El repte de la comunicació en públic

www.roserbatlle.net

QUÈ PENSEM I QUI SOM

QUÈ FEM

QUÈ DIEM

CÓM HO DIEM

En las relacions personals4 maneres de mostrar-nos als altres:

A l’empresa

Una habilitat bàsica avui

Nova campanya publicitària

Venda d’un nou producte

Internacionalització de l’empresa

Informe de reparacions

Primera atenció al client

DIRECTOR DE

MÀRQUETING

COMERCIAL

DIRECTOR GENERAL

CAP DE MANTENIM

ENT

RECEPCIONISTA

Tothom comunica!

Com notem que una persona

es bona comunicadora?

?

COM? QUÈ?QUI?

Forma• Somriu i mira a tothom• Volum de veu• Entonació suggeridora• Velocitat adequada• Vocalitza bé• Fa pauses• No està rígida• Gestos adequats• Postura alçada• No té “paràsits”• …

Empatia• Se la veu segura /

tranquil·la• La seva imatge és

correcta• S’adapta al públic• És creïble• Li posa passió• …

Fons• El seu discurs és clar i

ordenat• No es dispersa ni

s’allarga• Té un vocabulari ric• Posa exemples• Argumenta allò que diu• Expressa conclusions• …

Form

aFons

Empatia

…nervis…

Sensació general Comunicació oral:

Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent

Fa patir per lo malament que ho està passant.

Provoca incomoditat i/o confusió.

Avorreix, no desperta interès ni ganes d’escoltar.

Provoca simpatia.

El públic decideix prestar atenció.

Interessa… tot i que potser no deixa petjada.

Motiva, atrapa l’atenció immediatament.

Transmet la seva passió.

Deixa petjada.

Quina nota posariem? Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent

Fa patir per lo malament que ho està passant.

Provoca incomoditat i/o confusió.

Avorreix, no desperta interès ni ganes d’escoltar.

Provoca simpatia.

El públic decideix prestar atenció.

Interessa… tot i que potser no deixa petjada.

Motiva, atrapa l’atenció immediatament.

Transmet la seva passió.

Deixa petjada.

De 0 a 5 De 6 a 8 De 9 a 10

La bona notícia:

Les habilitats de comunicació

s’aprenen.

3 trucs:1. Assajar, assajar, assajar.2. Actuar moltes vegades.3. Avaluar els resultats.

La forma en la comunicació en públic

Form

aFons

Empatia

…nervis…

La forma

Llenguatge no verbalMirada

Somriure

Gestos

Ubicació i postura

Llenguatge verbal

Volum

Velocitat

Vocalització

Entonació

“Paràsits”

Pauses

Llenguatge no verbal

El somriureSense somriure no hi ha benvinguda.

Expressa confiança.

S’encomana.

Invita a l’atenció i l’escolta.

Atenció:

No s’ha de forçar

No sempre és adequat.

Llenguatge no verbal

La miradaConnecta i concreta l’interès.

Es necessari repartir la mirada entre l’auditori.

Evitar: Fixar la vista en un punt

estàtic. Baixar la vista. Mirar només a unes

poques persones.

GestosBuscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.

Els que funcionen: Gestos acollidors: mans obertes i visibles,

petits gestos per accentuar una idea, afirmació amb el cap, estendre la ma per convidar…

Gestos creatius: asimètrics, evocadors...

Llenguatge no verbal

GestosBuscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.

Els que no funcionen (si es repeteixen molt): Gestos avorrits: escasos, rutinaris,

massa simètrics...

Gestos distants: braços creuat, mans a l’esquena, mans a les butxaques, mans a la cintura, assenyalar amb el dit…

Gestos que distreuen: balanceig, tocar-se el cabell, creuar les cames…

Llenguatge no verbal

I si no sé que fer amb les mans?Tinc por que em tremolin, acabaré ficant-me-les a les butxaques...

2 trucs per a les mans: El llàpis La cartolina dura

Llenguatge no verbal

Llenguatge no verbal

Col·locació: On tinguis bona visibilitat. No donar l’esquena a ningú.

Postura alçada, no encongida.

Moviment per la sala: sempre moderat i harmònic , mai precipitat, moments de quietud.

Evitar interferències: sabates sorolloses, portes que fan soroll…

Postura i ubicació

Llenguatge verbal

VolumBuscar l’equilibri, la veu ha d’omplir l’espai sense saturar-lo:

Volum molt baix: Transmet desinterès, nerviosisme, inseguretat. Atenció amb baixar progressivament el volum.

Volum molt alt: Transmet agressivitat.

Llenguatge verbal

VelocitatMassa ràpida: provoca nervis, ansietat, equivocacions i confusions. Perjudica la vocalització.

Massa lenta: transmet dubtes, cansament, desmotivació.

VocalitzacióLlenguatge verbal

Una bona vocalització incrementa la comprensió, la confiança i transmet

seguretat

Llenguatge verbal

EntonacióÉs la corba melòdica quan parlem.

Aporta color i animació al discurs.

Reforça i canvia el sentit de les paraules i les frases.

Llenguatge verbal

I què passa si no entonem?

El nostre discurs sembla pla, monòton, avorrit, en “blanc i negre”.

No provoquem interès.

Treiem importància al que diem.

Llenguatge verbal

ParàsitsExpressions, paraules o bé onomatopeies de les quals abusem.

Afegeixen soroll al missatge i distreuen l’atenció .

Empobreixen el discurs: s’ha de buscar sinònims o, senzillament, eliminar-los.

Fer pauses ajuda molt a controlar els paràsits.

Llenguatge verbal

PausesControlen la velocitat, la vocalització i els paràsits. Denoten seguretat.

Aporten dramatisme i ajuden a mantenir l’atenció i a assaborir el discurs.

Quan fer-les?

Abans de canviar de tema.

Abans de respondre preguntes.

Abans d’un moment important.

El fons en la comunicació en públic

Form

aFons

Empatia

…nervis…

Una bona presentació és a mig camí entre:

Una descripció

Objectiva,

Imparcial,

Freda…

Una pel·lícula

Emocional,

Fantasiosa,

Càlida…

i

És com un viatge per descobrir un tresor: el contingut de la presentació

Al començar, crida a l’aventura: “Call for adventure”

Al acabar, crida a l’acció: “Call for action”

1Obertura

2Cos

3Tancament

El fons

El públic Les condicions prèvies

Desenvolupament del discurs

El missatge (“Big Idea”)

Objectiu

Qui són? Què els preocupa?

Com es poden resistir?

Què els puc aportar? Com em puc apropar?

El públic

Les condicions prèviesDe quant de temps disposo?

Quin és l’espai?

Amb quins recursos materials compto?

Que el públic…

conegui INFORMAR

accepti DEMOSTRAR

senti EMOCIONAR

actuï PERSUADIR

L’objectiuQuin és l’objectiu bàsicde la meva xerrada? =

Què vull que passi?

El missatge (la “big idea”)És la idea central que vull transmetre.

Allò que vull que recordin.

Al voltant de la idea central s’enfoca i articula tot el discurs.

Per tant:

EL MISSATGE és allò que dic per assolir-ho.

L’OBJECTIU és allò que vull aconseguir.

Com escollir bé el missatge? Pensar en el públic Oferir un punt de vista interessant (evitar el

propi lluïment). Que inclogui què vols de l’audiència. Ha de ser senzill però potent.

1Obertura

2Cos

3Tancament

El desenvolupament del discurs

Quan el públic:Encara no sap que et proposes…

Encara no ha identificat quin és el missatge central...

Ja pot percebre:

L’obertura

1. Saludar.

2. Presentar-se (opcional al final: ¡suspens!).

3. Introduir el tema.

4. Anticipar com es desenvoluparà. (cuanto más larga y formal es la charla).

Com fer una bona obertura? Crida a l’aventura: despertar l’interès del

públic per conèixer el tema. Usar un “bang” (arrencada motivadora)

per començar. Ser un mateix.

Tipus de “bang” Fer una pregunta. Mostrar una imatge o objecte. Dades impactants. Esmentar una notícia. Explicar una anècdota. Proposar un joc. Utilitzar una cita. Imagineu…

El missatge(“Big Idea” o idea

principal)

Idea secundària A

Idea secundària B

Idea secundària C

El cos

Com seleccionar les idees?

Generar idees vinculades al

missatge

Agrupar les idees per conceptes

Seleccionar les millors idees

Ordenar les idees seleccionades

1 2

4

3

A CB

Estructures possibles:

Tipus d’estructura Exemples de presentacionsProblema/ Solució L’aigua insalubre i les tècniques de

purificació

Cronològica Evolució del disseny gràfic a Catalunya

Temàtica Modalitats d’esports d’aventura

Característiques Els 7 hàbits de la gent altament efectiva

Estructures possibles:

Tipus d’estructura Exemples de presentacionsAvantatges / Inconvenients

Els cotxes híbrids.

Teoria / Pràctica Aplicacions de la neurociència en el tracte amb el pacient.

Pros i contres Votar o no votar

Què, qui, com i quan Pla d’actuació en cas d’assetjament laboral

Lògics

• Dades• Xifres• Informacions • Estadístiques• …

Emocionals

• Sentiments• Impressions• Sensacions• …

Ètics

• Valors• Actituds• Opinions• Posicionaments• …

Tipus de continguts:

Com desenvolupar el discurs amb ordre?

Idea 1

Síntesi

Idea 2 Idea 3

Exemples

Pausa

Síntesi

Exemples

Pausa

Síntesi

Exemples

Pausa

Suport visual (vídeos, PWP, Prezi…).

Exemples i demostracions.

Anècdotes.

Cites d’autor.

Refranys.

Humor (si s’escau!).

Dramatitzacions.

Com fer creatiu el discurs?

El tancament

1. Conclusions i frase final, repetint el missatge.

2. Agraïment.

3. Feedback (post):ho han comprés?ho accepten?els agrada?estàn disposats a actuar?

Brevetat i poques conclusions.

No afegir idees al darrer moment.

Enllaçar amb l’obertura.

“Call for action”: expressar què li demanes al públic.

Com tancar bé?

Call for action:Què es pot demanar al públic?:

un canvi!

Que adopti un hàbit o

una actitud...

Que inverteixi,

que compri, que doni...Que s’afegeixi a

un projecte, un col·lectiu...

Que adopti un punt de vista diferent

respecte a un tema...

L’empatia en la comunicació en públic

Form

aFons

Empatia

…nervis…

Empatia

Capacitat de posar-nos a la pell d’altres persones per comprendre-les més bé.

Tot i que és innata, es pot afeblir si no s’exercita.

Sense empatia no hi ha comunicació efectiva.

L'empatia és la cola social que permet a les cada vegada més individualitzades i diverses poblacions forjar llaços de solidaritat (…) i

pot cohesionar la societat en el seu conjunt. Empatizar és civilitzar.

Jeremy Rifkin

L’empatia se centra en el públic: Qui són? Què els preocupa? Què els puc aportar? Com es poden resistir? Com em puc apropar?

Condició bàsica per a l’empatia:

Escoltar

Escoltar-se un mateix

Escoltar els altres

connexió

Empatia

La transmetem a través de

La imatge El llenguatge La credibilitat

La imatge

Pot fer costat i reforçar, però també espatllar la imatge de l’orador.

L’escenari emmarca la imatge

Hem d'harmonitzar el fons del discurs i la forma (tant el llenguatge verbal com el no verbal) amb l'actitud que volem transmetre: respecte interès cordialitat estar a gust

El llenguatge

Cal adaptar-lo al públic, ni massa simple ni massa complicat.

Es necessari tenir repertori i la principal font és la lectura.

El vocabulari

El públic confia en el ponent, creu que està legitimat per parlar del tema.

La credibilitat

Per la seva formació.

Per la seva experiència.

Per la seva proximitat.

…

Per què el públic atorga credibilitat a l’orador?

1. Frases senzilles que se entenen a la primera.

2. Llenguatge en primera persona plural (amb excepcions).

3. Endur-se paraules noves, dades noves.

12 gestos empàtics que el públic agraeix

4. Alguna referència local propera.

5. Interacció, que es formulin preguntes.

6. Integrar les seves aportacions al discurs.

7. Autenticitat y pasió pel tema.

8. Domini de la matèria, o bé, haver-la treballat!

9. Reconeixement de les pròpies limitacions.

10.Ganes de compartir coneixement.

11. Proximitat i interès genuí del ponent vers el públic.

12.Sensibilitat cap a les seves preocupacions.

1. Dir que no hem tingut prou temps per preparar-nos.

2. Dir que no som la persona adequada.

10 coses que mai hauriem de fer:

3. Dir que anem a “soltar un rotllo”.

4. Llegir la conferència (però hi ha excepcions!).

10 coses que mai hauriem de fer:

5. Disculpar-nos excessivament.

6. Comparar-nos amb altres oradors.

10 coses que mai hauriem de fer:

7. Dir que ja anem a acabar si no és veritat.

8. Dubtar de la capacitat de comprensió del públic.

10 coses que mai hauriem de fer:

9. Posar-nos a la defensiva davant de les intervencions del públic.

10.Mostrar arrogància y superioritat.

Els nervis al parlar en públic

Form

aFons

Empatia

…nervis…

Seguritat

Por

NERVIS

El nerviosisme és un estat emocional

provocat per una de les emocions

bàsiques:

La por.

Por:A no fer-ho prou bé

A equivocar-meA decebreA fracassar

…

La por genera

pensaments negatius

Respirar acceleradament

Suar copiosament

Parlar massa ràpid

Parlar molt fluixet

Moure’s sense parar

Posar cara de patiment

Notar sequetat en

la boca

Tremolar

Rigidesa postural

Síntomes físics del nerviosisme

Molts símptomes físics són reversibles i practicar el contrari tranquil·litza:

Parlar més a poc a poc i fer pauses. Somriure. Beure aigua. Tenir alguna cosa a les mans. Parlar amb veu potent.

Cadascú pot trobar què és el que li aporta tranquil·litat

I si em quedo en blanc?

Portar un bon esquema i tenir-lo a la vista.

Llançar una pregunta al públic.

Tenir un aliat en el públic.

Continuar amb el discurs.

…

Per controlar els nervis cal augmentar la seguretat:

amb actituds

amb tècnica

La seguretat

5 estratègies per augmentar la seguretat

1. Acceptar els nervis

2. Pensar positivament

3. Concentrar-se

4. Storytelling

5. Preparar-se bé

Tenir una mica de por i estar nerviós es

bo i normal

Una mica de nerviosisme expressa

responsabilitat modèstia

sentit comú

perquè…

Acceptar els nervis

Tinc coses que aportar.

Confíen en mí, no m’estan jutjant.

Ho faré bé. Els nervis els noto jo

més que el públic.

Pensar positivament

La concentració es imprescindible per:Preparar el discurs.

Compartir-lo amb el públic.

Guadir-lo i fer-lo gaudir.

Una persona dispersa no construeix un bon discurs

Concentrar-se

Per què costa tant concentra-rse?

Explosió de la quantitat d’informació

Interacció permanent

Saturació i sobrecàrrega cognitiva

Dificultat per seleccionar el que és rellevant

Disminució de l’atenció

Multitasca / Procastinació

Com concentrar-se?Enfocar-se en l’objectiu, l‘activitat i els destinataris.

Respirar correctament.

Apartar interferències.

Relaxar-se.

Què és? Introducció d’una idea a través d’una història.

Perquè és útil? Motiva, empatitza, tranquilitza, ajuda a adquirir “sentit de l’espectacle”.

Storytelling

Què ha de tenir? PersonatgesContext ConflicteDiàlegs

Condició bàsica:Vinculació amb el tema

Buscar oportunitats de practicar.

Crear el discurs al detall, com si fos una obra d’art.

Només improvisem bé si ens hem preparat bé.

Memoritzar només allò que és imprescindible.

Preparar-se bé

Entrenament creuat

Entrenament creuat per millorar la comunicació

4 llibres inspiradors:

Algunes webs:Teresa Baró: www.teresabaro.com

Agustín Rosa: www.agustinrosa.com

Víctor Sánchez del Real: www.elocuent.com

5 Fars: www.5fars.com

www.apscomunicacioenpublic.wordpress.com

Videos de bons oradors:TedxBarcelona: https://www.tedxbarcelona.com/

Alaska y Coronas: http://www.rtve.es/television/alaska-y-coronas/masterclass/

Torres y Reyes:http://www.rtve.es/television/torres-y-reyes/masterclass/

El repte de la comunicació en públic

www.roserbatlle.net