Tècniques de restauracióTècniques de restauracióTècniques de restauració Tècniques de restauració d’emplaçaments contaminatsd’emplaçaments contaminats

COLGEOCAT 09/05/2012

çç

COLGEOCAT 09/05/2012

BLOC 1: PRINCIPIS GENÈRICSSessió 1. Recull de tècniques de restauració d’aigües subterrànies

Roberto Espínola Cazorla

D t t d C di ió Hid lò i i R ió d’A üífDepartament de Coordinació Hidrogeològica i Recuperació d’Aqüífers

Unitat de Recuperació i Millora d’Aqüífers

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

ÍNDEX

1. Tècniques Ex situ vs In situ

2. Tècniques Ex Situ

3. Tècniques In Situ

4. Rendiment4. Rendiment

5. Taules resum

2

1111Tècniques

Ex situ vs In situEx situ vs In situ

3

TÈCNIQUES EX SITU

Ex Situ : Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-lag p

GENERALITATS:

• Cal aportar energia externa (per bombar l’aigua)• Tècniques més intrusivesTècniques més intrusives• Produeixen transferència de contaminants• Assoleixen nivells de qualitat més baixos• Rendiments limitats• Més cares de mantenir

4

TÈCNIQUES IN SITU

In Situ : no Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-lag p

GENERALITATS:

• No cal bombament (no E externa)• Tècniques poc intrusivesTècniques poc intrusives• Poden aconseguir la destrucció total dels contaminats• Poden actuar sobre fraccions adsorbides al sòl• Poden assolir objectius de qualitat més ambiciosos• Manteniment més econòmic

5

2222Tècniques

Ex situEx situ

6

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ DEEXTRACCIÓ DE CONTAMINANTS

TRACTAMENTSISTEMA DE

GESTIÓ

GESTIÓ

7

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTSCONTAMINANTS

8

Tècniques Ex Situ

BOMBAMENT I TRACTAMENT(PUMP & TREAT)(PUMP & TREAT)

Extracció d’aigua subterrània contaminada

Tractament de l’influent

Gestió de l’efluent

9

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

10

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

ObjectiusRestauració (extracció de contaminants del medi)

GenèricsContenció dels contaminants (barrera hidràulica)

Zones de Captura

Pou a protegir

11

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

CONFIGURACIONS OPERATIVES: Bombament directe

ESPESSORS IMPORTANTSDE FASE LLIUREDE FASE LLIURE

12

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

CONFIGURACIONS OPERATIVES: Doble bombament

ESPESSORS REDUITS DE FASE LLIURE

Inconvenient: Grans volums d’ i t td’aigua a tractar

13

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

A t i t t d l P & T tAspectes importants del Pump & Treat:

• Àmpliament utilitzat 70s – 90sp• Eficaç per extreure una gran quantitat de contaminant dissolt en les fases inicialsd’ una restauració.• Adient pels principals contaminants de les aigües subterrànies (Hcs i dissolvents)• Generació de volums molt grans d’aigua a tractar.• Gran dificultat per assolir objectius de qualitat ambiciosos (aigua potable)Gran dificultat per assolir objectius de qualitat ambiciosos (aigua potable).• Poc efectiu per arrossegar LNAPL i DNAPL.• A llarg termini comporta elevats costos de manteniment i d’operativitat.• Efecte rebot

14

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Efecte rebot: Cas real

EVOLUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PCE

Efecte rebot

Fase activa(bombament)(bombament)

15

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Efecte rebot: Saturació residual

16

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Efecte rebot: Difusió en matriu (típic DNAPL)( )

17

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Gestió deEDAR o similar

Gestió de l’efluent

Abocament a medi: riu llera reinjecció a l’aqüíferAbocament a medi: riu, llera, reinjecció a l aqüífer

18

Tècniques Ex Situ

SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE)(SVE)

Extracció de gas del sòl mitjançant buit

Tractament de l’influent

Gestió de l’efluent

19

Tècniques Ex Situ

SVE SOIL VAPOR EXTRACTION

(SVE)+Sistema económicoInfraestructura sencillaA li bl b j difi i t

-Reducción máxima 90%Poco efectivo a baja k

(SVE)

Aplicable bajo edificios, etcFácil combinación con otros sistemas

Poco efectivo a baja k Poco eficaz en medio anisótropo

20

Tècniques Ex Situ

SVE SOIL VAPOR EXTRACTION

(SVE)(SVE)

ObjectiusGenèrics

Restauració (extracció de contaminants del medi)

Olors en edificisGenèricsContenció dels contaminants:

Olors en edificis

Atmosferes explosives

21

Tècniques Ex Situ

AIR SPARGING + SOIL VAPOR EXTRACTION (SPARGING + SVE)(SPARGING + SVE)

Injecció d’aire en la zona saturada

Extracció de gas del sòl mitjançant buit

j

g j ç

Tractament de l’influent

Gestió de l’efluent

22

Tècniques Ex Situ

+ -SPARGING + SVE

Sistema económicoInfraestructura sencillaFácil combinación con otros sistemasN i t t i t

No aplicable con fase librePoco eficaz en acuíferos confinadosPoco efectivo a baja k, alta % arcillaI fi l t tifi dNo requiere tratamiento agua Ineficaz en suelos estratificados

23

Tècniques Ex Situ

SPARGING + SVE

Versatilitat en les

configuracions

24

Tècniques Ex Situ

AIR SPARGING + SVE + BIOVENTING

Injecció d’aire + nutrients en el subsòl

Extracció de gas del sòl mitjançant buitg j ç

Tractament de l’influent

Gestió de l’efluent

25

Tècniques Ex Situ

SVE + BIOVENTING (+ AIR SPARGING)

Bioventing: Adició de nutrients per fomentar l’activitat biològica

26

Tècniques Ex Situ

SISTEMES SKIMMERSSKIMMERS

Captació de producte lliure

Extracció manual del producte acumulat(SKIMMERS PASSIUS)

Extracció automàtica del producte acumulat(SKIMMERS ACTIUS)

Tractament de l’influent

Gestió de l’efluent

27

Gestió de l efluent

Tècniques Ex Situ

SISTEMES SKIMMERSSKIMMERS

Objectius

Restauració (extracció de contaminants del medi):• Adient per HC pesats i viscosos

• Adient per fase lliure de poc gruixGenèrics Adient per fase lliure de poc gruix• Fases finals d’una restauració

Contenció dels contaminants: Barreres absorbents (aigües superficials)

28

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES PASSIUS

SKIMMERS PASSIU O ÒOLEÒFIL

29

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSKIMMERSSISTEMES PASSIUS

SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL

30

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES PASSIUS

SKIMMERS PASSIU

DETALL DEL CAPÇAL

SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL

SKIMMERS PASSIU GRAVETAT

31

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES PASSIUS

SKIMMER ABSORBENT: • Un cop saturat amb HC cal substituir-lo per un de nou• Adient per hidrocarburs pesats i petits espessors d’ HCp p p p

32

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES PASSIUS

SKIMMER ABSORBENT

33

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES ACTIUS

La purga del HC t f brecuperat es fa amb

una bomba pneumàtica

Bomba pneumàtica de purga

34

Tècniques Ex Situ

SKIMMERSSISTEMES ACTIUS

CINTA SENSE FICINTA SENSE FIAdient per HC pesats

35

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ MULTI FASE(D l Ph E t ti )

DPE

(Dual Phase Extraction)

Extracció de fase gas i fase líquida

T t t d l’i fl t

g q

Tractament de l’influent (ambdues fases)

Gestió de l’efluent(ambdues fases)(ambdues fases)

36

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ MULTI FASEDPE

37

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ MULTI FASEDPE

BUIT FOCALITZAT(FASE LÍQUID-GAS)

BUIT EN CAPÇAL(FASE LÍQUID-GAS)

38

Tècniques Ex Situ

EXTRACCIÓ MULTI FASEDPE

A t i t t d l DPEAspectes importants del DPE:

• Combinació “millorada” de P&T + SVE: més flexible i operatiup• Aconsegueix elevades taxes d’extracció: actua sobre Fase liure + dissolt + Gas• Adient per medis de baixa permeabilitat• Versàtil a l’hora d’acomodar-ho a les característiques del “Site”• Dificultat per aplicar en llocs amb fluctuacions importants del nivell d’aigua• Equip més car i tecnològicament més complexEquip més car i tecnològicament més complex• Manteniment més costós (dues línies de tractament)• Poc aconsellable en medi d’alta permeabilitat (elevat volum d’aigua a tractar..)

39

Tècniques Ex Situ

TRACTAMENT

40

Tècniques Ex Situ

TRACTAMENTTRACTAMENT

Processos PProcessos fisicoquímics

Processos biològics

Separació per gravetatAdsorció

BioreactorsAdsorcióStrippingPrecipitació/Coagulació/Floculació

41

Tècniques Ex Situ

Torre aireació: Stripping (típic COVs)PCE TCE BTEXPCE, TCE, BTEX

AGUAS CONTAMINADAS CONCOMPUESTOS VOLÁTILES

S b b l l t lt• Se bombea el agua a la parte altade la torre stripping

• Se inyecta aire a presión en labase de la torre strippingpp g

• Los contaminantes se arrastran por la acción del aire a contracorriente• Se filtra el aire y el agua tratada en carbón acti o (si es necesario)carbón activo (si es necesario)

42

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Tractaments: Stripping (típic COVs)

MaterialMaterial• Inert (polipropilè)• Genera elevada porositat

G fí i d• Genera gran superfície de contacte

43

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Tractaments: Stripping (típic COVs)PCE TCE BTEXPCE, TCE, BTEX

44

Tècniques Ex Situ

PUMP & TREAT

Tractaments: Stripping (típic COVs)

45

Tècniques Ex Situ

SEPARADOR D’HIDROCARBURS

Entrada de l’influent

D t ió d iDecantació de sorres i d’hidrocarburs

Gestió dels hidrocarburstsegregats

46

Tècniques Ex Situ

SEPARADOR D’HIDROCARBURSObturador per

flotació

SEPARADOR PER COALESCÈNCIA

HC d t t HC separat

47

DesarenadorHC decantat HC separat

Filtre coalescent

Tècniques Ex Situ

SEPARADOR D’HIDROCARBURS

Regulats per les normes:Regulats per les normes:

Norma DIN 1999 y normas europeas UNE-EN 858-1 y UNE-EN 858-2

Rendiment de reducció de fins un 90%.

Concentració d’HC de sortida: ≤ 5 mg/l g

48

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Entrada de l’influent (Gas o aigua)

Adsorció deAdsorció de contaminants

Gestió del carbó saturat

Recuperació Abocador

49

tèrmica

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Material amb elevada porositat(diàmetre de poro >2 - <50 nm)

Material amb una molt elevada superfície específica500 - 1500 m2/g500 1500 m /g

Elevada capacitat d’adsorció inespecífica (adsorbent universal)

Adient per adsorbir molècules apolars i de gran volum (HC)

Aplicable a tractaments de gas i de líquids

50

Aplicable a tractaments de gas i de líquids

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

51

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Filtres perFiltres per tractament d’aire

52

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Filtres per tractament d’aigua

53

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Especificacions spec cac o stècniques

54

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

Regeneració del carbó activat

Bàsicament per tractament tèrmic:

Destrucció de COVs adsorbits Destrucció d’un 5-10% de C que cal reposar

El rendiment del carbó regenerat es lleugerament inferior

55

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVATACTIVAT

56

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVATACTIVAT

57

Tècniques Ex Situ

CARBÓ ACTIVAT

58

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació)Entrada de l’influent

Modificació de les característiques físiques i químiques de l’aigua (pH, Eh..)

Variació de fase dels contaminants:Variació de fase dels contaminants: de dissolts a sòlids insolubles

Gestió de fangs

59

Recuperació dels metalls

Abocador

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació

Col·loides: Partícules de molt baix diàmetre que romanen de forma permanenten suspensió i que necessiten d’un canvi d’estat per poder agregar-se i

d l’ iseparar-se de l’aigua.

60

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació

Coagulació: Procés d’alteració de l’equilibri de càrregues en la part méssuperficial de les partícules col·loïdals per evitar el rebuig elèctric.

61Partícula neutra en conjunt, però amb

la superfície elèctricament desequilibrada (carga -)Partícula neutra en conjunt i en la seva part

més superficial

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació

Substàncies Coagulants:

62

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióFloculació: Procés d’agregació de partícules (coalescència) per generar flòculs de gran mida amb l’objectiu d’afavorir la seva segregació de l’aigua.

63

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació)

L P i it ió í i é l é t di i l li i t llLa Precipitació química és el procés tradicional per eliminar metalls pesats en aigües.

Els agents precipitants típics són: OH- S= i a vegades C0 -2Els agents precipitants típics són: OH-, S= i a vegades C03-2

Els metalls s’ eliminen com:HidròxidsSulfurs

Carbonats

64

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació

La solubilitat dels metalls pesats en dissolució presenta un mínim, generalment a pH alcalins.

Cr i Zn són amfòters, és a dir,presenten una solubilitat alta tanten condicions alcalines i àcides.

65

Tècniques Ex Situ

PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació

Qualitat assolible i tipus de precipitació

66

Tècniques Ex Situ

GESTIÓGESTIÓ

67

Tècniques Ex Situ

GESTIÓ D’EFLUENTS

Gestió a Medi:• a llera• a curs d’aigua

tGESTIÓ EFLUENTSTRACTAMENTS

• a terreny• reinjecció a l’aqüífer

Gestió en infraestructura:• a EDAR o similar

68

Tècniques Ex Situ

GESTIO A MEDI:GESTIÓ D’EFLUENTS

GESTIO A MEDI:

Cal autorització de l’administració hidràulica (RDL 1/2001)Model d’autorització d’abocament a CatalunyaModel d autorització d abocament a Catalunya

• L’organisme competent és l’ ACA• Cal fer una “Declaració d’Abocament”

• Dades del titular (CCAE, raó social...)• Breu resum del procés de generació• Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l’aigua a abocar• Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l aigua a abocar• Cabals i regim d’abocament (estacional, continu..)• Coordenades del punt d’abocament

L’ACA autoritza o rebutja la sol·licitud• Pot imposar controls específics

L ibilit t d l t d’ b t t di i l t d

69

• La sensibilitat del punt d’abocament pot condicionar la resposta del’administració.

Tècniques Ex Situ

GESTIO A MEDI:GESTIÓ D’EFLUENTS

GESTIO A MEDI:

Reinjecció:• La injecció dels efluents de tractament en l’aqüífer facilita les alternativesLa injecció dels efluents de tractament en l aqüífer facilita les alternativesde gestió.• Generació d’un circuit tancat que “renta” la zona focus.

Inconvenients:Inconvenients:• Modificacions dels equilibris piezomètrics• Mobilització Incontrolada de massa contaminant.• Ineficàcia del bombament per no captació del plomall en la seva totalitat

70

Tècniques Ex Situ

GESTIO A EDAR:GESTIÓ D’EFLUENTS

GESTIO A EDAR:

Cal autorització de l’administració actuant

Les administracions actuants poden ser:ACAAjuntamentsEntitats Supramunicipals:

• Entitats Metropolitanes• Entitats Metropolitanes• Consells Comarcal

Regulat pel Decret 130/2003 “Reglament dels serveis públics desanejament”

71Les administracions actuants poden imposar límits més restrictius

Tècniques Ex Situ

GESTIO A EDAR:GESTIÓ D’EFLUENTS

GESTIO A EDAR:

Límits abocament Decret 130/2003

72

Tècniques Ex Situ

GESTIO A EDAR:

Límits abocament Decret 130/2003GESTIÓ D’EFLUENTS

Límits abocament Decret 130/2003

73

3333Tècniques

In situIn situ

74

Tècniques In Situ

A) BIOREMEDIACIOA) BIOREMEDIACIO

B) ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA (ANM)

C) BARRERES REACTIVES PERMEABLES (BRP)

D) OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ (ISCO)

75

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓ“Tècnica l’objectiu de la qual és la degradació transformació i/oTècnica l objectiu de la qual és la degradació, transformació i/o

immobilització dels contaminants mitjançant processos biològics”

Empra microorganismes autòctons de l‘ aqüífer.

P f i i i li l’ üíf ò i lit t lPor fer servir microorganismes aliens a l’aqüífer però especialitats en elcontaminant objectiu (Bioconcentració).

Es poden alterar les condicions naturals de l‘ aqüífer per afavorirel metabolisme microbià, Ex: adició de nutrients, de substrat (Bioestimulació).

76

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓ

ACA“Guia de bioremediació d’ HC derivats

del petroli”

ACA

p

77

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓ

CAPACITAT DE BIODEGRADACIO

78

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓ

AVANTATGES

Es pot destruir completament el contaminant (restarien els productesde degradació)de degradació)No hi ha transferència de contaminantsGeneralment és més ràpid que el P&TGeneralment més barat que d’altres alternativesPot tractar contaminants adsorbits i dissoltsPot actuar a la zona focus i al llarg del plomall d’afeccióPot actuar a la zona focus i al llarg del plomall d afecció

79

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓINCONVENIENTS

A vegades no s’assoleix la destrucció total dels contaminantsA vegades no s assoleix la destrucció total dels contaminantsEs poden generar compostos més tòxics que l’inicialAlguns contaminants són resistents a la biodegradacióAlguns contaminants poden ser tòxics pels propis microorganismesProliferació incontrolada de microorganismesLa biodegradació de compostos orgànics pot ocasionar la mobilitzacióLa biodegradació de compostos orgànics pot ocasionar la mobilitzaciód’espècies inorgàniques com As o MnL’alteració de les condicions redox de l’aigua o de l’abastament de sustratgpot afectar l’efectivitat aigües avall

80

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓ

Condicions aeròbiques HCs petroli (BTEX)

BIOREMEDIACIÓ

Condicions aeròbiques

Condicions anaeròbiques

HCs petroli (BTEX)

COVs halogenatsCondicions anaeròbiques COVs halogenats

81

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVADESHALOGENACIÓ REDUCTIVA

Es requereixen condicions reductores en el mediEl DNAPL actua com a receptor d’electronsCal un donador d’electrons efectiu i evitar en el que sigui possible la

82

Cal un donador d electrons efectiu i evitar en el que sigui possible lacompetència d’altres acceptor d’electrons (nitrat, sulfato, O2, CO2, Fe+3)

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVADESHALOGENACIÓ REDUCTIVA

Donadors d’electrons són: lactat, etanol, glucosa.., , g

Cal tenir cura de que el procés sigui complet (evitar CV).

Els compostos “fill” presenten valor Koc progressivament menors (baixacapacitat d’adsorció i major solubilitat = més facilitat per la seva remoció)capacitat d adsorció i major solubilitat = més facilitat per la seva remoció).

Cometabolisme: Quan el compost objectiu es degradat per una enzima(cofactor) generada durant el metabolisme d’un altre compost. En aquestcas la degradació del DNAPL no rendeix cap benefici a l’organisme.

83

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓBIOREMEDIACIÓ DE COVS x NO HABITUAL HABITUALBIOREMEDIACIÓ DE COVS x NO HABITUAL HABITUAL

84

Tècniques In Situ

BIOREMEDIACIÓCONFIGURACIÓ DE SISTEMES DE RESTAURACIÓCONFIGURACIÓ DE SISTEMES DE RESTAURACIÓ

Gran variabilitat segons les particularitats de l’emplaçament objectiu:

Ex: Biobarreres

Injecció de nutrients i 02

mitjançant piezòmetres permineralitzar contaminantsen medi aeròbicen medi aeròbic.

85

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAConjunt de processos naturals físics, químics i biològics quecontribueixen a reduir o atenuar les concentracions de contaminants.

Inclou processos:

• No destructius: dispersió, dilució, sorció, immobilització, volatilització

D t ti d ï t di ti hid òli i i t f ió i• Destructius: decaïment radioactiu, hidròlisis, i transformació idegradació biològica.

86

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMONITORITZADA

ACA“Guia d’ Atenuació Natural

monitoritzada”

87

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA +

+ -

Fraccions en els hidrocarburs comercials més habituals

88

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

89

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

90

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCMETODOLOGIA I ENFOC

Fase I. Model conceptual i avaluació preliminar del cas: descripció detalladadel cas, incloent-hi informació de la font de contaminació, del flux subterrani, ,i la hidrologia, i l’extensió i transport dels contaminats, així com de l’entorn idels receptors potencials.

Fase II. avaluació de l’atenuació: aplicació i desenvolupament de les líniesd’evidència que mostrin i quantifiquin el comportament del plomall.

Lí i d’ idè i i à i è i d d d i l i t l èi• Línia d’evidència primària: sèries de dades espacials i temporals per conèixerl’estabilitat, expansió o retracció del plomall.

• Línies d’evidència secundària: dades geoquímiques que evidencien la transformacióes d e dè c a secu dà a dades geoqu ques que e de c e a t a s o ac ódels contaminats al medi.

• Línies d’evidència opcionals: dades microbiològiques, assaigs de laboratori, o altresti d’ i ti lt i di i d’ t ió d l t i t

91

tipus d’assaig que aportin altres indicis d’atenuació dels contaminants

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCMETODOLOGIA I ENFOC

Fase III. Monitoreig a llarg termini: verificació i seguiment de l’atenuació;detecció de canvis punts d’alarma i/o assoliment dels objectius dedetecció de canvis, punts d’alarma i/o assoliment dels objectius deremediació. En cas que s’assoleixin els objectius, podrà finalitzar-se el cas.

92

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

93

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

ANM noANM no recomanada

ANM recomanada

94

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

Xarxa de control

95

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAXARXA DE CONTROLXARXA DE CONTROL

Xarxa control ANM

àXarxa control estàndard

96

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

PARÀMETRES ACONTROLAR

97

Tècniques In Situ

ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA

PARÀMETRES ACONTROLARCONTROLAR

98

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

Intercepció del flux d’aigua subterrània

Actuació sobre el contaminant objectiu (zona reactiva)

Gestió de fangs

Monitoreig de l’eficàcia

99

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

Model conceptual

100

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLESÍCARACTERÍSTIQUES

Mètode passiu (no cal aportar energia) p ( p g )No hi ha transferència de contaminants a altres medisTecnologia assequibleNo hi ha emissions de CO emissionsNo hi ha emissions de CO2 emissions Costos de manteniment baixos

PROCESSOS

Deshalogenació reductiva gRedoxMillora biorremediacióS ió

101

SorcióControl pH

Tècniques In Situ

CONFIGURACIONS TÍPIQUES BRPBRP

102

Tècniques In Situ

Contaminants tractablesen BRP

103

Tècniques In Situ

COV h l t t t blCOVs halogenats tractablesamb Feo

104

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

Materials emprats en processos de sorció

105

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

Materials emprats en processos de millora de la bioremediació

106

Tècniques In Situ

Materials reactiusBARRERES REACTIVES PERMEABLES

Materials reactius

107

Tècniques In Situ

Materials reactius

108

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLESTRACTAMENT DE COVs HALOGENATS AMB ZVI (Feo)

REDOX

Feº: e- donnorFe : e donnor

DNAPLs: e- acceptor

109

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

Reducció de Cr+6 a Cr+3 mitjançant Feo i precipitació d’hidròxids

TRACTAMENT DE Cr VI

Reducció de Cr+6 a Cr+3 mitjançant Feo i precipitació d hidròxids

110

Tècniques In Situ

BARRERES REACTIVES PERMEABLES

M t i l ti F oMaterial reactiu: Feo

111

Tècniques In Situ

Rasa d’intercepció:Rasa d’intercepció:Material reactiu: Feo 3%:

112

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ

Adició de compostos d’alta capacitat oxidant

D t ió i/ t f ió d lDestrucció i/o transformació dels contaminants

Monitoreig de l’eficàcia

113

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICACOMPOSTOS OXIDANTS

• Permanganat: MnO -• Permanganat: MnO4

• Peròxid d’ hidrògen: H2O2 + Feo (Reacció Fenton)• Persulfat: S2O8

-2

• Ozò: O3

114

Tècniques In Situ

115

Tècniques In Situ

116

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICA

117

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAPermanganat: MnO4

-

PCETCETCE

DCECV

MnO2 (sòlid): = Pèrdues de permeabilitat en la BRP

118

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAReacció Fenton

·OH: radical hidroxil. Oxidant inespecífic molt reactiu.Te molt baixa capacitat de mobilització: implica que H2O2 i Fe+2 han d’estaralhora en el matei lloc

119

alhora en el mateix lloc.Es fan servir estabilitzants per perllongar la capacitat reactiva del H2O2 i Fe+2

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAR ió F tReacció Fenton

Avantatges

120

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAR ió F tReacció Fenton

Limitacions

121

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAConfiguracions operatives: RecirculacióConfiguracions operatives: Recirculació

122

Tècniques In Situ

OXIDACIÓ QUÍMICAC fi i ti Allib d t l d’ id tConfiguracions operatives: Alliberador puntual d’oxidant

123

4444Rendiment

124

Rendiment

Rendiment e d e t

125

Rendiment

Efectivitat de del sistema

126

5555Taules resum

127

128

129

130

131

132