Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. Examen

Post on 21-Jul-2015

185 views 2 download

Transcript of Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. Examen

Daniel

Climent

Si la memòria ordenada és una bona prova de foc per qualsevol botànic a l’hora derecordar els noms científics, en el cas de l’etnobotànica cal, a més a més, establirrelacions amb diferents fitònims i propietats.

La veritat no resulta molt més difícil si se li “troba sentit” al significat dels noms.

En qualsevol cas la retentiva taxonòmica dels botànics devia resultar sorprenentper a molts altres científics, com es posa de manifest en la següent anècdotaatribuïda al físic italonordamericà i Premi Nobel (1938) Enrico Fermi.

Quan el 1940 es van crear els primers acceleradors de partícules i es vanpossibilitar les col·lisions entre elles van començar a descobrir-se més i méspartícules diferents a les que fins aleshores coneixien; i a més dels electrons,protons i neutrons es van trobar muons, kaons, pions, lambdes, khis, omegues,neutrins, positrons...; a mitjans dels anys seixanta n’eren quasi dues-centes lespartícules identificades i descrites i el conjunt s’assemblava molt a una mena dejardí desordenat i ple d’espècies sense organitzar [fins que Gell-Mann va introduir-hi una micad’ordre en proposar la idea dels quarks com a peces bàsiques en el trencaclosques quàntic].

Quan l’acumulació en la llista de partícules encara no havia arribat a la centena, unalumne li va preguntar a Enrico Fermi pel nom d’una partícula en concret, a la qualcosa el físic li va respondre: “jove, si jo fóra capaç de recordar el nom de totesaquestes partícules, m’hauria fet botànic”.

Doncs això.

Ammophilaarenaria

gramíniavegetació psammòfila

barró

rave de mar i barró

Cakile maritima, Ammophila arenaria

rave de mar

Cakilemaritima

Mantellet de la Mare de Déu

Fagonia creticaZigofil·làcies

Agrets

Oxalis pes-caprae

agulletes

Erodiummalacoides

gerani

Pelargonium x hortorum

del grec pelargos, [bec de] cigonya

el grec geranios, al·ludeix al [bec de] grua

(castellà «grulla»)

GERANIÀCIES

Sosa escarabella

Salsolaoppositifol

Una de les «soses»; per incineració s’obtenia la «pedra (de) sosa», carbonat sòdic Na2CO3; per

fer sabó i vidre

Preparant lleixiu amb pedra de sosa. Camp d’Elx 2014

Sosa

Suaeda vera

Salat blanc

Atriplexhalimus

Saliva(d)eta de la Mare de Déu, pixallits, xuplamel

LobulariamaritimaAlyssum

maritimumcrucífera

barrella (fina, d’Alacant)

Halogetonsativusquenopodiàcies

per incineració s’obtenia la «pedra (de) barrella», carbonat sòdic Na2CO3; per fer sabó i vidre

Barrella (fina, d’Alacant)

Halogetonsativusquenopodiàcies

palmerina, palma marina, barra, herba verderolera[reclam alimentici per captura verderols Carduelis chloris], bufalaga

Thymelaeahirsuta

escobellaSerra de l’escobella

Salsolagenistoide

s

ruca (> rúcula) Erucavesicaria

citró, ravanell, ravaníssia

Diplotaxiserucoides