El meu carrer

Danna i Omara

Pel meu carrer passa una gent estranya,

homes i dones cadascú amb el feix;

Pel meu carrer, que és dalt de la muntanya,corren les aigües i molta herba creix.

Cada passant és abordat pels gossos,pels rondadors i sorruts guardians;

De tota porta van eixint caps rossos,infants petits i altres vailets més grans.

Al fons de tot, quan el carrer davallas’abira el mar amb sa lluor d’argenti és oblidat tanta bona gent

FI