EL PUNT | Dissabte, 31 de maig del 2008 SOCIETAT 9

Criden a declararun dirigent deCCOO pel fetd’estar a favor del’avortament● Barcelona. AndrésQuerol Muñoz, secreta-ri de Moviments So-cials de CCOO de Cata-lunya, ha estat citat adeclarar als jutjats deManresa dilluns vinentper haver-se autoincul-pat d’haver acompa-nyat una dona a quis’havia de fer una inter-rupció voluntària del’embaràs. Aquesta au-toinculpació la va ferdins de la campanya endefensa de l’exercicidel dret a l’avortament,en la qual participaCCOO de Catalunya.La campanya es du aterme per denunciar eldesprestigi que han vis-cut les clíniques auto-ritzades per avortar, iper demanar a les insti-tucions que mantinguinel dret a la intimitat i laprotecció de dades deles dones. Dimecrespassat, a Barcelona, java haver-hi una concen-tració en el marc de lacampanya contra la pe-nalització de l’avorta-ment en què es va anun-ciar la recollida de sig-natures per presentar-les als parlaments espa-nyol i català. Fa unesquantes setmanes, unajutgessa de Tarragonava citar a declarar unavintena de persones perhaver-se autoinculpaten el marc de la mateixacampanya. / ACN

ICV aconsegueixcelebrar el dia del’alliberament gaia Viladecavalls● Viladecavalls. El grupmunicipal d’Iniciativaper Catalunya Verds deViladecavalls ha acon-seguit que al final se ce-lebri el dia de l’allibera-ment gai i lèsbic al mu-nicipi el 29 de juny vi-nent. En un comunicatla formació ecosocia-lista es felicita de l’as-soliment d’aquest ob-jectiu a partir d’unamoció que es va presen-tar en ple municipal i ala qual tots els partitspolítics van donar su-port. El regidor CarlesRodríguez va voler sub-ratllar «la importànciade visualitzar i norma-litzar els homes i doneslesbianes, gais, transse-xuals i bisexuals, tambéa Viladecavalls». / EFE

Aquest any toca fer balançde la feina feta i plantejarquè cal millorar del primerpla adreçat al poble gitanoper elaborar-ne una sego-na part. Fa un any, algunesde les entitats van criticar«la lentitud» amb què s’es-tava aplicant i es va detec-tar que el flux d’informa-ció entre l’administració iles associacions no era deltot fluid. Llavors s’havienposat en marxa 28 actua-cions. Ara, el nombre pujafins a 64 i les associacionsfan un balanç més positiudel pla malgrat afirmarque n’esperen molt més.La coordinadora del pla,Manuela Fernández, re-corda que caldrà méstemps per desenvolupar iavaluar algunes de les me-sures previstes. Posa coma exemple les relacionadesamb l’educació i les quehan de promoure i donar aconèixer la cultura del po-ble gitano. El pla s’estàdesplegant de maneratransversal per mitjà dedotze departaments de laGeneralitat i amb la parti-cipació activa de 23 enti-tats a través de les comis-sions de treball.

Algunes mesuresLa mediació és un dels as-pectes que s’ha impulsatamb el pla. En concret,s’ha creat la mediació civi-cocomunitària amb la con-tractació de set personesd’ètnia gitana per preveniri intervenir en cas de pos-sibles conflictes a tot elterritori, i s’ha reforçat lasociocultural. Set media-dors més treballen amb elsajuntaments per promourel’accés de les persones alsserveis. En el marc del’impuls de la cultura i lallengua del poble gitano,s’ha creat la Romani Sko-la, un espai on trenta alum-nes es formen per poderensenyar després al col-lectiu gitano la llengua ro-maní amb l’objectiu de re-cuperar-la. En aquest sen-tit, també s’està treballantper enllestir el projecte iaprovar la creació de lafundació per promocionarla cultura gitana. Fernán-dez destaca, a més, la futu-ra posada en funcionament

d’un museu virtual del po-ble gitano que serà gestio-nat per gent de la comuni-tat després de rebre forma-ció. En l’àmbit de les do-nes, vol reforçar la sevaparticipació amb cursos deformació de voluntariat. Jase n’ha fet un. I per acabar,per mitjà del Departamentde Governació s’han posattres punts Òmnia, als bar-ris de Gràcia i la Mina i aViladecans, gestionats perentitats gitanes.

La veu de les entitatsPer la Federació d’Asso-ciacions Gitanes de Cata-lunya (Fagic), però, la im-

plicació dels departamentsés desigual. Segons afirmael president, José Santos,n’hi ha de compromesos,com ara el d’Educació, id’altres que no s’hi hanimplicat, com ara el deTreball. Santos asseguraque «estan fent feina» tantles associacions com Go-vernació, que lidera, permitjà de la direcció gene-ral d’Acció Cívica, la ges-tió del pla. Reclama, però,més agilitat en la posadaen marxa de les mesures.Partint d’una valoració po-sitiva, Juan de Dios Ramí-rez Heredia, de la UnióRomaní, afirma: «Tenim

esperances que el pla aniràa millor.» Hi afegeix quecal una major implicaciódel poble gitano: «No po-dem esperar que ningú ensho solucioni tot.» L’entitatDrom Kotar Mestipen fa«una valoració positiva del’esforç que s’està fent idels avenços en la posadaen marxa de les actuacionsdel pla». Les membres del’associació destaquenque «és fonamental la pre-sència de la veu de les do-nes gitanes en els diferentsòrgans de participació delpla». També participa enel desenvolupament delpla la Fundació Secretariat

Gitano a Catalunya. La di-rectora, Carmen Méndez,recorda «la complexitat»de la posada en marxad’un pla que aposta per «latransversalitat» i per pen-sar en el poble gitano demanera integral, i això in-clou la promoció de la sevacultura. Creu que en el fu-tur pla s’ha d’apostar permillorar la planificació itemporització dels objec-tius ja marcats per avançaren resultats. També creuque s’haurien de prioritzarles campanyes per donarmés informació i fer mésvisibles les mesures a fa-vor del poble gitano.

L’executiu ha posat en marxa 64 de les 91 mesures incloses en el programa

El govern reactiva el pla integral delpoble gitano, aprovat fa quasi tres anys

S. PÉREZ / Barcelona

● A Catalunya hi ha 13 promotorsescolars, una nova figura dins delsistema educatiu que fa «de pontentre l’escola i les famílies gita-nes» i que té com a objectiu reduirl’absentisme i promoure l’èxit es-colar de l’alumnat gitano. MiguelÁngel Franconetti fa de promotoral Prat de Llobregat, al barri deSant Cosme. Va ser el primer a Ca-talunya gràcies a un pla pilot im-pulsat pel Departament d’Educa-ció, a través de la Fundació PereClosa. La feina de Franconettitambé està lligada al pla educatiu

● Tres quartes parts de les mesures incloses enel primer pla integral del poble gitano que elgovern va aprovar al final del 2005 ja s’estan enmarxa. Les crítiques sorgides fa poc més d’un

El promotor Miguel Ángel Franconetti, al pati de l’escola pública Jaume Balmes del barri de Sant Cosme. / ORIOL DURAN

d’entorn de Sant Cosme. Asseguraque els resultats obtinguts han es-tat bons perquè «s’ha omplert elbuit» que s’havia detectat entre elscentres i les famílies. La seva feinava més enllà de la del mediador:treballa en equip amb els diferentsprofessionals dels centres educa-tius de la zona –de fet, ell és unmés–, però a la vegada interactuaamb l’entorn. «La meva feina noestà a les aules sinó participant enles estructures del barri», afirma. Através del pla d’entorn, s’han acon-seguit bons resultats: no hi ha

any per la lentitud en el desplegament del pro-grama han imprès un nou ritme a la seva execu-ció. Entre les actuacions destaquen la creacióde la figura del promotor escolar, la posada enmarxa d’una escola de romaní, l’impuls d’una

fundació per promoure la cultura del poble gi-tano i la formació de dones en voluntariat. Lesentitats fan una valoració positiva del desple-gament tot i esperar que s’apliquin les mesuresmés ràpidament i que hi hagi més implicació.

alumnes sense escolaritzar i hanmillorat els resultats acadèmics.Franconetti diu que la tasca delpromotor està lligada a la zona ones treballi. Ara n’hi ha a Badalona,l’Hospitalet de Llobregat, Reus,Tarragona, Girona, Balaguer, Ter-rassa i Sabadell, Gavà, Sant Boi iSant Cosme. Comenta que s’estàplantejant un protocol d’actuació através de la Fundació Pere Closa.El perfil és divers: persones ambestudis i sense, formades per serpromotors i amb un estret vincleamb la comunitat.

L’enllaç entre l’escola i la família