LCA: TRACTAMENT I RECUPERACIÓ D’UNA LESIÓ

Aina De Torner Vidal Dirigit per Candela Martí

2n de Batxillerat A IES Jaume Huguet

2013-2014

Índex 1. Anatomia del genoll

• Elements ossis. • Elements cartilaginosos. • Elements de contenció articular. • Musculatura. • Lligaments.

2. El lligament creuat anterior • Estructura, localització i funció. • Diagnòstic. • Tractament. • Rehabilitació.

3. Anàlisi de resultats

4. Conclusions

1. Anatomia del genoll

ELEMENTS CARTILAGINOSOS

Menisc intern (o medial).

Menisc extern (o lateral).

ELEMENTS OSSIS

Ròtula. Epífisi distal del fèmur. Epífisi proximal de la tíbia.

ELEMENTS DE CONTENCIÓ ARTICULAR

Càpsula articular:

• Membrana externa.

• Membrana interna o sinovial.

Burses.

MUSCULATURA Flexora: Isquiotibials. Extensora: Quàdriceps.

LLIGAMENTS Extrínsecs: Lligament rotulià. Lligament col·lateral lateral (LCL). Lligament col·lateral medial (LCM). Intrínsecs: Lligament creuat anterior (LCA). Lligament creuat posterior (LCP).

UN NOU LLIGAMENT El lligament anterolateral (LAL), ha estat descobert

per Steven Claes i Johan Belleman a Bèlgica. El LAL desenvolupa un paper molt important en

lesions esportives. Paul Segond, el 1879, ja en va intuir la seva existència

i el va calificar de “banda fibrosa resistent”.

2. Lligament creuat anterior

Estructura, localització i funció:

S’estén des del còndil femoral extern fins a l’extrem superior de la tíbia. Impedeix el desplaçament de la tíbia per davant del fèmur.

Lesió del LCA:

Segons la gravetat, els trencaments de LCA es classifiquen en: Grau 1: el lligament queda lleument

danyat. Grau 2: secció parcial. Grau 3: secció total.

Diagnòstic:

EXAMEN MÈDIC

DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE:

El traumatòleg realitza una exploració física:

Radiografia.

Prova de Lachman.

Prova del pivot-shift.

Ressonància magnètica nuclear. Prova del calaix anterior.

Davant d’un trencament de LCA, el líquid resultant de l’artrocentesi serà bàsicament sang.

Tractament:

NO QUIRÚRGIC: Recomanat a persones de més de 40 anys amb un

baix nivell de pràctica esportiva. El 80% dels pacients no operats, al cap de 15 anys

han sofert canvis degeneratius que poden provocar l’implant de pròtesi.

QUIRÚRGIC:

Taula comparativa entre plàsties autòlogues i aloplàsties

Potencial de revascularització Similar

Resultats clínics Similars

Problemes d’extracció Empelts autòlegs

Problemes autoimmunes Aloplàstia

Preu Aloplàstia

Transmissió d’infeccions Aloplàstia

Problemes estètics (cicatrius) Empelts autòlegs

Possibles complicacions després d’una cirurgia: • Rebuig de l’empelt. • Artrofibrosi. • Infecció bacteriana. • Trombosi venosa profunda.

Rehabilitació:

Té una durada mitjana de 6 mesos.

Començar a caminar amb les crosses passades

entre 12 i 24h després de la plàstia. Mobilització precoç després de la cirurgia.

Treballar la massa muscular.

Treballar la propiocepció.

Utilització de bosses de gel per baixar l’inflamació.

Evolució estàndard: • Setmanes 1 i 2: arribar als 90 de

flexió. • Setmanes 2 a 6: arribar als 135 de

flexió. • Setmanes 6 a 9: incrementar la

resistència i la massa muscular.

Sabies que? Es considera inacceptable la reincorporació esportiva d’una persona amb una pèrdua de 5 d’extensió i amb una flexió inferior als 120.

3. Anàlisi de resultats

63%

37%

Percentatge de lesions de LCA segons el sexe

Femení

Masculí

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

Lesions associades al trencament del LCA Lesió lligamentosa

Lesió meniscal

Lesió meniscal, Lesiólligamentosa

Lesió meniscal, Lesiólligamentosa, Lesió muscular

Lesió meniscal, Lesiólligamentosa, Traumatisme ossi

Lesió meniscal, Traumatisme ossi

• En un 73’3% dels casos la lesió es va produir en la cama

dominant. • Un 80% dels trencaments són totals, mentre que un 20% són

parcials. • La majoria de pacients estaven operats (un 80%). • En un 95% dels casos els trencament de LCA estava associat a

altres lesions.

30%

70%

Tipus de contacte produït durant la lesió

Contacte directe (xoc amb un jugador, cop dequalsevol tipus...)

Sense contacte ( corrent, saltant, caminant...)

17%

43%

40%

Reincorporació a la pràctica esportiva

No, porto una vidasedentària

Sí, a nivell competitiu(bàsquet, futbol,atletisme...)

Sí, a nivell quotidià(gimnàs, anar acaminar, footing...)

• El percentatge entre l’ús d’aloplàstia i de plàstia

autòloga, és pràcticament idèntic (46% i 54%). • Un 70% dels trencaments es produeixen sense

contacte directe. • El bàsquet, el futbol i l’esquí són els esports on

més propens s’és a patir una lesió. • En general, els lesionats operats es reincorporen

a la pràctica esportiva.

4. Conclusions

Les noies tenen més probabilitats de lesionar-se que els

nois.

El bàsquet és l’esport on més lesions de LCA es produeixen.

El tipus d’empelt i el sexe no influeixen en el ritme de recuperació.

L’edat i el temps passat des de la producció de la lesió influeixen en el ritme de recuperació.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ.