06 DIMARTS, 20 DEDESEMBREDEL 2011 ara 07ara DIMARTS, 20 DEDESEMBREDEL 2011temadeldia temadeldia

L’actualització del model deles autonomies només va serpresent per evitar obstaclesal lliure mercat i duplicitats

en competències. Rajoy voleducació bilingüe o trilingüe.

cés de concentració bancària;l’apropament de la jubilació realamb la legal i la pensió lligada alsanysdecotització; ien l’àmbit fiscal,l’aplicació del criteri de caixa en laliquidació de l’IVA i un tractamentfavorabledelsbeneficisnodistribu-ïts. Algunesmesures de les descri-tes poden tenir àmplia acceptació.En altres casos, però, caldrà veurecomesconcretenperaconseguiral-hora l’objectiu de l’estabilitat pres-supostària i creixement econòmic.

Núria BoschCATEDRÀTICA ECONOMIAUB

l’habitatge habitual, i que rebaixa-ranels ingressos.Pertant,elscomp-tes no són clars, i més si es té encompte l’incrementde lespensions.És evident, doncs, que hi hauràd’havermesuresduresdecontencióde la despesa, però vindranunami-ca més tard. Ara s’han volgut pre-sentar demanera ambigua i envol-tadesd’unamesuradolça, comés larevaloritzacióde lespensions, l’úni-camesuradepolíticasocial enunci-ada al llarg del discurs.

JoanB. CasasDEGÀDEL COL·LEGI D’ECONOMISTES

Com combinar la reducció del dèficit amb la reactivació econòmica?L’opinió dels experts

lComreduiràeldèficitelnoupre-sident espanyol?

Rajoy ha posat com a element pri-oritari la reducció del dèficit pres-supostari, però no ha precisat d’onvindrà la contenció de la despesa,llevat d’anunciar una racionalitza-ció de l’administració pública queprobablement recentralitzarà l’es-tat autonòmic. Tampoc ha anunci-at mesures importants de reformafiscal, sinó petits canvis, algun depolèmic com la deducció fiscal per

l Són suficients lesmesures perincentivar l’economia?

Eldiscurshaestatprevisible.Les lí-niessónl’estabilitatpressupostària,que concreta la xifra de reducció deladespesaperòno lesmesures con-cretes. Amb aquest enfocament caldestacarel sanejamentdel sector fi-nancer i les reformes estructurals,amb desigual nivell de concreció.Lesactuacionsmésdefinides sónelsanejament dels balanços bancarisi la previsible continuació del pro-

ments, les tecnologies i lesprestaci-ons. Les decisions s’haurien de ba-saren l’efectivitatclínica i la relaciócost-efectivitat. Ara el govern cen-tral té l’oportunitat de fer-ho, po-sant-se d’acord en regles de decisiótransparents i basades en el conei-xement científic. I aquesta feinas’ha de deixar enmans d’una agèn-cia avaluadora independent, se-guint l’exemple del que han fet elRegneUnit,AlemanyaoSuècia, en-tre altres estats.

dificar-lesdesprés.Semblaqueéselque ara toca. Fem, doncs, una con-trareforma ben feta. Per gestionar-la, Ángel Gabilondo podria ser unboncandidataministred’Educació.És un home dialogant que sap quequannegociesambalgúcalparar-hiesment, perquè així que et descui-des arribes a un acord. Però la soci-aldemocràcia ja no toca la músicaque ens agrada sentir. Per aquestaraó, el que de veritat ens cal és unministre format enHamelin.

Debat d’investidura

ContencióÉsevidentquehihauràméstardunpaquetdemesuresdures

Gregorio LuriPEDAGOG

JaumePuig JunoyDEPARTAMENTD’ECONOMIA DE LAUNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF)

l És viable la proposta d’ampliarel batxillerat a tres anys?

La lletra de la proposta de Rajoy,amb els 3 anys de batxillerat i l’en-fortiment curricularde l’anglès i detot allò relacionat amb les novestecnologies, sonabé,peròelqueensinteressa és la música que tindrà.Ens agraden les reformes, però elque ens entusiasma realment sónles contrareformes. Un observadoralièpodriapensarquefemreformesdolentes a propòsit, per podermo-

l És necessari establir una carte-rabàsicadeserveisa lasanitat?

Fins ara, la sanitat té la porta d’en-trada d’innovacions ben oberta, isensediscriminar.Elgoverncentralaprova cadames preusmés alts pera nousmedicaments i els inclou enles prestacions que paguen les co-munitats autònomes. Falten reglesdedecisióperdiscriminarelquere-alment aporta valor del que no. Ésprioritari introduir criteris de fi-nançament selectiu dels medica-

EducacióL’augmentdelbatxilleratsonabé,peròencaranose’nconeixlamúsica

ROGER TUGAS

Lescoincidèncieseneldis-curs d’investidura de laprimera legislaturadeJo-séMaríaAznarel 1996 ielparlament d’ahir de Ma-

riano Rajoy són evidents. Tots dosassenyalenlavoluntatdelvotantes-panyol d’un gir polític i s’obren alspactes amb l’oposició per generargransconsensos.De lamateixama-

Reportatge

El discurs del PP,més dur 15 anys desprésnera, fixen com a prioritats del seuexecutiureduir l’atur–Espanyaerai és líder europeu en aquest camp–,rebaixar el dèficit –el 1996 caliacomplir en aquest camp per poderaccedir a l’euro–, aplicar mesureseconòmiquesdetall liberal iobtenirméspesenunordreglobalambcen-tres de poder variables.

Tanmateix, hi ha una diferènciaclau entre els dos líders populars:mentre Aznar arribava al Congrésen minoria i amb un acord ambCiU,PNB iCoalicióCanàriaper serinvestit, Rajoy gaudeix d’una am-

pla majoria absoluta i no necessi-ta suports d’altrespartits. Per això,les principals –i importants– dife-rències entre els dos discursos es-tan en lanecessitat onode fer con-cessions en matèria d’autogovernals nacionalistes.D’aquestamane-ra, Aznar va fer un discurs favora-ble a l’Espanya plural, en quèaplaudia la diversitat, prometiamés transferències competencialsi unnoumodel de finançament i noqüestionava la immersió lingüísti-ca. Per contra, Rajoy va pronunci-ar ahir unal·legat de l’homogeneït-

zació de polítiques i normatives iva prometre un sistema educatiutrilingüeencomunitats, comCata-lunya, amb idioma propi.

Tanmateix, en alguns àmbits elsproblemess’arrosseguendesdefa15anys i les propostes es repeteixenidèntiquesentotsdosdiscursos.Ensón exemples afavorir la resolucióextrajudicialdelsconflictes laboralsi la reordenació del sector públicempresarial, flexibilitzar l’edat dejubilació, permetre la privatitzacióde les televisionspúbliquesautonò-miquesimodernitzarla justícia.e

Lamajoria absoluta de Rajoy li permet fermenys concessions a les autonomies que Aznar el 1996

SimilitudsAznar iRajoycoincideixenenelsàmbitsfiscal, social ieconòmic

La fórmula per reduir l’atur ésmés flexibilitat reformant lanegociació col·lectiva i lalegislació laboral. La fiscalitat,favorable als emprenedors.

Fa 15 anys ja s’apostava per unsimpostos adaptats a les pimes,però també es buscava adaptació ales noves tecnologies. La formaciótambé va ser un pilar del discurs.

RAJOY2011 AZNAR1996

Ocupació

La primera llei que vol Rajoy ésla d’estabilitat pressupostària,per a totes les administracions.Igualment, buscamenys sectorpúblic i sanejar caixes i bancs.

Aznar va anunciar una llei generalpressupostària que afectaria Estat,autonomies i ajuntaments, lareducció d’empreses públiques iun pla general de privatitzacions.

Dèficit

L’objectiu del futur govern éstancar pactes estatals en salut,educació i serveis bàsics. Volun augment voluntari de l’edatde jubilació i apujar pensions.

El primer govern del PP anunciavaacords per establir les prioritatsglobals en sanitat i ensenyament,flexibilitat en l’edat de jubilació iincrements en les pensions.

Benestar

El discurs d’ahir va fixar com aprioritat defensar el pacted’estabilitat a la UE i reforçarel vincle iberoamericà. Sempred’acord amb l’oposició.

La seguretat era el primer objectiud’Aznar a escala internacional, toti que ho volia pactar al Congrés. Vadefensar llaços amb Iberoamèrica,elMarroc i els EUA.

Políticaexterior

El PP vol reformes al TribunalConstitucional i renovar-ne elsmembres, com el Defensor delPoble i el Tribunal de Comptes.Vol una justícia moderna.

Aznar anunciavareformes al poderjudicial, al ministerifiscal i a l’AudiènciaNacional. I canvis en el TC.

Institucions

El discurs del 1996 incloïa aclarirel marc competencial, però tambédesenvolupar els estatuts, un nousistema de finançament, un Senatrenovat com a cambra territorial iel respecte a la pluralitat estatal.

Estat de lesautonomies

ÀMBITS

Les formes deRajoy: insípidesperò amb claca ibona imatge

ALEIX CUBERESASSESSOR COMUNICACIÓ POLÍTICA

1. DiscursMoment inauguralsolemne.Ob-jectiu: la confiança de la cambrai de la ciutadania explicant elsgrans objectius de legislatura.Discurs gris; lineal; monotònic;sense solemnitat, emoció ni pas-sió; amb molta metàfora i llocscomuns i embarbussat amb xi-fres i tecnicismes.Millor a les rè-pliques, quan deixa els papers.

2. Posada en escenaElllenguatgecorporaldeRajoyéstensimoltrígid;gairebénoalçaelcapdelspapers;estàtic;senseges-tualitat –només mou la mà es-querra per dibuixar petits bo-tons–.Noalineaelsgestosambelsmoments solemnes del discurs.La bancada popular acompanya,posant-hi la passió i solemnitatque li faltenaRajoy.Disciplinats,aplaudeixen fins i tot demaneraexagerada.Unamaletadepell fos-ca i presidencial ha substituït lescarpetes corporatives del PP.

3. VestitRajoy té cura de la imatge i delvestit –no del color del cabell–.Ha canviat la tonalitat llampantde lescorbatesde l’oposicióper lasuavitat i senzillesa de la corba-ta de la nit electoral i la transicióaldebatd’ahirambunmissatgealdarrere:notoquenfiligranes ies-pectacularitat. Rigor i serietat.

L’habitatge torna a desgravarper reduir l’estoc dels bancs

Rajoy vol posar tantes facilitatscompugui perquè la banca torni aprestar diners. Recuperarà la des-gravació per primeres residènciesamb l’objectiuqueels bancs es tre-guinde sobre el seu estoc.

es i hi haurà un límitmàxim–enca-ra no revelat– en el preu d’adquisi-ció. A més, Rajoy mantindrà l’IVAsuperreduït del 4% per a les com-pres d’habitatges nous, unamesu-ra que a l’agost va aprovar Zapate-ro per reactivar el sector i que enprincipiexpiravael31dedesembre.Totes dues mesures apareixien alprogramaelectoraldeRajoy.Elqueno és segur és si la desgravació seràigual que abans que s’eliminés. An-tigament, el comprador podia des-gravar el 15% del preu del pis.

Rajoy està convençut queunadelesclauspera la sortidade lacrisi ésque els bancs tornin a prestar di-ners. Ahir el líder popular va negarquevulguicrearunbancdolent, unapossibilitatquehavia insinuatenles

últimes setmanes. La fórmula delbanc dolent consisteix a fundar unaentitat pública que agrupi tots elsactius immobiliaris tòxics delsbancs i les caixes. Això allibera lesentitats dels habitatges que els fannosa,peròquiacabapagantaquestspisos és el sector públic, cosa queRajoy sembla no desitjar.

Acanvi, el futurpresidentpropo-sa recuperar la desgravació d’habi-tatgeambl’objectiuque lavendadepisoss’animi ielsbancspuguinanardesprenent-se dels pisos que acu-mulen amb la major celeritat pos-sible. El sector immobiliari tambéhavia demanat reiteradament quees recuperés la desgravació, supri-mida amb caràcter general a finalsdel2010.SegonsRajoy, l’estocd’ha-bitatgessensevendrerondaactual-ment els 750.000 pisos.

Divisió d’opinionsGuillemLópezCasasnovas, profes-sord’economiade laUPF, conside-ra que “no és una mesura adequa-da”.En la sevaopinió, “l’estocactu-al d’habitatges no es resol amb in-centius individuals de compra” i elmés efectiu seria crear “mesuresd’acompanyament que donin mésseguretat jurídica al lloguer” per-què “els grans inversors veginl’oportunitat de comprar estoc iportar-lo al lloguer”.

Mentre que la banca ahir va fersilenci sobre les propostes, el sec-tor immobiliari sí que es va posici-onar obertament. La patronal delspromotors i constructors d’Espa-nya (Apce) va aplaudir lesmesuresde Rajoy, però li va demanar queencara vagi més enllà i que tambéaprovi una deducció per a les sego-nes residències, encara que sigui“ambcaràcter temporal”.Encanvi,Lloguer Segur creu que els planssón “molt negatius”. Aquesta em-presa especialitzada en lloguers vaprotestar perquè “el lloguer desa-pareix de les polítiques d’habitat-ge” i ara “tornem al paradigma ca-duc de fomentar la compra”.

Altres rebaixesDurant el seu discurs,Mariano Ra-joy també va explicar que rebaixa-rà l’impost de societats per a les pe-tites imitjanesempreses finsal20%(el 2009 Zapatero ja va rebaixaraquest tribut del 30% al 25% per ales pimes).e

ARABARCELONA. Mariano Rajoy vaanunciarahirquerecuperarà lades-gravacióper lacomprad’habitatges,unamesura que sovint ha estat cri-ticadapels expertsperquèconside-renque va ser unade les causes quevan provocar la bombolla immobi-liària. El futur president només vaesbossar laproposta,quetindràdu-es limitacions: només desgravaranles compres de primeres residènci-

Mariano Rajoy, aplaudit pels diputats del PP després de la seva intervenció, recuperaràla desgravació per la compra d’habitatge, però no va concretar en quines condicions. EFE

El futur president diu que no crearà un ‘banc dolent’

AfavorElsectorimmobiliariaplaudeixRajoy i lidemanaquevagimésenllà

Batxillerat de tres anys i cartera comuna de serveis sanitarisL’opinió dels experts