Post on 27-Jul-2020
12/03/2014
1
IMPORTANCIA DE LES
VARIETATS TRADICIONALS
Josep Roselló i Oltra
IVIA - Associació Llavors d`ací
El tema és important:
Les llavors son al mateix temps element de reproducció ialiment.
Sense llavors no hi ha agricultura, la llavor és la collita enpotencia.
Les llavors no son sols un recurs productiu.
Les llavors son producte de una societat i una cultura al llargdel temps.
La biodiversitat agrícola, i la diversitat cultural associada aella, estan patint un important retrocés.
12/03/2014
2
Pèrdua de biodiversitat agrícola• Des de principis del segle passat s`ha perdut fins un 75% de la
diversitat genètica dels cultius agrícoles (FAO, 1993).
• Una tercera part de les 4.000 races d`animals domèstics utilitzadesen el mon, per a l`agricultura i l`alimentació estan en perill oamenaçades d`extinció.
• Des del 1930 en Grècia han desaparegut un 80% de les varietatstradicionals de blat.
• Estats Units en la actualitat conserva sols un 3% de les varietats decultius d`hortalisses existents en 1900.
• Una sola raça vacuna aporta el 60% de la producció lletera en laUnió Europea.
IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS
Destaquen com la millor herència dels nostresavantpassats que les domaren i modelaren apartir de les formes silvestres.
Des de fa unes dècades, estem oblidant, marginant iperdent, de forma irreversible, aquest patrimoni
La causa és la substitució per altres varietatsmillorades científicament, que responen a undeterminat tipus d´agricultura gran consumidorad´adobs químics, herbicides i fitosanitaris
12/03/2014
3
VARIEDADES REGISTRADAS DE TOMATE
(1997)
Abiertas
Híbridas
VARIEDADES REGISTRADAS DE
PIMIENTO (1997)
Abiertas
Híbridas
1300
600
114 83
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
nº
de v
ari
ed
ad
es
1859 1954 1986 1995
Año
EVOLUCIÓN DE LAS VARIEDADES DE
TRIGO EN ESPAÑA
Amb la pèrdua de material autòcton es perd part de lanostra història, de la nostra identitat, dels sabersassociats al cultiu d´aquestes llavors.
Quan parlem de recuperar llavors tradicionals, parlemtambé de recuperar el coneixement cultural i elmodel de producció on aquestes llavors tenensentit...
Actualment l´únic model de producció on tenen futur lesllavors tradicionals és en l´agricultura ecològica
12/03/2014
4
Els biotecnòlegsoriginals: elsagricultors i lessocietats tradicionals
…I uns recursos genèticsaconseguitsgratuïtament perempreses privades,ara tornen alsproductors originariscom a productepatentat pel qual hande pagar
La agricultura no
produeix només
mercaderies,
produeix:
• Aliments.
• Paisatge
• Cultura
• Qualitat de vida
• Conservació dels
recursos naturals
• ...
12/03/2014
5
No obstant la preocupació per laconservació de la diversitat biològica nova aparellada a una preocupaciósemblant per la conservació de ladiversitat cultural.
Si la conservació de la biodiversitat ésimportant per a la humanitat..., ladiversitat cultural és un patrimoni quesols la humanitat pot garantir, i que estroba amenaçada per la pròpia acció del´home.
12/03/2014
6
FRUITERS GRANS HORTALISSES HERBES
Adzebrons
Albercoquer
Alberxiques
Ametler
Aranges
Avellaner
Bresquiller
Cireres
Cirueler
Codonyer
Figuera
Garrofer
Ginjoler
Guindes
Llidoner
Llimer
LlimonerMagraner
Nesples
Noguera
Peres
Pomes
Presseguer
SarmenyesTaronger
Adçerquo
Alcarauya
Alfalç
Alquena
Arròs
Batafalua
Blat
Cigrons
Civada
Comins
Dacsa
Faves
Fesols
Llentilles
Mill
Ordi
PaniçPastell
Pèsols
Roja
Spelta
Tramella
Tramussos
Albergínies
Albudeques
Alls
Carabasses
Cebes
Cogombres
Cols
Encisam
Escalunyes
Melons
Naps
Pastenagues
Porros
Ràbens
Xirivies
Alfàbega
Anglentina
Artemisa
Besoludi
Buglosa
Celedonia
Clavellina
Donzell
Eufrasia
Fragasta
Gauig
Gezmil
Hisop
Julivert
Lliri
Meravelles
MentaMoradiux
Pom d´amor
Romer
Roses
Ruda
Sajolida
SàlviaVioles
Relació d`espècies trobades en un mercat de València per Francesc Eixeminis(1383),
citades al llibre “REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA”. València 1499.
12/03/2014
7
La diversitat cultural que està més amenaçada
es la constituïda per les cultures tradicionals
o agrícoles que són les que viuen de l`ús i
aprofitament dels recursos naturals
renovables.
“La veritable catàstrofe per la
biodiversitat, als països industrialitzats,
és la pérdua irreparable del sistemes
agraris tradicionals” (Emili Laguna.)
12/03/2014
8
Paraules que expressen ferramentes, noms propis o
funcions del cultiu tradicional de l`arròs. (Zaragozà. 1983)
Abaixadora
Agle
Aixalma
Aixavegó
Albardó
Arrancapota
Arrancar la parva
Barcella
Batuda a pota
Brins
Brinques
Cant de l´encolla
Carret de
garbejar
Coada
Coltellina
Cordada
Desbarbar
Draga
Encaular
Endauar
Enllemenat
Entauladora
de ganivets
Escamutxó
Estil·lar
Fer xerevia
Filat
Garramotxa
Geniva
Genivó
Guaix
Llerada
Llop
Manat
Mantornar
Marranet
Mola
Perellonada
Portell
Raguda
Ramàs
Rastra
Rebatre
Remelsos
Remossons
Rutllo de plats
Sargandilles
Soll
Tallador
Terrers
Tiràs
Tregilla
Tròlec
Vencill
Vereda
Xapullar
Les llavors tradicionals estan
relacionades amb la salut i l`alimentació
Recordem que les varietats tradicionals són la base
de la gastronomia local....
... i cada gastronomia aprofita allò que produeix el
seu agrosistema...
de totes les formes possibles...
..així les varietats locals són la base de la nostra
forma de menjar... la dieta mediterrània...
12/03/2014
9
• Sabem molt poc de la nostra alimentació.
• Comprem, preparem i ingerim els aliments sense saber quasi res de la seua procedència: ¿com s´han cultivat?, ¿amb quina aigua s´han regat?, ¿quins pesticides s´han utilitzat?, ¿quants residus han deixat?.
• La forma de cultiu condiciona la qualitat dels aliments, el seu contingut en nutrients i la presència de residus perillosos per a la nostra salut i la de la nostra família.
• Per a que els aliments arriben a la nostra taula, ¿quan es colliren?, ¿quant han viatjat? ¿quanta energia s´ha utilitzat en cultivar-los, elaborar-los i distribuir-los? ¿com s´han conservat...?
• El consumidor desconeix que les distàncies a que es distribueixen els aliments obliga a collir-los abans de madurar, y després, madurar-los en cambres o forçar-los el canvi de color.
12/03/2014
10
• En la seua preparació els aliments poden sofrir diferents processos : congelació, irradiació, deshidratació. Poden ser embossats en plàstics i altres materials d´on prenen metalls i/o vernissos. Per a millorar la seua presència reben colorants, antioxidants, estabilitzants, etc...,
• Tots aquestos són processos normals de la indústria alimentària, són tan corrents que pareix impossible consumir aliments sense passar per ells.
• La diferència fonamental és la qualitat dels aliments.
• Primer cal definir el concepte de qualitat, el mercat considera preferentment caràcters visuals com: calibre, color, absència de defectes externes, etc.
• Com veiem són caràcters totalment estètics i no ens diuen res del seu valor nutricional o del model d´obtenció.
12/03/2014
11
LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA
Varietats locals, tradicionals iautòctones.
En sentit estricte, una varietat autòctona és aquella que s'hadomesticat, passant des del seu estat silvestre al cultivat, en elmateix lloc on s'utilitza actualment.
Hi ha una sèrie de regions geogràfiques riques en biodiversitat onles cultures locals han domesticat, conservat i millorat els
cultius. Són els anomenats centres d'origen dels cultiusDes de temps immemorial s'han anat portant espècies i varietats
d'un lloc a un altre del planeta, quan porten molt de temps sentutilitzades pels agricultors acaben sent varietats locals,tradicionals o localment adaptades
Només en cultures molt aïllades es manté la producció únicament
basant-se en espècies o cultivares autòctons
IMPORTANCIA DE LES VARIETATS TRADICIONALS
Destaquen com la millor herènciadels nostres avantpassats queles domaren i modelaren a partirde les formes silvestres.
Des de fa unes dècades, estemoblidant, marginant i perdent, deforma irreversible, aquestpatrimoni
La causa és la substitució per altresvarietats milloradescientíficament, que responen aun determinat tipus d´agriculturagran consumidora d´adobsquímics, herbicides i fitosanitaris
12/03/2014
12
LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA
Les varietats locals posseeixen dues característiques
que les fan especialment interessants per al seu
maneig en sistemes agroecològics.
• són poblacions heterogènies (és a dir, formades
per individus més o menys diferents entre si)
• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels
agricultors.
• Diversas experiencias muestran que las variedadeslocales cultivadas y conservadas por los agricultoresdurante generaciones son tan buenas o mejores quelas variedades mejoradas.
• Algunas variedades presentan una excelenteadaptación a los sistemas de cultivo ecológico, sonproductivas, tienen mayor materia seca (menos aguapor kilo consumido) y su calidad organoléptica essuperior a las de los híbridos y otras variedadescomerciales.
12/03/2014
13
Les llavors controlades pels agricultors son
garantia:
• De la obtenció d`aliments i matèries primeres de qualitat
(seguretat alimentaria).
• Respecte al medi ambient ( erosió genètica)
• Instrument per a promoure la utilització òptima dels
recursos locals (control local)
• Els valors ètics i les llavors (biopirateria i drets de
propietat intel·lectual)
LLAVORS ECOLÒGIQUES PER A L´AGRICULTURA ECOLÒGICA
Tradicional Revolució Verda Revolució biotecnològica
Lleu pressió de selecció Elevada pressió de selecció Selecció de genes, no
individus
Escàs control dels
creuaments
Creuaments dirigits (elevat
control)
Sense creuamentos: gens
introduïts artificialment
Selecció en el medi on es
desenvolupa el cultiu
Selecció en camps d´assaig Selecció en camps d´assaig
Increment del número
d´aleles i combinacions
Es redueix el número d´alels i
de combinacions
Gran reducció dels alels i
combinacions. Individuos
amb gens d´altres espècie
Poblacions complexes:
elevada variabilitat
Poblacions mol simplificades i
homogénies: escasa
variabilitat
Clons
Elevada fertilitat de la
descendència
Descendència inútil des del
punt de vista agrícola
Amb mecanismes per lograr
descendència estéril
Ampli control
intergeneracional per part de
l´ agricultor
Nul control intergeneracional
per part de l´agricultor.
Protecció drets d´ obtentor
Persecució penal a l´ús per
l´agricultor. Protecció per
patents
12/03/2014
14
Les varietats locals posseeixen dues característiques
que les fan especialment interessants per al seu
maneig en sistemes agroecològics.
• són poblacions heterogènies (és a dir, formades
per individus més o menys diferents entre si)
• s'han desenvolupat a partir de la selecció feta pels
agricultors.
¿Què és una bona varietat...?
Aquella que mostra la màxima adaptació al medi agrari i permet a
l'agricultor assolir els seus objectius de producció.
Açò requereix un esforç continuat de selecció per part de
l'agricultor
12/03/2014
15
RECORDATORI
Les varietats uniformes tenen el perill de ser totes les
plantas igualment sensibles davant un patògen o
accident agroclimàtic
Les varietats aconseguides per selecció massal no sòn
totalment uniformes (poblacions) i tenen individus
amb diferents nivells de resistència i resposta això
pot salvar parcialment un cultiu afectat.
La pregunta
important és:
¿De qui son els
recursos
fitogenètics…?
12/03/2014
16
Banc de llavors per a l`intercanvi
Mètode de treball:
Fases:
1.- Recollida de material vegetal i, si es posible, informació
agronòmica i cultural asociada
2.- Registre i primera agrupació i selecció (pasaport)
3.- Cultiu, descripció botànica (dades mínimes) i valoració
agronòmica
4.- Conservació i multiplicació per a la col·lecció
5.- Selecció i millora dels tipus més interesants amb agricultors i
consumidors
6.- Oferta als agricultors amb el servei de prèstec
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
12/03/2014
17
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
• Vistas de variedades locales guardadas en al colección de
semillas.
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
12/03/2014
18
COLECCIO DE LLAVORS LOCALS
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I
CONSERVACIÓ DE LLAVORS
12/03/2014
19
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
BOTÀNICAMULTIPLICACIÓ SEXUAL Per a obtindre fruits i llavors de qualitat s'ha
de produir amb normalitat la floració, pol·linització, fecundació ifructificació de les nostres plantes
és convenient conèixer els distints tipus possibles de flors (plantes de florperfecta, plantes monoiques o dioiques) sistemes de pol·linització(autògames, al·lògames) i els mecanismes de fecundació u fructificació
La llavor és l'estructura formada per l'embrió, les reserves i les cobertesque els resguarden
• la maduresa morfològica: desenvolupament complet de les estructuresque formen la llavor.
• la maduresa fisiològica, no suposa cap canvi morfològic, inclou lapèrdua de substàncies inhibidores o l'acumulació de substànciespromotores de la germinació, que la posen a punt per a la germinació.
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
12/03/2014
20
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
• MULTIPLICACIÓ VEGETATIVA
• el que obtenim ara són clons, és a dir individus idèntics a la planta
mare
• no hi ha variabilitat genètica, falta capacitat d'adaptació i podem
arrossegar les malalties víriques i fúngiques
• Podem multiplicar vegetativament plantes a partir d'òrgans
especialitzats com: tubèrculs, rizomes, bulbs, estolons, fillols,
estaques o estaquetes.
POLINITZACIÓ
12/03/2014
21
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
12/03/2014
22
12/03/2014
23
12/03/2014
24
12/03/2014
25
Acabat el cicle agronòmic de cultiu.., ens
preparem per a processar i guardar les
llavors en les millor condicions
possibles...
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
12/03/2014
26
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
Tècniques de processament
FERMENTACIÓ
• Deixar la llavor amb aigua de maceració per a que
la flora present (bacteries làctiques i llevats)
arranque la fermentació dels sucres presents
• Duració del procés: dos a tres dies amb
temperatures de 20 a 30 ºC.
(Per a augmentar la eficàcia: afegir 1 cm3 d´àcid acètic
(vinagre) per cada 100 cm3 d´aigua de maceració durant les
darreres 12 hores)
• Després de la fermentació LLAVAR I ASSECAR
MOLT BÉ
12/03/2014
27
12/03/2014
28
• La sanitat de les llavors i el futur de la seua
conservació comença en el camp:
• amb bones pràctiques culturals,
• reg necessari,
• fertilització equilibrada
• i control de l`estat sanitari del cultiu...
• Com a pràctica normal no guardarem mai llavor
de plantes malaltes
LA SANITAT EN LA PRODUCCIÓ DE LLAVORS
12/03/2014
29
Plagues: els
insectes
especialitzats
en les llavors
destaquen els
corcons...
i les arnes o
“polilles”, que
es presenten
tant en camp
com en
magatzem.
12/03/2014
30
Vida útil de les llavorsDURACION M EDIA , EN AÑO S, DE LA C A PACIDAD
GER MINATIVA NOR M AL DE SEMILLA S AL MAC ENADA S
EN BUENA S C ONDICIONES
Acelga 4 Esparceta 3 Perejil 2
Achicoria 3 Espinaca 4 Pim iento 3
Alfalfa 4 Puerro 2
Apio 5 Festuca 2
Fleo 3 Rábano 4Berenjena 5 Raygrás 1
Berza 4 Guisante 3 Rem olacha 4
Borraja 5 Repollo 4
Bróculi 4 Habas 4
Sandía 5
Calabaza 5 Judía 3
Cardo 5 Tomate 3
Cebolla 1 Lechuga 3 Trébol bersín 3
Col de
Bruselas
4 Trébol blanco 2
Col de Milán 4 Maíz 2 Trébol violeta 3
Coliflor 4 Melón 5
Veza 3
Dactilo 1 Nabo 4
Zanahoria 3
Escarola 3 Pepino 5
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
Factors que afecten al temps
d´emmagatzematge de les llavors
• Longevitat pròpia:
– Llavors de vida curta (ceba, all)
– Llavors de vida intermitja (dacsa, lleguminoses)
– Llavors de vida llarga (cereals)
• Factors que afecten a la longevitat:
– Conducció agronòmica (carència de nutrients o d´aigua)
– Climatologia adversa
– Danys en la fase de recol·lecció, processament o
assecament.
12/03/2014
31
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
Factors que afecten al tempsd´emmagatzematge de les llavors
• Paràmetres ambientals de conservació: Sòn els quemés influeixen sobre llavor sana.
– OXIGEN,
– LLUM,
– HUMITAT,
– TEMPERATURA.
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
Paràmetres ambientals de conservació
HUMITAT
– Humitat de la llavor: Al voltant del 10% del seupes. Al 8% hi ha una pèrdua mínima de vigor.
– Humitat relativa de l´ambient: Per a la mateixahumitat relativa un volumen d´aire conté mésvapor d´aigua quant més elevada és latemperatura.
12/03/2014
32
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
Paràmetres ambientals de conservació
TEMPERATURA
Quan la temperatura augmenta s´incrementa la tasarespiratòria de les llavors, (necessari per a lagerminació en el camp)
• Temperatura òptima de conservació: 4-5 ºC.
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
SISTEMES DE CONSERVACIÓ
• Conservació tradicional: guardar les llavors enmaterials porosos (respiraran menys) iemmagatzemar en llocs frescos, secs i pocil·luminats.
• Conservació en envasos hermètics (pots de vidre)a temperatures baixes (refrigerador).
12/03/2014
33
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
SISTEMES DE CONSERVACIÓ
• Conservació en envasos amb algeps (sulfat decalci hidratat): Sometre el algeps a temperaturesaltes durant 24 horas. Queda amb una gran avidesapor l´aigua i podem utilitzar-lo com a deshidratant.
• A més aporta sofre i calci que tenen propietatsantisèptiques que afavoreixen la conservació de lesllavors en períodes llargs de conservació.
12/03/2014
34
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
• Test de germinació
• Dòna una informació orientativa al voltant de laviabilitat d´un lot de llavors.
• ¿Quant es fa...?
– Abans de guardar les llavors (no guardarmaterial inservible)
– Abans de sembrar (calcular el poder germinatiu,la densitat de sembra i possibles reclamacions)
TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I CONSERVACIÓ DE LLAVORS
– Test de viabilidad
• Enterrarem entre 10 i 100 llavors en terra.
• Obtindrem una informació molt més valuosa perque
les llavors que germinen en paper humit pot ser que
no tinguen suficient força per empenyer a través
d´una capa de sòl.
12/03/2014
35
RED DE SEMILLAS
“RESEMBRANDO E INTERCAMBIANDO”
¿Qué es la Red de semillas?
Somos personas y organizaciones que
trabajamos para facilitar y promover el
mantenimiento de la biodiversidad agrícola
en el campo
Creació de Llavors d`ací
• Associació sense ànim de lucre. Constituïda per
agricultors professionals, aficionats, consumidors i
ciutadans en general que comparteixen
Objectius principals :
• El coneixement i la conservació de les varietats tradicionals
• La realització d`accions, projectes i programes de sensibilització
per a promoure el seu ús dins del marc de l`agricultura
ecològica
• Establir una xarxa d`intercanvi d`informació entre agricultors
• La defensa de la recuperació del coneixement agrari sobre el
cultiu i les costums associades al camp
12/03/2014
36
12/03/2014
37
CREACIÓ D`UNA XARXA DE MULTIPLICADORS DE VARIETATS LOCALS
MOLTES GRÀCIES PER LA SEUA
ATENCIÓ