description
Per què ens agrada veure o identifiquem com a “bo” o “interessant” aquest instant decisiu, corresponent als moments més degradants i tristos de la vida d’una persona? Val realment la justificació que només se’ns fan creïbles i que consciencien la humanitat només si es veuen? Ens consciencia veure com una persona se suïcida de la manera més brutal? Realment sentim una atracció cap a aquest tipus d’imatges? És que la fascinació per la mort ens indueix al voyeurisme?