Daniel Climent

ALACANT

SALATSARBUSTS MITJANS

PLANTES AROMÀTIQUES PLANTES TÒXIQUES I/O MEDICINALS

MATES MENUDES I HERBES

Serra Grossa: elevació (161 m) molt erosionada, de molases* miocèniques.

1) Vessant SE, orientat a la mar, tallat en vertical per a construir una carretera. 2) Vessants N i NW: amb repoblacions de pins i de xiprers, conservant-se, 3) Cingleres* , cim … restes de vegetació autòctona.

* Molassa: associació de roques sedimentàries formades a partir de fragments de roques prèvies d’origen terrestre i marí (⇒ sals, sobretot NaCl); formen dipòsits prop de la costa; admeten talls verticals de gran altura.* Cingle o cinglera: precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

Salats, soses, barrelles...Salats: plantes pròpies dels terrenys més o menys salins, com les molasses (d’origen marí) de la Serra Grossa. El gènere Atriplex és un dels més representatius.

Soses: plantes de les que s’obtenien cendres útils per a diverses aplicacions (sabó, vidre...); les cendres solien ser riques en carbonat sòdic (sosa) o carbonat potàssic (potassa; p.ex., la Salsola kali). Gèneres Salsola, Suaeda... “Sosa” prové de l’àrab sawda [“negra”, per la cendra] > sauda > soda > sosa.“Potassa”, de l’anglés “pot + ash”, “cendra” que es guardava en recipients o “pots”.

Barrelles: mentre les soses solien crèixer espontànies, les barrelles solien cultivar-se. Les més usades com a plantes barrelleres eren Halogeton sativus, barrella fina o d’Alacant, i Salsola soda, barrella.

Salicor, cirialera o herba salada: de gèneres com Salicornia, Sarcocornia o Arthrocnemum... Solen tindre forma de banya (< cornus) o de ciri enlairat. Pròpies de terrenys salats més o menys entollats.

Aiguasul (Aizoon hispanicum), herba gelada (Mesembryanthemum crystallinum)

“sosa i barrella. Carles Martín” http://www.youtube.com/watch?v=Gz8Om2YvjHI

Atriplex halimusSalat blanc

Fulles entre romboidals i triangulars, d’un color grisenc-platejat (amb petites plaques brillants en el limbe).

Halimus, prové del grec halos > sal[halògen (formador de sal), halòfit (planta de llocs salats), halofília (estima per la sal)]

Suaeda veraSosa fina

Soses (i barrelles, salats...) es cremaven en clots, en

terra mentre es remenaven sense parar; el resultat era una “pedra” compacta, de

sosa o de potassa (segons el carbonat, sòdic o potàssic)

Salsola oppositifolia(“de fulles oposades”)

Sosa escarabellaLes pedres de sosa, dissoltes en aigua, feien el lleixiu (cast. “lejía”),; aquest lleixiu servia per a

fer sabó o per llavar la roba directament. http://www.youtube.com/watch?v=nG_g86iYPEs

Salsola genistoidesEscobella

Molt apta per retindre l’erosió en els terrenys margosos.

Els agranadors municipals d’Alacant feien servir aquestes mates com a

motxos de les graneres. Serra de l’Escobella (entre Sant

Vicent, Xixona i Tibi)

Salsola vermiculataSiscall

Fulles estretes, linears, peludes com la tija. Aspecte general

grisenc. Flors molt discretes; fructifica a la tardor

Halogeton sativusBarrella fina o d’Alacant

Mata baixa. Tiges i fulles relativament suculentes.

Halo, en grec, significa “sal”. Halogeton: “generadora de sal”.Sativus = cultivat.

Halogeton sativusBarrella fina o d’Alacant

Mata baixa. Tiges i fulles relativament suculentes.

Halo, en grec, significa “sal”. Halogeton: “generadora de sal”.Sativus = cultivat.