sobre una resolució del conseller de Política Territo-rial i Obres Públiques per la qual s’aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu-Aran.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha resolt, en data 13 de març de 2009, l’assumpte que s’indica a continuació:

Exp: 2008/34135/CPla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de les comarques centrals.

Vist l’Acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya de 13 de març de 2009 i els fonaments que s’hi exposen;

Vista la proposta de la Direcció General d’Urbanisme;

Atesa l’opinió expressada pel consistori del municipi de Sort pel que fa a l’ARE Escorxador,

RESOLC:

—1 Aprovar definitivament el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu-Aran, pel que fa a les àrees residencials estratègiques ARE PP Gua I i II, de Les; ARE Camí de les Fàbriques, de Puigcerdà i ARE Nou sector residencial, de Tremp, amb la incorporació d’ofici de les condicions derivades de la resolució sobre la memòria ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 10 de març de 2009, i que són les següents:

1.1 D’acord amb el que estableix l’article 12 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, ha d’incorporar se plenament als continguts normatius del Pla, la normativa ambien-tal general que conté l’annex de la resolució de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de 10 de març de 2009.

1.2 En l’ARE de Les, s’atendran els següents condicionants de caràcter parti-cular, -en tot cas els tres primers s’hauran de verificar per a l’autorització d’obres en zona de policia-:

Justificar el compliment de les proteccions enfront la inundabilitat que estableix el Reglament de la Llei d’urbanisme, així com la no-afecció a tercers per inunda-bilitat.

Diferir el disseny i cotes definitives de la zona verda, així com l’amplada i carac-terístiques de la via de desguàs secundària en zona verda, a una justificació tècnica de caràcter hidràulic i ambiental.

En l’àmbit GUA II, els equipaments hauran de ser compatibles amb les restriccions corresponents a sistema hídric del Reglament de la Llei d’urbanisme, respectant la topografia natural i el règim de corrents.

Complementar la normativa particular de l’ARE amb l’addició de la disposició específica següent: “Als efectes de l’aplicació de la directriu de planejament que estableix l’article 9.2 de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005, de 26 de juliol), en relació amb la preservació front als riscos d’inundació, la zona inundable està constituïda per la llera dels rius, rieres i per aquelles franges de terrenys vinculades a la preser-vació del règim de corrents i de les planes d’inundació per episodis extraordinaris; on cal distingir entre: la zona fluvial (q10), la zona de sistema hídric (q100), i la zona inundable (q500). En aquest àmbits és d’aplicació allò que estableix l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. El Pla qualifica els terrenys inclosos en la zona fluvial i la zona de servitud de 55 metres de domini públic com a sistema hidràulic. Els espais adscrits a aquest sistema no són edificables”.

Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5498 – 4.11.200982202

Disposicions

Gestionar el risc d’inundació a l’àmbit, incloent-lo al Pla d’actuació municipal per inundacions.

1.3 El seguiment ambiental del pla recollirà com a mesura prèvia a l’execució de les obres d’urbanització valorar la compatibilitat del traçat i rasants dels carrers i de les noves edificacions amb el manteniment o trasllat dels peus arboris d’interès afectats de cada ARE. Així mateix, durant l’execució de les obres d’urbanització, es seguiran a cada ARE els criteris particulars de seguiment arqueològic establerts per la Direcció General de Patrimoni Cultural en el seu informe de novembre de 2008.

—2 Encarregar al director general d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl que elabori un Text refós del Pla director que comprengui únicament les àrees residencials estratègiques objecte d’aprovació definitiva i les prescripcions a què fa referència l’apartat 1.

—3 Facultar el director general d’Urbanisme perquè verifiqui el text refós elaborat prèviament a la publicació d’aquesta resolució al DOGC.

—4 Manifestar que el Pla ha estat sotmès al tràmit d’avaluació ambiental precep-tiu previst a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada prèviament a la seva resolució definitiva.

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs potestatiu de reposició, de conformitat amb allò que es preveu als articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les ad-ministracions públiques i del procediment administratiu comú, davant el Titular d’aquest Departament, en el termini d’un mes comptador des de l’endemà de la seva notificació o publicació al DOGC; o bé es pot interposar recurs contenciós admi-nistratiu, de conformitat amb allò que es preveu a l’article 116 de la llei esmentada i l’article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de dos mesos comptadors des de l’endemà de la seva no-tificació o publicació al DOGC, sense perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent. El recurs de reposició s’entén desestimat si transcorre el termini d’un mes sense que es dicti resolució expressa i, en aquest cas, es pot interposar recurs contenciós administratiu en el termini dels sis mesos següents, d’acord amb l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol.

L’expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, avinguda Josep Tarradellas, número 26, 08029 de Barcelona.

Barcelona, 30 de setembre de 2009

M. DOLORS VERGÉS I FERNÁNDEZ

Secretària de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya


Disposicions

ANNEX de les Normes urbanístiques del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu-Aran.

1

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE L’ÀMBIT DE L’ALT PIRINEU I ARAN

Títol I. Normes urbanístiques generals del PDU

Capítol 1. Disposicions generals

Article I.1. Definició i objectius del PDU.

1. Aquestes normes juntament amb la resta de documents que formen part del Pla director urbanístic (en endavant PDU) i exigits en l’article 56.2 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant TRLU), constitueixen el Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, el qual té per objecte establir les determinacions i mesures necessàries per a aconseguir els objectius del Pla definits en l’apartat 3 d’aquest article.

2. Les àrees residencials estratègiques (en endavant ARE), constitueixen actuacions d’interès supramunicipal promogudes per la Generalitat de Catalunya amb els objectius que s’assenyalen en l’apartat següent.

3. El Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, té els següents objectius:

a) Generals:

• La determinació per al quadrienni 2008-2001 del nombre d’habitatges necessaris per a subvenir el dèficit de habitatges amb protecció oficial en aquest període en l’àmbit del Pla.

• Localització en els municipis que tinguin la capacitat territorial adequada dels àmbits susceptibles de ser Àrees residencials estratègiques.

• Delimitació de les Àrees residencials estratègiques en continuïtat amb els teixits urbans existents o previstos, garantint la bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i el subministrament d’aigua.

• La classificació urbanística dels terrenys que conformen l’ARE com a sòl urbanitzable delimitat, en el cas que no tinguessin aquesta classificació d’acord amb el planejament vigent.

• La modificació de les condicions dels sectors de sòl urbanitzable establertes pel planejament vigent.

• Establir l’ordenació detallada del sòl amb el nivell i documentació propis d’un pla urbanístic derivat: pla parcial urbanístic en el supòsit de sòl urbanitzable.

• Fixació del termini per a l’adaptació del planejament general a les determinacions del Pla director.

• Determinació del percentatge d’aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta de cadascuna de les AREs.

• Fixació del nombre d’habitatges amb protecció dels àmbits delimitats i modalitat de protecció.

• Concreció del traçat i característiques de les obres bàsiques de les referides AREs, amb el nivell i documentació propis d’un projecte d’urbanització.

• Determinació del sistema d’actuació urbanística de cadascuna de les AREs delimitades i termini per a la constitució del Consorci que serà l’administració actuant del sector.

• Fixació del terminis d’edificació dels habitatges resultants de l’execució de l’ARE, segons allò que determinen els articles 65.2. f i 167.1 del TRLU.


Disposicions

2

b) Particulars: • La identificació i ordenació detallada amb la precisió d’un pla parcial urbanístic de les

Àrees residencials estratègiques que es delimiten en l’àmbit d’aquest PDU per al quadrienni 2008-2011, en concret, el Nou Sector Residencial en el municipi de Tremp, Gua I i II en el de Les i Camí de les Fàbriques en el de Puigcerdà.

Article I.2. Marc legal

1. Aquest Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011 es formula a l’empara del que preveu l’apartat 1 de la Disposició addicional vint-i-unena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme i es redacta d’acord amb la legislació sectorial i urbanística vigent, així com amb la resta de disposicions legals que li són d’aplicació.

Article I.3. Àmbit del PDU

1. L’àmbit territorial del Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de L’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-201, està integrat pel territori de les àrees residencials estratègiques que es delimiten en els termes municipals que es relacionen en l’apartat 2 d’aquest article, amb la finalitat de crear sòl residencial i de subvenir el dèficit d’habitatge amb protecció pública en l’àmbit de L’Alt Pirineu i Aran.

2. Els termes municipals abastats per aquest Pla són els següents: • Les • Puigcerdà • Tremp

Article I.4. Obligatorietat

1. Les administracions públiques, les entitats que en depenen i els particulars estan obligats a complir les determinacions i les disposicions que estableix el Pla.

2. La regulació continguda en el Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, constitueix un conjunt de directrius i determinacions d’obligat compliment per part del planejament urbanístic, tant general com derivat, referits a l’àmbit territorial que abasta.

Article I.5. Competències i seguiment del PDU

1. D’acord amb la Disposició addicional única del Decret Legislatiu 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, correspon a la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i a la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l’Institut Català del Sòl, la formulació del Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011.

2. Correspon el seguiment del Pla director urbanístic de les Àrees residencials estratègiques a la Secretaria per a la Planificació Territorial en coordinació amb la Secretaria d’Habitatge, amb el suport dels Ajuntaments, de la Direcció General d’Actuacions Estratègiques i Política de Sòl, i de l’Institut Català del Sòl.

Article I.6. Vigència i revisió del PDU


Disposicions

3

1. El Pla director urbanístic entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de les seves normes al Diari oficial de Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera indefinida o fins que es produeixi la seva modificació o revisió.

2. No obstant, procedirà la revisió del Pla si es constata que la regulació urbanística proposada de les AREs no és eficaç en la consecució dels objectius del Pla.

3. La revisió del Pla director s’ajustarà al mateix tràmit que l’establert per a la formulació del Pla en l’article 81 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme.

Article I.7. Modificació i adaptació del PDU

1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es detectin en el seu seguiment o execució, es podrà procedir a la modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert en l’article 81 per remissió de l’article 94.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme.

2. El projecte de modificació del Pla que es redacti, haurà de tenir les determinacions i el grau de precisió propi d’un Pla director urbanístic i en la memòria s’haurà de justificar la incidència de les noves determinacions en l’ordenació general establerta per aquest Pla, la seva adaptació als seus criteris i objectius i els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial, així com als objectius del nombre d’habitatges per al quadrienni 2008-2011.

3. No tindran la consideració de modificacions: a) La variació dels límits de les Àrees residencials estratègiques establertes en aquest

Pla, sempre que persegueixin un millor desenvolupament de l’ARE i que la variació no suposi un increment i/o disminució de la superfície dels àmbits delimitats major d’un 5%.

b) Les variacions de les determinacions pròpies del planejament derivat que regulin una ARE concreta, tindran la consideració de modificació del planejament derivat i es tramitaran d’acord amb el que es preveu en l’apartat 1 de l’article III.4 d’aquesta normativa.

4. Amb l’objecte d’adequar les determinacions del Pla director urbanístic a les revisions o modificacions del Pla territorial general de Catalunya o a les determinacions de plans sectorials que s’aprovin definitivament i que modifiquin afectant substancialment els àmbits delimitats com a Àrees residencials estratègiques, es podrà procedir a l’adaptació del Pla director. El tràmit d’adaptació s’ajustarà al mateix tràmit que l’establert per a la formulació del Pla en l’article 81 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme.

Article I.8. Determinacions del PDU

1. D’acord amb els objectius que es fixen en l’article 1 d’aquestes normes per al PDU de L’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, que comprèn determinacions pròpies de planejament general així com de planejament derivat i d’execució material d’obres, i als efectes de la tramitació de possibles modificacions del PDU, són determinacions del PDU les següents:

a) La localització i identificació de les Àrees residencials estratègiques. b) La delimitació de les Àrees residencials estratègiques. c) La classificació urbanística dels terrenys que conformen l’ARE com a sòl urbanitzable

delimitat, en el cas que no tinguessin aquesta classificació d’acord amb el planejament vigent.


Disposicions

4

d) La fixació dels paràmetres dels sectors de sòl urbanitzable modificant si s’escau les establertes pel planejament vigent.

e) La fixació del termini per a l’adaptació del planejament general a les determinacions del Pla director.

f) La determinació del percentatge d’aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta de cadascuna de les AREs.

g) La fixació del nombre d’habitatges amb protecció oficial dels àmbits delimitats. h) L’assumpció per l’Administració actuant dels costos d’edificació dels equipaments

previstos en el Pla director urbanístic. i) Fixació del termini de constitució del Consorci urbanístic integrat per l’Ajuntament i

l’Institut Català del Sòl. j) L’ordenació detallada amb la precisió pròpia d’un pla parcial urbanístic dels àmbits delimitats.k) L’assenyalament d’alineacions i rasants. l) La concreció del traçat i característiques de les obres bàsiques de les referides AREs,

amb el nivell i documentació propis d’un projecte d’urbanització. m) Fixació dels terminis per a executar les obres d’urbanització i d’edificació. n) La qualificació de sòl on s’ha de materialitzar la reserva d’habitatges de protecció pública. o) Determinació del sistema d’actuació urbanística de cadascuna de les AREs delimitades.p) Normes reguladores dels paràmetres d’ús i d’edificació de l’ARE.

2. La modificació de les determinacions relacionades de la lletra a) a la i), ambdues incluses de l’apartat anterior, es tramitaran d’acord amb el que s’estableix en l’article I.7 d’aquestes normes. Aquestes modificacions només podran ser formulades pels organismes i entitats competents per a la formulació del PDU que són les que estableix l’article I.5 d’aquesta normativa.

3. Les modificacions del PDU relatives a la ordenació detallada del sector que constitueix l’ARE i que són les que es relacionen de la lletra i) a la p), ambdues incluses de l’apartat anterior, es tramitaran d’acord amb el que estableix l’article III.4 d’aquestes normes, i podran ser promogudes, a més de pels organismes i entitats competents per a la formulació del PDU, per l’Administració actuant de l’ARE, els Ajuntaments o entitats públiques amb competències.

Article I.9. Contingut documental del PDU

Document 1.-MEMÒRIA - Memòria general del PDU ARE-APA - Memòria de l’ARE Gua I i II, de Les (Vall d’Aran) - Memòria de l’ARE Camí de les fàbriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Memòria de l’ARE Nou sector residencial, a Tremp (Pallars Jussà)

Document 2.-PROGRAMA DE LES ACTUACIONS A REALITZAR - Programa de les actuacions a realitzar el PDU ARE-APA

Document 3.-BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES - Bases tècniques i econòmiques del PDUC-ARE-APA

Document 4.-PLÀNOLS DE INFORMACIÓ I D’ORDENACIÓ - Plànols de informació i d’ordenació del PDU ARE-APA - Plànols de informació i d’ordenació de l’ARE Gua I i II, de Les (Vall d’Aran) - Plànols de informació i d’ordenació de l’ARE Camí de les fàbriques, de

Puigcerdà (Cerdanya) - Plànols de informació i d’ordenació de l’ARE Nou sector residencial, a Tremp

(Pallars Jussà)


Disposicions

5

Document 5.-NORMATIVA - Normativa del PDU ARE-APA

Document 6.-ESTUDIS JUSTIFICATIUS

Document 7.-INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

Document 8.-PROJECTES D’URBANITZACIÓ - Projecte d’urbanització bàsic de l’ARE Gua I i II, de Les (Vall d’Aran) - Projecte d’urbanització bàsic l’ARE Camí de les fàbriques, de Puigcerdà

(Cerdanya) - Projecte d’urbanització bàsic de l’ARE Nou sector residencial, a Tremp (Pallars

Jussà)

Article I.10. Interpretació i precisió de límits del PDU

1. Les determinacions d’aquest Pla i concretament aquestes normes, s’interpretaran en base a criteris que, partint del sentit propi de les paraules, en relació amb el context i els antecedents, mantenen la seva unitat i coherència, com a parts integrants del PDU; en garanteixin l’acompliment dels objectius i finalitats del Pla formulats a la Memòria, i a la realitat social de l’àmbit d’aplicació.

2. En tot cas, es tindran en compte els següents criteris: a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions

expressades en els plànols d’ordenació a l’escala més detallada. b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU. c) Els dubtes d’interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia

o per contradiccions entre documents d’igual rang es resolen d’acord amb el que estableix l’article 10 del TRLU.

Capítol 2. Desenvolupament i execució del PDU

Article I.11. Desenvolupament del PDU en relació a la classificació del sòl

1. Les Àrees residencials estratègiques delimitades en sòl urbanitzable, constitueixen sectors de sòl urbanitzable delimitat, la classificació dels quals s’estableix en el Pla director urbanístic que efectua la seva delimitació, en el cas que no sigui aquesta la classificació en el planejament vigent, i el règim urbanístic serà el que es preveu per a aquesta categoria de sòl en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme i al seu Reglament.

2. El Pla director urbanístic que delimita les Àrees residencials estratègiques en sòl urbanitzable comprendrà l’ordenació detallada dels sectors amb el grau de precisió propi d’un pla parcial urbanístic, amb les determinacions i el grau de precisió propis d’aquests tipus de plans, i concretarà el traçat i les característiques de les obres d’urbanització bàsiques, amb el contingut propi dels projectes d’urbanització.

Article I.12. Reserva de sòl i gestió per a l’habitatge protegit

1. L’ordenació detallada de cadascuna de les AREs delimitades en aquest PDU preveu que el 50%, com a mínim, dels habitatges del sector es destinin a habitatges amb protecció oficial mitjançant la qualificació de sòl amb destí a habitatges de protecció pública d’acord amb el que determina l’apartat 2.c) de la Disposició addicional Vint-i-unena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme.


Disposicions

6

2. El destí d’aquest 50%, com a mínim, a habitatges de protecció en les AREs delimitades en aquest PDU dóna compliment a la reserva d’habitatges i tipologies de protecció establerta en l’article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme, tal i com es justifica en la regulació específica de cadascuna de les AREs.

Article I.13. Sistemes d’actuació urbanística i Administració actuant

1. Les Àrees residencials estratègiques d’acord amb el que preveu l’apartat 5 de l’article 56 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme, s’executen per qualsevol sistema d’actuació urbanística o modalitat de reparcel·lació, inclosa la de Sectors d’urbanització prioritària.

2. La determinació del sistema d’actuació urbanística de les AREs delimitades en aquest PDU s’estableix en el Títol III d’aquestes normes que regula l’ordenació detallada de cada ARE.

3. La substitució del sistema d’actuació urbanística o de la modalitat establerta per a cadascuna de les AREs, s’efectuarà per l’administració actuant de l’ARE en els supòsits regulats en l’article 129 del Reglament de la Llei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de juliol, i d’acord amb el procediment previst en l’article 113.2 del Text refós de la Llei d’urbanisme.

4. L’Administració actuant de cadascuna de les Àrees residencials estratègiques delimitades en aquest PDU seran els consorcis urbanístics a constituir entre l’Institut Català del Sòl i l’ajuntament corresponent o entitat o organisme que el representi de conformitat al que preveu l’apartat 3 de la Disposició addicional Vint-i-unena del Text refós de la Llei d’urbanisme. El Consorci urbanístic s’haurà de constituir en el termini màxim de 3 mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquest Pla.

5. L’administració actuant de les AREs tindrà els drets i facultats que preveu l’article 23 del TRLU, incloses les d’aprovació dels projectes complementaris d’urbanització i el canvi del sistema d’actuació urbanística o de la modalitat, tal i com es recull en els articles I.7 i III.4 d’aquestes normes.

Títol II. Determinacions comunes a les AREs del PDU del l’Alt Pirineu i Aran

Article II.1. Àmbits delimitats i paràmetres d’aplicació

Es delimiten com a Àrees residencials estratègiques d’aquest Pla director urbanístic amb els paràmetres bàsics que s’indiquen, les següents:

ARE Gua I i II. Les

Classificació del sòl: Urbanitzable delimitat Superfície: 39.980,50 m2

Superfície computable*: 35.734,00 m2

Edificabilitat bruta: 0,5 m2s/ m2tDensitat: 50 hab/ha Usos principals: Residencial Percentatge d’aprofitament de cessió: 15% Habitatges amb protecció: 51,67%

ARE Camí de les Fàbriques. Puigcerdà

Classificació del sòl: Urbanitzable delimitat Superfície: 73.071,19 m2s


Disposicions

7

Edificabilitat bruta: 0,56 s/ m2sDensitat: 61 hab/ha Usos principals: Residencial i comercial Percentatge d’aprofitament de cessió: 15% Habitatges amb protecció: 50,56%

ARE Nou Sector Residencial. Tremp

Classificació del sòl: Urbanitzable delimitat Superfície: 154.400,11 m2

Superfície computable*: 140.375,14 m2

Edificabilitat bruta: 0,5 m2t/ m2sDensitat: 50 hab/ha Usos principals: Residencial i comercial Percentatge d’aprofitament de cessió: 15% Habitatges amb protecció: 56.13%

* La superfície computable és la que gaudeix d'edificabilitat. És el resultat d'haver suprimit les superfícies amb nul aprofitament urbanístic (sistema hidrogràfic, sistema viari, etc.).

Article II.2. Classificació i ordenació del sòl de les AREs de l’Alt Pirineu i Aran

1. Els àmbits delimitats en aquest Pla director urbanístic com a Àrees residencials estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, tenen totes la classificació de sòl urbanitzable delimitat, i per tant els són d’aplicació les determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme i del seu Reglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol) relatives a aquesta categoria de sòl.

2. L’ordenació detallada de les AREs d’aquest Pla director urbanístic, té el grau de concreció i la documentació que per als plans parcials urbanístics estableixen els articles 91, 93, i 84 a 89 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

3. En aquestes normes s’estableix en els Títols II i III, determinacions pròpies del planejament derivat comuns a totes les ARES d’aquest PDU. Així mateix en els Títols IV a VI d’aquestes Normes s’estableix l’ordenació i normativa pròpies per a cada ARE. Totes aquestes determinacions tindran el caràcter de determinacions i normativa d’un pla parcial urbanístic.

Article II.3. Habitatges amb protecció en les AREs delimitades

1. S’estableix que per a totes les ARES de l’Alt Pirineu i Aran el percentatge d’habitatges amb protecció ha de ser com a mínim del 50% del nombre total d’habitatges segons es defineix en el Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística.

2. Del sostre total de sòl residencial, com a mínim el 20% s'ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i de règim especial, el 10% del sostre a habitatges amb protecció oficial de règim concertat, en aplicació de l’article 57.3 de la LU, segons el redactat del Decret Llei i el 10% dels sostres a habitatges concertats de protecció oficial segons el Decret 152/2008, de 29 de juliol, pel qual es regulen l’habitatge concertat i l’habitatge de lloguer amb opció de compra, i s’adopten altres mesures en matèria de l’habitatge.

3. El PDU ARE-APA determina un mínim del 5% d’habitatge protegit en règim especial. S’admetran percentatges inferiors amb prèvia justificació.

4. Els habitatges protegits de règim general, especial i règim concertat no poden ser superiors a 90m2 útils. Els habitatges concertats de protecció oficial no poden ser superiors a 80 m2

útils.


Disposicions

8

Article II.4. Adaptació del planejament municipal

1. El planejament municipal afectat per aquest PDU s’adaptarà a aquest en el termini de dos anys a partir de la publicació de l’aprovació definitiva.

Article II.5. Terminis d’urbanització i edificació

1. El termini per a l’execució de l’obra urbanitzadora serà de dos anys, al menys per a la primera fase en el supòsit de que es prevegi més d’una. Respecte a l’edificació el termini per executar al menys el 50% de l’habitatge protegit serà de quatre anys.

2. El Pla haurà de contemplar els terminis per a la construcció dels habitatges de protecció pública segons l’article 57.7 de la LU, segons el redactat del Decret Llei, i 68.2.h del RLU, consistent en que no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des de que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres.

3. El termini per a l’edificació dels habitatges de renda lliure, segons l’article 65.2.f del Text refós de la Llei d’urbanisme, és de tres anys a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres.

Article II.6. Percentatge d’aprofitament de cessió obligatòria en les ARE del l’Alt Pirineu i Aran.

1. S’estableix que per a totes les ARES de l’Alt Pirineu i Aran el percentatge d’aprofitament de cessió obligatòria i gratuïta a l’administració actuant és del 15% de l’aprofitament del sector.

Article II.7. Equipaments

1. De conformitat amb el que disposa la Disposició addicional Vint-i-unena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme, el cost d’execució dels equipaments previstos en aquest PDU que assumeix l’administració actuant de l’ARE amb càrrec a l’aprofitament de cessió obligatòria i que s’han de dur a terme simultàniament amb la urbanització del sector, es fixen en el títols d’aquestes Normes que estableixen la normativa urbanística específica de cadascuna de les AREs.

2. Segons el que determina la disposició addicional vint-i-unena Àrees residencials estratègiques d’ordenació residencial, en aquest Pla director urbanístic de l’Alt Pirineu-Aran, l’administració actuant tindrà que destinar el 10% de l’aprofitament mig per a la construcció dels equipaments previstos, la qual es portarà a terme de forma simultània amb la urbanització de l’àrea i la construcció programada dels habitatges.

Títol III. Normes urbanístiques comunes a les AREs del PDU de l’Alt Pirineu i Aran

Article III.1. Àmbit d’aplicació

1. Les disposicions d’aquest títol són d’aplicació a la totes les AREs delimitades i ordenades en aquest Pla director urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de l’Alt Pirineu i Aran per al quadrienni 2008-2011, segons queden delimitades en tots els plànols que integren el present pla.

Article III.2. Marc legal de referència


Disposicions

9

1. D’acord amb el que estableix l’apartat 2 de la Disposició addicional Vint-i-unena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, Text refós de la Llei d’urbanisme, el Pla director urbanístic que delimita les Àrees residencials estratègiques, també comprendrà l’ordenació detallada dels sectors constitutius d’ésser AREs amb el grau de precisió propi d’un Pla parcial urbanístic i concretarà el traçat i les característiques de les obres d’urbanització bàsiques, amb el contingut propi dels projectes d’urbanització.

2. Les AREs delimitades en aquest PDU en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, constitueixen totes sòl urbanitzable delimitat, i per tant les ordenacions detallades d’aquests àmbits tenen les determinacions i el grau de precisió propis dels plans parcials, i s’han redactat donant compliment a les determinacions establertes per aquests instruments de planejament derivat en el Text refós de la Llei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de juliol, i en Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

3. En tot cas, en els aspectes no regulats expressament en aquesta normativa o en la específica de cada ARE, seran d’aplicació les determinacions urbanístiques de caràcter normatiu del planejament municipal.

4. Si es produïssin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, de entre els que integren l’ordenació detallada de les Àrees residencials estratègiques, serà d’aplicació el que disposa l’article 10 del Text refós de la Llei d’urbanisme.

Article III.3. Definició de conceptes

1. Sempre i quan no quedin expressament definits en aquesta normativa, els conceptes que s’hi empren són els definits a les Normes urbanístiques del planejament municipal.

Article III.4. Modificacions de determinacions de planejament derivat

1. Les modificacions del PDU relatives a l’ordenació detallada del sector que constitueix l’ARE, així com la seva normativa específica, que tenen la consideració i assimilació a les normes urbanístiques del planejament derivat que correspongui segons la classificació del sòl, es tramitaran com a modificacions del planejament derivat que correspongui, essent d’aplicació l’article 83 en relació amb el 79 ambdós del TRLU per remissió de l’article 94.1 del mateix text legal.

2. Seran competents per a formular la modificació de les determinacions pròpies de planejament derivat que es preveuen en aquest títol així com les que regulen una ARE concreta, els organismes i entitats competents per a la formulació del PDU, l’administració actuant del l’ARE, els ajuntaments i entitats públiques amb competències.

Article III.5. Precisió i ajustos de límits

1. Els límits i les superfícies de l’àmbit dels sectors que constitueixen les AREs delimitades en aquest Pla director, podran ser ajustades al detall i no constituiran supòsit de modificació de l’ordenació concreta de l’ARE quan s’efectuïn en els termes següents:

a) Alineacions o línies d’edificació vigents b) Característiques topogràfiques dels terrenys c) Límits de la propietat rústica o urbana d) Existència d’arbres o altres elements d’interès e) Adaptacions tècniques de detalls derivades del coneixement del subsòl.

2. Aquestes precisions i ajustos no variaran l’edificabilitat ni la resta de paràmetres urbanístics fixats pel planejament. Tampoc produiran distorsions en la forma de les qualificacions zonals o de sistemes, ni augments o disminucions de superfície de més del cinc per cent (5%), en relació a les superfícies delimitades en els plànols d’ordenació detallada de l’ARE.


Disposicions

10

3. Els projectes d’urbanització complementaris i els instruments de gestió poden si s’escau, efectuar les adaptacions tècniques de detall exigides per les característiques del sòl i del subsòl en l’execució material de les obres o en la concreció de la delimitació de l’àmbit de l’actuació.

Article III.6. Desenvolupament de l’ordenació detallada de les AREs

1. El desenvolupament de les Àrees residencials estratègiques s’efectuarà mitjançant els projectes de reparcel·lació, i els projectes d’urbanització complementaris, els quals respectaran, en tot cas, les determinacions establertes en aquest Pla director urbanístic i en l’ordenació detallada que hi preveu d’aquests àmbits.

Article III.7. Vigència

1. Les determinacions contingudes en aquest PDU per a les AREs de l’Alt Pirineu i Aran tenen vigència indefinida mentre no es modifiqui o revisi.

Article III.8. Règim urbanístic del sòl de les AREs

1. Totes les AREs determinades per aquest PDU de l’Alt Pirineu i Aran tenen la classificació urbanística de sòl urbanitzable delimitat.

Article III.9. Publicitat

La documentació d’aquest Pla és pública i qualsevol persona pot consultar-la en tot moment, informar-se de llur contingut i sol·licitar l’obtenció de còpies a l'Ajuntament o al Registre de planejament urbanístic de Catalunya.

Article III.10. Desenvolupament de les AREs

1. Per al desenvolupament de les AREs podran realitzar-se projectes d’urbanització complementaris i projectes de reparcel·lació que respectaran, en tot cas, les determinacions d’aquest Pla.

Article III.11. Projectes d’urbanització

1. Aquest document ve acompanyat d’un projecte d’urbanització executiu de les obres d’urbanització bàsiques. Els projectes d’urbanització complementaris que es redactin podran referir-se a la totalitat de l’àmbit però també s’admeten projectes d’urbanització complementaris referits a un element urbà de prou significació i importància.

2. Els projectes d’urbanització complementaris que es redactin desenvolupant aquestes normes reguladores hauran d’ajustar-se al que disposa l’article 98 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Article III.12. Projectes de reparcel·lació

1. La justa distribució de càrregues i beneficis entre els propietaris se realitzarà mitjançant el corresponent projecte de reparcel·lació, que determinarà les parcel·les corresponents a cadascú dels propietaris.

Article III.13. Actes subjectes a llicència

1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits en l’article 179 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.


Disposicions

11

2. Pel que fa a les llicències d’obres i activitats s’estarà al que disposi el planejament superior i la normes urbanístiques pròpies del planejament general del municipi.

3. En la memòria del projecte pel qual es sol·liciti la llicència es justificarà l’acompliment de les Normes urbanístiques d’aquest Pla i de totes les disposicions específiques que el poguessin afectar.

4. La llicència d’edificació ha de fixar el termini d’acabament d’obres, respectant els terminis fixats en l’article II.5.2 d’aquesta normativa.

5. La llicència d’edificació s’atorgarà amb la condició específica de la garantia davant de l’ajuntament, de reposició de la vorera frontal a la parcel·la a edificar o de qualsevol altre element d’urbanització que es malmeti com a conseqüència de l’execució de les obres d’urbanització.

Article III.14. Aprofitament urbanístic

1. D’acord amb els articles 36 i 37, del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, s’entén per aprofitament urbanístic la resultant de ponderar la intensitat dels usos, la rigidesa a la demanda de cadascun del usos, llur localització, i la repercussió admissible del valor de la urbanització.

2. El PDU estableix un sostre edificable a cada ARE. Aquesta edificabilitat exclou la dels sòls destinats a sistemes.

3. L’edificabilitat computable per a l’aprofitament és la superfície de sostre de totes les plantes baixes i superiors, dels altells, de les plantes sota-coberta, dels cossos sortints tancats i semitancats que tinguin totalment tancats llurs costats laterals, i de la substituïda pels patis de llums i de ventilació.

Article III.15. Densitat

1. La densitat establerta pel PDU no es podrà, en cap cas, augmentar.

2. Es podrà, justificadament, acumular o transvasar el nombre d’habitatges assignats a una parcel·la cap a una altra, sense augmentar, però, la suma total del nombre d’habitatges inicials de les parcel·les afectades.

3. En les ordenacions de parcel·les plurifamiliars es podrà proposar un increment del nombre màxim d’habitatges previst per a un determinat bloc, sempre i quan es compensi amb disminució proporcional en altre o altres blocs. El nombre màxim d’habitatges previst per a la totalitat dels blocs afectats no podrà excedir, en cap cas, la que preveu aquest PDU.

4. En el supòsits dels apartats 2 i 3 d’aquest article, el procediment per a aquesta acumulació o transvasament d’habitatges entre parcel·les es tindrà de tramitar mitjançant la modificació del planejament.

Article III.16. Coherència en la regulació

1. La normativa d’aquesta ARE estableix unes limitacions complementàries a les que estableix el planejament general vigent, en base a criteris d’ordenació i d’assignació d’aprofitaments a les parcel·les resultants.

Article III.17. Qualificació del sòl

1. El sòl comprès en l’àmbit d’aquestes AREs es qualifica en zones i sistemes.


Disposicions

12

2. S’entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i atenent les previsions del present Pla, es poden exercir els drets relatius a l’edificació.

3. S’entén per sistemes, els terrenys que en virtut de l’aplicació del article 34 i 44 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, constitueixen l’estructura de l’àmbit d’actuació i són de cessió obligatòria i gratuïta, excepte si constitueixen el domini públic derivat de les legislacions sectorials.

4. Cada ARE té la seva pròpia nomenclatura de qualificació del sòl.

5. La qualificació de residencial de protecció pública serà determinada per cada una de les AREs segons l’article 66.1a i 66.4b del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme. En cas de que no sigui així el planejament general qualificarà el sòl on s’ubiquin els habitatges de protecció pública com a sòl residencial de protecció pública amb la clau Rpp.

6. En el sòl residencial de protecció pública, definit en el punt 5 d’aquest article, s’especifica en aquesta normativa el sostre destinat a cada règim de protecció.

7. Cada ARE ha d’ubicar una clau de sòl per a habitatge dotacional segons l’article 66.2 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme.

8. El PDU ARE-APA determina un mínim del 1,5% de sòl per a habitatge dotacional. S’admetran percentatges inferiors amb prèvia justificació.

Article III.18. Zones

1. És el sòl susceptible d’aprofitament privat, que es concreta amb l’ordenació dels usos i els volums edificables mitjançant el tipus d’ordenació de volumetria específica. Les condicions d’edificació i ús es defineixen en els plànols d’ordenació de cada ARE juntament amb aquesta normativa.

Article III.19. Sistemes

1. Els sòls ordenats en sistemes presenten un grau especial d’interès col·lectiu i són determinants per a assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans, així com les seves possibles transformacions en el temps.

2. Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa o altre règim equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics d’aquest Pla parcial urbanístic.

3. Aquest PDU estableix per a cada ARE les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent.

Article III.20. Definició de conceptes aplicables a zones i sistemes de totes les AREs

1. Alineació de vial Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l’espai privat.

2. Alineació de l’edificació o línia de façana Línia sobre la qual s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial.

3. Volumetria específica


Disposicions

13

Tipus d’ordenació de l’edificació regulada mitjançant l’assignació d’un sostre màxim per a cada parcel·la, i mitjançant la fixació d’unes determinades alineacions vinculants, així com amb la fixació d’una altura reguladora màxima i un nombre màxim de plantes.

4. Pla de referència Pla horitzontal, a partir del qual se situarà la cota de la planta baixa i s’amidarà l’altura reguladora màxima. Aquest pla és únic i específic per a cada rengle, i per tant està permès esglaonar en rengles un edifici continu si el pendent del terreny així ho exigeix.

5. Altura reguladora màxima És l’altura que poden assolir les edificacions. S’amidarà segons els tipus d’ordenació. Per a volumetria específica: L’altura de l’edificació es mesurarà directament des de el pla de referència en les condicions que determini la normativa específica de cada ARE. Per als altres tipus d’ordenació la normativa específica de cada ARE determinarà les condicions concretes de medició de l’altura màxima.

6. Rengles Agrupació contínua d’habitatges.

7. Tram Agrupació contínua d’habitatges arrenglerats el ràfec dels quals està a la mateixa cota o nivell.

8. Nombre màxim de plantes És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’altura reguladora. Cal respectar aquests dos paràmetres: altura i nombre de plantes.

9. Planta baixa És planta o part de la planta que se situa dins del marge i sobre del pla de referència, que aquesta normativa estableix per a cada zona.

10. Planta pis S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa.

11. Planta soterrani És la planta o part de planta que està situada per sota la planta que tingui la consideració de planta baixa. En cap cas, està permès l’ús residencial, estudi, despatx, oficina ni altre que exigeixi una permanència continuada de personal en aquesta planta.

12. Fondària edificable És la distància màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s’ha d’inscriure l’edificació. La línia que la defineix no pot ser ultrapassada per la façana posterior.

13. Gàlib edificatori Perímetre màxim dins del qual s’ha d’inscriure obligatòriament l’edificació; la línia que el defineix no pot ser ultrapassada, en cap cas, per l’edificació.

14. Ocupació de parcel·la És el percentatge que mesura la màxima ocupació de la parcel·la en planta baixa per l’edificació. Comptaran també en l’ocupació de parcel·la, la projecció vertical sobre el terreny de tots els cossos sortints de l’edifici.

15. Reculades de l’edificació Es defineixen dos tipus de reculada:


Disposicions

14

a. La reculada del cos d’edificació, que es dóna quan tot l’edifici, o la totalitat o part d’una planta, s’enretira respecte de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no esgotar aquesta.

b. La reculada per motius compositius, que es dóna quan part o parts de les façanes dels edificis es retiren un màxim de 0,30 m de l’alineació d’edificació.

16. Cossos sortints Són les parts ocupables de l’edificació que sobresurten de la línia d’edificació o de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable màxima o del gàlib màxim. L’altura lliure mínima entre la cota de planta baixa i el cos sortint de la planta primera serà de 3 metres excepte si vola sobre vialitat rodada en que la altura lliure serà de 4,5 metres o superior si així ho estableix el planejament municipal.

17. Pla límit de vol És un pla teòric paral·lel al pla de façana o mitgera, que es troba situat a una determinada distància d’aquest, fins al qual poden arribar però no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana.

18. Altura lliure o útil L’altura lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre en l’interior d’un local construït.

19. Ràfec És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l’acció directa de la pluja.

20. Verd privat Es defineix com a verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada.

21. Patis privats Es defineix com a pati privat el sòl lliure destinat a aparcament, jardins o emmagatzematge, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada.

22. Separació a les partions És la distància que, amidada des de les partions de la parcel·la, defineix unes franges de superfícies d’aquesta que no poden ser ocupades per l’edificació.

23. Mitgera És el mur emplaçat sobre la partió de parcel·la que va des dels fonaments fins a la coberta sense interrupció de continuïtat i sobre el que recauen les servituds de mitjaneria, ús mancomunat i impediment d’obertura. Pel que fa a les relacions de contigüitat que s’estableixin entre finques veïnes, serà d’obligat compliment allò que disposen els articles 546-1 al 546-11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

24. Servitud La servitud és un dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d’una altra, que és la dominant, i pot consistir en l’atorgament a aquesta d’un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular de la finca servent. Pel que fa a les servituds entre finques, serà d’obligat compliment allò que disposen els articles 566-1 al 566-13 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

25. En cas de contradicció S’aplicarà aquest article sempre que no es contradigui amb altres definicions definides en aquestes normes.


Disposicions

15

Article III.21. Sistema d’actuació de les AREs

1. Totes les AREs delimitades en aquest PDU es desenvolupen pel sistema d’actuació urbanística de reparcel·lació, en la modalitat de cooperació, tal com queda regulat en els articles 133 a 135 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En el sistema de reparcel·lació modalitat de cooperació els propietaris del polígon aporten el sòl de cessió obligatòria i l’administració executa les obres d’urbanització. Els costos d’urbanització aniran a càrrec dels propietaris afectats.

2. Pertoca formular el projecte de reparcel·lació, si escau, als propietaris de finques la superfície de les quals representi més del 50 % de la superfície total reparcel·lable, l’associació administrativa de cooperació o a l’administració actuant, en els termes previstos en l’article 134 TRLU.

3. Altrament, si escau, es pot plantejar estudiar i tramitar una divisió poligonal en el moment oportú, quedant garantida la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d’ús públic urbanitzats que corresponguin a cada etapa.

Article III.22. Pla d’etapes de les AREs

1. Les AREs delimitades en aquest PDU s’executaran en una única etapa, excepte l’ARE denominada Nou Sector Residencial de Tremp, que podrà efectuar-se en tres etapes.

Títol IV. Normes urbanístiques específiques de l’ARE Gua I i II del Municipi de Les

Article IV.1. Zones

És el sòl susceptible d’aprofitament privat, que es concreta amb l’ordenació dels usos i els volums edificables mitjançant diversos tipus d’ordenació. Les condicions d’edificació i ús es defineixen en els plànols d’ordenació juntament amb aquestes ordenances.

Es defineixen les zones següents:

Descripció Clau Codi

- Residencial plurifamiliar en bloc (la pròpia o la del Pla General) 13 i volumetria específica

Article IV.2. Sistemes

La definició de sistemes es determina en l’article 15 d’aquesta normativa.

Aquests sòls ordenats en sistemes presenten un grau especial d’interès col·lectiu i són determinants per a assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans, així com les seves possibles transformacions en el temps.

La consideració de sistema implicarà normalment la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys, en els supòsits previstos per l’article 98 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Els sòls destinats a sistemes seran, amb caràcter general, de titularitat pública. La titularitat pública no exclou la possibilitat de la gestió privada del domini i ús públic en règim de concessió administrativa o altre règim equivalent, d’acord amb el que preveu el planejament


Disposicions

16

general del municipi de LES, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics d’aquest Pla parcial urbanístic.

Aquest Pla parcial urbanístic estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi, de forma més específica, la legislació sectorial vigent.

Es defineixen els següents sistemes a raó del seu interès col·lectiu:

Descripció Clau Codi

1) Sistema viari: (Clau V) • Vialitat V1 • Vialitat trànsit restringit V2

2) El sistema hidrogràfic: (la pròpia o la del Pla General) SH 3) El sistema d’espais lliures públics: (Clau J)

• Verd públic de protecció d'inundació P1 • Verd públic P2

4) El sistema d’equipaments comunitaris: (la pròpia o la del Pla General) E0 5) El Sistema d’habitatges dotacionals públics: (la pròpia o la del Pla General) HD

Article IV.3. Definició de conceptes

1. Alineació de vial Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l’espai privat.

2. Alineació de l’edificació o línia de façana Línia sobre la qual s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial.

3. Volumetria específica Tipus d’ordenació de l’edificació regulada mitjançant l’assignació d’un sostre màxim per a cada parcel·la, i mitjançant la fixació d’unes determinades alineacions vinculants, així com amb la fixació d’una altura reguladora màxima i un nombre màxim de plantes.

4. Pla de referència Pla horitzontal, a partir del qual se situarà la cota de la planta baixa i s’amidarà l’altura reguladora màxima. Aquest pla és únic i específic per a cada rengle, per tant està permès esglaonar en rengles un edifici continu si el pendent del terreny així ho exigeix.

5. Altura reguladora màxima És l’altura que poden assolir les edificacions, i s’amidarà des de la cota mitjana del paviment de la vorera en el front de façana del solar, fins a la cara superior del sostre de la darrera planta pis, en la línia de façana de l’edificació. Per sobre de l’altura reguladora màxima solament es permetran els elements de formació dels pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal·lacions dels edificis.

6. Rengles Agrupació contínua d’habitatges.

7. Tram Agrupació contínua d’habitatges arrenglerats el ràfec dels quals està a la mateixa cota o nivell.

8. Nombre màxim de plantes És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’altura reguladora. Cal respectar aquests dos paràmetres: altura i nombre de plantes.


Disposicions

17

9. Planta baixa És planta o part de la planta que se situa dins del marge i sobre del pla de referència, que aquesta normativa estableix per a cada zona.

10. Planta pis S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa.

11. Planta soterrani És la planta o part de planta que està situada per dessota la planta que tingui la consideració de planta baixa. En cap cas, està permès l’ús residencial, estudi, despatx, oficina ni altre que exigeixi una permanència continuada de personal en aquesta planta.

12. Fondària edificable És la distància màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s’ha d’inscriure l’edificació. La línia que la defineix no pot ser ultrapassada per la façana posterior.

13. Gàlib edificatori Perímetre màxim dins del qual s’ha d’inscriure obligatòriament l’edificació; la línia que el defineix no pot ser ultrapassada, en cap cas, per l’edificació.

14. Ocupació de parcel·la És el percentatge que amida la màxima ocupació de la parcel·la en planta baixa per l’edificació. Comptaran també en l’ocupació de parcel·la, la projecció vertical sobre el terreny de tots els cossos sortints de l’edifici.

15. Reculades de l’edificació Es defineixen dos tipus de reculada: a) La reculada del cos d’edificació, que es dóna quan tot l’edifici, o la totalitat o part d’una

planta, s’enretira respecte de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no esgotar aquesta.

b) La reculada per motius compositius, que es dóna quan part o parts de les façanes dels edificis es retiren un màxim de 0,30 m de l’alineació d’edificació.

16. Cossos sortints Són les parts ocupables de l’edificació que sobresurten de la línia d’edificació o de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable màxima o del gàlib màxim. Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent ni mòbil per damunt de l’ampit, que tindrà una altura màxima d’1,10 m, comptada des del paviment.Es defineixen com a cossos sortints tancats els que tenen, en algun dels seus paraments, alguna mena de tancament massís, o vidriat, per damunt de l’ampit. L’altura lliure mínima entre la cota de planta baixa i el cos sortint de la planta primera serà de 3 metres.

17. Pla límit de vol És un pla teòric paral·lel al pla de façana o mitgera, que es troba situat a una determinada distància d’aquest, fins al qual poden arribar però no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana.

18. Altura lliure o útil L’altura lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre en l’interior d’un local construït.

19. Ràfec És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir aquesta de l’acció directa de la pluja.


Disposicions

18

20. Verd privat Es defineix com a verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada.

21. Patis privats Es defineix com a pati privat el sòl lliure destinat a aparcament, jardins o emmagatzematge, que envolta edificacions i la titularitat del qual és privada.

22. Separació a les partions És la distància que, amidada des de les partions de la parcel·la, defineix unes franges de superfícies d’aquesta que no poden ser ocupades per l’edificació.

23. Mitgera És el mur emplaçat sobre la partió de parcel·la que va des dels fonaments fins a la coberta sense interrupció de continuïtat i sobre el que recauen les servituds de mitjaneria, ús mancomunat i impediment d’obertura. Pel que fa a les relacions de contigüitat que s’estableixin entre finques veïnes, serà d’obligat compliment allò que disposen els articles 546-1 al 546-11 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

24. Servitud La servitud és un dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d’una altra, que és la dominant, i pot consistir en l’atorgament a aquesta d’un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular de la finca servent. Pel que fa a les servituds entre finques, serà d’obligat compliment allò que disposen els articles 566-1 al 566-13 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Article IV.4. Determinacions comuns a les zones.

Per a tot el que no estigui especificat en aquestes normes particulars, s’entén que és d’aplicació el que figura en les normes urbanístiques de planejament del municipi de LES.

1. Agrupació de parcel·les: Es permet l’agrupament de parcel·les. L’edificació sobre la nova parcel·la es regularà segons les ordenances que corresponguin a la superfície que en resulti.

2. Reculades de l’edificació: El tipus de reculada definit com de cos de l’edificació solament es permet a les façanes amb alineacions màximes, amb un màxim de 6,00 m comptats des del pla d’alineació màxim.Els porxos d’entrada no es consideren com a reculada de l’edificació.

3. Alçades útils: Es mesurarà en tots els casos, descomptant el gruix del sostre o forjat estructural, el gruix de les jàsseres o bigues mestres i, si n’hagués, el gruix del fals sostre que oculta les instal·lacions i el gruix dels paviments i dels paviments tècnics o flotants. En edificacions de imatge o caràcter industrial, l’altura lliure es mesurarà entre el primer acabat i el nivell final de l’encavallada.

a) Planta baixa: mínim 3,50 m en el cas d’usos comercials, magatzems, etc., i de 2,80 m en el cas d’habitatges, oficines i comerços.

b) Planta pis: mínim 2,60 m en general i 2,20 m a corredors, distribuïdors, serveis higiènics, rentador, cambres d’emmagatzematge i un 30% de la superfície a qualsevol


Disposicions

19

altra peça dels habitatges, amb les limitacions establertes per la normativa vigent sobre habitabilitat.

c) Planta soterrani i entresolats: mínim 2,50 m.

4. Planta soterrani: En planta soterrani només s’admet l’ús de magatzem, sempre que estigui vinculat a una activitat econòmica en planta baixa, o d’aparcament. En cap cas es permet en planta soterrani l’ús d’habitatges ni la de locals d’ús permanent de personal. Els soterranis situats per sota del pla de referència de la planta baixa destinats a aparcament no es computaran en l’edificabilitat.

5. Coberta: Les cobertes hauran de respectar les tipologies tradicionals de la Vall d’Aran. La seva pendent oscil·larà entre 45º i 55º en la vessant de la façana i fins a 90º en la vessant de la testera. La forma de la coberta serà simètrica, continua i la posició del carener paral·lel a les alienacions principals, tal com s’indica en els plànols normatius. En cas que l’espai sota coberta sigui habitable, computarà a efectes d’edificabilitat. Aquestes espais de les mansardes sota la coberta tindran la consideració d’habitables.

En qualsevol cas, l’altura màxima del carener de la coberta sobre la línia d’arrencada dels vessants serà de 6,00 m.

El volum comprès entre el forjat del sostre de l’última planta i els plans inclinats de la coberta – el tradicional fumeral o humarau – podrà ésser ocupat per una única planta més, que no computarà als efectes d’edificabilitat.

Els remats de coberta podran volar una distància determinada del pla de façana o, si existeix, dels tancaments del cos sortint en balcó o en galeria. Aquesta distància, el vol de ràfec, serà de 0,60 m com a màxim. En les testeres la volada podrà arribar a 1,00 m en el cas d’abrigar cossos o elements volats que ompliran tota l’amplada de la testera anant de cantonada a cantonada.

Els elements de captació solar, ja siguin plaques solars o plaques fotovoltaiques, s’integraran en el disseny de l’edificació de manera que no sobresurtin de forma no harmònica per sobre del conjunt edificatori.

En cas d’habitatges aparellats o arrenglerats, el tipus de coberta escollit serà unitari per a tot el rengle o per a dos habitatges aparellats.

6. Cossos sortints: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats en totes les plantes, excepte quan expressament s’indiqui el contrari.

Els cossos sortints oberts computaran el 50% de la seva superfície fins un màxim d’un 10% de la superfície útil interior.

S’exceptuaran de la condició de vol màxim les pèrgoles i altres elements similars amb finalitats estètiques o de protecció solar, ubicats en planta baixa, que podran estar adossats a les façanes principals o posteriors amb un vol no superior a 2,50 m, sempre que responguin a un projecte i a una edificació unitària.

L’altura mínima lliure entre la cota de la planta baixa i el cos sortint de la planta primera serà de 3,00 m.

7. Tanques i baranes:


Disposicions

20

Les tanques als carrers, espais públics i entre veïns en el jardí davanter, fins a la línia de façana, tindran 1,80 m. d’altura màxima, amidats en la rasant de la vorera en el punt mig del rengle o bloc. En el cas que el carrer tingui pendent es dividirà la tanca de manera que aquesta no superi mai l’altura de 2,20 m.

En cada zona s’especificaran en detall les característiques de la tanca.

Les tanques entre les parcel·les veïnes tindran 1,80 m d’altura màxima sobre el nivell de jardí. Estaran fetes amb material opac fins a una altura màxima de 1,80 m o amb material calat, reixa, filat, etc. i vegetació d’arbust fins a la mateixa altura.

Es prohibeixen les gelosies i balustrades prefabricades de ceràmica i de formigó.

Les tanques de les parcel·les que confrontin amb zones verdes, equipaments o amb terrenys de fora de l’àmbit, hauran de tenir una part massissa de 30 cm i la resta fins a una altura màxima de 1,80 m, haurà de ser de vegetació d’arbust amb material calat, reixa, filat.

L’altura màxima permesa per a les baranes és de 1,20 m.

Les tanques que donin a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants d’aquest, encara que, en determinats casos, es permetrà d’enretirar-les en part, amb la finalitat de relacionar d’una altra forma l’edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre l’edificació i l’alineació pública s’haurà de mantenir, tractat amb jardineria a compte del propietari del sòl.

8. Talussos i murs de contenció: Els talussos i desmunts resultants del moviment de terres no podran tenir un pendent superior a una relació base/altura de 3/1.

Els talussos i desmunts que s’hauran de realitzar de cada parcel·la no podran envair l’espai públic.

Els murs de contenció resultants del moviment de terres no podran tenir una altura superior als 2,40 m.

9. Edificacions auxiliars: No s’admeten edificacions auxiliars, distintes de la principal, que suposin un augment d’ocupació, a no ser que les determinacions específiques indiquin el contrari.

10. Aparcaments: Es designen amb el nom d’aparcaments els espais situats en el sòl o subsòl dels terrenys edificables destinats principalment als vehicles automòbils.

La seva construcció s’adequarà a les condicions de posició i superfície pròpies de cada zona i a les exigències generals següents: a) El plànol núm. 6-2 indica amb precisió l’àmbit màxim en què es podran situar els

garatges aparcament, i també la situació dels accessos, que tindrà el caràcter de vinculant.

b) Previsió de places: el conjunt dels edificis en l’interior de l’àmbit del Pla haurà de preveure la superfície d’aparcament necessària per complir amb la reserva de places d’aparcament necessària, de tal manera que se satisfaran simultàniament els coeficients següents, que tenen el caràcter de mínims: • Una plaça i mig (1,5) d’aparcament d’automòbil per habitatge i d’una plaça

d’aparcament de bicicleta per cada dos habitatges. • En cas del sòl destinat a usos comercials, quan es prevegi la implantació de grans

establiments comercials i no estigui definida una tipologia específica, la dotació


Disposicions

21

prevista per a aparcament ha de ser com a mínim de 2 places per cada 100,00 m2

de sostre comercial edificat. En tot cas, en relació a la dotació d’aparcament de l’activitat comercial del sector, s’estarà a allò que disposen la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials.

c) Espai mínim per plaça d’aparcament: 2,20 x 4,50 m si es col·loquen en bateria i 2,00 x 5,00 m si es col·loquen en filera.

d) Altura lliure mínima de 2,25 m. e) Tot espai d’estacionament haurà d’obrir-se directament a la caltura de les vies urbanes,

mitjançant una connexió que garanteixi suficient seguretat, principalment als vianants, i sigui eficient en l’acció i sortida de vehicles. L’amplada mínima dels accessos serà de 3,20 m.

f) Les rampes no superaran el 20% en el punt de màxim pendent. g) El sistema de ventilació estarà previst en qualsevol cas.

Així mateix, en el Projecte d’urbanització es contemplarà una previsió d’aparcament al costat de l’equipament.

11. Accessos i guals: En tots aquells casos en els que les parcel·les no disposin d’un accés amb vorada remuntable, serà obligatori que els propietaris d’aquestes es facin el seu propi gual segons model de l’Institut Català del Sòl de peces prefabricades. Per a la reposició del paviment, prèvia protecció de les instal·lacions que passen per dessota, s’utilitzarà un material i acabat igual a l’existent. El paviment del gual ha d’ocupar la totalitat de l’amplada de la vorera, per tal de garantir la resistència al pas de vehicles pesats. Les obres aniran a càrrec de l’empresa propietària de la parcel·la.

12. Jardins privats: Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar en les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment. Els projectes de jardineria s’hauran de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

13. Projectes unitaris: Quan es redacti un projecte unitari que afecti un rengle d’habitatges unifamiliars en filera, dos habitatges aparellats o una edificació plurifamiliar, es podran variar o ajustar, sempre que estigui degudament justificat, algunes de les determinacions particulars de cada zona. Es respectaran sempre, però, l’ocupació, l’altura, l’edificabilitat i la densitat màxima prevista. Aquestes modificacions hauran de comptar amb l’aprovació explícita dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament i l’informe favorable de l’administració actuant.

14. Espai lliure d’interior d’illa: S’entén per espai lliure interior d’illa, l’espai lliure d’edificació que resulti de l’aplicació del paràmetre regulador de la profunditat edificable.

Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar en les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment. El projecte de jardineria s’haurà de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

La cota d’acabat enjardinada d’interior d’illa se situarà com a màxim a 1,20 m per sota de la cota de referència de la planta baixa.

S’admetrà la construcció de piscines i instal·lacions esportives descobertes, sempre i quan no suposin disminució de l’assolellament de les parcel·les veïnes. La superfície construïda d’aquestes no computarà a efectes de edificabilitat.

L’espai lliure interior d’illa no es podrà destinar a aparcament en superfície ni podrà construir un espai de circulació de vehicles.


Disposicions

22

Article IV.5. Determinacions per als sistemes

1. Sistema viari, d’aparcaments i de reserva de vialitat: 1.1. Comprèn les instal·lacions i espais reservats pel traçat de la xarxa viària i dedicats

exclusivament a l’ús de vialitat. Es distingeix entre la xarxa viària bàsica o de carreteres, que forma part de l’estructura orgànica i general del territori, i la xarxa viària local, que està al servei d’una àrea o sector.

1.2. La xarxa viària definida en aquestes normes reguladores s’executarà d’acord amb les especificacions que es contenen en els plànols pel que fa a la distribució i amplada de les bandes enjardinades o arbrades, voravies, carrils circulatoris i carrils d’aparcaments. El present document concreta, amb el detall d’un projecte d’urbanització executiu, el traçat i les característiques de les obres d’urbanització bàsiques.

1.3. El projecte d’urbanització determinarà amb tota exactitud les rasants definitives, així com la posició dels punts d’enllumenat públic, carril bici, boques de captació d’aigües pluvials i altres serveis urbanístics.

1.4. Les alineacions de vialitat i amplada es vinculant sense perjudici de la precisió i ajustos de límits que es puguin produir en els temes previstos en el article III.5 d’aquestes normes.

2. Sistema d’espais lliures públics:2.1. Definició:

Està constituït pel sòl qualificat de Zona verda (clau J) – (codi P1 i P2). 2.2. Edificació:

No es permetrà cap mena de construcció, a excepció de construccions relacionades amb el seu ús de servei al manteniment de les zones verdes. Aquestes edificacions tindran una altura màxima de 5,00 m i una ocupació inferior al 2%.

2.3. Usos: Només es permeten els usos i activitats de caràcter públic que siguin compatibles absolutament amb la utilització general d’aquests sòls.

Només s’admet l’accés als solars i als baixos dels edificis a peu. Els usos dels locals que només tinguin accés per aquesta façana restaran condicionats a no requerir l’accés als vehicles, conseqüentment la càrrega i la descàrrega es realitzarà des del carrer més pròxim i resta totalment prohibit l’accés a garatges.

En sòls destinats a aquest sistema es permetrà la ubicació de basses de laminació per a la recollida d’aigües pluvials, la dimensió i ubicació de la qual serà determinada pel projecte d’urbanització.

2.4. Desenvolupament: Els projectes d’enjardinament preveuran la situació i naturalesa de les espècies vegetals, així com el mobiliari urbà, camins i passeigs. Així mateix, preveuran les xarxes de servei necessàries per a la bona conservació i manteniment. Es preservarà l’arbrat existent, sempre que sigui possible i d’interès.

Article IV.6. Determinacions per a la zona residencial plurifamiliar, en volumetria especifica (clau 13)

1. Parcel·lació: Les determinacions específiques contingudes en aquests articles afecten la zona residencial plurifamiliar en bloc lineal i volumetria especifica segons consta en el plànol de zonificació del Pla parcial.

La parcel·lació que estableix el plànol núm. 6-1 ”Parcel·lació” defineix el nombre de parcel·les.


Disposicions

23

En tot cas, si s’ha de subdividir, s’estableix una façana mínima de 7,00 m i una parcel·la mínima de 100,00 m2.

2. Tipus d’ordenació de l’edificació: Edificació plurifamiliar en bloc lineal, en volumetria especifica, tal com es defineix en el plànol núm. 6-2 “Ordenació de l’edificació”.

3. Tipus edificatori: Habitatges plurifamiliars de PB+1+Sotacoberta i PB+2+Sotacoberta. La planta baixa es podrà destinar a ús residencial i/o a ús comercial.

4. Del projecte de les edificacions: El projecte d’edificació de cada bloc d’habitatges serà únic.

5. Gàlibs edificatoris: L’alineació del bloc lineal coincidirà amb les alineacions i gàlibs especificats en el plànol núm. 6-2 “Parcel·lació i ordenació de l’edificació”, d’aquest Pla parcial urbanístic.

6. Reculada de l’edificació: Els espais fruit de la reculada de l’edificació respecte de l’alineació de vial que s’assenyalen en el plànol núm. 6-2 “Ordenació de l’edificació” hauran de ser urbanitzats seguint criteris similars al tractament de la vorera existent davant dels esmentats espais.

7. Fondària edificable màxima: Es fixa en dotze metres (12,00 m) des de la línia de l’edificació.

8. Pla de referència: El pla de referència se situarà en el centre de cada rengle, en la intersecció del pla de la façana principal i el pla de la vorera acabada.

9. Nombre de plantes: El nombre màxim de plantes és de planta soterrània, baixa, primer pis i sota coberta (PB+1+Sota coberta) i planta soterrània, baixa, primer pis, segon pis i sota coberta (PB+2+Sota coberta), tal com s’indica en el plànol núm. 6-2 “Ordenació de l’edificació”.

10. Altura reguladora màxima: L’altura reguladora màxima s’estableix en 3,00 metres per cada planta pis admesa en la zona, tal com determinen les condicions del planejament derivat

S’amidarà des del pla de referència.

11. Alçàries útils mínimes. - Planta soterrani : 2,50 m - Planta baixa (ús residencial) : 2,80 m - Planta baixa (ús comercial) : 3,50 m - Planta tipus (ús residencial) : 2,60 m

12. Planta baixa: Tindrà consideració de planta baixa aquella o les parts corresponents d’aquelles el paviment interior de les quals es troba situat entre +1,00 m i -0,60m per damunt i per sota, de la rasant del paviment de la vorera del carrer contigu.

13. Planta soterrani: Es permetran plantes soterrani. El plànol núm. 6-2 indica amb precisió l’àmbit màxim en què es podran situar els garatges aparcament, i també la situació dels accessos. Aquest increment respecte al gàlib edificatori sobre rasant podrà ser possible sempre i quan la planta soterrani no sobresurti en cap punt del nivell del terreny.


Disposicions

24

14. Sostre edificable màxim: Es fixa un sostre edificable màxim per a cada illa o parcel·la d’acord amb els paràmetres definits en aquesta normativa.

15. Esglaonat de l’edificació: Els blocs lineals s’organitzaran en un únic tram sempre que sigui possible. Les diferències de cota produïdes pel pendent dels terrenys s’intentaran compensar a la planta baixa, sempre que es pugui, tot mantenint horitzontal i a la mateixa cota el pla superior del forjat del sostre de la planta baixa.

16. Pla límit de vol: S’estableix un vol màxim de 0,60 m del pla de façana.

17. Vol de ràfec: El vol de ràfec màxim serà de 0,60 m

18. Cossos sortints: Es permeten els cossos sortints oberts o en galeria amb un vol màxim de 0,60 m del pla de façana. Els primers poden ocupar una longitud d’un 100% de la façana i els segons un màxim d’un 25%, tot respectant el pla límit de vol. No es permeten els cossos sortints tancats.

19. Coberta: Les cobertes hauran de respectar les tipologies tradicionals de la Vall d’Aran. La seva pendent oscil·larà entre 45º i 55º en la vessant de la façana i fins a 70º en la vessant de la testera. La forma de la coberta serà simètrica, continua i la posició del carener paral·lel a les alienacions principals, tal com s’indica en els plànols normatius. En cas que l’espai sota coberta sigui habitable, computarà a efectes d’edificabilitat. Aquestes espais de les mansardes sota la coberta tindran la consideració d’habitables.

En qualsevol cas, l’altura màxima del carener de la coberta sobre la línia d’arrencada dels vessants serà de 6,00 m.

El volum comprès entre el forjat del sostre de l’última planta i els plans inclinats de la coberta – el tradicional fumeral o humarau – podrà ésser ocupat per una única planta més, que no computarà als efectes d’edificabilitat

20. Garatges: Es situaran a la planta soterrani, i es preveurà un mínim d’una plaça i mig (1,5) d’aparcament per a automòbil per habitatge, i d’una plaça d’aparcament de bicicleta per cada dos habitatges. En cas d’usos comercials, a més caldrà tenir en compte les places d’aparcament necessàries que estableixi la legislació sectorial vigent d’equipaments comercials.

21. Baixants: Els baixants d’aigües pluvials corresponents a la coberta, si van vistos no podran perdre la verticalitat al llarg de la façana. No podran sobresortir del pla de façana en tota l’altura de l’edifici.

22. Baranes: Les baranes podran ser massisses o del tipus de reixa metàl·lica. Es prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica o de formigó. L’altura mínima serà d’1,00 m i la màxima d’1,20 m.


Disposicions

25

La separació entre terrasses veïnes podrà també ser metàl·lica o bé massissa. L’altura màxima serà d’1,80 m, podent ser fins a 1,00 m en material massís, i els 0,80 m restants en reixa metàl·lica o similar.

23. Verd privat: Els espais lliures tindran la consideració d’espai enjardinat per a ús comú de tot l’edifici o privat per a les plantes baixes i com a tals s’ordenarà amb arbrat i jardineria. Els projectes d’aquests espais s’hauran de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

24. Usos: Es permeten només els usos següents:

- En planta pis: • residencial

- En planta baixa: • residencial • comercial

- En planta soterrani: • garatge

25. Potència prevista > 100Kw: De conformitat amb l’article 47.5 del RD 1955/2000, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, d’1 de desembre, quan l’edifici o agrupació d’edificis en cada parcel·la amb condició de solar tingui un consum de potència elèctrica prevista superior a 100 kW, el sol·licitant haurà de reservar un local en planta baixa per al posterior ús per part de l’empresa distribuïdora, d’acord amb les condicions tècniques reglamentàries i amb les normes tècniques establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per l’Administració pertinent, tancat i adaptat, amb fàcil accés des de la via pública, per a la ubicació d’un centre de transformació.

Article IV.7. Determinacions per al sistema viari (clau V) - (codi V0)

En relació a la normativa aplicable pel que fa al sistema viari s’estarà a allò que disposen els articles 39 a 44 de les Normes urbanístiques del planejament general de la Vall d’Aran.

Article IV.8. Determinacions per al sistema d’espais lliures públics (clau J) - (codi P0)

En relació a la normativa aplicable pel que fa al sistema d’espais lliures públics s’estarà a allò que disposen els articles 45 a 49 de les Normes urbanístiques del planejament general de la Vall d’Aran.

Article IV.9. Determinacions per al sistema d’habitatges dotacionals - (codi HD)

En relació a la normativa aplicable pel que fa al sistema d’habitatges dotacionals s’estarà a allò que disposen els articles referents a les habitatges de les Normes urbanístiques del planejament general de la Vall d’Aran.

Article IV.10. Disposicions addicionals

1. Promoció de l’accessibilitat En tots els projectes d’urbanització i edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions del Decret 135/1995, de 24 de març de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques.

2. Habitabilitat


Disposicions

26

Pel que fa al nivell d’habitabilitat objectiva exigit als habitatges, són d’obligat compliment les determinacions contingudes en el Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i cèdula d’habitabilitat, o disposició que la substitueixi.

3. Establiments comercials Pel que fa a l’activitat comercial del sector, s’estarà a allò que disposen la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials i el PTSEC 2006-2009, o disposició que la substitueixi, i en tot cas, a la legislació vigent en la matèria.

4. Ordenances municipals 1. Per a l’estalvi d’aigua

En tots els projectes d’urbanització i edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions de la Ordenança municipal per a l’estalvi de l’aigua.

2. Reguladora de soroll i vibracions En tots els projectes d’urbanització i edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions de la Ordenança municipal reguladora del soroll i vibracions.

3. Reguladora de la il·luminació d’espais oberts públics i privats i de contaminació lluminosa.En tots els projectes d’urbanització i edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions de la Ordenança municipal reguladora de la il·luminació d’espais oberts públics i privats i de contaminació lluminosa.

Article IV.11. Quadre d’aprofitament urbanístic del sector i comparatiu amb el planejament vigent

ARE de LES La Gua I i II

Superfície de l'àmbit (m2) 39.980,50 Superfície computable (m2) 35.734,00

Habitatge lliure 8.356,94 50,51% HPO règim general 2.894,76 17,50% HPO règim especial 1.149,12 6,95% HPO règim concertat 2.356,48 14,24% H concertat de PO 1.787,52 10,80%

Sostre Residencial (m2)

TOTAL 16.544,82 100,00%

Sostre comercial (m2) 1.164,20 Sostre total (m2) 17.709,02Edificabilitat bruta 0,50

Habitatge lliure 87 48,33% HPO règim general 34 18,89% HPO règim especial 14 7,78% HPO règim concertat 24 13,33% H concertat de PO 21 11,67%

Nombre d'habitatges

TOTAL 180 100,00% Densitat (hab/ha) 50

Superfície computable*: La superfície computable és la que gaudeix d'edificabilitat. És el resultat d'haver suprimit les superfícies amb nul aprofitament urbanístic (sistema hidrogràfic, etc.).

Article IV.12. Quadre superfícies sistemes i zones

ARE de LESLa GuaSuperfíciem2 sòl

% Sòl públic

V1- Vialitat 5.452,90 19,67% VV2- vialitat trànsit 1.436,00


Disposicions

27

restringit TOTAL 6.888,90

Sistema Ferroviari 0,00% SH Sistema Hidràulic 4.246,50 15,32%

P1- Verd Públic protecció 6.553,25 23,64% P2- Verd Públic 4.088,25

P

TOTAL 10.641,50 EO Equipament públic 5.048,10 18,21% HD Habitatge dotacional 891,40 3,22% Total 27.716,40 13 Residencial 12.264,10 100,00% Comercial - Sòl privat Total 12.264,10

TOTAL SECTOR 39.980,50 Superfície computable (m2) 35.734,00


Article IV.13. Quadre de règims d’habitatges per illes.

ARE de LES La Gua I

PARCEL·LA : 3 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 1.816,29 36,29% 20

m2 sostre HPO general 826,56 16,51% 9 m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 1.181,04 23,60% 12 m2 sostre H concertat de PO 1.181,04 23,60% 14

m2 sostre habitatge HPO

TOTAL 3.188,64 63,71% 35 TOTAL m2 de sostre residencial 5.004,93 55


m2 sostre HPO general 912,24 28,76% 11 m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%


TOTAL 912,24 28,76% 11 TOTAL m2 de sostre residencial 3.172,44 34


m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%


TOTAL - 0,00% - TOTAL m2 de sostre residencial 2.173,85 23

PARCEL·LA : 6 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 841,24 42,12% 8

m2 sostre HPO general 1.155,96 57,88% 14 m2 sostre habitatge m2 sostre HPO especial 0,00%


Disposicions

28

m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%

HPO



m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 1.149,12 47,50% 14 m2 sostre HPO règim concertat 581,28 24,03% 6 m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 594,16 33,43% 6 m2 sostre H concertat de PO 606,48 34,12% 7



TOTAL ILLES 16.544,82 180

Títol V. Normes urbanístiques específiques de Fàbriques del Municipi de Puigcerdà

Article V.1. Zones

Es defineixen les zones següents:

Descripció Clau CodiResidencial plurifamiliar. Volumetria específica VEr 13 Comercial. Volumetria específica VEc 40

Article V.2. Sistemes

Es defineixen els següents sistemes a raó del seu interès col·lectiu:

Descripció (la pròpia creada per aquest PDU o bé la fixada pel Pla General)

Clau Codi

Sistema de comunicacions: Xarxa viaria C V0 El sistema d’espais lliures públics: Sistema d’espais verds d’ús i domini públic V P0 El sistema d’equipaments comunitaris: Sistema general d’equipaments comunitaris E E0 El sistema d’infraestructures de serveis tècnics: Serveis tècnics St ST El sistema d’habitatge dotacional: Sòl destinat a l’ús d’habitatge per a necessitats temporals de determinats col·lectius.

DH HD


Disposicions

29

Article V.3. Norma particular per a zones. Altura reguladora màxima

És l’altura que poden assolir les edificacions. S’amidarà segons els tipus d’ordenació. Per alineació de vial: L’altura de l’edificació es mesurarà, en edificacions contínues, des del nivell de la vorera fins a la part superior de l’element que formi el cos més sortint de la façana.

Si la rasant del carrer, mesurada en la línia de façana presenta un desnivell inferior a 60cm (n) entre l’extrem de la façana de cota més alta i el seu punt mig, l’altura reguladora màxima es prendrà en el centre de la façana agafant de referència la rasant de la voravia en aquest lloc.

Si la diferència de nivells és superior a 75 cm (n) l’altura reguladora màxima s’amidarà a partir d’un nivell situat a 60cm (n) per sobre de la cota de nivell de l’extrem de la línia de façana de major alçada.

Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc, que en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 150 cm per sota d’aquell punt d’aplicació de l’altura reguladora, la façana s’haurà de dividir en els trams que calgui per a que això no passi. Cada un dels trams d’altura reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

En els edificis plurifamiliars amb ús d’habitatge en planta baixa i unifamiliars amb aparcament comú en soterrani s’admetran altures superiors respecte la voravia fins a 2.40 metres per a accés a l’aparcament. Per sobre de l’altura reguladora màxima solament es permetran els elements de formació dels pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal·lacions dels edificis.

Article V.4. Determinacions comuns a les zones

Per a tot el que no estigui especificat en aquestes normes particulars, s’entén que és d’aplicació el que figura en el POUM del municipi de Puigcerdà.

1. Agrupació de parcel·les:


Disposicions

30

Es permet l’agrupament de parcel·les. L’edificació sobre la nova parcel·la es regularà segons les ordenances que corresponguin a la superfície que en resulti.

2. Reculades de l’edificació: El tipus de reculada definit com de cos de l’edificació solament es permet a les façanes

amb alineacions màximes, amb un màxim de 5,00 m comptats des del pla d’alineació màxim.

Els porxos d’entrada no es consideren com a reculada de l’edificació.

3. Altures útils: Es mesurarà en tots els casos, descomptant el gruix del sostre o forjat estructural, el gruix

de les jàsseres o bigues mestres i, si n’hagués, el gruix del fals sostre que oculta les instal·lacions i el gruix dels paviments i dels paviments tècnics o flotants.

En edificacions de imatge o caràcter industrial, l’altura lliure es mesurarà entre el primer acabat i el nivell final de l’encavallada.a. Planta baixa: mínim 3,50 m en el cas d’usos comercials, magatzems, etc., i de 2,80 m en el

cas d’habitatges, oficines i comerços. b. Planta pis: mínim 2,60 m en general i 2,20 m a corredors, distribuïdors, serveis higiènics,

rentador, cambres d’emmagatzematge i un 30% de la superfície a qualsevol altra peça dels habitatges, amb les limitacions establertes per la normativa vigent sobre habitabilitat.

c. Planta soterrani i entresolats: mínim 2,50 m.

4. Planta soterrani: En planta soterrani només s’admet l’ús de magatzem, sempre que estigui vinculat a una activitat econòmica en planta baixa, o d’aparcament. En cap cas es permet en planta soterrani l’ús d’habitatges ni la de locals d’ús permanent de personal. Els soterranis situats per sota del pla de referència de la planta baixa destinats a aparcament no es computaran en l’edificabilitat.

5. Coberta: Les cobertes seran planes, inclinades o bé mixtes, segons s’especifiqui a cadascuna de les zones.

Per al cas de la coberta inclinada aquesta podrà ser a una o a dues vessants, amb un pendent màxim variable del 30%.al 50%

Els remats de coberta podran volar una distància determinada del pla de façana o, si existeix, dels tancaments del cos sortint en balcó o en galeria. Aquesta distància, el vol de ràfec, serà de 0,90 m com a màxim. En el cas que existeixin vols, el ràfec podrà volar 0,15 m més que els balcons o les galeries a tot el llarg de la façana, sempre que el canal de recollida d’aigües s’amagui en la coberta o ràfec.

El ràfec tindrà un màxim de 0,08 metres de gruix.

Per sobre del pla de coberta solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com són xemeneies, antenes, parallamps, etc., quedant amagats els de dimensió i volum més important com dipòsits d’aigua, acumuladors, maquinària.

En el cas de cobertes planes, per damunt d’aquestes només podran sobresortir els elements de tancament perimetral i els elements tècnics.

Els elements de protecció de les cobertes planes accessibles es podran resoldre amb baranes o amb elements tipus pèrgola, tendal o d’altres elements similars, l’altura màxima dels quals serà de 3,00 metres per sobre del pla de coberta acabada. Es construiran amb estructures lleugeres i es podran cobrir amb materials lleugers calats, que actuïn com a proteccions solars.


Disposicions

31

En les cobertes planes, els elements tècnics s’hauran d’agrupar en badalots. L’altura màxima dels badalots no superarà els 3,00 metres. Aquests elements es podran situar dins del perímetre definit pel pla de la façana posterior, una línia paral·lela al pla de la façana del davant, situada a 5,00 metres d’aquesta i dues línies paral·leles a les façanes laterals enretirades respecte aquestes 5,00 metres. En aquest mateix cos s’intentaran agrupar en la mida que sigui possible tots els elements tècnics puntuals i els de captació solar.

Els elements de captació solar, ja siguin plaques solars o plaques fotovoltaiques, s’integraran en el disseny de l’edificació de manera que no sobresurtin de forma no harmònica per sobre del conjunt edificatori.

En cas d’habitatges aparellats o arrenglerats, el tipus de coberta escollit serà unitari per a tot el rengle.

6. Cossos sortints: Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint en planta baixa i els cossos sortints tancats en totes les plantes, excepte quan expressament s’indiqui el contrari.

Els cossos sortints oberts computaran el 50% de la seva superfície fins un màxim d’un 10% de la superfície útil interior.

S’exceptuaran de la condició de vol màxim les pèrgoles i altres elements similars amb finalitats estètiques o de protecció solar, ubicats en planta baixa, que podran estar adossats a les façanes principals o posteriors amb un vol no superior a 2,50 m, sempre que responguin a un projecte i a una edificació unitària.

L’altura mínima lliure entre la cota de la planta baixa i el cos sortint de la planta primera serà de 3,00 m.

7. Tanques i baranes:

Les tanques als carrers, espais públics i entre veïns en el jardí davanter, fins a la línia de façana, tindran 1,80 m. d’altura màxima, amidats en la rasant de la vorera en el punt mig del rengle o bloc. En el cas que el carrer tingui pendent es dividirà la tanca de manera que aquesta no superi mai l’altura de 2,20 m.

En cada zona s’especificarà en detall les característiques de la tanca.

Les tanques entre les parcel·les veïnes tindran 1,80 m d’altura màxima sobre el nivell de jardí. Estaran fetes amb material opac fins a una altura màxima de 1,80 m o amb material calat, reixa, filat, etc. i vegetació d’arbust fins a la mateixa altura. Es prohibeixen les gelosies i balustrades prefabricades de ceràmica i de formigó.

Les tanques de les parcel·les que confrontin amb zones verdes, equipaments o amb terrenys de fora de l’àmbit, hauran de tenir una part massissa de 30 cm i la resta fins a una altura màxima de 1,80 m, haurà de ser de vegetació d’arbust amb material calat, reixa, filat.

L’altura màxima permesa per les baranes és de 1,20 m.

Les tanques que donin a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants d’aquest, encara que, en determinats casos, es permetrà d’enretirar-les en part, amb la finalitat de relacionar d’una altra forma l’edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre l’edificació i l’alineació pública s’haurà de mantenir, tractat amb jardineria a compte del propietari del sòl.


Disposicions

32

8. Talussos i murs de contenció: Els talussos i desmunts resultants del moviment de terres no podran tenir un pendent superior a una relació base/altura de 3/1.

Els talussos i desmunts que s’hauran de realitzar de cada parcel·la no podran envair l’espai públic.

Els murs de contenció resultants del moviment de terres no podran tenir una altura superior als 2,40 m.

9. Edificacions auxiliars: No s’admeten edificacions auxiliars, distintes de la principal, que suposin un augment d’ocupació, a no ser que les determinacions específiques indiquin el contrari.

10. Aparcaments: Es designen amb el nom d’aparcaments els espais situats en el sòl o subsòl dels terrenys edificables destinats principalment als vehicles automòbils.

La seva construcció s’adequarà a les condicions de posició i superfície pròpies de cada zona i a les exigències generals següents: a. Previsió de places: el conjunt dels edificis en l’interior de l’àmbit del Pla haurà de

preveure la superfície d’aparcament per complir amb la reserva de places d’aparcament necessària, de tal manera que es satisfaran simultàniament els coeficients següents, que tenen el caràcter de mínims: • Una plaça d’aparcament d’automòbil per habitatge i d’una plaça d’aparcament de

bicicleta per cada dos habitatges. • En cas del sòl destinat a usos comercials, quan es prevegi la implantació de grans

establiments comercials i no estigui definida una tipologia específica, la dotació prevista per aparcament ha de ser com a mínim de 2 places per cada 100 m2

de

sostre de sostre comercial edificat. En tot cas, en relació a la dotació d’aparcament de l’activitat comercial del sector, s’estarà a allò que disposen la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials.

b. Espai mínim per plaça d’aparcament: 2,20 x 4,50 m si es col·loquen en bateria i 2,00 x 5,00 m si es col·loquen en filera.

c. Altura lliure mínima de 2,25 m. d. Tot espai d’estacionament haurà d’obrir-se directament a la calçada de les vies

urbanes, mitjançant una connexió que garanteixi suficient seguretat, principalment als vianants, i sigui eficient en l’acció i sortida de vehicles. L’amplada mínima dels accessos serà de 3,20 m.

e. Les rampes no superaran el 20% en el punt de màxim pendent. f. El sistema de ventilació estarà previst en qualsevol cas.

Així mateix, en el Projecte d’urbanització es contemplarà una previsió d’aparcament al costat de l’equipament.

11. Accessos i guals: En tots aquells casos en els que les parcel·les no disposin d’un accés amb vorada remuntable, serà obligatori que els propietaris d’aquestes es facin el seu propi gual segons model de l’Institut Català del Sòl de peces prefabricades. Per a la reposició del paviment, prèvia protecció de les instal·lacions que passen per dessota, s’utilitzarà un material i acabat igual a l’existent. El paviment del gual ha d’ocupar la totalitat de l’amplada de la vorera, per tal de garantir la resistència al pas de vehicles pesats. Les obres aniran a càrrec de l’empresa propietària de la parcel·la.

12. Jardins privats: Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar en les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment.


Disposicions

33

Els projectes de jardineria s’hauran de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

13. Projectes unitaris: Quan es redacti un projecte unitari que afecti un rengle d’habitatges unifamiliars en filera, dos habitatges aparellats o una edificació plurifamiliar, es podran variar o ajustar, sempre que estigui degudament justificat, algunes de les determinacions particulars de cada zona. Es respectaran sempre, però, l’ocupació, l’altura, l’edificabilitat i la densitat màxima prevista. Aquestes modificacions hauran de comptar amb l’aprovació explícita dels Serveis Tècnics de l’ajuntament.

14. Espai lliure d’interior d’illa: S’entén per espai lliure interior d’illa, l’espai lliure d’edificació que resulti de l’aplicació del paràmetre regulador de la profunditat edificable.

Es prohibeix qualsevol tipus d’edificació auxiliar en les àrees reservades per a jardins de caràcter privat. Aquests espais s’hauran d’enjardinar convenientment. El projecte de jardineria s’haurà de presentar conjuntament amb el de l’edificació.

La cota d’acabat enjardinada d’interior d’illa se situarà com a màxim a 1,20 m per sota de la cota de referència de la planta baixa.

S’admetrà la construcció de piscines i instal·lacions esportives descobertes, sempre i quan no suposin disminució de l’assolellament de les parcel·les veïnes. La superfície construïda d’aquestes no computarà a efectes de edificabilitat.

L’espai lliure interior d’illa no es podrà destinar a aparcament en superfície ni podrà construir un espai de circulació de vehicles.

Article V.5. Determinacions per als sistemes

1. Sistema viari, d’aparcaments, de reserva de vialitat i camins rurals:

a. Comprèn les instal·lacions i espais reservats pel traçat de la xarxa viària i dedicats exclusivament a l’ús de vialitat. Es distingeix entre la xarxa viària bàsica o de carreteres, que forma part de l’estructura orgànica i general del territori, i la xarxa viària local, que està al servei d’una àrea o sector.

b. La xarxa viària definida en aquestes normes reguladores s’executarà d’acord amb les especificacions que es contenen en els plànols pel que fa a la distribució i amplada de les bandes enjardinades o arbrades, voravies , carrils circulatoris i carrils d’aparcament.

c. El present document concreta, amb el detall d’un projecte d’urbanització executiu, el traçat i les característiques de les obres d’urbanització bàsiques.

d. Les alineacions de vialitat i l’amplada dels carrers es vinculant sense perjudici de la precisió i ajustos de límits que es puguin produir en els termes previstos en l’article III 5 d’aquestes normes.

L’ample dels carrers descrits és vinculant, però les seves seccions, així com el material d’acabat, podran ser modificades en el corresponent projecte d’urbanització.

e. La reserva de vialitat permetrà fer possible en un futur la connexió de la vialitat fixada en aquest Pla parcial urbanístic amb la prevista per connectar diferents sectors.

2. Sistema d’espais lliures públics:


Disposicions

34

a. Definició: Està constituït pel sòl qualificat d’espais lliures públics (Clau 03).

b. Edificació: No es permetrà cap mena de construcció, a excepció de construccions relacionades amb el seu ús de servei al manteniment de les zones verdes i de construccions de serveis tècnics generals. Aquestes edificacions tindran una altura màxima de 5,00 m i una ocupació inferior al 2%.

c. Usos: Només es permeten els usos i activitats de caràcter públic que siguin compatibles absolutament amb la utilització general d’aquests sòls.

Només s’admet l’accés als solars i als baixos dels edificis a peu. Els usos dels locals que només tinguin accés per aquesta façana restaran condicionats a no requerir l’accés als vehicles, conseqüentment la càrrega i la descàrrega es realitzarà des del carrer més pròxim i resta totalment prohibit l’accés a garatges.

Es permetrà l’ocupació amb aparcaments de titularitat privada del subsòl d’espais qualificats com a espais lliures d’ús públic en l’interior de l’illa quan es garanteixi la utilització de la superfície de coberta per a l’ús públic per mitjà de cobertes enjardinades o cobertes adients per a trànsit de vianants i vehicles, i que com a mínim el 50% de la seva superfície sigui enjardinada o amb paviment tou natural tipus sauló o similar.

En sòls destinats a aquest sistema es permetrà la ubicació de basses de laminació per a la recollida d’aigües pluvials, la dimensió i ubicació de la qual serà determinada pel projecte d’urbanització.

d. Desenvolupament: Els projectes d’enjardinament preveuran la situació i naturalesa de les espècies vegetals, així com el mobiliari urbà, camins i passeigs. Així mateix, preveuran les xarxes de servei necessàries per a la bona conservació i manteniment. Es preservarà l’arbrat existent, sempre que sigui possible i d’interès.

3. Sistema d’equipaments comunitaris:

a. Definició: Està constituït pel sòl qualificat d’equipaments (Clau 04).

b. Edificació: Es permetrà tot tipus d’edificació sempre que la seva altura màxima no superi els 10,00 m (planta baixa i dues plantes) i la seva ocupació sigui com a màxim del 50% del solar corresponent, excepte en el cas de estar integrats a la edificació residencial que podran ocupar el 100%.

L’ajuntament podrà disposar de la manera que estimi més oportuna del sòl destinat a equipament públic.

c. Espais lliures: Els espais de la parcel·la lliures d’edificació i no destinats als usos admesos, se sistematitzaran amb arbrat i jardineria.

d. Usos: Es permeten els usos següents:

• Sanitari - assistencial • Educatiu


Disposicions

35

• Cultural • Religiós • Lleure • Recreatiu - associatiu • Esportiu • Administratiu • Proveïment • Serveis funeraris.

4. Sistema d’equipaments comunitaris. Habitatge dotacional públic: a. Definició:

Està constituït pel sòl qualificat d’equipaments, habitatge dotacional (Clau 04HD). El sistema d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatges destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació. El sistema d’habitatge dotacional, com a sòl públic, està destinat a la construcció d’habitatges de protecció pública, en qualsevol dels règims de protecció establerts.

b. Edificació: L’edificació es regularà per les mateixes determinacions que regulen la zona amb la qual limiten, zona residencial plurifamiliar en bloc lineal o aïllat (clau 13b). El tipus d’ordenació es defineix en el plànol de ”Parcel·lació. Ordenació de l’edificació”.

c. Espais lliures: Els espais de la parcel·la lliures d’edificació i no destinats als usos admesos, se sistematitzaran amb arbrat i jardineria.

d. Usos: Es permeten els usos següents:

• Habitatge dotacional públic.

Article V.6. Determinacions per a la zona residencial plurifamiliar. Volumetria específica (clau VEr)

Les determinacions específiques contingudes en aquests articles afecten la zona Residencial plurifamiliar. Volumetria Especifica, segons consta en el plànol 5 de ”zonificació” de la ARE.

1. Parcel·lació: La parcel·lació que estableix el plànol 6 de “parcel·lació i ordenació de l’edificació” defineix el nombre de parcel·les.

2. Tipus d’ordenació de l’edificació: Edificació plurifamiliar de volumetria especifica tal com es defineix en el plànol 6 de “Parcel·lació. Ordenació de l’edificació” i el 7 de “Seccions Generals”.

3. Tipus edificatori: Habitatges plurifamiliars de planta baixa més les plantes pis establertes en els plànols. La planta baixa es podrà destinar a ús residencial o a usos comercials.

4. Del projecte de les edificacions: El projecte d’edificació de cada agrupació edificatori d’habitatges per parcel·la serà únic, sense perjudici de la seva construcció per fases

5. Gàlibs edificatoris: L’alineació del bloc, lineal o aïllat, coincidirà amb les alineacions i gàlibs especificats en el plànol núm. 6 de “Parcel·lació i ordenació de l’edificació”, d’aquest Pla parcial urbanístic. En


Disposicions

36

el cas de blocs lineals amb diferents alçades reguladores es podran modificar aquests gàlibs sense modificar la fondària edificable màxima ni augmentar en cap cas l’edificabilitat assignada per a la parcel·la o illa ni el nombre màxim d’habitatges assignat.

6. Reculada de l’edificació: Els espais fruit de la reculada de l’edificació respecte de l’alineació de vial hauran de ser urbanitzats seguint criteris similars al tractament de la vorera existent davant dels esmentats espais.

7. Fondària edificable màxima: Es fixa en dotze metres (12,00 m) i segons plànols, des de la línia de l’edificació. A la planta baixa es podran establir passatges amb servitud de pas entre els espais lliures públics, seguint els gàlibs definits en el plànol núm. 6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” del Pla parcial.

8. Pla de referència: El pla de referència se situarà en el centre de cada rengle, en la intersecció del pla de la façana principal i el pla de la vorera acabada.

9. Nombre de plantes: El nombre de plantes màxim es fixa en les definides en el plànol núm. 6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” del Pla parcial.

10. Altura reguladora màxima: (En cas de PB+2): la determinada en el plànol núm. 6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” del Pla parcial. (En cas de PB+2+Sota cobert): la determinada en el plànol núm. 6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” del Pla parcial. (En cas de PB+3+ Sota cobert): la determinada en el plànol núm. 6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” del Pla parcial. S’amidarà des del pla de referència.

11. Altures útils mínimes. Per a habitatge 2,60 m Planta baixa (usos comercials) 3,50 m Soterrani 2,50 m

12. Planta baixa: És aquella el paviment de la qual es pot situar entre 0,60 m per sobre o 0,60 m per sota del pla de referència. En el cas dels edificis amb ús residencial en planta baixa, es considerarà planta baixa a aquella el paviment de la qual es pot situar com a màxim a 0.60m per sobre del nivell més elevat de les interseccions del pla de façana i del pla de la vorera acabada.

13. Planta soterrani: Es permetran plantes soterrani amb una ocupació igual a la de la planta baixa de l’edifici més 5 metres. Les cobertes dels aparcaments que depassin l’ocupació de la planta baixa tindran un tractament adient com a terrassa de l’habitatge o del local comercial superior. Es permetrà l’ocupació amb aparcaments de titularitat privada del subsòl d’espais qualificats com a espais lliures d’ús públic a l’interior de l’illa quan es garanteixi la utilització de la superfície de coberta per a l’ús públic per mitjà de cobertes enjardinades o cobertes adients per a trànsit de vianants i vehicles i que com a mínim el 50% de la seva superfície sigui enjardinada o amb paviment tou natural tipus sauló o similar.



Disposicions

37

15. Esglaonat de l’edificació: Els blocs lineals s’organitzaran en un únic tram sempre que sigui possible. Les diferències de cota produïdes pel pendent dels terrenys s’intentaran compensar a la planta baixa, sempre que es pugui, tot mantenint horitzontal i a la mateixa cota el pla superior del forjat del sostre de la planta baixa. Respectant, en qualsevol cas, l’establert en els plànols núm.6 “Parcel·lació. I Ordenació de l’edificació” i 7 “Seccions Generals” del Pla parcial.




19. Coberta: La coberta serà inclinada. En aquest últim cas, serà de dos o quatre vessants, amb els materials admesos per el POUM i amb un pendent màxim del 30% al 50%. En cas que l’espai sota coberta sigui habitable, computarà a efectes d’edificabilitat.

20. Garatges: Es podran situar a la planta baixa o soterrani, tot i preveient un mínim d’una plaça d’aparcament per a automòbil per habitatge, i d’una plaça d’aparcament de bicicleta per cada dos habitatges.

En cas d’usos comercials, a més caldrà tenir en compte les places d’aparcament necessàries que estableixi la legislació sectorial vigent d’equipaments comercials.


22. Baranes: Les baranes podran ser massisses o del tipus de reixa metàl·lica. Es prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica o de formigó. L’altura mínima serà d’1,00 m i la màxima d’1,20 m.

La separació entre terrasses veïnes podrà també ser metàl·lica o bé massissa. L’altura màxima serà d’1,80 m, podent ser fins a 1,00 m en material massís, i els 0,80 m restants en reixa metàl·lica o similar.


24. Usos: Es permeten només els usos següents: a. En planta pis:

• Residencial b. En planta baixa:

• Residencial


Disposicions

38

• Oficines • Comercial • Sociocultural • Públic-administratiu • Esportiu • Restauració • Garatge

c. En planta soterrani:• Garatge

25. Potència prevista > 100kW: De conformitat amb l’article 47.5 del RD 1955/2000, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, d’1 de desembre, quan l’edifici o agrupació d’edificis en cada parcel·la amb condició de solar tingui un consum de potència elèctrica prevista superior a 100 kW, el sol·licitant haurà de reservar un local en planta baixa per al posterior ús per part de l’empresa distribuïdora, d’acord amb les condicions tècniques reglamentàries i amb les normes tècniques establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per l’Administració pertinent, tancat i adaptat, amb fàcil accés des de la via pública, per a la ubicació d’un centre de transformació.

Article V.7. Determinacions per a la zona comercial. Volumetria específica (clau VEc)

Les determinacions específiques contingudes en aquest article afecten la zona Comercial. Volumetria específica (clau VEc) que consta en el plànol 5 de “zonificació” de l’ARE.

1. Parcel·lació: La parcel·lació que estableix el plànol de parcel·lació i ordenació de l’edificació defineix el nombre de parcel·les.

2. Tipus d’ordenació de l’edificació: Edificació comercial de volumetria especifica en bloc aïllat tal com es defineix en el plànol 6 de “Parcel·lació. Ordenació de l’edificació”

3. Tipus edificatori: Edifici comercial en planta baixa més una planta pis, establertes en els plànols 5 “zonificació” i 6 de “Parcel·lació. Ordenació de l’edificació” La planta baixa es destinarà a usos comercials.

4. Del projecte de les edificacions: El projecte d’edificació de cada bloc comercial serà únic.

5. Gàlibs edificatoris: L’alineació del bloc aïllat, coincidirà amb les alineacions i gàlibs especificats en el plànol núm. 6 “Parcel·lació i ordenació de l’edificació” d’aquesta ARE.

6. Reculada de l’edificació: En el seu cas, els espais fruit de la reculada de l’edificació respecte de l’alineació de vial hauran de ser urbanitzats seguint criteris similars al tractament de la vorera existent davant dels esmentats espais.

7. Fondària edificable màxima: Segons plànols 5 “zonificació” i 6 de “Parcel·lació. Ordenació de l’edificació”.

8. Pla de referència:


Disposicions

39

El pla de referència se situarà en el centre de cada rengle, en la intersecció del pla de la façana principal i el pla de la vorera acabada.

9. Nombre de plantes: El nombre de plantes màxim es fixa en les definides en el plànol núm. 6 de la ARE.

10. Altura reguladora màxima: (En cas de PB+1): 7,50 m S’amidarà des del pla de referència.

11. Alçàries útils mínimes. Per habitatge 2,60 m Planta baixa (usos comercials) 3,50 m Soterrani 2,50 m

12. Planta baixa: És aquella el paviment de la qual es pot situar entre 0,60 m per sobre o 0,60 m per sota del pla de referència.

13. Planta soterrani: Es permetran plantes soterrani amb una ocupació igual a la de la planta baixa de l’edifici.


15. Esglaonat de l’edificació: Els blocs lineals s’organitzaran en un únic tram sempre que sigui possible. Les diferències de cota produïdes pel pendent dels terrenys s’intentaran compensar a la planta baixa, sempre que es pugui, tot mantenint horitzontal i a la mateixa cota el pla superior del forjat del sostre de la planta baixa.




19. Coberta: La coberta podrà ser plana o bé inclinada. En aquest últim cas, serà de dos o quatre vessants, de acord amb el POUM i amb un pendent màxim variable del 30% al 50%. En cas que l’espai sota coberta sigui habitable, computarà a efectes d’edificabilitat.

20. Garatges: Es podran situar a la planta baixa o soterrani, tot i preveient un mínim d’una plaça d’aparcament per automòbil per habitatge, i d’una plaça d’aparcament de bicicleta per cada dos habitatges. En cas d’usos comercials, a més caldrà tenir en compte les places d’aparcament necessàries que estableixi la legislació sectorial vigent d’equipaments comercials. En qualsevol cas les places d’aparcament poden situar-se a un edifici residencial proper.


Disposicions

40


22. Baranes: Les baranes podran ser massisses o del tipus de reixa metàl·lica. Es prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica o de formigó. L’altura mínima serà d’1,00 m i la màxima d’1,20 m. La separació entre terrasses veïnes podrà també ser metàl·lica o bé massissa.

L’altura màxima serà d’1,80 m, podent ser fins a 1,00 m en material massís, i els 0,80 m restants en reixa metàl·lica o similar.


24. Usos: Es permeten només els usos següents: a. En planta pis:

• Comercial, Oficines o Residencial si queda unit amb local en planta baixa amb destí a un altre us compatible

b. En planta baixa:• Oficines • Comercial • Sociocultural • Públic-administratiu • Esportiu • Restauració • Garatge

c. En planta soterrani:• Garatge

25. Potència prevista > 100kW: De conformitat amb l’article 47.5 del RD 1955/2000, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, d’1 de desembre, quan l’edifici o agrupació d’edificis en cada parcel·la amb condició de solar tingui un consum de potència elèctrica prevista superior a 100 kW, el sol·licitant haurà de reservar un local en planta baixa per al posterior ús per part de l’empresa distribuïdora, d’acord amb les condicions tècniques reglamentàries i amb les normes tècniques establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per l’Administració pertinent, tancat i adaptat, amb fàcil accés des de la via pública, per a la ubicació d’un centre de transformació.

Article V.8. Determinacions per al conjunt de sistemes.

En relació a la normativa aplicable pel que fa als sistemes s’estarà a allò que disposen les Normes urbanístiques del planejament general del municipi de Puigcerdà.

Article V.9. Quadre d’aprofitament urbanístic del sector i comparatiu amb el planejament vigent

ARE de PUIGCERDÀ Camí de les Fàbriques

Superfície de l'àmbit (m2) 73.071,19Superfície computable (m2) 73.071,19

Habitatge lliure 21.564,00 56,63%


Disposicions

41

HPO règim general 6.898,00 18,12% HPO règim especial 2.000,00 5,25% HPO règim concertat 3.807,00 10,00% H concertat de PO 3.807,00 10,00% TOTAL 38.076,00 100,00%

Sostre comercial (m2) 2.548,00

Sostre total (m2) 40.624,00 edificabilitat bruta 0,56

habitatge lliure 220 49,44% HPO règim general 90 20,22% HPO règim especial 31 6,97% HPO règim concertat 52 11,69% H concertat de PO 52 11,69%

Nombre d'habitatges

TOTAL 445 100,00% Densitat (hab/ha) 61,00


Article V.10. Quadre superfícies sistemes i zones

ARE de PUIGCERDÀ Camí de les Fàbriques

Superfície m2 sòl % Sòl públic C Viari 11.953,92 22,50% Sistema Ferroviari 0,00% Sistema Hidrològic 0,00% V Verd Públic 35.793,74 67,36% E Equipament públic 4.266,23 8,03% HD Habitatge dotacional 1.122,00 2,11%

Sòl Públic

Total 53.135,89 VEr Residencial 19.725,30 98,95% VEc Comercial 210,00 1,05% Sòl privat Total 19.935,30

TOTAL SECTOR 73.071,19 Superfície computable (m2) 39.870,60


Article V.11. Quadre de règims d’habitatges per illes.

ARE de PUIGCERDÀ Cami de les Fàbriques

ILLA : 1 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 5.382,00 61,23% 55

m2 sostre HPO general 1.282,00 14,58% 17 m2 sostre HPO especial 428,00 4,87% 7 m2 sostre HPO règim concertat 849,00 9,66% 12 m2 sostre H concertat de PO 849,00 9,66% 12



ILLA : 2 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges


Disposicions

42

m2 sostre habitatge lliure 5.994,00 55,29% 62 m2 sostre HPO general 2.188,00 20,18% 28 m2 sostre HPO especial 552,00 5,09% 8 m2 sostre HPO règim concertat 1.054,00 9,72% 14 m2 sostre H concertat de PO 1.054,00 9,72% 14




m2 sostre HPO general 2.248,00 23,29% 29 m2 sostre HPO especial 532,00 5,51% 8 m2 sostre HPO règim concertat 1.034,00 10,71% 14 m2 sostre H concertat de PO 1.034,00 10,71% 14




m2 sostre HPO general 1.208,00 13,74% 16 m2 sostre HPO especial 496,00 5,64% 8 m2 sostre HPO règim concertat 852,00 9,69% 12 m2 sostre H concertat de PO 852,00 9,69% 12



Títol VI. Normes urbanístiques específiques de l’ARE Nou Sector Residencial del Municipi de Tremp

Article VI.1. Zones

Es defineix una única zona: Ordenació segons volumetria específica (clau R), corresponent a blocs plurifamiliars agrupats que donen lloc a una implantació en catifa.

La clau R va seguida d’un índex segons la fase d’execució a la qual pertanyen els sòls: RA: correspon al paquet de sòls edificables situats al sud del Torrent de la Fontvella i que són susceptibles de ser executats en una primera fase. RB: correspon al paquet de sòls edificables situats al nord del Torrent de la Fontvella i que són susceptibles de ser executats en una segona fase. A la terminologia “RA” i “RB” se li afegeix un subíndex numèric en funció de la localització de cada agrupació o illa. Les claus resultants apareixen grafiades en el plànol 5.Zonificació, i són: RA1, RA2, RA3, RA4, RA5, RA6 i RA7, per al desenvolupament sud i RB1, RB2, RB3, RB4, RB5, RB6, per al desenvolupament nord. Les fases d’execució resten definides i regulades en el Títol 3.Gestió i execució, de les presents Normes.

Article VI.2. Sistemes

Es defineixen els següents sistemes, que apareixen grafiats en el plànol 5.Zonificació, i són:

Vial principal (V1). Correspon a l’estructura viària principal que dóna accés i distribueix la circulació al llarg de tot el sector.

Vial secundari (V2). Correspon als dos vials secundaris situats al sud del sector, que complementen el vial principal.


Disposicions

43

Vial de convivència (V3). Correspon a tots els trams que admeten circulació rodada amb motiu de donar accés puntual o servei a les edificacions i que tenen un ús predominant de vianants.

Zona verda protegida (ZV1). Correspon a la gran franja central d’espai lliure que envolta el Torrent de la Fontvella.

Zona verda (ZV2). Correspon a la sèrie d’espais lliures situats en el perímetre dels sòls edificables.

Equipament (E). Correspon a una gran peça trapezoïdal situada entre el canal, la via ferroviària i el Torrent de la Fontvella.

Sistema de serveis d’energies renovables (Ster). Correspon a la franja longitudinal que es situa al nord del sector i discorre en paral·lel amb la via ferroviària.

Sistema ferroviari (SF). Correspon a la franja de domini públic de la via ferroviària.

Sistema hidrològic (SH). Correspon a l’àrea de domini públic del Torrent de la Fontvella.

Canal (C). Correspon a la franja que recull al canal de reg existent i que l’integra en l’ordenació.

Habitatge dotacional (HD). Correspon a la franja situada al nord del sector per sobre del canal i que envolta a la peça d’ús residencial.

Article VI.3. Normes. Definició i objectius

Les àrees en sòl urbà qualificades de zona d’ordenació segons volumetria específica (clau R), responen a la regulació dels extrems urbanístics del Nou sector residencial objecte d’aquesta ARE.

El tipus d’edificació respon al de volumetria específica que en aquestes subzones requereix tipologies edificatòries en blocs lineals plurifamiliars formant petites estructures d’espais mancomunats.

Els trets més notoris de la ordenació són: Regulació global de les illes o de les unitats compositives per tal d’evitar distorsions i procurar l’homogeneïtat en el conjunt final.

Illes i unitats compositives amb un percentatge de façana elevat i de fondària edificable limitada.

Alçades de les edificacions de pb+2 i pb+3 i tres elements puntuals de pb+5.

Illes amb un percentatge considerable d’espais interiors d’escala local, destinats a recorreguts, accessos i jardins per ús i gaudiment de les comunitats.

Article VI.4. Normes per la regulació dels usos

L’ús principal del sector és el residencial plurifamiliar, dins del qual coexisteix el residencial de renda lliure amb els de protecció.

Els usos compatibles considerats, excepte per a la reserva de sostre per a habitatge amb protecció, són: comercial, oficines, educatiu, sanitari assistencial, socio-cultural, recreatiu, esportiu i aparcament.


Disposicions

44

La intensitat de l’ús principal per a cada subzona és conseqüència de l’aplicació dels diferents extrems que defineixen els volums edificables possibles, així com l’índex d’edificabilitat net que serà en funció d’aquests paràmetres d’ordenació.

L’ús comercial té caràcter obligatori en planta baixa en l’emplaçament que es determina en el plànol 9.Plataformes, aplicació ARM i esquema d’usos. En els casos en que l’ús comercial es decanta obligatòriament cap a un dels fronts de la planta baixa, s’admet una ocupació mínima del 60% del front edificat, sempre que es mantingui l’edificabilitat. La intensitat de l’ús comercial es regula segons l’edificabilitat que el present document atorga per a aquest ús a cada subzona.

L’ús comercial estarà al que defineix la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, i el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, sens perjudici de les futures revisions i altres legislacions sectorials que s’aprovin.

Els usos compatibles es poden desenvolupar exclusivament en planta baixa a excepció de l’aparcament, que només s’admet sota rasant, en relació a la plataforma de planta baixa que es defineix més endavant, i en les condicions que es grafien en el plànol 9.Plataformes, aplicació ARM i esquema d’usos.

En sòl privat es complirà amb les següents dotacions de places d’aparcament: - 1 plaça d’aparcament per habitatge. - 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície de venda comercial. - 1 plaça d’aparcament per cada 100 m2 de superfície útil per als usos compatibles

d’oficines, industrial de la 1ª categoria i públic-administratiu. - 1 plaça per cada 4 habitacions dobles o l’equivalent en senzilles per a l’ús hoteler.

En tot el que no estigui contemplat en les presents Normes, serà d’aplicació la normativa urbanística de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp.

Article VI.5. Normes per la regulació volumètrica

La regulació volumètrica de la proposta, ve determinada per una sèrie de paràmetres que resten grafiats en els plànols 6.Parcel.lació i ordenació de l’edificació i 9.Plataformes, punts d’aplicació i esquema d’usos:

- Alineació màxima - Alineació obligatòria - Fondària edificable - Nombre de plantes - Pas mancomunat en planta baixa (blocs A3-E, A4-E, B2-C i B3-D) - Dret de vol (bloc A6-A) amb una altura lliure corresponent a pb+1pp

Té la consideració de planta baixa el pla horitzontal que es situa dins de la franja entre 0 i 1m respecte del punt d’aplicació establert en el plànol 9.Plataformes, punts d’aplicació i esquema d’usos, i és comú per cada una de les plataformes grafiades en el mateix plànol.

L’altura reguladora màxima s’estableix a partir del pla de planta baixa, i d’acord amb el següent quadre:

nombre màxim de plantes ARM ARM PB 1 4,05 m PB + 2 3 10,15 m PB + 3 4 13,20 m PB + 4 6 19,30 m

Per als fronts amb ús comercial en planta baixa, l’accés als establiments comercials s’ha de produir a peu pla des de la cota de carrer.


Disposicions

45

Serà d’obligat compliment el coronament continu per volumetries adjacents amb el mateix nombre de plantes i, per tant, la mateixa tipologia de coberta:

- Per a cobertes inclinades, s’admet una arrencada de coberta, de pendent inferior al 33%, situada sobre la línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes, situada a una altura no superior a 45cm respecte de l’ARM. Els ràfecs no superaran la longitud de 45cm respecte el pla de façana.

- Per a cobertes planes, s’admet una altura total màxima de 60cm per sobre de l’ARM. Els ampits de les cobertes planes no superaran l’altura de 1,10m.

- Els cossos volats es regulen segons l’establert en l’article 22.7 de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp, amb les següents condicions:

- Només s’admetran en aquelles façanes amb front a vial V1 i V2. - En els fronts de façana orientats cap a l’interior dels espais mancomunats de les illes,

només s’admetran cossos oberts amb un vol màxim de 50cm.

S’estableix com a parcel·la mínima aquella amb un front a vial de 15m com a mínim. Per al cas de les parcel·les en cantonada, només computarà la longitud del front més gran.

Article VI.6. Normes per la regulació del sota rasant

Les plantes sota rasant resten regulades en el plànol 9.Plataformes, punts d’aplicació i esquema d’usos. La consideració de sota rasant es considera en relació a la plataforma de planta baixa que es defineix més endavant.

Tanmateix, en el cas de propietari únic o per mutu acord de tots els propietaris d’una illa o agrupació, es poden unificar els gàlibs dels aparcaments per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment d’atorgar-se la llicència d’edificació, sempre dins dels paràmetres de l’edificació mínims i màxims prescrits per aquestes Normes i sense augmentar l’aprofitament urbanístic de l’illa, d’acord amb l’article 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Si per raons del pendent del carrer, fos possible, les plantes situades sota rasant es podran destinar també a instal·lacions, trasters i accessos.

En tot el que no estigui contemplat a les presents Normes, serà d’aplicació la normativa urbanística de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp.

Article VI.7. Normes particulars per les zones. Regulació dels espais lliures privats

L’ús dels espais lliures privats resta regulat en el plànol 6.Parcel.lació i ordenació de l’edificació, segons tinguin un ús públic, mancomunat o mancomunat privatiu.

Els espais d’ús mancomunat privatiu admetran, si el projecte d’edificació així ho determina, l’ocupació de terrasses per les plantes baixes. Les tanques seran opaques fins un màxim de 1,50m des del pla de planta baixa i vegetals o enreixades fins arribar als 2m com a màxim.

El disseny dels espais mancomunats de cada bloc haurà de ser coherent amb el conjunt i donar cabuda a tots els accessos als nuclis d’escala i als aparcaments que siguin necessaris per la funcionalitat de cada illa.

Article VI.8. Normes per la regulació del sistema viari (V1, V2, V3)

Els vials qualificats de vial principal (V1) es regulen segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per a la xarxa bàsica del sistema viari (clau 1).

Els vials qualificats de vial secundari (V2) es regulen segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per a la xarxa local del sistema viari (clau 1).


Disposicions

46

Els vials qualificats de vial de convivència (V3) es regulen segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per al sistema viari (clau 1), amb la particularitat d’acollir, sense que suposi un obstacle per l’accessibilitat rodada, d’usos propis dels espais lliures urbans.

Article VI.9. Normes per la regulació del sistema de zones verdes (ZV1, ZV2)

L’espai lliure central qualificat de zona verda protegida (ZV1) s’ajusta en la seva definició al que determinen les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per al sistema d’espais lliures (clau 5), amb la particularitat que resta protegida de qualsevol actuació o ús que no sigui el de manteniment i/o millora dels seus valors ambientals i de transició amb l’espai rural.

Els espais lliures qualificats de zona verda (ZV2) es regulen segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per al sistema d’espais lliures (clau 5). Admetran la implantació de recorreguts de vianants i/o de bicicletes, amb la condició de que s’integrin i siguin compatibles amb la seva morfologia i usos.

Article VI.10. Normes per la regulació del sistema d’equipaments (E,Ee)

El sòl qualificat d’equipament (E) es regula segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per al sistema d’equipaments municipals (clau 4). Els paràmetres urbanístics definits per a aquests sòls són: Edificabilitat: 0,5m²st/m²sOcupació: 30% ARM: 12m (pb+2)

L’execució d’aquest sòl d’equipament comporta la construcció d’una plataforma d’accés per sobre del canal, segons el dret de vol determinat en el plànol normatiu 2.Parcel.lació i ordenació de l’edificació, i el tractament del marge del tram descobert del mateix canal.

El sòl qualificat d’equipament d’energies renovables (Ee) es regula amb l’objectiu de poder crear un sector amb criteris de creixement sostenible, que pugui ser rendible i ajudi a rebaixar la càrrega de cessions de sistemes que les condicions paisatgístiques, de servituds i de infraestructures de reg que les condicions de territori a ordenar comporta.

Els sòls qualificats amb la clau Ee no són edificables, excepte els volums necessaris per a la seva explotació mediambiental. L’explotació podrà ser de caràcter públic o privada mitjançant concessió administrativa.

Article VI.11. Normes particulars per als sistemes. Regulació del sistema ferroviari (SF)

El sòl qualificat de sistema ferroviari (SF) es regula segons les determinacions de les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp per al sistema ferroviari (clau 2).

Article VI.12. Normes particulars per als sistemes. Regulació del sistema hidrològic (SH)

El sòl qualificat de sistema hidrològic (SH) comprèn l’àrea de domini públic del Torrent de la Font Vella, definida pel període de retorn de 10 anys.

No es permet cap tipus d’operació urbanitzadora, tret de les de manteniment i/o millora. No es permet cap tipus d’edificació en aquests sòls.

Article VI.13. Normes particulars per als sistemes. Regulació del canal (C)

El sòl qualificat de canal (C) recull la secció del canal existent més un petit escreix en els seus marges per tal de garantir la seva correcta integració amb l’ordenació proposada.


Disposicions

47

Aquests sòls no podran ser objecte de cobertures puntuals amb caràcter permanent, amb excepció d’aquelles que preveu aquest Pla parcial per donar accés a vianants i vehicles, ni de operacions que destorbin el seu correcte funcionament.

Així mateix, les determinacions per a aquesta clau resten subjectes a l’existència del canal, de manera que si, per iniciativa de l’organisme que correspongui, es desarticula el sistema de reg i el canal resta inutilitzat, aquests sòls podran ser reurbanitzats i integrats al sistema viari o d’espais lliures, segons el cas.

Article VI.14. Regulació del sistema d’habitatge dotacional (HD)

El sòl qualificat d’habitatge dotacional públic (HD) no forma part del còmput de les reserves mínimes obligatòries de sòl que es determinen en l’article 57.3 de la LU. Per tant, la iniciativa pública de les ARE considera necessària una reserva mínima del 1,5% del sòl total del sector.

Aquests tipus d’habitatges, diferents dels de protecció oficial per les seves característiques dimensionals i de serveis comuns que comporten, tenen com objectiu satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació.

Article VI.15. Pla d’etapes

La previsió de desenvolupament del sector contempla dues fases. La primera correspon a la banda sud de l’àmbit, on es situa el sòl residencial clau RA, que és on es situa el 60% del sostre i habitatges previstos en el Pla parcial, donant compliment a l’obligatorietat de incloure, en el desenvolupament per fases, un mínim del 50% dels habitatges amb protecció en la primera. La segona abasta la resta de l’àmbit del pla parcial.

Les fases es defineixen gràficament en el plànol 5*.Fases d’execució.

Per tal de poder iniciar la segona fase prevista caldrà que el nombre d’habitatges amb protecció previstos en la primera s’hagin materialitzat en un 90% del total.

En compliment de l’article 83.1.a) del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, els terminis per a l’inici i finalització de l’edificació, per a cadascuna de les fases i d’acord amb la condició anteriorment esmentada, seran els següents:

Pel que fa als habitatges amb protecció oficial, el termini màxim per a l’inici de les obres serà de 2 anys, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i de 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres.

Pel que fa a la resta de parcel·les, el termini màxim per a l’inici de les obres serà de 6 anys, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar.

Article VI.16. Normes generals de les construccions

Les normes generals d’edificació, quant a llicències i condicions mínimes de les construccions es regulen segons el que disposen les Normes Subsidiàries de planejament municipal de Tremp i, en el seu defecte, per les determinacions del Text refós de la Llei d’urbanisme.

Les condicions tècniques de les obres, en relació a les vies públiques, es regiran segons el que determinen les ordenances municipals vigents, en tot allò que no contradigui al planejament general.

Article VI.17. Concreció de l’ordenació de volums


Disposicions

48

Tant la concreció de l’ordenació volumètrica com l’ordenació del sota-rasant és la que apareix definida en els plànols 6.Parcel·lació i ordenació de l’edificació i 9.Plataformes, punts d’aplicació i esquema d’usos.

Tanmateix, en el cas de propietari únic o per mutu acord de tots els propietaris d’una illa o agrupació, es poden ajustar les alineacions interiors de l’illa per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment d’atorgar-se la llicència d’edificació, sempre dins dels paràmetres de l’edificació mínims i màxims prescrits per aquestes Normes i sense augmentar l’aprofitament urbanístic de l’illa, d’acord amb els articles 180.4 del TRLUC i el 252 del RLU.

Article VI.18. Quadre d’aprofitament urbanístic del sector i comparatiu amb el planejament vigent

ARE de TREMP Nou sector residencial

Modificació puntual de NNSS "Nou Sector Residencial"

Superfície de l'àmbit (m2) 154.400,11 100,00 Superfície computable (m2) 140.375,14 Sostre residencial (m2.) Habitatge lliure 29.071,30 43,87% - HPO règim general 15.437,48 23,30% - HPO règim especial 5.145,83 7,77% - HPO règim concertat 8.305,29 12,53% - H concertat de PO 8.305,29 12,53% - TOTAL 66.265,19 100,00% - Sostre comercial (m2) 3.922,38 - Sostre industrial (m2) - 70.187,57 Sostre total 70.187,57 70.187,57 Edificabilitat bruta 0,50 - Habitatge lliure 308 43,87% -

HPO règim general 164 23,36% - HPO règim especial 54 7,69% - HPO règim concertat 88 12,54% - H concertat de PO 88 12,54% -

Nombre d'habitatges

TOTAL 702 100,00% - Densitat (hab/ha) 50,00 -


Article VI.19. Quadre superfícies sistemes i zones

ARE de TREMP

Superfíciem2 sòl

% Sòl públic

V1-Viari 32.037 V2-Viari 4.059,00 V3-Viari 12.162,87

V

TOTAL 48.258,98 40,91% SF Ferroviari 12.395,23 10,51% SH Hidrològic 2.177,86 1,85% C Canal 3.649,08 3,09%

ZV1-Zona verda* 14.837,30 ZV2-Zona verda* 17.389,63

ZV

TOTAL 32.226,93 27,32% E Equipament 11.478,27 9,73%

HD Habitatge dotacional 2.700,00 2,29%

Sòl Públic

Ster Serveis Tècnics 5 069 24 4 30%


Disposicions

49

Energies renovables Total 117.955,59RL Residencial plurifamiliar lliure 20.995,18 57,61% RP Residencial plurifamiliar amb

protecció15.449,34 42,39%

Comercial

Sòl privat

Total 36.444,52 TOTAL SECTOR 154.400,11Superfície computable (m2) 140.375,14

*La superfície computable de zona verda són 26,346 m2


Article VI.20. Quadre de règims d’habitatges per illes.

ARE de PUIGCERDÀ Nou sector residencial

ILLA : A1 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 2.251,14 37,87% 24

m2 sostre HPO general 1.982,81 33,36% 21 m2 sostre HPO especial 1.710,00 28,77% 18 m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 2.353,43 45,71% 25 m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 3.292,87 41,52% 35 m2 sostre HPO especial 2.280,00 28,75% 24 m2 sostre HPO règim concertat 0,00%

m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 2.831,19 35,70% 29m2 sostre H concertat de PO 3.466,90 43,71% 38




Disposicions

50

ILLA : A5 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 833,76 23,98% 10

m2 sostre HPO general 2.643,74 76,02% 28 m2 sostre HPO especial 0,00%

m2 sostre HPO règim concertat 0,00%





m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00%




TOTAL - 0,00% - TOTAL m2 de sostre residencial 3.930,57 44


m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 1.155,82 28,54% 12 m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%



ILLA : B1 m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2 sostre habitatge lliure 1.996,55 39,66% 20

m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 1.044,69 20,75% 12 m2 sostre H concertat de PO 1.992,81 39,59% 21




m2 sostre HPO general 2.090,00 38,85% 22 m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 1.742,42 32,39% 17


TOTAL 3.832,42 71,24% 39 TOTAL m2de sostre residencial 5.379,33 53


m2 sostre HPO general 0,00% m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 2.075,99 39,25% 22 m2 sostre H concertat de PO 1.103,16 20,85% 12



ILLA : B4


Disposicions

51

m2 de sostre % de sostre núm. d'habitatges m2sostre habitatge lliure 1.223,14 42,30% 12

m2 sostre HPO general 1.668,54 57,70% 18 m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 3.759,53 61,29% 40 m2 sostre HPO especial 0,00% m2 sostre HPO règim concertat 0,00% m2 sostre H concertat de PO 0,00%




m2 sostre HPO general 0,00%

m2 sostre HPO especial 0,00%




TOTAL 0,00%

TOTAL m2 de sostre residencial 2.398,31 24

TOTAL ILLES 66.265,20 702

Disposició addicional

Primera. Caràcter normatiu de la normativa ambiental

La normativa ambiental que consta a l’annex I i a l’annex II de la memòria ambiental del PDU de les Àrees residencials estratègiques de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran s’incorpora plenament a la normativa urbanística d’aquest PDU.

ANNEX NORMATIVA AMBIENTAL GENERAL D’APLICACIÓ ALS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES

CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1 Objecte

Aquest text normatiu conte les disposicions de caràcter ambiental comunes a totes les Àrees residencials estratègiques (ARE) incloses en el Pla director urbanístic. Són complementades amb les disposicions de caràcter particular establertes per a cada ARE pel Pla.

Article 2 Tipus de disposicions: Normes i directrius

1. Es diferencia entre normes d’obligat compliment i directrius.

2. Les disposicions amb caràcter de directriu són indicades específicament en aquest text normatiu. Estableixen pautes d’actuació que han de ser concretades en els documents projectuals que desenvolupin el Pla director (projectes d’urbanització complementaris,


Disposicions

52

projectes d’edificació, etc.), sempre que tècnicament o econòmicament resulti possible. En cas contrari, aquests documents hauran de justificar la impossibilitat del compliment.

CAPÍTOL 2. ENERGIA

Article 3 Enllumenat exterior Amb la finalitat d’estalvi energètic, les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior, tant en espais públics com en parcel·la privada, han de complir els requeriments establerts al Decret 82/2005 pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn; i al Real Decret 1890/2008, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

Article 4 Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: estalvi energètic

1. S’ha de donar compliment als requeriments relatius a l’estalvi energètic, establerts al Codi Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

2. Directriu sobre priorització de criteris d’ecoeficiència en l’edificació. Respecte a aquest darrer Decret, a l’hora de considerar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius relatius a l’eficiència energètica especificats al seu article 6, es prioritzarà l’aplicació d’aquells que hagin estat contrastats com a més eficients en l’estalvi energètic, sens perjudici dels criteris de puntuació establerts pel Decret 21/2006. A continuació es llisten les solucions constructives en l’edificació en ordre de més a menys eficients:

- La reducció en un 30% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment). És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ø 0,49 W/m2K.



- Construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW.

- Enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació com a controlador ambiental passiu.

- Construcció de cobertes ventilades en els edificis.

- Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolellament directe a l’obertura de la sala entre les 10 i les 12 h del solstici d’hivern.

Així mateix caldrà tenir presents els dos paràmetres següents, per bé que la seva eficiència energètica depèn de la seva forma d’integració a la construcció (abast, ús i magnitud):

- L’enllumenat en espais comunitaris o d’accés dels habitatges ha de comptar amb detectors de presència. La seva efectivitat en l’estalvi energètic global, depèn de la previsió d’aquests espais en els edificis d’habitatges i els seus accessos.


Disposicions

53

- Ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració). La seva efectivitat en l’estalvi energètic global depèn de la contribució d’aquestes sobre el consum total.

3. Els edificis (de nova construcció i els existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin integralment) cal que disposin de la certificació d’eficiència energètica, d’acord amb les prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica, amb un nivell mínim “C”, per a l’obtenció de la llicència urbanística.

Article 5. Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: energies renovables

1. Cal incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons determina el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a la secció HE5 (Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica), per edificis d’hipermercats, multitenda i centres d’oci, naus d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de recintes firals, quan aquests superen els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.

2. Cal dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions de manera que sigui viable la instal·lació dels captadors solars tèrmics i/o fotovoltaics exigits al Decret 21/2006 i el Codi Tècnic de l’Edificació. S’adoptarà una solució constructiva arquitectònicament integrada i energèticament eficient.

3. Als projectes d’edificació s’ha de detallar el percentatge de la demanda energètica coberta amb energies renovables i descriure les tecnologies emprades. En qualsevol cas, s’intentarà maximitzar la generació d’energia amb energies renovables.

Article 6. Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: ventilació i orientació

1. Directriu general. Caldrà considerar els fluxos naturals d’aire (els vents topogràfics) a l’hora de dissenyar els edificis i els habitatges per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra vents dominants (no la protecció contra vents topogràfics, donat que aquests afavoreixen la ventilació natural).

2. Cal que més del 50% de les edificacions destinades a habitatges tinguin orientació sud (± 45º), excepte en aquells sectors en què la seva dimensió reduïda o la topografia ho impossibilitin. S’afavorirà la ventilació natural dels habitatges i una doble orientació; a tal efecte són d’aplicació dels directrius següents:

- Es prioritzarà la tipologia d’habitatge passant preferentment amb orientació sud d’una de les façanes.

- Els habitatges a banda i banda tindran preferentment l’orientació NE-SW i NW-SE.

- Per edificis amb molta profunditat però que no permetin la tipologia d’habitatge passant, és necessari considerar l’ús de patis i espais de ventilació i de llums amb mides que garanteixin la il·luminació i ventilació natural correcta dels espais als quals serveixen.

Article 7. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització: repercussió en estalvi energètic

1. En els semàfors i la senyalització, s’ha d’utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més eficients i amb menor cost de manteniment.

2. Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic cal que reuneixin les característiques següents:

a) Utilització en la vialitat de dispositius d’alta eficiència en els enllumenaments exteriors, com ara làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) o LED. Es prioritzarà aquest ús també per la resta d’espai públic.

b) Aplicació de mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell lumínic (fluxors).


Disposicions

54

CAPÍTOL 3. CICLE DE L’AIGUA

Article 8. Prevenció del risc d’inundació Directriu general. En el projecte del tractament dels espais lliures públics i privats s’establiran mesures tècniques per minimitzar els riscos d’inundació, considerant:

a) La percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament dels espais lliures públics i privats)

b) El drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i fomentant els paviments drenants).

Article 9. Minimització del consum d’aigua i foment de l’estalvi i la reutilització

1. Amb la finalitat de maximitzar la utilització de les aigües pluvials, les edificacions de les parcel·les públiques o privades amb espai verd incorporat, hauran de recollir les aigües pluvials de les teulades i de les cobertes planes i hauran de preveure els dipòsits per a l’emmagatzematge amb les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua (regs i neteja). Per al seu dimensionament es tindran en compte la zona geogràfica, la superfície de reg i la tipologia de vegetació projectada

2. Directriu sobre aigües grises. Es reutilitzaran les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC, tant en les noves construccions d’edificis d’habitatges com en les seves rehabilitacions integrals.

3. Els projectes d’edificacions destinades a usos diferents dels habitatges (a excepció dels sanitaris que queden exclosos de l’aplicació d’aquest criteri) contindran una anàlisi específica de la conveniència i possibilitat d’implantar aquests sistemes de reutilització d’aigües grises.

4. El sistema de reg s’ha de contemplar en els projectes de zones verdes i vialitat. Haurà de ser per degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i es regularà en funció del grau d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat).

5. Directriu sobre xarxes en els espais lliures públics i privats. En el cas d’espais públics que continguin fonts o altres instal·lacions amb demanda d’aigua potable, el projecte preveurà dues xarxes d’abastament d’aigua: una d’aigua potable (per abastament de fonts, etc.) i l’altra d’aigua regenerada, amb connexió amb la xarxa municipal d’aigua regenerada, existent o en previsió de la seva futura creació. Aquesta segona xarxa donarà servei a tots els usos compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, d’acord amb la normativa aplicable.

Als espais lliures privats la xarxa independent d’aigua pluvial (recollida i emmagatzemada en parcel·la privada,) també preveurà la possibilitat de connexió amb una xarxa municipal d’aigua regenerada.

6. S’ha de donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua establerts al Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

7. Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua han de justificar els seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En aquesta justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es determinin, segons la normativa aplicable.

Article 10. Protecció del medi i dels recursos hídrics

1. En cas que existeixin pous dins l’àmbit del planejament, tant en l’espai públic com en parcel·la privada, el projecte d’urbanització cal que contempli les mesures per evitar l’aprofitament incontrolat i l’afecció a l’aqüífer, d’acord amb l’òrgan competent en matèria


Disposicions

55

d’aigua. Quan així es determini i quan sigui possible, s’adequarà administrativament l’aprofitament dels pous per al seu possible ús per a reg.

CAPÍTOL 4. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Article 11. Condicions acústiques per als projectes d’urbanització i d’espais lliures

1. Per tal de reduir la contaminació acústica, s’ha de col·locar indicatius de reducció de velocitat en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat.

2. Quan, per al compliment dels objectius de qualitat acústica establerts legislativament, resulti necessària l’adopció de sistemes de protecció acústica, s’han de justificar l’eficiència i suficiència d’aquests vers l’emissor i els límits de qualitat acústica aplicables d’acord amb la legislació vigent.

3. Directriu sobre les proteccions acústiques. Les proteccions acústiques estaran integrades en el paisatge. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran els criteris següents::

a) Ús preferent de motes, talussos i murs revegetats:

− Aquests sistemes s’ubicaran el més pròxims possible a la font de soroll.

− S’utilitzaran plantacions d’alta densitat arbòria.

− Es seleccionaran espècies vegetals de fullatge dens, perenne i no filiforme.

b) Ús d’apantallaments artificials (pantalles d’obra, de formigó, vidre, de material reciclat de RSU, de material d’origen vegetal, etc,.), especialment en aquells casos en que no hi hagi prou espai per a sistemes vegetals.

Article 12. Condicions acústiques en les edificacions A les edificacions s’ha de donar compliment als requeriments relatius al soroll, establerts al Codi Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.

CAPÍTOL 5. CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Article 13. Instal·lacions d’enllumenat exterior Per tal d’evitar la contaminació lluminosa, les instal·lacions d’enllumenat exterior (tant públic com privat), han de complir els criteris tècnics fonamentats en les disposicions del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en particular pel que fa a:

a) Tipus de làmpades segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació

b) Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum

c) Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari

d) Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants

e) Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals

f) Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

g) Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)


Disposicions

56

CAPÍTOL 6. ESPAIS LLIURES I ENJARDINAMENT

Article 14. Espais i elements amb valors natural rellevants

En els espais o elements amb valors naturals rellevants que han estat objecte de protecció pel Pla director mitjançant una clau específica, les actuacions que s’hi desenvolupin han de garantir el manteniment de les seves característiques i valors específics.

Article 15. Espais lliures de parcel·la

1. Els projectes d’edificació han d’incloure un projecte de revegetació i/o enjardinament dels espais lliures de parcel·la i, si s’escau, de restauració de les àrees denudades de nova creació.

a) S’entén que les obres d’enjardinament es realitzen en els espais lliures, d’ús públic o privat.

b) S’entén que les obres de restauració es duen a terme en aquelles àrees d’ocupació temporal que no han de ser urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a causa de les obres (talussos i àrees perimetrals, parcel·les emprades com abocadors i préstecs, zones de instal·lacions auxiliars de les obres, etc.).

L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) en cas que aquest no es modifiqui cap a urbanitzable o bé, la revegetació d’un àrea per evitar fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració paisatgística de l’actuació.

Article 16. Espècies vegetals en zones verdes i espais lliures urbans

1. Directriu sobre espècies vegetals en zones verdes i espais lliures urbans. En les zones verdes i espais lliures urbans, la tria d’espècies vegetals cal que respecti els criteris següents:

a) Adequar-se a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit d’actuació.

b) Presentar baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment

c) No necessàriament seran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb demostrat comportament invasor. En aquest sentit, la detecció d’espècies invasores en les zones a urbanitzar requereix el seu control o la seva retirada immediata per evitar-ne la propagació, i la gestió dels residus vegetals es farà de manera que no generi noves dispersions.

d) A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc d’incendi, es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del Decret 123/2005, de 14 de juny).

2. A les àrees a restaurar s’han d’emprar sempre espècies autòctones; s’ha d’estendre en primer lloc terra vegetal, s’ha d’aplicar una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, si s’escau, es faran plantacions arbòries i/o arbustives.

3. En el disseny de parcs i jardins s’han de seleccionar les espècies considerant la seva capacitat de regulació climàtica i cal compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. Així, s’ha de considerar:

a) Quan la necessitat de refredar el microclima sigui compatible amb la capacitat hídrica del municipi, cal definir en els espais verds, especialment en vials, arbrat i vegetació amb alta evapotranspiració i capacitat d’ombreig, per tal de reduir la temperatura a l’interior de la ciutat

b) Es prioritzarà la plantació d’espècies caducifòlies prop de les façanes meridionals dels edificis, de tal manera que permetin la insolació al hivern, i protegeixin del sol a l’estiu.


Disposicions

57

Article 17. Altres disposicions en relació amb els espais lliures

1. En el supòsit que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, els projectes han d’establir les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat i protecció establertes a la normativa aplicable (Decret 130/1998, de 12 de maig).

2. D’acord amb la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), a les zones verdes públiques (incloent l’arbrat viari), no es podran plantar espècies dels gèneres recollits al Decret 42/2007, pel que s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià.

CAPÍTOL 7. PROTECCIÓ DEL SÒL

Article 18. Prevenció de l’erosió i reutilització de sòls

1. El disseny de la geometria dels talussos de terres permanents han de presentar un pendent màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es limitin les pèrdues de sòl (d’acord amb els criteris de la FAO). Amb caràcter d’excepció, es podran admetre puntualment pendents superiors condicionats a l’aplicació de tècniques de bioenginyeria en la revegetació dels talussos.

2. Els projectes que desenvolupin els espais verds, públics o privats. i les restauracions d’espais afectats, han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. Els projectes també han de considerar la possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems orgànics.

CAPÍTOL 8. MATERIALS I RESIDUS

Article 19. Sostenibilitat en els materials i sistemes constructius

1. Directriu sobre l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats. En l’edificació es prioritzarà l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els quals permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i optimitzen el cicle de vida de producció del material.

2. Per aquest propòsit, es tindrà en compte que s’empraran aquests sistemes al 80% de la superfície de les estructures i dels tancaments exteriors dels edificis.

3. Directriu sobre la selecció dels materials. La selecció d’alternatives de materials es basarà en els criteris següents:

a) Valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva col·locació i el seu posterior reciclatge.

b) Prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l’entorn proper, atès que la reducció de la distància de procedència dels materials comporta una disminució important del consum energètic total.

c) Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir d’explotacions controlades, convenientment legalitzades

d) Cal potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental així com distintius que determinin l’explotació controlada i sostenible dels materials emprats.

4. Directriu sobre l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Caldrà contemplar l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Es considerarà la incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (especialment plàstic i vidre reciclat), com ara mobiliari


Disposicions

58

urbà (bancs, papereres, etc.), panells de senyalització, pilones, paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, etc.

Article 20. Previsió d’espais en habitatges Els habitatges del sector hauran de comptar amb els espais adequats per poder realitzar recollida selectiva de residus. Cal preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm que permeti la separació de: envasos, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig.

CAPÍTOL 9. MOBILITAT

Article 21. Disposició general Els projectes d’edificació i d’espais lliures incorporaran les mesures establertes a l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada i inclouran una justificació del seu compliment. Article 22. Aparcament fora de la via pública

1. Tots els edificis de nova planta s’han de projectar amb aparcaments a l’interior de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, d’acord amb les condicions següents:.

a) Les dimensions mínimes de les places de garatge o aparcament han de complir les condicions establertes a l’annex 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis de la mobilitat generada.

b) El nombre, les dimensions i l’entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda s’ajustaran al que disposa la normativa sectorial vigent.

2. El nombre mínim de places d’aparcament de bicicletes que s’hauran de preveure en edificis d’habitatge és el valor màxim d’aplicar 2 places/habitatge. Pel que fa als altres usos, el nombre mínim vindrà determinat per l’annex 1 del Decret 344/2006, de 10 de setembre, i en funció de les característiques específiques de l’ús.

Article 23. Reserva d’espai per a magatzem en els locals comercials

Els locals comercials hauran de destinar per a magatzem un mínim del 10% del sostre, a l’interior de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d’activitats comercials que per les seves característiques especials, justifiquin adequadament la manca de necessitat de magatzem per als seus productes.

Article 24. Reserva d’espai per a càrrega i descàrrega

Per tal d’aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies s’han de destinar places de càrrega i descàrrega en la xarxa viària de dimensions 3 x 8 metres amb els següents ràtios:

a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8 establiments.

b) Ús d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.

(09.295.042)


Disposicions

EDICTE

de 30 de seteme de 2009, sus ua resolucion deth conselhèr de Politica Territoriau e Òbres Publiques que s’apròve entath Plan director urbanistic des airaus resi-denciaus estrategics deth Naut Pirenèu-Aran.

Eth conselhèr de Politica Territoriau e Òbres Publiques a resolvut, en data 13 de març de 2009, er ahèr que s’indique de contunh:

Exp: 2008/34135/CPlan director urbanistic des airaus residenciaus estrategics des Comarques Centraus.

Vist er Acòrd dera Comission d’Urbanisme de Catalonha de 13 de març de 2009 e es fondaments que s’i expausen;

Vista era prepausa dera Direccion Generau d’Urbanisme;

Atenguda era opinion exprimida peth consistòri deth municipi de Sort en çò que hè ara ARE Escorjador,

È RESOLVUT,

—1 Aprovar definitivaments eth Plan director urbanistic des airaus residenciaus estrategics deth Naut Pirenèu-Aran, en çò que hè as airaus residenciaus estrategics ARE PP Gua I e II, de Les; ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà e ARE Nau sector residenciau, de Tremp, damb era incorporacion de mestièr des condicions derivades dera resolucion sus era memòria ambientau dera Direccion Generau de Politiques Ambientaus e Sostenibilitat deth Departament de Miei ambient e Abitatge de 10 de març de 2009, e que son es següentes:

1.1 Cossent damb çò qu’establís er article 12 dera Lei 9/2006, de 28 d’abriu, cau incorporar-se pleaments as contenguts normatius deth Plan, era norma ambientau generau que conten er annèx dera resolucion dera Direccion Generau de Politiques Ambientaus e Sostenibilitat de 10 de març de 2009.

1.2 En ARE de Les, s’atieràn es seguenti condicionants de caractèr particular, -en tot cas es tres prumèrs s’auràn de verificar entara autorizacion d’òbres ena zòna de policia-:

Justificar eth compliment des emparaments deuant dera inondabilitat qu’establís eth Reglament dera Lei d’urbanisme, atau coma era non afeccion a tresaus per inondabilitat.

Diferir eth dessenh e còtes definitives dera zòna verda, atau coma era amplada e caracteristiques dera via d’escolament segondària ena zòna verda, a ua justificacion tecnica de caractèr idraulic e ambientau.

En encastre GUA II, es equipaments auràn d’èster compatibles damb es restric-cions correspondentes a sistèma idric deth Reglament dera Lei d’urbanisme, en tot respectar era topografia naturau e eth regim de corrents.

Completar era norma particulara dera ARE damb era addicion dera disposicion especifica seguenta: “as efèctes dera aplicacion dera directritz de planejament qu’establís er article 9.2 dera Lei d’urbanisme (DL 1/2005, de 26 de junhsèga), era relacion damb era preservacion envèrs as risqui d’inondacion, era zòna inondabla ei constituïda pera maire de riu des arrius, rières e per aqueres franges de terrens restacadi ara preservacion deth regim de corrents e des planes d’inondacion per episòdis extraordinaris; a on cau distinguir entre: era zòna fluviau (q10), era zòna de sistèma idric (q100), e era zòna inondabla (q500). En aguesti encastres ei d’aplicacion aquerò qu’establís er article 6 deth Reglament dera Lei d’Urbanisme, aprovat peth Decret 305/2006, de 18 de junhsèga. Eth Plan qualifique es terrens includidi era zòna fluviau e era zòna de servitud de 55 mètres de domèni public coma sistèma idraulic. Es espacis adscriti ad aguest sistèma non son edificables”.


Disposicions

Gestionar eth risc d’inondacion en encastre, en tot includir-lo ath Plan d’Accion Municipau entà inondacions.

1.2 Eth seguiment ambientau deth plan recuelherà coma mesura prealabla ara execucion des òbres d’urbanizacion avalorar era compatibilitat deth traçat e rasants des carrèrs e des naues edificacions damb era mantenença o traslat des pès d’arbe d’interès afectat de cada ARE. Atau madeish, pendent era execucion des òbres d’urbanizacion, se seguiràn en cada ARE es critèris particulars de seguiment arqueologic establidi pera Direccion Generau d’Auviatge Culturau en sòn informe de noveme de 2008.

—2 Encomanar ath director generau d’Accions Estrategiques e Politica de Sòu qu’elabòre un Tèxte rehonut deth Plan director que compren unicaments es airaus residenciaus estrategics objècte d’aprobacion definitiva e es prescripcions a qué hè referéncia aguest apartat 1.

—3 Autorizar ath director generau d’Urbanisme pr’amor que verifique eth tèxte rehonut elaborat prealablaments ara publicacion d’aguesta resolucion en DOGC.

—4 Manifestar qu’eth Plan a estat sosmetut ath tramit d’avaloracion ambientau preceptiu previst en article 115 deth Reglament dera Lei d’urbanisme, aprovat peth Decrèt 305/2006, de 18 de junhsèga, çò qu’a estat considerat prealablament ara sua resolucion definitiva.

Contra aguesta resolucion, qu’acabe era via administrativa, se pòt interpausar recors facultatiu de reposicion, de conformitat damb aquerò que se preve enes articles 107.1, 116 e 117 dera Lei 30/1992, de 26 de noveme, de regim juridic des administracions publiques e deth procediment administratiu comun, deuant deth Titular d’aguest Departament, en tèrme d’un mes a compdar de londeman dera sua notificacion o publicacion en DOGC; o ben se pòt interpausar recors contenciós administratiu, de conformitat damb aquerò que se prevé en article 116 dera lei mencionada e article 25 dera Lei 29/1998, de 13 de junhsèga, reguladora dera jurisdiccion contenciosa administrativa, deuant dera Sala Contenciosa Administrativa deth Tribunau Superior de Justícia, en tèrme de dus mesi a compdar de londeman dera sua notificacion o publicacion en DOGC, sense damatge que se pogue interpausar quinsevolhe aute recors que se considère procedent. Eth recors de repausa se compren negligit se transcor eth tèrme d’un mes sense que se dicte resolucion exprèssa e, en aguest cas, se pòt interpausar recors contenciós administratiu en tèrme des sies mesi següenti, cossent damb er article 46 dera Lei 29/1998, de 13 de junhsèga.

Er expedient demorarà, entara consulta e era informacion que prevé er article 101 dera Lei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, enes locaus dera Comission d’Urbanisme de Catalonha, Avenguda Josep Tarradellas, numero 2-6, 08029 de Barcelona.

Barcelona, 30 de seteme de 2009

M. DOLORS VERGÉS E FERNÁNDEZ

Secretària dera Comission d’Urbanisme de Catalonha


Disposicions

ANNÈX

des Normes urbanistiques deth Plan director urbanistic des airaus residenciaus estrategics deth Naut Pirenèu-Aran.

1

PLAN DIRECTOR URBANISTIC DES AIRAUS RESIDENCIAUS ESTRATEGICS DER ENCASTRE DETH NAUT PIRENÈU E ARAN

Títol I. Normes urbanistiques generaus deth PDU

Capítol 1. Disposicions generaus Article I.1. Definicion e objectius deth PDU.

1. Aguestes normes amassa damb era rèsta de documents que formen part deth Plan director urbanistic ( d’ara entà deuant PDU) e exigidi en article 56.2 deth Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme (d’ara entà deuant TRLU), constituïssen eth Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, eth quau a per objècte establir es determinacions e mesures de besonh entà arténher es objectius deth Plan definit en apartat 3 d’aguest article.

2. Es airaus residenciaus estrategics (d’ara entà deuant ARE), constituïssen accions d’interès supramunicipau promoigudes pera Generalitat de Catalonha damb es objectius que se soslinhen en apartat següent.

3. Eth Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, a es següenti objectius:

a) Generaus:

• Era determinacion entath quadriènni 2008-2011 deth nombre d’abitatges de besonh entà subvenir eth deficit d'abitatges damb emparament oficiau en aguest periòde en encastre deth Plan.

• Localizacion enes municipis qu'agen era capacitat territoriau adequada des encastres susceptibles d'èster Airaus residenciaus estrategics.

• Delimitacion des Airaus residenciaus estrategics ena contunhitat damb es teishuts urbans existenti o previsti, en tot garantir era bona accessibilitat ath hilat de transpòrt public e eth forniment d’aiga.

• Eth classament urbanistic des terrens que conformen er ARE coma solèr urbanizable delimitat, en cas que non auessen aguest classament d’acòrd damb eth planejament en vigor.

• Era modificacion des condicions des sectors de solèr urbanizable establit peth planejament en vigor.

• Establir era organizacion detalhada deth solèr damb eth nivèu e documentacion pròpria d’un plan urbanistic derivat: plan parciau urbanistic en cas de solèr urbanizable.

• Fixacion deth tèrme entara adaptacion deth planejament generau as determinacions deth Plan director.

• Determinacion deth percentatge de profitament de cession obligatòria e gratuïta de cadua des AREs.

• Fixacion deth nombre d’abitatges damb emparament des encastres delimitadi e modalitat d'emparament.

• Concrecion deth traçat e caracteristiques des òbres basiques des referides AREs, damb eth nivèu e documentacion pròpria d’un projècte d’urbanizacion.

• Determinacion deth sistèma d’accion urbanistica de cadua des AREs delimitades e tèrme entara constitucion deth Consòrci que serà era administracion qu’actue deth sector.

• Fixacion des tèrmes d’edificacion des abitatges resultanti dera execucion der ARE, segons aquerò que determinen es articles 65.2. F e 167.1 deth TRLU.

b) Particulars:


Disposicions

2

• Era identificacion e organizacion detalhada damb era precision d’un plan parciau urbanistic des Airaus residenciaus estrategics que se delimiten en encastre d’aguest PDU entath quadriènni 2008-2011, en concrèt, en Nau Sector Residenciau en municipi de Tremp, Gua I e II en Les e Camin des Fabriques en Puigcerdà.

Article I.2. Marc legau

1. Aguest Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011 se formule en emparament de çò que previé er apartat 1 dera Disposicion addicionau vint-e-unau deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme e se redigís d’acòrd damb era legislacion sectoriau e urbanistica en vigor, atau coma damb era rèsta de disposicions legaus que ne son d’aplicacion.

Article I.3. Encastre deth PDU

1. Er encastre territoriau deth Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-201, ei integrat peth territòri des airaus residenciaus estrategics que se delimiten enes tèrmes municipaus que se restaquen en apartat 2 d’aguest article, damb era finalitat de crear solèr residenciau e de subvenir eth deficit d’abitatge damb emparament public en encastre deth Naut Pirenèu e Aran.

2. Es tèrmes municipaus artenhudi per aguest Plan son es següenti:

• Les • Puigcerdà • Tremp

Article I.4. Caractèr obligatòri

1. Es administracions publiques, es entitats que ne depenen e es particulars son obligadi a complir es determinacions e es disposicions qu'establís eth Plan.

2. Era regulacion contenguda en Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, constituís un conjunt de directrius e determinacions d’obligat compliment per part deth planejament urbanistic, tant generau com derivat, concernent ar encastre territoriau qu'artenh.

Article I.5. Competéncies e seguiment deth PDU

1. Cossent damb era Disposicion addicionau unica deth Decret Legislatiu 1/2007, de 16 d’octobre, de mesures urgentes en matèria urbanistica, correspon ara Secretaria entara Planificacion Territoriau deth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques, e ara Secretaria d’Abitatge deth Departament de Miei ambient e Abitatge, mejançant er Institut Catalan deth Sòu, era formulacion deth Plan director urbanistic des Airaus residenciaus estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011.

2. Correspon eth seguiment deth Plan director urbanistic des Airaus residenciaus estrategics ara Secretaria entara Planificacion Territoriau era coordinacion damb era Secretaria d’Abitatge, damb eth supòrt des Ajuntaments, dera Direccion Generau d’Accions Estrategiques e Politica de Sòu, e der Institut Catalan deth Sòu.

Article I.6. Vigéncia e revision deth PDU


Disposicions

3

1. Eth Plan director urbanistic entrarà en vigor londeman dera publicacion der acòrd d’aprobacion definitiu e des sues normes en Jornau oficiau de Generalitat de Catalonha e mantierà era vigéncia, de manèra indefinida o enquia que se produsisque era sua modificacion o revision.

2. Maugrat tot, procedirà era revision deth Plan se se constate qu'era regulacion urbanistica prepausada des AREs non ei eficaça ena obtencion des objectius deth Plan.

3. Era revision deth Plan director s’ajustarà ath madeish tramit qu’er establit entara formulacion deth Plan en article 81 deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

Article I.7. Modificacion e adaptacion deth PDU

1. Damb er objectiu d’adaptar es determinacions deth PDU a circonstàncies non previstes que se detècten en sòn seguiment o execucion, se poderà procedir ara modificacion deth Plan, d’acòrd damb eth procediment legauments establit en article 81 per remission der article 94.1 deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

2. Eth projècte de modificacion deth Plan que se redigisque, aurà d’auer es determinacions e eth grad de precision pròpri d’un Plan director urbanistic e ena memòria s’aurà de justificar era incidéncia des naues determinacions ena organizacion generau establida per aguest Plan, era sua adaptacion as sòns critèris e objectius e es efèctes sus eth planejament urbanistic e sectoriau, atau coma as objectius deth nombre d’abitatges entath quadrienni 2008-2011.

3. Non auràn era consideracion de modificacions:

a) Era variacion des limits des Airaus residenciaus estrategics establidi en aguest Plan, cada viatge que perseguissen un melhor desvolopament der ARE e qu'era variacion non supause un increment e/o diminucion dera superficia der encastre delimitat major d’un 5%.

b) Es variacions des determinacions deth planejament derivat que regulen un ARE concrèta, auràn era consideracion de modificacion deth planejament derivat e se tramitaràn d’acòrd damb çò que se previé en apartat 1 der article III.4 d’aguesta norma.

4. Damb er objècte d’adaptar es determinacions deth Plan director urbanistic as revisions o modificacions deth Plan territoriau generau de Catalonha o as determinacions de plans sectoriaus que s’apròven definitivaments e que modifiquen en tot afectar substanciauments es encastres delimitadi coma Airaus residenciaus estrategics, se poderà procedir ara adaptacion deth Plan director. Eth tramit d’adaptacion s’ajustarà ath madeish tramit qu’er establit entara formulacion deth Plan en article 81 deth Decrèt legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

Article I.8. Determinacions deth PDU

1. D’acòrd damb es objectius que se fixen en article 1 d’aguestes normes entath PDU deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, que compren determinacions pròpries de planejament generau atau coma de planejament derivat e d’execucion materiau d’òbres, e as efèctes dera tramitacion de possibles modificacions deth PDU, son determinacions deth PDU es seguentes:

a) Era localizacion e identificacion des Airaus residenciaus estrategics. b) Era delimitacion des Airaus residenciaus estrategics.

b era precision d’un plan parciau urbanistic des Airaus residenciaus estrategics que se delimiten en encastre d’aguest PDU entath quadriènni 2008-2011, en concrèt, en Nau Sector Residenciau en municipi de Tremp, Gua I e II en Les e Camin des Fabriques en Puigcerdà.

Article I.2. Marc legau

1. Aguest Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011 se formule en emparament de çò que previé er apartat 1 dera Disposicion addicionau vint-e-unau deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme e se redigís d’acòrd damb era legislacion sectoriau e urbanistica en vigor, atau coma damb era rèsta de disposicions legaus que ne son d’aplicacion.

Article I.3. Encastre deth PDU

1. Er encastre territoriau deth Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-201, ei integrat peth territòri des airaus residenciaus estrategics que se delimiten enes tèrmes municipaus que se restaquen en apartat 2 d’aguest article, damb era finalitat de crear solèr residenciau e de subvenir eth deficit d’abitatge damb emparament public en encastre deth Naut Pirenèu e Aran.

2. Es tèrmes municipaus artenhudi per aguest Plan son es següenti:

Les Puigcerdà Tremp

Article I.4. Caractèr obligatòri

1. Es administracions publiques, es entitats que ne depenen e es particulars son obligadi a complir es determinacions e es disposicions qu'establís eth Plan.

2. Era regulacion contenguda en Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, constituís un conjunt de directrius e determinacions d’obligat compliment per part deth planejament urbanistic, tant generau com derivat, concernent ar encastre territoriau qu'artenh.

Article I.5. Competéncies e seguiment deth PDU

1. Cossent damb era Disposicion addicionau unica deth Decret Legislatiu 1/2007, de 16 d’octobre, de mesures urgentes en matèria urbanistica, correspon ara Secretaria entara Planificacion Territoriau deth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques, e ara Secretaria d’Abitatge deth Departament de Miei ambient e Abitatge, mejançant er Institut Catalan deth Sòu, era formulacion deth Plan director urbanistic des Airaus residenciaus estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011.

2. Correspon eth seguiment deth Plan director urbanistic des Airaus residenciaus estrategics ara Secretaria entara Planificacion Territoriau era coordinacion damb era Secretaria d’Abitatge, damb eth supòrt des Ajuntaments, dera Direccion Generau d’Accions Estrategiques e Politica de Sòu, e der Institut Catalan deth Sòu.

Article I.6. Vigéncia e revision deth PDU


Disposicions

4

c) Eth classament urbanistic des terrens que conformen er ARE coma sòu urbanizable delimitat, en cas que non auessen aguest classament d’acòrd damb eth planejament en vigor.

d) Era fixacion des paramètres des sectors de sòu urbanizable en tot modificar se cau es establides peth planejament en vigor.

e) Era fixacion deth tèrme entara adaptacion deth planejament generau as determinacions deth Plan director.

f) Era determinacion deth percentatge de profitament de cession obligatòria e gratuïta de cadua des AREs.

g) Era fixacion deth nombre d’abitatges damb emparament oficiau des encastres delimitadi. h) Era premissa pera Administracion qu’actue des còsti d’edificacion des equipaments previsti en

Plan director urbanistic. i) Fixacion deth tèrme de constitucion deth Consòrci urbanistic integrat per Ajuntament e er

Institut Catalan deth Sòu. j) Era organizacion detalhada damb era precision d’un plan parciau urbanistic des encastres

delimitadi.k) Eth senhalament d’alinhaments e rasants. l) Era concrecion deth traçat e caracteristiques des òbres basiques des referides AREs, damb

eth nivèu e documentacion pròpria d’un projècte d’urbanizacion. m) Fixacion des tèrmes entà executar es òbres d’urbanizacion e d’edificacion. n) Era qualificacion de sòu a on cau materializar era resèrva d’abitatges d'emparament public. o) Determinacion deth sistèma d’accion urbanistica de cadua des AREs delimitades. p) Normes reguladores des paramètres d’usatge e d’edificacion der ARE .

2. Era modificacion des determinacions restacades dera letra a) ara e), andues inclusives der apartat anterior, se tramitaràn d’acòrd damb çò qu’establís er article I.7 d’aguestes normes. Aguestes modificacions sonque poderàn èster formulades pes organismes e entitats competentes entara formulacion deth PDU que son es qu'establís er article I.5 d’aguesta norma.

3. Es modificacions deth PDU relatives ara organizacion detalhada deth sector que constituís er ARE e que son es que se restaquen dera letra e) ara p), andues inclusives der apartat anterior, se tramitaràn d’acòrd damb çò qu'establís er article III.4 d’aguestes normes, e poderàn èster promoigudes. Ath delà des organismes e entitats competentes entara formulacion deth PDU, pera Administracion qu’actue der ARE, es Ajuntaments o entitats publiques damb competéncies.

Article I.9. Contengut documentau deth PDU

Document 1.-MEMÒRIA - Memòria generau deth PDUARE-APA - Memòria der ARE Gua I e II, Les (Val d’Aran) - Memòria der ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Memòria der ARE Nau sector residenciau, en Tremp (Pallars Jussà)

Document 2.-PROGRAMA DES ACCIONS A REALIZAR- Programa des accions a realizar eth PDUARE-APA

Document 3.-BASES TECNIQUES E ECONOMIQUES - Bases tecniques e economiques deth PDUC-ARE-APA

Document 4.-PLANS D'INFORMACION E D’ORGANIZACION - Plans d'informacion e d’organizacion deth PDU ARE-APA - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Gua I e II, Les (Val d’Aran) - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Nau sector residenciau, en Tremp (Pallars

Jussà)

Document 5.-NORMA - Normativa deth PDUARE-APA


Disposicions

5

Document 6.-ESTUDIS JUSTIFICATIUS Document 7.-INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAU Document 8.-PROJÈCTES D’URBANIZACION

- Projècte d’urbanizacion basica der ARE Gua I e II, Les (Val d’Aran) - Projècte d’urbanizacion basica der ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Projècte d’urbanizacion basica der ARE Nau sector residenciau, en Tremp (Pallars Jussà)

Article I.10. Interpretacion e precision de limits deth PDU

1. Es determinacions d’aguest Plan e concrètaments aguestes normes, s’interpretaràn en basa a critèris que, en tot partir deth sens pròpri des paraules, en relacion damb eth contèxte e es antecedents, mantien era sua unitat e coeréncia, coma parts integrantes deth PDU; ne garantisquen er acompliment des objectius e fins deth Plan formulat ara Memòria, e ara realitat sociau der encastre d’aplicacion.

2. En tot cas, se tieràn en compde es següenti critèris: a) Ena interpretacion des plans e representacions grafiques, prevalen es determinacions

exprimides enes plans d’organizacion a escala mès detalhada. b) Es Normes prevalen sus es auti documents deth PDU. c) Es dobtes d’interpretacion deth planejament urbanistic per imprecisions dera cartografia o per

contradiccions enter documents de parièr reng se resòlven d’acòrd damb çò qu'establís er article 10 deth TRLU.

Capítol 2. Desvolopament e execucion deth PDU

Article I.11. Desvolopament deth PDU per rapòrt ath classament deth sòu

1. Es Airaus residenciaus estrategics delimitadi en sòu urbanizable, constituïssen sectors de sòu urbanizable delimitat, eth classament des quaus s’establís en çò que tanh ath Plan director urbanistic qu'efectue era sua delimitacion, en cas que non sigue aguest eth classament en planejament en vigor, e eth regim urbanistic serà çò que se previé entad aguesta categoria de sòu en Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme e en sòn Reglament.

2. Eth Plan director urbanistic que delimite es Airaus residenciaus estrategics en sòu urbanizable comprenerà era organizacion detalhada des sectors damb eth grad de precision pròpri d’un plan parciau urbanistic, damb es determinacions e eth grad de precision pròpri d’aguesti tipes de plans, e concretarà eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica, damb eth contengut des projèctes d’urbanizacion.

Article I.12. Resèrva de sòu e gestion entar abitatge sociau

1. Era organizacion detalhada de cadua des AREs delimitades en aguest PDU previé qu’eth 50%, aumens, des abitatges deth sector se destinen a abitatges damb emparament oficiau mejançant era qualificacion de sòu damb destin a abitatges d'emparament public d’acòrd damb çò que determine er apartat 2.C) dera Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

2. Eth destin d’aguest 50%, aumens, a abitatges d'emparament enes AREs delimitades en aguest PDU da compliment ara resèrva d’abitatges e tipologies d'emparament establit en article 57.3 deth Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, atau coma se justifique ena regulacion especifica de cadua des AREs.

d’acòrd damb eth planejament en vigor. d) Era fixacion des paramètres des sectors de sòu urbanizable en tot modificar se cau es

establides peth planejament en vigor. e) Era fixacion deth tèrme entara adaptacion deth planejament generau as determinacions deth

Plan director. f) Era determinacion deth percentatge de profitament de cession obligatòria e gratuïta de cadua

des AREs. g) Era fixacion deth nombre d’abitatges damb emparament oficiau des encastres delimitadi. h) Era premissa pera Administracion qu’actue des còsti d’edificacion des equipaments previsti en

Plan director urbanistic. i) Fixacion deth tèrme de constitucion deth Consòrci urbanistic integrat per Ajuntament e er

Institut Catalan deth Sòu. j) Era organizacion detalhada damb era precision d’un plan parciau urbanistic des encastres

delimitadi.k) Eth senhalament d’alinhaments e rasants.

eth nivèu e documentacion pròpria d’un projècte d’urbanizacion. m) Fixacion des tèrmes entà executar es òbres d’urbanizacion e d’edificacion.

era resèrva d’abitatges d'emparament public. o) Determinacion deth sistèma d’accion urbanistica de cadua des AREs delimitades. p) Normes reguladores des paramètres d’usatge e d’edificacion der ARE .

2. Era modificacion des determinacions restacades dera letra a) ara e), andues inclusives der apartat anterior, se tramitaràn d’acòrd damb çò qu’establís er article I.7 d’aguestes normes. Aguestes modificacions sonque poderàn èster formulades pes organismes e entitats competentes entara formulacion deth PDU que son es qu'establís er article I.5 d’aguesta norma.

3. Es modificacions deth PDU relatives ara organizacion detalhada deth sector que constituís er ARE e que son es que se restaquen dera letra e) ara p), andues inclusives der apartat anterior, se tramitaràn d’acòrd damb çò qu'establís er article III.4 d’aguestes normes, e poderàn èster promoigudes. Ath delà des organismes e entitats competentes entara formulacion deth PDU, pera Administracion qu’actue der ARE, es Ajuntaments o entitats publiques damb competéncies.

Article I.9. Contengut documentau deth PDU

Document 1.-MEMÒRIA - Memòria generau deth PDUARE-APA - Memòria der ARE Gua I e II, Les (Val d’Aran) - Memòria der ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Memòria der ARE Nau sector residenciau, en Tremp (Pallars Jussà)

Document 2.-PROGRAMA DES ACCIONS A REALIZAR- Programa des accions a realizar eth PDUARE-APA

Document 3.-BASES TECNIQUES E ECONOMIQUES - Bases tecniques e economiques deth PDUC-ARE-APA

Document 4.-PLANS D'INFORMACION E D’ORGANIZACION - Plans d'informacion e d’organizacion deth PDU ARE-APA - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Gua I e II, Les (Val d’Aran) - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Camin des Fabriques, de Puigcerdà (Cerdanya) - Plans d'informacion e d’organizacion der ARE Nau sector residenciau, en Tremp (Pallars

Jussà)

Document 5.-NORMA - Normativa deth PDUARE-APA


Disposicions

6

Article I.13. Sistèmes d’accion urbanistica e Administracion actuanta

1. Es Airaus residenciaus estrategics d’acòrd damb çò que previé er apartat 5 der article 56 deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, s’executen per quinsevolhe sistèma que sigue d’accion urbanistica o modalitat de reparcellacion, includida era de Sectors d’urbanizacion prioritària.

2. Era determinacion deth sistèma d’accion urbanistica des AREs delimitades en aguest PDU s’establís en Títol III d’aguestes normes que regule era organizacion detalhada de cada ARE.

3. Era substitucion deth sistèma d’accion urbanistica o dera modalitat establida entà cadua des AREs, s’efectuarà pera administracion qu’actue der ARE enes cassi reguladi en article 129 deth Reglament dera Lei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de junhsèga, e d’acòrd damb eth procediment previst en article 113.2 deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

4. Era Administracion qu’actue de cadun des Airaus residenciaus estrategics delimitadi en aguest PDU seràn es consòrcis urbanistics a constituïr enter er Institut Catalan deth Sòu e er ajuntament correspondent o entitat o organisme que lo represente de conformitat damb çò que previé er apartat 3 dera Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme. Eth Consòrci urbanistic s’aurà de constituïr en tèrme maxim de 3 mesi a compdar dempús dera entrada en vigor d’aguest Plan.

5. Era administracion qu’actue des AREs aurà es drets e facultats que preve er article 23 deth TRLU, includides era d’aprobacion des projèctes complementaris d’urbanizacion e eth cambiament deth sistèma d’accion urbanistica o dera modalitat, atau coma se recuelh enes articles I.7 e III.4 d’aguestes normes.

Títol II. Determinacions comunes as AREs deth PDU deth Naut Pirenèu e Aran

Article II.1. Encastres delimitadi e paramètres d’aplicacion

Se delimiten coma Airaus residenciaus estrategics d’aguest Plan director urbanistic damb es paramètres basics que s’indiquen, es seguenti:

ARE Gua I e II. Les

Classament deth solèr: Urbanizable delimitat

Superficia: 39.980,50 m2

Superficia computabla: 35.734,00 m2

Edificabilitat bruta: 0,5 m2s/ m2tDensitat: 50 ab/a Usatges principaus: Residenciau Percentatge de profitament de cession: 15% Abitatges damb emparament: 51,67%

ARE Camin des Fabriques. Puigcerdà Classament deth solèr: Urbanizable delimitat Superficia: 73.071,19 m2sEdificabilitat bruta: 0,56 s/ m2sDensitat: 61 ab/a Usatges principaus: Residenciau e comerciau Percentatge de profitament de cession: 15% Abitatges damb emparament: 50,56%


Disposicions

7

ARE Nau Sector Residenciau. Tremp Classament deth solèr: Urbanizable delimitat Superficia: 154.400,11 m2


Edificabilitat bruta: 0,5 m2t/ m2sDensitat: 50 hab/a Usatges principaus: Residenciau e comerciau Percentatge de profitament de cession: 15% Abitatges damb emparament: 56.13%

* Era superfícia computabla ei era que gaudís d'edificabilitat. Ei eth resultat d'auer suprimit es superfícies damb nul profitament urbanistic (sistèma idrografic, sistèma rotièr, eca.).

Article II.2. Classament e organizacion deth sòu des AREs deth Naut Pirenèu e Aran

1. Es encastres delimitadi en aguest Plan director urbanistic coma Airaus residenciaus estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadriènni 2008-2011, an tot eth classament de sòu urbanizable delimitat, e donques les son d’aplicacion es determinacions deth Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme e deth sòn Reglament (Decret 305/2006, de 18 de junhsèga) relatives ad aguesta categoria de sòu.

2. Era organizacion detalhada des AREs d’aguest Plan director urbanistic, a eth grad de concrecion e era documentacion qu'entàs plans parciaus urbanistics establissen es articles 91, 93, e 84 a 89 deth Reglament dera Lei d’urbanisme.

3. En aguestes normes s’establís enes Títols II e III, determinacions pròpries deth planejament derivat comuns a totes es ARES d’aguest PDU. Atau madeish enes Títols IV a VI d’aguestes Normes s’establís era organizacion e norma pròpria entà cada ARE. Totes aguestes determinacions auràn eth caractèr de determinacions e normativa d’un plan parciau urbanistic.

Article II.3. Abitatges damb emparament enes AREs delimitades

1. S’establís qu'entà totes es ARES deth Naut Pirenèu e Aran eth percentatge d’abitatges damb emparament a d’èster aumens deth 50% deth nombre totau d’abitatges segons se definís en Decret Lei 1/2007 de mesures urgentes en matèria urbanistica.

2. Deth tet totau de sòu residenciau, aumens eth 20% s’a destinar a abitatges damb emparament oficiau de regim generau e de regim especiau, eth 10% deth tet a abitatges damb emparament oficiau de regim concertat, en aplicacion der article 57.3 dera LU, segons eth redigit deth Decret Lei e eth 10% deth tet a abitatges concertadi d'emparament oficiau segons eth Decret 152/2008, de 29 de junhsèga, peth quau se regulen er abitatge concertat e er abitatge de loguèr damb opcion de crompa, e s’adòpten d'autes mesures en matèria d’abitatge.

3. Eth PDU ARE-APA determine un minim deth 5% d’abitatge sociau en regim especiau. S’admeteràn percentatges inferiors damb prealabla justificacion.

4. Es abitatges sociaus de regim generau, especiau e regim concertat non pòden èster superiors a 90 m2 utils. Es abitatges concertadi d'emparament oficiau non pòden èster superiors a 80 m2 utils.

Article II.4. Adaptacion deth planejament municipau

1. Eth planejament municipau afectat per aguest PDU s’adaptarà ad aguest en tèrme de dus ans a compdar dera publicacion dera aprobacion definitiva.

Article I.13. Sistèmes d’accion urbanistica e Administracion actuanta

1. Es Airaus residenciaus estrategics d’acòrd damb çò que previé er apartat 5 der article 56 deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, s’executen per quinsevolhe sistèma que sigue d’accion urbanistica o modalitat de reparcellacion, includida era de Sectors d’urbanizacion prioritària.

2. Era determinacion deth sistèma d’accion urbanistica des AREs delimitades en aguest PDU s’establís en Títol III d’aguestes normes que regule era organizacion detalhada de cada ARE.

3. Era substitucion deth sistèma d’accion urbanistica o dera modalitat establida entà cadua des AREs, s’efectuarà pera administracion qu’actue der ARE enes cassi reguladi en article 129 deth Reglament dera Lei d’urbanisme, Decret 305/2006, de 18 de junhsèga, e d’acòrd damb eth procediment previst en article 113.2 deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

4. Era Administracion qu’actue de cadun des Airaus residenciaus estrategics delimitadi en aguest PDU seràn es consòrcis urbanistics a constituïr enter er Institut Catalan deth Sòu e er ajuntament correspondent o entitat o organisme que lo represente de conformitat damb çò que previé er apartat 3 dera Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme. Eth Consòrci urbanistic s’aurà de constituïr en tèrme maxim de 3 mesi a compdar dempús dera entrada en vigor d’aguest Plan.

5. Era administracion qu’actue des AREs aurà es drets e facultats que preve er article 23 deth TRLU, includides era d’aprobacion des projèctes complementaris d’urbanizacion e eth cambiament deth sistèma d’accion urbanistica o dera modalitat, atau coma se recuelh enes articles I.7 e III.4 d’aguestes normes.

Títol II. Determinacions comunes as AREs deth PDU deth Naut Pirenèu e Aran

Article II.1. Encastres delimitadi e paramètres d’aplicacion

Se delimiten coma Airaus residenciaus estrategics d’aguest Plan director urbanistic damb es paramètres basics que s’indiquen, es seguenti:

ARE Gua I e II. Les

Classament deth solèr: Urbanizable delimitat

Superficia: 39.980,50 m2


Edificabilitat bruta: 0,5 m2s/ m2

Densitat: 50 ab/a Usatges principaus: Residenciau Percentatge de profitament de cession: 15% Abitatges damb emparament: 51,67%

ARE Camin des Fabriques. Puigcerdà Classament deth solèr: Urbanizable delimitat Superficia: 73.071,19 m2

Edificabilitat bruta: 0,56 s/ m2

Densitat: 61 ab/a Usatges principaus: Residenciau e comerciau Percentatge de profitament de cession: 15% Abitatges damb emparament: 50,56%


Disposicions

8

Article II.5. Tèrmes d’urbanizacion e edificacion

1. Eth tèrme entara execucion dera òbra urbanizadora serà de dus ans, aumens entara prumèra fasa en cas que se’n preveigue mès d’ua. Per çò qu'ei dera edificacion eth tèrme entà executar aumens eth 50% der abitatge sociau serà de quate ans.

2. Eth Plan aurà de contemplar es tèrmes entath bastiment des abitatges d'emparament public segons er article 57.7 dera LU, segons eth redigit deth Decrèt Lei, e 68.2.H deth RLU, consistent en que non pòden èster superiors a 2 ans entar inici des òbres, a compdar dempús de que era parcèlla age era condicion de solar, e a 3 ans entara sua finalizacion, a compdar dempús dera data d’autrejament dera licéncia d’òbres.

3. Eth tèrme entara edificacion des abitatges de renda liura, segons er article 65.2.F deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, ei de tres ans a compdar dera data d’autrejament dera licéncia d’òbres.

Article II.6. Percentatge de profitament de cession obligatòria enes ARE deth Naut Pirenèu e Aran.

1. S’establís qu'entà totes es ARES deth Naut Pirenèu e Aran eth percentatge de profitament de cession obligatòria e gratuïta ara administracion qu’actue ei deth 15% deth profitament deth sector.


1. De conformitat damb çò que dispòse era Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, eth còst d’execucion des equipaments previsti en aguest PDU qu'assumís era administracion qu’actue der ARE damb cargue ath profitament de cession obligatòria e que cau amiar a tèrme simultanèaments damb era urbanizacion deth sector, se fixen enes títols d’aguestes Normes qu'establissen era norma urbanistica especifica de cadua des AREs.

2. Segons aquerò que determine era disposicion addicionau vint-e-unau Airaus residenciaus estrategics d’organizacion residenciau, en aguest Plan director urbanistic deth Naut Pirenèu-Aran, era administracion qu’actue aurà que destinar eth 10% deth profitament miei entath bastiment des equipaments previsti, era quau s'amiarà a tèrme de forma simultanèa damb era urbanizacion der airau e eth bastiment programat des abitatges.

Títol III. Normes urbanistiques comunes as AREs deth PDU deth Naut Pirenèu e Aran

Article III.1. Encastre d’aplicacion

1. Es disposicions d’aguest títol son d’aplicacion a totes es AREs delimitades e ordenades en aguest Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadrienni 2008-2011, segons queden delimitades en toti es plans qu'intègren eth present plan.

Article III.2. Marc legau de referéncia

1. D’acòrd damb çò qu'establís er apartat 2 dera Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Decrèt legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, eth Plan director urbanistic que delimite es Airaus residenciaus estrategics, tanben comprenerà era organizacion detalhada des sectors constitutius d’èster AREs damb eth grad de precision pròpri d’un Plan parciau urbanistic e concretarà eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica, damb eth contengut des projèctes d’urbanizacion.


Disposicions

9

2. Es AREs delimitades en aguest PDU en encastre deth Naut Pirenèu e Aran, constituïsquen totes sòu urbanizable delimitat, e consequentment es organizacions detalhades d’aguesti encastres an es determinacions e eth grad de precision pròpri des plans parciaus, e s’an redigit en tot dar compliment as determinacions establides per aguesti esturments de planejament derivat en Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme DL 1/2005, de 26 de junhsèga, e eth Decret 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Reglament dera Lei d’urbanisme.

3. En tot cas, enes aspèctes non reguladi exprèssaments en aguesta normativa o ena especifica de cada ARE, seràn d’aplicacion es determinacions urbanistiques de caractèr normatiu deth planejament municipau.

4. Se se produsissen contradiccions grafiques enter plans de diferenta escala, d'enter es qu'intègren era organizacion detalhada des Airaus residenciaus estrategics, serà d’aplicacion çò que dispòse er article 10 deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

Article III.3. Definicion de concèptes

1. Tostemp e quan non demoren exprèssaments definidi en aguesta normativa, es concèptes que s’i empleguen son es definidi enes Normes urbanistiques deth planejament municipau.

Article III.4. Modificacions de determinacions de planejament derivat

1. Es modificacions deth PDU relatives ara organizacion detalhada deth sector que constituís er ARE, atau coma era sua norma especifica, qu'an era consideracion e assimilacion as normes urbanistiques deth planejament derivat que correspone segons eth classament deth sòu, se tramitaràn coma modificacions deth planejament derivat que correspone, en tot èster d’aplicacion en article 83 en relacion damb eth 79 andús deth TRLU per remission der article 94.1 deth madeish tèxte legau.

2. Seràn competenti entà formular era modificacion des determinacions de planejament derivat que se preven en aguest títol atau coma es que regulen un ARE concrèt, es organismes e entitats competentes entara formulacion deth PDU, era administracion qu’actue der ARE, es ajuntaments e entitats publiques damb competéncies.

Article III.5. Precision e ajustament de limits

1. Es limits e es superfícies der encastre des sectors que constituïssen es AREs delimitades en aguest Plan director, poderàn èster ajustades ath detalh e non constituiràn supòsit de modificacion dera organizacion concrèta der ARE quan s’efectuaràn enes tèrmes que seguissen:

a) Alinhaments o linhes d’edificacion en vigor b) Caracteristiques topografiques des terrens c) Limits dera proprietat rustica o urbana d) Existéncia d’arbes o auti elements d’interès e) Adaptacions tecniques de detalhs derivadi dera coneishença deth sòtol.

2. Aguestes precisions e ajusti non variaràn era edificabilitat ne era rèsta de paramètres urbanistics fixadi peth planejament. Tanpòc produsiràn distorsions ena forma des qualificacions zonaus o de sistèmes, ne auments o diminucions de superficia de mès deth cinc per cent (5%), per rapòrt as superficies delimitades enes plans d’organizacion detalhada der ARE.

3. Es projèctes d’urbanizacion complementària e es esturments de gestion pòden se cau, efectuar es adaptacions tecniques de detalh exigit pes caracteristiques deth solèr e deth sòtol ena execucion materiau des òbres o ena concrecion dera delimitacion der encastre dera accion.

Article II.5. Tèrmes d’urbanizacion e edificacion

1. Eth tèrme entara execucion dera òbra urbanizadora serà de dus ans, aumens entara prumèra fasa en cas que se’n preveigue mès d’ua. Per çò qu'ei dera edificacion eth tèrme entà executar aumens eth 50% der abitatge sociau serà de quate ans.

2. Eth Plan aurà de contemplar es tèrmes entath bastiment des abitatges d'emparament public segons er article 57.7 dera LU, segons eth redigit deth Decrèt Lei, e 68.2.H deth RLU, consistent en que non pòden èster superiors a 2 ans entar inici des òbres, a compdar dempús de que era parcèlla age era condicion de solar, e a 3 ans entara sua finalizacion, a compdar dempús dera data d’autrejament dera licéncia d’òbres.

3. Eth tèrme entara edificacion des abitatges de renda liura, segons er article 65.2.F deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, ei de tres ans a compdar dera data d’autrejament dera licéncia d’òbres.

Article II.6. Percentatge de profitament de cession obligatòria enes ARE deth Naut Pirenèu e Aran.

1. S’establís qu'entà totes es ARES deth Naut Pirenèu e Aran eth percentatge de profitament de cession obligatòria e gratuïta ara administracion qu’actue ei deth 15% deth profitament deth sector.


1. De conformitat damb çò que dispòse era Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Decret legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, eth còst d’execucion des equipaments previsti en aguest PDU qu'assumís era administracion qu’actue der ARE damb cargue ath profitament de cession obligatòria e que cau amiar a tèrme simultanèaments damb era urbanizacion deth sector, se fixen enes títols d’aguestes Normes qu'establissen era norma urbanistica especifica de cadua des AREs.

2. Segons aquerò que determine era disposicion addicionau vint-e-unau Airaus residenciaus estrategics d’organizacion residenciau, en aguest Plan director urbanistic deth Naut Pirenèu-Aran, era administracion qu’actue aurà que destinar eth 10% deth profitament miei entath bastiment des equipaments previsti, era quau s'amiarà a tèrme de forma simultanèa damb era urbanizacion der airau e eth bastiment programat des abitatges.

Títol III. Normes urbanistiques comunes as AREs deth PDU deth Naut Pirenèu e Aran

Article III.1. Encastre d’aplicacion

1. Es disposicions d’aguest títol son d’aplicacion a totes es AREs delimitades e ordenades en aguest Plan director urbanistic de delimitacion e organizacion des Airaus Residenciaus Estrategics deth Naut Pirenèu e Aran entath quadrienni 2008-2011, segons queden delimitades en toti es plans qu'intègren eth present plan.

Article III.2. Marc legau de referéncia

1. D’acòrd damb çò qu'establís er apartat 2 dera Disposicion addicionau Vint-e-unau deth Decrèt legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, eth Plan director urbanistic que delimite es Airaus residenciaus estrategics, tanben comprenerà era organizacion detalhada des sectors constitutius d’èster AREs damb eth grad de precision pròpri d’un Plan parciau urbanistic e concretarà eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica, damb eth contengut des projèctes d’urbanizacion.


Disposicions

10

Article III.6. Desvolopament dera organizacion detalhada des AREs

1. Eth desvolopament des Airaus residenciaus estrategics s’efectuarà mejançant es projèctes de reparcellacion, e es projèctes d’urbanizacion complementària, es quaus respectaràn, en tot cas, es determinacions establides en aguest Plan director urbanistic e ena organizacion detalhada que preve d’aguesti encastres.

Article III.7. Vigéncia

1. Es determinacions contengudes en aguest PDU pes AREs deth Naut Pirenèu e Aran an vigéncia indefinida mentre non se modifique o revise.

Article III.8. Regim urbanistic deth solèr des AREs

1. Totes es AREs determinades per aguest PDU deth Naut Pirenèu e Aran an eth classament urbanistic de sòu urbanizable delimitat.


Era documentacion d’aguest Plan ei publica e quinsevolha persona que sigue pòt consultar-la en tot moment, informar-se deth sòn contengut e sollicitar era obtencion de còpies en Ajuntament o en Registre de planejament urbanistic de Catalonha.

Article III.10. Desvolopament des AREs

1. Entath desvolopament des AREs poderàn realizar-se projèctes d’urbanizacion complementària e projèctes de reparcellacion que respectaràn, en tot cas, es determinacions d’aguest Plan.

Article III.11. Projèctes d’urbanizacion

1. Aguest document ven acompanhat d’un projècte d’urbanizacion executiu des òbres d’urbanizacion blastiques. Es projèctes d’urbanizacion complementària que se redigisquen poderàn referir-se ara totalitat der encastre mès tanben s’admeten projèctes d’urbanizacion complementària concernent a un element urban de pro significacion e importància.

2. Es projèctes d’urbanizacion complementària que se redigisquen en tot desvolopar aguestes normes reguladores auràn d’ajustar-se a çò que dispòse er article 98 deth Reglament dera Lei d’urbanisme.

Article III.12. Projèctes de reparcellacion

1. Era justa distribucion de cargues e beneficis enter es proprietaris se realizarà mejançant eth corresponent projècte de reparcellacion, que determinarà es parcèlles corresponentes a cadun des proprietaris.

Article III.13. Actes subjèctes a licéncia

1. Son subjèctes a prealabla licéncia municipau toti es actes referidi en article 179 deth DL 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte Rehonut dera Lei d’urbanisme.

2. Per çò qu'ei des licéncies d’òbres e activitats serà çò que dispòse eth planejament superior e es normes urbanistiques pròpries deth planejament generau deth municipi.

3. Ena memòria deth projècte que se sollicite era licéncia se justificarà entar acompliment des Normes urbanistiques d’aguest Plan e de totes es disposicions especifiques que podessen afectar.


Disposicions

11

4. Era licéncia d’edificacion a de fixar eth tèrme d’acabament d’òbres, en tot respectar es tèrmes fixadi en article II.5.2 d’aguesta norma.

5. Era licéncia d’edificacion s’autrejarà damb era condicion especifica dera garantida deuant der ajuntament, de reposicion deth trepader frontau ara parcèlla a edificar o de quinsevolhe aute element que sigue d’urbanizacion que se maumete coma consequéncia dera execucion des òbres d’urbanizacion.

Article III.14. Profitament urbanistic

1. D’acòrd damb es articles 36 e 37, deth DL 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme, se compren per profitament urbanistic eth resultat de ponderar era intensitat des usatges, era rigidesa ara demana de cadun des usatges, era sua localizacion, e era repercussion admissible deth valor dera urbanizacion.

2. Eth PDU establís un tet edificable en cada ARE. Aguesta edificabilitat excludís era des solèrs destinadi a sistèmes.

3. Era edificabilitat computabla entath profitament ei era superficia de tet de totes es plantes baishes e superiores, des travès, des plantes humarau, des còssi salhents barradi e semibarradi qu'agen totauments barradi es sòns costats lateraus, e dera substituïda pes patis de lums e de ventilacion.

Article III.15. Densitat

1. Era densitat establida peth PDU non se poderà, en cap cas, aumentar.

2. Se poderà, justificadament, acumular o transvasar eth nombre d’abitatges assignadi a ua parcèlla tà ua auta, sense aumentar, totun, era soma totau deth nombre d’abitatges iniciaus des parcèlles afectades.

3. Enes organizacions de parcèlles plurifamilhares se poderà prepausar un increment deth nombre maxim d’abitatges previsti entà un determinat blòc, tostemp e quan se compense damb disminucion proporcionau en un aute o d'auti blòcs. Eth nombre maxim d’abitatges previsti entara totalitat des blòcs afectadi non poderà excedir, en cap cas, era que previé aguest PDU.

4. En cassi des apartats 2 e 3 d’aguest article, eth procediment entad aguesta acumulacion o transvasament d’abitatges enter parcèlles s'aurà de tramitar mejançant era modificacion deth planejament.

Article III.16. Coeréncia ena regulacion

1. Era normativa d’aguest ARE establís ues limitacions complementàries as quaus establís eth planejament generau en vigor, en base a critèris d’organizacion e d’assignacion de profitaments enes parcèlles resultantes.

Article III.17. Qualificacion deth sòu

1. Eth sòu comprenut en encastre d’aguestes AREs se qualifique en zònes e sistèmes.

2. Se compren per zòna aquera part de terren laguens dera quau, e en tot atier es previsions deth present Plan, se pòden exercir es drets relatius ara edificacion.

3. Se compren per sistèmes, es terrens qu'en vertut dera aplicacion der article 34 e 44 deth DL 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme de

trategics s’efectuarà mejançant es projèctes de reparcellacion, e es projèctes d’urbanizacion complementària, es quaus respectaràn, en tot cas, es determinacions establides en aguest Plan director urbanistic e ena organizacion detalhada que preve d’aguesti encastres.

s en aguest PDU pes AREs deth Naut Pirenèu e Aran an vigéncia indefinida mentre non se modifique o revise.

Article III.8. Regim urbanistic deth solèr des AREs

1. Totes es AREs determinades per aguest PDU deth Naut Pirenèu e Aran an eth classament urbanistic de sòu urbanizable delimitat.


Era documentacion d’aguest Plan ei publica e quinsevolha persona que sigue pòt consultar-la en tot moment, informar-se deth sòn contengut e sollicitar era obtencion de còpies en Ajuntament o en Registre de planejament urbanistic de Catalonha.

1. Entath desvolopament des AREs poderàn realizar-se projèctes d’urbanizacion complementària e projèctes de reparcellacion que respectaràn, en tot cas, es determinacions d’aguest Plan.

Article III.11. Projèctes d’urbanizacion

1. Aguest document ven acompanhat d’un projècte d’urbanizacion executiu des òbres d’urbanizacion blastiques. Es projèctes d’urbanizacion complementària que se redigisquen poderàn referir-se ara totalitat der encastre mès tanben s’admeten projèctes d’urbanizacion complementària concernent a un element urban de pro significacion e importància.

2. Es projèctes d’urbanizacion complementària que se redigisquen en tot desvolopar aguestes normes reguladores auràn d’ajustar-se a çò que dispòse er article 98 deth Reglament dera Lei d’urbanisme.

Article III.12. Projèctes

1. Era justa distribucion de cargues e beneficis enter es proprietaris se realizarà mejançant eth corresponent projècte de reparcellacion, que determinarà es parcèlles corresponentes a cadun des

Article III.13. Actes subjèctes a licéncia

1. Son subjèctes a prealabla licéncia municipau toti es actes referidi en article 179 deth DL 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte Rehonut dera Lei d’urbanisme.

2. Per çò qu'ei des licéncies d’òbres e activitats serà çò que dispòse eth planejament superior e es normes urbanistiques pròpries deth planejament generau deth municipi.

3. Ena memòria deth projècte que se sollicite era licéncia se justificarà entar acompliment des Normes urbanistiques d’aguest Plan e de totes es disposicions especifiques que podessen afectar.


Disposicions

12

Catalonha, constituïssen era estructura der encastre d’accion e son de cession obligatòria e gratuïta, a excepcion de se constituïssen eth domeni public derivat des legislacions sectoriaus.

4. Cada ARE a era sua pròpria nomenclatura de qualificacion deth sòu.

5. Era qualificacion de residenciau d'emparament public serà determinada per cadua des AREs segons er article 66.1a e 66.4b deth decrèt 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth reglament dera Lei d’urbanisme. En cas de que non sigue atau eth planejament generau qualificarà eth solèr a on se placen es abitatges d'emparament public coma solèr residenciau d'emparament public damb era clau Rpp.

6. En sòu residenciau d'emparament public, definit en punt 5 d’aguest article, s’especifique en aguesta norma eth tet destinat a cada regim d'emparament.

7. Cada ARE a de plaçar ua clau de sòu entar abitatge dotacionau segons er article 66.2 deth decret 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth reglament dera Lei d’urbanisme.

8. Eth PDU ARE-APA determine un minim de 1,5% de solèr entà abitatge dotacionau. S’admeteràn percentatges inferiors damb prealabla justificacion.

Article III.18. Zònes

1. Ei eth sòu susceptible de profitament privat, que se concrète damb era organizacion des usatges e es volums edificables mejançant eth tipe d’organizacion de volumetria especifica. Es condicions d’edificacion e usatge se definissen enes plans d’organizacion de cada ARE amassa damb aguesta norma.

Article III.19. Sistèmes

1. Es sòus ordenadi en sistèmes presenten un grad especiau d’interès collectiu e son determinanti entà assegurar eth desvolopament e foncionament des assetaments urbans, atau coma es sues possibles transformacions en temps.

2. Es sòus destinadi a sistèmes seràn, damb caractèr generau, de titularitat publica. Era titularitat publica non excludís era possibilitat dera gestion privada deth domeni e usatge public en regim de concession administrativa o en aute regim equivalent, cada viatge qu'aguesta forma de gestion sigue compatibla damb era natura deth ben e damb es objectius urbanistics d’aguest Plan parciau urbanistic.

3. Aguest PDU establís entà cada ARE es determinacions generaus des sistèmes sense damatge de çò qu’establisque, de forma mès especifica, era legislacion sectoriau en vigor.

Article III.20. Definicion de concèptes aplicables en zònes e sistèmes de totes es AREs

1. Alinhament de rota Linha que separe era rotalitat, de titularitat publica, der espaci privat.

2. Alinhament dera edificacion o linha de façada Linha sus era quau s’a d’auçar obligatòriament era façada dauantèra dera edificacion. Pòt coïncidir o non damb er alinhament de rota.

3. Volumetria especifica Tipe d’organizacion dera edificacion regulada mejançant era assignacion d’un tet maxim entà cada parcèlla, e mejançant era fixacion d’uns determinadi alinhaments vinculandi, atau coma damb era fixacion d’ua nautada reguladora maxima e un nombre maxim de plantes.


Disposicions

13

4. Plan de referéncia Plan orizontau, que se plaçarà a compdar dera còta dera planta baisha e se mesurarà era nautada reguladora maxima. Aguest plan ei unic e especific entà cada reng, e donques ei permetut escalonar es rengs d’ua bastissa contunha s'era arribantor deth terren atau ac exigís.

5. Nautada reguladora maxima Ei era nautada que pòden arténher es edificacions. Se mesurarà segons es tipes d’organizacion. Entà volumetria especifica: Era nautada dera edificacion se mesurarà dirèctaments dempús deth plan de referéncia enes condicions que determine era norma especifica de cada ARE. Entàs auti tipes d’organizacion era norma especifica de cada ARE determinarà es condicions concrètes de medicion dera nautada maxima.

6. Rengs Agropacion contunha d’abitatges.

7. Tram Agropacion contunha d’abitatges arringleradi eth fòratet que n'ei ara madeisha còta o nivèu.

8. Nombre maxim de plantes Ei eth nombre maxim de plantes permetudes laguens dera nautada reguladora. Cau respectar aguesti dus paramètres: nautada e nombre de plantes.

9. Planta baisha Ei planta o part dera planta que se place laguens deth marge e dessús deth plan de referéncia, qu'aguesta norma establís entà cada zòna.

10. Planta pis Se comprenerà per planta pis tota planta edificada plaçada peth dessús dera planta baisha.

11. Planta sosterranha Ei era planta o part de planta qu'ei plaçada per jos dera planta qu'age era consideracion de planta baisha. En cap cas, ei permetut er usatge residenciau, estudi, burèu, ne d'auti qu'exigisque ua permanéncia contunhada de personau en aguesta planta.

12. Prigondor edificabla Ei era distància maxima, mesurada dempús dera linha de façada dauantèra, laguens dera quau s’a d’inscríuer era edificacion. Era linha qu’era definís non pòt èster subrepassada pera façada posteriora.

13. Gabarrit edificatòri Perimètre maxim laguens deth quau s’a d’inscríuer obligatòriament era edificacion; era linha que lo definís non pòt èster subrepassada, en cap cas, pera edificacion.

14. Aucupacion de parcèlla Ei eth percentatge que mesure era maxima aucupacion dera parcèlla en planta baisha per edificacion. Compdaràn tanben era aucupacion de parcèlla, era projeccion verticau sus eth terren de toti es còssi gessents dera bastissa.

15. Reculades dera edificacion Se definissen dus tipes de reculada: a. Era reculada deth còs d’edificacion, que se da quan tota era bastissa, o era totalitat o part d’ua

planta, se retire respècte dera linha definida pera aplicacion dera prigondor edificabla, damb era fin de non agotar aguesta madeisha.

Catalonha, constituïssen era estructura der encastre d’accion e son de cession obligatòria e gratuïta, a excepcion de se constituïssen eth domeni public derivat des legislacions sectoriaus.

4. Cada ARE a era sua pròpria nomenclatura de qualificacion deth sòu.

5. Era qualificacion de residenciau d'emparament public serà determinada per cadua des AREs segons er article 66.1a e 66.4b deth decrèt 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth reglament dera Lei d’urbanisme. En cas de que non sigue atau eth planejament generau qualificarà eth solèr a on se placen es abitatges d'emparament public coma solèr residenciau d'emparament public damb era clau Rpp.

6. En sòu residenciau d'emparament public, definit en punt 5 d’aguest article, s’especifique en aguesta norma eth tet destinat a cada regim d'emparament.

7. Cada ARE a de plaçar ua clau de sòu entar abitatge dotacionau segons er article 66.2 deth decret 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth reglament dera Lei d’urbanisme.

8. Eth PDU ARE-APA determine un minim de 1,5% de solèr entà abitatge dotacionau. S’admeteràn percentatges inferiors damb prealabla justificacion.

Article III.18. Zònes

1. Ei eth sòu susceptible de profitament privat, que se concrète damb era organizacion des usatges e es volums edificables mejançant eth tipe d’organizacion de volumetria especifica. Es condicions d’edificacion e usatge se definissen enes plans d’organizacion de cada ARE amassa damb aguesta norma.

Article III.19. Sistèmes

1. Es sòus ordenadi en sistèmes presenten un grad especiau d’interès collectiu e son determinanti entà assegurar eth desvolopament e foncionament des assetaments urbans, atau coma es sues possibles transformacions en temps.

2. Es sòus destinadi a sistèmes seràn, damb caractèr generau, de titularitat publica. Era titularitat publica non excludís era possibilitat dera gestion privada deth domeni e usatge public en regim de concession administrativa o en aute regim equivalent, cada viatge qu'aguesta forma de gestion sigue compatibla damb era natura deth ben e damb es objectius urbanistics d’aguest Plan parciau urbanistic.

3. Aguest PDU establís entà cada ARE es determinacions generaus des sistèmes sense damatge de çò qu’establisque, de forma mès especifica, era legislacion sectoriau en vigor.

Article III.20. Definicion de concèptes aplicables en zònes e sistèmes de totes es AREs

1. Alinhament de rota Linha que separe era rotalitat, de titularitat publica, der espaci privat.

2. Alinhament dera edificacion o linha de façada Linha sus era quau s’a d’auçar obligatòriament era façada dauantèra dera edificacion. Pòt coïncidir o non damb er alinhament de rota.

3. Volumetria especifica Tipe d’organizacion dera edificacion regulada mejançant era assignacion d’un tet maxim entà cada parcèlla, e mejançant era fixacion d’uns determinadi alinhaments vinculandi, atau coma damb era fixacion d’ua nautada reguladora maxima e un nombre maxim de plantes.


Disposicions

14

b. Era reculada per motius compositius, que se da quan part o parts des façades des bastisses se retiren un maxim de 0,30 m der alinhament d’edificacion.

16. Còssi gessents Son es parts ocupables dera edificacion que subergessen dera linha d’edificacion o dera linha definida pera aplicacion dera prigondor edificabla maxima o deth gabarrit maxim. Era nautada liura minima enter era còta de planta baisha e eth còs gessent dera planta prumèra serà de 3 mètres a excepcion de se vòle sus rotalitat rodada en qu’era nautada liura serà de 4,5 mètres o superior s'atau ac establís eth planejament municipau.

17. Plan limit de vòl Ei un plan teoric parallèl ath plan de façada o mejancèra, que se tròbe plaçat a ua determinada distància d’aguest, que pòden enquia arribar mès non subrepassar es elements sobregessents deth plan de façada.

18. Nautada liura o utila Era nautada liura o utila ei era distància que i a deth tèrra ath tet en interior d’un locau bastit.

19. Fòratet Ei era part de cubèrta que subergés deth plan dera façada entà pr'amor de protegir aguesta dera accion dirècta dera ploja.

20. Verd privat Se definís coma verd privat eth sòu liure de bastiment, enjardinat, qu'entornege edificacions e era titularitat deth quau ei privada.

21. Patis privadi Se definís coma pati privat eth sòu liure destinat a parcatge, jardins o emmagazenatge, qu'entornege edificacions e era titularitat deth quau ei privada.

22. Separacion enes partisons Ei era distància que, mesurada dempús des partisons dera parcèlla, definís ues franges de superfícies d’aguesta que non pòden èster aucupades pera edificacion.

23. Mejancèra Ei eth mur plaçat sus eth partison de parcèlla que va dempús des fondaments enquiara cubèrta sense interrupcion de contunhitat e sus çò que requèn es servituds de mejaneria, usatge mancomunat e empach de dubertura. Per çò que hè as relacions de contigüitat que s’establisquen enter finques vesies, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 546-1 ath 546-11 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

24. Servitud Era servitud ei un dret reau que grave parciauments ua finca, qu'ei era serventa, en benefici de ua auta, qu'ei era dominanta, e pòt consistir en autejament ad aguesta d’un determinat usatge dera finca serventa o ena reduccion des facultats deth titular dera finca serventa. Per çò qu'ei des servituds enter finques, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 566-1 ath 566-13 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

25. En cas de contradiccion S’aplicarà aguest article cada viatge que non se contradigue damb d’autes definicions definides en aguestes normes.

Article III.21. Sistèma d’accion des AREs


Disposicions

15

1. Toti es AREs delimitadi en aguest PDU se desvolòpen peth sistèma d’accion urbanistica de reparcellacion, ena modalitat de cooperacion, tau coma demore regulat enes articles 133 a 135 deth Decrèt legislatiu 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme. En sistèma de reparcellacion modalitat de cooperacion es proprietaris deth poligòn apòrten eth solèr de cession obligatòria e era administracion execute es òbres d’urbanizacion. Es còsti d’urbanizacion anaràn a cargue des proprietaris afectadi.

2. Pertòque formular eth projècte de reparcellacion, se cau, as proprietaris de finques ena superficia que ne represente mès deth 50 % dera superficia totau reparcellabla, era associacion administrativa de cooperacion o era administracion qu’actue, enes tèrmes previsti en article 134 TRLU.

3. Autrament, se cau, se pòt plantejar estudiar e tramitar ua division poligonau en moment oportun, en tot demorar garantida era connexion de toti es hilats de servicis e era cession des terrens d’usatge public urbanizadi que corresponen a cada etapa.

Article III.22. Plan d’etapes des AREs

1. Es AREs delimitadi en aguest PDU s’executaràn en ua unica etapa, a excepcion der ARE nomentat Nau Sector Residenciau de Tremp, que poderà efectuar-se en tres etapes.

Títol IV. Normes urbanistiques especifiques der ARE Gua I e II deth Municipi de Les

Article IV.1. Zònes

Ei eth sòu susceptible de profitament privat, que se concrète damb era organizacion des usatges e es volums edificables mejançant diuèrsi tipes d’organizacion. Es condicions d’edificacion e usatge se definissen enes plans d’organizacion amassa damb aguestes ordenances.

Se definissen es zònes seguentes:

Descripcion Clau Còdi - Residenciau plurifamilhar en blòc (era pròpria o era deth Plan Generau) 13 e volumetria especifica

Article IV.2. Sistèmes

Era definicion de sistèmes se determine en article 15 d’aguesta norma.

Aguesti sòus ordenadi en sistèmes presenten un grad especiau d’interès collectiu e son determinanti entà assegurar eth desvolopament e foncionament des assetaments urbans, atau coma es sues possibles transformacions en temps.

Era consideracion de sistèma implicarà normauments era declaracion d’utilitat publica des òbres e era aguda de besonh d’aucupacion des terrens, enes cassi previsti per article 98 deth DL 1/2005, de 26 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme de Catalonha.

Es sòus destinadi a sistèmes seràn, damb caractèr generau, de titularitat publica. Era titularitat publica non excludís era possibilitat dera gestion privada deth domeni e usatge public en regim de concession administrativa o aute regim equivalent, d’acòrd damb çò que preve eth planejament generau deth municipi DES, cada viatge qu'aguesta forma de gestion sigue compatibla damb era natura deth ben e damb es objectius urbanistics d’aguest Plan parciau urbanistic.

se retiren un maxim de 0,30 m der alinhament d’edificacion.

rgessen dera linha d’edificacion o dera linha

serà de 3 mètres a excepcion de se vòle sus rotalitat rodada en qu’era nautada liura serà de 4,5

distància d’aguest, que pòden enquia arribar mè

h tèrra ath tet en interior d’un locau bastit.

superfícies d’aguesta que non pòden èster aucupades pera edificacion.

Per çò que hè as relacions de contigüitat que s’establisquen enter finques vesies, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 546-1 ath 546-11 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

ejament ad aguesta d’un determinat usatge dera

d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 566-1 ath 566-13 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha,

25. En cas de contradiccion S’aplicarà aguest article cada viatge que non se contradigue damb d’autes definicions definides en

Article III.21. Sistèma d’accion des AREs


Disposicions

16

Aguest Plan parciau urbanistic establís es determinacions generaus des sistèmes sense perjudici de çò qu’establisque, de forma mès especifica, era legislacion sectoriau en vigor.

Se definissen es seguenti sistèmes a arrason deth sòn interès collectiu:

Descripcion Clau Còdi

1) Sistèma rotièr: (Clau V) • Vialitat V1 • Vialitat transit restringit V2

2) Eth sistèma idrografic: (era pròpria o era deth Plan Generau) SH 3) Eth sistèma d’espacis liures publics: (Clau J)

• Verd public d'emparament d'inondacion P1 • Verd public P2

4) Eth sistèma d’equipaments comunitaris: (era pròpria o era deth Plan Generau) E0 5) Eth Sistèma d’abitatges dotacionaus publics: (era pròpria o era deth Plan Generau) HD

Article IV.3. Definicion de concèptes

1. Alinhament de rota Linha que separe era vialitat, de titularitat publica, der espaci privat.

2. Alinhament dera edificacion o linha de façada Linha sus era que cau auçar obligatòriament era façada dauantèra dera edificacion. Pòt coïncidir o non damb er alinhament de rota.

3. Volumetria especifica Tipe d’organizacion dera edificacion regulada mejançant era assignacion d’un tet maxim entà cada parcèlla, e mejançant era fixacion d’uns determinadi alinhaments obligatòris, atau coma damb era fixacion d’ua nautada reguladora maxima e un nombre maxim de plantes.

4. Plan de referéncia Plan orizontau, a partir deth quau se plaçarà era còta dera planta baisha e se mesurarà era nautada reguladora maxima. Aguest plan ei unic e especific entà cada reng, donques ei permetut escalonar en rengs ua bastissa contunha s'era arribentor deth terren atau ac exigís.

5. Nautada reguladora maxima Ei era nautada que pòden arténher es edificacions, e se mesurarà dempús dera còta mejana deth pasiment deth trepader ena tèsta de façada deth solar, enquiara cara superiora deth tet dera darrèra planta sosterranha, ena linha de façada dera edificacion. Per dessús dera nautada reguladora maxima sonque se permeteràn es elements de formacion des pinents dera cubèrta, e es elements tecnics des installacions des bastisses.


7. Tram Agropacion contunha d’abitatges arringleradi eth fòratet des quaus n'ei ara madeisha còta o nivèu.


9. Planta baisha


Disposicions

17

Ei planta o part dera planta que se place laguens deth marge e dessús deth plan de referéncia, qu'aguesta norma establís entà cada zòna.

10. Planta pis Se comprenerà per planta pis tota planta edificada plaçada peth dessús dera planta baisha.

11. Planta sosterranha Ei era planta o part de planta qu'ei plaçada per dejós dera planta qu'age era consideracion de planta baisha. En cap cas, ei permetut er usatge residenciau, estudi, burèu, ne d'aute qu'exigisque ua permanéncia contunhada de personau en aguesta planta.

12. Prigondor edificabla Ei era distància maxima, mesurada dempús dera linha de façada dauantèra,laguens dera quau s’a d’inscríuer era edificacion. Era linha que la definís non pòt èster subrepassada pera façada posteriora.

13. Gabarrit edificatòri Perimètre maxim laguens deth quau cau inscríuer obligatòriament era edificacion; era linha que lo definís non pòt èster subrepassada, en cap cas, pera edificacion.

14. Aucupacion de parcèlla Ei eth percentatge que mesure era maxima aucupacion dera parcèlla ena planta baisha entara edificacion. Compdaràn tanben era aucupacion de parcèlla, era projeccion verticau sus eth terren de toti es còssi gessents dera bastissa.

15. Reculades dera edificacion

Se definissen dus tipes de reculada: a) Era reculada deth còs dera edificacion, que se da quan tota era bastissa, o era totalitat o part

d’ua planta, s’enretire respècte dera linha definida pera aplicacion dera prigondor edificabla, damb era fin de non agotar aguesta.

b) Era reculada per motius compositius, que se da quan part o parts des façades des bastisses se retiren un maxim de 0,30 m der alinhament dera edificacion.

16. Còssi gessents Son es parts ocupables dera edificacion que subergessen dera linha d’edificacion o dera linha definida pera aplicacion dera prigondor edificabla maxima o deth gabarrit maxim. Se definissen coma còssi salhents dubèrti es que non an cap barrament permanent ne mobil peth dessús dera parabanda, qu'aurà ua nautada maxima de 1,10 m, compdada dempús deth pasiment. Se definissen coma còssi salhents barradi es qu'an, en bèth un des sòns paraments, bèra forma de barrament massís, o vidriat, peth dessús dera parabanda. Era nautada liura minima enter era còta de planta baisha e eth còs gessent dera planta prumèra serà de 3 mètres.

17. Plan limit de vòl Ei un plan teoric parallèl ath plan de façada o mejancèra, que se tròbe plaçat a ua determinada distància d’aguest, enquiath quau pòden arribar, mès non subrepassar, es elements subergessents deth plan de façada.

18. Nautada liura o utila Era nautada liura o utila ei era distància que i a deth tèrra ath tet ar interior d’un locau bastit.

19. Fòratet Ei era part de cubèrta que subergés deth plan dera façada entà pr'amor de protegir aguesta dera accion dirècta dera ploja.

qu’establisque, de forma mès especifica, era legislacion sectoriau en vigor.

Se definissen es seguenti sistèmes a

2) Eth sistèma idrografic: (era pròpria o era deth Plan Generau) SH 3) Eth sistèma d’espacis liures publics: (Clau J)

4) Eth sistèma d’equipaments comunitaris: (era pròpria o era deth Plan Generau) E0 5) Eth Sistèma d’abitatges dotacionaus publics: (era pròpria o era deth Plan Generau) HD

Article IV.3. Definicion de concèptes

1. Alinhament de rota Linha que separe era vialitat, de titularitat publica, der espaci privat.

2. Alinhament dera edificacion o linha de façada Linha sus era que cau auçar obligatòriament era façada dauantèra dera edificacion. Pòt coïncidir o non damb er alinhament de rota.

3. Volumetria especifica Tipe d’organizacion dera edificacion regulada mejançant era assignacion d’un tet maxim entà cada parcèlla, e mejançant era fixacion d’uns determinadi alinhaments obligatòris, atau coma damb era fixacion d’ua nautada reguladora maxima e un nombre maxim de plantes.

4. Plan de referéncia Plan orizontau, a partir deth quau se plaçarà era còta dera planta baisha e se mesurarà era nautada reguladora maxima. Aguest plan ei unic e especific entà cada reng, donques ei permetut

era arribentor deth terren atau ac exigís.

5. Nautada reguladora maxima Ei era nautada que pòden arténher es edificacions, e se mesurarà dempús dera còta mejana deth pasiment deth trepader ena tèsta de façada deth solar, enquiara cara superiora deth tet dera darrèra planta sosterranha, ena linha de façada dera edificacion. Per dessús dera nautada reguladora maxima sonque se permeteràn es elements de formacion des pinents dera cubèrta, e es elements tecnics des installacions des bastisses.


7. Tram Agropacion contunha d’abitatges arringleradi eth fòratet des quaus n'ei ara madeisha còta o nivèu.


9. Planta baisha


Disposicions

18

20. Verd privat Se definís coma verd privat eth solèr liure de bastiment, enjardinat, qu'entornege edificacions e era titolaritat dera quau ei privada.

21. Patis privadi Se definís coma pati privat eth solèr liure destinat a parcatge, jardins o emmagazinatge, qu'entornege edificacions e ei de titolaritat privada.

22. Separacion enes partisons Ei era distància que, mesurada dempús des partisons dera parcèlla, definís ues franges de superfícies d’aguesta que non pòden èster aucupades pera edificacion.

23. Mejancièra Ei eth mur plaçat sus eth partison de parcèlla que va dempús des fondaments enquiara cubèrta sense interrupcion de contunhitat e sus çò que requèn es servituds de mejanceria, usatge mancomunat e empach de dubertura. Per çò qu'ei des relacions de contigüitat que s’establisquen enter finques vesies, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 546-1 ath 546-11 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

24. Servitud Era servitud ei un dret reau que grave parciauments ua finca, qu'ei era serventa, en benefici d’ua auta, qu'ei era dominanta, e pòt consistir en autrejament ad aguesta d’un determinat usatge dera finca serventa o en ua reduccion des facultats deth titular dera finca serventa. Per çò qu'ei des servituds enter finques, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 566-1 ath 566-13 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

Article IV.4. Determinacions comunes enes zònes.

Entà tot çò que non serà especificat en aguestes normes particulares, se compren qu'ei d’aplicacion çò que figure enes normes urbanistiques de planejament deth municipi de LES.

1. Agropacion de parcèlles: Se permet era agropacion de parcèlles. Era edificacion sus era naua parcèlla se regularà segons es ordenances que corresponen ara superficia que ne resulte.

2. Reculades dera edificacion: Eth tipe de reculada definit coma de còs dera edificacion sonque se permet enes façades damb alinhaments maxims, damb un maxim de 6,00 m compdadi dempús deth plan d’alinhament maxim. Es pòrges d’entrada non se considèren coma reculada dera edificacion.

3. Nautades utiles: Se mesurarà en toti es casi, en tot descompdar era espessor deth tet o hargat estructurau, era espessor des saumières o bigues mèstres e, se n’auesse, era espessor des faussi tets qu'amaguen es installacions e era espessor des pasiments e des pasiments tecnics o flotanti. En edificacions d'imatge o caractèr industriau, era nautada liura se mesurarà enter eth prumèr acabat e eth nivèu finau der empont.

a) Planta baisha: minim 3,50 m en cas d’usatges comerciaus, magasèms, etc., e de 2,80 m en cas d’abitatges, burèus e comèrci.

b) Planta sosterranha: minim 2,60 m en generau e 2,20 m en corredors, distribuidors, servicis igienics, lauader, crambes d’emmagazinatge e 30% dera superficia en quinsevolhe auta pèça que sigue des abitatges, damb es limitacions establides pera norma en vigor sus abitabilitat.


Disposicions

19

c) Planta sosterranha e entressoladi: minim 2,50 m.

4. Planta sosterranha: Ena planta sosterranha sonque s’admet er usatge de magasèm, cada viatge que sigue restacat a ua activitat economica en planta baisha, o de parcatge. En cap cas se permet en planta sosterranha er usatge d’abitatges ne eth de locau d’usatge permanent de personau. Es sosterranhs plaçadi per dejós eth plan de referéncia dera planta baisha destinadi a parcatge non se computaràn en edificabilitat.

5. Cubèrta: Es cubèrtes auràn de respectar es tipologies tradicionaus dera Val d’Aran. Era sua arribentor oscillarà enter 45º e 55º ena vertent dera façada e enquia 90º ena vertent deth trauessèr. Era forma dera cubèrta serà simetrica, continua e era posicion deth carenèr parallèl as alienacions principaus, tau coma s’indique enes plans normatius. En cas quer espaci jos cubèrta sigue abitable, computarà a efèctes d’edificabilitat. Aguesti espacis des mansardes jos era cubèrta auràn era consideracion d’abitables.

En quinsevolhe cas, era nautada maxima deth carenèr dera cubèrta sus era linha d’arrancada des vessants serà de 6,00 m.

Eth volum comprenut enter eth hargat deth tet de darrèr planta e es plans inclinadi dera cubèrta – eth tradicionau humarau – poderà èsser aucupat per ua unica planta mès, que non computarà as efèctes d’edificabilitat

Es acabats de cubèrta poderàn volar ua distància determinada deth plan de façada o, s'existís, des barraments deth còs en tot gésser en balcon o ena galaria. Aguesta distància, eth vòl de fòratet, serà de 0,60 m coma maxim. Enes testeres era volada poderà arribar en 1,00 m en cas de cobrir còssi o elements voladi qu'aumpliràn tota era amplada deth trauessèr en tot anar de cantoada a cantoada.

Es elements de captacion solara, ja siguen plaques solares o plaques fotovoltaïques, s’integraràn en dessenh dera edificacion de forma que non subergesquen de forma non armonica per dessús eth conjunt edificatòri.

En cas d’abitatges aparelhadi o arrengleradi, eth tipe de cubèrta escuelhuda serà unitari entà tot eth reng o entà dus abitatges aparelhadi.

6. Còssi gessents: Ei defenut quinsevolhe tipe que sigue de còs salhent ena planta baisha e es còssi gessents barradi en totes es plantes, a excepcion de quan exprèssaments s’indique eth contrari.

Es còssi salhents dubèrti computaràn eth 50% dera sua superficia enquia un maxim deth 10% dera superficia utila interiora.

S’exceptuaràn dera condicion de volum maxim es pergoles e d'auti elements similars damb finalitats estetiques o d'emparament solar, plaçadi ena planta baisha, que poderàn èster adorsadi as façades principaus o posteriores damb un vòl non superior a 2,50 m, cada viatge qu'arresponen a un projècte e a ua edificacion unitària.

Era nautada minima liura enter era còta dera planta baisha e eth còs salhent dera planta prumèra serà de 3,00 m.

7. Barralhes e parabandes: Es barralhes enes carrèrs, espacis publics e enter vesins en jardin davantèr, enquiara linha de façada, auràn 1,80 m. de nautada maxima, mesuradi dera rasant deth trepader ath punt miei deth

superfícies d’aguesta que non pòden èster aucupades pera edificacion.

sense interrupcion de contunhitat e sus çò

Per çò qu'ei des relacions de contigüitat que s’establisquen enter finques vesies, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 546-1 ath 546-11 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

24. Servitud era serventa, en benefici d’ua

auta, qu'ei era dominanta, e pòt consistir en autrejament ad aguesta d’un determinat usatge dera

Per çò qu'ei des servituds enter finques, serà d’obligat compliment aquerò que dispòsen es articles 566-1 ath 566-13 dera Lei 5/2006, de 10 de mai, deth Libe Cincau deth Còdi civiu de Catalonha,

Article IV.4. Determinacions comunes enes zònes.

Entà tot çò que non serà especificat en aguestes normes particulares, se compren qu'ei d’aplicacion çò planejament deth municipi de LES.

Eth tipe de reculada definit coma de còs dera edificacion sonque se permet enes façades damb alinhaments maxims, damb un maxim de 6,00 m compdadi dempús deth plan d’alinhament maxim. Es pòrges d’entrada non se considèren coma reculada dera edificacion.

n’auesse, era espessor des faussi tets

a) Planta baisha: minim 3,50 m en cas d’usatgecas d’abitatges, burèus e comèrci.

2,60 m en generau e 2,20 m en corredorigienics, lauader, crambes d’emmagazinatge e 30


Disposicions

20

reng o blòc. En cas qu'eth carrèr age pinent se dividirà era barralha de forma qu'aguesta non supère jamès era nautada de 2,20 m.

En cada zòna s’especificarà en detalh es caracteristiques dera barralha.

Es barralhes enter es parcèlles vesies auràn 1,80 m de nautada maxima sus eth nivèu de jardin. Seràn hètes damb materiau opac enquia ua nautada maxima de 1,80 m o damb materiau calat, rèisha, hilat, eca. e vegetacion d’arbilhons enquiara madeisha nautada.

Son defenudes es gelosies e balustrades prefabricades de ceramica e de hormigon.

Es barralhes des parcèlles qu'acararàn damb zònes verdes, equipaments o damb terrens de dehòra der encastre, auràn d'auer ua part massissa de 30 cm e era rèsta enquia ua nautada maxima de 1,80 m, auran d’èster de vegetacion d’arbilhon damb materiau calat, rèisha, hilat.

Era nautada maxima permetuda entàs parabandes ei de 1,20 m.

Es barralhes que donguen a espacis publics s’auràn de subjectar en tota era sua longitud as alinhaments e rasants d’aguest, encara que, en determinadi casi, se permeterà de retirar-les en part, damb era finalitat de restacar d’ua auta forma era edificacion principau o es edificacions auxiliares ar alinhament de rota. En aguesti casi, er espaci intermediari enter edificacion e er alinhament public aurà de mantier, tractat damb jardineria a compde deth proprietari deth sòu.

8. Talussi e murs de contencion: Es talussos e rebaishi de terren resultanti deth movement de tèrres non poderàn auer un pinent superior a ua relacion base/nautada de 3/1.

Es talussi e rebaishi de terren que s’auràn de realizar de cada parcèlla non poderàn aucupar er espaci public.

Es murs de contencion resultanti deth movement de tèrres non poderàn auer ua nautada superiora a 2,40 m.

9. Edificacions auxiliares: Non s’admeten edificacions auxiliares, diferentes dera principau, que supausen un aument d’aucupacion, a non èster qu'es determinacions especifiques indiquen eth contrari.

10. Parcatges: Se designen damb eth nòm de parcatges es espacis plaçadi en sòu o sòtol des terrens edificables destinadi principauments as veïculs automobils.

Eth sòn bastiment s’adaptarà as condicions de posicion e superficia pròpries de cada zòna e as exigéncies generaus seguentes:

a) Eth plan num. 6-2 indique damb precision er encastre maxim en qué se poderàn plaçar es garatges parcatge, e tanben era situacion des accèssi, qu'aurà eth caractèr obligatòri.

b) Prevision de places: eth conjunt des bastisses en interior der encastre deth Plan auràn de preveir era superficia de parcatge de besonh entà complir damb era resèrva de places de parcatge de besonh, de tau forma que se satisfaràn simultanèaments es coeficients següenti, qu'an eth caractèr de minims:

• Ua plaça e miei (1,5) de parcatge d’automobil per abitatge e d’ua plaça de parcatge de bicicleta per cada dus abitatges.

• En cas deth sòu destinat a usatges comerciaus, quan se preveirà era implantacion de grani establiments comerciaus e non sigue definida ua tipologia especifica, era dotacion prevista entà parcatge aurà d’èster aumens de 2 places per cada 100,00 m2

de tet comerciau edificat. En tot cas, per rapòrt ara dotacion de parcatge dera activitat


Disposicions

21

comerciau deth sector, serà ad aquerò que dispòsen era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus.

c) Espaci minim per plaça de parcatge: 2,20 x 4,50 m se se collòquen en bateria e 2,00 x 5,00 m se se placen en hilèra.

d) Nautada liura minima de 2,25 m. e) Tot espaci de parcatge aurà de daurir-se dirèctaments ara nautada des vies urbanes,

mejançant ua connexion que garantisque sufisenta seguretat, principauments as pedons, e sigue eficient en accion e gessuda de veïculs. Era amplada minima des accèssi serà de 3,20 m.

f) Es rampes non superaràn 20% en punt de maxim pinent. g) Eth sistèma de ventilacion serà previst en quinsevolhe cas. +

Atau madeish, en Projècte d’urbanizacion se contemplarà ua prevision de parcatge ath cant der equipament.

11. Accèssi e guas: Eth toti aqueri casi enes qu'es parcèlles non disposaràn d’un accès damb bòrd remontable, serà obligatòri qu'es proprietaris d’aguestes se hèsquen eth sòn pròpri gua segons modèl der Institut Catalan deth Sòu de pèces prefabricades. Entara reposicion deth pasiment, prealable emparament des installacions que passen per dejós, s’utilizarà un materiau e acabat parièr ar existent. Eth pasiment deth gua a d’aucupar era totalitat dera amplada deth trepader, entà pr'amor de garantir era resisténcia ath pas de veïculs pesadi. Es òbres anaràn a cargue dera empresa proprietària dera parcèlla.

12. Jardins privadi: Ei defenut quinsevolhe tipe d’edificacion auxiliara enes airaus reservadi entà jardins de caractèr privat. Aguesti espacis s’auràn d’enjardinar convenentaments. Es projèctes de jardineria s’auràn de presentar amassa damb eth dera edificacion.

13. Projèctes unitaris: Quan se redigirà un projècte unitari qu'afècte ua hilèra d’abitatges unifamilhars en hilèra, dus abitatges aparelhadi o ua edificacion plurifamilhara, se poderàn variar o ajustar, cada viatge que sigue degudaments justificat, bères ues des determinacions particulares de cada zòna. Se respectaràn tostemp, totun, era aucupacion, era nautada, era edificabilitat e era densitat maxima previstes. Aguestes modificacions auràn de compdar damb era aprobacion explicita des Servicis Tecnics der Ajuntament e er informe favorable dera administracion qu’actue.

14. Espaci liure d’interior d’isla: Se compren per espaci liure interior d’isla, er espaci liure d’edificacion que resulte dera aplicacion deth paramètre regulador dera prigondor edificabla.

Ei defenut quinsevolhe tipe d’edificacion auxiliara enes airaus reservadi entà jardins de caractèr privat. Aguesti espacis s’auràn d’enjardinar convenentaments. Eth projècte de jardineria s’aurà de presentar amassa damb eth dera edificacion.

Era còta d’acabada enjardinada d’interiora d’isla se plaçarà coma maxim a 1,20 m per dejós era còta de referéncia dera planta baisha.

S’admeterà eth bastiment de piscines e installacions esportiues descubèrtes, tostemp e quan non supausen diminucion der assoleiament des parcèlles vesies. Era superficia bastida d’aguestes non computarà a efèctes d'edificabilitat.

Er espaci liure interior d’isla non se poderà destinar a parcatge ena superficia ne poderà bastir un espaci de circulacion de veïculs.

En cada zòna s’especificarà en detalh es caracteristiques dera barralha.

rèisha, hilat, eca. e vegetacion d’ar

maxima de 1,80 m, auran d’èster de vegetacion d’arbilhon damb materiau calat, rèisha, hilat.

Es barralhes que donguen a espacis publics s’auràn de subjectar en tota era sua longitud as alinhaments e rasants d’aguest, encara que, en determinadi casi, se permeterà de retirar-les en part, damb era finalitat de restacar d’ua auta fo

Es talussi e rebaishi de terren que s’auràn de realizar de cada parcèlla non poderàn aucupar er

Non s’admeten edificacions auxiliares, diferentd’aucupacion, a non èster qu'es determinacions

Eth sòn bastiment s’adaptarà as condicions de posicion e superficia pròpries de cada zòna e as

a) Eth plan num. 6-2 indique damb precision er

Ua plaça e miei (1,5) de parcatge d’automobil per abitatge e d’ua plaça de parcatge de

dotacion prevista entà parcatge aurà d’èster aumens de 2 places per cada 100,00 m


Disposicions

22

Article IV.5. Determinacions entàs sistèmes

1. Sistèma rotièr, de parcatges e de resèrva de vialitat:

1.1. Compren es installacions e espacis reservadi entath traçat deth hilat rotièr e dedicat exclusivaments ar usatge de rotalitat. Se distinguís enter eth hilat rotièr basic o de carretères, que forme part dera estructura organica e generau deth territòri, e eth hilat rotièr locau, qu'ei ath servici d’un airau o sector.

1.1. Eth hilat rotièr definit en aguestes normes reguladores s’executarà cossent damb es especificacions que contien es plans per çò qu'ei era distribucion e amplada des bandes enjardinades o arberades, trepaders, carrils circulatòris e carrils de parcatges. Eth present document concrète, damb eth detalh d’un projècte d’urbanizacion executiva, eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica.

1.1. Eth projècte d’urbanizacion determinarà damb tota exactitud es rasants definitives, atau coma era posicion des punts d’esclairatge public, carril bici, boques de captacion d’aigües pluviaus e d'auti servicis urbanistics.

1.1. Es alinhaments de vialitat e amplada son obligatòris sens damatge dera precision e ajustaments de limits que se poguen produsir enes termes previsti en article III.5 d’aguestes normes.

2. Sistèma d’espacis liures publics:

2.1. Definicion: Ei constituït peth sòu qualificat de Zòna verda (clau J) – (còdi P1 e P2).

1.1. Edificacion: Non se permeterà cap forma de bastiment, a excepcion de bastiments restacadi damb eth sòn usatge de servici ath manteniment des zònes verdes. Aguestes edificacions auràn ua nautada maxima de 5,00 m e ua aucupacion inferiora ath 2%.

2.3. Usatges: Sonque se permeten es usatges e activitats de caractèr public que siguen compatibles absoludaments damb era utilizacion generau d’aguesti sòus.

Sonque s’admet er accès as solars e as baishi des bastisses a pè. Es usatges des locaus que sonque agen accès per aguesta façada demoraràn condicionadi a non requerir er accès as veïculs, consequentament era carga e era descarga se realizarà deth carrèr mès pròplèu e demore totauments defenut er accès a garatges.

En sòus destinadi ad aguest sistèma se permeterà era ubicacion de bases de laminacion entara arrecuelhuda d’aigües pluviaus, era dimension e plaçament des quau serà determinada peth projècte d’urbanizacion.

2.4. Desvolopament: Es projèctes d’enjardinament preveiràn era situacion e natura des espècies vegetaus, atau coma eth mobiliari urban, camins e passegi. Atau madeish, preveiràn es hilats de servici de besonh entara bona conservacion e mantenença. Se preservarà er arberat existent, cada viatge que sigue possible e d’interès.

Article IV.6. Determinacions entara zòna residenciau plurifamilhar, en volumetria especifica (clau 13)

1. Parcellacion: Es determinacions especifiques contengudes en aguesti articles afècten ara zòna residenciau plurifamilhara e blòc linhau e volumetria especifica segons cònste en plan de zonificacion deth Plan parciau.

Era parcellacion qu'establís eth plan num. 6-1 ”Parcellacion” definís eth nombre de parcèlles.


Disposicions

23

En tot cas, se s’a de subdividir, s’establís ua façada minima de 7,00 m e ua parcèlla minima de 100,00 m2.

2. Tipe d’organizacion dera edificacion: Edificacion plurifamilhara en blòc linhau, en volumetria especifica, tau coma se definís en plan num. 6-2 “Organizacion dera edificacion”.

3. Tipe edificatòri: Abitatges plurifamilhars de PB+1+Humarau e PB+2+Humarau. Era planta baisha se poderà destinar a usatge residenciau e/o a usatge comerciau.

4. Deth projècte des edificacions: Eth projècte d’edificacion de cada blòc d’abitatges serà unic.

5. Gabarrits edificatòris: Er alinhament deth blòc linhau coïncidirà damb es alinhaments e gabarrits especificadi en plan num. 6-2 “Parcellacion e organizacion dera edificacion”, d’aguest Plan parciau urbanistic.

6. Reculada dera edificacion: Es espacis frut dera reculada dera edificacion respècte der alinhament de rotaque se soslinhen en plan num. 6-2 “Organizacion dera edificacion” auràn d'èster urbanizadi en tot seguir critèris similars ath tractament deth trepader existent deuant des nomentadi espacis.

7. Prigondor edificabla maxima: Se fixe en dotze mètres (12,00 m) dempús dera linha dera edificacion.

8. Plan de referéncia: Eth plan de referéncia se plaçarà en centre de cada reng, ena interseccion deth plan dera façada principau e eth plan deth trepader acabat.

9. Nombre de plantes: Eth nombre maxim de plantes ei de planta sosterranha, baisha, prumèr pis e humarau (PB+1+Humarau) e planta sosterranha, baisha, prumèr pis, dusau pis e humarau (PB+2+Humarau), tau coma s’indique en plan num. 6-2 “Organizacion dera edificacion”.

10. Nautor reguladora maxima: Era nautor reguladora maxima s’establís en 3,00 mètres per cada planta pis admetuda ena zòna, tau coma determinen es condicions deth planejament derivat

Se mesurarà dempús deth plan de referéncia.

11. Nautors utiles minimes. - Planta sosterranh : 2,50 m - Planta baisha (usatge residenciau) : 2,80 m - Planta baisha (usatge comerciau) : 3,50 m - Planta tipe (usatge residenciau) : 2,60 m

12. Planta baisha: Aurà consideracion de planta baisha aquera o es parts corresponentes d’aqueres eth pasiment interior des quaus se tròbe plaçat entre +1,00 m e -0,60m peth dessús e per jos, dera rasant deth pasiment deth trepader deth carrèr contigu.

13. Planta sosterranh: Se permeteràn plantes sosterranh. Eth plan num. 6-2 indique damb precision er encastre maxim en qué se poderàn plaçar es garatges parcatge, e tanben era situacion des accèssi. Aguest increment

ath servici d’un airau o sector. rmes reguladores s’exec

d’un projècte d’urbanizacion executiva, eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica.

1.1. Eth projècte d’urbanizacion determinarà damb era posicion des punts d’esclairatge public, carril bici, boques de captacion d’aigües pluviaus

ti en article III.5 d’aguestes


verda (clau J) – (còdi P1 e P2).

usatge de servici ath manteniment des zònes ve

absoludaments damb era utilizacion generau d’aguesti sòus.

Sonque s’admet er accès as solars e as baishi de

ga se realizarà deth carrèr mès pròplèu e

entara arrecuelhuda d’aigües pluviaus, era dimension e plaçament des quau serà determinada peth projècte d’urbanizacion.

Es projèctes d’enjardinament

viatge que sigue possible e d’interès.

Article IV.6. Determinacions entara zòna residenciau

1. Parcellacion: Es determinacions especifiques contengudes en aguesti articles afècten ara zòna residenciau plurifamilhara e blòc linhau e volumetria especifica segons cònste en plan de zonificacion deth Plan

Era parcellacion qu'establís eth plan num. 6-1 ”Parcellacion” definís eth nombre de parcèlles.


Disposicions

24

per çò qu'ei eth gabarrit edificatòri sus rasant poderà èster possible tostemp e quan era planta sosterranh non subergesque en cap punt deth nivèu deth terren.

14. Tet edificable maxim: Se fixe un tet edificable maxim entà cada isla o parcèlla d’acòrd damb es paramètres definidi en aguesta norma.

15. Escalonat dera edificacion: Es blòcs linhaus s’organizaràn en un unic tram cada viatge que sigue possible. Es diferéncies de còta produsides peth pinent des terrens se sajaràn de compensar ena planta baisha, cada viatge que se pogue, en tot mantier orizontau e ara madeisha còta eth plan superior deth hargat deth tet dera planta baisha.

16. Plan limit de vòl: S’establís un vòl maxim de 0,60 m deth plan de façada.

17. Vòl de losat: Eth vòl de losat maxim serà de 0,60 m

18. Còssi gessents: Se permeten es còssi gessents dubèrti o era galaria damb un vòl maxim de 0,60 m deth plan de façada. Es prumèrs pòden aucupar ua longitud deth 100% dera façada e es dusaus ua maxima deth 25%, en tot respectar eth plan limit de vòl. Non se permeten es còssi gessents barradi.

19. Cubèrta: Es cubèrtes auràn de respectar es tipologies tradicionaus dera Val d’Aran. Eth sòn pinent oscillarà entre 45º e 55º ena vertent dera façada e enquia 70º ena vertent deth trauessèr. Era forma dera cubèrta serà simetrica, contunha e era posicion deth carenèr parallèl as alinhaments principaus, tau coma s’indique enes plans normatius. En cas qu’er espaci humarau sigue abitable, computarà a efèctes d’edificabilitat. Aguesti espacis des mansardes jos era cubèrta auràn era consideracion d’abitables.

En quinsevolhe cas, era nautor maxima deth carener dera cubèrta sus era linha d’arringada des vertents serà de 6,00 m.

Eth volum comprenut entre eth hargat deth tet dera darrèra planta e es plans inclinadi dera cubèrta – eth tradicionau humarau – poderà èster aucupat per ua unica planta mès, que non computarà as efèctes d’edificabilitat

20. Garatges: Se plaçaràn ena planta sosterranh, e se preveirà ua minima d’ua plaça e miei (1,5) de parcatge entà automobil per abitatge, e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per cada dus abitatges. En cas d’usatges comerciaus, ath delà calerà tier en compde es places de parcatge de besonh qu'establisque era legislacion sectoriau en vigor d’equipaments comerciaus.

21. Baishants: Es baishants d’aigües pluviaus correspondentes ara cubèrta, se van visti non poderàn pèrder era verticalitat ath long dera façada. Non poderàn subergésser deth plan de façada en tota era nautor dera bastissa.

22. Parabandes: Es parabandes poderàn èster massisses o deth tipe de rèisha metallica. Se proïbissen es gelosies prefabricades de ceramica o de hormigon. Era nautada minima serà de 1,00 m e era maxima de 1,20 m.


Disposicions

25

Era separacion entre terrasses vesies poderà tanben èster metallica o ben massissa. Era nautor maxima serà de 1,80 m, en tot poder èster enquia 1,00 m en materiau massís, e es 0,80 m restanti en rèisha metallica o similara.

23. Verd privat: Es espacis liures auràn era consideracion d’espaci enjardinat entà usatge comun de tota era bastissa o privat entàs plantes baishes e coma tau s’ordenarà damb arberat e jardineria. Es projèctes d’aguesti espacis s’auràn de presentar amassa damb eth dera edificacion.

24. Usatges:

Se permeten sonque es usatges seguenti: - Ena planta pis:

• residenciau - Ena planta baisha:

• residenciau • comerciau

- Ena planta sosterranh: • garatge

25. Poténcia prevista > 100Kw: De conformitat damb er article 47.5 deth RD 1955/2000, peth quau se regulen es activitats de transpòrt, distribucion, comercializacion, forniment e procediments d’autorizacion d’installacions d’energia electrica, d’1 de deseme, quan era bastissa o agropacion de bastisses en cada parcèlla damb condicion de solar age un consum de poténcia electrica prevista superior a 100 kW, eth sollicitant aurà de reservar un locau ena planta baisha entath posterior usatge per part dera empresa distribuidoira, d’acòrd damb es condicions tecniques reglamentàries e damb es normes tecniques establides pera empresa distribuidoira e aprovades pera Administracion apertienta, barrat e adaptat, damb facil accès dempús dera via publica, entara ubicacion d’un centre de transformacion.

Article IV.7. Determinacions entath sistèma rotièr (clau V) - (còdi V0)

Per rapòrt ara norma aplicabla per çò qu'ei eth sistèma rotièr s’estarà ad aquerò que dispòsen es articles 39 a 44 des Normes urbanistiques deth planejament generau dera Val d’Aran.

Article IV.8. Determinacions entath sistèma d’espacis liures publics (clau J) - (còdi P0)

Per rapòrt ara norma aplicabla per çò qu'ei eth sistèma d’espacis liures publics s’estarà ad aquerò que dispòsen es articles 45 a 49 des Normes urbanistiques deth planejament generau deth municipi dera Val d’Aran.

Article IV.9. Determinacions entath sistèma d’abitatges dotacionaus - (còdi HD)

Per rapòrt ara norma aplicabla per çò qu'ei eth sistèma d’abitatges dotacionaus s’estarà ad aquerò que dispòsen es articles referenti as abitatges des Normes urbanistiques deth planejament generau deth municipi dera Val d’Aran.

Article IV.10. Disposicions addicionaus

1. Promocion dera accessibilitat En toti es projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions deth Decret 135/1995, de 24 de març de desplegament dera Lei 20/1991, de 25 de noveme, de promocion dera accessibilitat e dera supression de barrères arquitectoniques.

2. Abitabilitat

Se fixe un tet edificable maxim entà cada isla o parcèlla d’acòrd damb es paramètres definidi en

Es blòcs linhaus s’organizaràn en un unic tram cada viatge que sigue possible. Es diferéncies de

que se pogue, en tot mantier orizontau e ara madeisha còta eth plan superior deth hargat deth tet

S’establís un vòl maxim de 0,60 m deth plan de façada.


Se permeten es còssi gessents dubèrti o era galaria damb un vòl maxim de 0,60 m deth plan de deth 100% dera façada e es dusaus ua maxima

deth 25%, en tot respectar eth plan limit de vòl.

adicionaus dera Val d’Aran. Eth sòn pinent oscillarà a 70º ena vertent deth trauessèr. Era forma dera

tau coma s’indique enes plans normatius. En cas qu’er espaci humarau sigue abitable, computarà a efèctes d’edificabilitat. Aguesti espacis des mad’abitables.

rener dera cubèrta sus era linha d’arringada des vertents serà de 6,00 m.

– eth tradicionau humarau – poderà èster aucupat per ua unica planta mès, que non computarà as efèctes d’edificabilitat

20. Garatges: ua minima d’ua plaça e miei (1,5) de parcatge

entà automobil per abitatge, e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per cada dus abitatges. En cas d’usatges comerciaus, ath delà calerà tier en compde es places de parcatge de besonh qu'establisque era legislacion sectoriau en vigor d’equipaments comerciaus.

Es baishants d’aigües pluviaus correspondentes bergésser deth plan de façada en tota era nautor

prefabricades de ceramica o de hormigon. Era nautada minima serà de 1,00 m e era maxima de 1,20 m.


Disposicions

26

Per çò qu'ei eth nivèu d’abitabilitat objectiva exigit as abitatges, son d’obligat compliment es determinacions contengudes en Decrèt 259/2003, de 21 d’octobre, sus formalitats minimes d’abitabilitat enes bastisses d’abitatges e cedula d’abitabilitat, o disposicion que la substituïsque.

3. Establiments comerciaus Per çò qu'ei era activitat comerciau deth sector, s’estarà ad aquerò que dispòsen era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus e eth PTSEC 2006-2009, o disposicion que la substituïsque, e en tot cas, ara legislacion en vigor ena matèria.

4. Ordenances municipaus

1. Entar estauviament d’aigua En toti les projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau entar estauviament dera aiga.

2. Reguladora de bronit e vibracions En toti les projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau reguladora deth bronit e vibracions.

3. Reguladora dera illuminacion d’espacis dubèrti publics e privadi e de contaminacion luminosa. En toti es projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau reguladora dera illuminacion d’espacis dubèrti publics e privadi e de contaminacion luminosa

Article IV.11. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor

ARE de LES Era Gua I e II

Superficia der encastre (m2) 39.980,50 Superficia computabla (m2) 35.734,00

Abitatge liure 8.356,94 50,51% HPO regim generau 2.894,76 17,50% HPO regim especiau 1.149,12 6,95% HPO regim concertat 2.356,48 14,24% H concertat de PO 1.787,52 10,80%

Tet Residencial (m2)

TOTAU 16.544,82 100,00%

Tet comerciau (m2) 1.164,20 Tet totau (m2) 17.709,02Edificabilitat bruta 0,50

Abitatge liure 87 48,33% HPO regim generau 34 18,89% HPO regim especiau 14 7,78% HPO regim concertat 24 13,33% H concertat de PO 21 11,67%

Nombre d'abitatges

TOTAU 180 100,00% Densitat (ab/a) 50

Superficia computabla* : Era superficia computabla ei era que gaudís d'edificabilitat. Ei eth resultat d'auer suprimit es superfícies damb nul profitament urbanistic (sistèma idrografic, eca.).

Article IV.12. Quadre superfícies sistèmes e zònes

ARE de LESEra Gua Superficiam2 solèr

% Solèr public

V1- Vialitat 5.452,90 19,67% V2- vialitat transit restringit 1.436,00

V

TOTAU 6.888,90 Sistèma Ferroviari 0,00%


Disposicions

27

SH Sistèma Idraulic 4.246,50 15,32% P1- Verd Public proteccion 6.553,25 23,64% P2- Verd Public 4.088,25

P

TOTAU 10.641,50 EO Equipament public 5.048,10 18,21% HD Abitatge dotacionau 891,40 3,22% Totau 27.716,40 13 Residenciau 12.264,10 100,00% Comerciau - Solèr privat Totau 12.264,10

TOTAU SECTOR 39.980,50 Superficia computabla (m2) 35.734,00

Article IV.13. Quadre de regims d’abitatges per isles.

ARE de LES Era Gua I

PARCÈLLA : 3 m2 de tet % de tet num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 1.816,29 36,29% 20

m2 tet HPO generau 826,56 16,51% 9 m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 1.181,04 23,60% 12 m2 tet H concertat de PO 1.181,04 23,60% 14

m2 tet abitatge HPO

TOTAU 3.188,64 63,71% 35 TOTAU m2 de tet residenciau 5.004,93 55


m2 tet HPO generau 912,24 28,76% 11 m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO

TOTAU 912,24 28,76% 11 TOTAU m2 de tet residenciau 3.172,44 34


m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO

TOTAU - 0,00% - TOTAU m2 de tet residenciau 2.173,85 23

PARCÈLLA : 6 m2 de tet % de tet num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 841,24 42,12% 8

m2 tet HPO generau 1.155,96 57,88% 14 m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO


PARCÈLLA : 7 m2 de tet % de tet num. d'abitatges

Per çò qu'ei eth nivèu d’abitabilitat objectiva exigit as abitatges, son d’obligat compliment es determinacions contengudes en Decrèt 259/2003, de 21 d’octobre, sus formalitats minimes d’abitabilitat enes bastisses d’abitatges e cedula d’abitabilitat, o disposicion que la substituïsque.

3. Establiments comerciaus Per çò qu'ei era activitat comerciau deth sector, s’estarà ad aquerò que dispòsen era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus e eth PTSEC 2006-2009, o disposicion que la substituïsque, e en tot cas, ara legislacion en vigor ena matèria.

4. Ordenances municipaus

1. Entar estauviament d’aigua En toti les projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau entar estauviament dera aiga.

2. Reguladora de bronit e vibracions En toti les projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau reguladora deth bronit e vibracions.

3. Reguladora dera illuminacion d’espacis dubèrti publics e privadi e de contaminacion luminosa. En toti es projèctes d’urbanizacion e edificacion serà preceptiu eth compliment des determinacions dera Ordenança municipau reguladora dera illuminacion d’espacis dubèrti publics e privadi e de contaminacion luminosa

Article IV.11. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor

ARE de LES Era Gua I e II

Superficia der encastre (m 39.980,50 Superficia computabla (m 35.734,00

Abitatge liure 8.356,94 50,51% HPO regim generau 2.894,76 17,50% HPO regim especiau 1.149,12 6,95% HPO regim concertat 2.356,48 14,24% H concertat de PO 1.787,52 10,80%

Tet Residencial (m

TOTAU 16.544,82 100,00%

Tet comerciau (m ) 1.164,20 Tet totau (m 17.709,02Edificabilitat bruta 0,50


Nombre d'abitatges

TOTAU 180 100,00% Densitat (ab/a) 50

Superficia computabla : Era superficia computabla ei era que gaudís d'edificabilitat. Ei eth resultat d'auer suprimit es superfícies damb nul profitament urbanistic (sistèma idrografic, eca.).

Article IV.12. Quadre superfícies sistèmes e zònes

ARE de LESEra Gua Superficiam solèr

% Solèr public

V1- Vialitat 5.452,90 19,67% V2- vialitat transit restringit 1.436,00

V

TOTAU 6.888,90 Sistèma Ferroviari 0,00%


Disposicions

28

m2 tet abitatge liure 688,72 28,47% 7 m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 1.149,12 47,50% 14 m2 tet HPO regim concertat 581,28 24,03% 6 m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO


PARCÈLLA : 8 m2 de tet % de tet num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 576,64 32,45% 6

m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 594,16 33,43% 6 m2 tet H concertat de PO 606,48 34,12% 7

m2 tet abitatge HPO


TOTAU ISLES 16.544,82 180

Titol V. Normes urbanistiques especifiques de Fabriques deth Municipi de Puigcerdà

Article V.1. Zònes

Se definissen es zònes seguentes:

Descripcion Clau CòdiResidenciau plurifamilhara. Volumetria especifica VEr 13 Comerciau. Volumetria especifica VEc 40

Article V.2. Sistèmes

Se definissen es seguenti sistèmes a rason deth sòn interès collectiu:

Descripcion (era pròpria creada per aguest PDU o ben era fixada peth Plan Generau)

Clau Còdi

Sistèma de comunicacions: Hilat rotièr C V0 Eth sistèma d’espacis liures publics: Sistèma d’espacis verdi d’usatge e domeni public V P0 Eth sistèma d’equipaments comunitaris: Sistèma generau d’equipaments comunitaris E E0 Eth sistèma d’infrastructures de servicis tecnics: Servicis tecnics St ST Eth sistèma d’abitatge dotacionau: Sòu destinat ar usatge d’abitatge entà besonhs temporaus de determinadi collectius.

DH HD

Article V.3. Norma particulara entà zònes. Nautada reguladora maxima.

Ei era nautada que pòden arténher es edificacions. Se mesurarà segontes es tipes d’organizacion. Per alinhament der andan:


Disposicions

29

Era nautada dera edificacion se mesurarà, en edificacions contunhes, a compdar deth nivèu deth trepader enquiara part superiora der element que forme eth còs mès gessut dera façada.

S'era rasant deth carrèr, mesurada ena linha de façada presente un desnivèu inferior a 60cm (n) entre er extrèm dera façada de còta mès naut e eth sòn punt miei, era nautada reguladora maxima se prenerà en centre dera façada en tot préner de referéncia era rasant deth trepader en aguest lòc.

S'era diferéncia de nivèus ei superiora a 75 cm (n) era nautada reguladora maxima se mesurarà a partir d’un nivèu plaçat a 60cm (n) per dessús dera còta de nivèu der extrèm dera linha de façada de major nautada.

Quan era aplicacion d’aguesta norma dongue lòc, qu'en determinadi punts dera façada, era rasant deth trepader se place a mès de 150 cm per jos d’aqueth punt d’aplicacion dera nautada reguladora, era façada s’aurà de dividir enes trams que calgue entà qu'açò non passe. En cadun des trams dera nautor reguladora s’aurà de mesurar d’acòrd damb es normes anteriores, coma se cada tram siguesse façada independenta.

Enes bastisses plurifamilhares damb usatge d’abitatge en planta baisha e unifamilhar damb parcatge comun en sosterranh s’admeteràn nautades superiores respècte deth trepader enquia 2.40 mètres entar accès ath parcatge. Per dessús dera nautor reguladora maxima sonque se permeteràn es elements de formacion des pinents dera cubèrta, e es elements tecnics des installacions des bastisses.

Article V.4. Determinacions comunes enes zònes

Entà tot çò que non sigue especificat en aguestes normes particulares, se compren qu'ei d’aplicacion çò que figure en POUM deth municipi de Puigcerdà.

1. Agropacion de parcèlles: Se permet er agropament de parcèlles. Era edificacion sus era naua parcèlla se regularà segons es ordenances que corresponen ara superficia que ne resulte.

Eth sistèma d’espacis liures publics: Sistèma d’espacis verdi d’usatge e domeni public V P0 Eth sistèma d’equipaments comunitaris: Sistèma generau d’equipaments comunitaris E E0 Eth sistèma d’infrastructures de servicis tecnics: Servicis tecnics St ST Eth sistèma d’abitatge dotacionau: Sòu destinat ar usatge d’abitatge entà besonhs

Ei era nautada que pòden arténher es edificacions. Se mesurarà segontes es tipes d’organizacion.


Disposicions

30

2. Reculades dera edificacion: Eth tipe de reculada definit coma de còs dera edificacion sonque se permet as façades damb alinhaments maximes, damb un maxim de 5,00 m compdadi deth plan d’alinhament maxim. Es pòrges d’entrada non se considèren coma reculada dera edificacion.

3. Nautors utiles: Se mesurarà en toti es casi, en tot descompdar era espessor deth tet o forjat estructurau, era espessor des bigues o travatèles mèstres e, se n’auesse, era espessor deth faus tet qu'amague es installacions e era espessor des pasiments e des pasiments tecnics o flotejanti.

En edificacions d'imatge o caractèr industriau, era nautor liura se mesurarà entre eth prumèr acabat e eth nivèu finau der encavalament.

a. Planta baisha: minim 3,50 m en cas d’usatges comerciaus, magasèms, eca., e de 2,80 m en cas d’abitatges, burèus e comèrci.

b. Planta pis: minim 2,60 m en generau e 2,20 m en corredors, distribuidors, servicis higienics, lauader, crambes d’emmagazinatge e 30% dera superficia en quinsevolh auta pèça des abitatges, damb es limitacions establides pera norma en vigor sus abitabilitat.

c. Planta sosterranh e entresolats: minim 2,50 m.

4. Planta sosterranh: Ena planta sosterranh sonque s’admet er usatge de magasèm, tostemp que sigue restacat a ua activitat economica ena planta baisha, o de parcatge. En cap cas se permet ena planta sosterranh er usatge d’abitatges n’era de locaus d’usatge permanent de personau. Es sosterranhs plaçadi jos deth plan de referéncia dera planta baisha destinadi a parcatge non se computaràn ena edificabilitat.

5. Cubèrta Es cubèrtes seràn planes, inclinades o ben mixtes, segons s’especifique en cadua des zònes.

Peth cas dera cubèrta inclinada aguesta poderà èster a ua o a dues vertents, damb un pinent maxim variable de 30%.ath 50%

Es remats de cubèrta poderàn volar ua distància determinada deth plan de façada o, s'existís, des barraments deth còs en tot gésser en balcon o ena galaria. Aguesta distància, eth vòl de losat, serà de 0,90 m coma maxim. En cas qu'existisquen vòls, eth losat poderà volar 0,15 m mès qu'es balcons o es galaries a tot eth long dera façada, tostemp qu'eth canau d'arrecuelhuda d’aigües s’amague ena cubèrta o losat.

Eth losat aurà un maxim de 0,08 mètres d’espessor.

Per dessús deth plan de cubèrta sonque poderàn subergésser es elements tecnics des installacions puntuaus coma son chemenèies, antenes, paratrons, etc., demorant amagadi es de dimension e volum mès important coma depòsits d’aigua, acumuladors, maquinària.

En cas de cubèrtes planes, peth dessús d’aguestes sonque poderàn subergésser es elements de barrament perimetrau e es elements tecnics.

Es elements d'emparament des cubèrtes planes accessibles se poderàn resòlver damb parabandes o damb elements tipes pergolà, tendolet o d’auti elements similars, era nautor maxima des quaus serà de 3,00 mètres per dessús deth plan de cubèrta acabada. Se bastiràn damb estructures leugères e se poderàn corbir damb materiaus leugèrs caladi, qu'actuen coma emparaments solars. Enes cubèrtes planes, es elements tecnics s’auràn d’acorropar en lucanes. Era nautor maxima des lucanes non superarà es 3,00 mètres. Aguesti elements se poderàn plaçar laguens deth perimètre definit peth plan dera façada posteriora, ua linha parallèla ath plan dera façada deth deuant,


Disposicions

31

plaçada a 5,00 mètres d’aguesta e dues linhes parallèles as façades lateraus enretirades respècte d’aguesti 5,00 mètres. En aguest madeish còs se sajaràn d’acorropar ena mesura que sigue possibla toti es elements tecnics puntuaus e es de captacion solara.

Es elements de captacion solara, ja siguen plaques solares o plaques fotovoltaïques, s’integraràn en dessenh dera edificacion de manèra que non subergesquen de forma non armonica per dessús deth conjunt edificatòri.

En cas d’abitatges aparelhadi o arringleradi, eth tipe de cubèrta escuelhuda serà unitari entà tot eth reng.

6. Còssi gessents: Demore proïbit quinsevolh tipe de còs salhent ena planta baisha e es còssi salhents barradi en totes es plantes, a excepcion de quan exprèssaments s’indique eth contrari.

Es còssi gessents dubèrti computaràn 50% dera sua superficia enquia un maxim de 10% dera superficia utila interiora.

S’exceptuaran dera condicion de vòl maxim es pergoles e d'auti elements similars damb fins estetics o d'emparament solar, plaçadi ena planta baisha, que poderàn èster adorsadi as façades principaus o posteriores damb un vòl non superior a 2,50 m, cada viatge qu'arresponen a un projècte e a ua edificacion unitària.

Era nautor minima liura entre era còta dera planta baisha e eth còs gessent dera planta prumèra serà de 3,00 m.

7. Barralhes e parabandes:

Es barralhes enes carrèrs, espacis publics e entre vesins ath jardin davantièr, enquiara linha de façada, auràn 1,80 m.de nautor maxima, mesuradi dera rasant deth trepader ath punt miei deth reng o blòc. En cas qu'eth carrèr age pinent se dividirà era barralha de manèra qu'aguesta non supère jamès era nautor de 2,20 m.

En cada zòna s’especificaràn damb detalh es caracteristiques dera barralha.

Es barralhes entre es parcèlles vesies auràn 1,80 m de nautor maxima sus eth nivèu de jardin. Seràn hètes damb materiau opac enquia ua nautor maxima de 1,80 m o damb materiau calat, rèisha, hilat, eca. e vegetacion d’arbilhon enquiara madeisha nautada. Se proïbissen es gelosies e balustrades prefabricades de ceramica e de hormigon.

Es barralhes des parcèlles qu'acaren damb zònes verdes, equipaments o damb terrens de dehòra der encastre, auràn d'auer ua part massissa de 30 cm e era rèsta enquia ua nautada maxima de 1,80 m, aurà d’èster de vegetacion d’arbust damb materiau calat, rèisha, hilat.

Era nautor maxima permetuda pes parabandes ei de 1,20 m.

Es barralhades que donguen a espacis publics s’auràn de subjectar en tota era sua longitud as alinhaments e rasants d’aguest, encara que, en determinadi casi, se permeterà de retirar-les en part, damb era fin de restacar d’ua auta forma era edificacion principau o es edificacions auxiliars ar alinhament dera rota. En aguesti casi, er espaci intermediari entre era edificacion e er alinhament public s’aurà de mantier, tractat damb jardineria a compde deth proprietari deth solèr.

8. Talussi e murs de contencion: Es talussi e rebaishi de terren resultanti deth movement de tèrres non poderàn auer un pinent superior a ua relacion base/nautor de 3/1.

alinhaments maximes, damb un maxim de 5,00 m compdadi deth plan d’alinhament maxim. Es pòrges d’entrada non se considèren coma reculada dera edificacion.

espessor des bigues o travatèles mèstres e, se n’auesse, era espessor deth faus tet qu'amague es

En edificacions d'imatge o caractèr industriau, era nautor liura se mesurarà entre eth prumèr acabat e eth nivèu finau der encavalament.

a. Planta baisha: minim 3,50 m en cas d’usatges comerciaus, magasèms, eca., e de 2,80 m en cas d’abitatges, burèus e comèrci.

lauader, crambes d’emmagazinatge e 30% dera superficia en quinsevolh auta pèça des

Ena planta sosterranh sonque s’admet er usatge de magasèm, tost

er usatge d’abitatges n’era de locaus d’usatge

5. Cubèrta Es cubèrtes seràn planes, inclinades o ben mixtes, segons s’especifique en cadua des zònes.

Peth cas dera cubèrta inclinada aguesta poderà èster a ua o a dues vertents, damb un pinent maxim variable de 30%.ath 50%

Es remats de cubèrta poderàn volar ua distància determinada deth plan de façada o, s'existís, des

de 0,90 m coma maxim. En cas qu'existisquen vòls, eth losat poderà volar 0,15 m mès qu'es balcons o es galaries a tot eth long dera façada, tostemp qu'eth canau d'arrecuelhuda d’aigües s’amague ena cubèrta o losat.

Eth losat aurà un maxim de 0,08 mètres d’espessor.

Per dessús deth plan de cubèrta sonque podeinstallacions puntuaus coma son chemenèies, antdimension e volum mès important coma depòsits d’aigua, acumuladors, maquinària.

En cas de cubèrtes planes, peth dessús d’aguestes sonque poderàn subergésser es elements de

Es elements d'emparament des cubèrtes planes accessibles se poderàn resòlver damb o d’auti elements similars, era nautor maxima

des quaus serà de 3,00 mètres per dessús deth plan de cubèrta acabada. Se bastiràn damb estructures leugères e se poderàn corbir damb materiaus leugèrs caladi, qu'actuen coma

Enes cubèrtes planes, es elements tecnics s’auràn d’acorropar en lucanes. Era nautor maxima des lucanes non superarà es 3,00 mètres. Aguesti elements se poderàn plaçar laguens deth perimètre

parallèla ath plan dera façada deth deuant,


Disposicions

32


Es murs de contencion resultanti deth movement de tèrres non poderàn auer ua nautada superiora as 2,40 m.

9. Edificacions auxiliares: Non s’admeten edificacions auxiliares, distintes dera principau, que supausen un aument d’aucupacion, a non èster qu'es determinacions especifiques indiquen eth contrari.

10. Parcatges: Se designen damb eth nòm de parcatges es espacis plaçadi en solèr o subsòu des terrens edificables destinadi principauments as veïculs automobils.

Eth sòn bastiment s’adaptarà as condicions de posicion e superficia pròpria de cada zòna e as exigéncies generaus seguentes:

a. Prevision de places: eth conjunt des bastisses en interior der encastre deth Plan aurà de preveir era superficia de parcatge entà complir damb era resèrva de places de parcatge de besonh, de manèra que se satisfaràn simultanèaments es coeficients seguenti, qu'an eth caractèr de minims: • Ua plaça de parcatge d’automobil per abitatge e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per

cada dus abitatges. • En cas deth solèr destinat a usatges comerciaus, quan se preveirà era implantacion de

grani establiments comerciaus e non sigue definida ua tipologia especifica, era dotacion prevista per parcatge aurà d’èster aumens de 2 places per cada 100 m2 de tet comerciau edificat. En tot cas, en relacion ara dotacion de parcatge dera activitat comerciau deth sector, s’estarà ad aquerò que dispòse era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus.

b. Espaci minim per plaça de parcatge: 2,20 x 4,50 m se se placen en bateria e 2,00 x 5,00 m se se placen en hilèra.

c. Nautada liura minima de 2,25 m. d. Tot espaci de parcatge aurà de daurir-se dirèctaments ara cauçada des vies urbanes,

mejançant ua connexion que garantisque sufisenta seguretat, principauments as pedons, e sigue eficient ena accion e gessuda de veïculs. Era amplada minima des accèssi serà de 3,20 m.

e. Es rampes non superaràn 20% en punt de maxim pinent. f. Eth sistèma de ventilacion serà previst en quinsevolh cas.


11. Accèssi e guas: En toti aqueri casi enes qu'es parcèlles non disposaràn d’un accès damb bòrd remontable, serà obligatòri qu'es proprietaris d’aguestes se hèsquen eth sòn pròpri gua segons modèl der Institut Catalan deth Solèr de pèces prefabricades. Entara reposicion deth pasiment, prealable emparament des installacions que passen per dejós, s’emplegarà un materiau e acabat parièr ar existent. Eth pasiment deth gua a d’aucupar era totalitat dera amplada deth trepader, entà garantir era resisténcia ath pas de veïculs pesadi. Es òbres anaràn a cargue dera empresa proprietària dera parcèlla.

12. Jardins privadi: Se proïbís quinsevolh tipe d’edificacion auxiliara enes airaus reservadi entà jardins de caractèr privat. Aguesti espacis s’auràn d’enjardinar convenentaments.

Es projèctes de jardineria s’auràn de presentar amassa damb eth dera edificacion.


Disposicions

33

13. Projèctes unitaris: Quan se redigisque un projècte unitari qu'afècte ua règla d’abitatges unifamilhars en hilèra, dus abitatges aparelhadi o ua edificacion plurifamilhara, se poderàn variar o ajustar, tostemp que sigue degudaments justificat, bères ues des determinacions particulares de cada zòna. Se respectaràn tostemp, mès, era aucupacion, era nautada, era edificabilitat e era densitat maxima prevista. Aguetes modificacions auràn de compdar damb era aprobacion explicita des Servicis Tecnics der ajuntament.

14. Espaci liure d’interior d’isla: Se compren per espaci liure interior d’isla, er espaci liure d’edificacion que resulte dera aplicacion deth paramètre regulador dera prigondor edificabla.

Se proïbís quinsevolh tipe d’edificacion auxiliara enes airaus reservadi entà jardins de caractèr privat. Aguesti espacis s’auràn d’enjardinar convenentaments. Eth projècte de jardineria s’aurà de presentar amassa damb eth dera bastissa.

Era còta d’acabada enjardinada d’interior d’isla se plaçarà coma maxim a 1,20 m per jos dera còta de referéncia dera planta baisha.

S’admeterà eth bastiment de piscines e installacions esportiues descubèrtes, tostemp e quan non supausen diminucion der assoleiament des parcèlles vesies. Era superficia bastida d’aguestes non computarà a efèctes d'edificabilitat.

Er espaci liure interior d’isla non se poderà destinar a parcatge ena superficia ne poderà bastir un espaci de circulacion de veïculs.

Article V.5. Determinacions entàs sistèmes

1. Sistèma rotièr, de parcatges, de resèrva de vialitat e camins ruraus:

a. Compren es installacions e espacis reservadi peth traçat deth hilat rotièr e dedicat exclusivaments ar usatge de vialitat. Se distinguís entre eth hilat rotièr basic o de carretères, que forme part dera estructura organica e generau deth territòri, e eth hilat rotièr locau, qu'ei ath servici d’un airau o sector.

b. Eth hilat rotièr definit en aguestes normes reguladores s’executarà d’acòrd damb es especificacions que se contien enes plans per çò que hè ara distribucion e amplada des bandes enjardinades o arberades, trepaders , carrils circulatòris e carrils de parcatge.

c. Eth present document concrète, damb eth detalh d’un projècte d’urbanizacion executiva, eth traçat e es caracteristiques des òbres d’urbanizacion basica.

d. Es alinhaments de vialitat e era amplada des carrèrs ei inalienable sense perjudici dera precision e ajusti de limits que se poguen produsir enes tèrmes previsti en article III 5 d’aguestes normes.

Era amplada des carrèrs descriti ei inalienabla, mès es sues seccions, atau coma eth materiau d’acabat, poderàn èster modificades en correspondent projècte d’urbanizacion.

e. Era resèrva de vialitat permeterà hèr possible en un futur era connexion dera vialitat fixada en aguest Plan parciau urbanistic damb era prevista entà connectar diferenti sectors.


a. Definicion:


Es murs de contencion resultanti deth movement de tèrres non poderàn auer ua nautada superiora as 2,40 m.

9. Edificacions auxiliares: Non s’admeten edificacions auxiliares, distintes dera principau, que supausen un aument d’aucupacion, a non èster qu'es determinacions especifiques indiquen eth contrari.

10. Parcatges: Se designen damb eth nòm de parcatges es espacis plaçadi en solèr o subsòu des terrens edificables destinadi principauments as veïculs automobils.

Eth sòn bastiment s’adaptarà as condicions de posicion e superficia pròpria de cada zòna e as exigéncies generaus seguentes:

a. Prevision de places: eth conjunt des bastisses en interior der encastre deth Plan aurà de preveir era superficia de parcatge entà complir damb era resèrva de places de parcatge de besonh, de manèra que se satisfaràn simultanèaments es coeficients seguenti, qu'an eth caractèr de minims: Ua plaça de parcatge d’automobil per abitatge e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per

cada dus abitatges. En cas deth solèr destinat a usatges comerciaus, quan se preveirà era implantacion de

grani establiments comerciaus e non sigue definida ua tipologia especifica, era dotacion prevista per parcatge aurà d’èster aumens de 2 places per cada 100 m de tet comerciau edificat. En tot cas, en relacion ara dotacion de parcatge dera activitat comerciau deth sector, s’estarà ad aquerò que dispòse era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus.

b. Espaci minim per plaça de parcatge: 2,20 x 4,50 m se se placen en bateria e 2,00 x 5,00 m se se placen en hilèra.

c. Nautada liura minima de 2,25 m. d. Tot espaci de parcatge aurà de daurir-se dirèctaments ara cauçada des vies urbanes,

mejançant ua connexion que garantisque sufisenta seguretat, principauments as pedons, e sigue eficient ena accion e gessuda de veïculs. Era amplada minima des accèssi serà de 3,20 m.

e. Es rampes non superaràn 20% en punt de maxim pinent. f. Eth sistèma de ventilacion serà previst en quinsevolh cas.


11. Accèssi e guas: En toti aqueri casi enes qu'es parcèlles non disposaràn d’un accès damb bòrd remontable, serà obligatòri qu'es proprietaris d’aguestes se hèsquen eth sòn pròpri gua segons modèl der Institut Catalan deth Solèr de pèces prefabricades. Entara reposicion deth pasiment, prealable emparament des installacions que passen per dejós, s’emplegarà un materiau e acabat parièr ar existent. Eth pasiment deth gua a d’aucupar era totalitat dera amplada deth trepader, entà garantir era resisténcia ath pas de veïculs pesadi. Es òbres anaràn a cargue dera empresa proprietària dera parcèlla.

12. Jardins privadi: Se proïbís quinsevolh tipe d’edificacion auxiliara enes airaus reservadi entà jardins de caractèr privat. Aguesti espacis s’auràn d’enjardinar convenentaments.

Es projèctes de jardineria s’auràn de presentar amassa damb eth dera edificacion.


Disposicions

34

Ei constituït peth sòu qualificat d’espacis liures publics (Clau 03).

b. Edificacion: Non se permeterà càp tipe de bastiment, a excepcion de bastiments restacadi damb eth sòn usatge de servici ara mantenença des zònes verdes e de bastiments de servicis tecnics generaus. Aguestes edificacions auràn ua nautor maxima de 5,00 m e ua aucupacion inferiora ath 2%.

c. Usatges: Sonque se permeten es usatges e activitats de caractèr public que siguen compatibles absoludaments damb era utilizacion generau d’aguesti solèrs.

Sonque s’admet er accès as solars e as baishi des bastisses a pè. Es usatges des locaus que sonque agen accès per aguesta façada restaràn condicionadi a non requerir er accès as veïculs, consequentment era carga e era descarga se realizarà deth carrèr mès pròplèu e rèste totauments proïbit er accès as parcatges.

Se permeterà era aucupacion damb parcatges de titularitat privada deth subsòu d’espacis qualificadi coma espacis liures d’usatge public en interior dera isla quan se garantisque era utilizacion dera superficia de cubèrta entar usatge public per miei de cubèrtes enjardinades o cubèrtes avientes entà transit de pedons e veïculs, e qu'aumens 50% dera sua superficia sigue enjardinada o damb pasiment tendre naturau tipe saulon o similar.

En sòus destinadi ad aguest sistèma se permeterà era ubicacion de bases de laminacion entara recuelhuda d’aigues pluviaus, era dimension e plaçament que ne serà determinada peth projècte d’urbanizacion.

d. Desvolopament: Es projèctes d’enjardinament preveiràn era situacion e natura des espècies vegetaus, atau coma eth mobiliari urban, camins e passegi. Atau madeish, preveiràn es hilats de servici de besonh entara bona conservacion e mantenença. Se preservarà er arberat existent, tostemp que sigue possible e d’interès.

3. Sistèma d’equipaments comunitaris:

a. Definicion: Ei constituït peth sòu qualificat d’equipaments (Clau 04).

b. Edificacion: Se permeterà tot tipe d’edificacion tostemp qu'era sua nautada maxima non supère era 10,00 m (planta baisha e dues plantes) e era sua aucupacion sigue coma maxim de 50% deth solar corresponent, a excepcion deth cas d'èster integradi ena edificacion residenciau que poderàn aucupar eth 100%.

Er ajuntament poderà disposar dera manèra qu'estime mès oportuna deth sòu destinat a equipament public.

c. Espacis liures: Es espacis dera parcèlla liura d’edificacion e non destinadi as usatges admetudi, se sistematizaràn damb arberat e jardineria.

d. Usatges: Se permeten es usatges seguenti:

• Sanitari - assistenciau • Educatiu • Culturau


Disposicions

35

• Religiós • Léser • Recreatiu - associatiu • Esportiu • Administratiu • Provediment • Servicis funeraris.

4. Sistèma d’equipaments comunitaris. Abitatge dotacionau public: a. Definicion:

Ei constituït peth solèr qualificat d’equipaments, abitatge dotacionau (Clau 04HD). Eth sistèma d’abitatges dotacionaus publics compren es accions publiques d’abitatges destinadi a satisfèr es requeréncies temporaus de collectius de persones damb besonhs d’assisténcia o d’emancipacion. Eth sistèma d’abitatge dotacionau, coma solèr public, ei destinat ath bastiment d’abitatges d'emparament public, en quinsevolh des regims d'emparament establidi.

b. Edificacion: Era edificacion se regularà pes madeishes determinacions que regulen era zòna que limiten damb eth, zòna residenciau plurifamilhar eth blòc linhau o isolat (clau 13b). Eth tipe d’organizacion se definís en plan de ”Parcellacion. Organizacion dera edificacion”.



• Abitatge dotacionau public.

Article V.6. Determinacions entara zòna residenciau plurifamilhara. Volumetria especifica (clau VEr)

Es determinacions especifiques contengudes en aguesti articles afècten ara zòna Residenciau plurifamilhara. Volumetria Especifica, segons cònste en plan 5 de”zonificacion” dera ARE.

1. Parcellacion: Era parcellacion qu'establís eth plan 6 de “parcellacion e organizacion dera edificacion” definís eth nombre de parcèlles.

2. Tipe d’organizacion dera edificacion: Edificacion plurifamilhara de volumetria especifica tau coma se definís en plan 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion” e eth 7 de “Seccions Generaus”.

3. Tipe edificatòri: Abitatges plurifamilhars de planta baisha mès es plantes pis establides enes plans. Era planta baisha se poderà destinar a usatge residenciau o a emplecs comerciaus .

4. Deth projècte des edificacions: Eth projècte d’edificacion de cada agropacion edificatòri d’abitatges per parcèlla serà unic, sense damatge deth sòn bastiment per fases

5. Gabarrits edificatòris : Er alinhament deth blòc, linhau o isolat, coïncidirà damb es alinhaments e gabarrits especificadi en plan num. 6 de “Parcellacion e organizacion dera edificacion”, d’aguest Plan parciau urbanistic. En cas des blòcs linhaus damb diferentes nautades reguladores se poderàn modificar aguesti gabarrits sense modificar era prigondor edificable maxima ne aumentar en cap cas era edificabilitat assignada entara parcèlla o isla ne eth nombre maxim d’abitatges assignadi.

Ei constituït peth sòu qualificat d’espacis liures publics (Clau 03).

b. Edificacion: Non se permeterà càp tipe de bastiment, a excepcion de bastiments restacadi damb eth sòn usatge de servici ara mantenença des zònes verdes e de bastiments de servicis tecnics generaus. Aguestes edificacions auràn ua nautor maxima de 5,00 m e ua aucupacion inferiora ath 2%.

c. Usatges: Sonque se permeten es usatges e activitats de caractèr public que siguen compatibles absoludaments damb era utilizacion generau d’aguesti solèrs.

Sonque s’admet er accès as solars e as baishi des bastisses a pè. Es usatges des locaus que sonque agen accès per aguesta façada restaràn condicionadi a non requerir er accès as veïculs, consequentment era carga e era descarga se realizarà deth carrèr mès pròplèu e rèste totauments proïbit er accès as parcatges.

Se permeterà era aucupacion damb parcatges de titularitat privada deth subsòu d’espacis qualificadi coma espacis liures d’usatge public en interior dera isla quan se garantisque era utilizacion dera superficia de cubèrta entar usatge public per miei de cubèrtes enjardinades o cubèrtes avientes entà transit de pedons e veïculs, e qu'aumens 50% dera sua superficia sigue enjardinada o damb pasiment tendre naturau tipe saulon o similar.

En sòus destinadi ad aguest sistèma se permeterà era ubicacion de bases de laminacion entara recuelhuda d’aigues pluviaus, era dimension e plaçament que ne serà determinada peth projècte d’urbanizacion.

d. Desvolopament: Es projèctes d’enjardinament preveiràn era situacion e natura des espècies vegetaus, atau coma eth mobiliari urban, camins e passegi. Atau madeish, preveiràn es hilats de servici de besonh entara bona conservacion e mantenença. Se preservarà er arberat existent, tostemp que sigue possible e d’interès.

3. Sistèma d’equipaments comunitaris:

a. Definicion: Ei constituït peth sòu qualificat d’equipaments (Clau 04).

b. Edificacion: Se permeterà tot tipe d’edificacion tostemp qu'era sua nautada maxima non supère era 10,00 m (planta baisha e dues plantes) e era sua aucupacion sigue coma maxim de 50% deth solar corresponent, a excepcion deth cas d'èster integradi ena edificacion residenciau que poderàn aucupar eth 100%.

Er ajuntament poderà disposar dera manèra qu'estime mès oportuna deth sòu destinat a equipament public.



Sanitari - assistenciau

Culturau


Disposicions

36

6. Reculada d’edificacion: Es espacis frut dera reculada dera edificacion respècte der alinhament de rota auràn d'èster urbanizadi en tot seguir critèris similars ath tractament deth trepader existent deuant des mencionadi espacis.

7. Prigondor edificabla maxima: Se fixe en dotze mètres (12,00 m) e segons plans, a compdar dera linha d’edificacion. Ena planta baisha se poderàn establir passatges damb servitud de pas entre es espacis liures publics, en tot seguir es gabarrits definidi en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion dera edificacion”deth Plan parciau.


9. Nombre de plantes: Eth nombre de plantes maximes se fixe enes definides en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion”deth Plan parciau.

10. Nautor reguladora maxima: (En cas de PB +2): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. (En cas de PB +2+ Humarau): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. (En cas de PB+ 3+ Humarau ): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. Se mesurarà des deth plan de referéncia.

11. Nautades utiles minimes. Per abitatge 2,60 m Planta baisha (usatges comerciaus) 3,50 m Sosterranh 2,50 m

12. Planta baisha: Ei aquera eth pasiment dera quau se pòt plaçar entre 0,60 m per sus o 0,60 m per jos en plan de referéncia. En cas des bastisses damb usatge residenciau en planta baisha, se considerarà planta baisha ad aquera qu'eth pasiment se pòt plaçar coma maxim a 0.60m per dessús en nivèu mès elevat des interseccions deth plan de façada e deth plan deth trepader acabat.

13. Planta sosterranh: Se permeteràn plantes sosterranh damb ua aucupacion parièra ara dera planta baisha de bastissa mès 5 mètres. Es cubèrtes des parcatges que subrepassen era aucupacion dera planta baisha auràn un tractament avient coma terrassa der abitatge o deth locau comerciau superior . Se permeterà era aucupacion damb parcatges de titularitat privada deth subsòu d’espacis qualificadi coma espacis liures d’usatge public en interior dera isla quan se garantirà era utilizacion dera superficia de cubèrta entar usatge public per miei de cubèrtes enjardinades o cubèrtes avientes entà transit de pedons e veïculs e qu'aumens eth 50% dera sua superficia sigue enjardinada o damb pasiment trende naturau tipe saulon o similar.


15. Escalonat d’edificacion:


Disposicions

37

Es blòcs linhaus s’organizaràn en un unic tram tostemp que sigue possible. Es diferéncies de còta produsida pera pinent des terrens sajaràn de compensar ara planta baisha, tostemp que se pogue, en tot mantier orizontau e ara madeisha còta eth plan superior deth hargat deth tet dera planta baisha. En tot respectar, en quinsevolh cas, era establida enes plans num.6 “Parcellacion. e Organizacion dera edificacion” e 7 “Seccions Generaus” deth Plan parciau.



18. Còssi gessents: Se permeten es còssi gessents dubèrti o era galaria damb un vòl maxim de 0,80 m deth plan de façada. Es prumèrs pòden aucupar ua longitud de 100% dera façada e es dusaus un maxim de 25%, en tot respectar eth plan limit de vòl. Non se permeten es còssi gessents barradi.

19. Cubèrta: Era cubèrta serà inclinada. En aguest darrèr cas, serà de dus o quate pinents, damb es materiaus admetudi peth POUM e damb ua pinent maxima de 30% a 50%. En cas qu’eth humaralet sigue abitable, computarà a efèctes d’edificabilitat.

20. Garatges: Se poderàn plaçar ena planta baisha o sosterranh, maugrat en tot preveir un minim d’ua plaça de parcatge entà automobils per abitatge, e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per cada dus abitatges.

En cas d’usatges comerciaus, ath delà calerà tier en compde es places de parcatge de besonh qu'establisque era legislacion sectoriau en vigor d’equipaments comerciaus.

21. Baishants: Es baishants d’aigües pluviaus correspondentes ara cubèrta, se van visti non poderàn pèrder era verticalitat ath long dera façada. Non poderàn subergésser deth plan de façada en totau dera nautor de bastissa.

22. Parabandes: Es parabandes poderàn èster massisses o deth tipe de rèisha metallica. Se proïbissen es gelosies prefabricades de ceramica o de hormigon. Era nautada minima serà de 1,00 m e era maxima de 1,20 m.

Era separacion entre terrasses vesies poderà tanben èster metallica o ben massissa. Era nautor maxima serà de 1,80 m, en tot poder èster enquia 1,00 m en materiau massís, e es 0,80 m restanti en rèisha metallica o similara.

23. Verd privat: Es espacis liures auràn era consideracion d’espaci enjardinat entà usatge comun de tota era bastissa o privat entàs plantes baishes e coma tau s’ordenarà damb arberat e jardineria. Es projèctes d’aguesti espacis s’auràn de presentar amassa damb eth dera edificacion.

24. Usatges: Se permeten sonque es usatges següenti: a. En planta pis:

• Residenciau b. En planta baisha:

• Residenciaus • Burèus

6. Reculada d’edificacion: Es espacis frut dera reculada dera edificacion respècte der alinhament de rota auràn d'èster urbanizadi en tot seguir critèris similars ath tractament deth trepader existent deuant des mencionadi espacis.

7. Prigondor edificabla maxima: Se fixe en dotze mètres (12,00 m) e segons plans, a compdar dera linha d’edificacion. Ena planta baisha se poderàn establir passatges damb servitud de pas entre es espacis liures publics, en tot seguir es gabarrits definidi en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion dera edificacion”deth Plan parciau.


9. Nombre de plantes: Eth nombre de plantes maximes se fixe enes definides en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion”deth Plan parciau.

10. Nautor reguladora maxima: (En cas de PB +2): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. (En cas de PB +2+ Humarau): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. (En cas de PB+ 3+ Humarau ): era determinada en plan num. 6 “Parcellacion. e Organizacion d’edificacion” deth Plan parciau. Se mesurarà des deth plan de referéncia.


12. Planta baisha: Ei aquera eth pasiment dera quau se pòt plaçar entre 0,60 m per sus o 0,60 m per jos en plan de referéncia. En cas des bastisses damb usatge residenciau en planta baisha, se considerarà planta baisha ad aquera qu'eth pasiment se pòt plaçar coma maxim a 0.60m per dessús en nivèu mès elevat des interseccions deth plan de façada e deth plan deth trepader acabat.

13. Planta sosterranh: Se permeteràn plantes sosterranh damb ua aucupacion parièra ara dera planta baisha de bastissa mès 5 mètres. Es cubèrtes des parcatges que subrepassen era aucupacion dera planta baisha auràn un tractament avient coma terrassa der abitatge o deth locau comerciau superior . Se permeterà era aucupacion damb parcatges de titularitat privada deth subsòu d’espacis qualificadi coma espacis liures d’usatge public en interior dera isla quan se garantirà era utilizacion dera superficia de cubèrta entar usatge public per miei de cubèrtes enjardinades o cubèrtes avientes entà transit de pedons e veïculs e qu'aumens eth 50% dera sua superficia sigue enjardinada o damb pasiment trende naturau tipe saulon o similar.


15. Escalonat d’edificacion:


Disposicions

38

• Comerciau • Socioculturau • Publicoadministratiu • Esportiu • Restauracion • Garatge

c. En planta sosterranh: • Garatge

25. Poténcia prevista > 100kW: De conformitat damb er article 47.5 deth RD 1955/2000, peth quau se regulen es activitats de transpòrt, distribucion, comercializacion, forniment e procediments d’autorizacion d’installacions d’energia electrica, der 1 de deseme, quan era bastissa o agropacion de bastisses en cada parcèlla damb condicion de solar aurà un consum de poténcia electrica previst superior a 100 kW, eth sollicitant aurà de reservar un locau ena planta baisha entath posterior usatge per part dera empresa distribuidoira, d’acòrd damb es condicions tecniques reglamentàries e damb es normes tecniques establides pera empresa distribuidoira e aprovades pera Administracion apertienta, barrat e adaptat, damb facil accès dera via publica, entar emplaçament d’un centre de transformacion.

Article V.7. Determinacions entara zòna comerciau. Volumetria especifica (clau VEc)

Es determinacions especifiques contengudes en aguest article afècten ara zòna Comerciau. Volumetria especifica (clau VEc) que cònste en plan 5 de “zonificacion” dera ARE.

1. Parcellacion: Eth parcellacion qu'establís eth plan de parcellacion e organizacion d’edificacion definís eth nombre de parcèlles.

2. Tipe d’organizacion d’edificacion: Edificacion comerciau de volumetria especifica en blòc isolat tau coma se definís en plan 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion”

3. Tipe edificatòri: Bastissa comerciau en planta baisha mès ua planta pis, establides enes plans 5 “zonificacion” e 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion” Era planta baisha se destinarà a usatges comerciaus .

4. Deth projècte des edificacions: Eth projècte d’edificacion de cada blòc comerciau serà unic.

5. Gabarrits edificatòris: Er alinhament deth blòc isolat, coïncidirà damb es alinhaments e gabarrits especificadi en plan num. 6 “Parcellacion e organizacion d’edificacion” d’aguesta ARE.

6. Reculada d’edificacion: En sòn cas, es espacis frut dera reculada d’edificacion respècte der alinhament dera rota auràn d'èster urbanizadi en tot seguir critèris similars ath tractament deth trepader existent deuant des nomentadi espacis.

7. Prigondor edificable maxima: Segons plans 5 “zonificacion” e 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion”.

8. Plan de referéncia:


Disposicions

39

Eth plan de referéncia se plaçarà en centre de cada reng, ena interseccion deth plan dera façada principau e eth plan deth trepader acabat.

9. Nombre de plantes: Eth nombre de plantes maximes se fixe enes definides en plan num. 6 dera ARE.

10. Nautada reguladora maxima: (En cas de PB +1): 7,50 m Se mesurarà a compdar deth plan de referéncia.


12. Planta baisha: Ei aquera eth pasiment dera quau se pòt plaçar entre 0,60 m per sus o 0,60 m per jos deth plan de referéncia.

13. Planta sosterranh: Se permeteràn plantes sosterranh damb ua aucupacion parièra ara dera planta baisha dera bastissa .


15. Escalonat d’edificacion: Es blòcs linhaus s’organizaràn en un unic tram tostemp que sigue possible. Es diferéncies de còta produsida pera pinent des terrens sajaràn de compensar era planta baisha, tostemp que se pogue, en tot mantier orizontau e ara madeisha còta eth plan superior deth hargat deth tet dera planta baisha.



18. Còssi gessents: Se permeten es còssi gessents dubèrti o en galaria damb un vòl maxim de 0,80 m deth plan de façada. Es prumèrs pòden aucupar ua longitud de 100% dera façada e es segons un maxim de 25%, en tot respectar eth plan limit de vòl. Non se permeten es còssi gessents barradi.

19. Cubèrta: Era cubèrta poderà èster plana o inclinada. En aguest darrèr cas, serà de dus o quate pinents, d'acòrd damb eth POUM e damb un pinent maxim variable de 30% a 50%. En cas qu’er espaci jos cubèrta sigue abitable, computarà a efèctes d’edificabilitat.

20. Garatges: Se poderàn plaçar ena planta baisha o sosterranh, maugrat en tot preveir un minim d’ua plaça de parcatge per automobil per abitatge, e d’ua plaça de parcatge de biciclèta per cada dus abitatges. En cas d’usatges comerciaus, ath delà calerà tier en compde es places de parcatge de besonh qu'establisque era legislacion sectoriau en vigor d’equipaments comerciaus. En quinsevolh cas es places de parcatge pòden plaçar-se en ua bastissa residenciau propdana.

t e procediments d’autorizacion d’installacions d’energia electrica, der 1 de deseme, quan era bastissa o agropacion de bastisses en cada

empresa distribuidoira, d’acòrd

ublica, entar emplaçament d’un centre de

especifica (clau VEc) que cònste en plan 5 de “zonificacion” dera ARE.

llacion e organizacion d’edificacion definís eth

2. Tipe d’organizacion d’edificacion:

“Parcellacion. Organizacion dera edificacion”

s, establides enes plans 5 “zonificacion” e 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion” Era planta baisha se destinarà a usatges

Eth projècte d’edificacion de cada blòc comerciau serà unic.

num. 6 “Parcellacion e organizacion d’edificacion” d’aguesta ARE.

6. Reculada d’edificacion: En sòn cas, es espacis frut dera reculada d’edif

Segons plans 5 “zonificacion” e 6 de “Parcellacion. Organizacion dera edificacion”.


Disposicions

40

21. Baishants: Es baishants d’aigues pluviaus correspondenti ara cubèrta, se van visti non poderàn pèrder era verticalitat ath long dera façada. Non poderàn subergésser deth plan de façada en tota era nautada dera bastissa.

22. Parabandes: Es parabandes poderàn èster massisses o deth tipe de rèisha metallica. Se proïbissen es gelosies prefabricades de ceramica o de hormigon. Era nautada minima serà de 1,00 m e era maxima de 1,20 m. Era separacion entre terrasses vesies poderà tanben èster metallica o ben massissa.

Era nautada maxima serà de 1,80 m, en tot poder èster enquia 1,00 m eth materiau massís, e es 0,80 m restants en rèisha metallica o similara.

23. Verd privat: Es espacis liures auràn era consideracion d’espaci enjardinat entà usatge comun de tota era bastissa o privat entàs plantes baishes e coma tau s’ordenarà damb arberat e jardineria. Es projèctes d’aguesti espacis s’auràn de presentar amassa damb eth d’edificacion.


• Comerciau, Burèus o Residenciau se quede junhut damb locau en planta baisha damb destin a un aute usatge compatible

b. En planta baisha: • Burèus • Comerciau • Socioculturau • Publicoadministratiu • Esportiu • Restauracion • Garatge

c. En planta sosterranh: • Garatge

25. Poténcia prevista > 100kW: De conformitat damb er article 47.5 deth RD 1955/2000, peth quau se regulen es activitats de transpòrt, distribucion, comercializacion, forniment e procediments d’autorizacion d’installacions d’energia electrica, der 1 de deseme, quan era bastissa o agropacion de bastisses en cada parcèlla damb condicion de solar aurà un consum de poténcia electrica previst superior a 100 kW, eth sollicitant aurà de reservar un locau ena planta baisha entath posterior emplec per part dera empresa distribuidoira, d’acòrd damb es condicions tecniques reglamentàries e damb es normes tecniques establides pera empresa distribuidoira e aprovades pera Administracion apertienta, barrat e adaptat, damb facil accès dera via publica, entara ubicacion d’un centre de transformacion.

Article V.8. Determinacions entath conjunt de sistèmes.

En relacion ara norma aplicabla per çò que hè as sistèmes serà ad aquerò que dispòsen es Normes urbanistiques deth planejament generau deth municipi de Puigcerdà.

Article V.9. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor

ARE de PUIGCERDÀ Camin des Fabriques

Superficia der encastre (m2) 73.071,19Superficia computabla (m2) 73.071,19

Abitatge liure 21.564,00 56,63%


Disposicions

41

HPO regim generau 6.898,00 18,12%

HPO regim especiau 2.000,00 5,25% HPO regim concertat 3.807,00 10,00% H concertat de PO 3.807,00 10,00% TOTAU 38.076,00 100,00%

Tet comerciau (m2) 2.548,00

Tet totau (m2) 40.624,00 edificabilitat bruta 0,56


Nombre d'abitatges

TOTAU 445 100,00% Densitat (ab/ha) 61,00


Article V.10. Quadre superfícies sistèmes e zònes


Superficia m2 solèr % Solèr public C Viari 11.953,92 22,50% Sistèma Ferroviari 0,00% Sistèma idrologic 0,00% V Verd Public 35.793,74 67,36% E Equipament public 4.266,23 8,03% HD Abitatge dotacionau 1.122,00 2,11%

Solèr Public

Totau 53.135,89 VEr Residenciau 19.725,30 98,95% VEc Comerciau 210,00 1,05% Solèr privat Totau 19.935,30

TOTAU SECTOR 73.071,19 Superficia computabla (m2) 39.870,60

Superficia computabla* : Era superficia computabla ei era que gaudís d'edificabilitat. Ei eth resultat d'auer suprimit es superfícies damb nul profitament urbanistic (sistèma idrografic, etc.).

Article V.11. Quadre de regims d’abitatges per isles.


ISLA : 1 m2 de tet % de tet Num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 5.382,00 61,23% 55

m2 tet HPO generau 1.282,00 14,58% 17 m2 tet HPO especiau 428,00 4,87% 7 m2 tet HPO regim concertat 849,00 9,66% 12 m2 tet H concertat de PO 849,00 9,66% 12

m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 2.188,00 20,18% 28 m2 tet HPO especiau 552,00 5,09% 8

m2 tet abitatge HPO

m2 tet HPO regim concertat 1.054,00 9,72% 14

Es baishants d’aigues pluviaus correspondenti ara cubèrta, se van visti non poderàn pèrder era verticalitat ath long dera façada. Non poderàn subergésser deth plan de façada en tota era nautada dera bastissa.

22. Parabandes: Es parabandes poderàn èster massisses o deth tipe de rèisha metallica. Se proïbissen es gelosies prefabricades de ceramica o de hormigon. Era nautada minima serà de 1,00 m e era maxima de 1,20 m. Era separacion entre terrasses vesies poderà tanben èster metallica o ben massissa.

Era nautada maxima serà de 1,80 m, en tot poder èster enquia 1,00 m eth materiau massís, e es 0,80 m restants en rèisha metallica o similara.

23. Verd privat: Es espacis liures auràn era consideracion d’espaci enjardinat entà usatge comun de tota era bastissa o privat entàs plantes baishes e coma tau s’ordenarà damb arberat e jardineria. Es projèctes d’aguesti espacis s’auràn de presentar amassa damb eth d’edificacion.


Comerciau, Burèus o Residenciau se quede junhut damb locau en planta baisha damb destin a un aute usatge compatible

b. En planta baisha: Burèus Comerciau Socioculturau Publicoadministratiu Esportiu Restauracion Garatge

c. En planta sosterranh: Garatge

25. Poténcia prevista > 100kW: De conformitat damb er article 47.5 deth RD 1955/2000, peth quau se regulen es activitats de transpòrt, distribucion, comercializacion, forniment e procediments d’autorizacion d’installacions d’energia electrica, der 1 de deseme, quan era bastissa o agropacion de bastisses en cada parcèlla damb condicion de solar aurà un consum de poténcia electrica previst superior a 100 kW, eth sollicitant aurà de reservar un locau ena planta baisha entath posterior emplec per part dera empresa distribuidoira, d’acòrd damb es condicions tecniques reglamentàries e damb es normes tecniques establides pera empresa distribuidoira e aprovades pera Administracion apertienta, barrat e adaptat, damb facil accès dera via publica, entara ubicacion d’un centre de transformacion.

Article V.8. Determinacions entath conjunt de sistèmes.

En relacion ara norma aplicabla per çò que hè as sistèmes serà ad aquerò que dispòsen es Normes urbanistiques deth planejament generau deth municipi de Puigcerdà.

Article V.9. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor


Superficia der encastre (m 73.071,19Superficia computabla (m 73.071,19

Abitatge liure 21.564,00 56,63%


Disposicions

42

m2 tet H concertat de PO 1.054,00 9,72% 14 TOTAU 4.848,00 44,71% 64

TOTAU m2 de tet residenciau 10.842,00 126


m2 tet HPO generau 2.248,00 23,29% 29 m2 tet HPO especiau 532,00 5,51% 8 m2 tet HPO regim concertat 1.034,00 10,71% 14 m2 tet H concertat de PO 1.034,00 10,71% 14

m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 1.208,00 13,74% 16 m2 tet HPO especiau 496,00 5,64% 8 m2 tet HPO regim concertat 852,00 9,69% 12 m2 tet H concertat de PO 852,00 9,69% 12

m2 tet abitatge HPO


Títol VI. Normes urbanistiques especifiques der ARE Nau Sector Residenciau deth Municipi de Tremp

Article VI.1. Zònes

Se definís ua unica zòna: Organizacion segons volumetria especifica (clau R), en tot correspóner a blòcs plurifamilhars acorropadi que dan lòc a ua implantacion en tapís.

Era clau R va seguida d’un indèx segons era fasa d’execucion ara quau li apartien es sòus: RA: correspon ath paquet de sòus edificables plaçadi ath sud deth Torrent dera Fontvella e que son susceptibles d'èster executadi en ua prumèra fasa. RB: Correspon ath paquet de solèrs edificables plaçadi ath nòrd deth Torrent dera Fontvella e que son susceptibles d'èster executadi en ua dusau fasa. Ara terminologia “RA” e “RB” se li ahig un subindèx numeric en foncion dera localizacion de cada agropacion o isla. Es claus resultantes apareishen grafiades en plan 5.Zonificacion, e son: RA1, RA2, RA3, RA4, RA5, RA6 e RA7, entath desvolopament sud e RB1, RB2, RB3, RB4, RB5, RB6, entath desvolopament nòrd. Es fases d’execucion demoren definides e regulades en Títol 3.Gestion e execucion, des presentes Normes.

Article VI.2. Sistèmes

Se definissen es seguents sistèmes, qu'apareishen grafiadi en plan 5.Zonificacion, e son:

Rota Principau (V1). Correspon ara estructura rotièra principau que da accès e distribuís era circulacion ath long de tot eth sector.

Rota Segondària (V2). Correspon as dus rotièrs segondaris plaçadi ath sud deth sector, que complèten era rota principau.

Rota de convivéncia (V3). Correspon a toti es trams qu'admeten circulacion rodada damb motiu de dar accès puntuau o servici as edificacions e qu'an un usatge predominant de pedons.


Disposicions

43

Zòna verda protegida (ZV1). Correspon ara grana franja centrau d’espaci liure qu'entornege eth Torrent dera Fontvella.

Zòna verda (ZV2). Correspon ara sèria d’espacis liures plaçadi en perimètre des sòus edificables.

Equipament (E). Correspon a ua grana pèça trapezoïdal plaçada entre eth canau, era via ferroviària e eth Torrent dera Fontvella.

Sistèma de servicis d’energies renovables (Ster). Correspon ara franja longitudinal que se place ath nòrd deth sector e discor en parallèl damb era via ferroviària.

Sistèma ferroviari (SF). Correspon ara franja de domeni public dera via ferroviària.

Sistèma idrologic (SH). Correspon ar airau de domeni public deth Torrent dera Fontvella.

Canau (C). Correspon ara franja que recuelh en canau d’adaigament existent e que l’intègre ena organizacion.

Abitatge dotacionau (HD). Correspon ara franja plaçada ath nòrd deth sector per dessús deth canau e qu'entornege ara pèça d’usatge residenciau.

Article VI.3. Normes. Definicion e objectius

Es airaus en solèr urban qualificadi de zòna d’organizacion segons volumetria especifica (clau R), arresponen ara regulacion des extrèms urbanistics deth Nau sector residenciau objècte d’aguesta ARE.

Eth tipe d’edificacion arrespon ath de volumetria especifica qu'en aguestes subzònes requerís tipologies edificatòries en blòcs linhaus plurifamilhars en tot formar petites estructures d’espacis mancomunadi.

Es caractèrs mès notòris dera ordenacion son: Regulacion globau des isles o des unitats compositives per tau d’evitar distorsions e procurar era omogeneïtat en conjunt finau.

Isles e unitats compositives damb un percentatge de façada elevat e de prigondor edificabla limitada.

Nautades des edificacions de pb+ 2 e pb+ 3 e tres elements puntuaus de pb +5.

Isles damb un percentatge considerable d’espacis interiors d’escala locau, destinadi a recorrudi, accèssi e jardins entà usatge e gaudiment des comunitats.

Article VI.4. Normes entara regulacion des usatges

Er usatge principau deth sector ei eth residenciau plurifamilhar, laguens deth quau coexistís eth residenciau de renda liura damb es d'emparament.

Es usatges compatibles consideradi, a excepcion dera resèrva de tet per abitatge damb emparament, son: comerciau, burèus, educatiu, sanitari assistenciau, socioculturau, recreatiu, esportiu e parcatge.

Era intensitat der usatge principau entà cada subzòna ei conseqüéncia dera aplicacion des diferenti extrems que definissen es volums edificables possibles, atau coma er indèx d’edificabilitat net que serà en foncion d’aguesti paramètres d’organizacion.

Era clau R va seguida d’un indèx segons era fasa d’execucion ara quau li apartien es sòus:

susceptibles d'èster executadi en ua prumèra fasa. RB: Correspon ath paquet de solèrs edificables plaçadsusceptibles d'èster executadi en ua dusau fasa. Ara terminologia “RA” e “RB” se li ahig un subindèx numeric en foncion dera localizacion de cada

Es fases d’execucion demoren definides e regulades en Títol 3.Gestion e execucion, des presentes

Article VI.2. Sistèmes

Se definissen es seguents sistèmes, qu'apareis

rotièra principau que da accès e distribuís era

Rota Segondària (V2). Correspon as dus rotièrs segondaris plaçadi ath sud deth sector, que complèten

accès puntuau o servici as edificacions


Disposicions

44

Er usatge comerciau a caractèr obligatòri en planta baisha en emplaçament que se determine en plan 9.Plataformes, aplicacion ARM e esquèma d’usatges. Enes casi en qué er usatge comerciau se decante obligatòriament entà uns fronts dera planta baisha, s’admet ua aucupacion minima de 60% deth front edificat, tostemp que se mantengue era edificabilitat. Era intensitat der usatge comerciau se regule segons era edificabilitat qu'eth present document autrege entad aguest usatge a cada subzòna.

Er usatge comerciau s’estarà a çò que definís era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus, e eth Plan territoriau sectoriau d’equipaments comerciaus, sens damatge des futures revisions e d’autes legislacions sectoriaus que s’apròven.

Es usatges compatibles se pòden desvolopar exclusivaments en planta baisha a excepcion deth parcatge, que sonque s’admet jos rasant, per relacion ara plataforma de planta baisha que se definís mès tà deuant, e enes condicions que se grafien en plan 9.Plataformes, aplicacion ARM e esquèma d’usatges.

Eth sòu privat se complirà damb es següentes dotacions de places de parcatge: - 1 plaça de parcatge per abitatge. - 1 plaça de parcatge per cada 100 m2 de superficia de venta comerciau. - 1 plaça de parcatge per cada 100 m2 de superficia utila entàs usatges compatibles de burèus,

industriau dera 1ª categoria e public-administratiu. - 1 plaça per cada 4 abitacions dobles o er equivalent en simples entar usatge otelèr.

En tot çò que non sigue contemplat enes presentes Normes, serà d’aplicacion era norma urbanistica des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp.

Article VI.5. Normes entara regulacion volumetrica

Era regulacion volumetrica dera prepausa, ven determinada per ua sèria de paramètres que demoren grafiadi enes plans 6. Parcellacion e organizacion dera edificacion e 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges: - Alinhament maxim - Alinhament obligatòri - Prigondor edificabla - Nombre de plantes - Pas mancomunat en planta baisha (blòcs A3-E, A4-E, B2-C e B3-D) - Dret de vòl (blòc A6-A) damb ua nautada liura en tot correspóner a pb+ 1pp

A era consideracion de planta baisha eth plan orizontau que se place laguens dera franja entre 0 e 1m respècte deth punt d’aplicacion establit en plan 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges, e ei comun entà cadua des plataformes grafiades en madeish plan.

Era nautada reguladora maxima s’establís a compdar deth plan de planta baisha, e d’acòrd damb eth següent quadre:

nombre maxim de plantes ARM ARM PB 1 4,05 m PB + 2 3 10,15 m PB + 3 4 13,20 m PB + 4 6 19,30 m

Entàs fronts damb usatge comerciau en planta baisha, er accès as establiments comerciaus s’a de produsir a pè plan a compdar dera còta de carrèr.

Serà d’obligat compliment eth coronament continu per volumetries adjacentes damb eth madeish nombre de plantes e, donques, era madeisha tipologia de cubèrta:


Disposicions

45

- Entà cubèrtes inclinades, s’admet ua arringada de cubèrta, de pinent inferior a 33%, plaçada sus era linha orizontau que sigue parallèla as paraments exteriors des façades, plaçada a ua nautada non superiora a 45cm respècte der ARM. Es losats non superaràn era longitud de 45cm respècte deth plan de façada.

- Entà cubèrtes planes, s’admet ua nautada totau maxima de 60cm per dessús der ARM. Es paranandes des cubèrtes planes non superaràn era nautada de 1,10m.

- Es còssi voladi se regulen segons aquerò establit en article 22.7 des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp, damb es següentes condicions:

- Sonque s’admeteràn en aqueres façades damb front ath vial V1 e V2. - Enes fronts de façada orientada entar interior des espacis mancomunadi des isles, sonque

s’admeteràn còssi dauridi damb un vòl maxim de 50cm.

S’establís coma parcèlla minima aquera damb un front a rota de 15m coma minim. Entath cas des parcèlles era cantoada, sonque computarà era longitud deth front mès gran.

Article VI.6. Normes entara regulacion deth jos rasant

Es plantes jos rasant rèsten regulades en plan 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges. Era consideracion de jos rasant se considère en relacion ara plataforma de planta baisha que se definís mès endeuant.

Totun, en cas de proprietari unic o per mutu acòrd de toti es proprietaris d’ua isla o agropacion, se pòden unificar es gabarrits des parcatges per miei dera reparcellacion o ben en moment d’autrejar-se era licéncia d’edificacion, tostemp laguens des paramètres d’edificacion minima e maxima prescriti per aguestes Normes e sense aumentar eth profitament urbanistic dera isla, d’acòrd damb er article 94 deth Reglament dera Lei d’urbanisme.

Se per arrasons deth pinent deth carrèr siguesse possible, es plantes plaçades jos rasant se poderàn destinar tanben a installacions, trastets e accèssi.

En tot çò que non sigue contemplat enes presentes Normes, serà d’aplicacion era norma urbanistica des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp.

Article VI.7. Normes particulares entàs zònes. Regulacion des espacis liures privadi

Er usatge des espacis liures privadi rèste regulat en plan 6. Parcellacion e organizacion d’edificacion, segons agen un usatge public, mancomunat o mancomunat privatiu.

Es espacis d’usatge mancomunat privatiu admeteràn, s’eth projècte d’edificacion atau ac determine, era aucupacion de terrasses pes plantes baishes. Es barralhes seràn opaques enquia un maxim de 1,50m a compdar deth plan de planta baisha e vegetaus o reijadi enquia arribar as 2m coma maxim.

Eth dessenh des espacis mancomunadi de cada blòc aurà d’èster coerent damb eth conjunt e dar cabuda a toti es accèssi as nuclèus d’escala e as parcatges que siguen de besonh entara foncionalitat de cada isla.

Article VI.8. Normes entara regulacion deth sistèma rotièr (V1, V2, V3)

Es rotes qualificades de rota principau (V1) se regulen segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath hilat basic deth sistèma andan (clau 1).

Es rotes qualificades de rota segondària (V2) se regulen segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath hilat locau deth sistèma rotièr (clau 1).

9.Plataformes, aplicacion ARM e esquèma d’usatges. Enes casi en qué er usatge comerciau se a baisha, s’admet ua aucupacion minima de 60%

Er usatge comerciau s’estarà a çò que definís era Lei 18/2005, de 27 de deseme, d’equipaments comerciaus, e eth Plan territoriau sectoriau d’equipaments comerciaus, sens damatge des futures revisions e d’autes legislacions sectoriaus que s’apròven.

parcatge, que sonque s’admet jos rasant, per relacion ara plataforma de planta baisha que se definís

d’usatges.

- 1 plaça de parcatge per abitatge. - 1 plaça de parcatge per cada 100 m2

- 1 plaça de parcatge per cada 100 m2

industriau dera 1ª categoria e public-administratiu. - 1 plaça per cada 4 abitacions dobles o er

Normes, serà d’aplicacion era norma urbanistica des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp.

Article VI.5. Normes entara regulacion volumetrica

grafiadi enes plans 6. Parcellacion e organizacion dera edificacion e 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges:

- Pas mancomunat en planta baisha (blòcs A3-E, A4-E, B2-C e B3-D) - Dret de vòl (blòc A6-A) damb ua nautada liura en tot correspóner a pb+ 1pp

A era consideracion de planta baisha eth plan orizontau que se place laguens dera franja entre 0 e 1m respècte deth punt d’aplicacion establit en plan 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges,

Era nautada reguladora maxima s’establís a compdar deth plan de planta baisha, e d’acòrd damb eth

PB 1 4,05 m PB + 2 3 10,15 m PB + 3 4 13,20 m PB + 4 6 19,30 m

er accès as establiments comerciaus s’a de

Serà d’obligat compliment eth coronament continu per volumetries adjacentes damb eth madeish


Disposicions

46

Es rotes qualificades de rota de convivéncia (V3) se regulen segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath sistèma rotièr (clau 1), damb era particularitat d’acuélher, sense que supause un obstacle entara accessibilitat rodada, usatges pròpris des espacis liures urbans.

Article VI.9. Normes entara regulacion deth sistèma de zònes verdes (ZV1, ZV2)

Er espaci liure centrau qualificat de zòna verda protegida (ZV1) s’ajuste ena sua definicion ath que determinen es Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath sistèma d’espacis liures (clau 5), damb era particularitat que rèste protegida de quinsevolh accion o usatge que non sigue eth de mantenença e/o melhora des sues valors ambientaus e de transicion damb er espaci rurau.

Es espacis liures qualificadi de zòna verda (ZV2) se regulen segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp peth sistèma d’espacis liures (clau 5). Admeteràn era implantacion de recorreguts de pedons e/o de biciclètes, damb era condicion de que s’intègren e siguen compatibles damb era sua morfologia e usatges.

Article VI.10. Normes entara regulacion deth sistèma d’equipaments (E,Ee)

Eth solèr qualificat d’equipament (E) se regule segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath sistèma d’equipaments municipaus (clau 4). Es paramètres urbanistics definidi per aguesti sòus son: Edificabilitat: 0,5m²st/m²sAucupacion: 30% ARM: 12m (pb 2)

Era execucion d’aguest sòu d’equipament compòrte eth bastiment d’ua plataforma d’accès per dessús deth canau, segons eth dret de vòl determinat en plan normatiu 2. Parcellacion e organizacion dera edificacion, e eth tractament deth marge deth tram descorbit deth madeish canau.

Eth solèr qualificat d’equipament d’energies renovables (Ee) se regule damb er objectiu de poder crear un sector damb critèris de creishement sostenible, que pogue èster rendable e ajude a rebaishar era carga de cessions de sistèmes qu'es condicions païsagistiques, de servituds e d'infrastructures d’adaiguament qu'es condicions de territòri a ordenar compòrte.

Es sòus qualificadi damb era clau Ee non son edificables, a excepcion des volums de besonh entara sua explotacion mieiambientau. Era explotacion poderà èster de caractèr public o privat mejançant concession administrativa.

Article VI.11. Normes particulares entàs sistèmes. Regulacion deth sistèma ferroviari (SF)

Eth solèr qualificat de sistèma ferroviari (SF) se regule segons es determinacions des Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath sistèma ferroviari (clau 2).

Article VI.12. Normes particulares entàs sistèmes. Regulacion deth sistèma idrologic (SH) Eth solèr qualificat de sistèma idrologic (SH) compren er airau de domeni public deth Torrent dera Hònt Vielha, definida peth periòde de retorn de 10 ans.

Non se permet cap tipe d’operacion urbanizadora, exceptades es de mantenença e/o melhora. Non se permet cap tipe d’edificacion en aguesti sòus.


Disposicions

47

Article VI.13. Normes particulares entàs sistèmes. Regulacion deth canau (C)

Eth sòu qualificat de canau (C) recuelh era seccion deth canau existent mès un petit tram enes sòns marges entà pr'amor de garantir era sua corrècta integracion damb era organizacion prepausada.

Aguesti sòus non poderàn èster objècte de cobertures puntuaus damb caractèr permanent, damb excepcion d’aqueres que preve aguest Plan parciau entà dar accès a pedons e veïculs, ne d'operacions que destorben eth sòn corrècte foncionament.

Atau madeish, es determinacions entada aguesta clau demoren subjèctes ara existéncia deth canau, de manèra que se, per iniciatiua der organisme que correspone, se desarticule eth sistèma d’adaigament e eth canau rèste inutilizat, aguesti sòus poderàn èster reurbanizadi e integradi en sistèma rotièr o d’espacis liures, segontes eth cas.

Article VI.14. Regulacion deth sistèma d’abitatge dotacionau (HD)

Eth sòu qualificat d’abitatge dotacionau public (HD) non forme part deth comput des resèrves minimes obligatòries de sòu que se determinen en article 57.3 dera LU. Donques, era iniciatiua publica des ARE considère de besonh ua resèrva minima de 1,5% deth solèr totau deth sector.

Aguesti tipes d’abitatges, diferenti des d'emparament oficiau pes sues caracteristiques dimensionaus e de servicis comuns que compòrten, an coma objectiu satisfar es requeréncies temporaus de collectius de persones damb besonhs d’assisténcia o d’emancipacion.

Article VI.15. Plan d’etapes

Era prevision de desvolopament deth sector contemple dues fases. Era prumèra correspon ara banda sud der encastre, a on se place eth solèr residenciau clau RA, qu'ei a on se place eth 60% deth tet e abitatges previsti en Plan parciau, en tot dar compliment ath caractèr obligatòri d'includir, en desvolopament per fases, un minim deth 50% des abitatges damb emparament ena prumèra. Era dusau artenh era rèsta der encastre deth plan parciau.

Es fases definissen graficament en plan 5*.Fases d’execucion.

Entà pr'amor de poder iniciar era dusau fasa prevista calerà qu'eth nombre d’abitatges damb emparament previsti ena prumèra s’agen materializat en un 90% deth totau.

En compliment der article 83.1.A) deth Decret 305/2006, de 18 de junhsèga, peth quau s’apròve eth Reglament dera Lei d’urbanisme, es tèrmes entath començament e finalizacion d’edificacion, entà cadua des fases e d’acòrd damb era condicion anterioraments nomentada, seràn es següenti:

Per çò qu'ei as abitatges damb emparament oficiau, eth tèrme maxim entath començament des òbres serà de 2 ans, a compdar de qu’era parcèlla age era condicion de solara, e de 3 ans entara sua finalizacion, a compdar dera data d’autrejament dera licéncia d’òbres.

Per çò que hè ara rèsta de parcèlles, eth tèrme maxim entath començament des òbres serà de 6 ans, a compdar de qu’era parcèlla age era condicion de solar.

Article VI.16. Normes generaus des bastiments

d’acuélher, sense que supause un obstacle entara ac

otegida (ZV1) s’ajuste ena sua definicion ath que determinen es Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp entath sistèma d’espacis

Subsidiàries de planejament municipau de Tremp peth sistèma d’espacis liures (clau 5). Admeteràn era clètes, damb era condicion de que s’intègren e

on deth sistèma d’equipaments (E,Ee)

Eth solèr qualificat d’equipament (E) se regule segoplanejament municipau de Tremp entath sistèma d’equipaments municipaus (clau 4). Es paramètres

Era execucion d’aguest sòu d’equipament compòrte eth bastiment d’ua plataforma d’accès per dessús

Eth solèr qualificat d’equipament d’energies renovabl

d’adaiguament qu'es condicions de territòri a ordenar compòrte.

Non se permet cap tipe d’operacion urbanizadora, expermet cap tipe d’edificacion en aguesti sòus.


Disposicions

48

Es normes generaus d’edificacion, en çò que tanh a licéncies e condicions minimes des bastiments se regulen segons aquerò que dispòsen es Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp e, en sòn defècte, pes determinacions deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

Es condicions tecniques des òbres, en relacion as vies publiques, se regiràn segons aquerò que determinen es ordenances municipaus en vigor, en tot aquerò que non contradigue ath planejament generau.

Article VI.17. Concrecion d’organizacion de volums

Tant era concrecion d’organizacion volumetrica coma era organizacion deth jos rasant ei era qu'apareish definida enes plans 6. Parcellacion e organizacion d’edificacion e 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges.

Totun, en cas de proprietari unic o per acòrd de toti es proprietaris d’ua isla o agropacion, se pòden ajustar es alinhaments interiors dera isla per miei dera reparcellacion o ben en moment d’autrejar-se era licéncia d’edificacion, tostemp laguens des paramètres d’edificacion minima e maxima prescriti per aguestes Normes e sense aumentar eth profitament urbanistic dera isla, d’acòrd damb es articles 180.4 deth TRLUC e eth 252 deth RLU.

Article VI.18. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor

ARE de TREMP Nau sector residenciau

Modificacion puntuau de NNSS "Nau Sector Residenciau"

Superficia der encastre (m2) 154.400,11 100,00 Superficia computabla (m2) 140.375,14 Tet residenciau (m2.) Abitatge liure 29.071,30 43,87% - HPO regim generau 15.437,48 23,30% - HPO regim especiau 5.145,83 7,77% - HPO regim concertat 8.305,29 12,53% - H concertat de PO 8.305,29 12,53% - TOTAU 66.265,19 100,00% - Tet comerciau (m2) 3.922,38 - Tet industriau (m2) - 70.187,57 Tet totau 70.187,57 70.187,57 Edificabilitat bruta 0,50 - Abitatge liure 308 43,87% -

HPO regim generau 164 23,36% - regim especiau 54 7,69% - HPO regim concertat 88 12,54% - H concertat de PO 88 12,54% -

Nombre d'abitatges

TOTAU 702 100,00% - Densitat (ab/ha) 50,00 -


Article VI.19. Quadre superfícies sistèmes e zònes

ARE de TREMP

Superficiam2 solèr

% Solèr public

V V1-Rotièra 32.037


Disposicions

49

V2- Rotièra 4.059,00 V3- Rotièra 12.162,87 TOTAU 48.258,98 40,91%

SF Ferroviari 12.395,23 10,51% SH Idrologic 2.177,86 1,85% C Canal 3.649,08 3,09%

ZV1-Zòna verda* 14.837,30 ZV2-Zòna verda* 17.389,63

ZV

TOTAU 32.226,93 27,32% E Equipament 11.478,27 9,73%

HD Abitatge dotacionau 2.700,00 2,29% Servicis Tecnics SterEnergies renovables

5.069,24 4,30%

Totau 117.955,59RL Residenciau plurifamilhar liure 20.995,18 57,61% RP Residenciau plurifamilhar damb

proteccion15.449,34 42,39%

Comerciau

Solèr privat

Totau 36.444,52TOTAU SECTOR 154.400,11 Superficia computabla (m2) 140.375,14

*Era superficia computabla de zòna verda son 26,346 m2


Article VI.20. Quadre de regims d’abitatges per isles.

ARE de PUIGCERDÀ Nau sector residenciau

ISLA : A1 m2 de Tet % de tet Num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 2.251,14 37,87% 24

m2 tet HPO generau 1.982,81 33,36% 21 m2 tet HPO especiau 1.710,00 28,77% 18 m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO


ISLA : A2 m2 de tet % de tet Num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 2.795,07 54,29% 30

m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 2.353,43 45,71% 25 m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 3.292,87 41,52% 35 m2 tet HPO especiau 2.280,00 28,75% 24 m2 tet HPO regim concertat 0,00%

m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO

TOTAU 5.572,87 70,27% 59

Es normes generaus d’edificacion, en çò que tanh a licéncies e condicions minimes des bastiments se regulen segons aquerò que dispòsen es Normes Subsidiàries de planejament municipau de Tremp e, en sòn defècte, pes determinacions deth Tèxte rehonut dera Lei d’urbanisme.

Es condicions tecniques des òbres, en relacion as vies publiques, se regiràn segons aquerò que determinen es ordenances municipaus en vigor, en tot aquerò que non contradigue ath planejament generau.

Article VI.17. Concrecion d’organizacion de volums

Tant era concrecion d’organizacion volumetrica coma era organizacion deth jos rasant ei era qu'apareish definida enes plans 6. Parcellacion e organizacion d’edificacion e 9.Plataformes, punts d’aplicacion e esquèma d’usatges.

Totun, en cas de proprietari unic o per acòrd de toti es proprietaris d’ua isla o agropacion, se pòden ajustar es alinhaments interiors dera isla per miei dera reparcellacion o ben en moment d’autrejar-se era licéncia d’edificacion, tostemp laguens des paramètres d’edificacion minima e maxima prescriti per aguestes Normes e sense aumentar eth profitament urbanistic dera isla, d’acòrd damb es articles 180.4 deth TRLUC e eth 252 deth RLU.

Article VI.18. Quadre de profitament urbanistic deth sector e comparatiu damb eth planejament en vigor

ARE de TREMP Nau sector residenciau

Modificacion puntuau de NNSS "Nau Sector Residenciau"

Superficia der encastre (m2) 154.400,11 100,00 Superficia computabla (m2) 140.375,14 Tet residenciau (m2.) Abitatge liure 29.071,30 43,87% - HPO regim generau 15.437,48 23,30% - HPO regim especiau 5.145,83 7,77% - HPO regim concertat 8.305,29 12,53% - H concertat de PO 8.305,29 12,53% - TOTAU 66.265,19 100,00% - Tet comerciau (m2) 3.922,38 - Tet industriau (m2) - 70.187,57 Tet totau 70.187,57 70.187,57 Edificabilitat bruta 0,50 - Abitatge liure 308 43,87% -

HPO regim generau 164 23,36% - regim especiau 54 7,69% - HPO regim concertat 88 12,54% - H concertat de PO 88 12,54% -

Nombre d'abitatges

TOTAU 702 100,00% - Densitat (ab/ha) 50,00 -


Article VI.19. Quadre superfícies sistèmes e zònes

ARE de TREMP

Superficia2 solèr

% Solèr public

V V1-Rotièra 32.037


Disposicions

50



m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 2.831,19 35,70% 29m2 tet H concertat de PO 3.466,90 43,71% 38

m2 tet abitatge HPO


ISLA : A5 m2 de tet % de tet Num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 833,76 23,98% 10

m2 tet HPO generau 2.643,74 76,02% 28 m2 tet HPO especiau 0,00%

m2 tet HPO regim concertat 0,00%


m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00%



m2 tet abitatge HPO

TOTAU - 0,00% - TOTAU m2 de tet residenciau 3.930,57 44


m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 1.155,82 28,54% 12 m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 0,00%

m2 tet abitatge HPO


ISLA : B1 m2 de tet % de tet Num. d'abitatges m2 tet abitatge liure 1.996,55 39,66% 20

m2 tet HPO generau 0,00% m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 1.044,69 20,75% 12 m2 tet H concertat de PO 1.992,81 39,59% 21

m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 2.090,00 38,85% 22 m2 tet HPO especiau 0,00% m2 tet HPO regim concertat 0,00% m2 tet H concertat de PO 1.742,42 32,39% 17

m2 tet abitatge HPO

TOTAU 3.832,42 71,24% 39


Disposicions

51

TOTAUm2de tet residenciau 5.379,33 53


m2 tet HPO general 0,00% m2 tet HPO especial 0,00% m2 tet HPO regim concertat 2.075,99 39,25% 22 m2 tet H concertat de PO 1.103,16 20,85% 12

m2 tet abitatge HPO




m2 tet abitatge HPO




m2 tet abitatge HPO



m2 tet HPO generau 0,00%

m2 tet HPO especiau 0,00%



m2 tet abitatge HPO

TOTAU 0,00%


TOTAU ISLES 66.265,20 702

Disposicion addicionau

Prumèra. Caractèr normatiu dera norma ambientau

Era norma ambientau que cònste en annèx I e en annèx II dera memòria ambientau deth PDU des Airaus residenciaus estrategics der encastre deth Naut Pirenèu e Aran s’incorpòre pleaments ena norma urbanistica d’aguest PDU.

ANNÈX NORMATIVA AMBIENTAU GENERAU D’APLICACION ENES PLANS DIRECTORS URBANISTICS DES AIRAUS RESIDENCIAUS ESTRATEGICS


Disposicions

52

CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERAUS

Article 1 Objècte

Aguest tèxte normatiu conten es disposicions de caractèr ambientau comunes a toti es Airaus residenciaus estrategics (ARE) includits en Plan director urbanistic. Son complementades damb es disposicions de caractèr particular establides entà cada ARE peth Plan.

Article 2 Tipe de disposicions: Normes e directritz

1. Se diferéncie entre normes d’obligat compliment e directritz.

2. Es disposicions damb caractèr de directritz son indicades especificament en aguest tèxte normatiu. Establissen pautes d’actuacion qu’an d’èster concretades enes documents projectuaus que desvolopen eth Plan director (projèctes d’urbanizacion complementaris, projèctes d’edificacion, etc.), tostemp que tecnicament o economicament resulte possible. En cas contrari, aguesti documents auràn de justificar era impossibilitat deth compliment.

CAPÍTOL 2. ENERGIA

Article 3 Enlumenat exterior

Damb era finalitat d’estauvi energetic, es installacions e es aparelhs d’enlumenat exterior, autant en espacis publics com en parcèlla privada, an de complir es requeriments establidi en Decret 82/2005 peth quau s’apròve eth Reglament entath desvolopament dera Lei 6/2001 d’ordenacion ambientau de l’enlumenat entara proteccion deth miei nocturn; e en Reau Decret 1890/2008, peth quau s’apròve eth Reglament d’eficiéncia energetica en installacions d’enlumenat exterior e es sues instruccions tecniques complementàries EA-01 a EA-07.

Article 4 Sostenibilitat e ecoeficiéncia ena edificacion: estauvi energetic

1. S’a de dar compliment as requeriments relatius ar estauvi energetic, establidi en Còdi Tecnic dera Edificacion (aprovat peth Reau Decret 314/2006, de 17 de març) e es especificats en Decret 21/2006 peth quau se regule era adopcion de critèris ambientaus e d’ecoeficiéncia en edificis.

2. Directritz sus priorizacion de critèris d’ecoeficiéncia ena edificacion. Respècte ad aguest darrèr Decret, ara ora de considerar es paramètres d’ecoeficiéncia relatius as materiaus e sistèmes constructius relatius ara eficiéncia energetica especificadi en sòn article 6, se priorizarà era aplicacion d’aqueri qu’agen estat contrastadi coma mès eficienti en estauvi energetic, sense damatge des critèris de puntuacion establidi peth Decret 21/2006. Ara seguida se nomenten es solucions constructives ena edificacion en orde de mès a mens eficienti:

- Era reduccion en un 30% deth coeficient miei de transmitància termica (Km) des tancaments verticaus exteriors, respècte ath Km= 0,70 W/m2K fixat en article 4 (d’obligatòri compliment). Ei a díder, arténher un coeficient miei de transmitància termica ø 0,49 W/m2K.



- Construccion de façades ventilades quan aguestes son orientades de cap ath SW.

- Ajardinament dera cubèrta dera edificacion, tà facilitar que se pogue utilizar era vegetacion coma controtlador ambientau passiu.

- Construccion de cubèrtes ventilades enes edificis.


Disposicions

53

- Edificis a on eth 80% d’abitatges receben 1 h de solelhament dirècte ena dubertura dera sala entre es 10 e es 12 h deth solstici d’iuèrn.

Tanben calerà auer presenti es dus paramètres següenti, per ben qu’era sua eficiéncia energetica depen dera sua forma d’integracion ara construccion (artenhuda, us e magnitud):

- Er enlumenat en espacis comunitaris o d’accès des abitatges a de compdar damb detectors de preséncia. Era sua efectivitat en estauvi energetic globau, depen dera prevision d’aguesti espacis enes edificis d’abitatges e es sòns accèssi.

- Usatge d’energies renovables tà obtier era climatizacion (cauhatge/refrigeracion). Era sua efectivitat en estauvi energetic globau depen dera contribucion d’aguesti sus eth consum totau.

3. Es edificis (de naua construccion e es existents que se modifiquen, reformen o reabilitin integraument) cau que dispausen dera certificacion d’eficiéncia energetica, cossent damb es prescripcions establides en Reiau Decret 47/2007 de certificacion d’eficiéncia energetica, damb un nivèu minim “C”, tara obtencion dera licéncia urbanistica.

Article 5. Sostenibilitat e ecoeficiéncia ena edificacion: energies renovables

1. Cau incorporar sistèmes de captacion e transformacion d’energia solara fotovoltaïca, segontes determine eth Còdi Tecnic dera Edificacion (CTE) ara seccion HE5 (Contribucion fotovoltaïca minima d’energia electrica), per edificis d’ipermercats, multibotiga e centres de léser, naus d’emmagazematge, edificis administratius, otèls e ostaus, espitaus e cliniques e pabelhons de recintes firaus, quan aguesti supèren es limits de superfície e aucupacion determinadi en CTE.

2. Cau dotar d’espaci liure es cubèrtes de naues edificacions de manèra que sigue viabla era installacion des captadors solars termics e/o fotovoltaïcs exigidi ath Decret 21/2006 e eth Còdi Tecnic dera Edificacion. S’adoptarà ua solucion constructiva arquitectonicament integrada e energeticament eficienta.

3. Enes projèctes d’edificacion s’a de detalhar eth percentatge dera demana energetica cubèrta damb energies renovables e descríuer es tecnologies emplegades. En quinsevolh cas, se sajarà de maximizar era generacion d’energia damb energies renovables.

Article 6. Sostenibilitat e ecoeficiéncia ena edificacion: ventilacion e orientacion

1. Directritz generau. Calerà considerar es fluxes naturaus d’aire (es vents topografics) ara hora de dessenhar es edificis e es abitatges tà pr’amor d’afavorir era ventilacion naturau en estiu e/o era proteccion contra vents dominants (non era proteccion contra vents topografics, pr’amor qu’aguesti afavorissen era ventilacion naturau).

2. Cau que mès deth 50% des edificacions destinades a abitatges agen orientacion sud (± 45º), excèptat en aqueri sectors en qué era sua dimension redusida o era topografia ac impossibiliten. S’afavorirà era ventilacion naturau des abitatges e ua dobla orientacion; ad aguest efècte son d’aplicacion des directritz següentes:

- Se priorizarà era tipologia d’abitatge passant preferentament damb orientacion sud d’ua des façades.

- Es abitatges a costat e costat auràn preferentament era orientacion NE-SW e NW-SE.

- Tà edificis damb molta prigondor mès que non permeten era tipologia d’abitatge passant, ei de besonh considerar er usatge de patis e espacis de ventilacion e de lums amb mesures que garantisquen era illuminacion e ventilacion naturau corrècta des espacis as quaus servissen.

Article 7. Sostenibilitat e e coeficiéncia ena urbanizacion: repercussion en estauvi energetic

1. Enes semafòrs e era senhalizacion, s’an d’utilizar dispositius electronics LED, sistèmes mès eficienti e damb menor còst de manteniment.

1. Se diferéncie entre normes d’obligat compliment e directritz.

Establissen pautes d’actuacion qu’an d’èster concretades enes documents projectuaus que desvolopen eth Plan director (projèctes d’urbanizacion complementaris, projèctes d’edificacion, etc.), tostemp que tecnicament o economicament

Damb era finalitat d’estauvi energetic, es installacions e es aparelhs d’enlumenat exterior, autant en espacis publics com en parcèlla privada, an de complir es requeriments establidi en Decret 82/2005 peth quau s’apròve eth Reglament entath desvolopament dera Lei 6/2001 d’ordenacion ambientau de l’enlumenat entara proteccion deth miei nocturn; e en Reau Decret 1890/2008, peth quau s’apròve eth Reglament d’eficiéncia energetica en installacions d’enlumenat exterior e es sues instruccions tecniques complementàries EA-01 a EA-07.

1. S’a de dar compliment as requeriments relatius ar estauvi energetic, establidi en Còdi Tecnic dera Edificacion (aprovat peth Reau Decret 314/2006, de 17 de març) e es especificats en Decret 21/2006 peth quau se regule era adopcion de critèris ambientaus e d’ecoeficiéncia en edificis.

2. Directritz sus priorizacion de critèris d’ecoeDecret, ara ora de considerar es paramètres d’ecconstructius relatius ara eficiéncia energetica especificadi en sòn article 6, se priorizarà era aplicacion d’aqueri qu’agen estat contrastadi coma mès eficienti en estauvi energetic, sense

h Decret 21/2006. Ara seguida se nomenten es

- Era reduccion en un 30% deth coeficient miei de transmitància termica (Km) des respècte ath Km= 0,70 W/m K fixat en article 4 (d’obligatòri

ø 0,49 W/m K.


ø 0,56 W/m K.


ø 0,63 W/m K.

- Construccion de façades ventilades quan aguestes son orientades de cap ath SW.

- Ajardinament dera cubèrta dera edificacion, tà facilitar que se pogue utilizar era vegetacion

- Construccion de cubèrtes ventilades enes edificis.


Disposicions

54

2. Es installacions e aparelhs d’enlumenat public cau qu’amassen es caracteristiques següentes:

a) Utilizacion ena vialitat de dispositius de nauta eficiéncia enes enlumenaments exteriors, com ara lampes de vapor de sòdi de nauta pression (VSAP) e de baisha pression (VSBP) o LED. Se priorizarà aguest usatge tanben tara rèsta d’espaci public.

b) Aplicacion de mecanismes automatics d’accionament en enlumenat public (cellules fotoelectriques o relòtges astronomics) e sistèmes de regulacion deth nivèu luminic (fluxors).

CAPÍTOL 3. CICLE DERA AIGUA

Article 8. Prevencion deth risc d’inondacion Directritz generau. En projècte deth tractament des espacis liures públics e privats s’establiràn mesures tecniques tà minimizar es risqui d’inondacion, considerant:

a) Era percolacion dera aigua de ploja (mejançant er enjardinament des espacis liures publics e privats)

b) Eth drenatge e era infiltracion dera aigua en sòu (minimizant es superfícies impermeables e fomentant es paviments drenants).

Article 9. Minimizacion deth consum d’aigua e foment der estauvi e era reutilizacion

1. Damb era finalitat de maximizar era utilizacion des aigües pluviaus, es edificacions des parcèlles publiques o privades damb espaci verd incorporat, auràn de recuélher es aigües pluviaus des losats e des cubèrtes planes e auràn de preveir es depaus entar emmagazematge damb es dimensions de besonh entàs usatges as quaus se destinarie era aigua (adaiguatges e neteja). Entath sòn dimensionament s’auràn en compde era zòna geografica, era superfície d’adaiguatge e era tipologia de vegetacion projectada

2. Directritz sus aigües grises. Se reutilizaràn es aigües grises en edificis entà recarga de cistèrnes de WC, autant enes naues construccions d’edificis d’abitatges com enes sues reabilitacions integraus.

3. Es projèctes d’edificacions destinades a usatges desparièrs des abitatges (exceptat des sanitaris que demoren excludidi dera aplicacion d’aguest critèri) contieràn ua analisi especifica dera conveniéncia e possibilitat d’implantar aqueri sistèmes de reutilizacion d’aigües grises.

4. Eth sistèma d’adaiguatge s’a de contemplar enes projèctes de zònes verdes e vialitat. Aurà d’èster per degoteg enterrat (exceptat es airaus a/prat se n’i a) e se regularà en foncion deth grad d’umitat (sensors de ploja e/o d’umitat).

5. Directritz sus hilats enes espacis liures publics e privats. En cas d’espacis publics que contenguen hònts o d’autes installacions damb demana d’aigua potabla, eth projècte preveirà dus hilats de provediment d’aigua: ua d’aigua potabla (per provediment de hònts, etc.) e era auta d’aigua regenerada, damb connexion damb eth hilat municipau d’aigua regenerada, existent o en prevision dera sua futura creacion. Aguest dusau hilat darà servici a toti es usatges compatibles damb era qualitat dera aigua regenerada, cossent damb era normativa aplicabla.

Enes espacis liures privadi eth hilat independent d’aigua pluviau (recuelhuda e emmagazemada en parcella privada,) tanben preveirà era possibilitat de connexion damb un hilat municipau d’aigua regenerada.

6. S’a de dar compliment as paramètres d’ecoeficiéncia relatius ara aigua establidi en Decret 21/2006 peth quau se regule era adopcion de critèris ambientaus e d’ecoeficiéncia en edificis.

7. Es activitats que requerissen nauti besonhs de provediment d’aigua an de justificar es sòns consums ara ora d’obtier es autorizacions cossent damb era Lei 4/2004, d'1 de junhsèga, reguladora deth procès d’adequacion des activitats d’incidéncia ambientau a çò qu’establís era Lei 3/1998, deth 27 de hereuèr, dera intervencion integrau dera Administracion ambientau. En aguesta justificacion, cau determinar er usatge d’aigua pluviau o regenerada apta entàs usateges que se determinen, segontes era normativa aplicabla.

Article 10. Proteccion deth miei e des recorsi idrics


Disposicions

55

1. En cas qu’existisquen potzi laguens der àmbit deth planejament, autant en espaci public com en parcella privada, eth projècte d’urbanizacion cau que contemple es mesures tà esvitar eth profitament incontrotlat e era afeccion ar aqüifèr, cossent damb er organ competent en matèria d’aigua. Quan atau se determine e quan sigui possible, s’adequarà administrativament eth profitament des potzi entath sòn possible usatge entà adaiguatge.

CAPÍTOL 4. CONTAMINACION ACUSTICA

Article 11. Condicions acustiques entàs projèctes d’urbanizacion e d’espacis liures

1. Entà pr’amor de redusir era contaminacion acustica, s’an de plaçar indicatius de reduccion de velocitat en viaus interiors damb major intensitat de trànsit rodat.

2. Quan, entath compliment des objectius de qualitat acustica establidi legislativament, resulte de besonh era adopcion de sistèmes de proteccion acustica, s’an de justificar era eficiéncia e suficiéncia d’aguesti envèrs er emissor e es limits de qualitat acustica aplicables cossent damb era legislacion vigenta.

3. Directritz sus es proteccions acustiques. Es proteccions acustiques seràn integrades en paisatge. Damb aguesta finalitat, s’aplicaràn es critèris següenti:

a) Ús preferent de motes, talussi e murs revegetats:

-Aguesti sistèmes se plaçaràn çò mès propèrs possible ara hònt de bronit.

-S’utilizaràn plantacions de nauta densitat arbòria.

- Se seleccionaran espècies vegetaus de huelha densa, perenna e non filiforma.

b) Us d’apantalhaments artificiaus (pantalhes d’òbra, de hormigon, veire, de materiau reciclat de RSU, de materiau d’origen vegetau, etc,.), especiaument en aqueri casi en qué non i age pro espaci entà sistèmes vegetaus.

Article 12. Condicions acustiques enes edificacions Enes edificacions s’a de dar compliment as requeriments relatius ath bronit, establidi en Còdi Tecnic dera Edificacion (aprovat peth Reau decret 314/2006, de 17 de març) e es especificats en Decret 21/2006, de 14 de hereuèr, peth quau se regule era adopcion de critèris ambientaus e d’ecoeficiéncia en edificis.

CAPÍTOL 5. CONTAMINACION LUMINOSA

Article 13. Installacions d’enlumenat exterior Entà pr’amor d’esvitar era contaminacion luminosa, es installacions d’enlumenat exterior (tant public com privat), an de complir es critèris tecnics fondamentadi enes disposicions deth Decret 82/2005, de 3 de mai, peth quau s’apròve eth Reglament entath desvolopament dera Lei 6/2001, de 31 de mai, d’ordenacion ambientau der enlumenat entara proteccion deth miei nocturn, en particular en çò que hè a:

a) Tipes de lampes segontes era classificacion dera zòna a on se place era actuacion

b) Percentatge maxim de fluxe d’emisfèri superior d’un pàmpol d’un llum

c) Enluernament pertorbador maxim en illuminacion exteriora de tipe viari

d) Indèx maxim d’enluernament en enlumenats entà vianants

e) Illuminacion intrusa maxima en superfícies verticaus

f) Illuminacion mejana maxima en zònes destinades a trànsit de veïculs e/o ath pas de pedanhs

g) Intensitat luminosa maxima emetuda en direccion a airaus protegidi (E1)

2. Es installacions e aparelhs d’enlumenat public cau qu’amassen es caracteristiques següentes:

a) Utilizacion ena vialitat de dispositius de nauta eficiéncia enes enlumenaments exteriors, com ara lampes de vapor de sòdi de nauta pression (VSAP) e de baisha pression (VSBP) o LED. Se priorizarà aguest usatge tanben tara rèsta d’espaci public.

b) Aplicacion de mecanismes automatics d’accionament en enlumenat public (cellules fotoelectriques o relòtges astronomics) e sistèmes de regulacion deth nivèu luminic (fluxors).

CAPÍTOL 3. CICLE DERA AIGUA

Article 8. Prevencion deth risc d’inondacion Directritz generau. En projècte deth tractament des espacis liures públics e privats s’establiràn mesures tecniques tà minimizar es risqui d’inondacion, considerant:

a) Era percolacion dera aigua de ploja (mejançant er enjardinament des espacis liures publics e

b) Eth drenatge e era infiltracion dera aigua en sòu (minimizant es superfícies impermeables e fomentant es paviments drenants).

Article 9. Minimizacion deth consum d’aigua e foment der estauvi e era reutilizacion

1. Damb era finalitat de maximizar era utilizacion des aigües pluviaus, es edificacions des parcèlles publiques o privades damb espaci verd incorporat, auràn de recuélher es aigües pluviaus des losats e des cubèrtes planes e auràn de preveir es depaus entar emmagazematge damb es dimensions de besonh entàs usatges as quaus se destinarie era aigua (adaiguatges e neteja). Entath sòn dimensionament s’auràn en compde era zòna geografica, era superfície d’adaiguatge e era tipologia de vegetacion projectada

2. Directritz sus aigües grises. Se reutilizaràn es aigües grises en edificis entà recarga de cistèrnes de WC, autant enes naues construccions d’edificis d’abitatges com enes sues reabilitacions integraus.

3. Es projèctes d’edificacions destinades a usatges desparièrs des abitatges (exceptat des sanitaris que demoren excludidi dera aplicacion d’aguest critèri) contieràn ua analisi especifica dera conveniéncia e possibilitat d’implantar aqueri sistèmes de reutilizacion d’aigües grises.

4. Eth sistèma d’adaiguatge s’a de contemplar enes projèctes de zònes verdes e vialitat. Aurà d’èster per degoteg enterrat (exceptat es airaus a/prat se n’i a) e se regularà en foncion deth grad d’umitat (sensors de ploja e/o d’umitat).

5. Directritz sus hilats enes espacis liures publics e privats. En cas d’espacis publics que contenguen hònts o d’autes installacions damb demana d’aigua potabla, eth projècte preveirà dus hilats de provediment d’aigua: ua d’aigua potabla (per provediment de hònts, etc.) e era auta d’aigua regenerada, damb connexion damb eth hilat municipau d’aigua regenerada, existent o en prevision dera sua futura creacion. Aguest dusau hilat darà servici a toti es usatges compatibles damb era qualitat dera aigua regenerada, cossent damb era normativa aplicabla.

Enes espacis liures privadi eth hilat independent d’aigua pluviau (recuelhuda e emmagazemada en parcella privada,) tanben preveirà era possibilitat de connexion damb un hilat municipau d’aigua regenerada.

6. S’a de dar compliment as paramètres d’ecoeficiéncia relatius ara aigua establidi en Decret 21/2006 peth quau se regule era adopcion de critèris ambientaus e d’ecoeficiéncia en edificis.

7. Es activitats que requerissen nauti besonhs de provediment d’aigua an de justificar es sòns consums ara ora d’obtier es autorizacions cossent damb era Lei 4/2004, d'1 de junhsèga, reguladora deth procès d’adequacion des activitats d’incidéncia ambientau a çò qu’establís era Lei 3/1998, deth 27 de hereuèr, dera intervencion integrau dera Administracion ambientau. En aguesta justificacion, cau determinar er usatge d’aigua pluviau o regenerada apta entàs usateges que se determinen, segontes era normativa aplicabla.

Article 10. Proteccion deth miei e des recorsi idrics


Disposicions

56

CAPÍTOL 6. ESPACIS LIURES E ENJARDINAMENT

Article 14. Espacis e elements damb valors naturau relevants

Enes espacis o elements damb valors naturaus relevants qu’an estat objècte de proteccipn peth Plan director mejançant ua clau especifica, es actuacions que s’i desvolopen an de garantir eth manteniment des sues caracteristiques e valors especifics.

Article 15. Espacis liures de parcèlla

1. Es projèctes d’edificacion an d’includir un projècte de revegetacion e/o enjardinament des espacis liures de parcèlla e, se cau, de restauracion des airaus denudades de naua creacion.

a) S’enten qu’es òbres d’enjardinament se realizen enes espacis liures, d’es public o privat.

b) S’enten qu’es òbres de restauracion s’amien a tèrme en aqueri airaus d’aucupacion temporau que non an d’èsterurbanizades ne enjardinades mès qu’an patit ua alteracion pr’amor des òbres (talussi e airaus perimetraus, parcèlles emplegades com tarcumèrs e prèstes, zònes

d’ installacions auxiliars des òbres, etc.).

Er objectiu dera restauracion ei era restitucion der us originau deth terren (forestau/rurau) en cas qu’aguest non se modifique cap a urbanizable o ben, era revegetacion d’un airau entà esvitar fenomens erosius, era desestabilizacion de talussi o tà fomentar era integracion paisatgistica dera actuacion.

Article 16. Espècies vegetaus en zònes verdes e espacis liures urbans

1. Directritz sus espècies vegetaus en zònes verdes e espacis liures urbans. Enes zònes verdes e espacis liures urbans, era triga d’espècies vegetaus cau que respècte es critèris següenti:

a) Adequar-se as caracteristiques climatiques, edafologiques e topografiques der àmbit d’actuacion.

b) Presentar baishes besonhs idrics e simplicitat de manteniment

c) Non necessàriament seràn espècies autoctònes, mès non s’utilizaràn espècies damb demostrat comportament invasor. En aguest sentit, era deteccion d’espècies invasores enes zònes tà urbanizar requerís eth sòn contròtle o era sua retirada immediata tà esvitar-ne era propagacion, e era gestion des residus vegetaus se harà de manèra que non genère naues dispersions.

d) Enes airaus propèrs a zònes boscoses, e especiaument enes municipis damb naut risc de huec, se recomane emplegar plantes de baisha inflamabilitat (relacionades damb er annèx 2 deth Decret 123/2005, de 14 de junh).

2. Enes airaus tà restaurar s’an d’emplegar tostemp espècies autoctònes; s’a d’estiéner en prumèr lòc tèrra vegetau, s’a d’aplicar ua idrosemialha o semialha (segontes era arribentor deth terren) e, se cau, se haràn plantacions arbòries e/o arbustives.

3. En dessenh de parcs e jardins s’an de seleccionar es espècies considerant era sua capacitat de regulacion climatica e cau compaginar aguest critèri damb eth consum idric dera espècie. Atau, s’a de considerar:

a) Quan eth besonh de heiredar eth microclima sigue compatible damb era capacitat idrica deth municipi, cau definir enes espacis verdi, especiaument en viaus, arbrat e vegetacion damb nauta evapotranspiracion e capacitat d’ombreg, tà pra’mor de redusir era temperatura en interior dera ciutat

b) Se priorizarà era plantacion d’espècies caducifòlies pròp de s façades meridionaus des edificis, de tau manèra que permeten era insolacion en iuèrn, e protegissen deth sòu en estiu.


Disposicions

57

Article 17. D’autes disposicions en relacion damb es espacis liures

1. En supausat que bèra ua des zònes verdes dera urbanizacion limiti damb ua carretèra, es projèctes an d’establir es mesures de prevencion de huecs forestaus e es franges de seguretat e proteccion establides ena normativa aplicabla (Decret 130/1998, de 12 de mai).

2. Cossent damb era Resolucion AAR/2999/2007, de 28 de seteme, pera quau se proibís era plantacion en espacis publics d’espècies susceptibles ath huec bacterian (Erwinia amylovora), as zònes verdes publiques (includint er arbat viari), non se poderàn plantar espècies des genres recuelhudi en Decret 42/2007, peth quau s’establissen mesures de prevencion deth huec bacterian.

CAPÍTOL 7. PROTECCION DETH SÒU

Article 18. Prevencion dera erosion e reutilizacion de sòus

1. Eth dessenh dera geometria des talussi de tèrres permanentes an de presentar ua arribentor maxima de 3H:2V, tostemp cossent damb es prescripcions des estudis geotecnics, de tau manèra que se garantisque era sua estabilitat a long tèrme, se prevengue era erosion, se facilite era revegetacion e se limitin es pèrtes de sòu (cossent damb es critèris dera FAO). Damb caractèr d’excepcion, se poderàn adméter puntuaument arribentors superiors condicionats ara aplicacion de tecniques de bioengenheria ena revegetacion des talussi.

2. Es projèctes que desvolopen es espacis verds, publics o privats e es restauracions d’espacis afectadi, an de contemplar eth decapatge e preservacion dera tèrra vegetau tà èster utilizada posteriorament as airaus trà ajardinar o restaurar. Es projèctes tanben an de considerar era possibilitat d’adequacion e mielhora dera tèrra vegetau mejançant era addicion d’abonaments mineraus e hiems organics.

CAPÍTOL 8. MATERIAUS E RESIDUS

Article 19. Sostenibilitat enes materiaus e sistèmes constructius

1. Directritz sus er usatge de sistèmes constructius industrializadi o prefabricats. Ena edificacion se priorizarà er usatge de sistèmes constructius industrializadi o prefabricadi, es quaus permeten redusir considerablament era generacion de residus durant era fasa d’òbra e optimizen eth cicle de vida de produccion deth materiau.

2. Per aguest propòsit, se tierà en compde que s’emplegaràn aguesti sistèmes ath 80% dera superfícia des estructures e des tancaments exteriors des edificis.

3. Directritz sus era seleccion des materiaus. Era seleccion d’alternatives de materiaus se basarà enes critèris següenti:

a) Avalorar era energia consumida des dera elaboracion e eth transpòrt deth materiau, enquiath sòn plaçament e eth sòn posterior reciclatge.

b) Priorizar es productes locaus, fabricadi o estreti der entorn propèr, pr’amor qu’era reduccion dera distància de procedéncia des materiaus compòrte ua disminucion importanta deth consum energetic totau.

c) Es materiaus d’origen naturau (husta, pèira naturau, tèrres, arids, etc) an de provier d’explotacions controtlades, convenientament legalizades

d) Cau potenciar er us de productes damb distintiu de qualitat ambientau atau com distintius que determinen era explotacion controtlada e sostenibla des materiaus emplegadi.

4. Directritz sus er us de materiaus e productes recicladi o reutilizadi. Calerà contemplar er us de materiaus e productes recicladi o reutilizadi. Se considerarà era incorporacion d’elements realizadi

ants qu’an estat objècte de proteccipn peth Plan director mejançant ua clau especifica, es actuacions que s’i desvolopen an de garantir eth manteniment des sues caracteristiques e valors especifics.

Article 15. Espacis liures de parcèlla

1. Es projèctes d’edificacion an d’includir un projècte de revegetacion e/o enjardinament des espacis liures de parcèlla e, se cau, de restauracion des airaus denudades de naua creacion.

a) S’enten qu’es òbres d’enjardinament se realizen enes espacis liures, d’es public o privat.

b) S’enten qu’es òbres de restauracion s’amien a tèrme en aqueri airaus d’aucupacion temporau que non an d’èsterurbanizades ne enjardinades mès qu’an patit ua alteracion pr’amor des òbres (talussi e airaus perimetraus, parcèlles emplegades com tarcumèrs e prèstes, zònes

d’ installacions auxiliars des òbres, etc.).

Er objectiu dera restauracion ei era restitucion der us originau deth terren (forestau/rurau) en cas qu’aguest non se modifique cap a urbanizable o ben, era revegetacion d’un airau entà esvitar fenomens erosius, era desestabilizacion de talussi o tà fomentar era integracion paisatgistica dera actuacion.

Article 16. Espècies vegetaus en zònes verdes e espacis liures urbans

1. Directritz sus espècies vegetaus en zònes verdes e espacis liures urbans. Enes zònes verdes e espacis liures urbans, era triga d’espècies vegetaus cau que respècte es critèris següenti:

s, edafologiques e topografiques der àmbit d’actuacion.

b) Presentar baishes besonhs id

c) Non necessàriament seràn espècies autoctònes, mès non s’utilizaràn espècies damb demostrat comportament invasor. En aguest sentit, era deteccion d’espècies invasores enes zònes tà urbanizar requerís eth sòn contròtle o era sua retirada immediata tà esvitar-ne era propagacion, e era gestion des residus vegetaus se harà de manèra que non genère naues

d) Enes airaus propèrs a zònes boscoses, e huec, se recomane emplegar plantes de baisha inflamabilitat (relacionades damb er annèx 2 deth Decret 123/2005, de 14 de junh).

2. Enes airaus tà restaurar s’an d’emplegar tostemp espècies autoctònes; s’a d’estiéner en prumèr lòc tèrra vegetau, s’a d’aplicar ua idrosemialha o semialha (segontes era arribentor deth terren) e, se cau, se haràn plantacions arbòries e/o arbustives.

3. En dessenh de parcs e jardins s’an de seleccionar es espècies considerant era sua capacitat de regulacion climatica e cau compaginar aguest critèri damb eth consum idric dera espècie. Atau, s’a de considerar:

a) Quan eth besonh de heiredar eth microclima sigue compatible damb era capacitat idrica deth municipi, cau definir enes espacis verdi, especiaument en viaus, arbrat e vegetacion damb nauta evapotranspiracion e capacitat d’ombreg, tà pra’mor de redusir era temperatura en

b) Se priorizarà era plantacion d’espècies caducifòlies pròp de s façades meridionaus des edificis, de tau manèra que permeten era insolacion en iuèrn, e protegissen deth sòu en estiu.


Disposicions

58

a compdar de materiau reciclat (especiaument plastic i vidre reciclat), com ara mobiliari urban (bancs, paperères, etc.), pannèus de senhalizacion, pilones, paviments de carril bici, elements delimitadors de partèrres, etc.

Article 20. Prevision d’espacis en abitatges Es habitatges deth sector auràn de compdar damb es espacis apropriadi tà poder realizar recuelhuda selectiva de residus. Cau preveir un espaci facilament accessible de 150 dm que permete era separacion de: envasi, matèria organica, veire, papèr e carton e bilhèstres.

CAPÍTOL 9. MOBILITAT

Article 21. Disposicion generau Es projèctes d’edificacion e d’espacis liures incorporaràn es mesures establides en Estudi d’avaloracion dera mobilitat generada e includiràn ua justificacion deth sòn compliment. Article 22. Parcatge dehòra dera via publica

1. Toti es edificis de naua planta s’an de projectar damb parcatges en interior der edifici o en terrens edificables deth madeish solar, cossent damb es condicions següentes:

a) Es dimensions minimes des places de garatge o parcatge an de complir es condicions establides en annèx 3 deth Decret 344/2006, de 19 de seteme, de regulacion des estudis dera mobilitat generada.

b) Eth nombre, es dimensions e er entorn des places reservades entà persones damb mobilitat redusida s’ajustaràn a çò que dispause era normativa sectoriau vigenta.

2. Eth nombre minim de places de parcatge de bicicletes que s’auràn de preveir en edificis d’abitatge ei eth valor maxim d’aplicar 2 places/abitatge. En çò que hè as auti usatges, eth nombre minim vierà determinat per annèx 1 deth Decret 344/2006, de 10 de seteme, e en foncion des caracteristiques especifiques der us.

Article 23. Resèrva d’espaci entà magazem enes locaus comerciaus

Es locaus comerciaus auràn de destinar entà magazem un minim deth 10% deth sostre, en interior der edifici o en terrens edificables deth madeish solar, exceptat que se tracte d’activitats comerciaus que pes sues caracteristiques especiaus, justifiquen adequadament era manca de besonh de magazem entàs sòns productes.

Article 24. Resèrva d’espaci entà carga e descarga

Tà pra’mor d’arténher ua distribucion agila e ordenada des mercaderies s’an de destinar places de carga e descarga en hilat viari de dimensions 3 x 8 mètres damb es següentes ràtios:

a) Us comerciau: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8 establiments.

b) Us d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de tet.

(09.295.042)

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES · 2009. 11. 5. · residencials...

Documents

Transcript of DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES · 2009. 11. 5. · residencials...