Post on 18-Oct-2019
Memòria direcció
d’infermeria
Any
Memòria direcció d’infermeria Página 1
Índex
Presentació......................................................................................................pàg.2
Valoració dels objectius de la Direcció d’Infermeria.........................................pàg. 3/63
A nivell d’organització.........................................................................pàg. 3/6
A nivell dels recursos humans: gestió de persones.............................pàg. 7/8
A nivell assistencial: Cures Infermeres................................................pàg. 9/49
A nivell de formació............................................................................pàg. 50/63
Divulgació de treballs científics....................................................................... pàg. 64/71
Participació en comissions i/o grups de treball interdisciplinaris....................pàg. 72/73
Memòria direcció d’infermeria Página 2
PRESENTACIÓ
La memòria de l’any 2012 pretén posar de manifest l’activitat duta a terme durant l’any i els
objectius generals i operatius plantejats per la Direcció d’infermeria.
Aquest any, els objectius han estat enfocats, com l’any passat, en el desenvolupament del
nostre Pla Estratègic TALAIA(2011‐2015) i amb els objectius marcats pel Pla de Salut de
Catalunya, procurant distribuir els recursos de la manera més racional i equitativa possible, per
tal de poder fer front a la inestabilitat econòmica de la sanitat del nostre país.
De les accions que ens havíem proposat, en conjunt, a l’acabar l’any ens donem per satisfets,
ja que hem complert amb els objectius plantejats , amb una activitat molt important a nivell
d’hospitalització, urgències, consultes i HD, així com a les àrees quirúrgiques. Tot això
acompanyat d’uns bons indicadors de qualitat i seguretat, la majoria d’ells per sota dels
estàndards, com es podrà observar més endavant.
Cal destacar també la importància que s’ha donat a la formació dels nostres professionals. Dins
la formació continuada m’agradaria destacar la formació en els serveis. Les sessions clíniques,
espais oberts a tots els professionals, és on es desenvolupen les accions formatives que els
integrants de les unitats conjuntament amb el seus responsables, han planificat a principis
d’any segons les necessitats d’actualització de coneixements que detecten. També vull
destacar la divulgació de treballs científics i la participació tant important que s’ha tingut en
congressos i jornades, tant a nivell del nostre país, com a l’Estat Espanyol, amb alguna
participació a nivell internacional; on s’han presentat moltes comunicacions, ponències i
pòsters.
L’assoliment dels objectius i de totes les accions portades a terme, ha estat possible gràcies a
la professionalitat de tots els adscrits en aquesta direcció, que hi han posat esforç, implicació i
dedicació, per tal de donar el millor servei a la població que assistim.
Aquesta Memòria conté tres apartats diferents interrelacionats entre si:
Valoració dels objectius:
A nivell d’organització
A nivell de recursos humans: gestió de persones
A nivell assistencial: cures infermeria
A nivell docent i de formació.
Divulgació de treballs científics
Participació en comissions i/o grups de treball de les infermeres.
Memòria direcció d’infermeria Página 3
A nivell d’organització
1. Noves Accions.‐
1.1 A nivell assistencial; infermeria ha participat de manera activa en:
1.1.2 Posada en marxa del projecte; Control i maneig del dolor, un dret del pacient.‐ Aquest projecte es va posar en marxa a principis d’any amb la col∙laboració de la Fundació Avedis Donabedian, i té una durada de 2 anys. L’objectiu és controlar el dolor tant quirúrgic com crònic per tal que el malalt estigui amb un bon nivell de confort, evitant així que apareguin complicacions derivades del mateix, i assegurant una recuperació el més ràpid possible. Per arribar a assolir aquests objectius, el projecte es desenvolupa a dos nivells. En primer lloc, es realitzen avaluacions periòdiques del dolor a tots els malalts ingressats a les unitats a través de la revisió de la HC. Paral∙lelament, es duen a terme entrevistes individualitzades a cada malat. Posteriorment, amb tota la informació obtinguda es realitza formació als professionals. Els responsables que lideren aquest projecte són el Dr. Delgado (anestesista) i la Sra. Manent (Cap d’unitat de COT)
1.1.3 Contractes de gestió.‐
Universalització a totes les unitats i serveis. Enfocats en l’assoliment de pressupost, indicadors qualitatius i de seguretat, organitzatius i metodològics que es pactin en cada àmbit. Aquest any totes les unitats i Serveis han signat a principis d’any contractes de gestió, en total 8 contractes multidisciplinaris i 7 de les unitats d’infermeria. Resultats: L’acompliment ha estat d’un 80% dels contractes en els serveis multidisciplinaris, amb participació de metges i infermeres, i d’un 86% d’assoliment dels contractes en els que només hi participaven les infermeres.
1.1.4 Posada en marxa del programa de pacient expert d’ insuficiència cardíaca a l’atenció primària.‐ Aquest programa està emmarcat en el desenvolupament del Pla de Salut de Catalunya i forma part del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat. Té com a objectiu disminuir la variabilitat, millorar l’eficiència, donar més coherència al sistema sanitari, i alhora incrementar el grau de satisfacció de l’usuari final potenciant la seva autocuració. Es defineix com a pacient expert aquella persona afectada per una malaltia crònica la qual es capaç de responsabilitzar‐se’n i tenir‐ne cura, sabent identificar els símptomes, respondre‐hi apropiadament i adquirir habilitats que li ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social de la patologia, millorant així la seva qualitat de vida. El programa es situa en el marc de la progressiva transició des d’una educació sanitària molt dependent del professional i amb un cert caràcter paternalista, cap a una altra en què el pacient és més autònom. Es tracta d’una iniciativa multifactorial i multidisciplinària, basada en la col∙laboració i en el treball d’equip, i proposa una estratègia proactiva per fomentar la confiança i la motivació dels pacients. La professional encarregada de posar en marxa aquest programa ha estat la Sra. Teresa Martín Viñolas, coordinadora de l’àrea bàsica de les Bases.
Memòria direcció d’infermeria Página 4
S’han realitzat 9 sessions d’una hora i trenta minuts de durada al llarg d’uns dos mesos i mig. Les sessions inclouen una part teòrica i una altra de pràctica. El nombre de participants ha estat d’uns 12 pacients. Al final d’aquestes sessions s’ha anomenat el pacient expert per aquest grup de pacients, l’any que ve es continuarà amb el tutoratge d’aquest grup, i es faran nous grups de pacients.
1.1.5 Reunions de seguretat BRIEFINGS L’any 2012 es va implantar a les unitats de cirurgia un espai anomenat “les sessions del dijous”, destinat a fer reunions amb l’equip d’infermeria sobre la seguretat dels pacients. El Briefing és un eina de comunicació de curta durada, uns 15 minuts, que es posa en marxa per afavorir la informació sobre la seguretat de l’activitat diària. La manca d’informació s’ha identificat com a causa principal en els anàlisis de causa‐arrel remesos a la Joint Commissión en els últims 10 anys. Els objectius principals d’aquestes sessions han estat: Compartir informació sobre els problemes potencials i reals, augmentant així la sensibilització dels professionals, creant cultura de seguretat. Incorporar aquests debats de seguretat a la rutina diària i en general, millorant d’aquesta manera la qualitat de l’atenció. S’han fet 29 reunions durant l’any 2012
1.1.6 Obertura d’una unitat de preingrés
El mes de novembre del 2011 es va posar en funcionament, a l’espai de l’antiga unitat d’observació d’urgències, una unitat de preingrés. L’objectiu d’aquesta unitat, que depèn del servei d’urgències, és evitar col∙lapsar‐ne el servei i poder donar una atenció individualitzada i correcte als malats, que amb gran nombre freqüenten el servei d’urgències durant l’hivern. Aquesta unitat va romandre oberta fins el mes de maig de 2012
1.2 Reorganització dels RH d’infermeria
1.2.1 Comandaments d’hospitalització
En aquests moments les noves tendències organitzacionals dels hospitals apunten cap a
estructures més transversals, on el lideratge clínic i els recursos estan orientats en funció
de les necessitats dels malalts i l’increment de la satisfacció, tant dels malalts com dels
propis professionals, més que amb estructures organitzades de manera piramidal.
En aquests sentit, la nostre institució ha realitzat una aposta important en els últims anys
posant en marxa algunes unitats funcionals que han suposat un gran nivell d’excel∙lència
tant pel que fa a l’eficiència de recursos com per la satisfacció dels pacients.
Aquests canvis organitzatius han produït una disminució de recursos estructurals, sobre
tot en llits d’hospitalització convencional, per aquest motiu no són necessaris tants
recursos humans dedicats a aquesta modalitat d’atenció, ni tants gestors que coordinin
aquest tipus d’assistència. Atès aquest raonament, al setembre del 2012 vam reduir un lloc
de treball de Cap d’unitat d’hospitalització, agrupant responsabilitats en altres Caps.
Memòria direcció d’infermeria Página 5
Organització interna:
Professional Responsabilitat fins setembre 2012 Assignació de noves responsabilitats
Lourdes Manent
Cap d’unitat U5 SJD COT, U7 UCE quirúrgica, CMA SJD 51 llits
Lidera el programa “ Althaia sense dolor”
Cap d’unitat de COT U5 SJD i 5è pis CH 55 llits,
Lidera el programa “ Althaia sense dolor”
Judith Casellas
Cap d’unitat de cirurgiaU1 i U2 SJD 53 llits
Cap d’unitat de cirurgiaU1,U2,U7 i CMA
75llits
Alba Vall Cap d’unitat de COT 5è pis CH Cap d’unitat Especialitats mèdiques U8 i U9
1.2.2 Organització de COT
L’objectiu va ser organitzar millors els recursos humans i estructurals adjudicats al Servei de COT de les unitats U5 de SJD i 5è pis CH, adequant‐los a l’activitat i complexitat dels pacients. En aquest moments l’ activitat de les unitats de COT ha variat de manera substancial degut a diferents canvis organitzatius que s’han produït en el servei, és per això que ens vàrem plantejar una distribució de recursos més adaptada a les necessitats actuals de les cures dels pacients. El mes de setembre es varen fer les següents accions:
Disminuir 6 llits de COT del 5è pis CH, de 28 a 22 Trasllat d’1 infermera del torn de nit del 5è pis CH a la U5 de SJD Trasllat d’una auxiliar del torn de nit de la unitat 5 SJD al 5è pis CH
1.2.3 Organització de personal de l’ àmbit de la fragilitat
L’objectiu va ser organitzar millor els recursos humans adjudicats a l’àmbit de la fragilitat.
El mes de setembre de l’any 2011 es posa en marxa una nova organització entorn al
pacient gran pluripatològic, malalt fràgil. Aquests nou àmbit assistencial consta de
diferents estructures d’atenció, una d’elles és la unitat de geriatria d’aguts que s’ubica a la
unitat 7 ocupant 12 llits. Fins aquell moment, aquesta unitat constava de 24 llits i atenia
hospitalització de curta estada quirúrgica i CMA. Això va suposar el desplaçament de la
CMA a la unitat d’observació, antiga OBU.
Les característiques de cures d’aquesta unitat han canviat substancialment, posant‐se de
manifest un fort desequilibri de recursos humans, sobretot en el torn de nit.
El torn de nit de la unitat 7 estava organitzat segons les necessitats dels pacients
ingressats. Aquests, demandaven cures poc complexes i mai s’ocupaven els 24 llits ja que
molts d’ells eren donats d’alta durant el torn de tarda. El personal d’infermeria del torn de
nit constava d’una infermera i una auxiliar, ara aquests professionals són a la CMA de
dilluns a divendres.
El personal que es va ubicar a UGA va ser el personal excedent de la reestructuració de
llits de medicina del CH, una infermera i una auxiliar. Actualment, aquest personal és del
tot insuficient degut al canvi de complexitat i activitat durant el torn de nit. Per una banda
Memòria direcció d’infermeria Página 6
s’han augmentat 2 llits, de 24 han passant a 26, gairebé sempre hi ha plena ocupació amb
unes cures complexes i amb necessitats ben diferenciades; pacients grans pluripatològics i
pacients post‐quirúrgics acabats de sortir de quiròfan. En conseqüència, en llargs períodes
s’han reforçat les nits.
Per altre banda, les unitats de llarga estada i convalescència són unitats amb unes cures
poc complexes. Hem observat que durant el torn de nit, possiblement existeix un
excedent d’hores d’infermera desprès d’haver traslladat la llarga estada al mateix pis que
convalescència, ja que les necessitats d’aquests malalts en el torn de nit es redueixen a
canvis posturals i de bolquers. S’ha revisat la bibliografia i contactat amb altres
institucions que assumeixen les cures d’aquests pacients, arribant a la conclusió que
poden prescindir d’una infermera en elº torn de nit.
El mes de setembre es varen fer les següents accions: Disminuir una infermera del torn de nit de llarga estada i convalescència , passar‐la a la
unitat 7 i augmentar una auxiliar .
1.2.4 Tancament residencia assistida:
El mes d’octubre es va tancar la residència assistida de gent gran.
Els recursos humans que treballaven en aquesta unitat són els descrits a continuació i el
destí dels mateixos en el moment del tancament.
Professional Nº persones
Destí
Infermera 1 2on pis CH torn mati Prejubilació de Fina Hernández
Auxiliar Mati 3 Cobrir baixes
Auxiliar de 4 h 1 Salut mental (reducció cura de menors)
Auxiliar de 4 h 1 Urgències Clínica
Auxiliar tarda 2 Cobrir baixes
Auxiliars de nit 2 Llarga estada /convalescència
Memòria direcció d’infermeria Página 7
A nivell de recursos humans: gestió de persones
Aquest any, un dels temes més importants en la gestió dels recursos humans, ha estat el de la
recol∙locació dels professionals excedents a causa del tancament de la Residencia Assistida de
gent gran.
El total de professionals que s’han recol∙locat, ja sigui en places vacants o cobrint incidències
d’altres professionals, a estat de 10 persones de les següents categories:
Diplomades d’infermeria 1
Auxiliars d’infermeria 9
1. Jubilacions
1.1 Les jubilacions totals han estat de 4 professionals:
Jubilacions totals:
1 Infermera
3 Auxiliars
1.2 Jubilacions parcials.‐ S’han prejubilat aquest any 15 professionals de diferents
categories, lligats als seus corresponents contractes de relleu:
Jubilacions parcials : 9 Infermeres 4 Auxiliars
2 Portalliteres
2. Convocatòries.‐ Durant l’any 2012 s’han realitzat les següents convocatòries:
Professionals Convocatòries per contractes de relleu Convocatòries internes
Infermeres 9 2
Auxiliars 4 2
Portalliteres 2 4
Cuidadores 2
3. Augments de plantilla.‐ S’ha contractat 5 hores a un portalliteres per al servei d’endoscòpies. Ha estat necessari al
traslladar el Servei a les antigues dependències de radiologia, per poder continuar les obres del
nou edifici.
Memòria direcció d’infermeria Página 8
4. Sistema d’incentivació professional.‐ El mes de març del 2012, la Comissió Paritària de la SIPDP conjuntament amb la Direcció d’infermeria van treballar en l’actualització i revisió del document realitzat el 2006 per l’avaluació de la carrera professional, posant‐lo al dia, i incorporant nous criteris per l’ avaluació de nivells segons els requeriments de la professió en aquest moment. Al mateix temps es va fer el nou barem per accedir el nivell D, aquest any doncs hem avaluat les primeres infermeres de nivell D. El mes de juny es varen poder presentar i avaluar les primeres infermeres al nivell D. L’any 2012 es van presentar 54 sol∙licituds per a ser avaluades per accedir als nivells B, C i D. Els resultats són els que es mostren a continuació .
Anys Nivell B Nivell C Nivell D Totals
2007 Presentades 106 Presentades 39 Presentades 145
Assoleixen Nivell 101 Assoleixen Nivell 34 Assoleixen Nivell 135, el 93%
2008 Presentades 12 Presentades 26 Presentades 38
Assoleixen Nivell 11 Assoleixen Nivell 24 Assoleixen Nivell 35, el 92%
2009 Presentades 10 Presentades 12 Presentades 22
Assoleixen Nivell 9 Assoleixen Nivell 10 Assoleixen Nivell 19, el 86%
2010 Presentades 6 Presentades 6 Presentades 12
Assoleixen Nivell 5 Assoleixen Nivell 6 Assoleixen Nivell 11, el 91%
2011 Presentades 6 Presentades 1 Presentades 7
Assoleixen Nivell 6 Assoleixen Nivell 0 Assoleixen Nivell 6, el 86%
2012 Presentades 13 Presentades 28 Presentades 13 Presentades 54
Assoleixen Nivell 13 Assoleixen Nivell 24 Assoleixen Nivell 8 Assoleixen Nivell 45, el 83%
106101
3934
12 11
26 24
10 912 10
6 56 66 61 0
13 13
2824
138
0
20
40
60
80
100
120
Presentades Assolit nivell
Nivell B 2007
Nivell C 2007
Nivell B 2008
Nivell C 2008
Nivell B 2009
Nivell C 2009
Nivell B 2010
Nivell C 2010
Nivell B 2011
Nivell C 2011
Nivell B 2012
Nivell C 2012
Nivell D 2012
Memòria direcció d’infermeria Página 9
A nivell assistencial: gestió de cures
1.‐ Continuació de la implantació del programa Gacela:
1.1‐Formació dels usuaris i implantació de les unitats pendents:
L’any 2012 s’ha implantat el programa Gacela als quiròfans de SJD (el personal es va formar
durant el 2011) i a sala de parts de SJD. S’han realitzat 3 cursos de formació de 4h cadascun
dirigits a les 32 llevadores que treballen a sala de parts. La formadora ha estat Teresa Segarra.
Durant els anys 2010‐2011 van rebre formació en Gacela els professionals de les unitats
d’hospitalització i quiròfans dels edificis de l’HSJD, CHM i CSJ. En total van ser 419 infermeres,
309 auxiliars i 12 caps d’unitat. Es van realitzar 29 cursos per a infermeres i 24 cursos per a
auxiliars
Unitats formades Nº Infermeres Hores Infermeres
Nº Auxiliars Hores Auxiliars
Formació 2010
Unitats hosp. UCI i NN (SJD i CHM)
303 inf. (20 cursos)
2.940h 222 aux. (18 cursos)
1029h
Formació 2011
Unitats hosp. CSJ + Les àrees quirúrgiques dels
3 centres 116 inf. (9 cursos)
1.116h 87 aux. (6 cursos)
576h
Formació 2012
Sala de parts SJD 32 inf.(3 cursos)
128h ‐ ‐
TOTAL: 2010/12
451 inf. (32 cursos)
4.184h 309 aux. (24 cursos)
1.605h
1.2‐Cronograma d’implantació:
Durant el període d’implantació s’ha ofert suport presencial (Teresa Segarra):
1 d’octubre al 14 d’octubre Àrea quirúrgica de SJD
26 de novembre al 5 de desembre Sala de parts SJD
2.‐ Protocols.‐
La comissió de protocols ha facilitat des de la seva creació el 2005 la participació activa dels
professionals en l’elaboració de protocols i ha suposat un pilar molt important per la unificació
definitiva dels mètodes de treball.
Durant l’any 2012 la comissió de protocols ha coordinat i consensuant l’elaboració de 15 nous
protocols, també ha donat suport als autors per a la preparació, la difusió, la implantació i
l’avaluació posterior del document.
Memòria direcció d’infermeria Página 10
Nous protocols 2012
1. Guia per a la detecció, actuació i derivació de pacients amb AVC (Fràgil) 2. Comissió espiritualitat 3. Informe canvi de torn (General) 4. Inserció i manteniment marcapàs temporal (UCI/Urgències / Rx) 5. Risc de desnutrició en pacients hospitalitzats. Intervenció nutricional i ferides
cròniques (VAS) 6. Prevenció d’incidents en cirurgia (Nucli de seguretat) 7. Procediment recompte de gasses (Quiròfan) 8. Procediment pell a pell a la unitat d’obstetrícia/ pediatria (OBS/ pediatria) 9. Convulsions febrils a pediatria (pediatria) 10. RCP al CSAM (SM) 11. Prevenció suïcidi a Hospitalització (SM / Fràgil) 12. Protocol telemetries (CAR) 13. Biòpsia renal (CIR) 14. Guia colonoscòpia per TC (Radiologia) 15. Sagnia Terapèutica (Hematologia)
Actualització de protocols durant el 2012.‐ Des de la comissió de protocols s’ha coordinat amb
els autors l’actualització de 36 protocols. No obstant, queden pendents 10 protocols més que
tenien data de revisió prevista per aquest any.
Un cop la comissió ha aprovat els protocols, procediments i plans educacionals, tots ells han
estat publicats o substituïts a la intranet en l’apartat de protocols i procediments d’infermeria.
0
10
20
30
40
50
60
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Protocols
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 11
3.‐Plans d’educació.‐
S’han elaborat 3 nous programes d’educació que s’afegeixen als 11 elaborats en anys
anteriors. Aquest procés educatiu permet als pacients que pateixen malalties cròniques
adquirir coneixements, habilitats i voluntat per poder intervenir en les decisions que tinguin
efectes sobre la seva salut:
Nous plans d’educació 2012
1. Programa d’educació en pacients al∙lèrgics (CCEE) 2. Programa VIA (SM) 3. Programa d’intervenció conductual en grup per a pares de nens i preadolescents (SM)
4. Plans de cures .‐
Seguint amb la dinàmica d’anys anteriors i amb la mateixa metodologia de treball,
conjuntament, tots els professionals d’infermeria, han elaborat plans de cures estandaritzats
que s’han introduït directament a l’aplicació Gacela
S’han realitzat 12 plans de cures estàndards que es sumen els 158 que teníem d’anys anteriors.
Actualment disposem de 170 plans de cures estàndards que serveixen de guia a la infermera
per tal d’individualitzar les cures per cada malalt.
7
2 23
0
1
2
3
4
5
6
7
8
2009 2010 2011 2012
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 12
Nous plans de cures 2012
COT
1. Hallux Valgus
MI
1. Biòpsia Hepàtica (DIG) 2. Biòpsia Renal (MI)
CIR
1. IQ Esplenectomia 2. Rectorràgia 3. Hematúria 4. IQ Citolitotomia 5. IQ Cistectomia / ureterostomia cutània 6. IQ By‐pass 7. Isquèmia extremitats no operat (VAS) 8. IQ Cirurgia d’aorta (aorto‐ilíaca / aorto‐femoral) 9. IQ Tronc supraortic (TSA)
0
2
4
6
8
10
12
14
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
COT
Cirurgia
Medicina
Pediatria
Gine‐Obst
Salut Mental
UCI
AP
HMD
Socio
HD Onco
Hemato
Distribució dels Plans de cures estandarditzats realitzats i implantats
Memòria direcció d’infermeria Página 13
5.‐Fulls informatius i recomanacions.‐
Perquè el pacient pugui conèixer la seva unitat a l’ingrés o seguir les cures en el seu domicili, en el moment de l’alta, la infermera lliura al pacient fulls informatius específics on es donen consells i recomanacions a seguir, fins al restabliment del seu problema de salut. Aquest any se n’han realitzat 11 de nous:
5.1 Noves recomanacions 2012
a) Ucsi
1. Recomanacions postoperatòries UCSI: Glaucoma (OFT) 2. Recomanacions postoperatòries UCSI: Llagrimall amb làser (OFT) 3. Recomanacions postoperatòries UCSI: Pol posterior (OFT) 4. RTU transuretral amb làser (URO)
b) Hemodiàlisis
1. Dieta baixa en fòsfor (Català) 2. Recomanacions dietètiques hemodiàlisis (Català/ Castellà) 3. Recomanacions ingesta de líquids (Català) 4. Recomanacions per controlar el potassi (Català)
c) Radiologia/ Endoscòpies
1. Recomanacions Colono TAC a. Dieta sense residus b. Dieta sense residus textura triturada c. Dieta sense residus diabètica
35
5
37
32
10
3
11
0
5
10
15
20
25
30
35
40
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Recomanacions a l’alta
Memòria direcció d’infermeria Página 14
d) Pacient fràgil
1. Consells a l’alta pacient crònic complex (Com cuidar a casa) 2. Ús racional dels medicaments.
Paral∙lelament també s’han anat revisant i actualitzant fulls informatius ja elaborats en anys
anteriors. Aquest any se n’han actualitzat 9.
6.‐Valoració del procés de cures.‐
Aquest any s’han realitzat 760 avaluacions del procés de cures a través de la revisió dels
registres de l’aplicatiu Gacela, que suposen el 2.2% de les altes realitzades a Althaia durant
l’any 2012.
6.1 La complementació del procés de cures a les unitats d’hospitalització: ha estat bastant
satisfactori, encara que hi ha alguns paràmetres que han de millorar; la valoració del dolor a
l’ingrés i la complementació dels diagnòstics d’infermeria pendents a l’alta.
ITEMS 2011 2012
Dades
generals
Nº de registres valorats 368 681
Valoració
d’ingrés
Valorades les necessitats d’ingrés establertes a cada
unitat (model V. Henderson):
85.3% 92,2%
Valorat el risc de caiguda (elim/mob/e.consc.) 86.5% 93,4%
Valorat el risc de det. de la int. cut. 95.7% 95,6%
Valorat el Barthel d’ingrés 98.9% 94%
Valorada la situació social 96% 96,3%
Consta el telèfon referència 91% 93,8%
Valorat el dolor d’ingrés 83.3% 79,3%
Diagnòstic Seguiment diagnòstic infermer al pla de cures 86.9% 85,5%
Alta Alta feta 96.5% 95,8%
Consten els diagnòstics d’infermeria pendents 45.2% 47,4%
VALORACIÓ GLOBAL 86,5% 87,3%
Memòria direcció d’infermeria Página 15
6.2 Dades rellevants en relació als malalts hospitalitzats segons mostra estudiada :
6.2.1 L’edat mitjana per unitats (exceptuant pediatria i obstetrícia):
6.2.2 Diagnòstics infermers: El 91.6% dels pacients ingressats a hospitalització, (excepte Salut
Mental) tenen definit com a mínim un diagnòstic d’infermeria. Els diagnòstics d’infermeria més
freqüents són:
83,2
82,2
80,5
77,6
72
71,2
71,1
70,5
68,6
66,2
62
61
51
45,5
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90
MI CHM
ULLE
UGA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
UHaD
MI SJD
UCI
CIR SJD
MI‐ CIR privada CSJ
Tràfics CSJ
CE/ UCSI
Salut Mental
30,5
28,4
17,5
10,4
5,6
3,8
0,9
0,78
0,26
0,26
0 5 10 15 20 25 30 35
Risc de caigudes
Risc det. Integritat cutània
Temor
Risc de restrenyiment
Deterior. Mobilitat física
Alletament eficaç
Risc d'aspiració
Transtorn de la imatge corporal
Neteja ineficaç vies aeries
Conex. Def.: lactància materna
Memòria direcció d’infermeria Página 16
A Salut Mental el 100% dels pacients tenen com a mínim un diagnòstic d’infermeria. Els
diagnòstics d’infermeria més freqüents a Salut Mental són:
6.3.3 Percentatge de pacients ingressats amb risc de desenvolupar UPP:
30,4
26
19,6
19,5
17,3
17,3
13
8,6
6,5
0 5 10 15 20 25 30 35
Transtorn dels processos del pesament
Ansietat
Incompliment del tractament
Insomni
afrontament ineficaç
Risc de violència dirigida a un mateix
Conex. deficients: al procés i al tract.
Risc de violència dirigida als altres
Risc de caigudes
58
65,8
22,2
26,5
26,9
30,5
25,5
75
19,2
21
22,2
0 10 20 30 40 50 60 70 80
MI CHM
ULLE
UGA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
MI SJD
UCI
CIR SJD
MI‐ CIR privada CSJ
Tràfics CSJ
Memòria direcció d’infermeria Página 17
6.3.4 Percentatge de pacients ingressats amb risc de caiguda:
7.‐Infermera referent (IR).‐
Durant l’any 2012 s’ha volgut reforçar la figura de la infermera referent. Les accions que s’han
fet van sorgir d’un grup de treball que es va formar l’any 2011:
1. S’inclou informació d’aquesta infermera en el vídeo d’acollida que s’està emetent de manera gratuïta per un dels canals de les TV de cada habitació.
2. Es realitza una prova pilot a la U5: Només en aquesta unitat es fa constar el nom de la infermera referent en el full de valoració a l’ingrés. Aquesta proposta té molt poc seguiment per part de les infermeres, per tant no es pot fer una valoració de la seva efectivitat.
3. S’anomena a cada unitat una infermera responsable de vetllar pel bon funcionament del projecte. Aquestes infermeres, cada una a la seva unitat, han fet reunions durant l’any per recordar les funcions, recollir suggeriments i resoldre dubtes que puguin sorgir:
COT CH (E. Maraver)
COT SJD (M. Noguera)
Fràgil (Angels Bonet)
Salut Mental (I. Zaragoza)
UCI (Pilar Mingo)
77,1
92,1
51,8
60,7
37,8
25
20,7
17,2
7,1
29,4
19
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
MI CHM
ULLE
UGA
Convalescència
COT SJD
COT CHM
MI SJD
CIR SJD
MI‐ CIR privada CSJ
Tràfics CSJ
UHaD
Memòria direcció d’infermeria Página 18
Cirurgia (Begoña Martin i Roser Selles)
Consultes externes (I.Cañizares)
4. Simultàniament, a Salut mental , Hospitals de dia polivalent i d’oncologia, s’ha tornat a passar l’enquesta sobre el reconeixement que tenen els pacients i familiars de la seva IR, (mateixa enquesta que ja es va passar al 2010). El reconeixement per part del pacient i de la família ha estat superior en aquests serveis: RECONEIXEMENT IR 2010 2012
HD Polivalent 83.3% 100%
HD oncologia 55.6% 90.32%
Salut mental 56% 84.2%
8.‐Programa prealta.‐
Necessari per tots aquells malalts que un cop feta l’alta requereixen suport a domicili per part
dels equips d’atenció primària.
Aquest any ens havíem proposat augmentar un 3% el numero de prealtes. Aquest objectiu,
com es pot veure en el gràfic que hi ha a continuació s’ha complert amb escreix. S’han realitzat
742 informes de prealta, és l’any que s’han fet més, un 50% més que l’any anterior.
D’aquests 742 informes; 664 corresponen a d’hospitalització convencional, i un 50% s’han
informat abans de les24 hores; 28 són de llaga estada, i un 100% s’han informat abans de les
48h; i 50 són de convalescència, i un 60% s’han informat abans de les 48h.
Aquesta coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària ha permès que es puguin
planificar les cures i garantir la continuïtat assistencial.
110
333400
361
742
0
200
400
600
800
2008 2009 2010 2011 2012
Nombre de Prealtes
2008
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 19
9.‐ Indicadors de qualitat i seguretat.‐
Per tal d’avaluar i millorar la qualitat i la seguretat en les cures, es difereixen aquells aspectes
qualitatius més rellevants que es volen avaluar i s’elaboren els indicadors per mesurar‐los.
9.1 Metodologia
Cada un dels indicadors del quadre de comandament té un grup d’infermeres, que anomenem
Responsables d’Indicadors, encarregades de fer el seguiment a les seves unitats.
Els indicadors sempre estan relacionats amb la seguretat del pacient a l’àrea determinada.
El seguiment dels indicadors implica la recollida de dades en un temps determinat. Les fonts
d’informació són:
La història clínica.
L’observació directa del malalt.
L’observació directa de l’entorn.
La revisió dels fulls específics.
Els resultats analítics (en el cas d’infeccions).
La responsable de qualitat tabula i analitza les dades i, en una reunió anual amb les infermeres
responsables del mateix indicador i les caps de les unitats relacionades, revisen els resultats i
determinen les accions de millora que caldria posar en pràctica.
També és qui fa la difusió, en els seu equip, dels resultats obtinguts i de les accions de millora,
conjuntament amb el seu comandament.
9.2 Indicadors generals:
9.2.1 Prevalença de flebitis en catèters venosos perifèrics
Durant l’any 2012 s’han realitzat 2 talls de prevalença fent observació directa de tots els
catèters inserits en pacients ingressats o atesos en els dies determinats:
Els encarregats de la realització d’aquests talls de prevalença de presència de flebitis a CVC
són:
Dolors Mas, infermera de control d’infeccions
Fina Obradors, infermera de control d’infeccions
Teo Baeza, responsable de qualitat i seguretat del pacient d’infermeria
Data 1r. tall 20 març
Data 2n. tall 16 octubre
Memòria direcció d’infermeria Página 20
La taxa de flebitis ha estat inferior a la obtinguda l’any anterior:
Catèters 2009 2010 2011 2012
Nombre catèters observats 310 493 559 392
Nombre catèters amb flebitis 13 17 16 6
Prevalença de flebitis en els CVP 4,19% 3,45% 2,86% 1,5%
1r. tall 2n. tall Total %
20/03/2012 16/10/2012
N. PACIENTS INGRESSATS 313 296 609
N. DE CATÈTERS PERIFÈRICS (ABOCAT) 185 207 392 64,4%
N. CATÈTER PERIFÈRICS (VENOCATH) 2 1 3 0,8%
N. CATÈTERS SENSE UTILITZAR 14 5 19 4,8%
N. CATÈTERS > 72H 23 9 32 8,2%
N. CATÈTERS SENSE TAP OBTURADOR 16 22 38 9,7%
N. CATÈTERS AMB APÒSIT INCORRECTE 7 6 13 3,3%
N. CATÈTERS AMB EQUIP INCORRECTE 2 4 6 1,5%
N. CATÈTERS AMB FLEBITIS 1 5 6 1,5%
N. CATÈTER AMB EXTRAVASACIÓ 2 0 2 0,5%
Comparatiu 2009 2010 2011 2012
N. de catèters observats 310 493 559 392
Percentatge d'assoliment del protocol 91,20% 87,70% 89,70% 94,5%
Memòria direcció d’infermeria Página 21
Conclusions:
La taxa de prevalença de flebitis és molt baixa
Els fàrmacs flebògens no han tingut relació significativa amb l'aparició de flebitis.
El nombre de catèters sense tap obturador ha augmentat una mica, la majoria són en pacients ingressats a les unitats quirúrgiques i que han sortit recentment del quiròfan o de la sala de parts.
Accions de millora:
• Insistir en la neteja de la pell, sobretot en el servei d'urgències i quiròfans a on s’aplica la tècnica de forma ràpida.
• Recordar la importància de la col∙locació del tap obturador, especialment a l'àrea quirúrgica i a la sala de parts.
• A la unitat de pediatria es posa sempre allargadera per evitar la manipulació de la via quan s’ha de deixar fisiolitzada.
9.2.2 Prevalença de la infecció d’orina
S’han fet 2 talls de prevalença d’infecció d’orina en pacients sondats. Van ser realitzats en el
mes d’octubre i desembre per la infermera d’infeccions, a tots el malalts portadors de sonda
vesical dels 3 edificis d’hospitalització.
El resultat ha estat el següent:
La taxa de prevalença anual del 2012 ha estat del 4,1%, sent el 10% l’estàndard determinat.
Data
N. de sondes
infectades
Percentatge de sondes
infectades
Lloc d’ubicació del
pacient
1º tall 2/10/2012 1 de 41 2,43% 1 U‐1
2º tall 27/12/2012 2 de 32 6,25%
1 U‐5
1 5ºP CHM
Memòria direcció d’infermeria Página 22
Infecció d’orina en malalts sondat en els últims anys:
La utilització racional de la sonda vesical és un altre indicador mesurat:
Data
N. de pacients
observats
N. de pacients
sondats
Percentatge de pacients
sondats
1r tall 2/10/2012 342 41 11.9%
2n tall 27/12/2012 300 32 10.6%
El percentatge de pacients sondats és més baix que en altres talls; això ens indica que la utilització de la sonda vesical es fa amb bons criteris i es manté col∙locada el temps únicament necessari. La indicació de sondatge més freqüent és la del control hemodinàmic en un 49,3%, seguida del control postoperatori de 36.9% i de la retenció urinària en un 13.7%. Pel que fa als dies d’utilització, el 67.1% la utilitzen entre 0‐4 dies, el 24.6% entre 5‐10 dies i el 8,2% més de 10 dies. S’han revisat els casos en que la utilització de sonda vesical ha estat superior als 5 dies, i en cap cas s’ha trobat que la permanència de la sonda fos innecessària. L’equip d’infermeria que més pacients ha sondat ha estat el de quiròfan, seguit del d’UCI i del
d’urgències.
Conclusions: La taxa de prevalença d’infecció d’orina d’origen nosocomial (4.1%), està per sota de l’estàndard < 10%.
Memòria direcció d’infermeria Página 23
En el 2n. tall, s’han detectat 3 bacteriúries asimptomàtiques que no han causat infecció als pacients, però no deixen de ser un factor de risc infecciós. La taula de tendències d’ITU des de l’any 2008 és molt bona, continua estable i no supera l’estàndard. Poden observar un ús correcte de les sondes vesicals en la institució.
9.2.3 Incidència de Caigudes
La valoració de les caigudes accidentals en pacients hospitalitzats es realitza a través de la
notificació voluntària dels professionals d’infermeria.
Els resultats de tota la institució d’aquest any han estat els següents:
Estàndard 1r.semestre 2n semestre TOTAL
N. caigudes notificades 86 70 156
N. estades 80.145 50.867 131.012
Taxa de caigudes per 1000 dies d'estada
< 2 1.07 1.2 1.19
N. de caigudes amb lesió greu
3 3 6
Taxa de caigudes amb lesió
0 0,04 0,1 0,07
Les caigudes amb lesió han augmentat en relació als anys anteriors (de 3 el 2011 a 6 el 2012) i
han estat analitzades i valorades pel Nucli de seguretat del pacient
FracturesPacient 1 85a a l’arribar a diàlisis fx fèmur
Pacient 2 89a nit a OBU per urg miccional fx fèmur
Pacient 3 75a passadís residencia fx húmer
Pacient 4 82a relliscada lavabo fx nasal Pacient 5 86a al vestir‐se per marxa d'alta fx fèmur
Pacient 6 75a deambulant amb caminador TCE
Althaia ha participat un any més en el projecte col∙laboratiu de “Prevenció de caigudes” proposat pel Departament de salut. Aquest projecte està liderat per la fundació Avedis Donabedian, hi participen més de 50 hospitals de Catalunya. Seguint les propostes del projecte tractarem per separat les dades de l’hospital d’aguts i les unitats sociosanitàries:
Memòria direcció d’infermeria Página 24
En relació als anys anteriors:
AGUTS: total 1,36 caigudes per 1000 estades
1º SEM 2º SEM
N.
caigudes N.
estades
Taxa de caigudes x 1000e
N. caigudes amb lesió
Caigudes amb lesió x 1000e
N. caigudes
N. estades
Taxa de caigudes x 1000e
N. caigudes amb lesió
Caigudes amb lesió x 1000e
2012 74 63.714 1,16 2 0,03 62 35.984 1,72 3 0,08
SOCIOSANITARI: 0,64 caigudes per 1000 estades
1º SEM 2º SEM
N.
caigudes
N.
estades
Taxa de
caigudes x
1000e
N.
caigudes
amb lesió
Caigudes
amb lesió
x 1000e
N.
caigudes
N.
estades
Taxa de
caigudes x
1000e
N.
caigudes
amb lesió
Caigudes
amb lesió
x 1000e
2012 12 16.432 0,73 1 0,06 8 16.432 0,53 0 0
Memòria direcció d’infermeria Página 25
Per a fer una valoració de la taxa de caigudes és interessant conéixer els factors de risc que
presenten els pacients que han caigut:
FACTORS DE RISC
1º SEM 2º SEM TOTAL
Història Caiguda
En blanc 2 2 1,3%
Si 28 25 53 34,2%
No 35 31 66 42,6%
No ho sap 21 13 34 21,9%
Total general 86 69 155 100,0%
1º SEM 2º SEM TOTAL
Estat Cognitiu
En blanc 1 1 0,6%
Si 5 9 14 9,0%
No 46 38 84 54,2%
Desorientació 22 11 33 21,3% 36,1%
Confusió 8 5 13 8,4%
Agitació 2 1 3 1,9%
Altres 2 5 7 4,5%
Total general 86 69 155 100,0%
1º SEM 2º SEM TOTAL
Malaltia Neurològica
En blanc 3 1 4 2,6%
Si 57 46 103 66,5%
No 26 22 48 31,0%
Total general 86 69 155 100,0%
1º SEM 2º SEM TOTAL
Continències
En blanc 37 37 74 47,7%
Incontinència urinària 18 7 25 16,1% Incontinència fecal 5 5 10 6,5% 52,3%Incontinència d'esforç 2 2 4 2,6%
Urgència miccional 11 8 19 12,3%
Induïda per fàrmacs 3 2 5 3,2%
Altres 10 8 18 11,6%
Total general 86 69 155 100,0%
1º SEM 2º SEM TOTAL
Medicació Risc
En blanc 3 4 7 4,5%
Si 69 51 120 77,4%
No 14 14 28 18,1%
Total general 86 69 155 100,0%
Memòria direcció d’infermeria Página 26
Amb el diagnòstic previ de risc de caiguda podem saber si les valoracions han estat correctes,
tenint en compte també que un percentatge de caigudes pot ser degut a l’accidentalitat.
DIAGNÒSTIC DE CAIGUDA
1º SEM 2º SEM
DI risc caiguda
En blanc 1 1 2 1,3%
SI 61 46 107 69,0%
NO 24 22 46 29,7%
Total general 86 69 155 100,0%
1º SEM 2º SEM TOTAL
Forma de Caiguda
Llit amb baranes 30 19 49 31,6%
Llit sense baranes 6 2 8 5,2%
Llitera 1 1 2 1,3%
Cadira/silló 9 13 22 14,2%
Lavabo/dutxa 19 13 32 20,6%
Deambulant 29 15 44 28,4%
Transferència 15 37 52 33,5%
Total general 109 100 209 134,8%*
*Aquesta dada s’explica perquè en els registres es determinen 2 diferents formes al mateix
temps (ex: caiguda deambulant per anar al lavabo)
Conclusions:
La taxa de caigudes es manté dins els estàndards establerts tot i que el nombre de caigudes ha augmentat en 21 aquest any. Les caigudes amb lesions també han augmentat de 3 a 6. Cal tenir en compte però que el nombre d’estades hospitalàries també ha augmentat. Tot i que els estàndards de caigudes en els centres sociosanitaris sempre són més alts, ja que s’ha de tenir en compte que es tracta de pacients amb uns factors de risc més elevats, en el nostre cas els resultats son més baixos. Alguna de les causes que ho justifiquen és que el perfil del pacient ingressat està canviant, apropant‐se molt al perfil del pacient sociosanitari, d’edat avançada, pluripatològic, amb alteracions cognitives i de mobilitat, i, com a factor molt elevat, la presa de medicaments de risc. Aquestes dades es detecten en l’alt percentatge de factors de risc en els pacients que han patit una caiguda.
Seguiment de les mesures preventives de les caigudes en el pacient hospitalitzat. Per fer el seguiment del protocol de prevenció de caigudes monitoritzem també el compliment de les mesures preventives. La metodologia consisteix en observar una mostra de pacients, valorar si tenen factors de risc que identifiquin el risc de caiguda i comparar amb la valoració i planificació feta per infermeria. Aquesta observació també ha estat realitzada per infermeres responsables a cada unitat en que el perfil de pacients inclou un risc alt de caigudes i el resultat general ha estat el següent:
Memòria direcció d’infermeria Página 27
En hospital d’aguts:
Memòria direcció d’infermeria Página 28
En les unitats sociosanitàries:
Sense aprofundir massa ja es pot observar que l’acompliment és força més alt en les unitats
sociosanitàries. És evident que les estades molt més llargues d’aquests pacients i la seva
situació més estable permet fer una planificació més acurada i sistemàtica que a l’àrea d’aguts.
Per tal de mesurar si les valoracions de risc de caigudes són correctes es fan observacions
directes al pacient ingressat i es mesura:
Si el pacient té risc de caiguda i ha estat correctament valorat (en blau)
Si el pacient té risc de caiguda però no està registrat (en vermell)
En tots els casos, les accions de millora que estan planificades (en verd)
Memòria direcció d’infermeria Página 29
Conclusions:
Ha millorat notablement la planificació de les mesures preventives de les caigudes.
Probablement en resposta a la formació del 2011 i al suport del programa Gacela, que, cada
dia més, facilita a les infermeres la planificació i els registres.
També hi ha un augment paral∙lel dels pacients no valorats; algunes infermeres manifesten
que, degut a la complexitat dels pacients, el nombre de diagnòstics d’infermeria és més elevat
per a un mateix malalt . És possible que es prioritzi un diagnòstic d’infermeria en detriment
d’un altre tot i que les activitats realitzades es planifiquin correctament, (ja sigui perquè són
activitats duplicades o perquè la infermera les determina).
La informació a la família és un dels ítems que menys s’acompleix.
Propostes de millora per al proper any
1. Activació automàtica del diagnòstic de risc de caiguda amb la presencia de 2 factors de risc, dels 5 factors determinats A través del programa Gacela podem determinar que els 5 factors de risc funcionin
com una escala de valoració, i segons protocol, activar el diagnòstic sempre que hi hagi
2 o més factors de risc presents en el pacient.
2. Notificar la caiguda a través de Gacela Actualment la notificació de les caigudes es realitza en un programa d’accés a través
d’Intranet. La infermera ha de sortir del seu sistema habitual de treball i emplenar el
qüestionari amb les dades de la caiguda. Això s’ha fet perquè es tracta d’un sistema de
notificació voluntària que permet l’anonimat si és la voluntat del professional.
Memòria direcció d’infermeria Página 30
Considerem que la declaració de caigudes porta un bagatge important de 15 anys, i la
cultura de seguretat adquirida fa que no sigui necessari l’anonimat.
En canvi, podem millorar altres aspectes com la notificació de lesions post caigudes. És
freqüent que algunes lesions causades per les caigudes no siguin visibles en el moment
en que han succeït, els símptomes poden aparèixer al cap d’unes hores o al dia
següent.
Que el registre de la caiguda estigui visible a la HC del pacient ajuda a determinar la
possible relació causa‐efecte i facilita al professional el registre de la notificació de la
lesió, (la qual es farà en el sistema de notificació general), coneixent la forma i
característiques de la caiguda, encara que hi hagi estat present.
Un altre aspecte que creiem que milloraria amb el registre a la historia clínica, seria la
valoració de la historia de caiguda, sent aquest un ítem poc valorat.
9.2.4 Anàlisis de la prevalença d’úlceres per pressió
Per a conèixer la prevalença d’UPP en el nostre centre es fan 2 talls anuals en tots els pacients
ingressat, excepte a UCI, a on es realitza un seguiment continuat del 100% dels pacients
ingressats que han tingut UPP, ja sigui d’origen extern al servei com les generades durant la
seva estada.
La dada global d’UPP segons l’indicador
Nº de pacients que desenvolupen UPP durant l’ingrés
nº de malalts observats
2004 2005 2006 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Taxa UPP
AGUTS (ST 4%)
8,50% 4,90% 4,40% 3% 2,50% 1,5% 2,10% 1,8% 1,4% 1,1%
SS (ST 6%)
4,0% 7,2%
Memòria direcció d’infermeria Página 31
Per a la valoració de les mesures preventives, s’ha observat cada registre dels pacients
ingressats per comprovar si estava feta i actualitzada la valoració del risc, si el pacient
presentava UPP, el seu origen i el seu estat:
HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Nº total de pacients ingressats 221 214 435
Nº de pacients ingressats amb UPP 7 11 18 4,1%
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària)
2 3 5 1,1%
Nº de pacients amb registre de Norton 198 198 396 91,0%
Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en aguts i c/7d en SS)
139 168 307 70,6%
Nº de pacients amb Norton < 14 42 63 105 24,1%
Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de deterior de la integritat cutània" o "deterior de la integritat cutània"
38 63 101 96,2%
Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures preventives pautades)
37 63 100 99,0%
Nº informes de cura de UPP oberts 13 18 31
Estadi I 4 4 8 25,8%
Estadi II 3 4 7 22,6%
Estadi III 3 7 10 32,3%
Estadi IV 3 3 6 19,4%
Presencia d’exsudat i/ signes d'infecció 5 11 16 51,6%
Informes amb seguiment 7 11 18 58,1%
AGUTS SOCIOSANITARI
Memòria direcció d’infermeria Página 32
SOCIOSANITARI
1º TALL 2º TALL TOTAL %
Nº total de pacients ingressats 45 52 97
Nº de pacients ingressats amb UPP 6 5 11 11,3%
Nº de pacients ingressats a la unitat amb UPP nosocomials (aparegudes durant l'estada hospitalària)
3 4 7 7,2%
Nº de pacients amb registre de Norton 45 52 97 100,0%
Nº de pacients amb el Norton actualitzat (c/ 48h en aguts i c/7d en SS)
45 52 97 100,0%
Nº de pacients amb Norton < 14 19 23 42 43,3%
Nº de pacients amb Norton < 14 i DI de "risc de deterior de la integritat cutània" o "deterior de la integritat cutània"
17 19 36 85,7%
Nº de pacients amb Norton <14 i DI i NOC (mesures preventives pautades)
17 19 36 100,0%
Nº informes de cura de UPP oberts 7 9 16
Estadi I 3 5 8 50,0%
Estadi II 2 2 4 25,0%
Estadi III 2 2 4 25,0%
Estadi IV 0 0 0 0,0%
Presència d’exsudat i/ signes d'infecció 2 5 7 43,8%
Informes amb seguiment 3 6 9 56,3%
En comparació a l’any anterior, el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha
millorat considerablement a l’àrea d’aguts, i ha baixat de forma moderada al sociosanitari.
Hospitalització d’aguts Sociosanitari
Memòria direcció d’infermeria Página 33
Taxa UPP a UCI
N. D’ALTES A UCI 768
N. PACIENTS REGISTRATS 2012 AMB UPP 13 1,7%
ÚPP PRÈVIES AL INGRÉS 2012 10 1,3%
ÚPP DESENVOLUPADES A UCI 2012 3 0,4%
LLOC DE LOCALITZACIÓ MÉS FREQÜENT EEII (5) SACRE (3) GLUTI (3) MEAT (1) ABDOMEN (1)
UPP SEGONS ESTADI INICIAL GRAU I: 6 GRAUII: 6 GRAU III: 1 GRAU IV: 0
UPP SEGONS ESTADI FINAL GRAU I: 2 GRAUII: 0 GRAU III: 1 GRAU IV: 0
A l’àrea d’intensiu és important tenir en compte els factors que contribueixen a l’aparició
d’UPP:
Conclusions:
La taxa de UPP ha continuat millorant a l’àrea d’aguts arribant a uns nivells que difícilment es
podran disminuir. A l’àrea sociosanitària, però, aquest any ha augmentat passant d’un 4.02% al
7.22%; paral∙lelament el percentatge d’acompliment de les mesures preventives ha fet una
millora directament proporcional, és a dir, ha millorat en l’àrea d’aguts i ha disminuït en l’àrea
sociosanitària.
02468
101214
Factors contribuients 2012
DIETA ENTERAL
NTP
DROGUES VASOACTIVES
SEDACIÓ
MATALAÇ ANTIESCARES
CANVIS POSTURALS
BIPAP
PRONO
Memòria direcció d’infermeria Página 34
Cal clarificar que l’estàndard acceptat per al pacient sociosanitari és del 6%. Així doncs
l’augment no és del tot alarmant, però tenim un marge de millora que és necessari treballar.
9.2.5 Identificació de malalts
Per tal de garantir la seguretat dels nostres pacients, des de l’any 2006 s’ha instaurat el
sistema d’identificació mitjançant polseres. La monitorització de l’indicador de cobertura ha
estat un primer pas . Aquest any hem valorat també la identificació activa dels professionals
vers al pacient, cada vegada que li realitza una activitat que impliqui risc, com pot ser un
trasllat, una transfusió de sang, administració de medicació de risc, o altres procediments. La
metodologia ha estat la determinada pel Projecte d’Identificació Inequívoca de Pacients del
Departament de Salut.
Hem realitzat 3 talls per a l’observació de la col∙locació de les polseres i per a veure que les
dades siguin llegibles.
Els resultats estan a la taula següent:
PACIENTS IDENTIFICATS 2012
1º TALL 2º TALL 3º TALL TOTAL %
MARÇ OCTUBRE Observacions
N. PACIENTS INGRESSATS 357 297 317 971
N. PACIENTS AMB POLSERA IDENTIFICATIVA
334 285 322 941 96,9%
N. PACIENTS AMB POLSERA IDENTIFICATIVA LLEGIBLE
332 282 322 936 96,4%
N. OBSERVACIONS D’IDENTIFICACIÓ
0 0 317 317
N. OBSERVACIONS AMB IDENT ACTIVA (com a mínim fer 1 comprovació: llegir polsera o demanar el nom o document)
0 0 186 186 58,7%
Memòria direcció d’infermeria Página 35
Les dades comparades amb els anys anteriors:
Comparatiu
2009 2010 2011 2012
Nº de pacients observats 854 1388 1429 971
Nº de pacients amb polsera identificativa 97,5% 90,2% 96,6% 96,9%
Nº de pacients amb polsera identificativa correcta
94,8% 87,9% 95,9% 96,4%
Com a novetat, aquests any s’han introduït les polseres a la unitat de salut mental sense
objectivar‐se cap problema generalitzat i amb un bon percentatge de cobertura per ser el 1r.
any (90%).
Els resultats de les observacions directes per a la valoració de la identificació activa dels
pacients són fruit del benchmarking del projecte i són les següents:
Memòria direcció d’infermeria Página 36
Memòria direcció d’infermeria Página 37
Taxa de realització de la Identificació Activa del Pacient (IAP4). Inclou nom, cognoms, data de
naixement i comprovació amb l'HC
Aquesta data ens està dient el percentatge de moments observats en els que s’ha fet
correctament la identificació activa.
Les gràfiques següents mostren els resultats dels diferents moments en els que s’ha fet
l’observació.
Memòria direcció d’infermeria Página 38
Conclusions:
No s’observen canvis significatius de l’any anterior a aquests; podem afirmar que hi ha cultura
de col∙locar les polseres als malalt però que hi ha un petit grup que continua presentant
dificultats (pediatria i urgències).
En quant a la realització de la identificació activa dels pacients, podem observar que és una
practica molt poc habitual en tots els centres sanitaris que formen part del projecte.
Les accions de millora, han d’anar encaminades a aquesta pràctica clínica que avui pot semblar
excessiva per alguns professionals, (anar demanant repetides vegades al pacient com es diu),
però que tenim evidència de la seva efectivitat en la minimització dels error d’identificació.
9.2.6 Hemocultius contaminats
La contaminació dels hemocultius a causa d’una tècnica inadequada, pot ocasionar errors de
diagnòstic o repeticions innecessàries de la prova. Està comprovat que la realització asèptica
de la punció i la correcta manipulació de la mostra millora els resultats.
El sistema d’avís individualitzat que es porta a terme per les infermeres d’infeccions des de fa 3
anys, ha millorat notablement els resultats. Es tracta d’un seguiment continu dels registres
dels resultats dels hemocultius realitzats, mantenint un feedback amb els professionals
relacionats amb la tècnica.
Memòria direcció d’infermeria Página 39
Els resultats obtinguts aquest any són els següents:
Pacients adults (edat superior a 15 anys)
Pacients pediàtrics (edat inferior a 15 anys)
Tendència des de 1994:
ADULTS
NENS
Memòria direcció d’infermeria Página 40
Evolució des de el 2006
6,60%
7,20%
4,80%
9,20%
4%
5,30%
2,50%
4%
2%
4,40%
3% 3%2,60%
4,09%
0,00%
1,00%
2,00%
3,00%
4,00%
5,00%
6,00%
7,00%
8,00%
9,00%
10,00%
Adults Pediatria
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 41
Conclusions:
En observar durant els mesos d’abril i maig que la tendència en la taxa de contaminació dels
hemocultius en pacients adults dins el servei d’urgències estava augmentant en relació al
global de l'any 2011, (del 3% al 4,45%), i veient que també estava augmentant la taxa global a
la Clínica Sant Josep, s’han realitzat noves sessions d’infermeria sobre les mesures d’asèpsia
que cal prendre a l’hora de realitzar els hemocultius.
Finalitzat l’any i observant la taxa en pacients adults, des de la Comissió d’Infeccions es
mostrem satisfets, ja que aquesta ha estat inferior a l’any 2011 (2,40%), continuant dins de
l’estàndard descrit en la literatura (3%).
En els pacients pediàtrics els resultats han augmentat en casi un punt respecte als de l’any
passat però continuen sota dels estàndards descrits en la literatura (5%).
Complementació hemocultius
S’observa un augment important en la complementació dels registres en relació a l’any 2011, a
l’hora de realitzar els hemocultius (61,83% front 96,87%)
Accions de millora
Continuar amb una infermera responsable dels indicadors a neonats, que recordi el mètode a l’hora de realitzar la tècnica; (tant al personal fix com al suplent)
Continuar rebent mensualment la informació personalitzada sobre la taxa de contaminació, tant el professional, com el seu cap.
Informació de les taxes cada 6 mesos, al servei d'Urgències i qualsevol unitat/servei, en que observi que la taxa va en augment.
Continuar amb l’acompliment del procediment: antisèpsia de mans dels professionals i zona de punció dels pacients, guants estèril, mantenir l’asèpsia durant la connexió dels diferents dispositius abans de realitzar l’hemocultiu.
9.2.7 Avaluació del dolor a hospitalització
L’avaluació dels pacients amb dolor i dels registres de l’escala EVA durant el 2012 i 2013 es faran dins del projecte: Control i maneig del dolor, un dret del pacient, liderat per la Lourdes Manent i el Dr. Delgado. El projecte inclou un curs de formació on‐line per tots els professionals mèdics i d’infermeria. Un altre indicador del dolor que monitoritzem pel grup de treball de benchmarking de “La Unió” és:
Nº malalts amb EVA del dolor > 3 durant les primeres 24h desprès
de la intervenció quirúrgica.
Memòria direcció d’infermeria Página 42
I els resultats han estat millor que l’any anterior.
2011 33%
1er semestre 2012 17%
2on. semestre 2012 16%
9.2.8 Higiene de mans
Amb l’objectiu de disminuir la infecció nosocomial i conscienciar als professionals sanitaris de
la importància de la higiene de mans, Althaia continua treballant en el projecte col∙laboratiu
per a la seguretat del pacient de Higiene de mans.
El sistema d’avaluació es realitza per observació directa del compliment d’higiene de mans.
Aquests any han participat 7 observadors en 2 talls observacionals (juliol i desembre de 2012)
La mostra ha estat de 1695 observacions de diferents oportunitats d’higiene de mans a
diferents professionals (metges, infermeres, auxiliars, portalliteres i altres).
Els resultats s’han introduït en una base de dades on‐line, on en cada moment es podia
comparar els resultats de l’hospital amb els altres centres participants del projecte. Els
resultats, agrupats per àrees, han estat:
Juliol i desembre : Total acompliment: 48,29%
Àrees Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Àrea Mèdica 70,41% 77,69% 75,34% 53,85% 73%
Àrea de Cirurgia 53,94% 68,85% 61,46% 15,38% 58%
Àrea de Traumatologia
31,29% 74% 50,52% 13,23% 42%
Àrea Medico quirúrgica (CSJ)
33,34% 66,58% 43,92% 8,2% 42%
Àrea Urgències 27,67% 48,81%% 28,24% 18,18% 33%
U‐6 (SJD) 50% 78,57% 36,84% No observades
59,6%
Àrea Crítics 50% 96,85% 100% No observades
88%
U‐4 0% 16,67% 0% No observades
6%
Consultes Externes (Hospital de dia)
No observades 30% No observades No observades
30%
Quiròfan 28,57% 47,69% 0% 41,66% 40%
Memòria direcció d’infermeria Página 43
Sala de Parts 78,57% 25% 40% 0% 43,9%
Neonatologia (SJD/CSJ)
100% 100% No observades No observades
100%
Convalescència 37,5% 93,75% 50% 87,5% 71%
Radiologia
No observades No observades48,70%
0%
30%
Total 38,84% 68,21% 47,7% 17,89% 48,29%
Gràfic agrupat per àrees/comparatiu any 2009‐2012
Per categories professionals
38,84
68,21
47,7
17,89
metges infermeres auxiliars altres
Memòria direcció d’infermeria Página 44
Per categories professionals comparatiu amb els altres hospitals
Per categories professionals comparatiu any 2009‐2012
Total anual comparatiu any 2009‐2012
0
10
20
30
40
50
60
70
2009 2010 2011 2012
57,69
63,3366,17
48,5
2009
2010
2011
2012
Memòria direcció d’infermeria Página 45
Total per Unitat
Area Mèdica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
2 planta CHM 38,46% 87,5% 79,16% 55% 73%
Unitat 8 SJD 90% 86% 90% 88%
Unitat 9 SJD 100% 83% 66% 100% 70%
Unitat 7 SJD 50% 55,10% 62,5% 33,3% 54,41%
Àrea Quirúrgica Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 1 SJD 40% 70,8% 42,8% 16,6% 47,6%
Unitat 2 SJD 72,7% 73% 66,6% 0% 69%
CMA CHM 87,5 87,5% 87,5%
Urgències Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Urgències SJD 25% 53,8% 30,76% 12,5% 31,11%
Urgències CSJ 28% 53% 30,9% 33% 34,56%
Àrea de
Traumatologia
Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 5 SJD 12,5% 52,17% 43,75% 31,25% 46%
5 planta CHM 60% 95,8% 62,5% 50% 74,1%
Tràfics CSJ 27,27% 75,75% 37,20% 13,6% 34,13%
Àrea Medico
quirúrgica
Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Planta 3A/CSJ 29,7% 73,6% 46,15% 3,4% 38,3%
Planta 3B/CSJ 35,48% 62,71% 40,62% 4,1% 40,38%
Àrea obstetrícia
/pediatria
Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Unitat 6 SJD 50% 78,57% 36,84% 59,6%
Àrea Crítics Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
UCI adults SJD 50% 96,55% 100% 88%
Memòria direcció d’infermeria Página 46
Consultes Externes Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Hospital de Dia
Medicina/Onco
30% 30%
Quiròfan Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Quiròfan SJD 36,3% 54,5% 0% 42,8% 45%
Sala de parts Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Sala de parts SJD 78,57% 25% 40% 0% 43,9%
Neonatologia Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Neonatologia SJD 100% 100% 100%
Neonatologia CSJ No
observat
Sociosanitari Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
Convalescència CHM 37,5% 87,5% 50% 87,5% 65,6%
Unitat Llarga estada
CHM
100% 50% 76,47%
Unitat 4 Metges Infermeres Auxiliars Altres Total
0% 16,6% 0% 6%
Radiologia Metges Infermeres Tècnics Portalliteres Total
48% 0% 30%
Memòria direcció d’infermeria Página 47
Conclusions
S’ha observat que l’acompliment general ha disminuït considerablement respecte a l’any
passat (2011 / 66,17% ‐ 2012 / 48;5%), inclús és més baix que a l’inici del projecte a l’any 2009
(57,6%)
En general ha disminuït en totes les categories professionals, però en la que menys, ha estat a
infermeria (2011 / 72,7% ‐ 2012 / 68,21%)
Metges: 64,9% ‐ 38,84%, Infermeres: 72,7% ‐ 68,21%, Auxiliars: 68,5% ‐ 47,7% ,
Portalliteres/Altres: 48,3% ‐ 17,89%
Les àrees de l’hospital que han assolit millor acompliment, han estat: les unitats mèdiques, les
de cirurgia, pediatria, UCI i Sociosanitari.
Les àrees amb el compliment més baix han estat, Urgències, Consultes externes, unitat medico
quirúrgica de la CSJ, unitat de traumatologia, Sala de parts i Quiròfan
En comparar‐nos amb els altres hospitals participants, s’observa que el nostre compliment és
força més baix.
El moment 1,(abans del contacte amb el pacient) i el moment 5,(desprès del contacte amb
l’entorn), continuen essent els indicadors amb el compliment més baix. El moment 1, si el
comparem amb l’any 2009, s’observa que és el que ha disminuït més (2009 / 49,15% ‐ 2012 /
28,71%).
En general els resultats obtinguts no són gaire bons. Caldrà insistir més en les àrees de més
baix acompliment. Caldrà més formació als professionals.
9.2.9 Seguiment del protocol de contenció mecànica: El seguiment de contenció mecànica només s’ha fet a la unitat de salut mental. El protocol de
contencions a l’àrea sociosanitària s’està treballant dins del projecte d’atenció al pacient crònic
complex.
1º TALL 2º TALL %
Nº PACIENTS A LA UNITAT 34 32 66
PACIENTS AMB CONTENCIÓ MECÀNICA 3 2 5
PROMIG HORES DE CONTENCIÓ 33 16,5 24,75
Registre específic 3 2 100,0%
Contenció homologada 3 2 100,0%
Valorades alternatives 3 2 100,0%
Ordre mèdica 3 2 100,0%
Registre diari 3 2 100,0%
Consentiment a la família 0 0 0,0%
Revaloració cada torn 3 2 100,0%
TOTAL 85,7%
Memòria direcció d’infermeria Página 48
El percentatge de pacients continguts es baix, tenint en compte que es tracta d’una unitat d’aguts. L’acompliment del protocol es excel∙lent, excepte en el tema de signar el consentiment informat per part de la família. Aquets és un tema pendent de solucionar.
9.2.10 Seguiment enquestes de satisfacció de la unitat de CSI/CMA En total s’han realitzat 1.510 enquestes complertes en els 3 edificis d’Althaia. Representen
aproximadament un 12% menys que l’any anterior (1718 el 2011).
Entre d’altres ítems es valora el dolor del pacient durant el període postoperatori i el dolor en
el moment de la trucada: els pacients que han manifestat més dolor són els intervingut
d’artroscòpia d’espatlla, però també en les IQ de menys gravetat de SJD que s’inclouen en les
enquestes generals.
DADES GENERALS DEL QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI CHM
Total d’enquestes realitzades
2010 1º sem
2010 2º sem
2011 1º sem
% respostes
2011 2º sem
2012 1º sem
2012 2º sem
TOTAL 2012
651 345 583 325 589 381 970
Enquestes a pacients del pla de xoc (hernies i artroscòpies genoll)
70 0
Enquestes a pacients amb IQ: halux valgus 4 0 5 2 7
Enquestes a pacients amb IQ: varices 122 76 126 93,3% 86 129 103 232
Enquestes a pacients amb IQ: hernies 164 92 157 92,3% 123 160 115 275
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll
50 41 61 96,8% 33 36 3773
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla
22 16 31 93,9% 13 36 1854
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general
219 120 208 84,9% 70 223 106329
Memòria direcció d’infermeria Página 49
DADES GENERALS DELS QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI SJD
CSI DE SJD 2010 1º sem
2010 2º sem
2011 1º sem
2011 2º sem
2012 1º sem
2012 2º sem
TOTAL 2012
Total d’enquestes realitzades 259 168 148 111 94 80 174
Enquestes a pacients amb IQ: halux valgus 1 0 0
Enquestes a pacients amb IQ: varices 22 5 7 2 0 3 3
Enquestes a pacients amb IQ: hernies 21 26 6 11 12 11 23
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll
9 12 13 14 9 2 11
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla
0 0 0 0 3 1 4
Enquestes a pacients amb IQ: ginecologia 14 21 16 9 9 6 15
Enquestes a pacients amb IQ: otorrino 25 9 4 2 12 11 23
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general
168 94 102 73 49 46 95
DADES GENERALS DELS QÜESTIONARIS TELEFÒNICS: CSI EDIFICI CSJ
Total d’enquestes realitzades
2010 1º sem
2010 2º sem
2011 1º sem
% respostes
2011 2º sem
% respostes
2012 1º sem
2012 2º sem
TOTAL 2011
200 211 403 148 194 172 366
Enquestes a pacients amb IQ: UROLOGIA
52 31 49 94,2% 20 100,0% 61 46 107
Enquestes a pacients amb IQ: MAXILODENTAL
40 21 43 89,6% 10 100,0% 0 0 0
Enquestes a pacients amb IQ: OTORRINO
71 25 74 89,6% 37 80,4% 51 44 95
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia genoll
13 6 17 94,4% 39 100,0% 19 34 53
Enquestes a pacients amb IQ: artroscòpia espatlla
19 8 12 92,3% 16 94,1% 18 15 33
Enquestes a pacients amb IQ: enquesta general
5 120 208 84,9% 26 92,8% 45 33 78
Memòria direcció d’infermeria Página 50
1. Docència i Formació:
1.1. Docència.‐
1.1.1. Residents d’especialitats d’infermeria Em tingut 3 llevadores fent el 1er any de residencia i 2 fent el 2on any.
En l’especialitat de salut mental, que ha incrementat la residencia de 1 a 2 anys, hem tingut 1 resident de 1er i un de 2on.
1.1.2. Alumnes en pràctiques
Durant el curs 2011/12 han passat per la nostra Institució un total de 256 alumnes d’infermeria
fent pràctiques, pre‐graus i post‐graus. També han passat terapeutes ocupacionals, tècnics en
radiologia, alumnes d’auxiliar d’infermeria i de formació ocupacional.
38 alumnes menys que l’any 2011, una de les causes ha estat les anul∙lacions d’alumnes
d’intercanvi d’infermeria i també hem tingut menys alumnes de formació ocupacional.
S’ha de tenir en compte també que aquests any encara no hi ha alumnes de 4º de Grau
d’infermeria.
Les escoles amb les que hem col∙laborat amb pràctiques assistencials han estat:
Centres col∙laboradors Nº d’alumnes Tipus de pràctiques
Fundació Universitària del Bages 84 de 2º Grau
56 de 3º Grau
Pre‐grau Diplomades d’Infermeria
Fundació Universitària del Bages 12 Post – grau Anestèsia i Reanimació
Universitat de Barcelona. IL3 3 Màster en Infermeria d’anestèsia, reanimació i
tractament del dolor
EUI Andorra 2 Pre‐ grau Diplomades d’ Infermeria
EUI de Vic 4 Pre – grau Diplomades d’ Infermeria.
Escola Joviat 33 Tècnic en Auxiliar de cures
Escola Guillem Catà 35 Tècnic en Auxiliar de cures
CIO (Centre d’iniciatives per a l’ocupació) 25
Formació ocupacional
Memòria direcció d’infermeria Página 51
1.1.3 Formació acadèmica que han realitzat les infermeres rebent ajuts des de la Institució.
Per a la realització d’estudis de pregrau d’infermeria, 2011‐2012, s’han donat ajuts d’hores de
formació a 3 professionals de la institució:
Activitat Formativa Participants
1º de Grau d’Infermeria 1
2º de Grau d’Infermeria 1
3º de Grau d’Infermeria 1
Per a la realització de màsters i post‐ graus, des de 30 fins a 200h, a 5 professionals:
Activitat Formativa Participants
MÀSTER EN REHABILITACIÓ I ESTIMULACIÓ
COGNITIVA
1
POSTGRAU UCINN I UCI PEDIATRIA, VALL
HEBRON
1
MÀSTER EMERGÈNCIES
EXTRAHOSPITALARIES.FUB
1
URGÈNCIES EXTRAHOSPITALARIES 1
CIENCIES INFERMERIA 1
ATENCION INTEGRAL ENFERMO CRITICO Y
EMERGENCIAS
1
1.2. Formació continuada.‐
Com cada any, en col∙laboració amb el Servei de Formació de la Fundació i coordinats per la
responsable de l’àrea de Formació d’infermeria, s’han impartit un seguit de cursos interns i
externs per a la formació continuada dels professionals.
Els cursos externs han estat impartits per l’Escola Universitària d’Infermeria de Manresa (FUB)
i per docents col∙laboradors de la UCF (Unió Consorci i Formació)
1.2.1. Formació interna:
Des d’Althaia s’han impartit 168.5 hores de formació i hi han participat 390 professionals.
Memòria direcció d’infermeria Página 52
CURS DATA HORES
FORMACIÓ
Nº
PROFESSIONALS
ASSISTENS
CRÈDITS AVALUACIÓ
DEL CURS
(0‐4)
EDUCACIÓ PER LA SALUT I
FOMENT DE L’AUTONOMIA DEL
PACIENT
28, 31 de
març i 4, 7,
14 d’abril
20h 26 2,9 3,58
CURS‐TALLER EN TÈCNIQUES
D’EMBENATS, GUIXOS,
EMBENATS FUNCIONALS I
SINTÈTICS
El 8, 10, 15,
17 i 22
d’octubre de
2012
Departament
25h 25 4.2 3,62
ATENCIÓ INFERMERA AL
PACIENT CARDIOLOGIC
2, 4, 9, 11 I
16 octubre
(dimarts i
dijous) 2012
20h 25
CURS D’ATENCIÓ AL PACIENT
PEDIATRIC
14‐15‐21‐22‐
28 MAIG 20h 25 3,2 3,37
CURS RCP AVANÇAT
(QUIRÒFAN)
juny 5:30h 74
CURS D’ATENCIÓ AL MALALT
AMB PATOLOGIA
RESPIRATÒRIA
D’ALT RISC
16‐17‐23‐24
d’abril i 2 de
maig
22h 25 3,9 3,32
CURS ON LINE DE SEGURETAT
DEL PACIENT A URGÈNCIES.
MÒDUL I
febre‐març 12h 59 2,5
CURS ON LINE DE SEGURETAT
DEL PACIENT A URGÈNCIES.
MÒDUL II
maig‐juny 12h 59 2,5
CURS D’EINES DE GESTIÓ
D'EQUIPS EN L'ÀMBIT SANTIARI
4 i 6 de juny
de 2012
(matí)
8h 22 3,25
CURS D’EINES DE GESTIÓ
D'EQUIPS EN L'ÀMBIT SANTIARI
4 i 6 de juny
de 2012
(tarda)
8h 25 3,71
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES PER
AUXILIARS D’INFERMERIA
1,3,8,10
octubre
(dilluns i
dimecres)
2012
16H 25 3,5
Memòria direcció d’infermeria Página 53
Dins del projecte d’Identificació inequívoca dels pacient, se’ns ha proporcionat un curs on‐line
de 2h de duració. Aquest, s’ha posat a l’abast de tots els professionals assistencials, del
laboratori i d’admissions.
El total de professionals que han fet el curs ha estat de 754, dels quals 497 han estat de la
Direcció d’Infermeria (66%).
1.2.2. Infermeres d’Althaia que han fet de docents en cursos de formació interna:
Curs d’Atenció d’Infermeria en el malalt amb patologia respiratòria:
Nuria Basany Teresa Segarra Anna Capsada Amàlia Molina Xavier Andorrà Maribel Parés
Curs de Pràctiques Clíniques per auxiliars d’infermeria
Alba Lloys
Ascen Navarro
Teresa Segarra
Montse Salvadó
Fina Obradors
Dolors Mas
Teo Baeza
Emma Casals
1.2.3. Formació externa:
59 professionals han assistit a cursos en altres centres o entitats.
L’import de les inscripcions ha estat de 540€, alguns d’aquests cursos són organitzats pel
Departament de Salut.
CURSOS Nº PROF
BÚSQUEDA BIBLIOGRAFIA EN BASES DE DADES. MONT SANT BENET
2
CURS PRÀCTIC DE METODOLOGIA PER LA VIGILANCIA DE LES INFECCIONS A LES UCIS. VINCAT,
SABADELL
3
EVALUACIÓN DEL RIESGO DE VIOLENCIA
1
10º CURS ACTUALITZACIÓ EN TUBERCULOSI.UNITAT I CONTROL DE LA
TUBERCULOSI.BARCELONA
1
1
Memòria direcció d’infermeria Página 54
CURS AO TRAUMA
CURS BÀSIC EN MINDFULNESS
1
CURSOS DE ACTUALIZACIÓN ICR PARA AYUDANTES AL OFTALMOLOGICO. ENFERMERIA Y
OPTOMETRIA. INST CATALÀ DE RETINA.
1
CURSO DE ACTUALIZACIÓN ICR DE ENFERMERIA OFTALMOLOGICA Y OPTOMETRIA.
BARCELONA
1
CURS DE VIGILANCIA DE LA INFECCIÓ DE LOCALITZACIÓ QUIRÚRGICA. VINCAT. SANT PAU.
1
XV CURSO DE OFTAMOLOGIA TROPICAL.BARCELONA
2
II CURSO TERORICO PRÀCTICO SOBRE APOMORFINA EN ENFERMERIA NEUROLOGICA. MADRID
1
CAPACITACIÓ DELS AGENT SOCIALS EN MATERIA DE PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ DAVANT EL
CONSUM DE DROGUES.COSNELL COMARCAL DEL BAGES
1
EL DIRECTIU COACH.UCF
3
XIV CURSO SEED. CAPACITACIÓN SEDACIÓN PROFUNDA PARA ENDOSCOPISTAS.H SANT PAU
1
TALLER D'EMBENATS FUNCIONALS. COL∙LEGI D'INFERMERIA
1
ANESTESIA BÀSICA PER INFERMERIA
1
CURS ECOCARDIOGRAFIA D'ESTRÉS
1
INTERVENCIÓN MINIMA EN TABAQUISME
4
CURSO DE CARDIOPATIA Y CIRUGIA CARDIOVASCULAR PARA PROFESSIONALES DE
ENFERMERIA.HOSPITAL CLINIC
1
V CURS DE FORMACIÓ DE DIALISIS PERITONEAL. BARCELONA
1
FORMACIÓ CRIBATGE AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS AUDIYIUS
AUTOMATITZATS PEAT‐C
1
FORMACIÓ E‐CAP
23
II ESPAI TROBADA DE SALUT MENTAL. VIOLÈNCIA OCUPACIONAL: ESTRATÈGIES PER CUIDAR I
CUIDAR‐NOS. COL∙LEGI INFERMERIA
1
ÈTICA ASISTENCIAL PARA AUXILIARES DE ENFERMERIA. SJD D'ESPLUGUES
1
CURS D’OFIMÀTICA
1
Memòria direcció d’infermeria Página 55
TRATAMIENTO DEPURATIVO CONTINUO EN EL PACIENTE CRÍTICO
1
XIV CURSO TEORICO PRACTICO DE ECOGRAFIA MUSCULO‐ESQUELETICA, SANT CUGAT
1
4ºCURS DE TÈCNIQUES CONTINUES DE DEPURACIÓ EXTRARENAL.HOSP.GERMANS TRIAS I
PUJOL
1
1.2.4. Estades formatives:
Un total de 37 professionals han fet estades per formació. 3 d’aquestes han estat visites d’un
dia a un altre hospital, 5 han estat estades formatives externes i la resta han estat estades
internes per adequació al lloc de treball.
En total s’han fet 556 hores d’estades formatives (algunes subvencionades pels contractes de
gestió).
Diagnòstic per la imatge Per reciclatge del TAC 137h
CCEE i hospitals de dia Adequació al lloc de treball.
Formació en OTR.
Formació en Oftalmologia.
Formació a l’hospital de Sant Pau
per CPAP a domicili.
158h
Materno infantil Reciclatge a SJD d’Esplugues 135h
Unitats de cirurgia Adequació al lloc de treball 80h
UCI Adequació al lloc de treball 21h
Àrea quirúrgica Adequació al lloc de treball 25h
1.2.5. Formació en Servei
Les sessions d’infermeria són una part fonamental de la formació continuada, totes les unitats
planifiquen les seves sessions clíniques que són obertes a tots els professionals.
Aquests any s’han realitzat 151 sessions, (25 multidisciplinàries) a les que han assistit 1823
professionals. Un numero de sessions lleugerament inferior a l’any anterior, que va ser de 158
sessions, però amb major assistència (1811).
La mitjana d’assistents és de 12 per sessió, (11,5% al 2011) amb una gran variabilitat, des de 1
a 52 assistents (la mateixa sessió es repeteix en 2 horaris diferents).
Les sessions d’infermeria es fan en horari de matí i de tarda per facilitar l’assistència a tots els
professionals.
Memòria direcció d’infermeria Página 56
La distribució, de les sessions pròpies d’infermeria, per serveis ha estat:
unitat nº de
sessions
ABS 2
CCEE/HDIA 7
Cirurgia + CMA 8
Coordinadors 1
COT 7
Diàlisi 9
DxI 3
Medicina 6
Multidisciplinar 25
Portalliteres 5
Privada 5
Quiròfan 9
Residència + Sociosanitari 8
Sala de parts 1
Salut mental 19
SEM 5
U6‐NN 4
U8_U9 5
UCI 11
UHAD 2
Urgències 8
Urgències CSJ 1
Total general 151
Memòria direcció d’infermeria Página 57
Les sessions, per unitats, han estat:
ABS
GRUP COMARCAL RESPIRATORI
SESSIÓ TALLER: FER I INTERPRETAR PFR
CCEE_HDIA
ACTUALITZACIÓ I FENOTIPUS EN MPOC
INSULINES
PRESENTACIÓ GESECOM
PRESENTACIÓ NOU FÀRMAC: ACLINIDIUM
SESSIÓ INFERMERIA TRANSFUSIÓ DE SANG
SESSIÓ SOBRE SAHS I RISC ANESTÈSIC
PROCEDIMENT ENDOSCÒPIES
TALLER ECG
CIR + CMA
ABORDATGE D'ÚLCERES D'EXTREMITATS INFERIORS
ACTUALITZACIÓ DEL PROTOCOL CATETERS VENOSOS CENTRALS I NTP
INTERVENCIÓ EDUCATIVA D'INFERMERIA PER LA GESTIÓ DEL DOLOR POSTOPERATORI EN
CMA
OSTOMIES FUNCIONALITAT
PLEUROBACK
RESULTATS DEL REGISTRE DE FUMADORS
VIDEO TRANSFUSSIONS
PLANS DE CURES DEL PACIENT VASCULAR
Memòria direcció d’infermeria Página 58
COT
ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS
ANTICOAGULANTS
POSICIONS MÉS HABITUALS A QUIROFAN DE COT
PRADAXA
RESULTAT UF3
SESSIÓ DE PRE‐ALTS I INSERCIÓ DE VIES LLARGUES
TRANSFUSIÓ D'HEMODERIVATS ‐ INSERCIÓ DE VIES LLARGUES ‐ PREALT
Diàlisi
BIOIMPEDANCIA
DIURESIS RESIDUAL
HEMODIALISI DOMICILIARIA
PALIATIUS RENALS
PRESENTACIÓ MONITOR PALEX
PROCES ERCA
RECOLLIDA DE CULTIUS
REVISIÓ EVOLUCIÓ PACIENTS DIÀLISI
SISTEMES QUE UTILITZEN DP
DxI
COLONOSCÒPIA TC
ITINERARI DE LA FORMACIÓ SEGONS LA REFORMA LABORAL
SESSIO PRACTICA APLICACIONS SALA DRX EVOLUTION CARE STREAM
Memòria direcció d’infermeria Página 59
Privada
ADMINISTRACIÓ DE SANG I HEMODERIVATS
AL∙LÈRGIA XOC ANAFILÀCTIC I EL SEU TRACTAMENT
ATENCIÓ D'INFERMERIA AL PACIENT AMB ICC
MANTENIMENT I RETIRADA DELS CATÈTERS FEMORALS I PERIDURALS POST INTERVENCIÓ.
TALLER PRÀCTIC ECG PEDIATRIA
URGÈNCIES CSJ:TRIATGE, FORMACIÓ, MEDICAMENTS BOMBA INFUSIÓ
Quiròfan
ANTIBIOTICS PREOPERATORIS
BLOQUEIG TAP PER ECO
ELECTROCIRURGIA
RAPID RECOVERY
RCP AVANÇADA
RCP AVANÇADA A QUIROFAN
RCP AVANÇADA A QUIROFAN CSJ
RESULTATS CHECK LIST 2011
UTILITZACIÓ DELS RESERVORIS
Pacient crònic complex
CURA DE FERIDES I UPP
EL CUIDADOR INFORMAL
LA COMUNICACIÓ ASSISTENCIAL 2 (TALLERS FORMATIUS ULLE)
REFORCEM L'AUTOESTIMA: ROL, TREBALL EN EQUIP, PENSAMENTS ERRONIS
RELACIÓ D'AJUDA: ENTORN I VINCLES RELACIONALS
RS FORMATIUS: RELACIÓ D'AJUDA EN EL SOCIOSANITARI
TALLER ADEQUACIÓ DE BOLQUERS
TALLER ULLE: RELACIONS INTERPERSONALS
SESSIO INFORMATIVA: PRE‐ALTES, TRANSFUSIO HEMODERIVAT
Memòria direcció d’infermeria Página 60
Sala de parts
NOU MODEL FORMACIÓ LLIR
Salut mental
ABORDATGE INFERMER DEL RISC DE VIOLENCIA EN PACIENTS INGRESSATS
ADMINISTRACIÓ DEL NOU NEUROLÈPTIC ZYPADERA
CAS CLÍNIC GACELA
CAS CLINIC HIKIKIMOSI
CIRCUIT A SEGUIR EN CAS D’INCENDI A LA UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ
CIRCUIT A SEGUIR EN CAS D'INCENDI A LA UNITAT
MIDFULNESS I CANCER
QUE VA SER PRIMER L'OU O LA GALLINA?
RESULTATS GRUPS DE TDAH
RISC DE SUICIDI I CRISI ECONOMICA
SESSIO BIBLIOGRAFICA SALUT MENTAL
SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA SM
SESSIÓ INFERMERIA CSAM
SESSIÓ INFERMERIA ESDEVENIMENTS ADVERSOS
SESSIÓ RCP
TALLER CONTENCIONS MECÀNIQUES
TALLER RCP A SALUT MENTAL (CSAM)
TALLER RCP A SALUT MENTAL (U4)
TRACTAMENT DE PACIENTS AMB HEPATITIS
SEM
ALTA PREHOSPITALARIA.CODI IAM I CODI ICTUS
CODI IAM. CAS CLINIC OFEGAMENT
RECOMANACIONS ERGONOMIQUES
Memòria direcció d’infermeria Página 61
SESSIÓ MENSUAL SEM
TREBALL SOCIAL SEM. NOVETATS SISTEMA TRIATGE
U6‐NN
CURES PAL∙LIATIVES: A PROPÒSIT DE CASOS
DIFUSIÓ DEL PROTOCOL DE CONVULSIONS FEBRILS A PEDIATRIA
PROTOCOL PELL A PELL A LA UNITAT D'HOSPITALITZACIÓ
PROTOCOLO CVP I CVC. RENTAT DE MANS
U8_U9
MANEIG APARELL TELEMETRIES
REUNIÓ PLANTA UNITATS MÈDIQUES
SESSIÓ TRANSFUSIÓ
TALLER ARRÍTMIES
TALLER TELEMETRIES MANEIG MONITOR
ACURATS I CURES DE LA TRAQUEOTOMIA
DIFUSIÓ PROTOCOL ACTUACIÓ D'INFERMERIA DAVANT DEL DOLOR TORACIC
UCI
DONACIONS
FUNCIONAMENT I INTERPRETACIÓ DE LES DADES NOU APARELL V1000
INFERMERA REFERENT
INSERCIÓ VENOCATH
LESIONS PER PRESSIÓ A LA UCI
MILLORES EN ELS REGISTRES
MONITOR V1000, ALTERNATIU S GANZ
NOVES MODALITATS DE VM I OPTILFLOW
OSTOMIES A UCI, TIPUS I CURES
Memòria direcció d’infermeria Página 62
PRISMAFIEX /HEMOFILTRACIÓ)
REUNIÓ SERVEI+REUNIÓ PRISMAFLEX
UHAD
CANVIS A LA FORMACIÓ BARTOMEU AYALA
TERAPIA PRESSIÓ NEGATIVA
Urgències
ECG PHILLIPS
FONAMENT DE LA VNI
FONAMENTS DE L'ECG
IMPLANTACIO RFiD
MAPA DE RISCOS DE L'ATENCIÓ URGENT. ANFE
PUNCIÓ INTRAÒSSIA PEDIATRIA
RISC D'UPP, PREVENCIÓ, CURA
SEGURETAT DEL PACIENT A URGÈNCIES
Portalliteres
ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT AGITAT DE SALUT MENTAL
PREVENCIÓ INFECCIONS
SESSIÓ FORMATIVA: CASOS CLÍNICS D'ERRORS
TRASLLAT DE PACIENTS
TREBALLAR AMB SEGURETAT: METODE CHECK LIST
Memòria direcció d’infermeria Página 63
Multidisciplinaris
4a SESSIO SEGURETAT DEL PACIENT ‐ CAIGUDES I CONTENCIONS
5a SESSIO SEGURETAT DEL PACIENT: QUÈ ES FA QUAN ES NOTIFICA UN ERROR?
ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS
ALIMENTACIÓ INFANTIL
ATENCIÓ ALS MALALTS AMB PRC EN LA FASE FINAL DE LA SEVA MALALTIA I SEGUIMENT ALS 3
ANYS
CAS CLÍNIC AL∙LERGIA AL TENS. BIBLIOGRAFICA
CAS CLINIC AL∙LERGIOLÒGIC
COMUNICACIÓ EN ELS EQUIPS
CORTICOSTEROIDES I PATOLOGIA PSIQUIATRICA
DIABETES I INSULINA
ELABORAR DOCUMENT CANVI DE TORN
FONAMENTS SOBRE UPP. PREVENCIÓ I TRACTAMENT
HIGIENE DE MANS I AILLAMENTS
IDENTIFICACIÓ DE PACIENTS
MANEIG ASMA A URGÈNCIES. ACREDITACIO A URGÈNCIES
PROTOCOL DIAGNÒSTIC AL∙LÈRGIA A AINES. CAS CLÍNIC
PSICOPATOLOGIA I VIOLENCIA DE GENERE
RM, PSICOPATOLOGIA
SEGURETAT EN L'ADMINISTRACIÓ D'HEMODERIVATS
TALLER DE CONTENCIONS MECANIQUES
VÍDEO TRANSFUSSIONS
VIH I PULMO
DIALISI PERITONEAL
ADMINISTRACIÓ DE MYOZYNE PER TRACTAR LA MALALTIA DE POMPE
DONACIÓ DE TEIXITS I CÒRNIES
Memòria direcció d’infermeria Página 64
2. Divulgació de treballs científics 2.1 Participació en Congressos i Jornades:
Han participat en Congressos , Jornades i altres reunions formatives 512 professionals. El
nombre tant elevat és degut a les III Jornades Althaia, celebrades el dia 14 de juny, a on van
assistir 270 persones del nostre departament. També augmenten el total les jornades
d’Urgències de Pediatria (23) i les jornades de Geriatria (17 persones).
Han fet un total de 3.071 hores (vers les 1.533 hores del 2012), i s’han destinats 7.085 € del
pressupost.
Jornada/ Congrés nº professionals
III JORNADES ALTHAIA 270
JORNADES D'URGÈNCIES EN PEDIATRIA 23
IV JORNADA DE GERIATRIA AL BAGES 18
IV JORNADA INNOVACIONS INFERMERES: TEMPS D'OPORTUNITATS. LA UNIÓ 8
JORNADA CONFERENCIA SR.BIMBELA 8
3 JORNADA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS A CATALUNYA 8
VI JORNADAS SAN JUAN DE DIOS:DIGNIDAD I DERECHOS: HACIA LA PRESERVACIÓN DE LAS
PERSONAS. ALMACELLES.LLEIDA 7
II CONGRÉS CATALÀ D'INFERMERIA EN SM, CAIXA FÒRUM 7
14ª JORNADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’INFERMERIA NEFROLÒGICA 7
IV JORNADA VINCAT: BACTERIÈMIA RELACIONADA AMB ELS CATÈTERS VASCULARS. VALL
D'HEBRON 5
I JORNADES D'INFERMERIA I DOLOR. GRANOLLERS 5
HOSPITAL LIQUIT. SANT JOAN DE DÉU ESPLUGUES 5
12A JORNADA CIENTIFICA: LES INFERMERES A LA RECERCA DE LA INNOVACIÓ. SANT JOAN DESPÍ 4
XX SEMINARI ESPAÑOL EDTNA/ERCA. CORDOBA 4
REUNIÓ INFERMERIA PER LA SEGURETAT DEL PACIENT I REUNIÓ ACICI. VALL D'HEBRON 4
INFERMERES PER A LA SEGURETAT DEL PACIENT. ACICI, BARCELONA 4
37º CONGRESO NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE NEFROLOGÍA 4
XVI JORNADA : L'ATENCIÓ A LA CRONICITAT: UN REPTE COMPARTIT. FUB 3
VIII JORNADA DE SALUT: SEGURETAT CLINICA DELS PACIENTS, ESTRATÈGIES I EXPERIÈNCIES A
TOTS ELS MABITS DE LA SALUT.GRANOLLERS 3
Memòria direcció d’infermeria Página 65
V JORNADA D'INNOVACIÓ EN ATENCIÓ PRIMARIA. SANT PAU. UCF 3
TALLER DE FORMACIÓ PER AVALUAR EL COMPLIMIENT DE LES RECOMENACIONS DEL PROJECTO
PNEUMÒNIA ZERO (NZ) 3
JORNADA VENTILACIÓ NO INVASIVA. HOSP VALL D'HEBRÓN 3
I JORNADA D’INFERMERIA UROLÓGICA LA FUNDACIÓ PUIGVERT 3
JORNADA TÈCNICA DE RADIOLOGIA 3
III JORNADAS DEL COMITÉ NACIONAL PARA LA PREVENCIÓN DEL TABAQUISMO. H. BELLVITGE.
BARCELONA 3
REUNIONS D'INFERMERIA PER A LA SEGURETAT DEL PACIENT: DOLOR PEDIATRIC. ACICI.
DEPARTAMENT DE SALUT. 2
REUNIONS D’INFERMERIA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS 2
XXX DIADA PNEUMOLOGIA, SOCIETAT CATALANA DE PNEUMOLOGIA. SANT JOAN DESPÍ. 2
XVIIIÈ CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANA DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA 2
XVI ENCUENTRO INTERNACIONAL DE INVESTIGACIÓN EN CUIDADOS.CARTAGENA 2
XII REUNIÓ D'INFERMERIA DE LA SCAIC. HOSPITALET DE LLOBREGAT 2
XI CONGRESO NACIONAL SEHAD. TARRAGONA 2
XI CONGRESO NACIONAL AEETO 2012:NORMALIZACIÓN DE LOS CUIDADOS. SALAMANCA 2
X JORNADA CATALANA DE TER. POLIVALÈNCIA ALS SERVEIS DE RADIOLOGIA 2
JORNADA: L'ABORDATGE INFERMER DEL PACIENT CRÒNIC COMPLEX.MUTUA
UNIVERSAL.BARCELONA 2
JORNADA D’URGÈNCIES HOSPITALÀRIES I EXTRAHOSPITALÀRIES AL BAGES‐BERGUEDÀ 2
JORNADA ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABETES: EL CONTINUUM ASSITENCIAL A LA DIEBTES.
HOSPITAL DE GRANOLLERS 2
JORNADA SOBRE L'IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES EN ELS ADOLESCENTS I JOVES.
BARCELONA 2
IV SEMINARI DE BIOTETICA: DEL CONEIXEMENT EN BIOETICA A LA PRACTICA CLINICA. ALTHAIA 2
II JORNADA D'ATENCIÓ PRIMARIA AL MON RURAL. BERGA 2
II CONGRESO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HERIDAS. MADRID 2
II CONGRES EUROPEAN SOCIETY SWALLOWING DISORDERS. BARCELONA 2
FORMACIÓ MATERNITATS CRIBATGE AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS
EVOCATS AUDITIUS AUTOMATITZATS PEATC‐A. GENTCAT 2
EXPERIENCIA ENFERMERA Y MANEJO DE SINTOMAS EN QUIMIOTERAPIA ORAL: CASOS
PRACTICOS,BARCELONA 2
Memòria direcció d’infermeria Página 66
EUROPEAN SOCIETY OF INTENSIVE CARE MEDICINE. LISBOA 2
1ªJORNADA DE GERIATRIA PER A ASSITÈNCIA PRIMARIA.MARTORELL. 2
17º REUNIÓN NACIONAL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HIPERTENSIÓN.MADRID 2
CONGRÉS DE LA SEAIC A PAMPLONA 2
XXVIII JORNADA TÈCNICA ESTERILITZACIÓ 2012. ASICIACIÓ CATALANA D'INFERMERIA.
BARCELONA 1
XXVIII CONGRÉS NACIONAL DE LA SETH. 1
XI JORNADA DE COORDINADORS HOSPITALARIS DE TRASPLANTAMENT DE CATALUNYA 1
VII JORNADA DE TABAQUISME.LLEIDA 1
TALLER PROGRAMA VINCAT SOBRE L'INDICADOR "BACTERIÈMIA DE CATÈTER".VALL D'HEBRON 1
TALLER DEL PROGRAMA VINVAT SOBRE L'INDICADOR BACTERIÈMIA DE CATÈTER.VALL
D'HEBRON 1
SESSIÓ PALIATIUS A CÀRREC DE L’EQUIP DE CURES PALIATIVES DE SJD , BCN 1
SESSIÓ FORMATIVA: ACTIVACIÓ DELS CODIS ICTUS I IAM. ICS.MANRESA 1
SESSIÓ DE TREBALL LA UNIÓ 1
SEMINARI SOBRE LA MILLORA DEL BENESTAR DE LES PERSONES QUE ENVELLEIXEN.
UNIVERSITAT DE VIC. 1
REUNIONS PACIENT EXPERT INSUF CARDÍACA 1
REUNIÓ FORMACIÓ TRONCAL ESPECIALISTES INFERMERIA SALUT MENTAL. 1
REUNIÓ DE RESPONSABLES I TÈCNICS DE FORMACIÓ.UCF 1
REUNIÓ CAPS DE BASE.MANRESA 1
REUNIÓ ACCI. DEPARTAMENT DE SALUT 1
PROJECTE “SUPERAR L’ICTUS BARCELONA” 1
PROGRAMA SALUT DEL MIR.ICS.SANT FRUITÒS DEL BAGES 1
PROGRAMA PACIENT EXPERT. BARCELONA 1
PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA: DESATAR AL ANCIANO Y AL ENFERMO DE ALZHEIMER. LA UNIÓ 1
PRESENTACIÓ PROJECTE “ LIBERA‐ GER “ 1
MSD CARDIVASCULAR SCIENTIFIC SYMPOSIUM.CCIB BARCELONA 1
L'ABORDATGE INFERMER DEL PACIENT CRÒNIC COMPLEX. BARCELONA 1
JORNADES DE MEDICINA DE L’ESPORT DEL BAGES: CURS DE SUPORT VITAL BÀSIC I
DESFIBRIL•LACIÓ AUTOMÀTICA. 1
Memòria direcció d’infermeria Página 67
JORNADA: L'ATENCIÓ AL TRANSTORN PSICÒTIC INCIPIENT EN ELS EXPERIÈNCIES DEL REGNE
UNIT I DE CATALUNYA. CAIXA FORUM 1
JORNADA UCF FORMACIÓ.GRANOLLER 1
JORNADA TÈCNICA DEL PROJECTE PNEUMONIA ZERO 1
JORNADA TABAC I SALUT MENTAL. DEPARTAMENT DE SALUT 1
JORNADA DE TREBALL FORUM DE LA PROFESSIÓ MÈDICA.COMB 1
JORNADA DE NUTRICIÓ I GERIATRIA. ABBOTT. ÁVILA. 1
IX REUNIÓ DEL CLUB DE GESTIÓ DEL BLOC QUIRÚRGIC.MARTORELL 1
IV CONGRESO NACIONAL DE SIDA GESIDA. TOLEDO 1
IMPACTE DE LES NOVES TECNOLOGIES EN ADOLESCENTS I JOVES. 1
ILL JORNADA DE CASOS CLÍNICS D’INFECCIONS 1
III JORNADES: LA FORMACIÓ INTEGRAL EN SALUT:LA CONSTRUCCUÍ DE LA SALUT.BARCELONA 1
II JORNADES DE PLA DE SALUT 2011‐2015. SITGES 1
II ESPAI TROBADA DE SALUT MENTAL. VIOLÈNCIA OCUPACIONAL: ESTRATÈGIES PER CUIDAR I
CUIDAR‐NOS 1
II CONGRESO INTERNACIONAL Y VIII CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA
COMUNITARIA.AEC. BARCELONA. 1
II CONGRÉS CATALÀ D'INFERMERIA DE SALUT MENTAL. BARCELONA 1
HEMODIALISIS DE DOSIS ALTA EN DOMICILIO. MADRID 1
FORMACIÓ EN SEGURETAT DEL PACIENT 1
EL REPTE PACIENT CRÒNIC I FRÀGIL. 1
CURS DE SEGURETAT DE PACIENTS ALS HOSPITALS DE LA XHUP. DEPARTAMENT DE SALUT 1
CONGRÉS DIAFAGIA 1
AUDITIU NEONATAL UNIVERSAL AMB POTENCIALS EVOCATS AUDITIUS AUTOMATITZATS PEATC‐
A. GENTCAT 1
ACREDITACIÓ ATENCIÓ PRIMARIA 1
9ªJORNADA DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE DIABÈTICS: EL CONTINUUM ASSITENCIAL A LA
DIABETES. GRANOLLERS 1
5ºCONGRESO SEFRAOS, BARCELONA 1
4º REUNIÓ NACIONAL DE GETEII. MADRID 1
1ºREUNIÓ COORDINADORES DE UNIDADES DE PATOLOGIA MAMARIA.SOCIEDAD ESPAÑOLA DE
SENOLOGIA Y PATOLOGIA MAMARIA. 1
Memòria direcció d’infermeria Página 68
1ªREUNIÓN INTERCAMBIO DE EXPERIENCIAS EN EM. SAN SEBASTIAN 1
12º CURS TEORICO PRACTICO SORECAR. ACTUALIZACIÓN EN REHABILITACION CARDIACA 1
2.2 Ponències:
XIV Jornades d’infermeria de cirurgia als hospitals de Catalunya. Biblioteca Central
d’Igualada. 18 d’octubre de 2012.
Informatització del procés d’atenció d’infermeria. (Segarra Perramon, T.)
Jornada FEATE (Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat).Barcelona, 23 d’octubre
Atendre la cronicitat des de la nostra realitat. (Comellas Padró, A.)
2.3 Comunicacions en Jornades i Congressos:
3er Congrés Nacional del Tècnics Superiors en Imatge per al Diagnòstic. Febrer 2012.
Funcionament i serveis que dona la unitat de DI d'Althaia ( Pozo Benítez, S; Vila Codina, M;
Padrés Selles, N.)
12ª Jornada Científica: Les infermeres a la recerca de la innovació. Sant Joan Despí, 8
març.
Fem un bon ús de les tires d’autocontrol del pacient diabètic?. (Esteban Marquez, A; Domene
Garrido, R.)
Taller d’autoestima als alumnes de la ESO: Una experiència innovadora. (Escudé Ribó, R;
Martin Viñolas, T; )
II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis,
moments d’oportunitats. Caixa Fòrum, 9‐11maig.
Pla funcional de teràpia ocupacional en una unitat de demències. (Tort Coma, G.)
XI Congreso Nacional SEHAD (Sociedad Española de Hospitalización a Domicilio).
Tarragona, 13‐15 juny
Comportamiento de los catéteres endovenosos en una unidad de hospitalización a domicilio.
(Martin Diaz, A; Navarro Caballero, MJ; Carbonell Arrizabalaga, M; Gassó Bonvehí, D; Torrens
Alsina, M; Puig Luque, MP.)
VI Jornadas de San Juan de Dios, Provincia Aragón‐Sant Rafael: “Dignidad y Derechos:
Hacia la preservación de la condición humana”. Lleida, 30‐31 maig.i 1 de juny.
Gestión de la cronicidad: el paciente frágil en Althaia. (Comellas Padró, A.)
Memòria direcció d’infermeria Página 69
Es duro estar enfermo, pero más duro es estar enfermo y solo. ( Rodriguez Carmona, M;
Ortega Casado, M.)
IV Jornadas del Dolor.I Jornadas de Aspectos Médico‐Legales en Dolor.I Jornadas de
Enfermería y Dolor.Hospital General de Granollers, 22 setembre.
Com podem controlar el dolor agut postoperatori sense unitat de dolor agut? (Loureiro
Clapers, M.; Riba Tomàs, MD.; Delgado Arteaga, J.)
ESICM Lives 2012. 25 annuals congress. Lisboa (Portugal), 13‐17 octubre.
Informatización de los registros de enfermería en una UCI: (Gonzalez Fernandez, A.; Solà
Ferrer, M.)
XXVIII Congreso Nacional de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica.
Navarra, 17‐20 octubre.
Calidad de vida en pacientes con alergia al veneno e himenópteros antes y durante la
inmunoterapia. (Llusà Serra, A: Duocastella Selvas, P.)
XVI Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados 16th International Nursing
Research Conference. Cartagena, Murcia, 6‐9 nov.
Intervención educativa de enfermería para la gestión del dolor post‐operatorio en CMA
(Emfer. Clín. 2011, 21(5):248‐255) (Font Calafell, A; Baeza Ransanz, T:)
IV Jornada Innovacions Infermeres: Temps d´oportunitats. La Unió, 21 novembre.
Contractes de gestió dins les unitats d'infermeria. (Casellas de Miguel, J.)
II Jornades de Pla de Salut 2011‐2015. Sitges, 30 novembre i 1 desembre
Circuit del pacient crònic complex al Bages i Solsonès, de malalt fràgil a pacient crònic
complex. (Comellas Padró, M A.)
Jornada d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries al Bages – Berguedà. 14
desembre de 2012 a la Plana de l’Om. Manresa.
Experiència d’infermeria d’un gran hospital amb el model andorrà de triatge (MAT). És el
més adequat? (Sra. Carme Llorens, infermera servei d’urgències d’Althaia. Instructora de
triatge.)
2.3 Pòsters
II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis,
moments d’oportunitats.
Pla funcional d’una unitat de demències. ( Leno Macarrilla, E; Giralt Palou, R; )
Memòria direcció d’infermeria Página 70
V Jornada d’Innovació en Atenció Primària. Hospital Sant Pau, 29 novembre.
Seguiment de la lactància materna durant els primers 2 anys de vida, al Cap l’ABS de Sant
Andreu. (Puig Planas P.; Garcia Castillo C.)
V Jornada d’Innovació en Atenció Primària. Hospital Sant Pau, 29 novembre.
Treball de la infermera d’Atenció Primària al domicili del pacient. ((Puig Planas P.; Fonts
Bosch C.; Badal Alter A.; Anfrus Garcia M.)
XV Jornada de la societat Catalana de Qualitat, Recerca i Innovació en Qualitat. Parc
Taulí, Sabadell, 13 de juny de 2013
Impacte i consolidació del projecte “bacterièmia zero” a la UCI. (Tarrés Garcia, E.; Gijón
Acosta, C.; Moreno Moreno, C.; Giralt Sellarès, E.)
2.4 Col∙laboracions
Projecte: Prostate Cancer Education Project (PrEP) in Spain.
Promotors: European Cancer Organisation. AMGEN. Europa Uomo. European Association of
Urology Nurses. European Association of Urology. (Farré Chulilla G.)
Estudio multicéntrico español: Coste‐efectividad de la atención especializada en ostomía.
Promotor: Hollister Ibèrica S:A (Codinach Folcra, D.)
II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis, moments
d’oportunitats. Comitè Científic: Comellas Suñé, R.
2.5 Altres participacions
XXVII Jornada tècnica d’esterilització 2012. Barcelona, 15 juny.
Taula rodona: Assegurem la neteja i l’esterilització del material canulat. (Obradors Soriano F.)
Lideratge clínic i treball multidisciplinar al territori. Grup de treball.
Fòrum de la Professió Mèdica al Bages. Manresa,18 de maig.
Guell Teixidor, I.
II Congrés Català d’Infermeria de Salut Mental: Moments difícils, moments de canvis,
moments d’oportunitats.
Taller: Estratègies d’abordatge en psicopatologia infantojuvenil. Habilitats per a la bona
pràctica. ( Pérez Calatrava, D)
Memòria direcció d’infermeria Página 71
2.6 Celebració dia internacional de la infermera
Aquest any la nostra Institució va ser l’encarregada d’organitzar l’acte de celebració del dia
Internacional de la Infermera a nivell del Bages. Es va celebrar el 10 de maig a la Sala d’Actes
del CHM, i va tenir com a lema “Temps d’oportunitats”.
La Jornada va començar a les 17:30h amb l’acte inaugural a càrrec de; Sra. Mercè Rosich,
Regidora de Sanitat de l’Ajuntament de Manresa , el Sr. Manel Jovells, Director General de la
Fundació Althaia i la Sra. Dolors Llorens, Directora d’Infermeria.
Seguidament el Sr. Joan Elies; professor d’EAD Business School, comunicador i conferenciant
va desenvolupar una conferencia sobre el tema “Una altre manera de pensar en temps de
crisis”,
Posteriorment, la Sra. Assumpció Gonzalez Mestres, suplent a la presidència del consell de la
professió, va presentar el Consell de la Professió Infermera de Catalunya, explicant les
properes accions que realitzarà el Consell, així com la presentació del document, “Consell de la
professió infermera: enfocant el futur”.
Per finalitzar, es va dur a terme l’ acte de reconeixement professional, que aquests any el va
rebre la Sra. Anna Iglesias, infermera molt reconeguda i estimada a tota la comarca, i la
primera presidenta de l’Associació de les Infermeres del Bages. Va cloure la Jornada
l’Excel∙lentíssim Sr. Valentí Junyent, Alcalde de Manresa.
La dinamitzadora/presentadora de la jornada va ser la Sra. Marcel∙la Sarró.
Memòria direcció d’infermeria Página 72
Participació de professionals d’infermeria en comissions i/o grups de treball
Comissions Participants
Comissió de Seguretat del Pacient
Sra. Teo BaezaSra. Dolors Mas Sra. Assutzena Molina Sra. Fina Obradors
Junta d’infermeria
Sra. Dolors LlorensSra. Teresa Segarra Sra. Alba Lloys Sra. Roser Escudé Sra. Rosa Cobacho Sra. Verònica Araujo Sra. Olga Colell Sra. M. Antònia Masjoan Sra. Dolors Codinach Sra. M. Lluïsa Tulleuda Sra. Encarna Maraver Sra. Teresa Pons Sra. M. Jesús Cifuentes Sra. Lídia Ramos Sra. Elàdia Belmonte Sra. Mercè Benito Sra. Assumpta Serra Sra. Dolors Martínez
Comissió Atenció al Professional Sra. Roser ClaretSr. Santi Garcia Sra. Alba Comellas Sra. Cristina Cruz
Comissió Recerca i Innovació Sra. Gemma Prat (Salut Mental)Sra. Teo Baeza
Nucli de qualitat
Sra. Teo Baeza(coordinadora)Sra. Alba Comellas Sra. Mar Masanés Sra. Dolors Gassó Sra. Teresa Martin
Comissió Paritària SIPDP del grup de diplomats assistencials
Sr. Martín Cano (SATSE‐SJD)Sra. Rosa Cobacho (SATSE‐ABS) Sra. Montse Frade (SATSE‐CSJ) Sra. Glòria Garcia (SATSE‐SJD) Sra. Blanca Gómez (CATAC‐SJD) Sr. Eduard Maldonado (SATSE‐CH) Sra. Maria Muñoz (CCOO‐SJD) Sra. Alba Comellas (Coord. Àmbit Fragilitat) Sra. Dolors Codinach (Junta Infermeria) Sra. Dolors Duarri (Junta Infermeria) Sra. Dolors Gassó (Coord. Àrea Privats) Sra. Teresa Pons (Junta Infermeria) Sra. Teresa Segarra (Gestió Assistencial i Metodologia de cures) Sra. Assumpta Prat (Adjunta a la Direcció d’Infermeria) Sra. Anna Oliveras (Secretària Direcció RRHH) Sra. Dolors Llorens (Directora Infermeria) Sr. Jordi Nonell (Director RRHH ) Sra. Maria Carro (Adjunta Direcció RRHH)
Memòria direcció d’infermeria Página 73
Comissió del dolor Sra. Anna Vaquero Sra. Lourdes Manent Sra. Teo Baeza Sra. Mercè Cols Sra. Mireia Loureiro Sra. Pilar Martin Sra. Dolors Riba Sra. Anna Mª Font
Consell de la Professió infermera Conselleria de Salut
Sra. Dolors Llorens
Comissió tècnica d’infermeria UCH Sra. Dolors Llorens
Comitè d’ètica
Sra. Neus Garcia Sra. Mar Sánchez Sra. Alba Comellas Sra. Carme Ros
Comissió de tumors Sra. Mercè Marsinyach Sra. Mar Masanés Sra. Anna Rosal
Comissió d’infeccions
Sra. Fina Obradors Sra. Dolors Mas Sra. Montse Salvador Sra. Teresa Segarra Sra. Dolors Gassó Sra. Mercè Sola
Comissió de mortalitat
Sra. Mar MassanesSra. Elisabet Tarrés
Comissió de farmàcia Sra. Pilar Puig PlanaSra. Teresa Segarra
Comissió d’hemoteràpia Sra. Montse Esclusa
Comissió de documentació Sra. Teresa Segarra
Comissió de protocols
Sra. Montse Esclusa Sra. Alba Vall Sra. Pilar Prieto Sra. Encarna Maraver Sra. Isabel Obradors Sra. Dolors Reverter Sra. Teresa Segarra Sra. Àngels Serra
Comissió Althaia Lliure de Fum
Sra. Anna CapsadaSra. Rosa Cobacho Sra. Alba Vall Sra. Amalia Molina Sra. Lidia Rubió
Comissió d’accessos a la informació Assitl. Sra. Teresa Segarra