L'ART CLÀSSIC: GRÈCIA

Continguts:

Context

Antecedents: art minoïc i art micènic

Característiques generals de l'art grec

Arquitectura i urbanisme grec

Escultura grega

Pintura ceràmica i mossaïc

Context geogràfic i polític

La civilització grega es desenvolupa entre l'Hèl·lade, les illes de l'Egeu i Àsia Menor.

Relleu muntanyós i illes:

Importància de la mar Ciutats-estat: Polis

Creixement demogràfic = colonitzacions mediterrànies sense unitat política.

Cruïlla de civilitzacions

Context mentalitats

Ciutadà és responsable de la defensa de la polis

Ciutadà participa en decisions de la polis

Democràcia d'Atenes Humanisme Religió

antropocèntrica Mites no dogmàtics

”El hombre és la medida de todas las cosas”

Protàgores

Context històric: etapes

Civilització Minoïca (2600-1600 aC)

Civilització Micènica (1600-1200 aC)

Època fosca (1200-VIII aC)

Periode Arcaïc (s.VII-475 aC)

Etapa Clàssica (475 – 323 aC)

Periode Helenístic (323 – 31 aC)

Context civilització minoïca

Etapa: 2600-1400 aC Localització: Creta Cruïlla comercial i

cultural Civilització urbana Talassocràcia Palaus-ciutat Aqueus i micènics

envaixen Creta 1400 aC

Context civilització micènica 1600-1200 aC

Peloponès: Tirint i Micenes

Aqueus

Monarquia

Societat aristocràtica i militar

Expansió marítima i comercial

Mites: Odissea i Iliada d'Homer; Viatge d'Ulisses i Jasó i els Argonautes

Invasió dels doris el 1200 aC

Context època fosca

1200-800 aC Poca informació Destrucció de les

ciutats micèniques i retrocès demogràfic

Edat del ferro Règim aristocràtic Decisions en àgora Origen de les polis

Context periode arcaïc

s. VII-475 aC

Sistema oligàrquic

Difícil equilibri població – recursos

Noves colònies mediterrànies

Influències Egipte i Mesopotàmia

Eclosió de l'arquitectura i escultura gregues

Guerres Mèdiques amb Pèrsia

Víctòria gràcies a la talassocràcia d'Atenes

Expansió comercial i optimisme

Context periode clàssic

475-323 aC

Lliga de Delos

Atenes epicentre cultural i artístic

Optimisme

Democràcia Atenes

Humanisme i ideal de bellesa

Guerres del Peloponès

Filip Il

Alexandre el Gran

Context periode hel·lenístic

323 – 31 aC Fragmentació imperi

d'Alexandre el Gran Expansió cultura grega Influències orientals Persones súdbites Pessimisme o

existencialisme Conquesta romana

(146 aC) i absorció cultural

Art Minoïc (Creta, 2600-1400 aC)

Palaus – ciutats – laberíntics (Knossos)

Pati central – megaron

Arquitectura arquitravada i humanitzada

Columnes:

Roges

Més estretes a la base del fust

Capitel amb equí gran de moldura convexa i abac. Influència dòric

Murs decorats amb baixrelleus i frescos.

Frescos: escenes quotidianitat i colors rics, figures amb línia de contorn negra i fina. Influència egípcia però amb més domini del moviment

Escultura: petites estàtues de marfil, bronze i argila

Art Micènic (1600-1200 aC)

Micenes i Tirint

Arquitravat, adintelat i columnes minoïc

Micenes:

Murs ciclopis Porta dels Lleons

Palau de Micenes:

Megaron (domos i prodomos)

Tombes de prínceps (Tholos): Porta d'Agamenón o Tresor d'Atreu

Orfebreria

Característiques generals de l'Art grec

Humanisme Antropocentrisme Naturalesa Raó Harmonia Bellesa Proporcionalitat

Arquitectura: Urbanisme I

Polis amurallada

Proporció i harmonia:

Edificis pensats en les necessitats ciutadanes i proporcionals a l'ésser humà

Es construeix estudiant relació amb l'entorn (altres construccions, natura, topografia...)

S'estudien escales i perspectives

Originalment ciutats gregues tenien plànol irregular

475 aC Hipodamo de Milet, projectà reconstrucció de la seua ciutat amb un plànol ortogonal; crea model d'urbanisme racional

Arquitectura: Urbanisme II

Elements de la polis:

Acròpoli, fortalesa on se situen els temples

Àgora Stoa Eclesiasteri Bolusteri Teatre Estadi Palestra Temple Santuari

Arquitectura: característiques generals

Proporció, mesura i harmonia

Arquitravada

Peristil

Materials:

1r Conglomerat o pedra sorrenca

Des del s. V aC també marbre

Aparell isòdom amb carreus uniformes sense argamassa, agafats amb grapes

Colors: blau triglif, roig metopes

Estils columnes: dòric, jònic i corinti

Harmonia visual: curbatura d'estilobat i entaulament; columnes inclinades cap a dins; entasi; columnes de diferent amplaria; distància intercolumnis.

Arquitectura religiosa: La façana del temple

Dòric: Utilitzat des del VII aC, assoleix la plenitud amb el Partenó al s. V aC.

Jònic: Utilitzat des del s. VI aC

Corinti: Introduït tardanament (IV aC) i generalitzat època hel·lenística

Arquitectura: ordre dòric

Arquitectura: ordre jònic

Arquitectura: ordre corinti

Arquitectura religiosa: parts i plantes dels temples

Arquitectura religiosa: nombre i posició de les columnes

Nombre de columnes al pòrtic (en façana):

2 dístil 4 tetràstil 6 hexàstil 8 octàstil 10 decàstil

Posició columnes:

In antis Pròstil anfipròstil

Arquitectura civil: el teatre

Teatre espectacle molt important

Grades a les faldes d'un turó i l'escena i l'orquestra als peus

Identifica i descriu 1

Atenea Nike (Atenea victoriosa) o Nike Àptera (Victòria sense ales).

Acròpoli d'Atenes. 410 aC. Arquitecte Cal·lícrates.

Identifica i descriu 2

Temple d'Hera II o Posidó a Posidònia (Paestrum). 450 aC.

Identifica i descriu 3

Temple de la Concòrdia a Agrigento, any 430 aC.

Identifica i descriu 4

Erecteion, Acròpolis d'Atenes, arquitecte: Filocles (?), 406 aC

Identifica i descriu 5

Temple de Zeus Olímpic (Olimpeion). Arquitecte: Cossitius (romà) Patrocinador: rei Antioco IV. Atenes, 164 aC.

Escultura grega: característiques generals 1

Arrels orientalitzants: Egipte sobretot

Creació d'un llenguatge original antropocèntric

Recerca de l'equilibri i la bellesa en la representació figura humana;

Bellesa proporciorcionada (cànon) harmoniosa i idealitzada

Home varonil i musculós

Importància de l'expressió, però idealitzada: quietud, serenitat, equilibri físic i espiritual. Aquesta tendència es trenca durant l'Hel·lenisme: força i sentiments

Escultura grega: característiques generals 2

Aviat trenquen l'estatisme orientalitzant inicial, buscaran el moviment:

Figures es dobleguen per adaptar-se al marc arquitectònic

Dinamisme en els grups

Tensió muscular, flexibilitat, agilitat

El moviment reforçarà l'expressivitat

Aviat trenquen la frontalita inicial:

Volum

Punts de vista

Predomini d'escultua exempta

Escultura grega: característiques generals 3

Materials i tècniques: Arcaïc: pedra caliça i

talla Plenitud del

classicisme: bronze (cera perduda) i marbre blanc

Còpies romanes en marbre d'originals en bronze

Etapes escultura grega

Arcaïc: VII-475 aC

Clàssic: 475 – 323 aC

Hel·lenístic: 323 – 31 aC

produeix

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)

Curos i Cores, d'influència egípcia, però sense suport

Associats a llocs de cult i tombes

Curos (homes joves):

Nuets, ideal bellesa

Naturalisme, músculs modelats i genolls treballats

Frontalitat

Braços pegats al cos, cama esquerra lleugerament avançada.

Sensació de bloc, rigidesa articulacions

Simetria, geometrisme, evita torsions i girs del cos

Ulls ametllats i globulars

Melena llarga i massissa

Somriure arcaïc però inexpressivitat en el rostre

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)

New York Metropolitan Kourós, any 600-590 aC.

1,85m

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)

Cleobis i Biton, bessons encarregats per la ciutat d'Argos, atribuïts a Polímedes, any 580 aC.

2,16-2,18 metres

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):els Curos (Kouros)

Kroisos Kouros, o Curos d'Anavissos, fet en marbre, any 520 aC. Estil jònic.

1,94 metres

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)

Coré (dones joves):

Petites escultures

Vestides

Túnica dòrica: geometrisme

Túnica jònica:

dinamisme, plecs i diagonals

Sensació de bloc, força rigidesa, estatisme

Frontalitat

Estretament caderes i eixamplament pit

Poca expressivitat

Cabellera rígida, en diferents pisos, a la moda egípcia

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)

Dama d'Auxerre, pedra caliça, representa Persèfone 650 aC. Estil dòric

65 cm

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)

Coré del Peple, marbre amb policròmia, túnica estil dòric, Atenes, 530 aC

1,20 m

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):les Coré (Koré)

Coré 670, túnica ”chitón” jònic, 530 aC

1,15 m

Periode Arcaïc (VII – 475 aC):Moscòfor

Jove del vedell, marbre, Acròpolis d'Atenes, 570 aC

1,15 m

Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)

Tron de Ludovisi, Magna Grècia, 460 aC

Naixement d'Afrodita

Característiques:

Abandó de la frontalitat

Llei d'interrelació del moviment dels membres del cos

Més éssers representats

Desapareix el somriure arcaic, els rostres són seriosos, o amb malenconia suau (ethos)

A la figura femenina desapareix la moda jònica i apareix una vestimenta més sòbria (peple)

Robes amb plecs regulars

Desapareixen els tirabuixons dels pentinats en els homes, ara tenen cabell més curt i les dones el porten recollit sòbriament

Descobriment tècnica de la fosa en buit, el material serà el bronze

Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)

Combat entre centaures i lapites. Frontó occidental del Temple de Zeus Olímpic (Olímpia), Mestre d'Olímpia, 470-456 aC.

Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)

Auriga de Delfos, antiga escultura de grup de dicada a Polizalos (Gela), Pitagoras de Reggio, 474 aC

Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)

Zeus o Posidó del cap Artemissión, anònim, 460 aC

Transició al classicisme: l'estil sever (480-450 aC)

Efebo de Kritios, anònim atribuït a Kritios d'Atenes, 480 aC

Periode Clàssic (475 – 323 aC)Característiques:

Edat d'Or de l'Art grec i Segle de Pericles

Políclet, Miró (rhytmos), Fídies(pathos/ethos)

Ideal de bellesa física i espiritual a través de la proporció i equilibri

Serenitat en l'expresió es deu a la confiança en la raó humana per assolir l'ordre i la felicitat.

Aquests són valors de la virtus ciutadana i de la democràcia d'Atenes

Arrodonien musculatura

Postures naturals:

a)Contraposto

b)Corba praxiteliana

c)Cànon de Policlet

Pèrdia de rigodesa o frontalitat

Periode Clàssic (475 – 323 aC): Miró (480-440 aC)

Escultor de Beòcia

Estudiós del moviment (realisme) però sense sacrificar l'ideal grec d'ordre

Postura (rhytmos) on la figura aturada resumeix la trajectòria d'un moviment

Poca expressivitat rostres (sever)

Atletes i deusDiscòbol de Miró, 455 aC

Periode Clàssic (475 – 323 aC): Miró (480-440 aC)

Marsyas de Miró, amb la flauta d'Atenea, 450 aC

Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)

Teòric de l'art amb una obra, el Cànon, avui perduda

Objectiu harmonia en la proporció i simetria

Relació entre les parts del cos i el conjunt

1 (cap):7 (cos) Número Àureo Còpia del Dorífor de Policlet on veiem el canon

Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)

Dorífor de Policlet, llancer, còpia romana, 450-440 AC

Periode Clàssic (475 – 323 aC):Policlet d'Argos (460-420 aC)

Diadumen, atleta que es lliga la cinta, Policlet d'Argos, 430 aC

Periode Clàssic (475 – 323 aC):Fídies (465 – 431 aC)

Gran escultor d'Atenes, influí en tot l'art del moment (per ex. Partenó)

Obra quasi perduda, coneguda per rèpliques;

Frontons (Partenó)

Ideal d'ordre menys científic

i mesurable

Equilibri: figures capaces d'expressar sentiments (pathos) però continguts i plens de noblesa (ethos)

Creador d'iconografia de Zeus

Panys mullats (transparents)

Còpia votiva d'Atenea Partenos, l'original

criselefantina era de Fídies, Partenó

El Postclàssic (a partir del IV aC)

Característiques:

Major naturalisme

Tendència a la barroquització

Estilització dels cànons

Praxiteles, Escopa, Lisip

Relaxació de l'ortodòxia en l'equilibri, l'harmonia i la proporció

Individualisme: retrat, expressivitat, excepticisme religiós

Primeres representació de dones nuetes: ideal de bellesa afeminat

Còpia romana de Leda i el cigne, de Timoteu 370 aC

El Postclàssic (a partir del IV aC): Praxíteles (370-340 aC)

Friné: model

Més relaxació, figures gracioses i blanes, gens serioses o magestuoses

Corba praxiteliana (S): languidesa al cos

Figures reclinades, amb arbres o altres.

Visió frontal i darrera

Expressió vaga i somniadora, esfumato al rostre

Deus melancòlics, nostalgia i fantasia

Hermes amb l'infant Dionís, Praxíteles, 350 -330 aC

El Postclàssic (a partir del IV aC): Praxíteles (370-340 aC)

Còpia d'Afrodita sortint del bany, ”Altemps”, Afrodita de Cnido (Àsia Menor), Praxiteles, 360 aC

El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)

Principal escultor de la cort d'Alexandre el Gran

Nou cànon de proporcions 1:7,5 o 1:8. Cap més petit i cames i braços més llargs

”Representa als homes tal i com l'ull els veu” diu Plini; representació menys magestuosa i més realista (també en els temes)

Major expressivitat i fantasia òptica.

Avança les extremitats i això trenca la frontalitat, convida a girar l'escultura El cànon de Lisip

El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)

Còpia de l'Hèrcules de Farnese, atribuïda a Glaucó sobre un original de Lisip. s. IV aC

El Postclàssic (a partir del IV aC): Lisip (vida 370-310 aC)

Còpia romana en marbre de l'original en bronze de l'Apoxiomenos, atribuït a Lisip, 340-330 aC

Postclàssic (a partir del IV aC): Scopas de Paros (vida 380-330 aC)

Tendent als naturalisme

Trenca amb la serenitat de Fídies, les figures es contorsionen amb violència

Pathos en l'expressió i el resseguiment patètic del cos

Mostra la crisi d'identitat grega del moment

Tràgic, violent, apassionat, amanerat...

Mènade dançant o furiosa, còpia romana 340 aC

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC) Expansió Alexandre el Gran: refosa de

tradició grega i oriental

Característiques

Pèrdua unitat estilística clàssica, aparició d'escoles

Diversitat temàtica i barroc profús

Realisme extrem, quotidianitat, sinceritat que s'allunya de l'idealisme

Profunditat psicològica, expressionisme intens

Reflex del pathos amb expressions dramàtiques, moviment, tensió, trenquen la verticalitat i l'ideal de serenitat i ordre clàssic

Treball tensió muscular amb clarobscurs.

Lletjor i monstruositat trenquen l'ideal de bellesa clàssic Pseudo-Séneca, o Eurípedes o Calímac,

bronze, Museu de Nàpols, 150 aC

Venus de Milo, Afrodita, eclèctic anònim, Agesandros i Aleixandros d'Antioquia, 130 aC. 2,05 m.

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Victòria alada de Samotràcia, representa Atenea Niké, per les victòries d'Antioc III, escola de Rodes, 190 aC. 2,45 m

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Còpies romanes d'originals grecs, Spinario o Nen de l'epina, anònim, s. III o II aC

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Còpia romana en marbre d'original en bornze hel·lenístic del Gal moribund, encarregada per Atalo de Pèrgam, Epígon (?), del 230-220 aC.

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Còpia romana en marbre de l'original grec en bronze, Toro de Farnese, mite de Dirce, germans Apoloni i Taurisc de Tral·les 130 aC. 3,70 m

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

El púgil en repòs, Apoloni d'Atenes o Lisístrat, s. I aC. 1,20m

Període Hel·lenístic (323 – 31 aC)

Genet d'Artemísion, bronze, 140 aC. 2,10 m

Final d'una civilització?