Im aula 2015

Post on 18-Jul-2015

296 views 5 download

Transcript of Im aula 2015

Núria  Alart  www.xtec.cat/~nalart,  nalart@twi4er.com,  nalart@xtec.cat  SE  Anoia  Abril  2015  

“L’aula  actual  ha  de  reconèixer  la  diversitat  cogniHva  com  una  oportunitat  per  aprendre”  

Ens presentem?  

Vi$ra  h$p://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eYH1aIyaBjM  

Experimentar  Recollir  informació  d’altres  fonts  Reflexionar  sobre  els  propis  senHts  Relacionar:  comparant  i  contrastant  Memoritzar  significaHvament.  Avaluar-­‐nos  Demostrar  tot  allò  que  s’ha  après  de  diferents  maneres...  

En  què  consisteix  la  intel·∙ligència  del  nostre  alumnat?  

Treballar  només  la  part  acadèmica?  

“L’alumnat  que  se  sent  malament,  no  reconegut  o  no  encaixa  amb  l’entorn,  no    pot  aprendre”  

Intel·∙ligència  múlHple,  creaHva,  adaptaHva  i  col·∙lecHva  

Scratch:  h4p://scratch.mit.edu/    

Lego:  h$p://www.firstlegoleague.es/    

Escola  Vi$ra  h$p://www.archiIzer.com/en_us/blog/dyn/37250/vi$ra/      

“Si  volem  canviar  la  manera  d’aprendre  del  nostre  alumnat,  hem  de  modificar  també  la  nostra  manera  d’ensenyar-­‐los”    J.L.  Pozo  

No  totes  les  maneres  d’organitzar  i  planificar  el  procés  d’ensenyament  i  aprenentatge,  permeten  desenvolupar  les  capacitats  necessàries  per  assolir  les  competències  bàsiques,  definides  en  els  currículums  actuals.  

(Decrets  142  i  143)  

“L’aprenentatge  és  experiència,  tot  lo  demés  és  informació”  Albert  Einstein  

…  los  psicólogos  califican  el  sistema  de  archivo  de  la  memoria,  de  “contextual”.  …  es  el  contexto  en  el  que  se  produjo  el  hecho  vivido,  la  llave  del  recuerdo  que  sirve  de  

pista  o  recordatorio.” Eduard  Punset  

       ÚNIC                                                                                                                                                  DIFERENT  

Única      Invariable      QuanHficable      Innata      heretada    

PràcHca  educaHva  =  Ensenyament  igual  per  a  tothom    

Una  teoria  i  una  bona  metodologia  

Diferents  camins  per  a  la  comprensió.  

Descobrir  el  propi  aprenentatge.  

ParHr  de  les  fortaleses,  no  debilitats  

És  una  acHtud  cap  a  l’aprenentatge...  

La  capacitat  per  a  resoldre  problemes,  generar-­‐ne  de  nous  i  crear  productes  o  oferir  serveis  valuosos  dins  d’un  determinat  àmbit  cultural.    Howard  Gardner  (1983)  

Un    potencial  biopsicològic  que  fa  que  cada  ésser  humà  sigui  únic  

La  facultat  d’entendre,  comprendre,  conèixer  i  pensar.  Capacitat  d’adaptar-­‐se  i  de  relacionar-­‐se  amb  els  altres  

FRONTAL

TEMPORAL

PARIETAL

OCCIPITAL

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke

Logicomatemàtica: l. frontal esquerre i parietal dret

Musical: l.temporal dret

Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu

Naturalista: l.parietal esquerra

Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic

Interpersonal: l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic

Visualespacial: regions posteriors de l’hemisferi dret

Existencial: l.temporal

Font: T. Armstrong

CEREBEL

Les necessitem totes Totes són igual d’importants

Es combinen de forma única en cada ésser humà Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament

Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

Capacitat  per  a  accedir  als  senIments  propis  i  comprendre’s  un  mateix  i  uIlitzar  aquesta  informació  amb  eficàcia  en  la  regulació  de  la  pròpia  vida.  

 

Estratègies  didàcHques:  -­‐Autoavaluació  -­‐Destreses  de  concentració.  -­‐Diaris  personals.  -­‐Portafolis.-­‐Displays.  -­‐Projectes  de  futur.  -­‐Educació  emocional.  -­‐Autoavaluacions  -­‐Reconeixement  de  punts  forts  i  febles.  

Capacitat  per  entendre    i  respondre  de  manera  adequada  als  estats  d’ànim,  temperaments,  moIvacions  i  desitjos  dels  altres.  

Estratègies  didàcHques:  -­‐Reflexions  críIques  -­‐Diàlegs.  -­‐Negociacions.  -­‐Resoldre  conflictes.  -­‐Mediacions.  -­‐Treball  cooperaIu.  -­‐Jocs  de  simulacions.  

Giacomo  Rizzolam  i  el  seu  equip  descobreixen  “les  neurones  mirall”  aportant  evidències  biològiques  a  l’aprenentatge  per  imitació  i  l’empaIa.  

Capacitat  per  a  controlar  els  moviments  del  propi  cos  i  uHlització  d’objectes  amb  destresa.  

Estratègies  didàcHques:  “aprendre  fent”  construint,  actuant,  tocant  i  senInt  els  seus  propis  aprenentatges.  Pensament  manual.  Teatre.  Representacions  corporals.  

Capacitat  per  a  comprendre  el  món  natural  i  treballar  eficaçment  en  ell.  

Estratègies  didàcHques:  -­‐AcIvitats  en  l’entorn  natural.  -­‐Plantes  i  mascotes  a  l’aula.  -­‐SorIdes  a  la  natura.  -­‐Ecoestudis.  -­‐Diaris  observacions  -­‐Projectes.  -­‐Col·∙leccions  -­‐Aplicacions  del  mètode  cienkfic  

Estratègies  didàcHques:  Còmics.  Vídeos        Pel·∙lícules.-­‐Murals  visuals.-­‐Mapes  mentals.  -­‐Panells  didàcIcs.-­‐Símbols  gràfics.  

Capacitat  per  a  percebre  amb  precisió  el  món  visual  i  espacial.  

Capacitat  per  a  apreciar,  discriminar,  transformar  i  expressar  les  formes  musicals,  sensible  al  ritme,  el  to  i  el  Imbre.  

Estratègies  didàcHques:  -­‐Cantar  el  tema  treballat  -­‐Tocar  instruments.  -­‐AssisIr  a  concerts.  -­‐Crear  acompanyaments  i  melodies.  -­‐IdenIficar  sons  ambientals.  -­‐Expressar  senIments  musicals  amb  melodies...  

Convé  esImular  a  l’alumna  a  fer-­‐se  preguntes.  Reflexionar  sobre  l’origen  de  la  vida  a  l’Univers.  Quedar-­‐se  observant  deIngudament  una  pintura,  escultura,  paisatge...        

Capacitat  de  situar-­‐se  un  mateix  en  relació  amb  les  facetes  més  extremes  dels  cosmos,  fer-­‐se  preguntes  sobre  el  món,  l'existència  dels  éssers  humans,  la  vida  o  la  mort.    

Capacitat  d’analitzar  problemes,  portar  a  terme  operacions  matemàHques.  

Estratègies  didàcHques:  -­‐Aprenentatge  cooperaIu.-­‐Trencaclosques  lògics  -­‐Càlculs.  -­‐Preguntes  socràIques  -­‐Fer  hipòtesis  -­‐Pensament  críIc.  –Experimentar  -­‐Projectes  d’invesIgació  -­‐Organitzadors  gràfics  

Estratègies  didàcHques:  -­‐Narracions  orals.  -­‐AcIvitats  de  biblioteca.  -­‐Diaris  personals.  -­‐Debats  -­‐Entrevistes.  –Acudits  –Embarbussaments  -­‐Programes  de  ràdio  -­‐Revistes  -­‐Cantar  temes  treballats.  -­‐Presentacions  en  públic.  

Es  manifesta  a  través  del  llenguatge  oral  i  escrit.  

Aprenentatge  per  acumulació  de  dades  i  per  recepció  

El  cervell  que  no  s’emociona  i  no  es  mou,  no  aprèn.  

NeurodidàcHca:  h4p://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-­‐37/neurodidacHca-­‐cinco-­‐pilares-­‐aprendizaje-­‐manfred-­‐spitzer-­‐psiquiatra-­‐insHtuto-­‐leibnitz-­‐neurobiolog%C3%ADa  

MoHvar  a  parHr  de  l’emoció  

Interpretació  segons  capacitats,  esHls  i  caracterísHques  

L’emoció  és  un  camí  cap  a  la  moHvació  i  la  cognició.  

Manipulant,  fent  

Per  què  treballar  les  intel·∙ligències  a  l’aula?  

PERSONALITZAR  L’APRENENTATGE  

Per  què  treballar  les  intel·∙ligències  a  l’aula?  

Per  què  treballar  les  intel·∙ligències  a  l’aula?  

Competències  i/o  intel·∙ligències?  

Intel·∙ligència  =  eines,  sistemes  neuronals.  Hem  d’esImular,  despertar,  ampliar...  

Competències  =  capacitat  de  mobilitzar  diferents  recursos,  cogniIus,  habilitats,  acItuds  i  intel·∙ligències  per  a  solucionar  problemes.  Hem  de  desenvolupar  competències  

Competències  i/o  intel·∙ligències?  Metàfora  

INTEL·LIGÈNCIES Colors

COMPETÈNCIES Maquineta

La maquineta fa punta als colors per pintar millor

Les tenim totes Naixem amb IM Necessitem despertar-les Són eines. Sistemes neuronals

No naixem amb CCBB Necessitat desenvolupar Necessàries per “esmolar les IM

Harmonitzar i coordinar les IM i la necessitat de ser competent (Transformar la informació en coneixement)

Quin  és  el  rol  del  professorat  que  treballi  les  IM?  Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits.

Treball en grup cooperatiu i en xarxa

Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir, col·laborar i confiar.

Comunicació i relacions interpersonals

Treball cooperatiu entre tots els agents educatius. Conèixer les diferents intel·ligències i acceptar la diversitat.

Planificació i organització del propi treball

Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat, transdisciplinarietat.

Dominar les TIC/TAC Posar en pràctica l'escola 2.0 que aprèn conjuntament: pares, alumnes i professors.

Avaluació constant Reflexió constant d’evidències.

Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Fer-lo pensar i gaudir.

Gestió d’aula diversa Diferents metodologies per a la gestió d’aula.

Comunitat d’aprenentatge Aprendre de tothom.

Què  fa  el  professorat  que  treballa  amb  les  intel·∙ligències  

Transforma  la  classe  tradicional  per  l’acció  conjunta  d’exploració  d’altres  mitjans  d’informació,  dibuixant,  projectant  vídeos,  pel·∙lícules...  

Proporciona  experiències  pràcIques  

Permet  moments  d’autoreflexió  

Estableix  múlIples  interaccions  entre  l’alumnat  

MoIva  a  l’alumnat  a  relacionar-­‐se  amb  l’entorn  

Fa  múlIples  gravacions  de  l’alumnat:  debat,  críIques...  

Treballa  la  creaIvitat   Assoleix  els  objecIus  

Avaluar  diferent  a  la  lingüísIca  

Què  puc  fer?  

Els  fonaments  psicopedagògics  

Aprenentatge  per  competències  i/o  capacitats  

Aplicacions  didàcHques  de  la  teoria  de  les  IM  

S’INSPIREN  

Plantejaments  socioconstrucHvistes  

Vigotsky  Zona  ZDP   Ausubel  

A.  significaHu  

Kilpatrick  Projectes  

Decroly  C.  interès  Montessori  

A.  acHu  

BasHda;  estructura  temporal  que  ajuda  a  l’aprenentatge  

…  

Com  podem  treballar  amb  IM  i  CB?  AcHvitats  docents  diversitat    d’acIvitats,  materials,  avaluacions,  habilitats  socials,    reflexió  aprenentatge,  e-­‐portafoli  

Perfil  d’IM  QüesIonaris,  observacions,      família,            valoracions,    autoavaluacionsObservacions  conductes  disrupIves,  

Canviant  “la  mirada”          tothom  és  intel·∙ligent    combinació  pròpia…  

Ambients  d’aula  decoracions  d’aula,  expliquem  a  l’alumnat...  

Observem  una  aula  que  potencia  les  intel·∙ligències.  

Una  aula  intrapersonal  és  la  que  ajuda  a  cada  alumne  a  descobrir-­‐se  i  conèixer-­‐se  profundament  que  té  potencialitats.    Fomenta  la  reflexió  personal  

Una  aula  visualespacial  entra  pels  ulls.  Comunica  amb  els  seus  espais,  els  seus  colors…  

Una  aula  naturalista  s’obre  al  descobriment  i  a  l’exploració.  Potencia  l’observació  mitjançant  els  5  senHts.  

Una  aula  cinestèsicacorporal  és  en  3D,  on  l’alumne  apren  amb  el  seu  cos.  “Aprendre  fent”  

Una  aula  logicomatemàHca  es  fan  moltes  preguntes  per  despertar  reptes  interessant,  significaHus  i  úHls.  Es  pot  pensar  en  possibles  respostes,  encara  que  siguin  errònies.  “De  l’error  també  s’apren”  

Una  aula  musical  ens  acull  i  ens  acomiada  amb  música.  Per  a  relaxar  o  acHvar  segons  el  moment.  

Una aula lingüística utilitza paraules escollides per arribar als altres amb sentit, constructores i constructives  

Una  aula  interpersonal  fomenta  les  relacions  respectuoses  entre  tothom.  L’aula  de  la  companyonia,  la  generositat,  la  tolerància…  i  els  valor  finalistes  en  general.  

COL·LABORATIVA

Una  aula  existencial  deixa  temps  per  fer  preguntes  sobre  la  vida  i  la  mort  i  el  cosmo  en  general.  

1. Coneixements previs i diversitat cognitiva 2. Reptes: tasques complexes a superar 3. Llibertat per a poder prendre decisions. 4. Respecte: recíproc entre el triangle educatiu 5. Afecte: cultura de l’elogi 6. Control: límits, normes clares entre tothom 7. Èxit: ambient de treball “exitós” 8. L’error per a l’aprenentatge 9. La cooperació: per a un treball significatiu 10. La reflexió: per a la millora.

Intel·ligències a l’aula?

“L’aula  reconeix  la  diversitat  cogniHva  com  una  oportunitat  

per  aprendre”  

 

 “Sense  pràc+ca  significa+va  diària,    no  hi  

ha  aprenentatge”  nalart  

 

   

h4p://www.presentasHco.com/wp-­‐content/uploads/2011/02/desHlar-­‐la-­‐esencia.png  

De  què  hem  parlat?    

1. Escriu 2 coses del que heu sentit i que penseu que us poden ser d’utilitat.

2. Expliqueu al del costat el per què

us poden ser d’utilitat. 3. Escriure algun canvi que fareu a la

vostra aula.

Les  imatges  són  pròpies  o  procedeixen  de  diferents  webs  com:  h$p://www.flickr.com/creaIvecommons/  www.google.es,  h$p://search.creaIvecommons.org/  ,  h$p://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php,  h$p://recursosIc.educacion.es/bancoimagenes/web/  ...  agraint  als  autors/es  per  permetre  la  seva  uIlització.  

Podeu  consultar:  

Pàgina  personal:  www.xtec.cat/nalart  

Presentacions  nalart:  h$p://pt.slideshare.net/nalart  

Vídeos:  ikaia  tv  h$p://www.ikaia.tv/t  

think1tv  h$p://www.think1.tv/  

 

 

 

 

Núria  Alart  nalart@xtec.cat,  nalart@twi4er.es,    www.xtec.cat/~nalart    SE  Anoia  Abril  2015