Post on 04-Aug-2015
El repte de la comunicació en públic
www.roserbatlle.net
QUÈ PENSEM I QUI SOM
QUÈ FEM
QUÈ DIEM
CÓM HO DIEM
En las relacions personals4 maneres de mostrar-nos als altres:
A l’empresa
Una habilitat bàsica avui
Nova campanya publicitària
Venda d’un nou producte
Internacionalització de l’empresa
Informe de reparacions
Primera atenció al client
DIRECTOR DE
MÀRQUETING
COMERCIAL
DIRECTOR GENERAL
CAP DE MANTENIM
ENT
RECEPCIONISTA
Tothom comunica!
Com notem que una persona
es bona comunicadora?
?
COM? QUÈ?QUI?
Forma• Somriu i mira a tothom• Volum de veu• Entonació suggeridora• Velocitat adequada• Vocalitza bé• Fa pauses• No està rígida• Gestos adequats• Postura alçada• No té “paràsits”• …
Empatia• Se la veu segura /
tranquil·la• La seva imatge és
correcta• S’adapta al públic• És creïble• Li posa passió• …
Fons• El seu discurs és clar i
ordenat• No es dispersa ni
s’allarga• Té un vocabulari ric• Posa exemples• Argumenta allò que diu• Expressa conclusions• …
Form
aFons
Empatia
…nervis…
Sensació general Comunicació oral:
Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o confusió.
Avorreix, no desperta interès ni ganes d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar atenció.
Interessa… tot i que potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.
Quina nota posariem? Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o confusió.
Avorreix, no desperta interès ni ganes d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar atenció.
Interessa… tot i que potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.
De 0 a 5 De 6 a 8 De 9 a 10
La bona notícia:
Les habilitats de comunicació
s’aprenen.
3 trucs:1. Assajar, assajar, assajar.2. Actuar moltes vegades.3. Avaluar els resultats.
La forma en la comunicació en públic
Form
aFons
Empatia
…nervis…
La forma
Llenguatge no verbalMirada
Somriure
Gestos
Ubicació i postura
Llenguatge verbal
Volum
Velocitat
Vocalització
Entonació
“Paràsits”
Pauses
Llenguatge no verbal
El somriureSense somriure no hi ha benvinguda.
Expressa confiança.
S’encomana.
Invita a l’atenció i l’escolta.
Atenció:
No s’ha de forçar
No sempre és adequat.
Llenguatge no verbal
La miradaConnecta i concreta l’interès.
Es necessari repartir la mirada entre l’auditori.
Evitar: Fixar la vista en un punt
estàtic. Baixar la vista. Mirar només a unes
poques persones.
GestosBuscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que funcionen: Gestos acollidors: mans obertes i visibles,
petits gestos per accentuar una idea, afirmació amb el cap, estendre la ma per convidar…
Gestos creatius: asimètrics, evocadors...
Llenguatge no verbal
GestosBuscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que no funcionen (si es repeteixen molt): Gestos avorrits: escasos, rutinaris,
massa simètrics...
Gestos distants: braços creuat, mans a l’esquena, mans a les butxaques, mans a la cintura, assenyalar amb el dit…
Gestos que distreuen: balanceig, tocar-se el cabell, creuar les cames…
Llenguatge no verbal
I si no sé que fer amb les mans?Tinc por que em tremolin, acabaré ficant-me-les a les butxaques...
2 trucs per a les mans: El llàpis La cartolina dura
Llenguatge no verbal
Llenguatge no verbal
Col·locació: On tinguis bona visibilitat. No donar l’esquena a ningú.
Postura alçada, no encongida.
Moviment per la sala: sempre moderat i harmònic , mai precipitat, moments de quietud.
Evitar interferències: sabates sorolloses, portes que fan soroll…
Postura i ubicació
Llenguatge verbal
VolumBuscar l’equilibri, la veu ha d’omplir l’espai sense saturar-lo:
Volum molt baix: Transmet desinterès, nerviosisme, inseguretat. Atenció amb baixar progressivament el volum.
Volum molt alt: Transmet agressivitat.
Llenguatge verbal
VelocitatMassa ràpida: provoca nervis, ansietat, equivocacions i confusions. Perjudica la vocalització.
Massa lenta: transmet dubtes, cansament, desmotivació.
VocalitzacióLlenguatge verbal
Una bona vocalització incrementa la comprensió, la confiança i transmet
seguretat
Llenguatge verbal
EntonacióÉs la corba melòdica quan parlem.
Aporta color i animació al discurs.
Reforça i canvia el sentit de les paraules i les frases.
Llenguatge verbal
I què passa si no entonem?
El nostre discurs sembla pla, monòton, avorrit, en “blanc i negre”.
No provoquem interès.
Treiem importància al que diem.
Llenguatge verbal
ParàsitsExpressions, paraules o bé onomatopeies de les quals abusem.
Afegeixen soroll al missatge i distreuen l’atenció .
Empobreixen el discurs: s’ha de buscar sinònims o, senzillament, eliminar-los.
Fer pauses ajuda molt a controlar els paràsits.
Llenguatge verbal
PausesControlen la velocitat, la vocalització i els paràsits. Denoten seguretat.
Aporten dramatisme i ajuden a mantenir l’atenció i a assaborir el discurs.
Quan fer-les?
Abans de canviar de tema.
Abans de respondre preguntes.
Abans d’un moment important.
El fons en la comunicació en públic
Form
aFons
Empatia
…nervis…
Una bona presentació és a mig camí entre:
Una descripció
Objectiva,
Imparcial,
Freda…
Una pel·lícula
Emocional,
Fantasiosa,
Càlida…
i
És com un viatge per descobrir un tresor: el contingut de la presentació
Al començar, crida a l’aventura: “Call for adventure”
Al acabar, crida a l’acció: “Call for action”
1Obertura
2Cos
3Tancament
El fons
El públic Les condicions prèvies
Desenvolupament del discurs
El missatge (“Big Idea”)
Objectiu
Qui són? Què els preocupa?
Com es poden resistir?
Què els puc aportar? Com em puc apropar?
El públic
Les condicions prèviesDe quant de temps disposo?
Quin és l’espai?
Amb quins recursos materials compto?
Que el públic…
conegui INFORMAR
accepti DEMOSTRAR
senti EMOCIONAR
actuï PERSUADIR
L’objectiuQuin és l’objectiu bàsicde la meva xerrada? =
Què vull que passi?
El missatge (la “big idea”)És la idea central que vull transmetre.
Allò que vull que recordin.
Al voltant de la idea central s’enfoca i articula tot el discurs.
Per tant:
EL MISSATGE és allò que dic per assolir-ho.
L’OBJECTIU és allò que vull aconseguir.
Com escollir bé el missatge? Pensar en el públic Oferir un punt de vista interessant (evitar el
propi lluïment). Que inclogui què vols de l’audiència. Ha de ser senzill però potent.
1Obertura
2Cos
3Tancament
El desenvolupament del discurs
Quan el públic:Encara no sap que et proposes…
Encara no ha identificat quin és el missatge central...
Ja pot percebre:
L’obertura
1. Saludar.
2. Presentar-se (opcional al final: ¡suspens!).
3. Introduir el tema.
4. Anticipar com es desenvoluparà. (cuanto más larga y formal es la charla).
Com fer una bona obertura? Crida a l’aventura: despertar l’interès del
públic per conèixer el tema. Usar un “bang” (arrencada motivadora)
per començar. Ser un mateix.
Tipus de “bang” Fer una pregunta. Mostrar una imatge o objecte. Dades impactants. Esmentar una notícia. Explicar una anècdota. Proposar un joc. Utilitzar una cita. Imagineu…
El missatge(“Big Idea” o idea
principal)
Idea secundària A
Idea secundària B
Idea secundària C
El cos
Com seleccionar les idees?
Generar idees vinculades al
missatge
Agrupar les idees per conceptes
Seleccionar les millors idees
Ordenar les idees seleccionades
1 2
4
3
A CB
Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacionsProblema/ Solució L’aigua insalubre i les tècniques de
purificació
Cronològica Evolució del disseny gràfic a Catalunya
Temàtica Modalitats d’esports d’aventura
Característiques Els 7 hàbits de la gent altament efectiva
Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacionsAvantatges / Inconvenients
Els cotxes híbrids.
Teoria / Pràctica Aplicacions de la neurociència en el tracte amb el pacient.
Pros i contres Votar o no votar
Què, qui, com i quan Pla d’actuació en cas d’assetjament laboral
Lògics
• Dades• Xifres• Informacions • Estadístiques• …
Emocionals
• Sentiments• Impressions• Sensacions• …
Ètics
• Valors• Actituds• Opinions• Posicionaments• …
Tipus de continguts:
Com desenvolupar el discurs amb ordre?
Idea 1
Síntesi
Idea 2 Idea 3
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa
Suport visual (vídeos, PWP, Prezi…).
Exemples i demostracions.
Anècdotes.
Cites d’autor.
Refranys.
Humor (si s’escau!).
Dramatitzacions.
Com fer creatiu el discurs?
El tancament
1. Conclusions i frase final, repetint el missatge.
2. Agraïment.
3. Feedback (post):ho han comprés?ho accepten?els agrada?estàn disposats a actuar?
Brevetat i poques conclusions.
No afegir idees al darrer moment.
Enllaçar amb l’obertura.
“Call for action”: expressar què li demanes al públic.
Com tancar bé?
Call for action:Què es pot demanar al públic?:
un canvi!
Que adopti un hàbit o
una actitud...
Que inverteixi,
que compri, que doni...Que s’afegeixi a
un projecte, un col·lectiu...
Que adopti un punt de vista diferent
respecte a un tema...
L’empatia en la comunicació en públic
Form
aFons
Empatia
…nervis…
Empatia
Capacitat de posar-nos a la pell d’altres persones per comprendre-les més bé.
Tot i que és innata, es pot afeblir si no s’exercita.
Sense empatia no hi ha comunicació efectiva.
L'empatia és la cola social que permet a les cada vegada més individualitzades i diverses poblacions forjar llaços de solidaritat (…) i
pot cohesionar la societat en el seu conjunt. Empatizar és civilitzar.
Jeremy Rifkin
L’empatia se centra en el públic: Qui són? Què els preocupa? Què els puc aportar? Com es poden resistir? Com em puc apropar?
Condició bàsica per a l’empatia:
Escoltar
Escoltar-se un mateix
Escoltar els altres
connexió
Empatia
La transmetem a través de
La imatge El llenguatge La credibilitat
La imatge
Pot fer costat i reforçar, però també espatllar la imatge de l’orador.
L’escenari emmarca la imatge
Hem d'harmonitzar el fons del discurs i la forma (tant el llenguatge verbal com el no verbal) amb l'actitud que volem transmetre: respecte interès cordialitat estar a gust
El llenguatge
Cal adaptar-lo al públic, ni massa simple ni massa complicat.
Es necessari tenir repertori i la principal font és la lectura.
El vocabulari
El públic confia en el ponent, creu que està legitimat per parlar del tema.
La credibilitat
Per la seva formació.
Per la seva experiència.
Per la seva proximitat.
…
Per què el públic atorga credibilitat a l’orador?
1. Frases senzilles que se entenen a la primera.
2. Llenguatge en primera persona plural (amb excepcions).
3. Endur-se paraules noves, dades noves.
12 gestos empàtics que el públic agraeix
4. Alguna referència local propera.
5. Interacció, que es formulin preguntes.
6. Integrar les seves aportacions al discurs.
7. Autenticitat y pasió pel tema.
8. Domini de la matèria, o bé, haver-la treballat!
9. Reconeixement de les pròpies limitacions.
10.Ganes de compartir coneixement.
11. Proximitat i interès genuí del ponent vers el públic.
12.Sensibilitat cap a les seves preocupacions.
1. Dir que no hem tingut prou temps per preparar-nos.
2. Dir que no som la persona adequada.
10 coses que mai hauriem de fer:
3. Dir que anem a “soltar un rotllo”.
4. Llegir la conferència (però hi ha excepcions!).
10 coses que mai hauriem de fer:
5. Disculpar-nos excessivament.
6. Comparar-nos amb altres oradors.
10 coses que mai hauriem de fer:
7. Dir que ja anem a acabar si no és veritat.
8. Dubtar de la capacitat de comprensió del públic.
10 coses que mai hauriem de fer:
9. Posar-nos a la defensiva davant de les intervencions del públic.
10.Mostrar arrogància y superioritat.
Els nervis al parlar en públic
Form
aFons
Empatia
…nervis…
Seguritat
Por
NERVIS
El nerviosisme és un estat emocional
provocat per una de les emocions
bàsiques:
La por.
Por:A no fer-ho prou bé
A equivocar-meA decebreA fracassar
…
La por genera
pensaments negatius
Respirar acceleradament
Suar copiosament
Parlar massa ràpid
Parlar molt fluixet
Moure’s sense parar
Posar cara de patiment
Notar sequetat en
la boca
Tremolar
Rigidesa postural
Síntomes físics del nerviosisme
Molts símptomes físics són reversibles i practicar el contrari tranquil·litza:
Parlar més a poc a poc i fer pauses. Somriure. Beure aigua. Tenir alguna cosa a les mans. Parlar amb veu potent.
Cadascú pot trobar què és el que li aporta tranquil·litat
I si em quedo en blanc?
Portar un bon esquema i tenir-lo a la vista.
Llançar una pregunta al públic.
Tenir un aliat en el públic.
Continuar amb el discurs.
…
Per controlar els nervis cal augmentar la seguretat:
amb actituds
amb tècnica
La seguretat
5 estratègies per augmentar la seguretat
1. Acceptar els nervis
2. Pensar positivament
3. Concentrar-se
4. Storytelling
5. Preparar-se bé
Tenir una mica de por i estar nerviós es
bo i normal
Una mica de nerviosisme expressa
responsabilitat modèstia
sentit comú
perquè…
Acceptar els nervis
Tinc coses que aportar.
Confíen en mí, no m’estan jutjant.
Ho faré bé. Els nervis els noto jo
més que el públic.
Pensar positivament
La concentració es imprescindible per:Preparar el discurs.
Compartir-lo amb el públic.
Guadir-lo i fer-lo gaudir.
Una persona dispersa no construeix un bon discurs
Concentrar-se
Per què costa tant concentra-rse?
Explosió de la quantitat d’informació
Interacció permanent
Saturació i sobrecàrrega cognitiva
Dificultat per seleccionar el que és rellevant
Disminució de l’atenció
Multitasca / Procastinació
Com concentrar-se?Enfocar-se en l’objectiu, l‘activitat i els destinataris.
Respirar correctament.
Apartar interferències.
Relaxar-se.
Què és? Introducció d’una idea a través d’una història.
Perquè és útil? Motiva, empatitza, tranquilitza, ajuda a adquirir “sentit de l’espectacle”.
Storytelling
Què ha de tenir? PersonatgesContext ConflicteDiàlegs
Condició bàsica:Vinculació amb el tema
Buscar oportunitats de practicar.
Crear el discurs al detall, com si fos una obra d’art.
Només improvisem bé si ens hem preparat bé.
Memoritzar només allò que és imprescindible.
Preparar-se bé
Entrenament creuat
Entrenament creuat per millorar la comunicació
4 llibres inspiradors:
Algunes webs:Teresa Baró: www.teresabaro.com
Agustín Rosa: www.agustinrosa.com
Víctor Sánchez del Real: www.elocuent.com
5 Fars: www.5fars.com
Videos de bons oradors:TedxBarcelona: https://www.tedxbarcelona.com/
Alaska y Coronas: http://www.rtve.es/television/alaska-y-coronas/masterclass/
Torres y Reyes:http://www.rtve.es/television/torres-y-reyes/masterclass/
El repte de la comunicació en públic
www.roserbatlle.net