Història de la Informàtica

1. Precedents històrics2. Màquines mecàniques: precursors3. Màquines electromagnètiques4. Computadores electròniques5. Teòrics i matemàtics6. Llenguatges de programació7. Microprocessadors i perifèrics 8. Tecnologia actual

9. Les grans corporacions i el software lliure10. La xarxa. Servidors i clients11. Perspectives de futur

1. Precedents històrics

30000-20000 aC: Es marcaven ossos per a comptar

6500 aC: Es troba un os (os Ishango, Zaire) marcat amb alguns nombres primers (11,13,17,19)

3000 aC: Es creu que apareix l’àbac a Babilònia

2000 aC: Taula d’argila (Babilònia) contenint els quadrats dels primers 24 nombres sencers Rudimentària taula de multiplicar

Stonehenge (GB, 2400-1700 aC)Hipòtesis: Lloc de culte al Sol, observatori primitiu, eina de predicció d’eclipsis, etc.

Stonehenge: Esquema general íntegre

L’àbac (Xina, 500 aC): una calculadora primitiva

Consta de un marc amb 12 o 13 guies, amb 7 “comptes” a cada guia, separades en dues seccions. Funciona en bases 2 i 5.

Cada 5 boles de la secció de sota corresponen a 1 de la zona de dalt: 9 = 4 (baix) + 1 (dalt)

Potència de l’àbac: comparativa Matsuzaki-Wood (1946)

L’àbac en l’actualitat:En alguns mercats asiàtics es fan càlculs senzills.

Proves -----------------

Jugadors

1a:

Suma de números

2a:

Diferències

3a:

Multiplica-cions

4a

Divisions

5a:

Problemes

compostos

Total

Matsuzaki

(àbac)

Guanya per 2-0

Guanya per 2-0 i un empat

1-1, però perd per

Temps

Guanya

2-1

Guanya

1-0

4

Wood

(calculadora)

Perd Perd Guanya 1-1 + empat

Perd Perd 1

Alerta! Informàtica = Potència de càlcul + emmagatzematge d’informació 3000 aC: Ús de nusos (comptes) a Xina

Els inques feien servir una versió més sofisticada (quipus) als segles XV i XVI per a recordar dates, impostos, collites, tropes, etc.

500 aC: Papirs a Egipte

Al 1900 es van trobar a l’illa d’Anticitera (Grècia) restes d’un naufragi. Entre elles hi havia una màquina dintre d’un estoig de 302010 cm que contenia un conjunt d’engranatges anomenat tornamesa diferencial epicíclica i que podia funcionar com a calculadora analògica!

El mecanisme d’Anticitera (87 aC)

La màquina de calcular de Da Vinci (1500)

Hi ha una controvèrsia sobre un disseny de Leonardo que sembla ser una màquina per a calcular potències de 10.

Document original

Reconstrucciómoderna (Guatelli,1970?)

Els pares fundadors de la Informàtica: Schickard, Pascal, Leibniz, Babbage, com a més importantsen hardware i Ada Lovelace, Turing, Von Neumann en software.

Hi havia un problema essencial: La necessitat de potència de càlcul per a usos científics

2. Màquines mecàniques: precursors

Inspirat pel treball de Napier, William Oughtred inventà el 1622 la regla de càlcul circular, que s’ha fet servir fins fa ben poc a tot arreu del món.

John Napier i el càlcul de logaritmes (1614)

El matemàtic escocès Napier introduí, en la seva obra Rabdology un dispositiu auxiliar per a fer multiplicacions que li fou molt útil per a calcular la primera taula de logaritmes, concepte que ell mateix havia inventat.

Wilhelm Schickard (1592-1635)

Professor d’hebreu i estudiós de llengües antigues

Estudià astronomia, geografia i matemàtiques. A les seves estones lliures feia de capellàprotestant a Tübingen. Va inventar una màquina que permetia calcular dates astronòmiques.

Schickard descriví a Kepler una màquina mecànica (rellotge de càlcul) basada en la màquina de Napier i en un mètode de sumes parcials.

Podia operar amb números de fins a 6 dígits i duia inclòs un mecanisme d’avis d’errors!

Tot i que l’original es perdé en un incendi, científics de la Universitat de Tübingen l’han reconstruïda segons les indicacions de Schickard.

Reproducció de la calculadora de Schickard (1623)

Feta de fusta. Màquina capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques.

Funcionava amb 6 rodes dentades, tal que la volta sencera d’una d’elles produïa un desè de volta a la següent.

Blaise Pascal (1623-1662)

Aportacions a la ciència:

1.Estudis de la pressióatmosfèrica i del buit.Contribució a la teoria defluids2.Coeficients binomials.Aportacions a la teoriade probabilitats3. Màquina de calcular

Calculadora de Pascal “Pascalina” (1645, la ideaés de 1642)

De metall, dissenyada per ajudar el seu pare (recaptador d’impostos ). Tot i ser molt complexa, “només” servia per sumar! Era molt cara, vendes del 30% de la producció.

Gottfried von Leibniz (1646-1716)

Ingressà a la universitat als 15 anys i es doctorà al 20. Va fer múltiples aportacions a la ciència:

1.Inventà el càlcul diferencial i integral (independentment de Newton)

2. Determinants 3. Dinàmica de cossos 4. Màquina de calcular

Màquina de calcular de Leibniz (1670):

Cilindre amb 9 forats de llargada progressiva. La màquina era capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques de forma totalment automàtica. Ha funcionat durant més de 250 anys!