Plató
-
Upload
la-banyera-voladora -
Category
Education
-
view
1.010 -
download
0
description
Transcript of Plató
PLATÓ
(Whitehead)
"Tota la història de la filosofia no és més que un conjunt de notes a peu de pàgina de l'obra de Plató."
Política
Ètica
Antropologia
Epistemologia
Teoria de les idees
Obra
Biografia
Plató neix a Atenes el 427 aC en una família aristocràtica vinculada al govern de la polis.
Durant vuit anys va ser deixeble de Sòcrates. La seva condemna i execució el marcaren profundament.
A la mort de Sòcrates Plató marxa d'Atenes i viatja a Corint, Cirene, Megara i Sicília.
Biografia
A Sicília entra en contacte amb el pensament dels p i tagòr ics, la seva segona gran influència intel.lectual.
A Siracusa tractarà d'influenciar en el tirà de la ciutat per dur a terme el seu projecte polític.
Novament a Atenes fundà l'Acadèmia platònica l'any 388 aC. Serà un dels principals centres de coneixement de l'Antiguitat.
Plató mor a Atenes l'any 347 aC
INFLUÈNCIES EN PLATÓ
Sòcrates
Heràclit
Pitagorisme
Parmènides
Compromís amb la veritat Universalisme Intel.lectualisme moral Rebuig al relativisme Mètode dialèctic
Ésser etern i permanent Rebuig dels sentits
Esdevenir constant del món físic
Matematicisme del cosmos Metempsicosi i reencarnació
Orfisme Doctrina de lànima Cos com a presó de l'ánima
La major part de l'obra platònica que conservam té forma de diàleg.
Els diàlegs s'adeqüen al mètode maièutic socràtic i a la dialèctica platònica.
Tenen a més una clara finalitat didàctica.
Conservam uns 30 diàlegs que es solen classificar en quatre períodes o etapes.
Obra
de maduresa
de vellesa
de transició
socràtica
Etapes
segueix Sòcrates
formula la teoria de les idees
dona forma consistent a la teoria de les idees
revisa de forma crítica el seu pensament
maduresa
vellesa
transició
socràtica
Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Laques, Ió, Protàgores, Carmides, Lisi, La República, (I)
Gòrgies Menó Eutidem Hipias,(I-II) Cràtil Menexé
El banquet Fedó Fedre La República, (II-VII)
Teetet Parmènides Sofista Polític Timeu Crities Lleis
Epinomis
Etapes
(formulació inicial)
La realitat és dual: hi ha un món sensible i visible, (mutable, canviant, imperfecte), i un món intel.ligible al que només podem accedir-hi per la raó, (és un món atemporal i immutable)
El món sensible és una mera representació del món de les idees. Les idees o formes són la vertadera realitat.
Els sentits ens donen accés al món sensible, part icu lar. El coneixement vertader és coneixement d'allò universal i només es pot accedir a través de la raó.
Teoria de les idees
la RAÓ
Món sensible
Món intel.ligible
Realitat DUAL
S'hi accedeix mitjançant
finites canviants
imperfectes contingents
eternes immutables perfectes
necessàries
els SENTITS
És un món de
IDEES
COSES
IDEES
COSES
Mim
esi
(im
itac
ió)
Partic
ipac
ió
Les idees existeixen independentment del món sensible i es tan ordenades jeràrquicament.
L e s c o s e s s ó n còpies imperfectes de les idees a les q u e i m i t e n ,(mimesi), o de les que prenen qualque part, (participació).
La idea del Bé és la idea suprema, il.lumina totes les altres i les coses és gràcies a ella que coneixem. És causa i raó universal.
Les coses són com són gràcies a la idea del Bé que determina que siguin de la millor manera possible.
La contemplació de la idea del Bé és el màxim coneixement possible.
Per davall de la idea del Bé estan les idees també supremes de la Justícia i la Bellesa.
Idees de les virtuts ètiques
Idees estètiques
Idees de les formes matemàtiques
Idees de les coses sensibles
BÉ
Justícia
Bellesa
Idea suprema Raó universal
Jera
rquia
de perfe
cció
Mon de les idees
(revisió crítica)
Plató es veu obligat a reformular la teoria inicial i qüestiona la naturalesa de les idees, les seves relacions entre sí i les relacions de les idees amb les coses).
Es redueix la radicalitat del dualisme.
El concepte de mimesi és substituït pel de participació, segons el qual les idees no es limiten a imitar les coses, sinó que participen d'elles.
En aquesta segona exposició, la dialèctica, procés ascendent segons el qual passam de la multiplicitat de les coses a la unitat de les idees, es substitueix pel mètode de la divisió dicotòmica.
Teoria de les idees
Teoria de les idees
Ètica
Antropologia
Política
Teoria del coneixement
Realitat
Pensament sistemàtic
Antropologia
Cos
ÀnimaImmaterial
Eterna Immutable
Material Corruptible
Finit Imperfecte
Dualisme antropològic
unió accidental
Baixes passions
Instints primaris
Materialitat
Irascible
Concupiscible
Racional
Passions nobles
Emocions
Força, voluntat, coratge
Raó
Intel.ligència
Ànima Tripartita
Baixes passions
Instints primaris
Materialitat
Passions nobles
Emocions
Força, voluntat, coratge
Raó
Intel.ligència
Irascible
Concupiscible
Racional
Ànima Tripartita
Saviesa Prudència
Fortalesa
Temprança
Virtuts pròpies
Epistemologia
Hi ha graus de coneixement, només el coneixement de les idees és coneixement vertader. El coneixement sensible de les coses és coneixement aparent.
La dialèctica és el procés intel.lectual que ens permet accedir al món de les idees. És un procés ascendent.
Plató ho exemplifica amb el seu símil de la línia.
DOXA (opinió, coneixement Vulgar)
EPISTEMÉ (Veritat o ciència)
Món sensible
Món Intel.ligible
Eikasia Pistis Dianoia Noesi
imatges coses formes idees
intel.ligènciaraósentitsimaginació
Símil de la línia
DOXA (opinió, coneixement Vulgar)
Eikasia Pistis
imaginació
cosesimatges
sentitsa través de
coneixem
FísicaNo és coneixement
EPISTEMÉ (Veritat o ciència)
Dianoia Noesi
Raó
IdeesFormes matemàtiques
Intel.ligènciaa través de
coneixem
DialècticaMatemàtiques
Veritats intuïdes
Coses particulars
Idees universals
Abstracció
Imaginació
Sensacions
Deduccions
Intuïció
Creences
Veritats deduïdes
Conjectures
Veritats intuïdes
Imatges
Sensacions
Deduccions
Intuïció
Creences
Veritats deduïdes
Conjectures
Raó
Intel.ligència
Sentits
Imaginació
L'ànima immortal recorda allò que ha contemplat abans de veure's empresonada en un cos mortal, (anamnesi)
reconeixement
coneixement
és
TotReminiscència
Política
La teoria política de Plató es deriva de la seva antropologia i del desencís davant el fracàs de les diferents formes de govern que havia a les polis.
Totes les bones formes de govern degeneraven en formes perverses per culpa dels governants o dels governats.
A un estat ideal haurien de governar els millors i cada home hauria de fer la funció que millor pot d'acord amb la part de l'ànima que predomini en ell.
Timocràcia
Aristocràcia
Democràcia
Oligarquia
Demagogia
els millors
els més forts
els més rics
el poble
els sofistes
La corrupció natural fa que l'aristocràcia degeneri en t imocràcia . S i els guardians sobrepassen les seves funcions i governen, s o v i nt v i o le ntam ent, cerquen el benefici propi, i g u a l q u e e n u n a oligarquia. És normal que en aquests règims el poble es rebel.li i prengui el poder. El govern del poble pot semblar just, p e r ò n o h o é s i l a d e m o c r à c i a a c a b a degenerant sempre en pura demagogia.
Governants
Guardians
Productors
Homes d'or
Homes de plata
Homes de bronze
Tipus d'home
Funció social
Aquelles ànimes en les que predomina la part concupiscible son ànimes molt arrelades al món material. Han de ser els obrers, artesans i llauradors, els treballadors que produeixin per a l'Estat.
Les ànimes on predomina la part irascible, fortes i coratjoses, han de protegir i defensar la ciutat. Seran els guardians.
Només aquelles ànimes on predomina la part racional estan preparades per a contemplar les idees del Bé, la justícia i la Bellesa. Són les ànimes dels filòsofs. Aquests han de governar.
Doctrina del filòsof governant
Un estat no és més just perquè el governi la majoria, sinó que ja justícia s'obté de l'equilibri harmònic entre les virtuts que corresponen a cada part de l'ànima.
Per això s'han d'equlibrar també harmònicament aquestes virtuts en l'organització de l'Estat perquè hi hagi justícia social.
Justícia
Prudència
Fortalesa Temprança
La proposta política platònica és en realitat una utopia basada en una estricta enginyeria social que en termes moderns pot ser entesa com una forma de totalitarisme.
Ni els guardians ni els governants poden tenir família ni possessions. L'Estat els ha de donar tot el que necessiten per viure. La seva descendència ha de ser programada i controlada per garantir l'excel.lència.
Un estricte sistema educatiu ha de permetre la selecció de les millors naturaleses i servir per a classificar les persones en grups socials en funció de la seva ànima.
Governen per torns
Alternen l'estudi de la filosofia amb càrrecs
secundaris
S'ensenya la dialèctica durant cinc anys només als més aptes.
Formació superior comuna a tots els futurs guardians: aritmètica, lògica, plana, art de la
guerra, música, astronomia...
Formació bàsica elemental comuna a futurs guardians i filòsofs: música, educació física.
50 anys
30 anys
35 anys
Guardians auxiliars
Els productors no necessiten cap formació específica. Les naturaleses menys hàbils surten del sistema educatiu i aprenen els oficis manuals per imitació.
20 anys
Guardians
Filòsofs
F i l ò s o f s governants
E n d i f e r e n t s processos selectius le s n at u r a le s e s m e n y s s e l e c t e s surten del sistema i passen a exercir la funció que les és pròpia.
Ètica
Seguint l'intel.lectualisme moral socràtic, (segons el qual no existia el mal, sinó la ignorància), Plató afirma que qui no actua correctament és perquè desconeix la idea del Bé.
Afirma doncs Plató un universalisme moral contrari al relativisme moral sofístic. El coneixement moral és epistemé, (ciència, coneixement vertader), i no doxa o coneixement subjectiu.
Les idees de les virtuts ètiques com la justícia són les més importants just després de la idea del Bé, que les il.lumina i dona forma.
De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una ànima racional intel.ligent.
il.lumina la idea de
La idea suprema del
JUSTíCIA
BÉ
que equilibra i harmonitza
Les parts de l'ànima
per tal d'aconseguir la
VIRTUT
FELICITATa través de la
La felicitat és el màxim bé al que s'orienta la conducta humana i al que s'arriba per la pràctica de la virtut i la seva norma objectiva s'ha de cercar en les idees ètiques.
D'entre totes elles destaca la Justícia, que s'encarrega d'equilibrar les parts de l'ànima per sotmetre els impulsos, instints, passions i emocions a la raó i així orientar rectament la conducta.
Justícia
Prudència / Saviesa
Fortalesa TemprançaControl i moderació dels apetits i instints
primaris
Valor i equilibri per a enfrontar totes les
situacions de la vida
La raó ha de dirigir rectament la conducta d'acord amb les idees de les virtuts ètiques
Harmonia Equilibri VIRTUTSalut de l'ànima
Purificació
Metempsicosi (reencarnació)
Una vida virtuosa permet la purificació de l'ànima que es reencarnarà en una ànima
millor fins a arribar finalment a alliberar-se del cos
www.labanyeravoladora.com