1

EDUCACIÓ DE LES ARTS VISUALS EN EI II LAILA ACH-HAB EXPOSITO

BERTA MENEN ORTIN ELENA LÓPEZ ROMERO

16/06/2014 ALBA SALICRÚ FOLGADO

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA CRISTINA SERRANO SALGADO

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ GRUP 61, A

L’ART DELS SOMNIS

2

ÍNDEX

Pàgs:

0. Introducció 3

1. L’escola 4

1.1 Contextualització 4

1.1.1 Localització 4

1.1.2 Famílies 4

1.1.3 Metodologia 5

1.2 Grup-classe 5

2. Marc teòric 6

2.1 Surrealisme 6

2.1.1 Referents artístics 6

2.1.2 Tècnica surrealista 7

2.1.3 Teoria de l’inconscient de Freud 7

3. Justificació 8

4. Unitat didàctica 9

4.1 Objectius, continguts i capacitats 9

4.2 Seqüència d’activitats 11

4.2.1 Endinsem-nos en els somnis! 11

4.2.2 Ens fiquem al llit! 12

4.2.3 Somiem! 14

4.2.4 Despertem! 16 16

4.2.5 Exposomnis! 17

5. Conclusions generals 18 19

6. Bibliografia 20 21

3

0. INTRODUCCIÓ

- Des de l’existència de l’ésser humà, els somnis s’han convertit en una font

d’exteriorització i expressió de desitjos i pors per qualsevol individu. Així doncs,

quan parlem de somnis és absolutament imprescindible relacionar-los amb el món

abstracte de les idees on la imaginació, la fantasia i la creativitat, es fusionen en

un tot íntegre per transformar una successió de fets, situacions o moments ficticis

a la nostra realitat a través de l’inconscient. Per això, des de diverses disciplines,

molts intel·lectuals contemporanis van formular teories per donar explicació al

procés oníric amb l’objectiu de que, cada individu, pogués cercar un significat als

seus estats emocionals més transcendents i, posteriorment, poder-los representar a

la realitat.

Ser conscient dels nostres somnis ens duu a fer un paral·lelisme sobre com hauria

de concebre’s o de treballar l’art des de les escoles. És a dir, partir i contemplar

els somnis de cada infant com un procés creatiu i dinàmic en el qual cada fet

s’interrelaciona per arribar a una producció final: materialitzar artísticament el

somni a través de diferents recursos, tècniques, etc.

Així doncs, el conjunt del nostre treball pretén reflectir aquest procés a través del

surrealisme. En primer lloc, hem contextualitzat breument l’escola on es duria a

terme la nostra seqüència didàctica i els seus trets i característiques particulars.

En segon lloc, ens hem basat en un marc teòric, tenint en compte un moviment

artístic, referents importants de la corrent artística i una tècnica en concret que

ens donés eines per implementar la nostra seqüència didàctica. En tercer lloc i

quart lloc, hem justificat l’elecció del tema de la seqüència didàctica i, a la

vegada, hem tingut en compte alguns aspectes del currículum com a marc legal

per donar coherència i solidesa a tot plegat. En cinquè lloc, hem elaborat una

seqüència d’activitats que mostrés el treball real d’un procés creatiu. En sisè lloc,

hem plasmat les nostres aportacions i conclusions positives i negatives sobre el

treball en general i, finalment, hem afegit referències bibliogràfiques que recolzen

el marc teòric i la posada en pràctica de les diferents propostes didàctiques.

4

1. L’ESCOLA

1.1 Contextualització

1.1.1 Localització

El centre CEIP Fort Pienc s’ubica en la confluència dels carrers Sicília i Alí-Bei i es

troba situat dins d’una Illa de l’Eixample. L’escola està dotada d’una gran quantitat

de serveis de caràcter social i cultural, els quals utilitza per realitzar diverses

activitats didàctiques i pedagògiques, tant en horari lectiu com en horari extraescolar.

1.1.2 Famílies

Perfil sociocultural de l’alumnat: A nivell global, la procedència geogràfica de les

famílies és força variada i diversificada i, per tant, no hi ha una gran concentració

d’un guetto en concret. La majoria de famílies es caracteritzen per ser matrimonis

mixtes amb fills bilingües i, fins i tot trilingües. Paral·lelament, l’escola no consta

amb un alt nombre d’immigració, però sí d’una diversitat d’ètnies, ja que molts dels

infants escolaritzats han estat adoptats per famílies catalanes. A més a més, el centre

acull famílies de classe mitjana i/o mitjana-alta i, per tant, la majoria d’elles responen

a un perfil sociocultural amb estudis superiors i professions qualificades. Finalment,

pel que fa a la llengua materna, podem dir que la majoria dels infants són catalano-

parlants.

Relació amb les famílies: L’escola té molt present el protagonisme que vol que

adoptin les famílies dins la comunitat educativa, especialment amb els mestres. El

propi centre s’encarrega d’atorgar un paper rellevant a les famílies i, a més a més,

persegueix activament que la relació que s’estableixi estigui basada en la

coordinació, la coherència i la confiança entre tots dos referents educatius. Així

doncs, es potencia la implicació eficient de les famílies en totes les activitats que

proposa l’escola, fundamentalment en les activitats pedagògiques on participen els

més petits.

5

1.1.3 Metodologia

L’escola Fort Pienc basa la seva línia pedagògica en el treball per projectes i per

racons. Mitjançant aquesta metodologia, els infants són els protagonistes d’un

aprenentatge significatiu i vivencial, basat en els seus desitjos i necessitats. Aquesta

última condició, beneficia el respecte pels ritmes i les característiques individuals.

1.2 Grup-classe

Els infants protagonistes de la present seqüència didàctica són els nens i nenes de la

classe de “Els pingüins”, de P5. És un grup actiu, amb un gran desig d’aprendre

autònomament i de participar en les diverses activitats proposades. A més, compten

amb un potencial imaginatiu que els permet que allò que somien esdevingui real per

uns instants.

Dins el grup classe ens agradaria destacar alguns infants amb Necessitats

Específiques de Suport Educatiu (NESE). En aquesta categoria situem tots aquells

nens i nenes que, per alguna raó, necessiten una guia i/o un suport més

individualitzats que la resta. Com a grup, partim de la idea que aquest és un estat

majoritàriament temporal, on tenen cabuda tots els infants en algun moment de la

seva vida. Per una banda, destaquem aquells que compten, a més, amb un

acompanyament d’un suport extern a l’escola.

En primer lloc, trobem un nen que se li ha diagnosticat un Trastorn per Dèficit

d’Atenció (TDA) inespecífic. En segon lloc, trobem una nena que presenta dificultats

en la parla, manifestes a través de distorsions, omissions i/o substitucions dels sons.

Seguint a metodologia pròpia, la seva condició s’intenta compensar mitjançant la

utilització d’altres llenguatges, com per exemple, l’artístic. Per altra banda, destaca

un grup de quatre infants que presenta conductes disruptives i una important falta de

límits, acompanyada en alguns casos, per gelosies respecte els germans.

Cadascun dels integrants de la classe de “Els pingüins” és únic, de manera que tots

ells aporten quelcom diferent al grup. És gràcies a això que els uns aprenen –i

aprenem– dels altres i, en definitiva, es fan –i ens fem– més rics.

6

2. Marc teòric

2.1 El surrealisme

El surrealisme és un moviment artístic que va sorgir a França l’any 1924 a partir del

Manifest d’André Breton i s’estengué al final de la Segona Guerra Mundial. El seu

origen, lligat al món literari, va estar molt condicionat per la situació històrica del

moment i es relaciona directament amb el corrent dadaista. El moviment concep

l’expressió d’una realitat paral·lela, la dels somnis, on la fantasia i el pensament

espontani s’allunyen de tota preocupació filosòfica, estètica i moral. En

conseqüència, es produí un trencament amb el retrat d’una realitat exterior que, fins

aleshores, havia actuat com a única font d’inspiració artística i s’optà per un

automatisme pur. Així doncs, la següent relectura de la realitat deixà patent que no

sols Sigmund Freud havia descobert la importància de l’inconscient.

El paper del surrealisme consisteix en la descoberta de noves relacions entre els

objectes, les persones i els paisatges amb l’ajut del desconegut. Els pintors, en aquest

cas, es deixen endur per un tipus d’expressió en què les al·lucinacions o els deliris

poden resultar estranys, meravellosos o absurds si es combinen d’una manera

inhabitual els uns amb els altres. Per possibilitar-ho, s’utilitza l’animació d’elements

inanimats, la metamorfosis o alguns elements incongruents, entre d’altres. Com a

resultat, s’originen un seguit de formes abstractes i figures simbòliques, que doten

d’un sentit únic i personal a l’obra.

2.1.1 Referents artístics

Juntament a la història del surrealisme, considerem de gran interès tot allò que l’ésser

humà ha fet al llarg dels anys. Dins el grup de pintors surrealistes destaquem dues

concepcions diferents del propi moviment. Per una banda, trobem el surrealistes

abstractes, com Joan Miró, els quals crearen universos figuratius i propis. Per altra

banda, trobem els surrealistes figuratius, com Salvador Dalí, que partiren d’una o

més realitats observables per, després, transformar-les a partir del seu inconscient.

7

2.1.2 Tècnica surrealista

El grattage (raspat) és una tècnica pictòrica del surrealisme creada per Max Ernst

(1891 - 1976). En ella, la pintura seca es desprèn del suport mitjançant la rascada que

possibiliten les diverses eines disponibles. D’aquesta manera, es creen textures amb

relleu i, en funció del gruix de pintura, un possible efecte de tres dimensions.

Aquestes característiques possibilitaren que el seu creador la situés com una tècnica

especialment vinculada al automatisme psicològic i, conseqüentment, al surrealisme.

2.1.3 Teoria de l’inconscient de Freud

Sigmund Freud, gran neuròleg austríac, d’origen jueu i pare del psicoanàlisis, va ser

una de les figures intel·lectuals més importants del segle XX. Fou un personatge que

generà una gran controvèrsia dins el món científic, ja que generà teories que encara

avui en dia són discutides.

Freud tenia la teoria que moltes malalties, especialment les relacionades amb el

sistema nerviós, no es produeixen per un mal funcionament dels nostres òrgans, sinó

que es deuen a problemes amagats dins el nostre interior. Per pal·liar-les, analitzava

a través del psicoanàlisis i la hipnosis la ment dels seus pacients, amb la intenció de

descobrir quina problemàtica presentaven. Tanmateix, fou una de les primeres

persones que donà importància al món dels somnis i al seu significat, descobrint que,

moltes vegades, expressen un desig reprimit i amagat en el nostre subconscient. Així

doncs, gràcies a les seves teories, es va donar a conèixer la importància d’una realitat

paral·lela: la realitat interior. Aquesta última s’encarrega de manifestar situacions

que ens serien difícils o impossibles viure en la realitat física.

Il·lustració 1. Max Ernst - La Ville entière, 1934

8

En relació, la nostra proposta didàctica permet als infants verbalitzar els seus somnis

i/o desitjos mitjançant eines per materialitzar allò irreal, tot donant-li forma, color i

textura.

3. JUSTIFICACIÓ

Considerem que els somnis, especialment durant l’etapa infantil, són un aspecte molt

important en la vida dels infants. Són una font plena de significat, on l’inconscient

s’encarrega de projectar els desitjos, les il·lusions i les pors que voldria convertir o

rebutjar en la seva realitat física. Considerem que a les escoles no es dóna la suficient

importància a explorar i analitzar les experiències oníriques, les quals aporten molta

informació per satisfer i afavorir certes necessitats socioafectives, així com per

resoldre possibles conflictes emocionals que costa manifestar.

Hi ha molts infants que confonen els somnis amb la realitat, sobretot aquells que

tenen malsons o es desperten per la nit. Tanmateix però, creiem que aquest món

encurioseix i es converteix en un centre d’interès pels menuts quan es relaciona amb

la fantasia i la imaginació; elements molt presents en la petita infància. És, per això,

que la nostra seqüència didàctica es troba dins d’una Unitat Didàctica que pretén

treballar els somnis des de diverses mirades interdisciplinars, tot analitzant-los des

de les diferents àrees: visió dels somnis des de la ciència (fases del son, necessitat

vital de tots els éssers vius, etc.), des de les llengües i la literatura (poemes i contes) i

des de les arts (surrealisme).

El conjunt d’activitats que forma la nostra seqüència, “L’art dels somnis”, té com a

objectiu treballar el surrealisme, mitjançant la tècnica Grattage ,en l’àmbit de les arts

visuals a partir dels somnis com a fil conductor. La visualització de la pel·lícula

“Alícia en el País de les Meravelles”, de Disney, és el punt de partida que dóna pas a

l’inici de la unitat didàctica i a la primera activitat de la nostra seqüència.

9

4. UNITAT DIDÀCTICA

4.1 Objectius, continguts i capacitats

Seqüència didàctica: L’art dels somnis Període: Tercer trimestre.

Última setmana de maig (26-30)

Curs: P5 B

La nostra seqüència d’activitats es pot classificar en tres grans blocs: activitats inicials, activitats de desenvolupament i activitat de síntesi (cloenda).

Hem considerat oportú fer-ne aquesta categorització per poder orientar la pròpia pràctica, així com per poder oferir una proposta educativa on els

infants puguin saber en quin moment es troben del procés i tinguin un punt de referència que els doti de seguretat i confiança.

OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Conèixer experiències i històries de companys i companyes,

generant actituds de confiança i respecte per les diferències i

valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixen.

1.1. Conèixer els somnis i desitjos dels companys i companyes,

amb una actitud de respecte.

Eix 1 Eix 2 Eix 3 Eix 4

1. Coneix els somnis i desitjos

dels altres.

1 2 3 4 5 6 7 8 9

X X X

2. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda

o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats

simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de

representació.

2.1. Expressar allò que es somia o allò que es desitja mitjançant

diferents llenguatges (verbal, plàstic).

2.2. Utilitzar la tècnica apresa per expressar allò que es desitja i/o

somia.

2. Expressa els somnis i

desitjos a través de diferents

llenguatges.

3. Fa ús de la tècnica apresa.

3. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió,

comprensió i representació per mitjà del llenguatge plàstic.

3.1.Conèixer un moviment artístic nou: el surrealisme.

3.2.Conèixer una tècnica artística nova: el grattage.

4. Coneix el moviment del

surrealisme.

5. Coneix la tècnica grattage.

10

CONTINGUTS D

esco

ber

ta d

’un

mate

ix i

del

s alt

res

1. Expressió de les pròpies emocions per mitjà de diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del

vocabulari referit a les emocions.

1.1.Expressió dels somnis i/o desitjos personals mitjançant el llenguatge verbal i plàstic.

Des

cob

erta

de

l’en

torn

2. Observació i identificació de qualitats d’elements.

2.1. Manipulació i observació de les qualitats dels materials emprats en les activitats: plàstic, paper, pintura, eines, etc.

Com

un

icaci

ó i

llen

gu

atg

es

3. Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals,

teatrals, plàstiques i audiovisuals.

3.1.Verbalització de la pròpia interpretació de les produccions.

4. Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de produccions artístiques:

musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.

4.1.Representació gràfica dels somnis i/o desitjos.

5. Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent

a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.

5.1.Interacció entre els companys/es per intercanviar opinions, desitjos, somnis i interpretacions pròpies de les produccions.

11

4.2 Seqüència d’activitats

4.2.1 Endinsem-nos en els somnis!

Activitat 1

TÍTOL:

Endinsem-nos en els somnis!

EDAT: 5 anys

TEMPORITZACIÓ: 45 minuts aprox.

OBJECTIUS

- Parlar dels somnis a través del surrealisme.

- Partir del surrealisme per explicar i vivenciar experiències oníriques pròpies dels infants i/o

desitjos.

ESPAI

A la mateixa aula i els infants disposats en forma de rotllana.

DESENVOLUPAMENT

L’activitat consisteix en dur a terme una conversa entre mestra i infants, tot partint del somni que

l’Alicia va experimentar pròpiament com a protagonista a la pel·lícula “Alicia en el País de les

Marevelles”. Seguidament, la mestra s’encarrega de conduir la conversa preguntant obertament als

infants aspectes com: “Què somieu?”, “Què us agradaria somiar?”, “Recordeu tot el què somieu?”

“Sino els recordeu, “Us agradaria que els vostres somnis fossin realitat? Perquè?”. Finalment, es fa

un recull de tota la informació per orientar i guiar les activitats posteriors.

RECURSOS

HUMANS MATERIALS

L’educadora Llibreta d’anotacions.

Bolígraf.

AVALUACIÓ

En aquesta activitat es valorarà la participació i iniciativa dels infants i es tindran en compte els

següents criteris d’avaluació:

Coneix els somnis i desitjos dels altres.

Expressa els somnis i desitjos a través de diferents llenguatges.

12

4.2.2 Ens fiquem al llit!

Activitat 2

TÍTOL: Ens fiquem al llit! EDAT: 5 anys

TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.

OBJECTIUS

- Experimentar lliurement amb el suport de plàstic i les pintures.

- Manipular la pintura, tot observant les possibles combinacions entre els colors primaris.

- Adquirir les primeres nocions sobre la tècnica grattage.

ESPAI

A la mateixa aula.

DESENVOLUPAMENT

“Hem triat aquest títol metafòric perquè considerem que mitjançant aquesta activitat estaran fent el

previ al que és somiar, aquesta tècnica és una primera aproximació a l’expressió dels seus somnis o

desitjos.”

La present activitat consta de dues parts

diferenciades. En primer lloc, els infants

reben una làmina de plàstic i es situen drets,

al voltant d’una taula on disposen de tot el

material (tres recipients amb pintura -groga,

vermella i blava- i ganivets, forquilles de

plàstic, escuradents, etc.). Observen que

poden veure a través del plàstic i pinten

lliurement sobre aquest. Aquesta superfície

possibilita una major fluïdesa de la pintura i, conseqüentment, l’observació de les diferents

combinacions de colors que sorgeixen de la barreja dels primaris. A més a més, els infants podran

crear un seguit de textures úniques, característica que els acosta a la tècnica grattage.

En segon lloc, els infants es situen en rotllana i s’inicia una conversa de reflexió sobre l’activitat

realitzada. A partir del diàleg establert, es parlarà sobre què ha passat quan s’han barrejat els colors i

la mestra remarcarà que barrejant, com a mínim, dos dels tres colors, en poden sorgir d’altres.

Tanmateix, es parlarà sobre què ha passat amb la pintura i quines textures s’han creat. Caldrà fer

especial referència a la pintura que roman humida per, durant la propera sessió, poder observar que

s’haurà assecat i discutir sobre aquest procés.

13

RECURSOS

HUMANS MATERIALS

L’educadora Làmina de plàstic, pintura acrílica -groc,

vermell, blau-, ganivets de plàstic,

forquilles de plàstic, escuradents i pintes.

AVALUACIÓ

En aquesta activitat es valorarà que l’infant es mostri actiu, fent servir les seves capacitats sensorials

i motores per experimentar amb els diferents materials. A més a més, es tindran en compte els

següents criteris d’avaluació:

L’infant és capaç de crear nous colors a partir dels tres primaris.

L’infant utilitza les eines per realitzar diferents produccions.

14

4.2.3 Somiem!

Activitat 3

TÍTOL: Somiem! EDAT: 5 anys

TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.

OBJECTIUS

- Experimentar lliurement amb el suport de paper i les pintures.

- Manipular la pintura, tot observant les possibles combinacions entre els colors primaris.

- Adquirir les primeres nocions sobre la tècnica grattage.

ESPAI

A la mateixa aula.

DESENVOLUPAMENT

“En aquesta activitat els infants ja coneixen una mica més la tècnica i es poden permetre “somiar”,

deixant-se anar i aproximant-se a la posterior representació dels seus somnis.”

La sessió comença a partir de l’observació de la producció realitzada durant l’activitat anterior. En

primer lloc, els infants aprecien que la pintura s’ha assecat i que, en doblegar el suport de plàstic, es

trenca i cau. Observen que això els permet utilitzar el suport un altre cop però, que en aquesta

ocasió, és millor treballar amb un tipus de material que conservi la producció. En conseqüència, en

aquesta sessió es treballa la tècnica Grattage sobre un suport de paper, amb la intensió d’obtenir un

resultat definitiu.

En segon lloc, els infants experimenten amb la pintura sobre

el paper color blanc. Apliquen una capa de pintura del color

que desitgen sobre aquest i, amb les diferents eines,

experimenten quines possibilitats ofereix sobre el nou suport.

Posteriorment, ho deixen assecar i comproven la seva

permanència. S’inicia doncs, una conversa on es parla sobre

les qualitats de les dues produccions, els suports i els diversos

materials utilitzats.

RECURSOS

HUMANS MATERIALS

Educadora. Suport de paper, pintura acrílica -groc, vermell,

blau-, ganivets de plàstic, forquilles de plàstic,

escuradents i pintes.

15

AVALUACIÓ

En aquesta activitat s’espera que els infants es mostrin més segurs treballant la tècnica. Es valorarà

el procés realitzat d’una sessió a l’altre, tot observant els canvis en la qualitat de la producció

realitzada. A més a més, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:

L’infant és capaç de crear nous colors a partir dels tres primaris.

L’infant utilitza les eines per realitzar diferents produccions.

16

4.2.4 Despertem!

Activitat 4

TÍTOL: Despertem! EDAT: 5 anys

TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.

OBJECTIUS

- Representar a través de la tècnica grattage el somni i/o desig.

ESPAI

A la mateixa aula.

DESENVOLUPAMENT

“Un cop desperts arriba l’hora de representar els nostres

somnis”

A l’iniciar la sessió, es recorda la tècnica que han estat treballant

anteriorment. A continuació, la mestra facilita a cada infant un

full din-A3 i, per a compartir, els diferents materials. La

consigna que es presenta és que cada infant ha de dibuixar un

somni o desig. Així doncs, cadascun d’ells treballa de manera

independent, mitjançant un viatge interior i la manifestació

artística dels seus pensaments.

RECURSOS

HUMANS MATERIALS

Educadora full de dibuix din-A3, ceres, llapis de colors,

pintures, escuradents, eines, pinzells.

AVALUACIÓ

Es valorarà el procés realitzat pels infants, tot observant la millora en la qualitat de les obres

realitzades. A més a més, es tindran en compte els següents criteris d’avaluació:

Expressa els somnis i/o desitjos a través de diferents llenguatges.

Fa ús de la tècnica apresa.

Desprès de valorar el procés dels infants, les produccions i l’interès generat per les diverses

propostes, s’analitzarà si la seqüència i la tècnica ajuden als infants a desenvolupar el seu potencial

creatiu.

17

4.2.5 Exposomnis!

Activitat 5

TÍTOL: Exposomnis! EDAT: 5 anys

TEMPORITZACIÓ: 1 hora aprox.

OBJECTIUS

- Preparar una exposició artística per mostrar-la a les famílies i a la resta de l’escola.

ESPAI

A la mateixa aula.

DESENVOLUPAMENT

Prèviament, s’ha preparat l’exposició, en una paret destinada a aquest fi dins la mateixa aula, per tal

que a la tarda les famílies la puguin contemplar. Cada infant ensenyarà a la seva família els treballs

realitzats i explicaran allò que han fet i après durant la seqüència didàctica.

RECURSOS

HUMANS MATERIALS

L’educadora i els pares, mares i/o tutors dels

infants.

Produccions realitzades pels infants, diferents

suports on penjar-les.

AVALUACIÓ

Es valorarà la intenció comunicativa dels infants. En aquesta activitat es podrà observar si els infants

han entès el contingut treballat durant la seqüència, ja que és precisament el que hauran d’explicar

als pares. És una activitat en la que es podrà observar si s’han assolit els criteris d’avaluació

següents:

Coneix els somnis i/o desitjos dels altres.

Expressa els somnis i/o desitjos a través de diferents llenguatges.

Coneix la tècnica grattage.

Coneix el moviment del surrealisme.

18

5. CONCLUSIONS GENERALS

- Moltes de les accions adultes deixen entreveure la infravaloració –innocent i sovint

involuntari – que tenim cap a les possibilitats dels infants. No obstant, la pròpia

experiència i la formació dels darrers anys ens fan comprendre que els nens i nenes,

des que neixen, presenten grans capacitats per aprendre tot tipus de disciplines.

Nosaltres, com educadors/es, els hem d’oferir l’oportunitat; el motor el posen ells. La

seva curiositat i les ganes d’aprendre són la base que els possibilita avançar.

Quan se’ns proposa treballar un procés de creació artística en el segon cicle

d’educació infantil, com a grup, la nostra primera tendència va ser limitar la llibertat

d’acció dels més petits. De fet, malauradament, no és un fet que ens hagi de

sorprendre, ja que inconscientment actuem a partir de la nostres experiències prèvies.

Tot i això, sí que ha de propiciar la nostra reflexió. La resposta a la pregunta Podríeu

haver fet aquesta unitat didàctica fa 6 mesos? va obrir-nos els ulls. A partir d’aquest

moment, les propostes i les diferents idees sorgides es destinaren a evidenciar que, en

el nostre cas, la present assignatura havia presentat un abans i un després en la pròpia

concepció artística.

En el moment de planificar les activitats que conformen la present seqüència

didàctica vàrem partir d’una consigna clara: buscàvem que els infants tinguessin

clars els continguts i els objectius de la seva obra. Aquest fet però, no ens va estar

gens fàcil, ja que l’art és una disciplina on res no és exacte i on l’interès rau,

precisament, en l’ambigüitat.

En primer lloc, considerem que treballar els somnis permet que els infants puguin

expressar els seus desitjos, les seves pors o allò que els fa feliços i, per tant, obrir-se

i donar-se a conèixer als altres. A més a més, exterioritzar i materialitzar gràficament

els seus somnis potencia que els infants connectin amb el seu món interior i això

ajuda a que es coneguin millor a ells mateixos.

En segon lloc, l’ordre i l’estructura de la nostra seqüència didàctica reflecteix,

d’alguna manera, el procés creatiu que han dut a terme els infants donant com a

resultat final, una producció i exposició artística. D’altra banda, aquesta seqüència

evidencia que hi ha un treball interdisciplinari on s’interrelacionen diferents

llenguatges (verbal, plàstic i/o artístic, lògicomatemàtic),

Finalment, cal dir que ens hagués agradat posar en pràctica la present seqüència

didàctica amb un grup classe real, ja que és l’experiència qui clarifica els nostres

errors i ens ofereix possibilitats de millora. Confiem però, que en un futur tinguem

19

l’oportunitat de portar a terme pràctiques semblants i que, mica en mica, canviem la

concepció artística a l’escola.

20

6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

- Alpino (n.d). Manualidades para hacer en clase. Recuperat 11 de juny de 2014, de

http://www.alpino.eu/pdf/libro_manualidades_2007

- Giménez-Frontín, J.L. (1992). El surrealisme. Barcelona: Barcanova.

- Just Art-e (2009). Pintura surrealismo. Recuperat 11 de Juny de 2014, de

http://www.justart-e.com/pintoressurrealistas.html

- Roussel, A (2014). Técnica grattage. “Menudas” expresiones. Recuperat 11 de Juny

de 2014, de http://menudasexpresiones.blogspot.com.es/2014/01/tecnica-

grattage.html

- Torres, M. (1998). Una manera d’ensenyar arts plàstiques a l’escola. Barcelona:

Educions de l’Eixample, S.L.

-