Tema 10Interpretació global dels

fenòmens geològics en el marc de la Teoria de la Tectònica de

Plaques

1. Deformacions de l’escorça: Tectònica.•Definició de deformació.•Diferència entre força i esforç. Tipus d’esforç: compressió, distensió i cisalla.•Comportament de les roques: elàstiques, plàstiques i fràgils. Altres factors que intervenen en la deformació de les roques.•Orientació dels estrats: direcció i cabussament.• Plecs: definició. Elements. Classificació: per forma (anticlinal, sinclinal), vergència (dret, inclinat, tombat, ajagut) i gruix (paral·lels, similars). Associacions de plecs: anticlinoris, sinclinoris.•Diàclasis: definició. Causes que les provoquen. Tipus de diàclasis: retracció, compressió, descompressió i tensionals.• Falles: definició. Elements. Classificació: directes, inverses, de direcció, obliqües, de tisores. Associacions de falles: graben, horst.•Diapirs: definició. Causes que els provoquen. Estructures: plecs, intrusions, xemeneies i cúpules.

2. Orogènesi i la tectònica de plaques•Els orògens: estructura i tipus.• Fases en la formació d’una serralada pericontinental: subsidència, plegament i alçament.•Orògens de col·lisió.

3. Activitat ígnia i Tectònica de plaques.•Distribució global del vulcanisme. Tipus d’erupcions i relació amb les vores de plaques.• L’activitat ígnia en les vores convergents de la placa. Subducció. Formació d’arcs volcànics oceànics (magmes bàsics, vulcanisme basàltic) i continentals (magmes àcids, vulcanisme explosiu).• L’activitat ígnia en les vores de placa divergents. Dorsals. Rifts. Magma basàltic.• L’activitat ígnia intraplaca. Formació de plomes. Hot spots. Magma basàltic.

4. Sismicitat i Tectònica de plaques.•Origen dels terratrèmols. Ones sísmiques i rebot elàstic.•Mesura dels terratrèmols (Richter, Mercalli).•Tipus de terratrèmols segons el focus: profunds, intermedis, superficials, i relació amb la força.•Distribució dels terratrèmols en cinturons: circumpacífic, mediterrani, dorsals.

5. Cicle de Wilson•Relació cíclica entre els diferents processos de la Tectònica de Plaques.

Tectònica

Tipus d’esforç

• De compressió• De distensió

• De cisalla

• Elàstica.

• Plàstica.

• Fràgil.

Deformacions de la roca

Deformacions de la roca

• Direcció o rumb

• Cabussament

Plecs

• Xarnera

• Flancs

• Nucli

• Pla axial

• Vergència

• Eix:

Classificació dels plecs

Per la seva forma

Anticlinals

Sinclinals

Classificació dels plecs

Per la seva

vergència

Drets

Inclinats

Tombats

Ajaguts

Classificació dels plecs

Pel gruix dels estrats

Paral·lels

Similars

Associacions de plecs

Isoclinals

Anticlinoris

Sinclinoris

Diàclasis

• Diàclasis de descompressió

• Diàclasis de retracció

• Diàclasis tensionals

• Diàclasis de compressió

Tipus de diàclasis

Falles

• Blocs de falla• Línia de falla

• Salt de falla

• Pla de falla

• Normals o directes

• Inverses• De direcció o transformants• Obliques

• De tissora

• Encavalcament

Tipus de falles

Associacions de falles

Horst

Graben

Diapirs

Orogènia i Tectònica

de Plaques

Orògens andins

Orògens alpins

Vulcanisme i Tectònica de Plaques

Vulcanisme en vores convergents

Vulcanisme en vores convergents

Vulcanisme en vores divergents

Vulcanisme en vores divergents

Vulcanisme intraplaca

Sismicitat i Tectònica

de Plaques

Escala de Mercalli

Grau I Notat per poques persones en condicions especialment favorables.

Grau IINotat per poques persones en repòs, especialment en els pisos alts dels

edificis. Els objectes penjats poden oscil·lar.

Grau III

Notada clarament en els interiors, especialment en els pisos alts dels edificis, moltes persones no ho associen amb un sisme. Els vehicles de motor

estacionats poden moure's lleugerament. Vibració com l'originada pel pas d'un carro pesat. Duració estimable.

Grau IV

Tremolor sentit durant el dia per moltes persones en els interiors, per poques a l'exterior. Si és de nit algú es pot despertar. Vibració de vaixelles, vidres de finestres i portes; els murs cruixen. Sensació com d'un carro pesat topant

contra un edifici, els vehicles de motor estacionats es balancegen clarament. 

Grau V

Tremolor sentida quasi bé per tothom; molta gent es desperta. Algunes peces de vaixella, vidres de finestres, etc., es trenquen; cauen objectes inestables . S'observen pertorbacions als arbres, pals i altres objectes alts. S'aturen els

rellotges de pèndol.

Grau VI Tremolor sentida per tothom; moltes persones atemorides fugen cap a

l'exterior. Alguns mobles pesats canvien de lloc. Danys lleugers.

Grau VII

Tothom el sent. La gent fuig cap a l'exterior. Danys sense importància en edificis ben dissenyats i construïts. Petits danys en estructures ordinàries ben construïdes; danys considerables en les dèbils o mal planejades; trencament

d'algunes xemeneies. El noten les persones que condueixen vehicles en moviment.

Grau VIII

Danys lleugers en estructures de disseny bo; considerable en edificis ordinaris amb derrumbament parcial; gran en estructures dèbilment construïdes.

Caiguda de xemeneies, piles de productes en els magatzems de les fàbriques, columnes, monuments i murs. Els mobles pesats es tomben. Arena i fang

projectats en petites quantitats. Canvi en el nivell de l'aigua dels pous. Pèrdua de control en les persones que condueixen vehicles motoritzats.

Grau IX

Dany considerable en les estructures ben dissenyades; grans danys en els edificis sòlids, amb derrumbament parcial. Els edificis surten dels seus

fonaments. El terreny s'omple d'esvorancs. Les canonades subterrànies es trenquen.

Grau X Destrucció d'algunes estructures de fusta ben construïdes; la major part de les estructures d'edificis es destrueixen; grans esvorancs al terreny. Les vies del ferrocarril es torcen. Invasió de l'aigua dels rius sobre les terres riberenques.

Grau XI

Quasi bé cap edificació es salva de la destrucció. Ponts derruïts. Grans esvorancs al terreny. Les canonades subterrànies queden fora de servei.

Enfonsaments i derrumbaments en terrenys de suau pendent. Gran torsió de vies ferroviàries. 

Grau XII Destrucció total. Ones visibles sobre el terreny. Pertorbacions de las cotes de

nivell (rius, llacs i mars). Objectes llençats a l'aire cap amunt.

Giuseppe Mercalli

Charles Richter