LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE

El gènere del substantiu: Formació Títols, oficis i professions Doble gènere i diferents significats Divergències de gènere amb el castellà

El gènere del adjectiu: Formació Adjectius invariables Posició respecte al nom

EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU Substantius que designen éssers animats solen

tindre dos gèneres.1. Regla general: afegint una -a al masculí acabat en cons.: noi - noia, gat - gata, fill - filla

* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí: p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga) t > d (nebot - neboda)   f > v (serf - serva)  u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la) ig > j (boig-boja)* En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar l’accentuació: avi/àvia

2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant.- essa: baró – baronessa excepcions: príncep – princesa, burgés-burgesa- ina: gall – gallina- va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea- driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director - directora

3. Arrel diferent: home – dona

4. Hi ha substantius invariables. Són els acabats en:- aire: el/la captaire... - ista/e: el/la dentista, maquinista...- cida: el/la homicida - ant: un/ una amant, cantant... (però: estudiant-estudianta)-arca: el/la patriarca - ent: un/ una supervivent... excepció president – presidenta-ble: el/la compable -ta: un/una pirata-latra: un/una egòlatra -cola:un/una cavernícola* Altres: cap, conserge, forense

5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot

6. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella

Títols, càrrecs i professions

Cal evitar l’ús sexista del llenguatge per visibilitzar una realitat sexuada:

Seguint les reglesgenerals

Ajudanta, àrbitra, bidella, bussa, capatassa, cirurgiana, estudianta, fematera, generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera, cartera, geneta, fustera…

Emprant genèrics

Ésser humà, persona, ciutadania, professorat, alumnat, família, etc.

Substantius amb doble gènere i significats diferents

PARAULES SIGNIFICATSUn ordreUna ordre

Disposar en l’ordre que convéManament

El planetaLa planeta

Astre Destí

El polsLa pols

Batec de la sangPartícules

El sonLa son

Acte de dormir Ganes de dormir

El terraLa terra

Pis, pavimentTots els altres sentits

El pudorLa pudor

VergonyaMala olor

PARAULES SIGNIFICATSEl canalLa canal

Entre continentsConducte

El clauLa clau

De clavarPer a obrir

El vallLa vall

FossatDepressió

El fiLa fi

Objectiu, propòsit Final, acabament

El fullLa fulla

De paperDe l’arbre

El llumLa llum

Aparell que fa la llumClaredat

El còleraLa còlera

MalaltiaIra, furor

Divergències de gènere entre valencià i castellà

EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ

La calor La iconaLa clímax Les postresLa dent Una anàlisiLa resplendor Una aromaLa resta Una olorLa síndrome Les alicatesLa suor La remorLes estrenes Una ditaUna estrena Una disfressa

EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ

El compte El correntEl costum El pendentEl deute El queixalEl dot El senyalEl dubte Els aforesEl front Els espinacsEl genoll Els llegumsEl lleixiu Un avantatgeEl nas Els espinacsEl titella Un orde (religiós)Un estratagema Un cataplasma

EL GÈNERE DE L’ADJECTIU

L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que modifica1. Model regular: afegint -a a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lentaa l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua

* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:t > d (menut-menuda) no sempre: curt-curtac > g (groc-groga) no sempre: sec-secas > s/ss (francés-francesa; ros-rossa)ig > -j/-tj (boig-boja, lleig-lletja)leg >-loga (anàleg-anàloga) no sempre: sacríleg-sacrílegal > l·l (nul-nul·la)

2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna

3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra

4. Adj. acabats en DIFTONG-u > -v : natiu-nativa, tou-tova-eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva

Adjectius invariablesEXEMPLES EXEMPLES

-aire, -ànime Xerraire, equànime

-cida/-ista/e

Raticida/ecologista/nacionalista/e

-al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor-aç, -iç , -oç, -uç (en plur. són variables)

eficaç/feliç/veloç/balbuç PERÒ: eficaces, felices...

-ícola/-latra

Agrícola/idòlatra

-ar, -or Similar, bicolor -(er)ior posterior-ble creïble Diftong

–au/-eusuau/breu

-atge, -otge, -etge ferotge/heretge -ant elegant-a/-e àtones demòcrata/lliure -ent coherent

* Altres casos: miop, rude, sublim, àrab, llepafils, víking, bullent i decent

La posició de l’adjectiu respecte al nom

L’adjectiu qualificatiu sol anar posposat al nom tot i que pot també anteposar-se (canviant el sentit de l’oració):Adj. posposat → objectivitat:

És una persona bonaAdj. anteposat → èmfasi És una bona persona

LA FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL NOMBRE

El nombre del substantiu Formació Substantius invariables

El nombre de l’adjectiu

EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU

Formació1. Afegint una -s : llibre-libres2. Paraula acabada amb -a àtona > -es .

* Atenció als possibles canvis ortogràfics: G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places)TG>TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües)

3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons... 4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os : vers/versos,

comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos 5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-tjos:

disc-discs / discos gust-gusts / gustos text-texts / textos desig-desigs / desitjos

6. Alguns acabats amb: -as -es -is -os -us > -ss: cabàs/cabassos7. Paraules compostes:

- unions en una sola paraula o amb guionet: solen seguir regla general; si el 2n el. ja està en plur., resta invariable: el paraigua>els paraigües; l’esclata-sangs>els esclata-sangs.- nom+nom: sol fer el plur el 1r el tot i poder fer-lo els dos: les paraules clau=les paraules claus.- nom+adj o adj+nom: els dos el. en plur.: els guàrdies urbans; PERÒ: hores punta

Substantius invariables Substantius no aguts que acaben amb -s :

llapis, cactus, alferes, bíceps, socors… Els femenins aguts que acaben amb -s :

ics, urbs Llatinismes acabats en –us:

cactus, fetus, porus, tipus, virus… Dies de la setmana:

dilluns, dimarts, dimecres… Paraules compostes acabades en –s:

comptagotes, trencaclosques, penja-robes, llavaplats, salvavides… Alguns altres:

temps, bis, fons, plus, pus

EXCEPCIONSAlguns mots acabats amb - x o - ç només afegeixen una -s:

apèndixs hèlixs tòraxs falçs índexs vèrtexs No tenen forma per al singular:

les acaballes les bermudes les pessigollesels afores els calçotets les postresles alicates les noces les setrilleresles beceroles els pantis els sostenidors

EL NOMBRE DE L’ADJECTIU

TERMINACIÓ SINGULAR PLURAL+ -s -e (àtona), -i

-able, -al, -el, -il, -ant, -ent,

digne, amable, igual, cruel, infantil, amargant, prudent

dignes, amables, iguals, cruels, infantils, amargants, prudents

+ ns Vocal tònica (reapareix n subjacent)

Redó Redons, redones

+ -os/-es

-aç, -iç, -oç voc.tòn.+s/x

capaç, feliç, precoç, annex

Capaços (ces), feliços (ces), precoços (ces), annexos

Canvis ortogràfics: -ga/-gues, -ja/-ges, -ig/-(t)jos, -s/-sos, -ca/-ques

Groga/grogues, roja/roges, boig/bojos, lleig/lletjos, ros/rossos, basca/basques

Remarques del nombre del nom i de l’adjectiu

- asi/-esi/-isi/-osi/-usi resenten formes de singular i plural

èmfasi/scrisi/s

Cal evitar incorreccions: aquest-aquests NO *aquestos fix-fixos text-textos complex-complexos

Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segon cas, sense e.

annex / annexos; circumflex / circumflexos; complex / complexos; connex / connexos; convex / convexos; fix / fixos; flux / fluxos; heterodox / heterodoxos; ortodox / ortodoxos; perplex / perplexos; prefix / prefixos; prolix / prolixos; reflex / reflexos; sufix / sufixos; mixt / mixtos o mixts; pretext / pretextos o pretexts; text / textos o texts.

S'afegeix –s al singular dels substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (o res si és paraula plana acabada en -s).

El llapis /els llapis [i no pas *els llapissos], cru / crus, dur / durs, nu / nus, senar / senars.

Els substantius que fan d’adjectiu són invariables. data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau),

quantitat sorpresa (quantitats sorpresa). Els substantius compostos formats per verb + un substantiu

agafen una -s quan són plurals. un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a

guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes).

Divergències del nombre entre valencià i castellà

EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR

Bon dia La gelosiaParafang GuardaboscEl rentaplats El marcapàsEl parabrisa El paraiguaEl portaequipatge La llevaneuUn gratacel Rodalia (tren de)Vista (habitació amb)

Donar carabassa

Posar cara de circumstància

UCI: unitat de cura intensiva

Sense cap mena de dubte

Caure d’esquena

A tota hora Me la pagaràTindre mal de queixal

Viure de renda

EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL

Els escacs Els dinersLes tovalles/tovalles

Els pantalons

Les postres Els sostenidorsLes tisores Anar camps a

travésPerdre els sentits

Costar molts treballs

Ser papers mullats

Estar en peus

Gelar-se les sangs

Rares vegades

Tindre aires de suficiència

Fer tots els possibles

Les muntanyes russes

Escalfar cadires