Presentació

En aquest treball intentaré mostar una de les modalitats de traducció audiovisual, en concret, de la

subtitulació

Quan va arribar el dia d'haver de triar el TDR no sabia bé per on decantar-me . Fins i tot vaig arribar a

sospesar triar algun tema matemàtic , només per posar-me alguna fita però , després de veure aquest

tema entre els proposats pels professors no vaig poder evitar selecionarlo com a primera opció .

Aquesta es va convertir en la meva primera opció gairebé automàticament , m'agradava l'anglès ,

adorava veure sèries subtitulades i no podia suportar el doblatge , així que , era un tema perfecte per

parlar , i sobretot , defensar una idea que no estava molt estesa . Tothom prefereix escoltar veus

doblades encara que així, segons la meva opinió es perd l'essència de l'actor .

El que vull mostrar amb aquest treball , és la importància de la subtitulació , tant com per ajudar a gent

amb dificultats auditives , com per a eina per aprendre un nou idioma o cultura . A més , com si fos

poc, gràcies a la subtitulació , no et perds una part de l'essència, la personalitat del personatge i de com

aquest actor ho interpreta.

Per a mi, la subtitulació és una part fonamental a l'hora de veure una sèrie, tant sempre si la vols veure

just quan ha sortit al país d'origen, ja sigui de parla anglesa, o qualsevol altra. Sempre confies en que

hi haurà algú que la subtituli en el teu idioma perque tu, còmodament des del sofà de casa teva, la

puguis veure online poques hores després de la sortida del capítol.

Però la subtitulació no es basa simplement en veure sèries, aprendre un nou idioma i acostumar el

nostre sentit auditiu a això. No, la subtitulació és una eina molt més important com ja he dit abans. Les

persones sordes, o amb una deficiència auditiva, gràcies a la subtitulació poden gaudir de pel · lícules,

documentals i sèries.

1

Introducció

Vivim en una societat en la qual poc a poc el paper està sent substituït, fins a tal punt que els programes

audiovisuals estan tenint una influència imprescindible en la nostra vida diària. La traducció

audiovisual està experimentant una revolució en l'oferta i la demanda dels seus productes.

La traducció audiovisual suposa avui un fenomen bàsic i creixent que no ha generat fins molt

recentment l'atenció teòrica que es mereix. Afortunadament, aquesta realitat està canviant i en els

últims anys han aparegut molts estudis interessants sobre aquest camp. (Diaz Cintas)

Hi ha una paradoxa en el desequilibri que hi ha entre la poca investigació que s'ha fet sobre la traducció

audiovisual (TAV) i el seu enorme impacte social. La traducció que es porta a terme en els mitjans

audiovisuals és l'activitat traductora més important dels nostres dies, tant pel nombre de persones al

qual arriba, com per la quantitat de programes traduïts: documentals, pel · lícules, notícies, sèries, etc.

En un context on els intercanvis són de gran magnitud, i en un període en què el subtítol està destinat a

jugar un paper cada vegada més important és imperativa l'elaboració d'estudis que analitzin aquest

fenomen sociocultural.

L'estudi de l'activitat traductora és bastant recent, de manera que la traducció ha estat una gran oblidada

entre els intercanvis acadèmics.

La subtitulació és una de les moltes formes de traducció que hi ha actualment, juntament amb el

doblatge, entre d'altres.

Hi ha diferents tipus de subtitulació, per a diferents usos que se li poden donar, aprendre una llengua,

ajuda a discapacitats auditius, seguir millor l'àudio d'una pel·lícula, etc.

El procés de la subtitulació és llarg i ple de passos petits però importants, que, en finalitzar

aconsegueixen que els subtítols ens arribin còmodament a casa.

Hi ha una petita, però aferrissada lluita entre els subtítols professionals, i els subtítols fets per i per a

fans.

D'altra banda, també es troba la guerra entre subtitulació i doblatge, quin és el preferit? ¿Perquè?

2

Sense oblidar-nos dels diferents tipus de doblatges en els països, no és el mateix la subtitulació

espanyola, que l'anglesa ja que hi ha diferents tipus de lleis en els diferents països que fan que no

tinguin res a veure uns amb els altres.

3

3. Què és la subtitulació?

La subtitulació és una de les múltiples formes de traducció que existeixen en l'actualitat. Juntament

amb el doblatge i el "voice over", és una de les àrees pertanyents al camp de la traducció audiovisual.

Es tracta d'un procés a través del qual s'agreguen línies de text en forma de subtítols a qualsevol tipus

de material filmat, ja siguin pel · lícules, documentals o programes de televisió, entre d'altres. Això es

fa de tal manera que els subtítols han d'aparèixer en pantalla sincronitzats amb el diàleg parlat.

És un conjunt de tècniques per les que es transmet el significat del que s'expressa en un vídeo

mitjançant textos situats a la part inferior.

En anglès s'utilitzen tres paraules per fenòmens semblants, però diferents:

Subtitles: text a la part inferior de la pantalla que transmet el que es diu oralment.

Caption: text que transmet el significat de textos introduïts al vídeo.

Display: text que tradueix altres textos que es veuen a la pantalla

Els principals avantatges de la subtitulació són les següents :

- És més barata que el doblatge .

- És una bona eina d'aprenentatge , ja sigui d'idiomes principals , minoritaris o del mateix idioma

( millora la comprensió lectora ) .

´- Expandeix el possible públic del vídeo a l'incloure persones amb dèficit auditiu.

- Permet sentir les veus originals dels protagonistes .

- És més ràpida i permet que els continguts estiguin disponibles abans .

Els principals inconvenients de la subtitulació són els següents :

- Fa malbé l'efecte estètic .

- Distreu al públic , que ha d'atendre dos fenòmens alhora.

4

- Transmet menys contingut per segon que el doblatge (pensem en pel · lícules en què diversos

– personatges parlen alhora , com les de Woody Allen o Quentin Tarantino ) .

Un fenomen a tenir en compte , a mig camí entre l'avantatge i el desavantatge , és que si hi ha canvis en

la traducció ( siguin intencionats o errors ) , es noten . La subtitulació és més difícil de manipular i, per

tant, crea un problema a l' hora d'adaptar la traducció al públic de destinació . El doblatge sí que és

fàcilment manipulable , per bé i per mal : per adaptar al públic local , per censurar o per crear derivats

humorístics .

Les restriccions espaciotemporals de la subtitulació

En veure qualsevol programa de televisió o pel · lícula subtitulada , és molt probable que una persona

que domini un segon idioma en algun moment hagi pensat : "però això no és el que va dir el

personatge" . Això es deu al fet que la subtitulació és un tipus de traducció bastant complex .

En oposició al que comunament es creu , els subtítols no són traduccions literals ni directes del diàleg .

De fet , seria impossible crear subtítols per a la totalitat del guió a causa de les restriccions

espaciotemporals que aquest tipus de traducció exigeix.En general , només es permeten dues línies de

text per subtítol i 37 caràcters per línia . Així mateix , un subtítol ha d'aparèixer en pantalla entre 1 i 6

segons .

Aquestes restriccions , tant de temps com d'espai , no són per a res arbitràries . Han estat establertes

com a resultat de diversos estudis sobre la velocitat d'assimilació de lectura en pantalla dels éssers

humans . Les persones assimilen les paraules molt més ràpid escoltant-les que llegint-les. És per això

que en ocasions , el contingut escrit dels subtítols deixa de ser una traducció directa del diàleg parlat i

es converteix en una versió reduïda i parafrasejada del mateix.

D'aquesta manera , més enllà de limitar-se a traduir, el subtitulador ha de també modificar

minuciosament el text seguint aquestes restriccions i conservant al màxim el sentit original del guió .

5

Un balanç que en ocasions pot arribar a ser difícil d'assolir i en el qual de vegades es perden elements

subtils del text , com l'humor o els jocs de paraules , per exemple.

Com produir bons subtítols?

En alguna o una altra ocasió , tots nosaltres hem estat veient una pel · lícula i hem arribat a la conclusió

que els subtítols "no són bons" . Però , què fa que uns subtítols siguin bons i altres dolents ?

En primer lloc , si no segueixen les restriccions esmentades anteriorment , l'espectador no aconseguirà

llegir la totalitat dels subtítols en pantalla i pot arribar a perdre part de la trama de la pel · lícula . A

més, els subtítols no només tradueixen el diàleg . Han de traduir també senyals , cartes , titulars i la

resta paraules escrites . Quan una pel · lícula té molt llenguatge escrit i diàleg parlat que apareix en

pantalla al mateix temps, el subtitulador ha de prendre decisions a consciència conservant alguns

elements i sacrificant-ne altres.

En conseqüència , els subtítols han d'incloure tots els punts importants del material audiovisual en

qüestió , tant del diàleg com del llenguatge escrit en pantalla . Però potser el més important aquí és que

en un vídeo correctament subtitulat , els subtítols haurien de passar pràcticament desapercebuts . Si en

veure una pel · lícula gairebé no t'adones dels subtítols i sents que no has perdut res important del

diàleg, el subtitulador es pot donar per ben servit .

Teoria i pràctica de la subtitulació

Què és la localització, pautat o spotting?

La localització és el mateix que el pautat o el spotting. És el procés d'assignar a cada subtítol un temps

d'entrada i un de sortida. El resultat tendeix a millorar si el realitza un subtitulador que comprengui els

diferents reptes del procés.

Per fer-ho bé cal sincronitzar l'entrada i sortida amb la parla. Podem adaptar-nos al ritme de la parla,

que sol tenir pauses cada 5-8 segons. L'interessant és que mantinguem més o menys el mateix ritme al

llarg del treball, perquè és més incòmode llegir els subtítols si hi ha canvis de velocitat.

6

Crèdits i drets d'autor

Els traductors tenen els mateixos drets que els autors segons el Conveni de Berna per a la Protecció

d'Obres Literàries i Artístiques, de manera que tenen el dret que se'ls citi com a autors de la traducció.

El lloc més comú per a això és el final (l'últim subtítol, que s'introdueix durant els títols de crèdit, si

n'hi ha). Si els crèdits estiguessin al principi, ha de posar-se el més a prop possible dels crèdits del

guionista.

Els seus drets també inclouen oposar-se a que posin el seu nom si no està d'acord amb com ha quedat

després de lliurar-la, i cobrar els drets d'autor.

Unitat de mesura: el caràcter

Què és un caràcter?

Caràcter = matriu tipogràfica = un nombre, una lletra, un espai o un signe de puntuació (Castro, 2001).

Segons Ivarsson i Carroll, aquestes són les mesures del subtítol:

2 línies = 80 caràcters = 8 peus de pel · lícula = 128 quadres = 5 segons i 1/3 (15 caràcters per segon).

Això ens dóna unes 175 paraules per minut: amb sort, tindrem alguns silencis.

Velocitat de lectura i temps

En general, quanta menys definició tingui el vídeo, menys caràcters es poden incloure.

Tradicionalment, de menor a major aquests eren: televisió: 28-35; internet: 30; youtube 40; cinema:

40; dvd: fins a 42.

Amb l'arribada de l'HD tenim més espai i podem utilitzar una mida de font un 20% més petita: però,

per seguretat i llegibilitat, no es recomana passar de 50 caràcters per línia, ni superar el centre de la

pantalla 4:3 (els 4/3 centrals de la mateixa)

7

Malgrat el que es pugui intuir, els més joves llegeixen més de pressa que els més grans.

Mínim

El mínim que ha d'estar un subtítol en pantalla és 1,33 (1 i 1/3) segons (l'equivalent a 2 peus de pel ·

lícula), on hi caben 6-7 caràcters.

Espai entre subtítols

Hi ha d'haver quatre quadres (1/6 de segon) entre subtítols perquè el cervell registri el canvi entre un i

altre. Si hi ha un canvi d'escena, deixem almenys dos quadres (1/12 de segon) a cada costat.

Cal evitar deixar el subtítol en pantalla en canvis de pla, perquè l'espectador tendeix a rellegir-lo,

pensant que el text ha canviat. Quan hi ha canvis de pla molt ràpids, poc es pot fer al respecte.

Màxim

Excepte en cançons, el màxim que pot estar un subtítol en pantalla és 6-7 segons.

El més habitual

El normal és que un subtítol de 2 línies estigui 5-6 segons en pantalla, i un d'1 línia, 3 segons.

Els subtítols no han d'ocupar més del 8% de l'alçada de la pantalla.

Línies

Els subtítols de dues línies són preferibles als d'una línia. On es facin servir subtítols de dues línies de

diferent longitud, la primera ha de ser més curta, per evitar tacar de més la imatge.

Han justificar-se a l'esquerra per reduir el moviment innecessari dels ulls.

S'han de centrar per pel · lícules que vagin a projectar-se en pantalles de cinema, i centrar o justificar-se

a l'esquerra (o al centre-esquerra) en cas que s'emetin per televisió (així evitem que el logotip de la

cadena trepitgi els primers caràcters del subtítol).

Per televisió o vídeo per internet es pot utilitzar una caixa d'ombra semitransparent o negra darrere dels

subtítols, per millorar la claredat de lectura.

8

Tipus de lletra

Tipografia

S'han d'utilitzar fonts Sans Serif (que són més llegibles en pantalla) i proporcionals (ja que permeten

introduir un 20% més de text en el mateix espai). Un exemple de tipografia sans serif proporcional és

Arial. Courier i Times New Roman són males eleccions en aquest sentit.

No s'ha d'escriure tot en majúscules, ja que es llegeix d'un 15 a un 20% pitjor i es necessita un terç més

d'espai

Color

A Espanya no s'utilitza color per als subtítols interlingüístics, excepte el groc.

Ortotipografia

Intentarem evitar la repetició dels signes d'interrogació i exclamació. Amb obrir-los i tancar-los val:

estem escoltant la veu. No dividim paraules entre subtítols. No cal posar punts suspensius al final i al

principi de frases que segueixen en el subtítol següent.

Cursiva

Utilitzem cursiva per veus en off, telefòniques, veus distants, lletres de cançons (traduirem les que

siguin rellevants per al significat), títols de llibres o diaris..

Diàlegs

No s'usen guions al principi dels diàlegs: per definició, els subtítols són en la seva major part diàlegs.

Si hi ha dues intervencions en les dues línies, se centren a l'esquerra i es fa servir un guió.

Altres textos no parlats

La informació que es mostri en pantalla s'ha de traduir sempre que sigui possible

9

Subtitular és traduir i adaptar sintèticament

Condensar, ometre, parafrasejar

Cal condensar el text en blocs de sentit i unitats gramaticalment vàlides.

Tallar en el lloc exacte

Hem de tenir cura amb el ritme del diàleg per no espatllar acudits o sorpreses escrivint la seva

conclusió abans d'hora.

Aconseguir temps prestat

Podem escurçar o allargar el subtítol començant o acabant una mica abans del que toca, si no es solapa

amb un altre diàleg. Se'ns permet fer una trampa d'un 10%, és a dir, posar el subtítol mig segon abans

que l'actor comenci a parlar i deixar un segon i mig després d'haver acabat.

L'encàrrec de subtitulació: què preguntem al client?

– Volen subtítols, veus superposades o doblatge? (Molts clients no sabran expressar el que volen).

– A quins idiomes? (Una pregunta sempre prudent).

– Hi ha guió o cal treure'l del vídeo? (Molt important si hi ha noms propis, dates, dades

rellevants, noms comercials, conceptes fora de la norma ..., és a dir, gairebé sempre).

– Com ens envien el vídeo? (Sembla mentida però cal especificar que és imprescindible tenir el

vídeo per poder subtitular correctament).

– Per a què s'utilitzarà el vídeo (formació, venda, entreteniment)?

– Com es transmetrà el vídeo (internet, TV, DVD, cinema)?A quin públic va dirigit el vídeo

(infantil, juvenil, general, especialitzat)?

10

Procés

Veure tot el vídeo

Fer-ho fixant-nos en els factors possiblement problemàtics (polisèmies, díctics) i prenent notes.

Creació de subtítols, traducció i ajust

El meu consell és que si es fan les tres coses, es facin alhora. Estalvia una gran quantitat de temps i ens

permet adaptar el ritme dels subtítols a l'espai que necessitarem. En aquest article se suposa que sabem

traduir i som bons en això, i que aplicarem el nostre art a aquest nou mitjà amb les seves limitacions i

els seus principals nous reptes: la limitació d'espai i temps i la interacció amb les imatges de la pantalla.

El procés per a cada subtítol seria:

1. Crear els temps d'entrada i sortida.

2. Traduir sintèticament a l'idioma triat.

3. Comprovar que ens hem ajustat als paràmetres necessaris.

4. Aclarir i repetir des del pas 1 o el 2, si no ha estat així.

Revisió

Quan hègim acabat amb tot el vídeo, el veiem complet nosaltres mateixos, prenent nota dels errors i

corregint al final. També és recomanable passar a tot el text el corrector ortogràfic i llegir-lo imprès o

veure'l fora del programa en què estem treballant, ja que així evitem distraccions. Això ens permetrà, a

més, comprovar que té continuïtat lògica pròpia.

Igual que en la traducció ordinària, encara millor és comptar amb un revisor independent. Les faltes,

llorigons i errades són especialment molestos en els subtítols, ja que trenquen la concentració de

l'espectador.

11

Control de qualitat

Cal un cicle final de control de qualitat amb els subtítols revisats i acabats, idealment dut a terme per

una persona diferent o deixant un temps de repòs.

Si hem fet un canvi de format, convé comprovar la codificació (que es veuen bé accents i caràcters

especials) i les entrades i sortides de subtítols després d'haver fet el canvi.

12

4. Tipus de subtitulació

Depenent dels diferents aspectes, hi ha diversos tipus de subtitulat:

Segons el seu aspecte formal

– Subtítols tradicionals

– Subtítols en frases completes: són els més de recurs.

– Subtítols reduïts: són emprats en determinats programes de televisió com són els informatius i

els documentals. Ofereixen un primer resum del que es diu en la llengua original.

– Subtítols bilingües: són usats en aquelles zones on conviuen diverses llengües. A cadascuna de

les dues línies del subtítol se li assigna una llengua diferent.

Subtítols simultanis o a temps real

Els subtítols en temps real es creen segons van succeint els esdeveniments. Un transcriptor (sovint un

reporter del tribunal o taquígraf expert) usa un estereotip amb un teclat fonètic i un programa especial.

Un ordinador tradueix els símbols fonètics a subtítols en anglès gairebé instantàniament. El lleu retard

està basat en la necessitat del transcriptor de sentir la paraula i en el temps de processament de

l'ordinador. Els subtítols en temps real es poden usar en els programes que no tenen cap guió, successos

en viu, inclosos les reunions del congrés, els programes de notícies, i les reunions que no són

retransmeses, com ara les reunions nacionals d'associacions professionals.

Segons el seu aspecte lingüístic

- Subtítols intralingüístics: també anomenats subtítols de teletext, estan escrits en la mateixa llengua

que la de la banda sonora. Entre els seus receptors es troben persones amb problemes auditius i

persones que estan aprenent i volen practicar llengües.

13

– Subtítols interlingüístics: són aquells que traspassen a una altra llengua la banda sonora

original.

Segons el seu aspecte tècnic

– Subtítols oberts: apareixen en tots els televisors i es poden veure sense un descodificador.

Antigament, alguns noticiaris, discursos presidencials o la programació creada per o per a les

persones sordes i els televidents amb problemes d'audició oferien subtítols oberts. Avui en dia

poques vegades s'utilitzen.

– Subtítols tancats: els televidents necessiten un descodificador que es col · loca a la part de dalt

del televisor o un televisor amb sistema de circuits de descodificació incorporat.

La subtitulació per a sords

El 1973 es van realitzar els primers subtítols oberts per a sords a la televisió pública americana. En ser

oberts , van provocar el rebuig del públic auditiu ja que tendien a veure els subtítols constantment .

Davant d'aquesta situació es va veure com a possibilitat d'usar-se per veure subtítols tancats a l'interval

blanc vertical ( IBV ) , és a dir , es va veure l'opció d'escollir el veure o no els subtítols mitjançant un

descodificador , i a partir de 1993 totes les televisions nord-americanes el van incorporar.

A Europa, la BBC va ser la primera cadena a usar l'IBV per subtitular en els anys 70 , i va formalitzar

l'ús de l'IBV creant el Teletext .

Els equips encarregats de subtitular a la televisió són diversos subtituladors i algun lingüista encarregat

de la correcció ortogràfica i gramatical . Tots són llicenciats i amb diversos anys d'experiència .També

són de plantilla fixa i no free- lancers com passa amb el doblatge .

A Espanya el subtitulat en televisió va començar el 1990 amb TVE a través del Teletext . Aquesta

cadena portava 18 anys oferint una gaseta escrita per a sords , però per als subtítols no existien molts

referents als quals acudir , així que , finalment van ser inspirats en els de la BBC .

14

TVE va començar subtitulant molt pocs programes i només si eren gravats. Avui dia, però, és possible

subtitular-ho tot , fins i tot els programes en directe . Encara que hi ha aquesta gran possibilitat de

subtitulat , només es subtitulen sis gèneres : informatius , pel · lícules i sèries , concursos , documentals

shows d'humor i programes instructius .

Les pel · lícules i sèries estrangeres conformen la major part del material subtitulat a partir de la versió

doblada .

Una primera norma principal és subtitular de la forma més literal possible , per petició de les

associacions de sords , ja que al principi només es feia una adaptació .

Una segona norma molt important , és la sincronització , és a dir , el subtítol ha d'aparèixer al mateix

temps que el seu equivalent oral .

Una tercera norma a tenir en compte és que el subtítol ha d'aparèixer en pantalla el temps necessari

perquè l'espectador pugui llegir-lo, tenint en compte els dos tipus de sords que hi ha ( sords de

naixement , amb educació per signes , i amb sordesa adquirida amb educació normal i per tant més

capacitat lectora ) i l'edat de l'espectador ( en els programes infantils seran nens amb menys capacitat

lectora que en els telenotícies que seran adults ) .

De vegades aquestes tres normes poden contradir-se unes amb les altres impedint una correcta

sincronització .

En general les lletres dels subtítols són de colors on, cada personatge té el seu propi color , sobre un

fons negre . A cada finestra hi apareixen unes dues línies de text encara que en molt comptades

ocasions poden augmentar fins a quatre línies i mitja.

Atès que l'espectador d'aquest tipus de subtítols manca totalment o parcialment de facultats auditives ,

cal especificar qualsevol element auditiu rellevant en els subtítols d'alguna manera . Per exemple :

Música de piano de fons

Es tanca una porta

15

Aquests subtítols són anomenats signes sonors . Aquest subtítol és visualment diferent del de text

verbal ja que és de lletra blava sobre fons blanc .

En el cas de les cançons , es transcriuen com subtítols oberts , que són grocs sobre fons negre i amb

diferent tipus de lletra . A les cançons es transcriu tot encara que el text no aporti res a l'argument ,

situació que ha creat molta polèmica , ja que si a un espectador oient el distreu de la imatge a un

espectador sord molt més , ja que ha de llegir els subtítols més la cançó , la qual només és usada per

crear ambient .

16

5. Usos de la subtitulació

La subtitulació en l'aprenentatge de les llengües estrangeres

Des de fa ja uns anys, la Unió Europea proposa, dins del marc de promoció de l'aprenentatge

permanent i el diàleg intercultural i com a part de la seva agenda actual en defensa del plurilingüisme,

aprofitar el potencial dels subtítols per incentivar l'aprenentatge de llengües estrangeres. Ja des del

2007, des d'aquesta institució, s'exposava el següent:

«La subtitulació és un instrument fabulós per ajudar les persones a aprendre llengües amb facilitat i

plaer. Per tant, se celebrarà una sèrie reunions per tal d'aprofitar aquest potencial dels mitjans de

comunicació en relació amb l'aprenentatge d'idiomes ».

Els subtítols en anglès d'una pel · lícula filmada en aquest idioma poden ajudar a aprendre el llenguatge

segons un estudi de l'Institut Max Planck d' Psicolingüística i la Universitat Radboud de Nimega

( Països Baixos) que es publica a la revista ' PLoS ONE ' .

No obstant això , si els subtítols es troben en l'idioma propi , el que passa en la majoria de països

europeus , la pràctica podria resultar contraproduent per a l'aprenentatge .

Els investigadors mostren que els qui escolten un altre idioma poden adaptar-se a un accent regional

desconegut en aquesta llengua estrangera . Els estudiants holandesos van mostrar millores en la seva

capacitat per reconèixer l'anglès escocès o australià després d'una exposició de 25 minuts a un vídeo .

Els subtítols en anglès durant l'exposició van millorar el seu aprenentatge mentre que els subtítols en

holandès el van reduir .

Hi ha millores en el reconeixement de l'anglès després d'una exposició de 25 minuts a un vídeo En la

investigació , estudiants holandesos que no estaven familiaritzats amb l'anglès escocès i australià van

veure un episodi de la sèrie còmica australiana ' Kath & Kim ' o una versió curta de ' Trainspotting ',

que representa un escocès addicte a les drogues i els seus amics , amb subtítols anglesos , holandesos o

sense subtítols .

Després del visionat , es va demanar als participants que repetissin el major nombre de paraules que

poguessin a partir de 80 extractes d'àudio dels principals protagonistes , la majoria d'elles escoltades

17

durant el visionat i l'altra meitat nova per als participants .

Els investigadors van descobrir que els subtítols en anglès s'associaven amb la millor actuació tant amb

el material escoltat com amb el nou però que encara que els subtítols en holandès també milloraven

l'actuació sobre els elements coneguts portaven a un pitjor desenvolupament amb els materials nous .

En el cas dels adults, aquesta troballa podria ajudar també a millorar les habilitats d'escolta durant

l'aprenentatge Els participants semblaven estar utilitzant la informació semàntica ( de significat ) en els

subtítols holandesos quan escoltaven el llenguatge en anglès i per això els subtítols en holandès

semblaven haver ajudat els participants a desxifrar quines paraules angleses s'havien pronunciat .

Això però no va permetre als participants millorar la seva comprensió de les noves pronunciacions

procedents del mateix interlocutor . Els investigadors expliquen que les persones que escolten poden

utilitzar el seu coneixement sobre com solen sonar les paraules per adaptar-se al llenguatge que

perceben , encara que aquest soni amb un accent poc familiar . Això és el que sembla succeir també

amb els subtítols . Si una paraula anglesa es pronunciava amb accent escocès , els subtítols anglesos

solien mostrar quina paraula era i per això quin era el seu so .

Això feia més fàcil als estudiants adaptar-se l'accent . En contrast, els subtítols holandesos no

proporcionaven aquesta funció educativa i per això en transmetre a l'espectador el que volien dir els

personatges podrien haver apartat l'atenció dels estudiants del llenguatge desconegut . Els investigadors

assenyalen que aquests descobriments tenen també implicacions educatives ja que els subtítols

estrangers semblen ajudar amb l'adaptació al llenguatge en adults pel que podrien ser utilitzats per

millorar les habilitats d'escolta durant l'aprenentatge d'un segon llenguatge . A més , atès que els

subtítols en la llengua nativa interfereixen amb aquesta classe d'aprenentatge , aquests subtítols en els

programes de televisió haurien de ser opcionals .

18

6. Subtitulació professional vs Fansubt.

Llargament s'ha parlat sobre el subtitulat amateur o el "fansubbing", i més acalorats són encara els

debats sobre "doblatge vs. subtitulat". Les dues qüestions són apassionants: perque totes les opcions

poden conviure en pau i harmonia i a més, són necessàries. Cada modalitat té una finalitat i, si bé

sempre hi haurà una preferència personal, la pluralitat fa que l'ofici dels traductors i els seus serveis

arribin a més usuaris

Del fansubbing a la pràctica professional (la contesa entre "els que no cobren" vs. "els que sí cobren"):

La ciència avança que és una barbaritat i amb ella la tecnologia, així com les ganes de veure abans que

ningú el que sigui. Aquí és on entra un segon debat: "qualitat o immediatesa?" Podríem dir que, gràcies

a la difusió del "fansubbing" i a la incorporació d'estudiants de titulacions relacionades amb els idiomes

i els coneixements tècnics que veuen en aquesta pràctica un camp de proves on adquirir experiència - la

qualitat del subtitulat amateur millora a passos de gegant .

No obstant això, el públic no sempre valora l'esforç d'aquests no professionals, que treballen per plaer o

amor a l'art, i "estrenyen les femelles" cada vegada més, amb lapidàries expressions, com ara:

“A veure si els traductors es posen les piles amb els subtítols que ja m'estic baixant el nou capítol de

XXX.”

Tot i amb això, si un grup "d'intocables" (que cobren pels seus serveis) critiquen la qualitat en el

fansubbing, altres es queixen, en canvi, del subtitulat professional i la seva qualitat, amb més raó

encara, i de pas aprofiten per recordar que "els traductors professionals són lents". A continuació us

presentem el vademècum del subtitulador professional.

19

D'on surten els subtituladors:

Els subtituladors professionals són experts en una llengua estrangera i en el seu propi idioma. Per això,

voldríem ressaltar que no només han de procurar comprendre tots els girs, accents, jocs de paraules i

altres vocables que escolten en un material multimèdia totalment imprevisible, sinó que la seva

redacció en l'idioma meta ha de ser "pluscuamperfecta".

A més, la pràctica del subtitulat requereix uns coneixements tècnics addicionals, que no només

impliquen el domini d'eines 2.0 per a l'edició del text, sinó també l'ús d'aplicacions d'àudio i vídeo

combinades amb el text. Per tant, als traductors, com és lògic, se'ls exigeix que sàpiguen traduir, i es

pressuposa que han de venir de fàbrica amb les pràctiques de spotting: ajust, visionat i un llarg etcètera.

I és que, al mercat comercial freelance ha dues possibilitats: (1) treballar amb les teves eines o (2) amb

aplicacions subministrades per les agències i distribuïdores. Com més gran és l'empresa, més

organitzada està, i menys marge de maniobra deixa al traductor.

No cal preocupar-se de crear un flux de treball propi, perquè les agències ho donen tot pautat. Com a

tret negatiu, els traductors han d'estar oberts contínuament a l'ús d'eines noves. Aquesta característica és

la que precisament hauria d'empènyer a la docència de la traducció audiovisual a "ensenyar a pescar" a

l'alumne, més que fer-lo expert en una única aplicació.

I parlant d'ensenyament-aprenentatge de la pràctica del subtitulat, en l'actualitat, hi ha nombrosos

centres reglats i no reglats per a l'ensenyament del subtitulat professional. Van des del més tècnic i

específic fins a la integració d'aquesta disciplina en un màster oficial.

Del general al particular :

De què és especialista el subtitulador de cinema i televisió ? De tot i de res ( per les mans dels

subtituladors passen encàrrecs de tot tipus : anuncis comercials d'empreses , manuals d' instruccions

interactius , documentals , extres i comentaris del director , capítols de sèries , escenes eliminades ... ) .

Per tant , no només s'han d'estudiar i recordar les pautes per a la traducció de cada tipologia , sinó que

cada encàrrec té unes característiques pròpies.

20

I és que , aquests professionals avui poden estar donant personalitat i veu als personatges d'una

pel.lícula de dibuixos animats , però, demà han d'investigar sobre tecnicismes instrumentals , perquè

han de subtitular el making off d'un concert , i l'endemà passat els pot tocar traduir la pel · lícula del

moment . Però , oi que seria més fàcil que cadascú subtitulés el que li apassiona i el que més coneix ?

Doncs als traductors mai els tocarà subtitular només pelis dels seus actors favorits .

En aquest món globalitzat, altament tecnificat, tot es redueix a: "time is money!”

Vegem a continuació el que explica una subtituladora professional, Ayoze Aguilar, per justificar el seu

dia a dia:

[...]Es cierto que, no subtitular el DVD completo con todos sus extras, juegos, ruidos y demás es el

peor de los casos, pero suele ocurrir con mucha frecuencia. De ahí que el contacto entre los miembros

del equipo y el seguimiento de unas pautas de consistencia para cada encargo sea crucial.

Pero, "errar es de humanos" (recordatorio importante), y "si quieres, voy y te digo cómo debes hacer tu

trabajo". La práctica del subtitulado, al igual que la traducción para doblaje o la traducción literaria,

hacen que el traductor sea más visible que nunca por el alcance y la difusión de su trabajo. "No creo

que nadie se acuerde de mí y de mis antepasados", si encuentra un fallo ortográfico en un manual

técnico de instalación de una perforadora industrial, pero, si el giro que ve escrito en pantalla no le

gusta... ¡Ay! ¡Tierra trágame!.

"Cuando subtitulo me siento como un árbitro de primera división": "hago mi trabajo lo mejor que

puedo", para que una masa encolerizada profiera improperios y afirme que hasta sus hermanos

pequeños podrían hacerlo mejor. Pese a que la traducción para subtitulado no es un trabajo tan

espontáneo, también tenemos una gran presión temporal, desconocimiento de lo que pasó antes o

después de que llegara a nosotros ese encargo y, lo que es más importante, tenemos un cerebro

humano.[...]

21

Fansubtitulació

Els fansubs (de l'anglès fan subtitled ) són agrupacions de gent aficionada sense ànim de lucre

dedicades a traduir i subtitular sèries no llicenciades al país de destinació per distribuir-les

posteriorment de manera gratuïta a través de la xarxa . El producte final resultat d'aquesta traducció es

publicarà mantenint el seu format original ( imatge o vídeo ) després de passar un procés d'edició més o

menys complex depenent de les característiques tècniques de la sèrie .

Encara que el terme fansub s'utilitza gairebé de manera exclusiva per referir-se a grups que cobreixen

sèries d'anime i manga , també engloba aquells que subtitulen sèries de parla anglesa i a altres sèries

d'origen asiàtic abans que es puguin veure a Espanya .

Aquest tipus de traducció feta per fans s'ha convertit en un fenomen social de masses a Internet ( Díaz

Cintes i Muñoz Sánchez , 2006 ) . Prova d'això són tots els portals , pàgines i fòrums dedicats a la

publicació diària de sèries d'anime i manga que compten amb diverses versions , qualitats i formats

duts a terme per diferents fansubs , la qual cosa ofereix a l'espectador una àmplia gamma de

possibilitats d'elecció en base a diferents criteris . No obstant això , tot i l'àmplia repercussió amb la

qual aquest fenomen compta a la xarxa , aquesta modalitat de traducció passa pràcticament

desapercebuda entre els estudiosos , essent comentada només de manera superficial per alguns com

Díaz Cintes ( 2005 ) , Kayahara ( 2005 ) i Díaz Cintes i Muñoz Sánchez ( 2006 ) .

No hi ha dubte que, amb el pas dels anys, alguns fansubs han evolucionat a la recerca d'una qualitat per

oferir als seus seguidors. Una qualitat que, a més, es converteix en un segell d'identitat del grup i fa

destacar les seves versions per sobre d'altres de la mateixa sèrie fetes per altres grups. En aquesta

recerca es mira no només al traductor, sinó que també es busca qualitat en la correcció, l'edició, la

imatge, el so i la revisió: els detalls cobren cada vegada més importància, de manera que podem

afirmar que alguns fansubs freguen (o pretenen fregar) pràcticament el nivell professional.

22

Història

Aquestes agrupacions sorgeixen als Estats Units arran de l'explosió mediàtica de la producció de sèries

d'anime al Japó a mitjans dels anys 80 . Només unes poques sèries aconseguien la llicència per a la

seva distribució en països estrangers i aconseguir títols nous era bastant complicat , de manera que

alguns seguidors d'aquestes sèries amb coneixements de japonès van començar a produir còpies de

subtítols de manera amateur en VHS per cobrir així les necessitats del mercat i dels propis aficionats.

D'aquesta producció s'en distribuïa un nombre limitat de cintes en botigues de còmics i altres cercles

freqüentats per devots d'aquest tipus d'animació.

Val la pena esmentar que , en l'àmbit hispanoparlant , el fansubeo va començar a Llatinoamèrica en tres

llocs: Mèxic , Argentina i Xile . Aquesta activitat no va arribar a Espanya fins passats uns anys .

Amb la baixada de preu dels ordinadors i l'explosió d'Internet, la subtitulació en VHS va anar canviant

gradualment a subtitulació digital , i el canal de distribució va passar a ser la distribució electrònica a

través de diferents mitjans que oferia la xarxa i que es veuran més endavant. L'explosió real dels

fansubs va començar a mitjans dels anys 90 .

Ètica i drets d'autor

A principis dels anys 90 , alguns aficionats a les sèries d'anime van decidir crear els seus propis fansubs

per popularitzar aquest tipus de sèries en els seus respectius països . Com bé expliquen Díaz Cintes i

Muñoz Sánchez ( 2006 ) :

[ ... ] It has been implicitly acknowledged by fansubbers as well as by Japanese copyright holders that

the free distribution of fansubs can have a very positive impact in the promotion of a given animi sèries

in other countries . This approach [ ... ] might well explain why there have been practically no

Confrontations between translators and copyright holders .

De fet , una de les normes adquirides per aquests grups és aturar tota activitat relacionada amb la

traducció i la distribució d'una sèrie en que una productora adquireix els drets sobre aquella per a la

seva distribució legal .

23

No obstant això , la proliferació d'aquests grups gràcies a Internet ha generat el descontentament i la

preocupació de moltes productores japoneses que consideren que aquesta activitat els perjudica molt

seriosament . Aquest descontentament arriba a tal extrem que , segons anuncia la web

ImperioAnime.com en línia : " l'Associació d'Animacions Japoneses , la Xarxa de Drets de Contingut

per a Autors de Còmic i l'Associació de Vídeo i Programari de Japó , en conjunt amb organitzacions

governamentals del Japó , ja han establert els primers mecanismes de control i censura a la distribució

il · legal d'anime per Internet . "

A més, aquest compendi en contra del fansubeo ha donat a conèixer públicament un Programa

Estratègic de Protecció Intel · lectual . Aquest programa conté paràgrafs on s'anuncien mesures contra

la distribució il · legal , com ara facilitar la denúncia per part d'usuaris amb IPs japoneses i la

introducció de mesures tècniques per facilitar aquests processos .

De fet , algunes distribuïdores ja han pres accions legals contra alguns d'aquests grups . El cas més

notori ha estat el de FUNimation Entertainment contra Fansubs Shinsen - subs en 2009 , als que van

demanar que deixessin de subtitular l'animi Romeo X Juliet de Gonzo en nom de l'autor .

També hi ha mitjans de protecció de copyright en portals com Youtube , on bloquegen de manera total

o parcial la reproducció d'aquells vídeos que inclouen contingut administrat per entitats legals si

aquestes així ho requereixen i podran cancel · lar el compte de l'usuari al que se li notifiqui una

infracció en més de dues ocasions tal com diu l'article 6.2 de la seva política de drets d'autor.

La traducció en els fansubs : a la recerca de la qualitat

La traducció és la primera baula de la cadena de treball i una de les seves marques distintives de

qualitat , juntament amb la qualitat de l'edició general del vídeo ( sincronització dels subtítols , tipus de

lletra , edició de cartells , etc . ) .

La gran majoria de les vegades , els traductors que participen en aquests grups no tenen res a veure

amb el món de la traducció , només són aficionats que pretenen contribuir amb el seu granet de sorra a

24

la difusió d'aquestes animacions , ja que hi ha moltíssims títols de gran interès sense llicenciar o dels

quals només se n'ha llicenciat una part i després queda abandonat per part de la distribuïdora

estrangera. És per això que , en aquells fansubs que es preocupen per la qualitat i la fan servir com a

estendard , s'exigeix que els aspirants a aquest lloc passin una prova en un temps establert per

l'administrador .

Aquesta prova consisteix en una traducció anglès- espanyol que conté diversos fragments de diferents

textos i amb diferents dificultats oscil · lant entre mitja -alta i molt alta . Es busca sobretot un resultat

final fluid en un espanyol neutre i correcte , sense faltes d'ortografia , gramàtica o sintaxi .

Característiques del subtitulat en els fansubs.

Ferrer Simó ( 2005 ) va exposar en un article pioner sobre aquest tema una sèrie de característiques que

diferencien els fansubs de les traduccions comercials , sobretot a nivell de presentació . Si bé és cert

que es difereixen en molts aspectes , d'altres les aproximen , i algunes característiques d'edició arriben

fins i tot a superar les edicions professionals .

Atès que el traductor interactuarà de manera directa amb els subtítols la majoria de les vegades , és

important saber que a la subtitulació digital podem trobar dos tipus : els softsubs i els hardsubs .

En el cas dels softsubs , els subtítols són tancats, és a dir , que es pot posar o treure de manera opcional

a gust de l'espectador ( com passa en els DVDs i com és el cas de la TDT ) . La majoria dels fansubs

opten per utilitzar softsubs perquè , a l'hora de corregir en la fase del QC , facilita bastant el treball de

la persona que s'encarrega de corregir l'arxiu . Els softsubs permeten, a més , que es pugui obtenir per

separat l'arxiu de subtítol per treballar sobre ell amb més comoditat.

Per contra , els hardsubs són subtítols oberts i no permeten cap tipus de modificació . L'avantatge és

que així s'evita el " robatori " de la traducció , però , per contrapartida , complica molt el procés tècnic

de l'edició en haver de corregir sobre el vídeo com una sola unitat i no sobre el pegat del subtítol . Si es

vol traduir amb hardsubs , caldrà partir de zero pausant el vídeo a cada frase per poder realitzar el

transvasament lingüístic .

25

Exemples visuals

Com ja he comentat anteriorment, la traducció i l'edició són alguns dels aspectes que diferencien la

qualitat dels fansubs. En el cas de la traducció, podem trobar des d'estructures calcades gairebé del tot

de l'anglès fins traduccions molt naturalitzades on s'ha tingut en compte el personatge, el caràcter i la

forma de parlar. En el cas de l'edició podem trobar des de l'ús de recursos molt bàsics per resoldre

situacions complexes (com les notes a la part superior de la pantalla) fins a substitucions de pantalles

completes gràcies a un treball d'edició molt complex que implica el coneixement i ús d'eines com

Adobe After Effects o Photoshop (entre d'altres) per part dels editors que treballen en la sèrie.

26

Exemples de traducció.

Exemple 1Sèrie: Bleach Fansubs: DNA

Project.

A la primera imatge, la manca de concordança

del verb que fa al subjecte, el subjecte sobrant

i el calc de l'estructura passiva de l'anglès a

l'espanyol fan difícil la lectura i la comprensió

del text, a més de donar una imatge de

traducció ràpida i despreocupada per la

qualitat. La segona imatge, encara que no és

una traducció perfecta, presenta una qualitat

una mica més acurada, el missatge s'ha reduït

a una sola línia per expressar el mateix i evita

l'ús redundant d'un subjecte que ja trobem marcat en el verb.

Exemple 2

Sèrie: Higashi no Eden Fansubs: Wa- Fe no

Fansub

En aquesta comparativa podem veure el

resultat d'una traducció llatina i una traducció

castellana, reflectit clarament en l'ús dels

vocables "arrojar" per "tirar" (que en països

com Cuba i Veneçuela té significats diferents

al de "llançar") i "riesgoso "(calc de l'anglès

Risky) per" arriesgado ".

27

Exemples d'edició de pantalla

Exemple 1

Sèrie: Kami nomizo Shiru Sekai Fansubs:

Deshi no Sekai.

Com podem observar, en la versió de Anime

Underground s'ha optat per traduir i suplantar

la imatge original per un rètol en castellà, el

que permet, a més, abreujar el missatge del

subtítol.

Exemple 2

Igual que en el primer exemple, AU ha optat

per traduir i substituir el missatge que apareix

a la pantalla de la consola del protagonista

perque aparegui completament en espanyol, tot

i que el personatge el llegeix en veu alta i

apareix també com a subtítol .

28

Conclusions

Els fansubs són entitats que exigeixen temps i dedicació pel volum de treball que poden arrivar a

generar Algunes sèries, i que requereix més un Treball en equip ràpid i precís On la comunicació i la

cooperació amb la resta de membres que componen l'equip són imprescindibles.

Curiosament, tot i ser una activitat on es participa per plaer i sense ànim de lucre. Alguns d'aquests

grups s'exigeix un alt nivell de qualitat als membres aspirants, a més d'un nombre mínim d'hores de

dedicació a l'activitat que li correspondria. Dins de la cadena de treball i una certa responsabilitat sobre

les dates de lliurament de les parts corresponents perquè els capítols estiguin llestos a temps i es pugui

seguir una preciodicitat més o menys establerta de publicació.

De tota la cadena, la traducció és sens dubte l'activitat més important, ja que sobre aquesta es basarà un

alt percentatge de la qualitat que el públic internauta atorgui al fansub. De res serveix una bona edició

si sobre aquesta no llueix una bona traducció, de manera que l'elecció dels traductors és un punt clau

per formar l'equip. No obstant això, i paradoxalment, encara que els encarregats del transvasament

lingüístic no només poseeixen formació específica en traducció, certs resultats freguen pràcticament el

nivell professional.

29

7. Doblatge vs. Subtitulació

Fonaments Conceptuals

El doblatge: consisteix en la substitució d'una banda sonora original per una altra. Aquesta substitució

ha de mantenir:

a. Un sincronisme de caracterització, és a dir una harmonia entre la veu de l'actor que dobla i l'aspecte i

la gesticulació de l'actor o actriu que apareix a la pantalla.

b. Un sincronisme de contingut, la congruència entre la nova versió del text i l'argument de la pel ·

lícula.

c. Un sincronisme visual, on hi hagi harmonia entre els moviments articulatoris visibles i els sons que

se senten.

La subtitulació: incorporació de subtítols escrits en la llengua d'arribada a la pantalla on s'exhibeix una

pel · lícula en versió original, on els subtítols coincideixen amb les intervencions dels actors.

a. La major dificultat és sintetitzar el que els actors diuen a la pantalla.

b. Cada subtítol admet un màxim de dues línies de quaranta caràcters.

c. Els subtítols estan subordinats al desenvolupament de l'acció i el diàleg de la pel · lícula, a una

velocitat de lectura que permeti llegir còmodament.

d. El seu objectiu és aportar a l'espectador la informació necessària per seguir el desenvolupament

de la pel · lícula.

Tots dos mètodes presenten avantatges i desavantatges. Seria utòpic i insensat pensar que una és

superior i una altra innecessària. Llavors, per què aquest tema genera tanta polèmica? Fem un repàs de

la situació actual de les dues modalitats al nostre país.

30

Cinema en versió original

El públic espanyol majoritàriament prefereix el cinema doblat . I els que manen són els espectadors .

Amb els anys s'han acostumat a veure-ho tot amb veus en el seu idioma i quan van a veure una pel ·

lícula per entretenir-se no volen estar pendents dels subtítols .

En part , aquesta preferència pel doblatge afavoreix als traductors per la gran experiència i eficàcia de

la qual gaudeix la indústria del doblatge a Espanya . Tots sabem que el doblatge al nostre país mou i

genera molts beneficis econòmics i dóna feina a milers de persones .

Això vol dir que ha arribat el moment de desterrar la subtitulació d'una vegada per totes? Per

descomptat que no . Encara que són poques les sales on s'ofereix als espectadors pel · lícules en versió

original , amb el pas dels anys aquesta modalitat guanya cada vegada més adeptes . Es tracta d'un

públic molt definit : seguidors del setè art , cinèfils i « sèrie- addictes » , entre d'altres. Generalment

joves de 18 a 30 anys , aficionats al cinema que prefereixen veure les pel · lícules en VO per captar

millor el sentit que el director va voler plasmar en la seva obra . A més , alguns defensen que , d'aquesta

manera , es valora més el treball dels guionistes i intèrprets .

Com he dit al principi, les dues modalitats van de la mà en tot moment. El problema està a l'hora

d'equilibrar la balança. S'hauria de fomentar la versió original, de la qual tots en podem treure molt

profit. Això implica la creació de més llocs de treballs i més ingressos. Sabem que no és fàcil canviar

les tendències i preferències d'una societat com la nostra, marcada pel doblatge. Cal esmentar també

que moltes persones utilitzen del cinema en versió original per aprendre o perfeccionar idiomes.

Revolució Internauta

Cal no oblidar tampoc el boom que ha tingut la generalització de l'ús d'Internet per consumir productes

audiovisuals diversos, entre els quals destaquen les pel · lícules i sèries. Així doncs, cada vegada són

més els espectadors que prefereixen veure pel · lícules i seguir sèries al ritme amb què s'emeten en els

seus països d'origen. Són principalment els joves que s'apropen cada vegada més a aquesta modalitat i

se sumen a les files dels fans de la VO subtitulada.

31

Són aquestes generacions joves les que vénen amb força: estan més ben formades en idiomes, han

crescut amb l'avanç tecnològic i no dubten a reclamar més productes en versió original, ja que s'estan

acostumant al seu consum. Potser Internet sigui la clau del futur per solucionar l'enfrontament entre

doblatge i subtitulació al nostre país.

L'enfocament del traductor

Alguns espectadors aficionats als productes doblats argumenten que, en llegir subtítols, es perden mitja

pel · lícula quan desconeixen l'idioma original. Els traductors també són conscients d'aquesta pèrdua

d'informació i matisos que implica subtitular una pel · lícula.

Segur que tot aquell que sàpiga anglès (no parlem ja dels propis traductors), a l'hora de veure una pel ·

lícula en VO s'ha dedicat a criticar i analitzar les solucions que ha pres el traductor. Sí, tots ho hem fet.

Però de veritat ho faríem nosaltres millor? No s'ha de menysprear el treball dels altres i menys quan es

tracta de fer equilibrisme, malabarismes i màgia per incloure TOTA la informació rellevant que recull

l'original i condensar-la en els subtítols. És tot un repte que a molts ens agrada afrontar i que molts

altres critiquen.

El futur del cinema a Espanya encara està per veure i, encara que ara mateix sigui un somni, segur que

molts espectadors i traductors estaran d'acord que seria ideal que no haguéssim de triar entre

l'existència d'una modalitat o una altra, sinó que poguéssim disposar en tot moment de les dues

opcions.

32

8. Història de la subtitulació .

No va passar molt temps després de la invenció de la pel · lícula que es van fer els primer esforços per

transmetre el diàleg dels actors a l'audiència . Van començar amb el que ara anomenem intertítols :

textos , redactats o impresos en paper , filmats i col · locats entre les seqüències de la pel · lícula . Van

ser vistos per primera vegada el 1903 com a títols èpics , descriptius a la cabina d'Edwin S. Porter

Oncle Tom . ( La tècnica podria haver estat inventat pel dibuixant i cineasta J. Stuart Blackton . ) Els

títols eren a partir de 1909 els anomenats sub - títols , ja que es van utilitzar en la mateixa forma que

els subtítols en , per exemple , un diari . Però en rares ocasions, els subtítols es van col · locar a la

imatge en moviment. Per exemple , a College chums de Porter ( 1907 ) o la pel·lícula francesa Judex (

1916 ) o Mireille ( 1922 ) . ( College chums de vegades es mostra amb actors en viu parlant del diàleg

darrere de la pantalla de projecció! )

En l'era d'intertítols , era fàcil de resoldre el problema de traducció . Es van eliminar els títols originals

i uns altres títols, traduïts i filmats, es tornen a inserir . O un altaveu s'utilitza per donar una

interpretació simultània dels intertítols.

De fet , els primers " subtítols " en el sentit modern va veure la llum del dia ja durant l'època del

cinema mut . El 1909, MN Topp registrà una patent per a un " dispositiu per a la ràpida projecció de

títols per a les fotos que no siguin els de la tira de la pel · lícula en moviment" . Amb aquest mètode, el

projeccionista , utilitzant un sciopticon (una espècie de projector de diapositives ) , mostrava els

subtítols a la pantalla sota dels intertítols . No obstant això , això mai va ser molt més que una curiositat

, tot i que les tècniques similars , amb els títols en una tira de pel · lícula en comptes de diapositives ,

s'han utilitzat de tant en tant fins al dia d'avui.

33

Des intertítols fins a subtítols

Des de l'any 1927 endavant , amb la invenció del cinema sonor , el públic va poder escoltar els actors ,

de manera que els títols inserits entre escenes van desaparèixer i el problema va assumir noves

dimensions . Per descomptat, un podria fer diverses versions d'idioma, o tenir la pel · lícula post -

sincronitzada en un altre idioma . No obstant això , alguns productors i distribuïdors de cinema van

trobar aquesta tècnica complexa i costosa .

Per què no utilitzar els títols com abans , inserint-los en la foto? D'aquesta manera , es va convertir en

el que ara anomenem els subtítols , i atès que aquesta tècnica és relativament barata ( el subtitulat

només costa entre una dècima i una vintena part del doblatge ) , es va convertir en el mètode preferit en

les àrees lingüístiques més petites , com els Països Baixos i els països escandinaus .

En els primers dies de la pel · lícula subtitulada el problema principal era col · locar els subtítols en les

còpies de distribució , ja que la negativa va ser en general en la seva custòdia al país d'origen .

Noruega, Suècia , Hongria i França van prendre ràpidament la davantera en el desenvolupament de

tècniques per al cinema subtitulat . No obstant això , "la primera testificada projecció d'una pel · lícula

sonora amb subtítols va ser quan The Jazz Singer ( originalment llançat als EUA a l'octubre de 1927 )

es va inaugurar a París , el 26 de gener de 1929, amb subtítols en francès . Més tard aquest mateix any ,

Itàlia va seguir l'exemple, i el 17 d'agost de 1929, una altra pel · lícula d'Al Jolson , The Singing Fool ,

va estrenar a Copenhaguen , amb subtítols en danès .

El mètode òptic

Per començar , es va tractar d'insuflar nova vida a la tècnica inventada el 1909, és a dir , la projecció de

diapositives amb manual de textos impresos directament sobre la pantalla , però molt aviat , els

mètodes de còpia de títols fotografiats a la còpia de la pel · lícula en si va entrar en ús . Un marc que

conté el títol es va mantenir en la seva posició mentre el negatiu de la pel · lícula i la banda d'impressió

positiva van ser alimentats endavant i exposats .

Més endavant aquest procés es va fer automàtica. Marcs " en blanc" es van inserir entre els marcs de

34

títol i els títols van ser alimentats cap endavant per mitjà d'un comptador per assegurar-se que els

subtítols són de la longitud correcta i són en el lloc correcte .

Un problema amb el mètode és que , ja que el negatiu de la pel · lícula original , en general no estava

disponible , calia tornar a copiar tota la pel · lícula per obtenir un nou negatiu , amb una consegüent

pèrdua d'enfocament i l'augment substancial en el nivell - un soroll greu reintegrament , en els primers

temps del cinema sonor .

Però de vegades es pot obtenir el negatiu de la pel · lícula , i aviat es va adonar que , si es requereix un

gran nombre de còpies , el mètode més eficaç era fotografiar els títols en una pel · lícula independent

de la mateixa longitud que l'original , amb l'entrada i marcs de referència sincronitzats amb el so .

El negatiu de la pel·lícula i el rotllo amb els títols a continuació , es copien simultàniament , una

operació que necessita molt menys temps de repetir inserir els subtítols en còpies .

Subtitulació cinematogràfica mitjançant processos mecànics i tèrmics

El 1930 un inventor noruec Leif Eriksen , va treure una patent per a un mètode d'estampació de títols

directament sobre les imatges de la tira de la pel · lícula , primer humitejar la capa d'emulsió per

estovar . Els títols impresos en paper i fotografiats per produir moltes petites plaques de tipus de

tipografia per a cada subtítol (l'alçada de cada lletra que és només al voltant de 0,8 mm ) . Més tard , el

1935 , un inventor hongarès , O. Turchányi , va registrar una patent per a un mètode pel qual les

plaques s'escalfen a una temperatura prou alta per a fondre l'emulsió de la pel · lícula sense la

necessitat d'un bany d'estovament . No obstant això , tots dos processos eren difícils de controlar i de

resultats sovint irregulars , amb les lletres mal definides . Malgrat els inconvenients , aquesta tècnica ha

estat utilitzada per alguns laboratoris de cinema a Europa oriental , Àsia i Amèrica del Sud fins al dia

d'avui.

35

El procés químic

El 1932 R. Hruska , un inventor a Budapest , i Oscar I. Ertnæs a Oslo ( més tard a Estocolm ) van

treure patents alhora sobre una tècnica millorada per impressionar als títols directament en les còpies

de la pel · lícula .

Una capa molt prima de cera o parafina es va aplicar a la cara de l'emulsió de la còpia de la pel · lícula

acabada . Les planxes d'impressió es col · loquen en una mena de premsa d'impressió, en què cada

placa s'alimenta i s'escalfa a una temperatura de gairebé un centenar de graus i amb un pressionat

contra el recobriment de parafina a la part inferior del bastidor que correspon amb l'inici de la línia de

diàleg . La parafina sota de les lletres es va fondre i va ser desplaçada l'exposició de l'emulsió . Aquest

procés es va repetir amb tots els marcs en què aquest subtítol apareix , corresponent a la durada de la

intervenció . El mateix procediment es va dur a terme amb el següent subtítol i així successivament al

llarg de la pel · lícula.

Després de que el procés d'impressió de la pel · lícula es posat a través d'un bany de lleixiu , que s'ha

de dissoldre de l'emulsió exposada , deixant només el nitrat transparent o pel · lícula d'acetat . El líquid

d'atac químic i la parafina s'eliminen per rentat . Aquest procés va produir lletres blanques clarament

llegibles en la pantalla, tot i que les vores de les cartes van ser esquinçades lleugerament a causa de la

consistència variable de la parafina i variacions en la penetració del fluid de gravat .

Més endavant , aquest procés també va ser automatitzat mitjançant un comptador, que va alimentar les

plaques cap endavant , va contar els fotogrames en el rotlle i es va assegurar que els subtítols

estiguessin en el lloc correcte i fossin de la longitud correcta .

Aquest va ser el procés més barat si més de deu còpies d'una pel · lícula serien subtitulades .

Els processos químics i òptics descrits anteriorment se segueixen utilitzant en molts països , més o

menys com abans , excepte que el procés de presa de la placa s'ha modernitzat . En els primers dies es

componen tipogràficament els títols (en general amb una linotípia ) , impresos en paper , fotografiats i

després es fan plaques per a cada conjunt . Més tard , amb l'adopció de noves tècniques en el sector de

la impressió , va arribar ajust fototip ( per exemple Cinétype ) i més tard la composició tipogràfica

informatitzada . Avui en dia els ordinadors s'utilitzen per a la producció dels mateixos títols , i poden

36

ser de temps codificats i " simulats " en una cinta de vídeo amb fins de correcció de proves .

Els laboratoris de cinema noruec - suec Filmtekst a Oslo , Ideal Cinema d'Estocolm i els germans

Kagansky ' Titra Film - a París van tenir les patents més importants. Com a resultat de les quals van

dominar el mercat subtitulat Europeu a partir de 1933 fins a mitjans dels anys 50 i van ser molt

importants també en altres continents . ( D'acord amb les entrevistes concedides per la filla d'O Ertnaes

i la senyora Nina Kagansky , París . La seva tesi conté una descripció detallada de totes les etapes , tant

en els processos òptics com químics . )

Subtitulat làser

L'últim avenç en aquest camp és l'ús de raigs làser per cremar o vaporitzar l'emulsió . Això fa que tant

la composició i plaques siguin innecessaries . La tècnica ha estat desenvolupada per Denis Auboyer a

París i per Titra Film - a París i Brussel · les i , amb gran èxit , ha estat en ús comercial des de 1988 .

En aquest procés un ordinador controla un feix de làser molt estret , de la mateixa manera que una

màquina de composició moderna , és a dir , el feix virtualment escriu el text d'una manera que es generi

en la vaporització de l'emulsió sense mal a la pel · lícula d'acetat de sota . Es necessita el feix de menys

d'un segon per escriure un subtítol que consta de dues línies , després de les quals la trama s'alimenta

cap endavant . La nitidesa de les lletres és excel · lent , els contorns estan millorant per un lleuger

ombrejat, causat per l'enfosquiment de les vores, a causa de la calor .

Els títols propis es componen amb ordinador i poden ser amb claus a la pantalla de vídeo per mitjà de

la codificació de temps o comptatge marc .

Els subtitulat làser és més barat que el procés químic , però requereix costoses inversions en equips .

No obstant això , el mètode és altament automatitzat i necessita molt poc personal .

37

Subtitulat per a la televisió

Les pel · lícules del cinema aviat van aparèixer a la televisió. El 14 d'agost de 1938, el programa de la

BBC d'Arthur Robison va surtir "Der Student von Prag" en versió subtitulada. (Aquesta va ser

probablement també la primera emissió programada d'una pel · lícula en la història de la televisió.)

Però aviat es va descobrir que les impressions amb subtítols destinats al cinema van causar una sèrie de

problemes. Els títols, prou llegibles al cinema, eren molt difícils de llegir a la pantalla del televisor.

Una raó per això és la diferència en la velocitat a la qual el públic pot llegir els subtítols a la televisió,

en comparació amb el cinema, però la raó principal és que la imatge en un televisor disposa d'un rang

de contrast més estret que en una pantalla de cinema. El que es necessitava, per tant, era un mètode per

incorporar subtítols produïts per a la televisió en còpies de la pel · lícula sense títol o cintes de vídeo.

Pel · lícula òptica de subtítols per a la televisió

En els països en què es va utilitzar el procés òptic per subtitular les pel · lícules , es va intentar utilitzar

la tira de la pel · lícula de subtítols existents i executar en paral · lel amb la pel · lícula encara sense

títol original en un segon escàner de pel · lícula . Les imatges del títol es barregen electrònicament en

les imatges de la pel · lícula perquè es veiés pels espectadors com si els títols fossin a la pel · lícula ,

només que ara era possible controlar la blancor de les lletres . Si un rotllo amb subtítols no estava

disponible , es podia demanar a partir de la companyia que va fer els subtítols per a les pel · lícules .

Aquest mètode encara s'utilitza de tant en tant en l'actualitat .

Gairebé al mateix temps va començar el treball del desenvolupament d'un procés bastant cru , però

barat i fiable , l' òptica subtitulació per a televisió : Els títols s'escriuen en paper i després alambins d'un

fotograma de cada títol es van fer amb una càmera de cinema . El negatiu de la pel · lícula resultant es

va posar en un escàner i a continuació, ja sigui el traductor alimentat en els títols manualment , una a la

vegada , la sincronització amb el programa , o un sistema automàtic es va usar per alimentar als títols ,

o més o (en general ) menys fiable , amb l'ajuda de les marques en traucadors en la vora de la pel ·

lícula .

38

Les imatges del títol (en general amb lletres blanques sobre un fons negre , un " bústia" , la blancor i la

negror sent controlats per assegurar una llegibilitat òptima ) es van barrejar amb les imatges dels

programes i van ser transmeses o gravades . Quan els subtítulos no van apareixer, - es col · loquen

marcs exposats fotogrames en blanc entre els marcs de subtítols .

Molt aviat , algunes millores es van realitzar en aquest mètode . Per exemple, els títols van ser

impresos amb tipus de lletra proporcionals més atractius dels compositors de compensació , és a dir ,

l'establiment de les màquines tipogràfiques simples que van permetre també l'ús de la lletra cursiva i

espaiat manual , prement les lletres juntes . Els títols poden ser escrits en targetes perforades , inserits

en un mecanisme d'alimentació i , o bé fotografiats sobre un rotllo de pèl · lícula o mostrats en directe

mitjançant una càmera de televisió amb inversió d'imatge ( negre es mostra com a blanc i viceversa ) .

Aquest mètode " subtitulat ràpid " s'utilitza principalment per als articles de notícies . Per tant ,

fotografiant els subtítols i el desenvolupament de la pel · lícula ja no eren necessaris , però el sistema

d'alimentació era fiable : de vegades la màquina subministra diverses targetes al mateix temps o cap en

absolut .

Ambdues tècniques van permetre l'alimentació manual dels subtítols durant la gravació o la transmissió

o , com amb el subtitulat de pel · lícula , l'alimentació automàtica per mitjà d'un comptador de trames .

Generadors de Subtítols

Quan els generadors de subtítols de diversos tipus (com ara Aston, Capgen, Logica, Vidifont) es van

començar a utilitzar per inserir títols en la imatge de televisió per via electrònica, això va fer possible la

generació de subtítols directament en la imatge transmesa.

No obstant això, els generadors de subtítols, els quals van ser destinats a diferents tipus de llegendes o

títols i oferien una àmplia gamma de variacions tipogràfiques, van resultar poc pràctics per a la

subtitulació en grans quantitats. Eren difícils d'operar, les seves funcions de processament de textos

eren molt rudimentària, i sobretot que eren extremadament cars.

39

9. Subtitulació en diferents països.

Per a un gran nombre de persones sordes , els subtítols són imprescindibles per poder comprendre els

programes televisius i les pel · lícules . La manca de subtítols en notícies , debats , esdeveniments

esportius i programes d'entreteniment contribueix que les persones sordes se sentin aïllades

socialment .

La subtitulació els permet estar al mateix nivell que les altres persones , proporcionant-los accés a la

informació.

La majoria de les cadenes de televisió proporcionen subtítols encara de forma limitada . No obstant

això , en els últims anys aquest tema ha suscitat molt interès i ha rebut una atenció especial, tant als

Estats Units com a Europa . En molts països s'han creat normatives i directrius per establir el nombre

d'hores o el percentatge de programació subtitulada que han d'oferir les diferents cadenes de televisió .

La subtitulació es pot donar en forma de simples subtítols , limitat exclusivament a escriure el parlat , o

subtítols més complexos, en els quals s'inclouen descripcions dels sons de fons , i dissenyats

específicament per als tele espectadors sords .

En alguns països, no es distingeix entre aquests dos tipus de subtitulació. La primera es coneix com a

subtitulació i la segona s'anomena " closed caption " .

La subtitulació en el món

Nombrosos tele espectadors amb sordesa a tot el món depenen dels subtítols per poder estar al dia de

les pel · lícules, notícies, esports i programes d'entreteniment a la televisió.

Cada vegada més cadenes de televisió emeten durant milers d'hores a l'any, si no ho fan ja durant les 24

hores del dia. Tanmateix, en la majoria dels països encara es proporciona un nombre limitat d'hores de

programació amb subtítols. Hi ha poques lleis o normatives obligatòries per a la subtitulació, i només

un petit nombre de països tenen regles o directrius del nombre d'hores o percentatge de programació

que s'ha d'emetre amb algun tipus de subtitulació. Sol ser una qüestió individual, cada cadena de

40

televisió és la que determina el grau de compromís que vol adoptar amb els teleespectadors sords.

És impossible proporcionar una imatge exacta de la situació existent a cada país pel que fa a la

subtitulació.

A Europa

UK

La BBC ha tingut sempre una posició central en l'evolució de la televisió . La xarxa de servei públic

britànica també ha establert les normes per a la subtitulació en televisió . La BBC proporciona

actualment subtítols en més del 80% de la seva programació , en els canals BBC1 i BBC2 . Aquesta

corporació tenia com a objectiu subtitular el 100 % de la seva programació per a 2004.

Altres canals més petits de la BBC , com BBC Three , BBC Four o BBC News 24 es troben també

entre els líders en subtitulació . Aquests canals subtitulen prop del 50 % de la seva programació .

Alemanya

La ARD i la ZDF són algunes de les cadenes de televisió nacionals a Alemanya . La ARD proporciona

prop de 1.000 hores de programació subtitulada a l'any. No es disposen de xifres exactes de la cadena

ZDF , però s'estima que proporcionen un servei de subtitulació per a persones sordes similar al de la

ARD . Entre els programes subtitulats s'inclouen l'informatiu principal de les 8 del vespre ,

documentals i programes d'entreteniment com telenovel · les, sèries policíaques i esdeveniments

esportius . També es subtitulen un gran nombre de pel · lícules i esdeveniments especials , com els

debats parlamentaris .

Abans d'agost de 2000 , a França no existia cap llei que regulés l'accessibilitat dels canals de televisió

via terrestre per als teleespectadors sords . Des d'aquesta data , s'han anat establint uns requisits mínims

per a la subtitulació , basant-se en diferents criteris per als diferents canals.

41

França

A França actualment , en la majoria dels casos s'ha de subtitular un mínim del 10-15 % de la

programació . L'augment de la disponibilitat de subtitulació requerida s'anirà introduint

progressivament en uns pocs anys . Per a finals de 2008 , es van proporcionar subtítols en almenys el

50% de tota la programació .

Espanya

A Espanya , com en molts altres països europeus , no hi ha una llei que reguli el nombre d'hores de

subtitulació a la televisió . Per tant , cada cadena decideix el grau de compromís que vol adoptar amb

les persones sordes . El 2001 , la televisió nacional TVE , en els seus canals TVE -1 i La 2 , va

subtitular gairebé 900 hores ( el 10 % de tota la programació ) i prop de 400 hores ( gairebé un 5% )

respectivament . La subtitulació augmentar en gairebé un 25 % el 2002 . TVE té com a objectiu

subtitular el 50 % de la programació en un futur pròxim.

Noruega

Noruega ha establert també els requisits mínims per a la subtitulació en televisió . Per a finals de 2005,

es va haver de subtitular com a mínim la meitat de tota la programació noruega . El parlament noruec ,

Stortinget , va aprovar una llei referent a això el 13 de desembre de 2002. La cadena estatal noruega

NRK TV , finançada per la quota que paguen els teleespectadors , ha de complir també aquests

requisits , incloent-hi les retransmissions en directe . Això vol dir que aquesta cadena ha d'utilitzar la

tecnologia en subtitulació existent per a les retransmissions en viu .

Suècia

El parlament suec havia determinat que la subtitulació a Suècia havia de cobrir almenys el 50 % de la

programació de l'any 2005 . L'estat dirigeix els canals suecs TV , STV , que l'any 2000 , van emetre

2.800 hores de programació subtitulada . D'aquestes, 1.100 hores eren de programes nous .

42

Dinamarca

A diferència de Noruega i Suècia, Dinamarca no posseeix una llei que defineixi el percentatge de

subtitulació en la programació televisiva . No obstant això , els subtítols estan disponibles en

aproximadament 2.000 hores a l'any a la televisió danesa , el que significa el 23% de la programació ,

en les cadenes DR1 i DR2 . A més , hi ha un programa diari de notícies i un programa setmanal per a

les persones sordes , on s'utilitza la llengua de signes . Al canal privat nacional, TV2 , s'ofereixen prop

de 5.500 hores de programació a l'any, de les quals 650 estan subtitulades .

Als Estats Units i Canadà

Els sords canadencs i nord-americans són els que tenen la millor opció pel que fa a la programació

subtitulada .

Canadà és el líder mundial en programació televisiva amb subtítols , no només perquè s'hagin establert

les bases més sòlides del món per a la subtitulació a la televisió canadenca , sinó que a més,

proporcionen subtítols en dotzenes de canals canadencs . A més , els teleespectadors d'aquest país

poden veure dotzenes de canals americans també amb subtítols . En total , es poden veure 500 canals a

través de la televisió per cable que disposen principalment de subtítols en gairebé tots els seus

programes .

La normativa de la televisió canadenca va ser establerta per la Comissió de Ràdio -Televisió de Canadà

( CRTC ) el 1995 , amb l'objectiu de fer que les emissions fossin accessibles per teleespectadors sords .

Des de 2002 , s'exigeix a les cadenes de televisió més importants que ofereixin subtítols en tots els

noticiaris , i en el 90 % de la resta de la programació .

Els nord-americans veuen programes subtitulats en televisió en gairebé tots els canals que tenen , i cada

vegada més canals proporcionen aquest servei . El servei de subtitulació va ser aprovat per la Llei dels

Americans Discapacitats ( ADA ) el 1990 , per a les emissions produïdes per l'estat , i la normativa de

subtitulació per a la resta de la programació va ser establerta el 1996 per la Llei de Telecomunicacions .

Des de 2002 , les cadenes de televisió havien de proporcionar subtítols en el 50 % de la seva

43

programació com a mínim. Per 2006 , tota la programació amb alguna excepció havia d'oferir aquest

servei , i el 75 % de tots els programes antics han de tenir subtítols .

Austràlia

La Comissió de Radiodifusió Australiana estima que el 40 per cent de tots els programes televisius

australians estan subtitulats. D'acord amb la normativa, tots els programes que es televisen en hores de

màxima audiència, entre les 6 de la tarda i les 11.30 de la nit, i tots els informatius han d'estar

subtitulats per a benefici de les persones sordes.

Nova Zelanda

A Nova Zelanda, les tres cadenes principals de televisió de transmissió via terrestre, TVOne, TV2 i

TV3 emeten una mitjana conjunta de 100 hores de programació subtitulada a la setmana. Durant les

hores de màxima audiència, de 6 de la tarda a 10 del vespre, s'emet almenys un programa amb subtítols

en algun dels tres canals. L'objectiu és fer possible que es subtitulin el nombre més gran de programes

possibles. En total, el 20% dels programes produïts a Nova Zelanda proporcionen algun tipus de

subtitulació.

44

10. Comparació Doblatge / Original / Subtitulació.

Es parla molt de les diferències entre doblatge i subtitulació, i està clar que és un debat molt acalorat. A

grans trets sabem que:

El subtitulat és més autèntic però trenca amb l'estructura de la pel · lícula perquè afegeix alguna cosa

escrita. Està subjecte a les normes de llenguatge escrit. Sol complementar i condensar la informació.

En el doblatge la traducció és més o menys natural perquè substitueix l'oral per l'oral, però mai crearà

una impressió 100% autèntica (tots sabem que Bruce Willis no parla castellà).

Partint de la base que són estratègies diferents, analitzarem aquests aspectes de la pel.lícula Ice Age

(2002). La pel · lícula, a més, presenta la complexitat afegida de l'humor, que també veurem i que

influeix enormement a l'hora de traduir, sigui la versió que sigui.

En general, es tracta d'una pel · lícula d'animació dirigida a un públic més jove, l'humor és més obvi,

directe i fàcil, el llenguatge és més senzill (en principi i això tampoc vol dir que les pel · lícules

d'animació siguin més fàcils de traducció). A més d'acústic, l'humor és molt visual i intenta imitar les

característiques pròpies de l'oralitat, és a dir, naturalitat, espontaneïtat, frases inacabades, interjeccions,

onomatopeies, estructures sintàctiques simples …

Analitzem una mica això de l'humor abans de parlar del doblatge i la subtitulació en si.

Humor visual:

Personatges (d'actituds exagerades / desproporcionades)

Càmera lenta (per exemple, en l'escena en la qual Sid persegueix un meló)

Colors / escenaris (especialment pensats per cridar l'atenció dels nens)

Humor verbal / lingüístic:

Personatges (to, forma de parlar)

Jocs de paraules: wormy - worm, big bad tigey-wigey, Meany-weeny mammoth, Knucklehead,

bucktooth, Mr Stinky Drool Face

45

Abreviatures: helpin ', makin', scarin ', need'em, name s Diego, good lookin' ...

Col · loquialismes: Whoa, jerk, in front of ja, jeez, Gotcha, buddy, Yuck ...

Altres expressions: zip the lip, impale me, this is cake …

El gènere d'animació i els dibuixos animats, a més d'atraure al públic infantil / juvenil, ha d'atreure al

públic adult. Això s'aconsegueix recorrent a mètodes diversos: referències culturals (visuals, text

parlat), càrrega humorística, etc. Ice Age presenta una gran quantitat de recursos humorístics que

afavoreix la vinculació amb el públic adult entre els quals destaquen, sobretot:

– Anacronismes. Els anacronismes consisteixen a presentar un fet com si ja hagués passat abans o

després del temps en què va succeir. Aquí, però, no es tracta d'errors sinó que és una part

fonamental de l'humor de la pel · lícula, una llicència poètica dels creadors.

VO V.Doblada

Come on, kids, let’s go. The traffic’s movin’.‒

But, but, but, Dad.‒ No buts. You can play

extinction later.

Res de peròs. Ja jugareu a l'extinció després.

So, where’s Eddie?‒ He said he was on the verge

of an evolutionary breakthrough.‒ Really?‒ I’m

flying.

Escolta, on és Eddie? - No deixa de repetir que

està a punt de fer no sé què descobriment de

l'evolució. - De debò? - Vol! (Tortuga: evolució a

au)

Subarctic temperatures will force us underground

for a billion years.

Les temperatures subàrtiques ens obligaran a estar

sota terra bilions d'anys. (Ocell dodo: lluita per la

supervivència)

This whole Ice age thing is getting old.You know

what I could go for? Global warming.

Tota aquesta història de l'edat de gel està

desfasada. Sabeu el que m'agradaria a mi? La

escalfament global!

-Referències culturals i presentació de situacions pròpies del món adult.

46

VO V.Doblada “Explicació”

That south thing is way

overrated. The heat, the crowds –

who needs it?

El tema del sud s'ha exagerat.

Molta calor, molta gent, a qui li

ve de gust?

Humor adult (al sud com a

símbol de calor, enrenou,

diversió ...)

If you find a mate, you should be

loyal. In your case, grateful.

Si trobes parella has de ser-li

lleial i en el teu cas, a més, estar-

li agraït.

Es transparenta la moral

americana. Valores.Nota: lleial

en comptes de fidel.

I think mating for life is stupid.

There’s plenty of Sid to go

around.

Lligar-se de per vida és estúpid

perquè, bé, hi ha Sid per a

totes ...

Humor per a adults. Frase típica:

desperta simpatia.

Actually, that pink thing belongs

to us.‒ “Us”? You two are a bit

of an odd couple.‒ There is no

“us”.‒ I see. Can’t have one of

your own, so you want to adopt.

No, perquè aquesta boleta és la

nostra. - La nostra? Doncs

formeu una estranya parella. -

No hi ha un "nostra". - Entenc,

no teniu cries i voleu adoptar.

Clara al · lusió als matrimonis

homosexuals. M'atreviria a dir

que amb poca simpatia pel de

"estranya parella" i el to

sarcàstic.

Dinner and a show. Sopar amb espectacle. Referència per a adults.

Yeah, well, he needed me, and I

only wish I had one of my own,

too.‒ Really? I find that

attractive in a male.‒ Alas. Who

wouldn’t want a family, I always

say.

Ell em necessitava i jo sempre he

desitjat tenir un fillet. - De debò?

Això em resulta molt atractiu en

un home. - Sí, ja. Qui no

desitjaria tenir la seva pròpia

família?

Clara al · lusió a la relació home-

dona, en el qual les dones troben

"adorables" als homes que tenen

bona mà amb els nadons i

desitgen formar una família.

He’s not much to look at, but it’s

so hard to find a family guy.‒

Tell me about it. All the sensitive

ones get eaten.

És molt lletjot, però ¡costa tant

trobar un tipus familiar! -

Digues-m'ho a mi, els sensibles

sempre acaben devorats.

Es guanya la simpatia del públic.

És un gest de complicitat a les

relacions adultes.

47

Versió doblada

Com a mostra de la bona salut de la qual gaudeix el doblatge al nostre país, les dues versions estan

molt ben fetes. L'estratègia predominant en ambdues ha estat la naturalització o domestication. S'ha

optat per una equivalència dinàmica, és a dir, s'ha buscat causar el mateix efecte en TO i en TT, en

detriment de la forma. Els principals trets observats són:

- Adaptació total a la cultura receptora i allunyament del text original.

- Expressions típiques castellanes i catalanes amb el mateix sentit que la frase o expressió original.

- Adaptació dels jocs de paraules i de les rimes en la llengua d'arribada.

- En general s'aconsegueix plasmar sense problemes el sentit i es produeix la mateixa sensació en els

espectadors.

Versions subtitulades

No obstant això , és en les versions subtitulades on trobem major disparitat . D'entrada , el canal és

molt diferent i l'enfocament de traducció ha de ser-ho també . No és el mateix sentir que llegir i el

destinatari tampoc ho és . Dubto que a un nen molt petit si l'hi posin els subtítols , per exemple , i això

hauria d'influir d'alguna manera a l'hora de traduir .

A més , en subtitulació el missatge ha de ser més concís per les limitacions de temps i capacitat lectora

de manera que, inevitablement , pot haver-hi pèrdues d'informació .

En la versió catalana dels subtítols , però, s'ha optat per l'estrangerització o foreignization . No és un

enfocament erroni d'entrada , és simplement diferent . El motiu és que el traductor té menys llibertat

perquè l'espectador té accés a l'original a través del canal acústic i, naturalitzar continguts , un

espectador coneixedor de l'idioma podria notar les diferències entre el que escolta i el que llegeix .

D'aquí ve que moltes vegades un espectador es queixi que els subtítols estan malament o que no es

corresponen amb el que sent.

48

La llàstima és que aquesta versió deixa molt a desitjar per que:

- Hi ha pèrdua de la càrrega humorística en nombroses ocasions.

- Falta cohesió i coherència.

- Hi ha incorreccions sintàctiques i faltes d'ortografia.

- Hi ha moltes omissions importants.

- S'empren frases i expressions poc naturals en català: massa formals o bé massa semblants a l'anglès,

calcs.

Malgrat que en subtitulació es tendeix més a l'estrangerització i existeixen aquestes restriccions, no es

poden justificar els errors sintàctics i ortogràfics (entre d'altres) com aquests:

calentament (per escalfament)

muscles (per músculs)

estalviat (per estalvia't)

Apartat (per aparta't)

En moltes ocasions es podrien haver trobat solucions molt més convincents i adequades. S'observa una

gran falta d'originalitat i la traducció és massa literal. Tot això fa que sorgeixin les preguntes de

sempre: Ha estat un encàrrec molt limitat de temps? No hi ha hagut correcció posterior? Això és una

cosa que demostra que no sempre els subtítols oficials (no fansubs) són millors.

Per acabar, vegem alguns exemples de tot el que s'ha dit:

Original V. Doblada V. Subtitulada.

Get away from me... I don't eat

junk food

A mi no m'hi emboliquis...Jo no

menjo porqueries(1)

Allunya't de mi...Jo no menjo

escombraries(2)

49

.1 No cau en traducció literal de "get away" = allunyar / allunyar-se. Traducció molt ben

aconseguida. La traducció de "junk food" per "porqueries" també està molt bé: en entorn

infantil és una paraula que s'utilitza moltíssim.

.2 Traducció literal i molt poc aconseguida. "Escombraries" no s'utilitza en aquest context i es

perd connotació amb "allunya't de mi".

V.O V.Doblada V.Subtitulada.

We'll see if brain triumphs over

brawn tonight

Ara veurem si l'enginy val més

que la força.(1)

Veurem si aquesta nit els cervells

vencen els muscles(2).

1. S'utilitza l'expressió catalana que es coneix popularment, amb el mateix sentit que l'expressió

original.

2. Calc. / Error: no seria "muscles" sinó "músculs".

V.O V.Doblada V.Subtitulada.

(marching and singing together)

I don't know but I've been told.

The end of the world be mighty

cold.

No ho sé, però m'han explicat,

que aviat tot quedarà glaçat.(1)

No ho sé, però m'han dit, que a

la fi del món farà molt fred.(2)

1. S'ha adaptat la rima.

2. Es perd la rima i l'efecte de l'original.

V.O V. Doblada V. Subtitulada.

Pinky (diuen així al bebè humà

perquè és rosat)

Rosadet Aquesta cosa rosada(1)

50

1. A més de que va en contra de la brevetat del subtítol, a meitat de la pel · lícula comencen a

cridar-li "Pinky", en anglès, de manera que es produeix una manca de cohesió total.

51

11. Enquestes i entrevista

Per a aquest treball havia preparat una entrevista al Sr Diaz, però malauradament, ja que el Sr. Diaz

havia de camviar d'universitat no ha tingut temps per poder respondre a les preguntes, no obstant hem

estat en contacte durant tot aquest temps, que he estat treballant en aquest projecte, i em va enviar

unes entrevistes que m'han estat molt útils.

El Dr Jorge Díaz Cintes és professor titular de traducció audiovisual a la universitat Imperial College

de Londres . És autor de nombrosos articles i llibres centrats en la traducció audiovisual i , més

concretament , en la subtitulació , com “Teoría i Práctica per a la subtitulació”.

Entrevista

1) Suposo que és la pregunta més senzilla que es pot utilitzar per començar l'entrevista, però ... com va

sorgir aquest afany ? D'on va sortir aquesta passió per la traducció audiovisual ?

2) Quina rellevància creu vostè que la traducció audiovisual - i ja més concretament - la subtitulació té

en aquests dies ? Diria que la seva importància s'ha vist afectada per l'obsessió de doblegar tots els

continguts que arriben fins a nosaltres ?

3) Quina opinió té sobre l'afirmació que els subtítols envaeixen la pantalla i no respecten l'apartat gràfic

ja que l'espectador desvia l'atenció cap a la lectura ?

4) En la seva obra , Teoria i Pràctica de la Subtitulació , comenta que el subtitulat és més propi de les

societats dèbils , o menys integrades i més propenses a influències estrangeres . Podria explicar per

què?

5) Quins valors audiovisuals diria vostè que es perdrien de convertir la subtitulació en una pràctica

extinta ?

6) Diria vostè que una persona que decideix llançar-se a la subtitulació només amb coneixement de

llengües podria fer un mateix treball que algú que ha estudiat el dogma audiovisual ? Quines

diferències crítiques marca el tenir una base del que ho fa per afició ?

7) Quins màximes ètiques hauria de tenir presenti un subtitulador a l'hora de modificar un arxiu

52

audiovisual per afegir subtítols ?

8 ) Un dels temes que es toquen en Teoria i Pràctica de la Subtitulació és el valor pedagògic dels

subtítols . Què podria aprofundir sobre aquest punt ?

53

Enquestes

Per a aquest apartat del treball vaig utilitzar l'eina de Gmail per fer enquestes en línia. El meu

enquesta dotava de les preguntes detallades a sota. Seguidament afegiré diversos gràfics com a resum

de les 100 respostes totals que vaig acuseguir. Vaig fer aquestes enquestes per saber en xifres el

nombre de persones que prefereixen la subtitulació al doblatge, a més, les raons. Al veure els resultats

em vaig donar conta de que la majoría de les persones prefereixen el doblatge.

1. Quin és el seu sexe?

- Home - Dona.

2. En quin grup d'edat està?

12-16 17-30 31-50 +50

3. Amb quina freqüència veu sèries-pel · lícules-videojocs estrangers?

- Mai - 1/2 vegades al mes - Un parell de dies a la setmana - Gairebé cada dia / Cada dia

4. Prefereix subtítols o doblatge?

Subtítols Doblatge.

5. Per què?

6. En cas que la seva elecció hagi estat doblatge, en quines situacions acceptaria subtítols? En el

cas que hagi estat subtítols, en quines situacions seria acceptable el doblatge?

7. Creu que amb el doblatge es perd l'essència de l'actor i les sensacions que pot transmetre?

Si. No

54

Gràfics

Com es pot observar en el gràfic un 63% de les

persones prefereixen el doblatge a la subtitulació.

Aquí podem apreciar que rangs d'edat prefereixen la

subtitulació.

55

Doblatge

Subtitulació

12 a 16

17 a 30

31 a 50

+ 50

12. Conclusions.

El que buscava amb aquest treball era aprendre més sobre la subtitulació , la seva història, els mètodes

que hi ha per subtitular una pel · lícules , sèries , videojocs, documentals,etc . També volia saber quanta

gent preferia la subtitulació al doblatge , les raons d'aquesta elecció , o l' perquè de no haver triat la

subtitulació .

Em venia de gust fer aquest treball, ja que, espero, en un futur, treballar en alguna cosa relacionada

amb la traducció, i si bé no, la subtitulació podria ser una sortida al meu futur.

A més, com una altra raó personal, prefereixo les sèries, i qualsevol tipus d'opció visual, subtitulat amb

l'àudio en l'idioma original, és a dir, perquè prefereixo aprendre idiomes a quedar estancada en el meu

propi. A més, d'aquesta manera, a parer meu, capto l'essència dels actors, o jocs de paraules impossibles

de passar al castellà, o l'idioma doblat.

Des del meu punt de vista , la subtitulació té més avantatges que el doblatge , per exemple a l'hora

d'aprendre idiomes , o ajudar a gent amb discapacitats auditives a poder gaudir de qualsevol curt o

llargmetratge .

Òbviament , al transcorrs d'aquest treball , he après sobre aquest tema , el qual m'havia cridat l'atenció

al veure-ho , com tot el treball que hi ha darrere d'un subtitulador . Simplement donava per fet que

subtitular era escriure el que senties i el programa ho feia automàticament . Gràcies a aquest treball ,

m'he adonat que és molt més complicat d'això , i és un ofici que cal respectar .

Alguns punts han estat més senzills que altres, en el que a recerca d'informació es refereix. Per la meva

banda, crec que el punt que més m'ha costat per acabar, i trobar informació, ha estat el de la història de

la subtitulació.

Tots els llibres que trobava es centraven en la història del doblatge, o de la traducció visual, però

deixaven bastant de banda la subtitulació.

Després d'un parell d'intents fallits vaig trobar la informació que està en aquest treball, la història dels

mètodes per a la subtitulació.

56

Potser en la meva ment al principi tingués una altra imatge per a aquest punt, però no estic decebuda

amb el resultat.

Tampoc va ser senzill trobar informació sobre la subtitulació al món. Cada país té unes normes

estipulades per l'estat diferents. Vaig haver de buscar informació a les cadenes de televisió de més

audiència en els diferents llocs del món, com també les lleis respecte a la subtitulació.

No tots els països tenen el mateix tipus de percentatge obligatori pel que fa a retransmissions

subtitulades, ja siguin pel · lícules, sèries, notícies, documentals, etc.

No tot ha estat fàcil , si bé l'aprenentatge ha estat entretingut , hi ha hagut moments que no sabia com

seguir . Per exemple l'entrevista. Ho tenia tot planejat per entrevistar Jorge Díaz Cintes , graduat en

llengües modernes , i doctorat amb la seva tesi sobre la subtitulació , també és autor de diversos llibres

sobre la traducció audiovisual , centrats en la subtitulació , quan , per un imprevist , el Sr Díaz no va

poder respondre a les meves preguntes ja que havia de canviar d'universitat i, encara que ens vam

mantenir en contacte des de finals d'estiu, no hi va haver l'oportunitat perquè respongués a les

preguntes de la meva entrevista, però, amb la seva negativa, em va enviar diversos links d'altres

entrevistes que li havien fet parlant sobre la subtitulació i el doblatge, i, encara que no em van servir

per a aquest apartat específic, sí que van ser útils per a altres parts del treball, per exemple quan parlo

de la subtitulació professional vs el fansub.

A més, al principi del nostre intercanvi d'emails, el Sr.Diaz va tenir l'amabilitat d'enviar links amb

extractes dels seus llibres, i d'articles d'altres escriptors i entesos del tema que van ser de molta ajuda a

l'hora de la recerca d'informació per aquest treball. .

Malgrat tot , com ja he dit , ha estat una grata experiència , i encara que no tornaria a repetir-la, estic

segura que m'ajudarà a afrontar els següents treballs que hagi de preparar des d'un altre punt de vista , i

amb una mirada més àmplia .

Finalment, mirant els resultats, estic contenta amb el contingut. No tenia molt clara la finalitat d'aquest

treball, més que informar d'aquesta pràctica. Qui subtitulava? Com es subtitulava? Aquestes era unes

poques de les preguntes que passaven per la meva ment quan em posava a veure una sèrie. Per fi he

aconseguit respondre aquestes preguntes, i, a més, aprendre molt més sobre aquesta pràctica.

57

Òbviament, aquest treball m'ha servit per adonar-me, que, encara que jo vegi una sèrie subtitulada

poques hores després de la seva emissió al país d'origen, el subtítol no apareix per art de màgia, és més,

hi ha persones darrere d'ells que es preocupen per què nosaltres, els espectadors, tinguem els nostres

capítols o pel · lícules poc després.

58

13. Bibliografia&Webgrafía

Bibliografia.

– DÍAZ CINTAS, Jorge - Teoria y practica de la subtitulación .

– DÍAZ CINTAS, Jorge- La subtitulación y el mundo académico.

– DÍAZ CINTAS, Jorge- La traducción audiovisual: el subtitulado.

– TALAVÁN ZANÓN, Noa-La subtitulación en el aprendizaje de las lenguas extranjeras.

Webgrafia

- http://enlalundebabel.com/

- http://www.lalinternadeltraductor.org/n5/subtitulacion.html

- http://wetav.com/entrevista-a-jorge-diaz-cintas/

- http://www.jostrans.org/issue09/art_tejerina.pdf

- https://spiral.imperial.ac.uk/browse?type=author&order=ASC&rpp=100&value=Diaz+Cintas%2C+J

- http://www.jostrans.org/issue17/int_cintas.php

- http://ucl.academia.edu/JorgeD%C3%ADazCintas

-http://www.buenastareas.com/ensayos/Historia-De-La-Traducci%C3%B3n-Audiovisual/1741711.html

59