PLATÓ

(Whitehead)

"Tota la història de la filosofia no és més que un conjunt de notes a peu de pàgina de l'obra de Plató."

Política

Ètica

Antropologia

Epistemologia

Teoria de les idees

Obra

Biografia

Plató neix a Atenes el 427 aC en una família aristocràtica vinculada al govern de la polis.

Durant vuit anys va ser deixeble de Sòcrates. La seva condemna i execució el marcaren profundament.

A la mort de Sòcrates Plató marxa d'Atenes i viatja a Corint, Cirene, Megara i Sicília.

Biografia

A Sicília entra en contacte amb el pensament dels p i tagòr ics, la seva segona gran influència intel.lectual.

A Siracusa tractarà d'influenciar en el tirà de la ciutat per dur a terme el seu projecte polític.

Novament a Atenes fundà l'Acadèmia platònica l'any 388 aC. Serà un dels principals centres de coneixement de l'Antiguitat.

Plató mor a Atenes l'any 347 aC

INFLUÈNCIES EN PLATÓ

Sòcrates

Heràclit

Pitagorisme

Parmènides

Compromís amb la veritat Universalisme Intel.lectualisme moral Rebuig al relativisme Mètode dialèctic

Ésser etern i permanent Rebuig dels sentits

Esdevenir constant del món físic

Matematicisme del cosmos Metempsicosi i reencarnació

Orfisme Doctrina de lànima Cos com a presó de l'ánima

La major part de l'obra platònica que conservam té forma de diàleg.

Els diàlegs s'adeqüen al mètode maièutic socràtic i a la dialèctica platònica.

Tenen a més una clara finalitat didàctica.

Conservam uns 30 diàlegs que es solen classificar en quatre períodes o etapes.

Obra

de maduresa

de vellesa

de transició

socràtica

Etapes

segueix Sòcrates

formula la teoria de les idees

dona forma consistent a la teoria de les idees

revisa de forma crítica el seu pensament

maduresa

vellesa

transició

socràtica

Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Laques, Ió, Protàgores, Carmides, Lisi, La República, (I)

Gòrgies Menó Eutidem Hipias,(I-II) Cràtil Menexé

El banquet Fedó Fedre La República, (II-VII)

Teetet Parmènides Sofista Polític Timeu Crities Lleis

Epinomis

Etapes

(formulació inicial)

La realitat és dual: hi ha un món sensible i visible, (mutable, canviant, imperfecte), i un món intel.ligible al que només podem accedir-hi per la raó, (és un món atemporal i immutable)

El món sensible és una mera representació del món de les idees. Les idees o formes són la vertadera realitat.

Els sentits ens donen accés al món sensible, part icu lar. El coneixement vertader és coneixement d'allò universal i només es pot accedir a través de la raó.

Teoria de les idees

la RAÓ

Món sensible

Món intel.ligible

Realitat DUAL

S'hi accedeix mitjançant

finites canviants

imperfectes contingents

eternes immutables perfectes

necessàries

els SENTITS

És un món de

IDEES

COSES

IDEES

COSES

Mim

esi

(im

itac

ió)

Partic

ipac

ió

Les idees existeixen independentment del món sensible i es tan ordenades jeràrquicament.

L e s c o s e s s ó n còpies imperfectes de les idees a les q u e i m i t e n ,(mimesi), o de les que prenen qualque part, (participació).

La idea del Bé és la idea suprema, il.lumina totes les altres i les coses és gràcies a ella que coneixem. És causa i raó universal.

Les coses són com són gràcies a la idea del Bé que determina que siguin de la millor manera possible.

La contemplació de la idea del Bé és el màxim coneixement possible.

Per davall de la idea del Bé estan les idees també supremes de la Justícia i la Bellesa.

Idees de les virtuts ètiques

Idees estètiques

Idees de les formes matemàtiques

Idees de les coses sensibles

BÉ

Justícia

Bellesa

Idea suprema Raó universal

Jera

rquia

de perfe

cció

Mon de les idees

(revisió crítica)

Plató es veu obligat a reformular la teoria inicial i qüestiona la naturalesa de les idees, les seves relacions entre sí i les relacions de les idees amb les coses).

Es redueix la radicalitat del dualisme.

El concepte de mimesi és substituït pel de participació, segons el qual les idees no es limiten a imitar les coses, sinó que participen d'elles.

En aquesta segona exposició, la dialèctica, procés ascendent segons el qual passam de la multiplicitat de les coses a la unitat de les idees, es substitueix pel mètode de la divisió dicotòmica.

Teoria de les idees

Teoria de les idees

Ètica

Antropologia

Política

Teoria del coneixement

Realitat

Pensament sistemàtic

Antropologia

Cos

ÀnimaImmaterial

Eterna Immutable

Material Corruptible

Finit Imperfecte

Dualisme antropològic

unió accidental

Baixes passions

Instints primaris

Materialitat

Irascible

Concupiscible

Racional

Passions nobles

Emocions

Força, voluntat, coratge

Raó

Intel.ligència

Ànima Tripartita

Baixes passions

Instints primaris

Materialitat

Passions nobles

Emocions

Força, voluntat, coratge

Raó

Intel.ligència

Irascible

Concupiscible

Racional

Ànima Tripartita

Saviesa Prudència

Fortalesa

Temprança

Virtuts pròpies

Epistemologia

Hi ha graus de coneixement, només el coneixement de les idees és coneixement vertader. El coneixement sensible de les coses és coneixement aparent.

La dialèctica és el procés intel.lectual que ens permet accedir al món de les idees. És un procés ascendent.

Plató ho exemplifica amb el seu símil de la línia.

DOXA (opinió, coneixement Vulgar)

EPISTEMÉ (Veritat o ciència)

Món sensible

Món Intel.ligible

Eikasia Pistis Dianoia Noesi

imatges coses formes idees

intel.ligènciaraósentitsimaginació

Símil de la línia

DOXA (opinió, coneixement Vulgar)

Eikasia Pistis

imaginació

cosesimatges

sentitsa través de

coneixem

FísicaNo és coneixement

EPISTEMÉ (Veritat o ciència)

Dianoia Noesi

Raó

IdeesFormes matemàtiques

Intel.ligènciaa través de

coneixem

DialècticaMatemàtiques

Veritats intuïdes

Coses particulars

Idees universals

Abstracció

Imaginació

Sensacions

Deduccions

Intuïció

Creences

Veritats deduïdes

Conjectures

Veritats intuïdes

Imatges

Sensacions

Deduccions

Intuïció

Creences

Veritats deduïdes

Conjectures

Raó

Intel.ligència

Sentits

Imaginació

L'ànima immortal recorda allò que ha contemplat abans de veure's empresonada en un cos mortal, (anamnesi)

reconeixement

coneixement

és

TotReminiscència

Política

La teoria política de Plató es deriva de la seva antropologia i del desencís davant el fracàs de les diferents formes de govern que havia a les polis.

Totes les bones formes de govern degeneraven en formes perverses per culpa dels governants o dels governats.

A un estat ideal haurien de governar els millors i cada home hauria de fer la funció que millor pot d'acord amb la part de l'ànima que predomini en ell.

Timocràcia

Aristocràcia

Democràcia

Oligarquia

Demagogia

els millors

els més forts

els més rics

el poble

els sofistes

La corrupció natural fa que l'aristocràcia degeneri en t imocràcia . S i els guardians sobrepassen les seves funcions i governen, s o v i nt v i o le ntam ent, cerquen el benefici propi, i g u a l q u e e n u n a oligarquia. És normal que en aquests règims el poble es rebel.li i prengui el poder. El govern del poble pot semblar just, p e r ò n o h o é s i l a d e m o c r à c i a a c a b a degenerant sempre en pura demagogia.

Governants

Guardians

Productors

Homes d'or

Homes de plata

Homes de bronze

Tipus d'home

Funció social

Aquelles ànimes en les que predomina la part concupiscible son ànimes molt arrelades al món material. Han de ser els obrers, artesans i llauradors, els treballadors que produeixin per a l'Estat.

Les ànimes on predomina la part irascible, fortes i coratjoses, han de protegir i defensar la ciutat. Seran els guardians.

Només aquelles ànimes on predomina la part racional estan preparades per a contemplar les idees del Bé, la justícia i la Bellesa. Són les ànimes dels filòsofs. Aquests han de governar.

Doctrina del filòsof governant

Un estat no és més just perquè el governi la majoria, sinó que ja justícia s'obté de l'equilibri harmònic entre les virtuts que corresponen a cada part de l'ànima.

Per això s'han d'equlibrar també harmònicament aquestes virtuts en l'organització de l'Estat perquè hi hagi justícia social.

Justícia

Prudència

Fortalesa Temprança

La proposta política platònica és en realitat una utopia basada en una estricta enginyeria social que en termes moderns pot ser entesa com una forma de totalitarisme.

Ni els guardians ni els governants poden tenir família ni possessions. L'Estat els ha de donar tot el que necessiten per viure. La seva descendència ha de ser programada i controlada per garantir l'excel.lència.

Un estricte sistema educatiu ha de permetre la selecció de les millors naturaleses i servir per a classificar les persones en grups socials en funció de la seva ànima.

Governen per torns

Alternen l'estudi de la filosofia amb càrrecs

secundaris

S'ensenya la dialèctica durant cinc anys només als més aptes.

Formació superior comuna a tots els futurs guardians: aritmètica, lògica, plana, art de la

guerra, música, astronomia...

Formació bàsica elemental comuna a futurs guardians i filòsofs: música, educació física.

50 anys

30 anys

35 anys

Guardians auxiliars

Els productors no necessiten cap formació específica. Les naturaleses menys hàbils surten del sistema educatiu i aprenen els oficis manuals per imitació.

20 anys

Guardians

Filòsofs

F i l ò s o f s governants

E n d i f e r e n t s processos selectius le s n at u r a le s e s m e n y s s e l e c t e s surten del sistema i passen a exercir la funció que les és pròpia.

Ètica

Seguint l'intel.lectualisme moral socràtic, (segons el qual no existia el mal, sinó la ignorància), Plató afirma que qui no actua correctament és perquè desconeix la idea del Bé.

Afirma doncs Plató un universalisme moral contrari al relativisme moral sofístic. El coneixement moral és epistemé, (ciència, coneixement vertader), i no doxa o coneixement subjectiu.

Les idees de les virtuts ètiques com la justícia són les més importants just després de la idea del Bé, que les il.lumina i dona forma.

De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una ànima racional intel.ligent.

il.lumina la idea de

La idea suprema del

JUSTíCIA

BÉ

que equilibra i harmonitza

Les parts de l'ànima

per tal d'aconseguir la

VIRTUT

FELICITATa través de la

La felicitat és el màxim bé al que s'orienta la conducta humana i al que s'arriba per la pràctica de la virtut i la seva norma objectiva s'ha de cercar en les idees ètiques.

D'entre totes elles destaca la Justícia, que s'encarrega d'equilibrar les parts de l'ànima per sotmetre els impulsos, instints, passions i emocions a la raó i així orientar rectament la conducta.

Justícia

Prudència / Saviesa

Fortalesa TemprançaControl i moderació dels apetits i instints

primaris

Valor i equilibri per a enfrontar totes les

situacions de la vida

La raó ha de dirigir rectament la conducta d'acord amb les idees de les virtuts ètiques

Harmonia Equilibri VIRTUTSalut de l'ànima

Purificació

Metempsicosi (reencarnació)

Una vida virtuosa permet la purificació de l'ànima que es reencarnarà en una ànima

millor fins a arribar finalment a alliberar-se del cos

www.labanyeravoladora.com