Post on 14-Apr-2017
LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE
El gènere del substantiu: Formació Títols, oficis i professions Doble gènere i diferents significats Divergències de gènere amb el castellà
El gènere del adjectiu: Formació Adjectius invariables Posició respecte al nom
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU Substantius que designen éssers animats solen
tindre dos gèneres.1. Regla general: afegint una -a al masculí acabat en cons.: noi - noia, gat - gata, fill - filla
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga) t > d (nebot - neboda) f > v (serf - serva) u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la) ig > j (boig-boja)* En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia
2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant.- essa: baró – baronessa excepcions: príncep – princesa, burgés-burgesa- ina: gall – gallina- va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea- driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director - directora
3. Arrel diferent: home – dona
4. Hi ha substantius invariables. Són els acabats en:- aire: el/la captaire... - ista/e: el/la dentista, maquinista...- cida: el/la homicida - ant: un/ una amant, cantant... (però: estudiant-estudianta)-arca: el/la patriarca - ent: un/ una supervivent... excepció president – presidenta-ble: el/la compable -ta: un/una pirata-latra: un/una egòlatra -cola:un/una cavernícola* Altres: cap, conserge, forense
5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot
6. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella
Títols, càrrecs i professions
Cal evitar l’ús sexista del llenguatge per visibilitzar una realitat sexuada:
Seguint les reglesgenerals
Ajudanta, àrbitra, bidella, bussa, capatassa, cirurgiana, estudianta, fematera, generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera, cartera, geneta, fustera…
Emprant genèrics
Ésser humà, persona, ciutadania, professorat, alumnat, família, etc.
Substantius amb doble gènere i significats diferents
PARAULES SIGNIFICATSUn ordreUna ordre
Disposar en l’ordre que convéManament
El planetaLa planeta
Astre Destí
El polsLa pols
Batec de la sangPartícules
El sonLa son
Acte de dormir Ganes de dormir
El terraLa terra
Pis, pavimentTots els altres sentits
El pudorLa pudor
VergonyaMala olor
PARAULES SIGNIFICATSEl canalLa canal
Entre continentsConducte
El clauLa clau
De clavarPer a obrir
El vallLa vall
FossatDepressió
El fiLa fi
Objectiu, propòsit Final, acabament
El fullLa fulla
De paperDe l’arbre
El llumLa llum
Aparell que fa la llumClaredat
El còleraLa còlera
MalaltiaIra, furor
Divergències de gènere entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
La calor La iconaLa clímax Les postresLa dent Una anàlisiLa resplendor Una aromaLa resta Una olorLa síndrome Les alicatesLa suor La remorLes estrenes Una ditaUna estrena Una disfressa
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
El compte El correntEl costum El pendentEl deute El queixalEl dot El senyalEl dubte Els aforesEl front Els espinacsEl genoll Els llegumsEl lleixiu Un avantatgeEl nas Els espinacsEl titella Un orde (religiós)Un estratagema Un cataplasma
EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que modifica1. Model regular: afegint -a a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lentaa l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:t > d (menut-menuda) no sempre: curt-curtac > g (groc-groga) no sempre: sec-secas > s/ss (francés-francesa; ros-rossa)ig > -j/-tj (boig-boja, lleig-lletja)leg >-loga (anàleg-anàloga) no sempre: sacríleg-sacrílegal > l·l (nul-nul·la)
2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna
3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra
4. Adj. acabats en DIFTONG-u > -v : natiu-nativa, tou-tova-eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva
Adjectius invariablesEXEMPLES EXEMPLES
-aire, -ànime Xerraire, equànime
-cida/-ista/e
Raticida/ecologista/nacionalista/e
-al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor-aç, -iç , -oç, -uç (en plur. són variables)
eficaç/feliç/veloç/balbuç PERÒ: eficaces, felices...
-ícola/-latra
Agrícola/idòlatra
-ar, -or Similar, bicolor -(er)ior posterior-ble creïble Diftong
–au/-eusuau/breu
-atge, -otge, -etge ferotge/heretge -ant elegant-a/-e àtones demòcrata/lliure -ent coherent
* Altres casos: miop, rude, sublim, àrab, llepafils, víking, bullent i decent
La posició de l’adjectiu respecte al nom
L’adjectiu qualificatiu sol anar posposat al nom tot i que pot també anteposar-se (canviant el sentit de l’oració):Adj. posposat → objectivitat:
És una persona bonaAdj. anteposat → èmfasi És una bona persona
LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL NOMBRE
El nombre del substantiu Formació Substantius invariables
El nombre de l’adjectiu
EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
Formació1. Afegint una -s : llibre-libres2. Paraula acabada amb -a àtona > -es .
* Atenció als possibles canvis ortogràfics: G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places)TG>TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües)
3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons... 4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os : vers/versos,
comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos 5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-tjos:
disc-discs / discos gust-gusts / gustos text-texts / textos desig-desigs / desitjos
6. Alguns acabats amb: -as -es -is -os -us > -ss: cabàs/cabassos7. Paraules compostes:
- unions en una sola paraula o amb guionet: solen seguir regla general; si el 2n el. ja està en plur., resta invariable: el paraigua>els paraigües; l’esclata-sangs>els esclata-sangs.- nom+nom: sol fer el plur el 1r el tot i poder fer-lo els dos: les paraules clau=les paraules claus.- nom+adj o adj+nom: els dos el. en plur.: els guàrdies urbans; PERÒ: hores punta
Substantius invariables Substantius no aguts que acaben amb -s :
llapis, cactus, alferes, bíceps, socors… Els femenins aguts que acaben amb -s :
ics, urbs Llatinismes acabats en –us:
cactus, fetus, porus, tipus, virus… Dies de la setmana:
dilluns, dimarts, dimecres… Paraules compostes acabades en –s:
comptagotes, trencaclosques, penja-robes, llavaplats, salvavides… Alguns altres:
temps, bis, fons, plus, pus
EXCEPCIONSAlguns mots acabats amb - x o - ç només afegeixen una -s:
apèndixs hèlixs tòraxs falçs índexs vèrtexs No tenen forma per al singular:
les acaballes les bermudes les pessigollesels afores els calçotets les postresles alicates les noces les setrilleresles beceroles els pantis els sostenidors
EL NOMBRE DE L’ADJECTIU
TERMINACIÓ SINGULAR PLURAL+ -s -e (àtona), -i
-able, -al, -el, -il, -ant, -ent,
digne, amable, igual, cruel, infantil, amargant, prudent
dignes, amables, iguals, cruels, infantils, amargants, prudents
+ ns Vocal tònica (reapareix n subjacent)
Redó Redons, redones
+ -os/-es
-aç, -iç, -oç voc.tòn.+s/x
capaç, feliç, precoç, annex
Capaços (ces), feliços (ces), precoços (ces), annexos
Canvis ortogràfics: -ga/-gues, -ja/-ges, -ig/-(t)jos, -s/-sos, -ca/-ques
Groga/grogues, roja/roges, boig/bojos, lleig/lletjos, ros/rossos, basca/basques
Remarques del nombre del nom i de l’adjectiu
- asi/-esi/-isi/-osi/-usi resenten formes de singular i plural
èmfasi/scrisi/s
Cal evitar incorreccions: aquest-aquests NO *aquestos fix-fixos text-textos complex-complexos
Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segon cas, sense e.
annex / annexos; circumflex / circumflexos; complex / complexos; connex / connexos; convex / convexos; fix / fixos; flux / fluxos; heterodox / heterodoxos; ortodox / ortodoxos; perplex / perplexos; prefix / prefixos; prolix / prolixos; reflex / reflexos; sufix / sufixos; mixt / mixtos o mixts; pretext / pretextos o pretexts; text / textos o texts.
S'afegeix –s al singular dels substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (o res si és paraula plana acabada en -s).
El llapis /els llapis [i no pas *els llapissos], cru / crus, dur / durs, nu / nus, senar / senars.
Els substantius que fan d’adjectiu són invariables. data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau),
quantitat sorpresa (quantitats sorpresa). Els substantius compostos formats per verb + un substantiu
agafen una -s quan són plurals. un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a
guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes).
Divergències del nombre entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR
Bon dia La gelosiaParafang GuardaboscEl rentaplats El marcapàsEl parabrisa El paraiguaEl portaequipatge La llevaneuUn gratacel Rodalia (tren de)Vista (habitació amb)
Donar carabassa
Posar cara de circumstància
UCI: unitat de cura intensiva
Sense cap mena de dubte
Caure d’esquena
A tota hora Me la pagaràTindre mal de queixal
Viure de renda
EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL
Els escacs Els dinersLes tovalles/tovalles
Els pantalons
Les postres Els sostenidorsLes tisores Anar camps a
travésPerdre els sentits
Costar molts treballs
Ser papers mullats
Estar en peus
Gelar-se les sangs
Rares vegades
Tindre aires de suficiència
Fer tots els possibles
Les muntanyes russes
Escalfar cadires