Post on 11-Jul-2015
1. Context històric
2. Ramon Llull
3. Sant Vicent Ferrer
4. Francesc Eiximenis
5. Sor Isabel de Villena
CRISTINA J. CALABUIG
Literatura religiosa i didàctica dels
segles XIII-XIV
1. Context històric
Auge del comerç marítim entre Mallorca –
Sardenya – Sicília, cosa que provoca una
mentalitat nova que determinarà l’expansió
mediterrània.
Apareix una consciència d’unitat i
patriotisme lingüístic (antecessor: la Crònica
de R. Muntaner) i ajudat per autors com
Ramon Llull, Sant Vicent Ferrer o Francesc
Eiximenis i la Cancelleria reial.
Nous gentilicis: català o catalanesc entre les
classes altes i pla o romanç entre les
classes populars.
Alhora comencen a gestar-se els futurs
desequilibris de la Corona. Causes:
a) Separació transitòria del regne de
Mallorques.
b) Despoblament de Catalunya (peste, fam).
c) Desincronització històrica entre una
Catalunya decadent i una valència puixant
1412: Mor Martí l’Humà sense descendència
i entra al poder, a Casp, Ferran d’Antequera,
de la dinastia castellana dels Trastàmara.
Comença el declivi de la llengua i el procés
de substitució.
Unitat lingüística Cancelleria reial
Vehicle de cohesió idiomàtica
Pautes lingüístiques unificadores
Koiné literària i administrativa
Model
Llatino-eclesiàstica, greco-llatina, àrab, jueva, francesa i
italiana
2. Ramon Llull (1232-1315)•Objectiu: convertir els infidels
al cristianisme
•És el creador de la prosa
literària en la nostra llengua,
perquè crea paraules i
estructures noves gràcies al
seu immens bagatge
lingüístic. Acció semblant féu
Alfons X el Savi amb el
castellà.
• Plurilingüista al servei de la
causa religiosa:
• Llatí: per compondre
llibres teològics.
• Àrab: amb finalitat
proelitista
• Occità: per a la poesia
•Característiques de la
llengua lul·liana:
• Elements cultes:
llatinismes lèxics +
subordinació amb
subjuntiu+
clàusules de relatiu
• Elements populars:
trencament de
l’ordre de la frase,
anacoluts.
OBRES1.Llibre d’Evast e Blanquerna:
• Obra pedagògica: exposa a través de relats els seus projectes per a la reforma de l’església.
• Blanquerna representa el prototipus de cristià a seguir.
2. Llibre de meravelles:
• Enumera totes les coses creades per Déu.
• Hi ha un apartat dedicat a les bèsties presentat en forma de faula, i en sentit metafòric, ja que compara el mal comportament del rei dels animals i els seus súbdits amb la societat política del’època.
3. Sant Vicent Ferrer (1350-
1419)
•Molt relacionant amb lesaltes esferes de poder.
•Obejctiu: convéncer iadoctrinar en els valorsmés tradicionals.
•Implicat en les decisionsdel Compromís de Casp oel Cisma d’Occident.
•Viatjà arreu d’Europa.
•Gènere: l’oratòria.Conreada per dominicanses dirigeix al pobleutilitzant recursos teatralsque les gents senzilles aconeixien dels joglars.
Els sermons• Solen ser apocalíptics, centrats en el tema de la mort i en el càstig pel pecat original.
•Auditori: poble menut.
• Intenten remoure l’esperit de l’auditori i reformar uns costums socials considerats corruptes.
• Anunciaven la fi del món i la vinguda de l’anticrist.
•S’utilitzen recursos teatrals (inflexions de veu, allargada de les vocals, gesticulació molt exagerada, onomatopeies).
•Utilitzaven exemples, contes o faules.
Francesc Eiximenis (1327-1429)
Vida
Nasqué a Girona i estudià en les universitats més
prestigioses del moment: Oxford, Cambridge o
Colònia.
El 1383 es traslladà a València.
Obra
L’objectiu de la seua extensa obra literària era,
com la majoria, la predicació escrita. La seua
habilitat literària va fer que la seua obra i el seu
missatge es difongués àmpliament entre un
públic laic.
Obra
Lo crestià L’obra sintetitza en 13
llibres tot allò que uncatòlic ha de saber. Delstretze llibres previstos,només se’n conservenquatre.
El 1r llibre exposa elsfonaments de la religiócristina.
El 2n, tracta de lestemptacions i la manerad’evitar-les.
El 3r, posa ordre en elsmals costums públics.
El 4t, és un tractat polític i
Llibre de les dones:
Parla de la vida i vicis
femenins.
Ens dóna una visió de
la dona del segle XIV,
des de la seua
infantesa fins la viduïtat.
Té un marcat to
misogin, però
contempla una visió
més moderna que la
tradició anterior
Sor Isabel de Villena
Vida
Pot ser amb Lionor de Villena, arribem al tancament
del gènere religiós i didàctic dels segles XIII i XIV i
obri les portes al segle XV, segle d’Or de les lletres
valencianes, i l’humanisme i els preocupacions més
carnals de l’home ocuparan els temes principals de
les novel·les i poemes.
Filla bastarda d’Enric II de Villena i néta de Jaume II,
en quedar-se òrfena ingressà en el convent on va
dedicar vida i obra a les clarisses.
Obra Vita Christi És una vida de Crist
escrita amb elpropòsit d’il·lustrar iedificar les mongesdel seu convent.
La particularitat del’obra rau que l’obraestà contada des delpunt de vista lesdones que envoltesJesús. El personatgede Maria té majorprotagonisme que eldel seu fill