H istòria de la Informàtica
description
Transcript of H istòria de la Informàtica
![Page 1: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/1.jpg)
Història de la Informàtica
1. Precedents històrics2. Màquines mecàniques: precursors3. Màquines electromagnètiques4. Computadores electròniques5. Teòrics i matemàtics6. Llenguatges de programació7. Microprocessadors i perifèrics 8. Tecnologia actual
9. Les grans corporacions i el software lliure10. La xarxa. Servidors i clients11. Perspectives de futur
![Page 2: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/2.jpg)
1. Precedents històrics
30000-20000 aC: Es marcaven ossos per a comptar
6500 aC: Es troba un os (os Ishango, Zaire) marcat amb alguns nombres primers (11,13,17,19)
3000 aC: Es creu que apareix l’àbac a Babilònia
2000 aC: Taula d’argila (Babilònia) contenint els quadrats dels primers 24 nombres sencers Rudimentària taula de multiplicar
![Page 3: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/3.jpg)
Stonehenge (GB, 2400-1700 aC)Hipòtesis: Lloc de culte al Sol, observatori primitiu, eina de predicció d’eclipsis, etc.
![Page 4: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/4.jpg)
Stonehenge: Esquema general íntegre
![Page 5: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/5.jpg)
L’àbac (Xina, 500 aC): una calculadora primitiva
Consta de un marc amb 12 o 13 guies, amb 7 “comptes” a cada guia, separades en dues seccions. Funciona en bases 2 i 5.
Cada 5 boles de la secció de sota corresponen a 1 de la zona de dalt: 9 = 4 (baix) + 1 (dalt)
![Page 6: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/6.jpg)
Potència de l’àbac: comparativa Matsuzaki-Wood (1946)
L’àbac en l’actualitat:En alguns mercats asiàtics es fan càlculs senzills.
Proves -----------------
Jugadors
1a:
Suma de números
2a:
Diferències
3a:
Multiplica-cions
4a
Divisions
5a:
Problemes
compostos
Total
Matsuzaki
(àbac)
Guanya per 2-0
Guanya per 2-0 i un empat
1-1, però perd per
Temps
Guanya
2-1
Guanya
1-0
4
Wood
(calculadora)
Perd Perd Guanya 1-1 + empat
Perd Perd 1
![Page 7: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/7.jpg)
Alerta! Informàtica = Potència de càlcul + emmagatzematge d’informació 3000 aC: Ús de nusos (comptes) a Xina
Els inques feien servir una versió més sofisticada (quipus) als segles XV i XVI per a recordar dates, impostos, collites, tropes, etc.
500 aC: Papirs a Egipte
![Page 8: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/8.jpg)
Al 1900 es van trobar a l’illa d’Anticitera (Grècia) restes d’un naufragi. Entre elles hi havia una màquina dintre d’un estoig de 302010 cm que contenia un conjunt d’engranatges anomenat tornamesa diferencial epicíclica i que podia funcionar com a calculadora analògica!
El mecanisme d’Anticitera (87 aC)
![Page 9: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/9.jpg)
La màquina de calcular de Da Vinci (1500)
Hi ha una controvèrsia sobre un disseny de Leonardo que sembla ser una màquina per a calcular potències de 10.
Document original
Reconstrucciómoderna (Guatelli,1970?)
![Page 10: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/10.jpg)
Els pares fundadors de la Informàtica: Schickard, Pascal, Leibniz, Babbage, com a més importantsen hardware i Ada Lovelace, Turing, Von Neumann en software.
Hi havia un problema essencial: La necessitat de potència de càlcul per a usos científics
2. Màquines mecàniques: precursors
![Page 11: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/11.jpg)
Inspirat pel treball de Napier, William Oughtred inventà el 1622 la regla de càlcul circular, que s’ha fet servir fins fa ben poc a tot arreu del món.
John Napier i el càlcul de logaritmes (1614)
El matemàtic escocès Napier introduí, en la seva obra Rabdology un dispositiu auxiliar per a fer multiplicacions que li fou molt útil per a calcular la primera taula de logaritmes, concepte que ell mateix havia inventat.
![Page 12: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/12.jpg)
Wilhelm Schickard (1592-1635)
Professor d’hebreu i estudiós de llengües antigues
Estudià astronomia, geografia i matemàtiques. A les seves estones lliures feia de capellàprotestant a Tübingen. Va inventar una màquina que permetia calcular dates astronòmiques.
![Page 13: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/13.jpg)
Schickard descriví a Kepler una màquina mecànica (rellotge de càlcul) basada en la màquina de Napier i en un mètode de sumes parcials.
Podia operar amb números de fins a 6 dígits i duia inclòs un mecanisme d’avis d’errors!
Tot i que l’original es perdé en un incendi, científics de la Universitat de Tübingen l’han reconstruïda segons les indicacions de Schickard.
![Page 14: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/14.jpg)
Reproducció de la calculadora de Schickard (1623)
Feta de fusta. Màquina capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques.
Funcionava amb 6 rodes dentades, tal que la volta sencera d’una d’elles produïa un desè de volta a la següent.
![Page 15: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/15.jpg)
Blaise Pascal (1623-1662)
Aportacions a la ciència:
1.Estudis de la pressióatmosfèrica i del buit.Contribució a la teoria defluids2.Coeficients binomials.Aportacions a la teoriade probabilitats3. Màquina de calcular
![Page 16: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/16.jpg)
Calculadora de Pascal “Pascalina” (1645, la ideaés de 1642)
De metall, dissenyada per ajudar el seu pare (recaptador d’impostos ). Tot i ser molt complexa, “només” servia per sumar! Era molt cara, vendes del 30% de la producció.
![Page 17: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/17.jpg)
Gottfried von Leibniz (1646-1716)
Ingressà a la universitat als 15 anys i es doctorà al 20. Va fer múltiples aportacions a la ciència:
1.Inventà el càlcul diferencial i integral (independentment de Newton)
2. Determinants 3. Dinàmica de cossos 4. Màquina de calcular
![Page 18: H istòria de la Informàtica](https://reader030.fdocuments.ec/reader030/viewer/2022033100/568146b8550346895db3e27e/html5/thumbnails/18.jpg)
Màquina de calcular de Leibniz (1670):
Cilindre amb 9 forats de llargada progressiva. La màquina era capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques de forma totalment automàtica. Ha funcionat durant més de 250 anys!