Post on 30-Sep-2020
Municipis contra la segregació escolar
Sis experiències de política educativa local
Xavier Bonal (direcció)
Febrer del 2013
ÍNDEX
• Introducció: Reduir la segregació és possible des de l’acció municipal
• Crisi econòmica i segregació escolar • Experiències de bones pràctiques • Instruments municipals de lluita contra la segregació
escolar • Els actius de la política educativa dels municipis • Construir una política educativa per combatre la segregació
escolar
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
RESULTATS PRINCIPALS DE L’ESTUDI
És possible desplegar polítiques educatives locals capaces de
combatre i reduir la segregació escolar que afecta molts indrets de Catalunya. Tres aspectes destacats (i tres grans desmentits!): 1. La segregació escolar és sempre superior a la urbana i això ens
mosta l’existència d’un marge important d’acció per a la política educativa.
2. Els ajuntaments estudiats exprimeixen el marc legal i aprofiten tots els espais possibles de coresponsabilitat educativa amb el Departament d’Ensenyament.
3. Alguns dels municipis estudiats compten amb elevades proporcions d’alumnat d’origen immigrat i malgrat això aconsegueixen una bona distribució de l’alumnat en risc educatiu.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
1. El manteniment d’aquest tipus de polítiques en els municipis depèn més de la voluntat política que no pas de les condicions objectives (volum d’immigració, segregació urbana).
2. El context de crisi econòmica i de retallades accentua sens dubte els processos de segregació escolar (reducció en polítiques d’acompanyament, en beques de menjador o en transport escolar).
3. Tot i que el llibre se centra en la política municipal, la responsabilitat de la política educativa, i també de la lluita contra la segregació escolar, recau sobretot en mans del Departament d’Ensenyament.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
TRES CONSIDERACIONS CLAUS QUE ES DERIVEN
DEL LLIBRE
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Evolució de l’índex d’equitat en la distribució d’alumnat estranger entre sectors de titularitat. Catalunya, 1999-2012
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Font: Albaigés, B. I Ferrer-Esteban, G. (2011). L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’Estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011, Fundació Jaume Bofill.
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
SEGREGACIÓ ESCOLAR
Gràfic 6. Relació entre el nivell de segregació escolar i els resultats educatius
y = -30,393x + 81,365R2 = 0,1356
35
65
95
0,0 0,3 0,6Hutchens (primària)
Taxa
de
grad
uaci
ó a
l'ESO
(púb
lic)
Andalusia
Aragó
BalearsCanàries
Castella i Lleó
Galícia
La Rioja Madrid
Múrcia
Navarra
País Basc
Ceuta i Melilla
AstúriesCantàbriaCatalunya
y = -19,605x + 485,99R2 = 0,3918
400
420
440
460
480
500
520
540
-2,00 -1,50 -1,00 -0,50 0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
Segregació social entre els centres
Pun
tuai
cons
en
cièn
cies
(PIS
A 2
009)
Per municipis catalans més grans de 10.000 habitants, 2008 Per comunitats autònomes, 2009
Font: Albaigés, B. (2011). Administració local i coresponsabilitat educativa: desigualtats en el desplegament de polítiques locals en matèria d’educació. Barcelona: Fundació Pi i Sunyer.
Font: Donato, L., Ferrer-Esteban, G. (en premsa). “Desigualdades territoriales en España e Italia. Nuevas evidencias a partir de la evaluación PISA 2009”. Revista Española de Educación Comparada, a partir de PISA-2009.
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Diferències de puntuació entre alumnat nadiu i alumnat d’origen immigrat a escala internacional
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
82 72
70 68
68 66
63 60
58 57
56 54
52 48
47 46
45 44
35 29
26 23
23 22
22 11
7 4
3 10
12
400 420 440 460 480 500 520 540 560
Catalunya (11,2) Itàlia (5,5)
Finlàndia (2,6) Bèlgica (14,8) Àustria (15,2) Suècia (11,7)
Dinamarca (8,6) França (13,1) Espanya (9,8)
Grècia (9,0) Alemanya (17,6)
UE15 (12,3) Noruega (6,8) Suïssa (23,5)
Eslovènia (7,8) Holanda (12,1)
UE23 (10,0) OECD (10,4) Estònia (8,0) Irlanda (8,3)
Portugal (5,5) Lituània (1,7)
Regne Unit (10,6) Rep. Txeca (2,3)
Estats Units (19,5) Letònia (4,5)
Canadà (24,4) Hong Kong-Xina (39,4)
Singapur (14,4) Austràlia (23,2)
Hongria (2,1)
Diferència a favor de l'alumnat nadiu Diferència a favor de l'alumnat d'origen immigrat
Nota: Entre parèntesi el percentatge d’alumnat immigrant. Font: Ferrer, F. (dir) (2011) PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Alumnat origen immigrat
Nadiu
250
300
350
400
450
500
550
Centre <25% alumnat origen immigrat
Centre >25% alumnat origen immigrat
445
374
509
495
Font: Ferrer, F. (dir) (2011) PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.
Puntuació de l’alumnat nadiu i d’origen immigrat per nivell de concentració de l’alumnat d’origen immigrat al conjunt de
centres de Catalunya
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
CRISI ECONÒMICA I SEGREGACIÓ ESCOLAR
• La segregació escolar s’accentua en situació de crisi.
• La segregació escolar repercuteix negativament sobre els resultats del conjunt del sistema.
• La segregació escolar accentua les diferències de rendiment entre alumnat nadiu i no nadiu.
• La segregació escolar redueix les oportunitats educatives de l’alumnat més desafavorit.
• La segregació escolar dificulta la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.
• La segregació escolar perjudica la cohesió social.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
• Olot: Transport escolar gratuït per a alumnes amb NEE desplaçats
• Terrassa: Canvis en la zonificació escolar
• Girona: Els projectes magnet d’innovació educativa
• Manlleu: El treball de l’OME en la detecció de NEE
• Valls: Augments de reserva de places i distribució equilibrada
• Mataró: Política de distribució de NEE posterior a la preinscripció
SELECCIÓ DE BONES PRÀCTIQUES
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
La política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró Mataró aplica una política de distribució d’alumnat amb NEE que inclou fins i tot l’assignació de places escolars a centres no sol·licitats en ser depassada la quota de reserves. La taula mostra com la demanda inicial de centres públics per famílies amb fills amb NEE sobrepassa de forma significativa el volum de places reservades a tals efectes, contràriament al que passa en el cas dels centres concertats, on el nombre de places reservades supera el de sol·licituds de NEE rebudes. Per mitjà de l’aplicació de la distribució d’alumnat amb NEE s’aconsegueix equilibrar el nivell efectiu de cobertura de les reserves disponibles entre centres públics i concertats. Tot i que el volum d’alumnes amb NEE finalment assignats als centres públics supera el volum de reserva inicialment previst en aquests centres, seixanta alumnes amb NEE al conjunt de la ciutat (el 17% sobre el total d’aquest alumnat) van ser derivats a centres no sol·licitats en ser excedida la quota de reserves establerta als centres públics sol·licitats.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
Sol·licituds i assignació d’alumnes amb NEE als centres públics i concertats, segons les zones escolars (P3). Mataró, curs 2010-2011
Transport escolar gratuït per a alumnes amb NEE desplaçats a Olot
Els alumnes amb NEE desplaçats disposen d’un recurs de transport públic gratuït, normalitzat, que exigeix responsabilitat dels alumnes i llurs famílies. El transport dels alumnes amb NEE desplaçats es vehicula a través del Transport Públic de la Ciutat (TPO), una xarxa de transport urbà adreçada a tota la ciutadania i que enllaça bona part dels barris d’Olot. Amb l’objectiu que els alumnes utilitzin els recorreguts ordinaris, l’horari del TPO s’ha adaptat a les hores d’entrada i de sortida dels centres i, ocasionalment, s’han introduït modificacions lleus a les rutes habituals. Alumnes i ciutadans utilitzen, doncs, el mateix transport. Amb tot, com que l’administració és la responsable a tots els efectes del desplaçament dels alumnes, el Consell Comarcal posa uns monitors de transport per als alumnes més petits (des de P3 fins a 4t de primària). Als més grans (des de 5è de primària fins a 4t d’ESO) se’ls proporciona una targeta gratuïta de transport públic, que és intransferible i vàlida només per als dies lectius.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
• Polítiques proactives d’informació a les famílies • Definició de models de zonificació escolar socialment
heterogenis • Bones polítiques de detecció d’alumnat amb NEE • Acords sobre reserva de places • Polítiques d’acompanyament intenses per a alumnat amb
NEE • Sistemes d’adscripcions que intentin trencar la possible
reproducció entre primària i secundària de centres segregats
• Intervencions focalitzades. Estratègies magnet
INSTRUMENTS DE LLUITA CONTRA LA SEGREGACIÓ
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
• Servei públic d’educació
• Coresponsabilitat
• Aprofitament intensiu del marc legal
• Implicació econòmica
• Anar més enllà del repartiment de l’alumnat
• Pedagogia política
• Diàleg constant
• El paper dels tècnics d’educació
ELS ACTIUS DE LA POLÍTICA EDUCATIVA DELS MUNICIPIS
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
1. Facilitar i impulsar el lideratge en l’àmbit local: autonomia del territori vs. autonomia de centre. 2. Fer efectiu el principi de planificació/satisfacció de les necessitats educatives. 3. Planificar l’oferta escolar en clau d’equitat i assegurar un sistema de gestió de l’accés a l’escolarització que garanteixi la igualtat d’oportunitats educatives. 4. Identificar el “mapa de la segregació escolar” a Catalunya i impulsar mecanismes d’incentius en els centres més problemàtics (projectes magnet).
LÍNIES CLAU DE POLÍTICA EDUCATIVA
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local
@FundacioBofill #aulabofill
Municipis contra la segregació escolar
Sis experiències de política educativa local