Geografies PersonalsMiquel Pastor

Fotografies: Miquel Pastor ©Text: Miquel Pastor ©Optimització d’imatges: Jaume GualComissaria de l’exposició: M. Josep MuletMuntatge: Luís Dias-SanthilanoAssessoria Lingüística:Antònia M. AndreuRetolació i cartells: Jaume FalconerImpressió: IMPRESRAPITOrganització: Universitat de les Illes BalearsServei d’Activitats CulturalsPalma, novembre de 2018Edifici Sa Riera

Geografies Personals

Catàleg de l’exposició

Miquel Pastornovembre-desembre

2018

Geografies Personals és un retrat del meu en-torn més quotidià, el petit món de la Colònia de Sant Pere, una estreta franja de terra entre la Serra Artana i la Badia d’Alcúdia i el transecte de la ca-rretera que me duu cada dia a fer feina a Palma. Són territoris que he arribat a sentir com a propis, és casa meva, me sent d’aquí, i des d’aquí, arrelat aquí, veig i visc el món gran. L’ull de geògraf in-tenta copsar les característiques d’aquest territori, conèixer-lo amb detall, saber el nom de cada roca, de cada cala, de cada muntanya i vall; de com ac-tuen els cicles de les estacions, la mar i els vents. Però t’adones que en aquests elements tan cone-guts i quotidians, de tant en tant hi passen coses extraordinàries i es creen moments molt especials, que t’impacten o t’emocionen o te fan entendre al-guna cosa important a dintre teu que t’enriqueix. Amb aquestes fotografies intent retenir aquests moments fugissers, una llum determinada que només dura un minut, l’efecte que te fa la lluna que apareix darrera la muntanya de manera sorpre-nent, les ones acaramullades per la tramuntana de-mostrant el poder colpidor de la natura, o la com-plicitat que genera el sentiment d’entendre el punt de vista de les plantes i els animals més comuns que comparteixen aquest territori amb nosaltres.

La Lluna del tio MiquelAgost 2016

Com un petit homenatge a la seva memòria, vaig voler fotografiar la darrera lluna del tio Miquel Tous, el germà de la nostre mare, que acabava de partir al seu darrer viatge. Men-tre ho feia em semblava poder veure, entre el paisatge que la llum blanca il·luminava, les siluetes d'alguns homenets de colzada i de someretes algerines que sortien dels contes que tan bé ens relatava a la nostra infantesa i que poblaven de fantasia els nostres somnis.

La Lluna Blanca sobre BetlemFebrer 2016

Veiem la lluna cada dia, però ens produeix una fascinació sobrenatural que a vegades es desborda quan apareix de sobte prop de l’horitzó i te fa sentir primitiu i salvatge.

Vells Marins AltsMaig 2018

Els darrers vells marins de la nostra costa habitaven aquests indrets, encara ens ho recor-den els topònims. Somiï que potser si ho fem bé, algun dia tornarem a veure criar les mag-

nífiques foques mediterrànies a les coves submarines on ho feien els seus avantpassats.

La platja ajagudaGener 2013

Sa Canova sempre m’ha suggerit una platja ajaguda cap a l’horabaixa, en femení.

Perfils de la Serra

Juny 2018

Algun dies les darreres llums manifesten la geologia de la Serra de Tramuntana com si fos-sen perfils retallats a una radiografia.

Quan es Faralló se’n va a dormirAgost 2013

Ens coneixem tan bé, que no cal veure els detalls, amb la silueta difuminada sobre l’horitzó sabem qui som.

Horabaixa màgica a Caloscamps.Març 2016

La Cala dels Camps Vells... Des de la nostra infantesa ens fascina i ens acull a les seves ai-gües calmes i transparents i cada horabaixa inventa noves llums que no te deixen fugir fins

que el sol es pon...

TramuntanaGener 2015

Havia de fer aquesta foto, acostar-m’hi prou per copsar la sensació de les ones que s’aca-ramullen per rebel·lar-se contra els murs dels homes i, furioses, cobrir-ho tot de sabonera.

Gregal sobre es Viver de n’AmadorGener 2015

“Mal dia per anar en es calamars”, va dir en Tomeu L’Amo.

Una porta de colors dins la mar hivernencaNovembre 2010

Aquest dia entenies perfectament com s’ho fa el cel per mesclar pluja i sol i pintar de colors l’Arc de Sant Martí.

Neu sobre la marFebrer 2015

El Cap Ferrutx nevat va ser una imatge molt potent, són molt poques vegades que tenim la possibilitat de veure’l així, i cal gaudir-lo i guardar-ne el record.

Senyes d’aiguaNovembre 2012

Els ennigulats en creu reblint d’aigua el cel per regar-nos la terra, a vegades massa poc, a vegades en excés.

Formentor cap a TramuntanaFebrer 2013

Aquest dia, no recordo per què, vaig dir “Avui la Tramuntana ajuda a alenar fondo i a dis-persar un poc l’angoixa i el dolor que ens embarga aquests dies.”

Tòtems de la BadiaJuny 2016

Els porros que floreixen en aquest temps de solstici, sempre a pocs metres de la costa, em semblen rengleres de petits tòtems sagrats que rendeixen homenatge a les deesses mari-

nes de la Badia.

Vol acompassatSetembre 2018

Les gavines sempre presents; no hi ha mar sense elles. 

Lliri de marAgost 2013

Un fràgil miracle que brolla de l’arena més seca al cor de l’estiu, omplint de perfum l’aire de la platja.

Egretta garzettaAbril 2016

L’elegància d’aquest ocell i la magnificència de l’escenari feien pensar en una meravellosa coreografia executada per una increïble ballarina.

Cebes marines Octubre 2013

De sobte esclaten poderoses i fan pujar les tiges des de la terra i floreixen amb orgull, om-plint l’horitzó d’inflorescències blanques.

Corb Marí cap a la colgadaAgost 2015

El vol ras del corb marí, solitari, a tocar d’aigua, me transmet un poderós missatge de lli-bertat.

De com els porros miren la marJuliol 2015

No me cans de mirar els porros mirant la mar, i a vegades fins i tot me sembla que els en-tenc.

El guardià dels ametllersGener 2018

Fent aquesta foto i amb els arbres morint de Xylella, vaig desitjar que no fos el darrer any en què els ametllers ens alegrassin l’hivern amb la seva delicada flor blanca. I vaig pregar:

“poderós Ferrutx, protegeix-los”.

Civada a ses ComunesMaig 2012

La primavera juga amb l’estiu i amb l’hivern, una estona obre la porta a un i un poc més tard deixa entrar l’altre per la finestra, però, a poc a poc, l’estiu guanya la batalla i d’un dia per l’altre, quasi de sobte, els camps verds es tornen grocs i el gra madura, i s’acosta el

temps de segar.

Ordi a ses ComunesMaig 2012

Maig és aquí, quan els camps daurats encatifen el Pla.

“Des-entranyant” núvolsGener 2011

“I us hi heu fixat? La torre vestida de Sant Antoni: camisa blanca i mocador vermell”, va dir na Carme Francés.

CalmaJuliol 2017

Aquest dia a Caloscamps tot estava bé, no hi mancava ni hi sobrava res, i hauries volgut deixar el sol així, en suspens indefinidament, per tal de retenir aquella màgia.

Llaüt llunyàNovembre 2012

Aquell novembre la mar tenia vessa i va restar en calma com una bassa d’oli.

Portes a la marAgost 2018

Beneïda la barca que habitava aquest vell escar

ArianyOctubre 2016

Sembla que s’acosta la fi del món... O el principi d’un altre.

Salvant Sa Canova...un altre picGener 2016

“Aquí no hi fareu res! PI, PP, tornau arrera! no toqueu Sa Canova!” I l’haurem de seguir salvant, un cop i un altre... incansablement.

Regata des FarallóSetembre 2018

“Beneeixi el deu dels vents el velam dels seus vaixells”

Es CalóAgost 2014

Semblava un quadre i el vaig intentar pintar amb la càmera.

Infern al paradísAgost 2012

Quan passen aquestes coses entens que els homes estam a punt de convertir el paradís en un infern en el qual cremarem el futur dels nostres nets.

OnetaGener 2010

Només en dies molt singulars apareix aquesta oneta eremítica enmig d’una calma total, si n’hi ha d’altres ella se’n va.

Moltes d’aquestes imatges les havia compartides a les xarxes, però mai no n’havia impreses ni havia tractat de donar-los un sentit exposant-les juntes.

Vull agrair a Maria Josep Mulet que m’encoratjàs a fer aquesta exposició i a Jaume Gual que m’assessoràs de com imprimir-les, sense ells mai no m’hauria atrevit a fer-la; també a Antònia M Andreu per l’assessorament lingüístic en la redacció dels texts, a Jaume Falconer per la retolació i el disseny dels cartells i a Jarajà, Bàrbara i Maria, del SAC, per donar-me l’empenta final i oferir-me la seva experiència en organitzar exposicions i, finalment a Luís Dias, imprescindible per materialitzar el muntatge.