Post on 22-Mar-2021
Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible
del municipi de VALLROMANES
Document I
Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Vallromanes
Febrer 2012
2
Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental)
El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.
1. Equip Redactor:
Jordi Vila i Martínez, consultor
Jordi Cerdà i Coll, enginyer tècnic industrial
2. Ajuntament de Vallromanes; Responsables seguiment PAES
Rafael Mogas, Administratiu Àrea Urbanisme de l’Ajuntament
3. Diputació de Barcelona; Direcció del treball
Carme Melcion i Fontbernat, tècnica de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Gerència de Serveis de Medi Ambient. Àrea de Territori i Sostenibilitat
3
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE VALLROMANES
DOCUMENT I: PLA D’ACCIÓ
1 INTRODUCCIÓ 5
1.1. MARC GENERAL 5
1.2. CARACTERÍSTIQUES MUNICIPI 6
1.2.1. ASPECTES GENERALS 6
1.2.2. PERFIL AMBIENTAL 7
1.2.3. GESTIÓ AMBIENTAL 7
1.3. ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ COMPETÈNCIES 12
2 INVENTARI EMISSIONS 14
2.1. METODOLOGIA 14
2.1.1. ABAST 14
2.1.2. FASES DE TREBALL 15
2.1.3. TRACTAMENT DE DADES 17
2.1.4. FACTORS D'EMISSIÓ EMPRATS 18
2.2. CONSUMS I EMISSIONS 19
2.2.1. CONSUMS I EMISISONS AMBIT MUNICIPI 19
2.2.2. CONSUMS I EMISISONS AMBIT PAES 26
2.2.3. CONSUMS I EMISISONS AMBIT AJUNTAMENT 40
3 DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA 54
3.1. TAULES RESUM DE CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT PAES 54
3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI 61
3.3. PROJECCIÓ D'ESCENARIS D'EMISSIÓ DE GEH FINS EL 2020 66
3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D'IMPLANTACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI 67
3.5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS DE REDUCCIÓ 69
4 PLA D'ACCIÓ 73
4.1. ESTRUCTURA DEL PLA D'ACCIÓ 73
4.2. RECULL D'ACCIONS 78
5 PLA DE SEGUIMENT. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES 139
4
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1 MARC GENERAL
Les evidències científiques i tècniques sobre un escalfament progressiu de l’atmosfera superior al
que seria explicable a partir de la variabilitat climàtica i altres factors que hi podrien influir son
cada cop més clares. Dades directes de temperatura de l’aire i de l’oceà, així com els fenòmens de
desgel accelerat dels casquets polars i l’augment del nivell del mar, entre d’altres factors,
confirmen el procés d’escalfament del sistema climàtic.
La comunitat científica també està d’acord en que la causa principal d’aquest fenomen
d’escalfament accelerat es l’increment de concentració de gasos d’efecte hivernacle en
l’atmosfera. Segons el IV informe del IPCC (Panell Intergovernamental d'experts sobre Canvi
Climàtic), les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle han augmentat, des de l'era
preindustrial, en un 70% entre 1970-2004.I les causes d'aquest augment són principalment
antropogèniques, degudes al consum energètic basat en el carboni i a l’increment de la població
mundial.
Les previsions apunten que si no hi ha cap modificació substancial de la tendència de les emissions
de gasos d’efecte hivernacle, l’increment mitjà de la temperatura a la terra augmentarà entre 2 i
6ºC el 2100.
Davant d’aquest escenari la resposta de les organitzacions internacionals no s’ha fet esperar i les
diferents administracions han reaccionat adoptant-ne mesures i compromisos amb objecte de reduir
les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle mitjançant l’increment de l’eficiència energètica i el
foment de les energies renovables.
En aquesta línia, l’Ajuntament de Vallromanes va signar el Pacte d’Alcaldes/esses promogut per la
Direcció General de Transport i Energia de la Unió Europea (DGTREN) el 18 de març de 2010.
El Pacte d’Alcaldes/esses compromet a tots els municipis signants a elaborar un Pla d’Acció per a
l’Energia Sostenible (PAES), amb un programa d’accions que permetin la reducció en més d’un 20%
les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) del municipi abans del 2020.
El Pacte d'Alcaldes/esses està obert a tots els pobles i ciutats d’Europa, i en els casos que per les
seves dimensions no disposen dels recursos necessaris per elaborar l’inventari i per treballar el pla
d’acció es fa necessari el suport d’altres administracions supramunicipals, que constitueixen les
estructures de suport. Aquest és el cas de la Diputació de Barcelona que dóna impuls al Pacte
d’Alcaldes mitjançant una línia de suport i metodologia per realitzar els PAES dels municipis de la
província que s’adhereixin al Pacte.
Entre les tasques principals que desenvolupa la Diputació de Barcelona, s’inclouen:
Promocionar l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses dels municipis de la seva àrea
Prestar assistència tècnica i estratègica dels municipis disposats a sumar-se al Pacte
Proporcionar suport financer als municipis per a despeses relacionades amb la preparació
PAES
Donar suport al desenvolupament dels PAES i l’organització de jornades de sensibilització en
l’àmbit de l’eficiència energètica
Informar periòdicament a la Comissió sobre els resultats obtinguts i la participació
estratègica en l'aplicació del Pacte.
6
En aquest marc, la Diputació de Barcelona, com estructura de suport, ofereix a tots els municipis
signants de la província de Barcelona una metodologia comú de treball per redactar els diferents
apartats de que constarà el Pla d’Acció d’Energia Sostenible dels municipis acollits al Pacte
d’Alcaldes/esses.
1.2 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI
1.2.1 ASPECTES GENERALS
Vallromanes es un municipi de la comarca del Vallès Oriental que limita amb el Maresme. Situat a
25 Km de Barcelona, el municipi de 10,6 Km2 i amb una alçada mitjana de 153 msnm s’estén per la
vesant Noroccidental de la Serra de St. Mateu de la Serralada Litoral. La part nord del terme
municipal està constituïda per la plana al·luvial de la riera de Vallromanes i situada a una cota
mitjana aproximada de 120 m.s.n.m, mentre que la meitat sud del municipi està ocupada per un
relleu abrupte i cobert de vegetació forestal.
D’acord amb el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), el 71% del municipi és espai
“forestal” (sigui o no arbrat). Tot l’espai forestal és de propietat privada i es troba,
majoritàriament, en àrees amb pendent superior al 15%. De la resta de superfícies del terme, un
13% són conreus i un 16% zones urbanitzades.
La població el 2009 era de 2.283 habitants, amb una densitat de població de 213,36 habitants/Km2,
propera a la mitjana de Catalunya (232,83 hab/km2).
En el gràfic següent es pot comprovar l’increment accelerat de la població durant la darrera dècada
fruit, entre d’altres, de la dispersió de població del nucli de Barcelona. S’estima que al municipi
existeix una població flotant no empadronada d’aproximadament un 30%, d’acord amb el nombre
d’habitatges existents i dades indirectes com els rebuts de la taxa d’escombraries i de la facturació
del servei d’aigua.
Gràfic 1.- Evolució de la població empadronada a Vallromanes (habitants) segons el padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(d’ara endavant, IDESCAT)
Vallromanes té una fisonomia dispersa, constituïda per un nucli i diverses urbanitzacions disperses
de vivendes unifamiliars que s’estenen pel territori evitant les pendents superiors al 30%. El nivell
socioeconòmic de la seva població es mitjà-alt i l’activitat econòmica es exclusivament del sector
2.396 2.367 2.283
2.206 2.204 2.094
1.911 1.807
1.697 1.595
1.482 1.374
1.209 1.127
20112010200920082007200620052004200320022001200019991998
7
terciari ja que no hi ha agricultura ni activitat industrial. Al terme municipal hi ha un camp de Golf i
un càmping.
1.2.2. PERFIL AMBIENTAL
Hidrologia
El terme forma part de la conca hidrogràfica del Besòs; compren la capçalera de la riera de
Vallromanes, que desemboca en el riu Mogent, i per les rieres d’Ardenya, de les Fontanilles i el de
l’Agutzil que son tributàries de la riera de Vallromanes. També hi ha la riera del Sot dels Verns que
desemboca a la riera de can Gurri.
Clima
La localització a la vessant N de la Serralada Litoral condiciona fortament el seu clima. De manera
que, malgrat estar situat a poca distància del mar, el clima marítim no té influència i si, en canvi,
el règim de vents del N. El resultat es una temperatura inferior al seu entorn i molta més humitat.
Les precipitacions també son superiors que a les zones de l’entorn.
Vegetació
L’orientació ombrívola de bona part del terme, a esquenes de la Serralada Litoral de Marina fa que
predominin les formacions pròpies de zones més humides com els alzinars i rouredes. A les vessants
solejades predomina la vegetació més seca entre les que destaca el pi pinyer i el sotabosc de bruc i
estepa.
Espais naturals protegits
El municipi Vallromanes acull un espai inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). És el
cas de l’espai PEIN de la Conreria- Sant Mateu-Céllecs. La superfície protegida d’aquest de l’espai
susdit al municipi de Vallromanes és de 210,79 hectàrees. La importància de l’espai considerat rau
en acollir una bona mostra dels sistemes naturals propis de les serres litorals septentrionals. Cal
tenir present l’important grau de vulnerabilitat d’aquest espai, atesa la seva situació als entorns
immediats de la conurbació de Barcelona.
L’espai susdit està inclòs, també, a la Xarxa Natura 2000, sota el nom de Serres del litoral
Septentrional (codi ES5110011).
1.2.3. GESTIÓ AMBIENTAL
Vallromanes disposa del document AGENDA 21 LOCAL, realitzat el 2005, que inclou el Pla d’Acció, el
qual descriu 8 línies estratègiques, 17 programes d’actuació i un total de 60 accions identificades.
Les accions del Pla d’Acció de l’Agenda 21 s’han tingut en compte a l’hora de programar les accions
del PAES.
Cicle de l’aigua
8
L’abastament d’aigua al municipi el fan dues companyies, CADEC i SOREA. El consum d’aigua el
2009 al municipi va ser de 261.295 m3, sense tenir en compte el consum del camp de golf que
probablement serà superior a aquesta xifra.
Gràfic 2.- Consum d’aigua segons subministradora el 2005, 2007 o 2009
Font: dades de les companyies de subministrament a Vallromanes
CADEC:
Abasteix Montornès i parcialment els municipis veïns de Vilanova i Vallromanes. A Vallromanes,
CADEC abasteix la part N del municipi ocupades per la urbanització Can Palau i Can Morera Xic; uns
221 abonats actualment. L’aigua prové del ter-Llobregat en la seva major part i d’un 25%
aproximadament de pous. Existeix un dipòsit de 250 m3 al C/ St. Mateu i no hi ha cap estació de
bombament al municipi.
SOREA:
La companyia SOREA abasteix la major part del terme municipal de Vallromanes, uns 928 abonats el
2009 (sense comptabilitzar els 20 comptadors del municipi) i un 76% del volum d’aigua consumit en
el sector domèstic. L’aigua prové en la seva totalitat del Ter-Llobregat i s’acumula al dipòsit de mas
Miquel, de 500 m3. D’aquest dipòsit es distribueix al centre urbà i a les urbanitzacions properes i,
igualment, a dos centres de bombament: Estació d’Elevació Can Corbera i Estació d’Elevació Oasis,
que distribueixen a dipòsits des d’on s’abasteixen les urbanitzacions Can Corbera, Oasis i Can
Tabac. També es disposa d’un pou (Mas Morera) que resta en reserva per a casos d’emergència.
El camp de golf s’abasteix de pous propis i de aigua regenerada procedent de la EDAR de Montornés
per regar la gespa.
85.130 81.451 81.926
214.589
247.357
199.642
2005 2007 2009
Consum d'aigua per a ús domèstic a Vallromanes (en m3)
companyia CADAC Companyia SOREA
9
Sanejament
Les aigües residuals del municipi es recullen per mitjà d’una xarxa mixta, en trams unitària i en
d’altres trams separativa, que condueix les aigües a la EDAR de Montornés. Tota la conducció es per
gravetat, sense estacions de bombament. La xarxa consta de 564 pous de registres i de 33 km de
canonada de diferent diàmetre. El servei el presta l’empresa DRENATGES URBANS de Montornés.
Algunes urbanitzacions disposen de fosses sèptiques però de forma poc generalitzada.
El consum mig diari se situa per sobre dels 250 l/hab.dia a causa de la necessitat d’aigua per a rec
dels jardins donat que la majoria del parc d’habitatges es unifamiliar aïllat o adossat.
Gestió de residus
La recollida no selectiva de residus del municipi la fa l’empresa BISBAL CASACOBERTA, de dilluns a
dissabte excepte festius, amb un camió compactador de càrrega posterior que porta xofer i dos
peons. Segons el dia, el camió fa la totalitat o part del recorregut per les urbanitzacions.
Les 1.490,90 tones recollides l’any 2009 de residus de la fracció resta van a la Planta de
Transferència del Consorci per a la gestió de Residus del Vallés Oriental que s’encarrega de la seva
disposició a l’abocador de Palautordera i un 20% a incineració.
A banda, repartits pel municipi hi ha 31 punts de recollida selectiva de residus amb contenidors
específics per al vidre (30), paper-cartró (32) i envasos (29). La recollida i gestió d’aquests residus
corre a càrrec del Consorci per a la Gestió de Residus del Consell Comarcal, el qual recull els
contenidors amb una freqüència determinada (per exemple, el vidre es recull un cop al mes mentre
que el paper es fa 2 cops la setmana) i els trasllada a la planta de Transferència per a la seva gestió
de valorització.
L’any 2009 es va recollir 527,14 tones de residus selectivament, amb la distribució que es mostra al
gràfic següent:
Gràfic 2.- Residus provinents del municipi de Vallromanes, segons IDESCAT
Poda i jardineria 7%
Paper i cartró 19%
Vidre 15%
Envasos lleugers 10%
Residus voluminosos
30%
RAEE 0%
Piles 0%
Medicaments 0%
Tèxtil 0%
Altres Residus 19%
Poda i jardineria
Paper i cartró
Vidre
Envasos lleugers
Residus voluminosos
RAEE
Piles
Medicaments
Tèxtil
Altres Residus
10
En el següent gràfic es mostra l’evolució del volum de residus gestionats a Vallromanes entre els
anys 2001 i 2009.
Gràfic 3.- Tones de residus de recollida selectiva i de fracció resta de Vallromanes entre 2001 i 2009, segons IDESCAT
214,50 183,48 203,80 234,18
174,26
272,40 309,18
425,95
527,14
830,30 833,26
914,20
1.038,66 1.087,10
1.166,86
1.419,36
1.550,48 1.490,90
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Total R.Sel Total F.Resta
Volum de residus recollits a Vallromanes (en tones)
2005 2007 2009
Paper i cartró 77,37 94,63 99,23
Vidre 58,58 73,79 80,11
Envasos lleugers 26,30 35,61 51,03
HPDE 6,05 8,19 11,74
PET 5,52 7,48 10,72
LPDE 3,16 4,27 6,12
Tetrabrik 2,10 2,85 4,08
Llaunes 4,73 6,41 9,19
Resta 1.087,10 1.419,36 1.490,90
11
Consum d’energia
L’empresa distribuïdora de l’energia elèctrica a Vallromanes és la companyia ENDESA DISTRIBUCIÓN.
Dins el terme municipal existeixen dues línies d’alta tensió: una línia de 110 kV que transcorre pel
sud del municipi i una de 132 kV pel nord-oest. A més, pel nucli urbà transcorren un seguit de línies
elèctriques de baixa tensió.
L’enllumenat públic està format per 852 punts de llum amb làmpades de vapor de sodi d’alta
pressió i 13 lluminàries amb làmpades de vapor de mercuri; totes elles amb potències entre els
100W i els 250W. La potència total instal.lada en enllumenat públic és de 104,42 kW.
Els combustibles líquids són utilitzats pel transport i la calefacció. Inclouen el gas-oil, el fuel-oil i
altres combustibles d’automoció. Dins el terme municipal de Vallromanes existeix una gasolinera
situada a la carretera BP-5002 km 7,4.
A Vallromanes s’estima que existeixen aproximadament la meitat dels habitatges amb calefacció
per gasoil, segons dades de IDESCAT.
Els Gasos liquats del petroli son utilitzats per a calefacció i inclouen el propà i el butà.
Bon part del subministrament de gas propà en el municipi de Vallromanes es realitza mitjançant les
canalitzacions de la xarxa de distribució gestionada per l’empresa GRAMPERGAS, dedicada a la
instal·lació i canalització de la xarxa per a la distribució de GLP. En el cas de Vallromanes existeix
un dipòsit situat a la part alta del municipi i des d’allà es distribueix únicament al nucli urbà del
municipi de Vallromanes. Durant el període 2005 a 2009 la xarxa de gas propà centralitzada va
experimentar un creixement notable.
Alguns habitatges disposen de dipòsit de propà propi.
Un altre combustible GLP es el butà que es distribueix i consumeix en bombones de 13l. En el cas
del butà, el principal distribuïdor de la zona és l’empresa BUTANO VALLÈS ORIENTAL, SA.
El subministrament de gas natural no ha arribat al municipi de Vallromanes.
Jardineria i manteniment del verd urbà
El model d’habitatge amb jardí fa que hi hagi una producció molt elevada de restes de jardineria
per manteniment i neteja de les finques i jardins privats.
A banda, les zones verdes públiques també tenen manteniment i generen restes de jardineria en
grans quantitats.
Les restes de jardineria, poc denses i voluminoses, son costoses de recollir pel sistema establert de
recollida en contenidors i encareixen el servei.
Manteniment d’urbanització
La longitud de vials al municipi s’estima en més de 35 km i això vol dir que els esforços i recursos en
el seu manteniment son elevats per al municipi. Una de les despeses més elevades es l’enllumenat
12
públic, constituït per 889 punts de llum de vapor de sodi repartits en 18 sectors. L’empresa SECE en
fa el manteniment.
1.3 ORGANIGRAMA MUNICIPAL I DESCRIPCIÓ DE COMPETÈNCIES
L’Ajuntament de Vallromanes s’organitza en les següents regidories:
Càrrec Persona Responsabilitats assignades
Alcaldessa-President Lourdes Prims i Jané Governació, Urbanisme i Comunicació Local
1r tinent d’alcalde Mª Luz Muñoz Rodriguez Cultura, Joventut, Esports
2n tinent d’alcalde Mª Antònia Camps Corrons Sanitat i Benestar Social
3r tinent d’alcalde Cèsar Andreu Cabot Hisenda, Medi Ambient, Serveis Manteniment municipals
Albert Jubierre Surroca Educació, Transports i Mobilitat i Promoció Econòmica
Eduard Benasques Borau Noves Tecnologies de l'informació i Festes populars i
tradicionals
El personal tècnic i administratiu de l’Ajuntament el composen les següents persones:
PERSONAL TÈCNIC
Arquitecte Armand Garcia
Arq. Tècnic Isabel Fors
Oscar Garcia Tècnic
Johannes Linzbach Enginyer
Mercè Torras Lletrada
PERSONAL ADMINISTRATIU
Ma. Rosa Pons Secretària-Interventora
Daniel Navarro Tècnic Area Intervenció
Rafel Mogas Adm. Area Urbanisme
Meritxell Puigvert Adm. Area Alcaldia i Regidories
Marta Sampedro Adm. Area Secretaria
13
Glòria Deza Adm. Registre
Maite Parera Subalterna
Per a cada acció definida en el PAES es determina quina àrea de l’Ajuntament serà responsable
d’impulsar i que es porti a terme aquesta acció en els terminis fixats.
14
2. INVENTARI D'EMISSIONS
2.1 METODOLOGIA
2.1.1 ABAST
Els principals objectius de l’elaboració de l’inventari d’emissions de GEH del municipi de
Vallromanes són:
Identificar els consums energètics més importants i les fonts d’emissió de gasos d’efecte
hivernacle del municipi
Fixar el punt de referència (2005) que ha de servir per quantificar la reducció d’emissions
de GEH, mitjançant la millora de l’eficiència energètica del municipi i la promoció de les
energies renovables
Planificar els objectius de reducció del consum, eficiència i/o aprofitament d’energies
renovables a curt, mig i llarg termini.
L’inventari d’emissions constituirà la base sobre el qual s’haurà de consolidar la planificació
energètica municipal que porti al municipi de Vallromanes a complir amb la totalitat dels
compromisos subscrits en el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per a l’any 2020.
D’acord amb les dades disponibles, el període d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH de
Vallromanes comprèn la sèrie de dades dels anys 2005, 2007 i 2009 a escala de Municipi, a l’àmbit
del PAES i a escala de l’Ajuntament.
L’any 2005 és l’any de referència sobre el qual es relacionaran tots els compromisos de reducció
d’emissions de GEH, eficiència energètica i producció d’energies renovables. Així mateix, el Pacte
requereix dur a terme un informe biennal de seguiment sobre el grau d’implantació de les accions
del PAES i per això s’han escollit els anys 2007 i 2009 com a anys per inventariar els resultats.
L’avaluació d’emissions es presenta en 3 àmbits principals, segons l’abast d’anàlisi adoptat, sent:
1. Àmbit municipal: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades a les
diferents fonts emissores resultants dels fluxos de funcionament del municipi, tenint en
compte la totalitat de sectors econòmics que el conformen.
2. Àmbit PAES: s’analitzen els consums energètics i emissions de GEH associades de tots els
sectors econòmics excepte el primari i l’industrial. Aquest és l’àmbit del compromís i a
partir del qual es plantejarà la reducció d’emissions.
3. Àmbit ajuntament: es calculen les emissions generades pels consums energètics dels
diferents serveis i instal·lacions que gestiona i fa ús l’Ajuntament
15
2.1.2. FASES DE TREBALL
A continuació es presenten les fases de treball seguides en l’elaboració de l’inventari d’emissions de
GEH del municipi de Vallromanes:
1) Obtenció de dades
Les dades de consum energètic s’han obtingut mitjançant:
Dades aportades per la Diputació de Barcelona en base a dades d’organismes oficials
(INDESCAT, ICAEN, Agència de Residus de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua)
Entrevistes de l’equip redactor amb personal de l’Ajuntament (administratius, tècnics i
regidors)
Entrevistat Data Informació sol.licitada
Reunió inicial amb la
Diputació i el representant de
l’Ajuntament per al PAES,
Rafael Mogas
Exposició del PAES i sol.licitud d’informació de
partida
Reunions posteriors amb
Rafael Mogas
Obtenció de dades pendents
Reunió amb Enginyer
municipal que presta serveis a
temps parcial
Informació sobre instal.lacions d’equipaments
municipals i de xarxes de serveis
Reunions amb alcaldessa i
regidor de Medi Ambient
Exposició del PAES i sol.licitud d’informació
sobre possibles accions i disponibilitat
16
Entrevistes i visites de l’equip redactor a empreses que presten serveis a l’Ajuntament i
que han sigut les següents:
Entrevistat Data Informació sol.licitada
Sr. Joan Cuadradas, CADEC
companyia abastament aigua a
part del municipi
29-9-2011
Dades de consum dels abonats de Vallromanes
els anys escollits (2005, 2007 i 2009) i consum
energètic bombament
Sr. Elias Serraviñals i Jordi Gil,
SOREA companyia abastament
aigua a part del municipi
OCTUBRE Dades de consum dels abonats de Vallromanes
i consums energètics de bombament
Sr. Jordi Segalés, Serveis
Ambientals del Vallès Oriental
SETEMBRE Dades de gestió de residus del municipi de
Vallromanes
Sr, Isaac Sánchez, Drenatges
Urbans del Besòs
SETEMBRE Conèixer gestió de la xarxa de clavegueram
de Vallromanes
Sr. Pere Gran, GRANPERGAS servei
centralitzat de propà a centre
urbà
OCTUBRE Dades de consum els anys escollits i nombre
d’abonats
Sr. Albert Bisbal, BISAL
CASACOBERTA recollida de residus
del municipi
OCTUBRE Dades de volum de recollida, freqüències i
distàncies recorregudes per vehicle
Sr. José Ramón Soler, SECE
manteniment enllumenat públic
OCTUBRE Dades de consum i informació relativa a la
instal·lació
Sr. Amadeu Florensa, ENDESA Telefònic i
Dades de consum elèctric al municipi l’any
2009
Visites a 8 equipaments municipals per fer una avaluació energètica seguint la
metodologia establerta per la Diputació de Barcelona. Aquestes visites (VAE, en
endavant) han permès conèixer amb detall el consum energètic de cada una de les
instal.lacions i les oportunitats de millora de l’eficiència o reducció dels seus consums.
Els informes dels VAE’s s’adjunten en el document III – Annexos del PAES.
2) Tractament de les dades
Les dades obtingudes s’han tractat per a extreure la informació vàlida de cara a
confeccionar l’inventari de consums i emissions de GEH. En l’apartat 2.1.3 s’explicita en
detall quins procediments s’han seguit.
3) Entrada de dades a full de càlcul
Les dades de consum energètic s’han introduït en el full de càlcul de manera que es poden
visualitzar de forma senzilla i ràpida els consums en els tres àmbits que estableix la
17
metodologia del PAES: municipi, PAES i equipaments municipals. Amb els factors de
conversió de consum a emissions la taula calcula també les emissions associades a cada
apartat i, amb la incorporació de les dades poblacionals, s’obtenen els consums i emissions
per càpita.
2.1.3. TRACTAMENT DE LES DADES
Consums d’energia elèctrica del municipi. Dades dels anys 2005 i 2007 procedents de l’ICAEN
facilitades per la Diputació de Barcelona. Dades de l'any 2009 estimades a partir dels consums totals
facilitats per ENDESA.
Consums de GLP dels diferents sectors del municipi. Aquesta dada s’ha estimat a partir de les
dades provincials facilitades per la Diputació de Barcelona, realitzant la ponderació següent:
consum provincial dividit pels habitants de la província i multiplicat pels habitants del municipi per
als diferents anys d’estudi.
La distribució per sectors del consum global de GLP del municipi s’ha realitzat tenint en compte les
indicacions del Pla de l’Energia de Catalunya 2005-2015:
Sector primari: un 5% del consum global del municipi
Sector industrial: un 11% del consum total del municipi
Sector serveis: un 23% del consum global del municipi
Sector domèstic: en aquest cas no s'ha utilitzat el rati d'un 61% del consum global del
municipi, sinó que s'ha estimat en funció del consum de GLP subministrat per l'empresa
GRAMPERGAS.
Consums de combustibles líquids. La dada s’ha estimat a partir de les dades de la província
facilitades per l’ICAEN i amb les següents ponderacions:
Sector primari: Li correspon el 100% del gasoil B del municipi, ponderant pel parc mòbil del
municipi respecte el parc mòbil de la província.
Sector industrial: Li correspon el 97% dels fueloils del municipi i el 30% del gasoil C,
ponderant per la població del municipi respecte la població de la província.
Sector serveis: Li correspon el 3% dels fueloils del municipi i el 27% del gasoil C, ponderat
per la població del municipi respecte la població de la província.
Sector domèstic: Estimat a partir del tant per cent de habitatges amb calefacció de gasoil-C
de l'any 2001 respecte el total d’habitatges del mateix any i multiplicat pel nombre
d’habitatges de l'any estudiat, tenint en compte un consum mig de 1500 litres de
combustible per habitatge calefactat.
Sector transport: Li correspon el 100% de les benzines i el 100% del gasoil A, ponderant pel
parc mòbil del municipi respecte el parc mòbil de la província.
Consums energètics del sector municipal (equipaments municipals, enllumenat públic, flota de
vehicles municipals i flota de vehicles externs). Dades facilitades per l’Ajuntament de Vallromanes i
les empreses concessionàries.
En el cas del consum associat a la flota de vehicles externalitzats únicament es disposa de
dades de l’any 2010, com que no s'ha produït cap canvi, s’ha considerat constant. S’ha
considerat vehicles externalitzats el servei de recollida d’escombraries i el transport públic.
18
El municipi no disposa de semàfors.
Consums del sector residus. Les dades s’han obtingut de l’Agència de Residus de Catalunya i de
Serveis Ambientals del Vallès Oriental. Al trobar-se les instal·lacions de tractament de residus fora
del límit del terme municipal, únicament s’han considerat els consums associats als residus generats
en el municipi.
Consums del sector aigua. Les dades de consum d'aigua han estat obtingudes de les empreses de
subministrament, CADAC i SOREA.
Consums energètics associats al bombeig d’aigua del Municipi. Dades reals facilitades per
CADAC. Dades de SOREA estimades en funció del volum subministrat i del consum de CADAC,
al no disposar del consum real de SOREA.
Consums energètics de l’EDAR i l'ETAP. Dades facilitades per la Diputació de Barcelona a
partir dels ratis mitjos de DESGEL. Al trobar-se la depuradora fora del terme municipal,
únicament s’han considerat els consums associats a la depuració de les aigües del municipi.
Altres dades. Dades com la població del municipi i la província, el parc de vehicles del municipi i la
província i el nombre d’habitatges totals i habitatges amb calefacció s’han obtingut de l’IDESCAT.
2.1.4 FACTORS D’EMISSIÓ EMPRATS
Un cop recopilats tots els consums del municipi, per dur a terme el càlcul de les emissions
generades pel municipi es fa ús dels factors d’emissió associats a cada font de consum. En aquest
sentit, per al càlcul s’han aplicat els diferents factors d’emissió facilitats per diferents organismes
oficials i s’han emprat els potencials d’escalfament del quart informe de 2007 del IPCC que
considera que el metà té un potencial d’escalfament 21 vegades superior que el CO2 i l’òxid nitrós
de 310 vegades superior al CO2.
1 CO2eq = 1 CO2 + 21 CH4 + 310 N2O
Font d'emissió Factor d'emissió
Electricitat Any 2005 0,481 kgCO2 / kWh
Any 2007 0,443 kgCO2 / kWh
Any 2009 0,270 kgCO2 / kWh
Gasos Liquats del Petroli 0,227 kgCO2 / kWh
Combustibles
Líquids
Fueloil 0,279 kgCO2 / kWh
Gasolina 0,249 kgCO2 / kWh
Gasoil 0,267 kgCO2 / kWh
19
2.2 CONSUMS I EMISSIONS
2.2.1 CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT MUNICIPI
Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per fonts d'energia
Evolució dels consums (en KWh)
ÀMBIT MUNICIPI
Fonts energètiques 2005 2007
Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 7.951.521,20 8.667.283,73 9,00% 9.050.086,37 13,82%
GLP 2.950.305,12 6.043.717,16 104,85% 6.856.155,96 132,39%
CL 26.717.641,61 27.413.417,88 2,60% 27.167.961,72 1,69%
Total 37.619.467,92 42.124.418,77 11,98% 43.074.204,06 14,50%
El consum d’energia al municipi ha augmentat un 14,5% entre 2005 i 2009.
Els combustibles líquids són, amb diferència, la major font d'energia utilitzada en el municipi
representant un 71% l'any 2005, principalment degut a l'elevat consum en el sector transport i en el
sector domèstic.
S'observa un increment en el consum de GLP degut a la implantació d'una instal.lació en xarxa en el
municipi, aquest creixement va en detriment del consum de combustibles líquids que baixen la seva
contribució fins al 62% l'any 2009.
20
Evolució de les emissions (en t de CO2)
ÀMBIT MUNICIPI
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 3.824,7 3.839,6 0,39% 2.443,5 -36,1%
GLP 669,7 1.371,9 104,85% 1.556,3 132,39%
CL 7.059,8 7.246,2 2,64% 7.184,5 1,77%
Total 11.554,2 12.457,8 7,82% 11.184,3 -3,2%
Els combustibles líquids són la major font d'emissió de GEH del municipi, representant un 61% l'any
2005.
S'observa una reducció en les emissions associades al consum d'electricitat per una disminució en el
factor de conversió consum elèctric-emissions degut a un major pes de les renovables i nuclears en
el mix de generació d'energia.
Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per fonts d'energia per càpita
Evolució dels consums per càpita (en KWh/hab)
ÀMBIT MUNICIPI
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 4.160,92 3.932,52 -5,49% 3.964,12 -4,73%
GLP 1.543,85 2.742,16 77,62% 3.003,13 94,52%
CL 13.980,97 12.438,03 -11,04% 11.900,11 -14,88%
Total 19.685,75 19.112,71 -2,91% 18.867,37 -4,16%
Electricitat 33%
GLP 6%
CL 61%
21
L’evolució dels consums per càpita ha disminuït lleugerament a causa de la disminució del consum
de combustible líquid. Aquesta disminució de consum per habitant de combustible líquid és deguda
a l’efecte de l’increment de població i a l’error per l’estimació de consum de combustible.
Evolució de les emissions per càpita (en t CO2/habitant)
ÀMBIT MUNICIPI
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 2,00 1,72 -12,96% 1,07 -46,52%
GLP 0,35 0,62 77,62% 0,68 94,52%
CL 3,69 3,29 -11,00% 3,15 -14,82%
Total 6,05 5,65 -6,51% 4,90 -18,97%
Les emissions per habitant han disminuït un 19% entre 2005 i 2009 per efecte del canvi de mix de
generació energètica i, per tant, dels factors de conversió de KWh a emissions. Les emissions es
situen en 2005 en 6,05 tones CO2/hab, una mica per sota de les dades mitjanes obtingudes per la
Diputació per a municipis de entre 1000 i 5000 habitants, i molt similar a la mitjana de la província
de Barcelona que es de 6,6 t CO2/hab.
Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per sectors
Evolució dels consums (en KWh)
ÀMBIT MUNICIPI
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Primari 2.570.128,48 2.604.023,06 1,32% 2.458.310,24 -4,35%
Indústria 1.171.479,31 659.401,29 -43,71% 405.002,05 -65,43%
Domèstic 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%
Serveis 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%
Transport 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%
Residus 0,00 0,00 0,00
Cicle Aigua 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%
Total 37.619.467,92 42.124.418,77 11,98% 43.074.204,06 14,50%
22
El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins del consums totals
del municipi, representant un 38% i un 43% respectivament l'any 2005.
S'observa que l'evolució de consums del sector domèstic és més elevada que la del sector transport,
superant a aquest darrer el 2009. Representen un 45% i un 37% respectivament sobre el total l'any
2009.
El valor nul en el sector residus és degut a que el valor associat al transport de residus queda inclòs
en el sector transport.
Evolució de les emissions (en t de CO2)
ÀMBIT MUNICIPI
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Primari 696,9 703,8 0,99% 655,5 -5,95%
Indústria 327 183,2 -43,96% 107,7 -67,07%
Domèstic 4.714,2 5.485,3 16,36% 4.915,3 4,26%
Serveis 1.525,4 1.563,7 2,51% 1.048,1 -31,29%
Transport 4.203,9 4.431,6 5,42% 4.409,1 4,88%
Residus 1.304,2 1.695,6 30,01% 1.724,5 32,22%
Cicle Aigua 86,8 90,1 3,79% 48,7 -43,91%
Total 12.858,4 14.153,3 10,07% 12.908,8 0,39%
23
El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins de les emissions
totals emeses del municipi, representant un 37% i un 33% respectivament l'any 2005. L’efecte del
canvi de factor d’emissió per als consums elèctrics per les variacions en el mix de generació
elèctrica és el responsable de les disminucions de les emissions dels sectors indústria, serveis i cicle
aigua.
Consums i emissions de l'àmbit MUNICIPI per sectors i per càpita
Evolució dels consums (en KWh/hab)
ÀMBIT MUNICIPI
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Primari 1.344,91 1.181,50 -12,15% 1.076,79 -19,94%
Indústria 613,02 299,18 -51,20% 177,40 -71,06%
Domèstic 7.479,33 8.150,69 8,98% 8.451,91 13,00%
Serveis 1.749,49 1.726,83 -1,30% 1.732,04 -1,00%
Transport 8.404,58 7.662,25 -8,83% 7.350,26 -12,54%
Residus 0,00 0,00 0,00
Cicle Aigua 94,42 92,26 -2,29% 78,97 -16,36%
Total 19.685,75 19.112,71 -2,91% 18.867,37 -4,16%
24
Evolució de les emissions (en t de CO2/hab)
ÀMBIT MUNICIPI
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Primari 3,64 0,32 -12,44% 0,29 -21,27%
Indústria 1,71 0,08 -51,41% 0,047 -72,44%
Domèstic 2,47 2,49 0,89% 2,15 -12,72%
Serveis 0,80 0,71 -11,12% 0,46 -42,48%
Transport 2,20 2,01 -8,60% 1,93 -12,21%
Residus 0,68 0,77 12,72% 0,76 10,68%
Cicle Aigua 0,05 0,04 -10,01% 0,02 -53,05%
Total 6,73 6,42 -4,56% 5,66 -15,97%
Consums i emissions del sector PRIMARI
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR PRIMARI
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 55.830,00 55.240,00 -1,06% 62.852,60 12,58%
GLP 31.340,40 29.831,14 -4,82% 27.624,30 -11,86%
CL 2.482.958,08 2.518.951,92 1,45% 2.367.833,33 -4,64%
Total 2.570.128,48 2.604.023,06 1,32% 2.458.310,24 -4,35%
25
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
SECTOR PRIMARI
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 26,85 24,47 -8,87% 16,97 -36,81%
GLP 7,11 6,77 -4,82% 6,27 -11,86%
CL 662,95 672,56 1,45% 632,21 -4,64%
Total 696,92 703,80 0,99% 655,45 -5,95%
Consums i emissions del sector INDUSTRIA
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR INDÚSTRIA
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 30.888,00 32.485,00 5,17% 35.640,96 15,39%
GLP 68.948,88 65.628,51 -4,82% 60.773,46 -11,86%
CL 1.071.642,43 561.287,78 -47,62% 308.587,63 -71,20%
Total 1.171.479,31 659.401,29 -43,71% 405.002,05 -65,43%
Evolució de les emissions (en t de CO2)
SECTOR INDÚSTRIA
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 14,86 14,39 -3,14% 9,62 -35,23%
GLP 15,65 14,90 -4,82% 13,80 -11,86%
CL 296,45 153,95 -48,07% 84,26 -71,58%
Total 326,96 183,24 -43,96% 107,66 -67,07%
26
2.2.2 CONSUMS I EMISSIONS DE L'ÀMBIT PAES
Consums i emissions de l'àmbit PAES per fonts d'energia
Evolució dels consums (en KWh)
ÀMBIT PAES
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 7.864.803,20 8.579.558,73 9,09% 8.951.592,81 13,82%
GLP 2.850.015,84 5.948.257,51 108,71% 6.767.758,20 137,46%
CL 23.163.041,10 24.333.178,19 5,05% 24.491.540,76 5,74%
Total 33.877.860,13 38.860.994,43 14,71% 40.210.891,78 18,69%
Els consums en l’àmbit PAES es molt similar al del àmbit municipi ja que representa el 92%
d’aquest. Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada dins l'àmbit PAES,
representant un 68% l'any 2005, principalment degut a l'elevat consum en el sector transport i en el
sector domèstic.
Consum expressat en GWh
S'observa un increment en el consum de GLP degut a la implantació d'una instal.lació en xarxa en el
municipi, aquest fet provoca que els combustibles líquids representin un 60% l'any 2009.
27
Evolució de les emissions (en t CO2)
ÀMBIT PAES
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009 Evolució
09-05
Electricitat 3.782,97 3.800,74 0,47% 2.416,93 -36,11%
GLP 646,95 1.350,25 108,71% 1.536,28 137,46%
CL 6.100,41 6.419,73 5,23% 6.468,01 6,03%
Total 10.530,33 11.570,73 9,88% 10.421,23 -1,04%
Les emissions de CO2eq entre 2005 i 2009 han sofert una lleugera disminució del 1,04% malgrat que el
consum energètic en aquest període han augmentat un 18,69%.
Els combustibles líquids són la major font d'emissió de GEH dins l'àmbit PAES, representant un 58%
l'any 2005.
S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat a causa de la disminució
en el rati associat al mix d'energia.
Electricitat 36%
GLP 6%
CL 58%
28
Consums i emissions de l'àmbit PAES per fonts d'energia per càpita
Evolució dels consums per càpita (en KWh/hab)
ÀMBIT PAES
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 4.115,54 3.892,72 -5,41% 3.920,98 -4,73%
GLP 1.491,37 2.698,85 80,96% 2.964,41 98,77%
CL 12.120,90 11.040,46 -8,91% 10.727,79 -11,49%
Total 17.727,82 17.632,03 -0,54% 17.613,18 -0,65%
Els consums unitaris per habitant es mantenen estables al llarg del període analitzat; el consum de
GLP es duplica i queda compensat per la disminució dels combustibles líquids.
Evolució de les emissions per càpita (t de CO2/hab)
ÀMBIT PAES
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 1,98 1,72 -12,89% 1,06 -46,52%
GLP 0,34 0,61 80,96% 0,67 98,77%
CL 3,19 2,91 -8,76% 2,83 -11,25%
Total 5,10 5,25 -4,73% 4,56 -17,16%
Les emissions per càpita disminueixen en l’àmbit del PAES un 17,16% entre 2005 i 2009, en gran
mesura a causa de la disminució de les emissions assignades a l’electricitat per efecte del canvi en
el mix de generació elèctrica.
29
Consums i emissions de l'àmbit PAES per sectors
Evolució dels consums (en KWh)
ÀMBIT PAES
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Serveis 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%
Domèstic 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%
Transport 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%
Residus 0,00 0,00 0,00
Cicle Aigua 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%
Total 33.877.860,13 38.860.994,43 14,71% 40.210.891,78 18,69%
El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins del consums totals
de l'àmbit PAES, representant un 42% i un 47% respectivament l'any 2005. S'observa que l'evolució de
consums del sector domèstic és més elevada que la del sector transport, representant un 48% i un
41% respectivament sobre el total l'any 2009.
El valor nul en el sector residus és degut a què el valor de consum associat al transport de residus
queda inclòs en l’àmbit Ajuntament, sector transport externalitzat. En canvi, les emissions de GEH
Serveis 10%
Domèstic 42%
Transport 47%
Residus 0%
Cicle Aigua
1%
30
generades pel procés de tractament o reciclatge de les fraccions de residus sí que queden incloses
en l’àmbit PAES però no com a consum energètic.
Evolució de les emissions (en t de CO2)
ÀMBIT PAES
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Serveis 1.525,41 1.563,74 2,51% 1.048,13 -31,29%
Domèstic 4.714,24 5.485,27 16,36% 4.915,27 4,26%
Transport 4.203,88 4.431,63 5,42% 4.409,15 4,88%
Residus 1.304,22 1.695,56 30,01% 1.724,48 32,22%
Cicle Aigua 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%
Total 11.834,55 13.266,28 12,10% 12.145,70 2,63%
El sector domèstic i el sector transport són els dos sectors amb un major pes dins de les emissions
totals emeses de l'àmbit PAES, representant un 40% i un 35% respectivament l'any 2005.
Les emissions atribuïdes al tractament dels residus, que representen l’11% del total, es comenten
més endavant, en l’apartat dedicat al sector de residus.
31
Consums i emissions de l'àmbit PAES per sectors i per càpita
Evolució dels consums per càpita (en KWh/hab)
ÀMBIT PAES
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Serveis 1.749,49 1.726,83 -1,30% 1.732,04 -1,00%
Domèstic 7.479,33 8.150,69 8,98% 8.451,91 13,00%
Transport 8.404,58 7.662,25 -8,83% 7.350,26 -12,54%
Residus 0,00 0,00 0,00
Cicle Aigua 94,42 92,26 -2,29% 78,97 -16,36%
Total 17.727,82 17.632,03 -0,54% 17.613,18 -0,65%
Evolució de les emissions per càpita (t de CO2eq/hab)
ÀMBIT PAES
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Serveis 0,80 0,71 -11,12% 0,46 -42,48%
Domèstic 2,47 2,49 0,89% 2,15 -12,72%
Transport 2,20 2,01 -8,60% 1,93 -12,21%
Residus 0,68 0,77 12,72% 0,76 10,68%
Cicle Aigua 0,05 0,04 -10,01% 0,02 -53,05%
Total 6,19 6,02 -2,80% 5,32 -14,09%
El rati d’emissions per habitant, 6,19 tones anuals CO2/habitant és superior a la mitjana d’emissions
PAES corresponents a municipis de 1000 a 5000 habitants segons el buidat de 100 inventaris de la
província de Barcelona fet per la Diputació de Barcelona, que se situa en les 4,81 tones CO2/hab.
32
Les emissions per càpita del sector domèstic l’any 2005 (2,47 tones CO2/hab) són significativament
superiors a les emissions per càpita de la mitjana d’una mostra de municipis de la província de
Barcelona de 1000 a 5000 habitants, que se situa en 1,43 tones CO2eq/hab. La diferència es menor
en el sector transport, 2,2 tones CO2/hab a Vallromanes vers 2,01 tCO2/hab als municipis de 1000 a
5000 habitants de la província de Barcelona.
Emissions per càpita en tones CO2/hab l’any 2005
Consums i emissions del sector SERVEIS
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR SERVEIS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 2.982.276,00 3.200.500,00 7,32% 3.365.612,20 12,85%
GLP 144.165,84 396.394,48 174,96% 445.095,14 208,74%
CL 216.832,01 209.039,63 -3,59% 143.538,63 -33,80%
Total 3.343.273,85 3.805.934,11 13,84% 3.954.245,98 18,27%
L'electricitat és la major font d'energia utilitzada dins el sector serveis, representant un 87% l'any
2005.
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
Serveis Domèstic Transport Residus Cicle Aigua
33
El període 2005-2009 s’ha produït un increment del 18,27% de consum, part atribuïble a la posada
en marxa dels nous equipaments municipals (Casal i CEIP).
Evolució de les emissions (t de CO2eq)
SECTOR SERVEIS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 1.434,76 1.417,82 -1,16% 908,72 -36,65%
GLP 32,73 89,98 174,96% 101,04 208,74%
CL 58,21 55,94 -3,91% 38,38 -34,07%
Total 1.525,41 1.563,74 2,51% 1.048,13 -31,29%
S'observa una disminució en les emissions associades al consum d'electricitat degut a una disminució
en el rati d’emissió associat al mix d'energia.
34
Consums i emissions del sector DOMÈSTIC
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR DOMÈSTIC
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 4.702.085,00 5.175.719,00 10,07% 5.405.687,20 14,96%
GLP 2.705.850,00 5.551.863,03 105,18% 6.322.663,06 133,67%
CL 6.885.057,35 7.236.546,77 5,11% 7.567.360,33 9,91%
Total 14.292.992,35 17.964.128,80 25,68% 19.295.710,59 35,00%
En el període 2005-2010 es constata un increment del consum del 35%.
Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada dins el sector domèstic, representant
un 47% l'any 2005.
S'observa un increment en el consum de GLP degut a la implantació d'una instal.lació en xarxa en el
municipi.
35
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
SECTOR DOMÈSTIC
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 2.261,70 2.292,84 1,38% 1.459,54 -35,47%
GLP 614,23 1.260,27 105,18% 1.435,24 133,67%
CL 1.838,31 1.932,16 5,11% 2.020,49 9,91%
Total 4.714,24 5.485,27 16,36% 4.915,27 4,26%
Les emissions per consum elèctric en el sector domèstic disminueixen a causa del canvi de rati
d’emissió associat al mix de generació d'energia. Per la seva banda, les emissions de GLP
s’incrementen i gairebé s’igualen a les associades al consum elèctric.
36
Consums i emissions del sector TRANSPORTS
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR TRANSPORT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,00 0,00 0,00
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%
Total 16.061.151,73 16.887.591,79 5,15% 16.780.641,80 4,48%
L'única font utilitzada pel sector transport són els combustibles líquids. En el període 2005-2010
s'observa un increment degut a un augment en el parc de vehicles del municipi.
Per combustibles líquids, el consum es mostra a continuació:
Tipus de combustible líquid consumit en transport (en kWh anual)
2005 2007 2009
Gasolina 4.691.457,07 4.297.594,21 3.960.250,43
Gas-oil A 11.369.694,67 12.589.997,58 12.820.391,37
Evolució de les emissions (en t CO2eq/hab)
SECTOR TRANSPORT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,00 0,00 0,00
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 4,20 4,43 5,42% 4,41 4,88%
Total 4,20 4,43 5,42% 4,41 4,88%
Les emissions del transport s’incrementen en la mateixa proporció que l’augment del consum.
37
Emissions del sector RESIDUS
Tal i com s'ha comentat anteriorment, els consums associats al transport de residus estan inclosos al
sector transport. Pel que fa a les emissions, aquestes van associades a les emissions directes del
tractament final (disposició o incineració) o del seu reciclatge.
La producció de residus del municipi i el grau de reciclatge de les fraccions valoritzables es la
següent:
Residus generats anualment (en tones)
2005 2007 2009
Residus reciclats
Paper i cartró 77,37 94,63 99,23
Vidre 58,58 73,79 80,11
Envasos lleugers 26,30 35,61 51,03
HPDE 6,05 8,19 11,74
PET 5,52 7,48 10,72
LPDE 3,16 4,27 6,12
Tetrabrik 2,10 2,85 4,08
Llaunes 4,73 6,41 9,19
Residus no reciclats (resta)
Resta 1.087,10 1.419,36 1.490,90
Tipus de tractament
A dipòsit 1.087,10 1.383,75 1.214,16
Incineració 0,00 35,61 276,74
38
Evolució de les emissions (en Kg CO2eq/hab)
Les emissions associades al tractament i les emissions estalviades per la producció d’energia en el
reciclatge dels residus es mostra en el quadre següent:
Emissions associades a tractament residus (en t de CO2)
2005 2007 2009
Residus reciclats
Paper i cartró 20,48 25,05 26,27
Vidre -39,11 -49,27 -53,49
Envasos lleugers
HPDE -12,72 -17,22 -24,68
PET -6,83 -9,24 -13,25
LPDE -3,79 -5,13 -7,36
Tetrabrik 0,02 0,02 0,03
Llaunes -2,91 -3,95 -5,66
Resta residus
A dipòsit 1.349,09 1.717,23 1.506,77
Incineració 0,00 38,07 295,84
TOTAL EMISSIONS 1.304,22 1.695,56 1.724,48
Les emissions atribuïdes a la generació de residus del municipi s’han incrementat un 32,22% en el
període 2005-2009 degut a un augment en la producció de residus i al tractament mitjançant
incineració d’una part d’aquests.
39
Consums i emissions del sector CICLE DE L'AIGUA
Els consums del sector cicle de l'aigua en l’àmbit del PAES són associats als consums del tractament
de potabilització i depuració en funció dels metres cúbics subministrats al municipi
Evolució dels consums (en KWh)
SECTOR AIGUA
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 180.442,20 203.339,73 12,69% 180.293,40 -0,08%
El consum energètic es manté força constant entre 2005 i 2009, encara que el 2007 hi va haver un
repunt de consum de gairebé el 13%.
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
SECTOR AIGUA
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució 07-
05 2009
Evolució 09-
05
Electricitat 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 86,79 90,08 3,79% 48,68 -43,91%
S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat degut a una disminució
en el rati associat al mix d'energia.
40
2.2.3 CONSUMS I EMISSIONS DE L'AMBIT AJUNTAMENT
Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per fonts d'energia
Evolució dels consums (en KWh)
AJUNTAMENT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 795.178,71 1.002.668,49 26,09% 1.068.734,96 34,40%
GLP 68.028,81 320.257,45 370,77% 368.958,11 442,36%
CL 303.796,10 113.693,54 -62,58% 113.557,74 -62,62%
Total 1.167.003,62 1.436.619,48 23,10% 1.551.250,81 32,93%
L’increment de consum energètic en els equipaments municipals entre 2005 i 2009 ha sigut del 33%.
L'electricitat és la major font d'energia utilitzada dins l'àmbit Ajuntament, representant un 68% l'any
2005.
Increment en el consum d'electricitat i GLP produït entre els anys 2005 i 2007 és degut a un
augment d'instal.lacions municipals al posar-se en funcionament el Casal i el CEIP.
El descens en el consum de combustibles líquids entre els anys 2005 i 2007 és degut a la substitució
de la caldera de gasoil de l'edifici de l'Ajuntament per una bomba de calor.
41
Evolució de les emissions (en Kg de CO2)
AJUNTAMENT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 382.480,96 444.182,14 16,13% 288.558,44 -24,56%
GLP 15.442,54 72.698,44 370,77% 83.753,49 442,36%
CL 81.113,56 30.356,17 -62,58% 30.319,92 -62,62%
Total 479.037,06 547.236,76 14,24% 402.631,85 -15,95%
La disminució de les emissions en el període 2005-2010 és del 16% a causa de la disminució en les
emissions associades al consum d'electricitat degut a la reducció del rati d’emissió associat al mix
de generació d'energia elèctrica.
Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per fonts d'energia per càpita
Evolució dels consums per càpita (KWh/hab)
AJUNTAMENT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 416,11 454,93 9,33% 468,13 12,50%
GLP 35,60 145,31 308,18% 161,61 353,98%
CL 158,97 51,59 -67,55% 49,74 -68,71%
Total 610,68 651,82 6,74% 679,48 11,27%
Com la població no s’ha incrementat en la mateixa proporció que el consum energètic dels
equipament el resultat és que el rati s’incrementa més de l’11% entre 2005 i 2009.
42
Evolució de les emissions per càpita (t de CO2eq/hab)
AJUNTAMENT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,20 0,20 0,69% 0,13 -36,85%
GLP 0,01 0,03 308,18% 0,04 353,98%
CL 0,04 0,01 -67,55% 0,01 -68,71%
Total 0,25 0,24 -0,95% 0,18 -29,65%
Les emissions per càpita han disminuït el 30% entre 2005 i 2009 degut a l’efecte del factor d’emissió
aplicable al consum elèctric.
El rati de 0,25 tCO2eq/hab el 2005 coincideix força amb el de la mitjana de municipis de Barcelona
entre 1000 i 5000 habitants que han fet PAES, i que es de 0,21 tCO2eq/hab.
Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per sectors
Evolució dels consums (en KWh)
AJUNTAMENT
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Equipaments 402.422,22 667.571,45 65,89% 802.331,11 99,38%
Enllumenat 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%
Flota de vehicles int. 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%
Flota de vehicles ext. 109.390,11 109.390,11 109.390,11
Bombament d'aigua 161.696,71 203.280,49 26% 171.576,96 6,11%
Total 1.167.003,62 1.436.619,48 23,10% 1.551.250,81 32,93%
Els equipaments municipals i l'enllumenat públic són els dos sector amb un major pes dins dels
consums de l'Ajuntament, representant un 34% i un 41% respectivament l’any 2005.
43
El consum energètic en els equipaments entre l'any 2005 i el 2009 s’ha doblat degut a la posada en
funcionament del Casal i del CEIP, així com a l’ampliació de l’Escola Bressol.
Evolució de les emissions (en t de CO2)
AJUNTAMENT
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Equipaments 135,71 226,56 66,94% 200,76 47,94%
Enllumenat 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%
Flota de vehicles 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%
Flota de vehicles ext. 29,21 29,21 29,21
Bombament d'aigua 77,78 90,05 16% 46,32 -40,44%
Total 479,04 547,24 14,24% 402,63 -15,95%
S'observa una disminució en les emissions degudes al consum d'electricitat degut a una disminució
en el rati associat al mix d'energia; aquest fet afecta sobretot a l’enllumenat i al bombament
d’aigua, així com als equipaments, i provoca que el repartiment de la contribució a les emissions
sigui molt diferent el 2005 i el 2009.
44
Consums i emissions de l'àmbit AJUNTAMENT per sectors per càpita
Evolució dels consums per càpita (en KWh/hab)
AJUNTAMENT
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Equipaments 210,58 302,89 43,84% 351,44 66,89%
Enllumenat i semàfors 255,73 205,12 -19,79% 203,15 -20,56%
Flota de vehicles 2,51 1,95 -22,22% 1,83 -27,29%
Flota de vehicles ext. 57,24 49,63 -13,29% 47,92 -16,29%
Bombament d'aigua 84,61 92,23 9% 75,15 -11,18%
Total 610,68 651,82 6,74% 679,48 11,27%
El consum per càpita s’ha incrementat una mica més de l’11% entre 2005 i 2009.
L’enllumenat públic es el sector que més consumeix en KWh/habitant el 2005, fins i tot més que els
equipaments. La raó es l’estructura urbanística dispersa del municipi que fa que hi hagi una gran
longitud de vials. No obstant, el 2009 son els equipaments municipals que passen a consumir més
energia degut a l’entrada en funcionament del nou CEIP i del nou Casal.
45
Evolució de les emissions per càpita (t de CO2eq/hab)
AJUNTAMENT
Sectors 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Equipaments 0,071 0,102 44,75% 0,088 23,83%
Enllumenat 0,123 0,091 -26,13% 0,055 -55,41%
Flota de vehicles 0,001 0,001 -22,22% 0,0005 -27,29%
Flota de vehicles ext. 0,015 0,013 -13,29% 0,013 -16,29%
Bombament d'aigua 0,041 0,041 0% 0,020 -50,14%
Total 0,251 0,248 -0,95% 0,176 -29,65%
El 50% de les emissions per càpita correspon a l’enllumenat públic l’any 2005, tot i que disminueix
el seu pes el 2009 fins al 31%.
46
Consums i emissions del sector EQUIPAMENTS MUNICIPALS
En conjunt, els consums dels equipaments municipals es mostra a continuació.
Evolució dels consums (en KWh)
EQUIPAMENTS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 144.785,00 347.314,00 139,88% 433.373,00 199,32%
GLP 68.028,81 320.257,45 370,77% 368.958,11 442,36%
CL 189.608,42 0,00 -100,00% 0,00 -100,00%
Total 402.422,22 667.571,45 65,89% 802.331,11 99,38%
Els combustibles líquids són la major font d'energia utilitzada pels equipaments municipals l'any
2005, representant un 45%, degut a la caldera de gasoil de l'Ajuntament. Com que aquesta caldera
va ser substituïda per una bomba de calor, la major font d'energia va passar a ser l'electricitat,
representant un 53% l’any 2009.
A continuació es detallen els consums per equipaments que han estat visitats en les VAE. Hi ha
consums elèctrics i de GLP que corresponen a d’altres equipaments amb consums menors com es el
cas de l’AMPA Escola, antigues escoles (ara magatzem de la Brigada municipal), Centre Esportiu
Municipal donat en concessió, antena Campanar i antiga carpa Parc Lluís Companys.
47
CONSUM ELÈCTRIC DELS PRINCIPALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS (en kWh anuals)
Equipament
2005 2007 2009
Consum
elèctric GLP/CL
Consum
elèctric GLP
Consum
elèctric GLP
oficines
Casa
Consistorial 13.661,60
86.271,50
(CL) 30.945,32
44.509,56
Ràdio 1.224,00
856,08
1.575,00
Policia 9.178,00
9.626,58
11.525,01
Jutjat 1.840,14
2.139,24
2.195,24
centres
educatius
CEIP Tres Pins
45.077,00 120.595,87 100.624,00 134.284,89
Escola Bressol 34.948,00 68.028,81 39.627,00 72.955,13 24.169,00 110.023,72
centres
culturals
Casal Cultural
47.924,00 126.706,45 131.524,00 124.649,49
Casal d'avis 6.930,00
4.043,00
6.389,00
TOTALS 67.781,74 154.300,31 180.238,22 320.257,45 322.510,81 368.958,10
L'increment de consum de GLP en els equipaments entre l'any 2005 i el 2009 és degut a la posada
en funcionament del nou Casal i del nou CEIP.
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
EQUIPAMENTS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 69,64 153,86 120,93% 117,01 68,02%
GLP 15,44 72,70 370,77% 83,75 442,36%
CL 50,63 0,00 -100,00% 0,00 -100,00%
Total 135,71 226,56 66,94% 200,76 47,94%
S'observa una disminució en les emissions associades al consum elèctric a causa del canvi en el mix
de generació d'energia elèctrica. Malgrat aquest fet, les emissions lligades als equipaments han
augmentat gairebé el 50%.
48
A continuació es detallen les emissions atribuïdes als equipaments que han estat visitats en les VAE.
Consums i emissions del sector ENLLUMENAT
Com ja s’ha comentat en l’apartat d’Introducció, el municipi de Vallromanes té una gran extensió
de carrers i un total de 852 punts de llum de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i 13 punts de llum
de vapor de mercuri. La potència de les làmpades és variable, la majoria entre 100W i 250W. El
total de potència instal.lada en làmpades es de 104,42 kW.
Fa uns anys l’Ajuntament va revisar i adequar tot l’enllumenat a la nova normativa, feina que va
suposar inventariar un per un tots els punts de llum per fer les modificacions exigides.
No hi ha constància que l’Ajuntament disposi d’un Pla Director d’Enllumenat ni Pla de Contaminació
Lumínica.
A 2012, totes les urbanitzacions havien estat cedides ja a l’Ajuntament i, amb elles, l’enllumenat
públic i el seu manteniment.
EMISSIONS CO2eq DELS PRINCIPALS EQUIPAMENTS DEL MUNICIPI (en tones anuals)
Equipaments
2005 2007 2009
Consum
elèctric GLP
Consum
elèctric GLP
Consum
elèctric GLP
oficines
Casa Consistorial 6,57 23,03 13,71
12,02
Ràdio 0,59
0,38
0,43
Policia 4,41
4,26
3,11
Jutjat 0,89
0,95
0,59
centres
educatius
CEIP Tres Pins
19,97 27,38 27,17 30,48
Escola Bressol 16,81 15,44 17,55 16,56 6,53 24,98
centres
culturals
Casal Cultural
21,23 28,76 35,51 28,30
Casal d'avis 3,33
1,79
1,73
TOTALS 32,60 38,47 79,84 72,70 87,09 83,76
49
Evolució dels consums (en KWh)
ENLLUMENAT PÚBLIC
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 488.697,00 452.074,00 -7,49% 463.785,00 -5,10%
El consum elèctric en enllumenat ha disminuït lleugerament el 2009 en relació al 2005 gràcies al
projecte de remodelació de l’enllumenat per adequar-lo a normativa i que va suposar una
oportunitat per optimitzar el seu funcionament.
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
ENLLUMENAT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 235,06 200,27 -14,80% 125,22 -46,73%
La disminució de més del 45% entre les emissions el 2009 en relació al 2005 es deguda al canvi del
rati d’emissió per la diferent composició del mix de generació elèctrica.
50
Consums i emissions del sector FLOTA DE VEHICLES INTERNA
La flota de vehicles de l’Ajuntament de Vallromanes és a dia d’avui la següent:
Us Marca Model Matrícula Any
Policia Nissan Terrano B-SY 1997
Policia Nissan Pathfinder FPS 2003
Serveis Dacia Sandero 2010
Brigada Nissan Patrol B-KT <1990
Brigada Toyota Hilux 2008
Brigada Bremack B-TV 1998
Brigada Dumper E-BBN
Brigada Retro
Brigada Escombradora E-BCV
El consum de gasoil per mesos de la flota de vehicles de l’Ajuntament és el següent:
Font: elaboració pròpia a partir de factures de subministrament localitzades per L’Ajuntament
51
Evolució dels consums (en KWh)
FLOTA DE VEHICLES INTERNS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,00 0,00 0,00
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%
Total 4.797,58 4.303,42 -10,30% 4.167,63 -13,13%
L'única font utilitzada pel sector flota de vehicles són els combustibles líquids i el seu consum
disminueix un 13% entre 2005 i 2009.
Evolució de les emissions (en t CO2eq)
FLOTA DE VEHICLES INTERNS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,00 0,00 0,00
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%
Total 1,28 1,15 -10,30% 1,11 -13,13%
Consums i emissions del sector FLOTA DE VEHICLES EXTERNA
Es considera flota externalitzada a les flotes que presten serveis directes a la població. En el cas de
Vallromanes s’ha considerat que les flotes de vehicles externes son les relacionades amb el servei
de recollida de residus i amb el transport col.lectiu de la línia d'autobusos Vallromanes-Vilanova del
Vallès-Granollers, tenint en compte només el trajecte Vallromanes-Vilanova del Vallès.
L’altra línia d’autobusos, Vallromanes-Alella-Barcelona, no s’ha considerat donat que consisteix en
aprofitar que els autobusos per cobrir la línia Alella-Barcelona provenen de Granollers i passen per
Vallromanes.
52
Vehicle Km recorreguts any Consum gasoil
any
Consum
expressat en
KWh
Camió compactador
recollida residus
9.396 Km. Recollida diària excepte
festius, amb diferent recorregut 2,08 t gasoil 24.990,87 KWh
Vehicles recollida
selectiva
6.624 Km. Recollida setmanal de
paper cartró i envasos; recollida
mensual de vidre
1,46 t gasoil 17.618,08 KWh
Bus Vallromanes-
Granollers
25.108,2 Km. 13 serveis diaris als
quals s’imputa 3,7 Km del recorregut
Vallromanes – Vilanova
5,55 t gasoil 66.781,16 KWh
Evolució dels consums (en KWh)
FLOTA DE VEHICLES EXTERNS
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 0,00 0,00 0,00
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 109.390,11 109.390,11 109.390,11
Total 109.390,11 109.390,11 109.390,11
Com que el servei no ha variat en el temps, s'han considerat valors constants.
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
FLOTA DE VEHICLES EXTERNS
Vehicle Consum expressat
en KWh
Emissions de CO2eq
anuals (en tones)
Camió compactador
recollida residus 24.990,87 KWh
11,38
Vehicles recollida
selectiva 17.618,08 KWh
Bus Vallromanes-
Granollers 66.781,16 KWh 17,83
TOTAL 109.390,11 29,21
53
Consums i emissions del sector INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS
Com a infraestructures municipals s’han considerat els bombaments del servei d’abastament d’aigua
per distribuir l’aigua als abonats del municipi, servei que presten dues empreses a Vallromanes:
SOREA i CADEC.
Evolució dels consums (en KWh)
BOMBAMENT AIGUA
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 161.696,71 203.280,49 25,72% 171.576,96 6,11%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 161.696,71 203.280,49 25,72% 171.576,96 6,11%
Els consums de les infraestructures municipals és degut al bombament d'aigua per part de les
empreses subministradores. S’observa un increment del consum de poc més del 6% que correspon
amb un increment del mateix ordre en consum d’aigua.
Evolució de les emissions (en t de CO2eq)
BOMBAMENT
Fonts energètiques 2005 2007 Evolució
07-05 2009
Evolució
09-05
Electricitat 77,78 90,05 15,79% 46,33 -40,44%
GLP 0,00 0,00 0,00
CL 0,00 0,00 0,00
Total 77,78 90’05 15,79% 46,33 -40,44%
La disminució que s'observa es deu a la disminució en el rati associat al mix d'energia elèctrica.
54
3. DIAGNOSI ENERGÈTICA ESTRATÈGICA
La diagnosi energètica estratègica identifica els principals sectors i activitats on es possible reduir
els consums energètic i les emissions de GEH associades, amb un mínim esforç econòmic i de
recursos per part de l’Ajuntament, a fi de donar resposta al compromís de reduir les emissions del
municipi adquirit en l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Per a això, l’avaluació se centrarà
en detectar les oportunitats de reduir les emissions en l’àmbit de competències i funcions que té
assignades l’Ajuntament.
La diagnosi parteix de l’inventari d’emissions i els consums energètics de l’àmbit PAES i de l’àmbit
AJUNTAMENT.
3.1. TAULES RESUM DE CONSUMS I EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES
Les emissions que corresponen a l’àmbit PAES (es a dir, municipi excloent el sector primari i el
sector industrial) representen el 92% de les emissions del municipi l’any 2005. El 8% de diferència es
possible que pugui atribuir-se a la metodologia de càlcul de les estimacions de consum donat que al
municipi de Vallromanes no hi ha declarada cap activitat industrial ni del sector primari.
Les principals dades es mostren a continuació.
Taula 1.1- Emissions totals i per habitant estimades per als tres àmbits d’estudi
GEH tCO2eq
Tendència GEH tCO2eq/hab
Tendència
2005 2009 2005 2009
Població (habitants) 1.911 2.283 19,47% - - - -
Emissions àmbit municipi
Total emissions municipi 12.858,43 12.908,82 + 0,39% 6,728 5,654 -15,97%
Emissions àmbit PAES
Per
font
Energia elèctrica 3.782,97 2.416,93 -36,11% 1,980 1,059 -46,52%
GLP 646,95 1.536,28 137,46% 0,339 0,673 98,77%
Combustibles
líquids 6.100,41 6.468,01 6,03% 3,192 2,833 -11,25%
Per
Secto
rs
Serveis 1.525,41 1.048,13 -31,29% 0,798 0,459 -42,48%
Domèstic 4.714,24 4.915,27 4,26% 2,467 2,153 -12,72%
Transport 4.203,88 4.409,15 4,88% 2,200 1,931 -12,21%
Residus (tractament) 1.304,22 1.724,48 32,22% 0,682 0,755 10,68%
55
Cicle aigua (consum
energètic potabilització i
tractament) 86,79 48,68 -43,91% 0,045 0,021 -53,05%
Total emissions PAES 11.834,55 12.145,70 2,63% 6,193 5,320 -14,09%
Emissions àmbit Ajuntament
Equipaments 135,71 200,76 47,94% 0,071 0,088 23,83%
Enllumenat 235,06 125,22 -46,73% 0,123 0,055 -55,41%
Flota de vehicles pròpia i
externalitzada 30,49 30,32 -0,56% 0,016 0,013 16,74%
Infraestructures municipals
(bombament aigua) 77,78 46,33 -40,44% 0,041 0,20 -50,14%
Total emissions Ajuntament 479,04 402,63 -15,95% 0,251 0,176 -29,65%
% emissions àmbit Ajuntament
respecte àmbit PAES 4,05% 3,32% - - - - -
56
Taula 1.2: Consums energètics pels àmbits d’estudi, corresponents a 2005
Comentaris:
- El sector domèstic juntament amb el transport privat representen la majoria del consum total (89,74%)
Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres comb. fòssils Biocomb. Biomassa
Energia
solar
tèrmica
Energia
geotèrmic
a
Edificis I equipaments municipals 306,48 68,03 189,61 564
Sector serveis (exclòs Ajuntament) 2.187,10 76,14 27,22 2.290
Sector domèstic 4.702,06 2.705,85 6.885,06 14.293
Enllumenat públic i semàfors 488,70 489
Subtotal edificis, equipamients i serveis 7.684,34 0 0 2850,02 7101,89 0 0 0 0 0 0 0 17.636
Flota municipal 47,41 47
Transport públic 66,78 67
Transport privat i comercial 11.255,50 4.691,46 15.947
Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 11.369,69 4.691,46 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16.061
Total 7.684,34 0,00 0,00 2.850,02 7.101,89 11.369,69 4.691,46 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 33.697
Adquisició municipal d'electricitat"verda"
certificada [MWh]: 0
POBLACIÓ ANY 2005: 1.911 hab
EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS
Combustibles fòssils
TRANSPORT:
Electricitat Calefacció Refrig. TotalCategoria
2005 CONSUM FINAL D'ENERGIA (MWh)
57
Taula 1.3: Consums energètics pels àmbits d’estudi, corresponents a 2009
Comentaris:
- S’observa un increment del consum domèstic entre 2005 i 2009 d’uns 5.000 MWh/any, que situa el sector domèstic per davant del
consum en transport
- Els edificis i equipaments municipals multipliquen per dos el seu consum entre 2005 i 2009. Entre les causes està la posada en marxa del
nou CEIP, del Casal i de l’ampliació de l’Escola Bressol
- El consum en transport privat augmenta de manera moderada entre 2005 i 2009 (4,51%)
Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combustibles fòssils Biocombustible Biomassa
Energia
solar
tèrmica
Energia
geotèrmic
a
Edificis i equipaments municipals 604,95 368,96 0 974
Sector serveis (exclòs Ajuntament) 2.296,88 76,14 143,54 2.517
Sector domèstic 5.405,69 6.322,66 7.567,36 19.296
Enllumenat públic i semàfors 463,79 464
Subtotal edificis, equipamients i serveis8.771,31 6.767,76 7.710,90 0 0 0 0 0 0 23.250
Flota municipal 46,78 47
Transport públic 66,78 67
Transport privat i comercial 12.706,83 3.960,25 16.667
Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 12.820,39 3.960,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16.781
Total 8.771,31 0,00 0,00 6.767,76 7.710,90 12.820,39 3.960,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 40.031
Adquisició municipal
d'electricitat"verda" certificada [MWh]:
EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS
TRANSPORT:
Població any 2009: 2.283 hab
Electricitat Calefacció/Refrigeració TotalCategoria
2009 CONSUM FINAL D'ENERGIA (MWh)
Combustibles fòssils
58
Taula 2.1: Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi corresponent a l’any 2005
Comentaris:
- Les emissions atribuïdes al sector domèstic i al transport privat son el 75% del total
Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina
Altres
combusti
bles
fòssils
Biocombustible Biomassa
Energia
solar
tèrmica
Energia
geotèrmic
a
Edificis I equipaments municipals 147,42 15,44 50,62 213
Sector serveis (exclòs Ajuntament) 1.052,05 17,29 7,58 1.077
Sector domèstic 2.261,70 614,23 1.838,31 4.714
Enllumenat públic i semàfors 235,06 235
Subtotal edificis, equipamients i serveis3.696,23 646,96 1.896,51 6.240
Flota municipal 12,66 13
Transport públic 17,83 18
Transport privat i comercial 3.005,22 1.168,17 4.173
Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 3.035,71 1.168,17 4.204
Gestió de residus (tractament) 1.304,22 1.304
Cicle de l'aigua 86,79 87
Subtotal altres 86,79 1.304,22 1.391
Total 3.783,02 0,00 0,00 646,96 1.896,51 3.035,71 1.168,17 0,00 0,00 1.304,22 0,00 0,00 11.835
POBLACIÓ ANY 2005: 1.911 hab
Electricitat Calefacció/Refrigeració TotalCategoria
2005 EMISSIONS DE CO₂ (en tones)
Combustibles fòssils
EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS
TRANSPORT:
ALTRES
59
Taula 2.2: Emissions de gasos d’efecte hivernacle pels àmbits d’estudi, corresponents a l’any 2009
Comentaris:
- Entre 2005 i 2009 s’observa un increment del 2,62% en les emissions totals, malgrat que el consum energètic total estimat s’ha
incrementat un 18,79%. La causa es la disminució de més del 50% l’assignació d’emissions de CO2 al consum elèctric per efecte del canvi
de mix de generació elèctrica
- Les emissions degudes al sector domèstic i al transport son similars i conjuntament representen el 76,52% del total, manteniment el
mateix pes que tenien l’any 2005
Gas natural GLP Gasoil C Gasoil Gasolina Altres combustibles fòssils Biocombustible Biomassa
Energia
solar
tèrmica
Energia
geotèrmic
a
Edificis I equipaments municipals 163,34 83,75 247
Sector serveis (exclòs Ajuntament) 620,15 17,29 38,38 676
Sector domèstic 1.459,54 1.435,24 2.020,49 4.915
Enllumenat públic i semàfors 125,22 125
Subtotal edificis, equipamients i serveis2.368,25 1.536,28 2.058,87 5.963
Flota municipal 12,49 12
Transport públic 17,83 18
Transport privat i comercial 3.392,72 986,10 4.379
Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 3.423,04 986,10 4.409
Total
Gestió de residus (tractament) 1.724,49 1.724
Cicle de l'aigua 48,68 49
Subtotal altres 48,68 1.724,49 1.773
Total 2.416,93 0,00 0,00 1.536,28 2.058,87 3.423,04 986,10 0,00 0,00 1.724,49 0,00 0,00 12.146
EDIFICIS, EQUIPAMENTS I SERVEIS
TRANSPORT:
POBLACIÓ ANY 2009: 2.283 hab
Electricitat Calefacció/Refrigeració TotalCategoria
2009 EMISSIONS DE CO₂ (en tones)
Combustibles fòssils
60
Consideracions sobre la població del municipi
La proximitat a Barcelona i a la seva conurbació, entre d’altres factors, ha propiciat que el
municipi de Vallromanes sigui un municipi amb vocació residencial amb un cert grau de
població flotant i de segona residència. A partir de les dades del nombre d’habitatges (rebuts
d’escombraries i aigua), i aplicant un coeficient per habitatge de 3 persones, s’obté una
població de prop de 3.300 persones, un 44% superior als habitants empadronats. Per tant, a
Vallromanes, el 30,1% de la població es pot considerar flotant o de segona residència.
Taula 3.- Població declarada i població estimada flotant i de 2a residència
No obstant, per fer el càlcul de les emissions i consums per càpita sempre s’han pres els
habitants empadronats, que es la xifra oficial de persones que viuen al municipi.
Consideracions sobre les emissions a l’àmbit del PAES
Com es pot observar a les taules, les emissions de l’àmbit PAES al llarg del període analitzat
2005-2009 han sofert un increment del 2,62%, principalment a causa de l’augment de les
emissions de GLP (un 137,46%) i malgrat la disminució del consum elèctric en un 13,82%.
Les emissions per càpita han disminuït un 14,09% entre 2005 i 2009, tot i que el consum
d’energia a l’àmbit PAES en aquest període ha augmentat un 18,69%. La raó s’ha de buscar en
l’assignació d’emissions de CO2 al consum elèctric que ha disminuït en més del 50% per efecte
del canvi de mix de generació elèctrica.
Consideracions sobre les emissions a l’àmbit de l’Ajuntament
Per font energètica, hi ha hagut un augment de consum elèctric entre 2005 i 2009 del 34,40%
encara que s’observa una disminució de les emissions de GEH degudes principalment al canvi
de factor d’emissió que s’atribueix al mix de generació elèctrica.
El sector que més emissions té atribuïdes es l’enllumenat públic i, seguidament, els
equipaments municipals. L’enllumenat públic disminueix les seves emissions a causa de la
menor assignació d’emissió al KWh. Per contra, les emissions dels equipaments s’incrementen
gairebé un 50% per raó de l’increment de consum elèctric i de GLP pels nous equipaments que
s’han posat en marxa (CEIP, ampliació d’Escola Bressol i Casal).
VALLROMANES 2005 2007 2009 09 / 05
Població empadronada 1.911 2.204 2.283 19,47%
Habitatges Vallromanes 999 1.050 1.098 9,91%
Població estimada (habitatges x 3) 2.997 3.150 3.294
61
En resum, les emissions totals de l’àmbit de l’Ajuntament entre 2005 i 2009 han disminuït
d’un 15,95%.
Les emissions per càpita han sofert una davallada del 29,65%, principalment degut a la
disminució del factor de conversió de les emissions degudes al consum elèctric, malgrat que
les emissions causades pel consum de GLP s’han multiplicat per 3,5 vegades en relació a les
de 2005.
3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI
A continuació es presenta la relació de punts forts i punts febles detectats en l’anàlisi de les
emissions totals del municipi i de l’àmbit PAES, donat que ambdós son pràcticament
coincidents.
Equipaments 29%
Enllumenat 49%
Flota de vehicles
0%
Flota de vehicles ext.
6%
Bombament d'aigua
16%
Repartiment de les emissions de CO2eq per sectors en l'àmbit AJUNTAMENT
Anàlisi GEH de l’àmbit PAES
Comentaris generals
Donat que no hi ha industria ni pràcticament agricultura, les emissions de l’àmbit
PAES es poden considerar equivalents a les de l’àmbit municipi. Hi ha una
diferència del 8% atribuïble a l’error metodològic del càlcul per al municipi
S’estima que al municipi hi ha un 33% de població flotant que no consta al padró.
Aquest fet sobrerepresenta els ratis relacionats amb les emissions per càpita, que
surten més elevats
Forta tendència a l’increment de la població els darrers 10 anys coincidint amb un
increment de l’oferta d’habitatges d’obra nova
La fisonomia del municipi (residencial i dispers) condiciona fortament els consums
energètics i les possibilitats de reduir-ne les emissions relacionades. El transport té
el major consum i més emissions que el sector domèstic el 2005
62
Com els consums més importants són el consum domèstic i el transport privat, les
possibilitats d’influir per part de l’Ajuntament són limitades i sempre recolzades
en feines d’informació i sensibilització i d’exemplarització
Les emissions per càpita són 6,19 tones CO2eq/hab el 2005 i 5,32 tones CO2eq/hab el
2009. Són ratis lleugerament superiors als de la mitjana d’una mostra de municipis
de la província de Barcelona analitzats per la Diputació (4,81 tones CO2eq/hab per a
municipis de 1000 a 5000 habitants)
SECTORS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
General
GEH associats a la generació
elèctrica a la baixa amb
l’entrada progressiva de
renovables al mix
Les emissions s’han
incrementat un 2,63% entre
2005 i 2009
El consum energètic de l’àmbit
PAES s’ha incrementat un
18,69% en el mateix període
Transport i
mobilitat
Les emissions per càpita han
disminuït un 12,21%
L’aïllament del municipi en
relació als eixos de transport
públic es un dels fets que
explica la preservació i
conservació de bona part dels
valors naturals del municipi
Les emissions per càpita
d’aquest sector el 2005 son de
2,2 tones CO2eq/hab, properes
als 2,01 tones CO2eq/hab de la
mitjana de municipis de 1000 a
5000 habitants de la província
Sector elevat amb un 42% de
consum energètic del municipi
a causa del transport privat
(2009)
El transport privat representa
més del 99% de les emissions
atribuïdes al transport, sense
possibilitat d’incidència directa
de l’Ajuntament
Increment del 4,88% entre 2005
i 2009 de les emissions de GEI
L’estructura dispersa de
l’assentament dificulta
potenciar un bon sistema de
transport col·lectiu
Domèstic
Les emissions per càpita han
disminuït un 12,72% entre 2005
i 2009
Importància dels hàbits i
comportaments individuals de
les persones per disminuir
emissions més que no
inversions en millores
tecnològiques o de serveis
Els electrodomèstics i els
sistemes d’il·luminació són
cada cop més eficients ja que
els estàndards europeus així ho
requereixen.
Increment elevat del consum
energètic domèstic entre 2005 i
2009, del 35%, que es tradueix
en un increment del 4,26% de
les emissions
El consum domèstic ha passat a
ser el consum més elevat el
2009, superant al relacionat
amb el transport
Les emissions per càpita
d’aquest sector el 2005 son de
2,47 tones CO2eq/hab, molt
superior als 1,43 tones
CO2eq/hab de la mitjana de
municipis de 1000 a 5000
63
habitants de la província
Serveis
El sector serveis té poca
incidència malgrat que resulta
sobrerepresentat per efecte de
la metodologia de càlcul
establerta
Les emissions del sector serveis
han disminuït un 31,29% entre
2005 i 2009 i un 42,48% en
emissions per càpita en el
mateix període
Les emissions per càpita
d’aquest sector el 2005 son de
0,80 tones CO2eq/hab, inferiors
a les 1,01 tones CO2eq/hab de
la mitjana de municipis de
1000 a 5000 habitants de la
província
La poca oferta de serveis i la
proximitat a la conurbació de
Barcelona i Granollers son
factors que inciten al
desplaçament
Residus
La presència de cases
unifamiliars amb jardí fa que hi
hagi potencial per a promoure
el compostatge domèstic
La dispersió urbanística de la
població dificulta els serveis de
recollida selectiva
Les emissions del sector
representen el 11% del total del
municipi el 2009. En el període
2005-2009 s’han incrementat
més d’un 30% coincidint amb
l’increment de la població
Les emissions per càpita
d’aquest sector el 2005 son de
0,68 tones CO2eq/hab, superiors
a les 0,47 tones CO2eq/hab de la
mitjana de municipis de 1000 a
5000 habitants de la província
No es fa recollida de la fracció
orgànica al municipi
Aigua
Les emissions atribuïbles al
cicle de l’aigua de l’àmbit
PAES (potabilització i
depuració) no representen més
que el 0,7% del total
No hi ha influència directa de
l’Ajuntament en el cicle de
l’aigua
Generació
d’energia
Disponibilitat de cobertes de
titularitat municipal que
podrien ser aptes per a
instal.lacions fotovoltaiques
Disponibilitat de biomassa
procedents de treballs de
jardineria i de manteniment de
boscos per a calderes o per a
No hi ha generació d’energia
renovable al municipi
64
S FSANY 2005)
A continuació es presenta l’anàlisi de les emissions de l’àmbit de l’Ajuntament amb les seus
punts forts i punts febles.
combustió directa
Anàlisi GEH de l’àmbit Ajuntament
Comentaris generals
Les emissions de GEH de l’àmbit Ajuntament representen únicament el 4,05% del
total atribuït a l’àmbit PAES de Vallromanes
De les emissions de l’Ajuntament, el 49% corresponen a l’enllumenat públic i el 29%
a consum elèctric dels equipaments municipals, l’any 2005. Per contra, el 2009 el
consum relacionat amb l’enllumenat públic ha disminuït en un 5,1% i les seves
emissions associades baixen al 31% de les emissions totals
Malgrat que el consum energètic total ha augmentat entre 2005 i 2009 un 32,93%,
les emissions associades han disminuït en un 15,95% degut a la rebaixa de les
emissions assignades al kWh
El consum i les emissions del gas (GLP) han experimentat un increment de més del
440% en el període 2005-2009, situant-se en el 21% de les emissions de GEH de 2009
Les emissions per càpita són 0,25 tones CO2eq/hab el 2005 i 0,18 tones CO2eq/hab el
2009. Son ratis similars als de la mitjana d’una mostra de municipis de la província
de Barcelona analitzats per la Diputació (0,21 tones CO2eq/hab per a municipis de
1000 a 5000 habitants)
SECTORS PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
General
GEH associats a la generació
elèctrica a la baixa amb
l’entrada progressiva de
renovables al mix
Les emissions totals han
disminuït un 15,95% entre 2005
i 2009
Les emissions per càpita han
disminuït un 29,65%, tot i que
el consum energètic per càpita
ha augmentat el 11,27%
Tendència clara cap a
l’increment de consum en el
període 2005-2009. El consum
energètic de l’Ajuntament s’ha
incrementat un 32,93%
Absència d’instal.lacions de
generació d’energia en els
equipaments municipals
Equipaments Els nous equipaments
ofereixen coberta plana amb
bones condicions per al seu
El consum elèctric dels
equipaments municipals ha
augmentat gairebé un 100%
65
aprofitament amb
instal.lacions fotovoltaiques
3 grans equipaments són de
nova planta o remodelats, amb
un marge escàs de millora en
eficiència energètica
entre 2005 i 2009 coincidint
amb la posada en marxa del
nou CEIP i del Casal, així com
l’ampliació de l’Escola Bressol
Enllumenat
públic
El consum per enllumenat
públic entre 2005 i 2009 ha
disminuït un 5,1%, tot i
l’increment del nombre
d’habitatges en 99 unitats (un
10%)
L’enllumenat públic s’ha
adequat a normativa
mitjançant un projecte de
renovació i remodelació, dins
del període 2005-2009
L’estructura dispersa del sòl
residencial fa que l’enllumenat
sigui un dels principals
consumidors d’energia i, per
tant, un dels emissors de GEI
més destacats (31% el 2009)
Flota de vehicles
pròpia
El consum en energia de la
flota interna suposa únicament
el 0,3% del consum de l’àmbit
Ajuntament i el 0,01 del total
de l’àmbit PAES
El consum energètic ha
disminuït un 13,13% en el
període 2005-2010
Absència d’una sistemàtica per
fer el seguiment de consums de
la flota
Flota de vehicles
externalitzats
El consum d’energia de la flota
de serveis representa el 0,3%
del consum total de l’àmbit
PAES
Absència de clàusules
ambientals en les plecs de
condicions de contractes de
serveis intensius en transport
Aigua
El cicle de l’aigua
(bombaments de
subministrament) té unes
emissions assignades que
representen el 12% del total
Ajuntament
66
3.3. PROJECCIÓ ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS EL 2020
A continuació es projecten tres escenaris diferents d’emissions de CO2eq. dels àmbits objecte
de reducció des de l’any base fins l’any 2020. Els diferents escenaris corresponen a:
Escenari tendencial (o Bussines as Usual (BaU), també dit “alternativa zero”):
que significa quina tendència seguirien les emissions de CO2eq. si es continua
seguint la mateixa línia dels últims anys.
Escenari Pacte d’Alcaldes/esses: que significa la tendència que han de seguir les
emissions de CO2eq. si volem aconseguir la reducció de com a mínim el 20% al
2020 respecte l’any de referència (2005).
Escenari E4 de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 (PROENCAT-2030)
que es l’escenari escollit per a la realització del proper PLA DE L’ENERGIA I DEL
CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA 2012-2020 (PECAC 2020). L’escenari E4 del
PROENCAT contempla preus dels combustibles fòssils molt elevats i una postura
anticipativa assumint una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió
de carboni. L’objectiu el 2020 es d’aconseguir una reducció del 23,2% de les
emissions de CO2.
Tal i com s’observa al gràfic següent, la tendència de major reducció d’emissions de GEH és
la derivada de l’aplicació del futur PECAC 2020 que es troba molt a prop de la reducció
mínima (20%) que té com a objectiu Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del Pacte
d’Alcaldes/esses.
67
Gràfic.- Escenaris tendencials d’emissions de CO2 per a Vallromanes
3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL
MUNICIPI
Actualment no hi ha cap instal.lació d’energia renovable al municipi tret d’algunes de petita
escala a nivell particular (solar tèrmiques). De la realització de les VAE’s i d’observacions
fetes al municipi el potencial d’implantació de renovables s’analitza a continuació:
Solar tèrmica
La producció d’aigua calenta sanitària (ACS) mitjançant plaques solars tèrmiques és
possible per a equipaments privats i públics que són intensius en l’ús de l’aigua com és el
cas del Club Esportiu, Club de Golf, Càmping i d’altres. En equipaments que depenen de
l’àmbit Ajuntament hi ha al CEIP però no està operatiu.
La normativa obliga a tota obra nova a incorporar la instal·lació de plaques solars
tèrmiques, de manera que l’actuació s’hauria de centrar en edificacions existents.
Solar fotovoltaica
Les cobertes de molts equipaments municipals i d’altres poden ser perfectament viables
per a la instal.lació de col·lectors fotovoltaics. El preu del kWi instal.lat s’està reduint i
en pocs anys hi haurà normativa que faciliti la connexió a xarxa de producció elèctrica a
micro escala. Quan això es doni, les cobertes aptes seran aprofitables com a recurs per
generar electricitat d’autoconsum mitjançant plaques fotovoltaiques.
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
14.000.000
2005 2010 2015 2020
Kg d
e C
O2 e
mess
os
BaU PAES PECAC 2020
68
Potencial aprofitament cobertes per generació elèctrica fotovoltaica
Equipament Superfície disponible
(m2)
Potencia instal·lable
(kWp)
Producció estimada
(kWh anual)
Nou CEIP 680 45 80.811
Nou Casal 825 55 98.769
Escola Bressol
482 teulada
75 proteccions solars
35 62.853
TOTALS 2062 135 242.433
Biomassa
El futur Pla Forestal de Catalunya incentivarà l’aprofitament energètic dels boscos.
Vallromanes té bona part del seu terme cobert de massa forestal, principalment de
titularitat privada, i ha de gestionar grans quantitats de restes de podada i treballs
forestals. Les condicions de partida són propícies per a la incorporació de calderes de
biomassa a escala domèstica o industrial. A banda, molts habitatges disposen de llars de
foc com a sistema alternatiu i de suport a la calefacció. Cal tenir en compte que molts
habitatges unifamiliars utilitzen el gasoil com a combustible per a calefacció i ACS; el
preu d’aquest combustible té una tendència clarament alcista, la qual cosa fa cada cop
més rendibles les calderes de biomassa per a ús domèstic. A banda, els habitatges
unifamiliars solen tenir més disponibilitat d’espai per poder enquibir la caldera i el
magatzem de combustible.
Als VAE’s s’ha detectat una oportunitat per incorporar una caldera de biomassa a l’edifici
de l’Ajuntament per complementar la climatització per aire que és un sistema no adequat
per a l’hivern, quan les temperatures són baixes. Un cop instal·lada aquesta caldera es
pot usar com a exemple, tot mostrant-la i fent-ne visites a particulars per tal d’estimular
l’adopció d’aquesta energia entre particulars.
Biocombustibles
La benzinera situada a l’entrada del nucli antic disposa actualment de dipòsits per
assortir biocombustible.
Biogàs
No existeix producció de residus orgànics homogenis i amb contingut d’humitat elevada
com per fer una aprofitament per mitjà de fermentació anaeròbica.
Compost
La fracció orgànica no es recull selectivament encara, donat que és un municipi petit i de
disposició dispersa que fa molt difícil i costós el servei de recollida selectiva universal. A
banda, el destí dels residus es el Consell Comarcal que en fa un aprofitament energètic.
69
No obstant, si que hi ha la possibilitat de potenciar el compostatge casolà, com així s’ha
fet des del municipi repartint compostadors domèstics a alguns veïns. És una possibilitat
molt clara donat que els habitatges la majoria disposen d’espai exterior apte per a
instal.lar el cubell.
Eòlica
El preu del micro o mini generador encara és elevat per a implantar-se com a recurs
complementari i la manca fins ara de normativa de promoció i impulsió fa que sigui una
opció a molt llarg termini. No obstant, quan aquestes condicions es donin es possible que
l’eòlica sigui una opció vàlida ja que Vallromanes està situada en una fondalada sotmesa
a les brises que es produeixen entre la costa litoral del maresme i el Vallès, de manera
que té vents locals de mitjana intensitat molts dies i hores l’any.
3.5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I AMBITS DE REDUCCIÓ
Donat que les emissions de l’àmbit del compromís del PAES al 2005 són de 11.834,55 t CO2eq
es proposen 47 accions que han de permetre la reducció de 2.429,86 tones de CO2eq, la qual
cosa suposa un 20,52% d’emissions respecte el 2005. En termes relatius es preveu que les
6,19 tCO2eq/hab del 2005 es passi a 4,12 tCO2eq/hab el 2020.
D’acord amb les dades de l’inventari d’emissions per a tots els àmbits d’actuació, el PLA
D’ACCIÓ DE L’ENERGIA SOSTENIBLE del municipi de VALLROMANES actua sobre el 92% de les
emissions del municipi, que són 12.858,42 tones de CO2eq (any 2005).
Aquesta reducció de les emissions tindrà en consideració l’anàlisi de punts forts i punts febles
realitzat de manera que se centrarà en les següents línies estratègiques que s’apunten a
continuació.
Línies estratègiques de reducció:
La reducció s’ha de centrar principalment en el consum energètic més que no en les
emissions donat que aquestes disminueixen sense actuar per l’efecte de l’entrada de les
energies renovables en el mix de generació elèctrica.
El caràcter marcadament residencial i l’estructura dispersa dels assentaments fa que
el major consum i emissions es donin en el sector transport privat i en domèstic, sectors
en els quals l’Ajuntament només hi té un grau d’influència indirecte i certament escàs.
A més, la mobilitat privada es veu incentivada per la proximitat a les conurbacions de
Barcelona i de Granollers i pel fet que no es econòmicament justificable una potenciació
del transport col.lectiu.
La població de Vallromanes es de nivell sociocultural mig-alt, cosa que facilita les feines
d’influir en els bons hàbits d’estalvi de consum energètic si es fa un esforç d’informació.
70
S’estima una població flotant (resident intermitent però no empadronada) d’un 30% en
base al nombre d’habitatges del municipi. La població flotant requereix serveis intensius
en energia (enllumenat, serveis bàsics de neteja, escombraries, abastament d’aigua,
sanejament, vigilància,..) però no divideix el consum quan s’apliquen els ratis per càpita.
A banda, la població flotant no fa vida plena al municipi i queda poc exposada a les
campanyes de canvi d’hàbit que haurà de ser la base de les actuacions del PAES.
L’esforç més important de les actuacions ha d’anar adreçat a estalvi de consum i millora
de l’eficiència energètica en el sector domèstic i de transport privat, que representen
conjuntament dues terceres parts del consum base. La capacitat que té l’ajuntament
per incidir en aquests dos sectors es escassa i sempre de forma indirecta. Una de les
millors maneres d’aconseguir èxit es adreçar-se a la població infantil i escolar per
garantir un efecte ressonància i una seguretat d’èxit a mig/llarg termini.
La informació i sensibilització ha de ser la base de les actuacions previstes al PAES de
Vallromanes. Aprofitar al màxim els mitjans que ja disposa l’Ajuntament com la revista
bimensual, l’emissora de ràdio, el CEIP i l’escola Bressol, i el nou Casal ha de ser una
constant per aconseguir el propòsit de reduir les emissions de base 2005 en un 20% el
2020.
També serà decisiu l’aprofitament dels esforços que facin altres administracions
públiques i organitzacions amb les seus plans d’eficiència i estalvi energètic, així com
amb els plans de reducció d’emissions de GEH. Igualment, hi jugarà també un paper molt
important la nova normativa sectorial que anirà entrant en vigor en aquest període fins a
2020. Aquests instruments son, entre d’altres, els següents:
Plans i programes Objectiu a assolir Influència a Vallromanes
PLAN DE ENERGÍA RENOVABLES
2011-2020. IDAE, Ministerio de
Industria
20% consum final d’energia prové
de fonts renovables
Potenciació de fotovoltaica
en cobertes i de calderes de
biomassa
PLAN DE ACCIÓN DE AHORRO Y
EFICIENCIA ENERGÉTICA 2011-
2020. IDAE, Ministerio de
Industria
Estalvis d’energia final entre
2007 i 2020 de 13% en el sector
Industria y del 5% en el sector
Transport
Eines per millorar l’estalvi en
consum de nous vehicles
El Plan de Acción del Vehículo
Eléctrico 2010-2012 (Plan
MOVELE). Ministerio Industria
Ajuda a promocionar el vehicle
elèctric
Introducció del vehicle
elèctric
Pla de l'Energia i del Canvi
Climàtic de Catalunya 2012-
2020. Generalitat Catalunya
Reducció de les emissions de
CO2 en un 20% respecte el 1990,
increment de l’ús de les energies
renovables fins a un 20% del
consum brut d’energia final i
reducció en un 20% del consum
energètic tendencial
Promoció d’accions d’estalvi
en tots els àmbits,
particularment en domèstic i
transport
71
Futur compromís de la UE Reducció de les emissions CO2 un
30% el 2030 respecte 1990
Promoció d’eines de reducció
de consum en sectors difusos
(domèstic i transport)
Programes de renovació de
calderes, aïllaments,
electrodomèstics,...
Formen part de plans superiors
Instruments per reduir
consum i emissions en àmbit
domèstic
Malgrat que les emissions de l’Ajuntament només representen el 3% de les emissions de
l’àmbit PAES, fer accions d’estalvi es imprescindible per donar credibilitat a l’hora de
reforçar les polítiques de comunicació i informació adreçades al sector transport i
domèstic.
Objectius de reducció per sectors i àmbit
Resum de les accions per àmbit.
ÀMBIT Nombre d'accions Reducció CO2e (t) anuals Cost estimat
(€)
Equipaments i serveis 16 793,46 626.535,50
Transport 10 961,25 35.500,00
Producció local d'energia 4 123,66 417.000,00
Planificació 2 0,00 12.000,00
Adquisició pública de béns i serveis 1 0,00 0,00
Participació ciutadana 10 133,43 17.500,00
Altres 4 418,06 51.000,00
Total general 47 2.429,86 1.159.535,50
72
Resum de les accions per cost estimat per terminis.
Resum de les accions segons calendari previst.
ÀMBIT
COST ESTIMAT PER TERMINI (en €)
Total general (en €)
Mig termini Curt termini Llarg
termini
Equipaments i serveis 13.740 51.340 561.455,5 626.535,5
Transport 33.000 0 2.500 35.500
Producció local d'energia 0 12.000 405.000 417.000
Planificació 0 12.000
12.000
Adquisició pública de béns i serveis 0
0
Participació ciutadana 6.500 11.000
17.500
Altres 3.000 48.000
51.000
Total general 56.240 134.340 968.955,5 1.159.535,5
ÀMBIT
CALENDARI
Total general Curt termini Llarg termini Mig termini
Adquisició pública de béns i serveis 1
1
Altres 3
1 4
Equipaments i serveis 9 3 4 16
Participació ciutadana 5
5 10
Planificació 1
1 2
Producció local d'energia 1 1 2 4
Transport 1 4 5 10
Total general 21 8 18 47
73
4. PLA D’ACCIÓ
4.1 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ
A partir de les emissions inventariades en l’escenari PAES i dels objectius de reducció i
estratègies, s’han elaborat una sèrie d’accions per disminuir les emissions de GEH en un
20,52% en relació al nivell d’emissions de l’any 2005, condició indispensable per acomplir amb
els compromisos derivats de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.
Les accions s’estructuren jeràrquicament en programes i accions estratègiques. Les accions es
mostren en forma de fitxes amb estructura homogènia per facilitar la seva comprensió i
aplicació.
Cal a dir que les accions que s’han prioritzat son aquelles que actuen sobre els àmbits amb
més emissions de GEH i que, per tant, poden suposar una major reducció de les emissions. No
obstant, hi ha accions que no actuen directament sobre la reducció de les emissions però que
són molt importants ja que de forma indirecta contribueixen a que altres accions
aconsegueixin reduccions d’emissions.
El contingut de la fitxa és el següent:
Codi:
Cada acció està identificada per una numeració específica anomenada codi, que està formada
per un codi de dos xifres, que dóna informació sobre el tipus d’acció. A més, cada codi
incorpora una tercera xifra que determina dins de la tipologia d’acció a quina acció
correspon. A la taula següent s’indiquen els codis per temàtica i àmbit.
Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció
Equipaments i serveis
Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció
Infraestructures municipals
(bombament i altres...) 1.2/núm acció
Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm acció
Sector domèstic 1.4/núm acció
Sector serveis 1.5/núm acció
Transport
Flota municipal (pròpia i
externalitzada) 2.1/núm. acció
Transport públic municipal 2.2/núm acció
Transport privat i comercial 2.3/núm acció
74
Producció local d'energia
(abocada a xarxa elèctrica)
Producció d’energies renovables 3.1/núm acció
Cogeneració 3.2/núm acció
Planificació
Planejament urbà 4.1/núm acció
Mobilitat o transport 4.2/núm acció
Criteris de renovació urbana i nous
desenvolupaments urbans 4.3/núm acció
Adquisició pública de béns i
serveis
Requisits d'eficiència energètica 5.1/núm acció
Requisits d'energia renovable 5.2/núm acció
Participació ciutadana
Serveis d'assessorament 6.1/núm acció
Finançament i ajuts 6.2/núm acció
Sensibilització i treball amb xarxes
locals 6.3/núm acció
Formació i educació ambiental 6.4/núm acció
Altres
Residus 7.1/núm acció
Aigua (consum energètic de la
potabilització i depuració) 7.2/núm acció
Altres 7.3/núm acció
En aquest sentit la primera de les xifres indica l’àmbit de l’acció. La segona xifra ens indica
la temàtica. Per últim, el número d’acció dins de cada temàtica. De manera que cada acció
està codificada d’acord amb el quadre següent:
Títol:
Nom que identifiqui l’acció proposada.
Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any):
Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb
l’execució de l’acció, aplicant els factors de conversió convinguts.
Àmbit “Edificis...”
Infraestructures...
Acció nº 5 d’aquest tipus
1.2 /5
75
Àmbit:
D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la
metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.
Temàtica:
Dins de cada àmbit hi ha diversos subàmbits anomenats temàtiques, que defineixen més
concretament a quin sector o àmbit s’adreça l’acció.
Tipologia:
Les accions es classifiquen segons tipologia en 4 apartats:
CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics,
el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions
per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia,
millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants
alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació
d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com
ara l’energia solar tèrmica, geotermia...
ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja
sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar,
minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.
PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la
redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.
AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la
participació i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de
campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del
propi ajuntament
Descripció:
Breu explicació sobre quins son les objectius que es persegueixen i en què consisteix l’acció.
En alguns casos, l’acció es porta a terme en diferents equipaments.
Interrelació amb d’altres accions del PAES:
S’esmenten les altres accions amb les quals pot estar relacionada.
Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat,
POUM...:
S’esmenten les accions que estan ja incloses en altres plans aprovats per l’Ajuntament.
76
Prioritat:
La prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, la
prioritat pot ser:
Alta
Mitjana
Baixa
Calendari:
Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2013
Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2016
Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020
Període d’ execució:
El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot
ser:
Puntual: l’acció té un inici i un final definit
Continuada: període d’aplicació variable
Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps
Cost d’inversió (euros), IVA inclòs:
Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a
terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. La inversió inclou inversió en béns i despesa
corrent.
Termini d’amortització (anys):
Es calcula el temps que es triga en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una
tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització d’una millora es calcula en base a
la diferència de cost en relació a l’equip o sistema Standard o existent. Pel que fa als preus
de l’energia, en el cas de les VAE’s s’han considerat els preus d’acord amb els costos
energètics i en cas de no disposar de dades s’han considerat les tarifes vigents en el moment
de la realització de l’estudi.
Responsable:
S’especifica el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció dins de
l’Ajuntament.
Agents implicats:
Es defineixen les Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i
organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables
directes.
77
Indicadors de seguiment:
Es descriu un indicador específic que permet avaluar la consecució de l’acció de forma
senzilla i ràpida.
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats:
S’identifiquen fins a 3 indicadors generals de la Diputació de Barcelona que tenen relació amb
l’acció concreta. Aquests indicadors son:
1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14)
2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16)
3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15)
4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20)
5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5)
6. Consum final d'energia de l’ajuntament
7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
8. Percentatge de recollida selectiva
Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any):
Es descriu quin es l’estalvi energètic associat a l’acció quan l’efecte es directe. En moltes
accions l’efecte sobre l’estalvi es indirecte i, aleshores, no es pot calcular l’estalvi
relacionat.
Expectativa de producció energètica local (kWh/any):
En les accions de producció d’energètica local connectada a xarxa s’especifica quina es la
producció esperada.
78
4.2. RECULL D’ACCIONS
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 1 Substitució dels fluorescents per LED's 40,17
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
En la majoria d’equipaments el consum energètic elèctric es majoritàriament per il.luminació, arribant a representar més
del 75%. La il.luminació majoritàriament es per fluorescents.
Per tant, un dels punts claus per estalviar emissions en els equipaments municipals es actuar sobre la il.luminació
aplicant els avenços tecnològics i les millors tècniques disponibles en làmpades i lluminàries. La tecnologia LED (díodes
emissors de llum) està en una ràpida evolució i properament sortiran al mercat tubs de llum que podran substituir als
tubs de descàrrega amb garanties de durabilitat (més de 5 cops més) i amb un estalvi energètic notable del 60 al 70%.
El problema es que actualment els preus encara son excessivament elevats i no hi ha una solució viable per a
làmpades de led en tub. Per això, aquesta acció s’inscriu en el llarg termini quan l’amortització de la inversió pels
estalvis sigui inferior a 5 anys.
S’ha avaluat l’opció de substituir els tubs fluorescents per tubs d’alta eficiència que han aparegut recentment en el
mercat i que permeten la substitució directa dels convencionals. Els nous tubs asseguren un estalvi de vora el 10% i
una major vida útil. No obstant, pel cost de substitució es recomana esperar a la solució de la tecnologia LED que haurà
d’aparèixer al mercat en els propers 5 anys.
Fruit de les VAE’s realitzades en els equipaments municipals es proposa dur a terme aquesta acció a la Escola
Bressol, CEIP TRES PINS, CASAL D’AVIS, CASAL, EDIFICI MUNICIPAL I ANNEXES (Jutjat, Ràdio i local de la
Policia).
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
116.188 DIPUTACIÓ BARCELONA
Termini d’amortització (anys)
8,8
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de fluorescents LED instal.lats 83.507,05
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
80
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 2
Substitució dels tancaments de fusta per alumini en edifici Ajuntament i altres equipaments
2,65
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP
Descripció
El consum energètic per climatitzar l’Ajuntament es elevat, estimat en un 55% del consum total. Això es degut a que la
Bomba de calor multisplit aire/aire es insuficient a baixes temperatures i cal reforçar l’aportació de calor amb estufes
elèctriques de resistència o de radiador d’oli. A banda, també influeix el fet que l’aïllament dels espais es insuficients en
finestres de vidre simple i amb filtracions d’aire degut a la seva antiguitat.
La primera acció necessària es millorar l’aïllament per reduir la demanda de climatització (calor i fred) i això passa per
substituir les finestres de fusta i vidre simple de l’edifici vell de l’Ajuntament per finestrals de fusta o alumini amb doble
vidre i, en el cas de l’alumin, amb trencament de pont tèrmic, per reduir els coeficients de transmitància i garantir una
major estanquitat tèrmica.
L’acció actua sobre el consum elèctric de les estufes de reforç i es considera que redueix el seu consum en un 50%.
Això vol dir que l’estalvi s’estima en 4.322,50 kWh.
El mateix succeeix al local de la policia local i a la seu del Jutjat de Pau. La substitució de les finestres amb vidre simple
per finestres aïllants de doble vidre. En ambdós casos, l’estalvi que es pot assolir es d’un 20% del consum de
climatització que, alhora, representa sobre el 50% del consum elèctric dels espais.
En resum, les tres accions a realitzar de substitució tancaments de fusta per alumini i doble vidre son:
Subacció Cost estimat (€) Estalvis estimats (kWh anuals)
Estalvi d’emissions de CO2 (en tones)
Ajuntament (part antiga) 5.500 4.322,5 2,08
Policia Local 480 1.000 0,48
Jutjat de Pau 360 200 0,09
TOTAL 6.340 5.522,5 2,65
Relació amb d’altres accions PAES
3.1/4 Instal.lació de caldera de biomassa a l’edifici de l’Ajuntament
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Arquitecte municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
6.340 DIPUTACIÓ BARCELONA
Termini d’amortització (anys)
7,65
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
81
Nombre de tancaments de fusta substituits 5.522,5
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
82
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 3
Instal.lació de vàlvules termostàtiques en radiadors de les aules del CEIP
3,48
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP
Descripció
En general, els sistemes de control de la temperatura en una instal·lació amb radiadors com a emissors finals no
permet un control específic en cada espai a climatitzar. En la VAE del CEIP es va constatar que per la orientació
oposada de les aules hi havia una demanda de calefacció molt diferenciada entre aules i espais que podia ser objecte
de solucions per ajustar al temperatura de cada espai per separat.
El sistema que es proposa consta dels elements següents:
- Instal·lació de vàlvules termostàtiques en els radiadors. El principi de funcionament d'una vàlvula termostàtica és molt
senzill ja que es tracta de regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel radiador
afectat. Per mantenir constant aquesta temperatura, la vàlvula termostàtica redueix automàticament el cabal d'aigua del
radiador quan hi ha la temperatura desitjada. En el moment en que la temperatura ambient baixa, la vàlvula
termostàtica augmenta el pas de l'aigua del radiador. Amb aquestes vàlvules es controla l'emissió de cada un dels
radiadors tancant el pas a aquells que es trobin situats a les zones de major radiació solar i obrint el pas als que
estiguin situats a les zones nord o d’ombra de l’edifici, aprofitant d'aquesta manera el calor del sol d'una manera
senzilla.
- Vàlvules de tres vies tot/res en cada radiador i termòstat de control per cada espai a climatitzar que reguli les vàlvules
de tres vies de cada radiador del local. El principi de funcionament del sistema es basa en regular la temperatura
ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pel conjunt dels radiadors afectats. En el moment en que la
temperatura ambient baixa, la vàlvula de tres vies permet el pas de l'aigua cap als radiadors i quan hi ha la temperatura
desitjada en la sala, el sistema tanca el cabal d'aigua circulant.
La incorporació d’aquest sistema en una instal·lació de calefacció comporta un augment considerable del nivell de
confort, així com un estalvi d'energia ja que els radiadors només proporcionen la calor que realment es necessita a la
sala. L'estalvi energètic assolible instal·lant aquests elements és d'almenys el 6% en climatització, o sigui, del consum
de GLP.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Educació
3.740, Dept. Ensenyament Generalitat
ICAEN
Termini d’amortització (anys)
3,45
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
83
Nombre de vàlvules termostàtiques 7.235,75
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
84
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 4 Adquisició d'electrodomèstics de classe A++ 1,95
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Als equipaments s’han detectat un total de 8 neveres i 5 congeladors, que son electrodomèstics d’alt consum i que
poden ser ineficients si no son de classe “A”. L’adquisició d’electrodomèstics de classe A+ i A++ té major cost econòmic
que el cost d’adquisició d’un electrodomèstic estàndard però el seu consum energètic es menor i tenen major vida
útil, de manera que el sobrecost es recupera força ràpidament i el balanç és favorable.
Equipament Equips
AJUNTAMENT 1
CEIP TRES PINS 4 neveres i 4 congeladors
ESCOLA BRESSOL 1 nevera
CASAL 2 neveres i 1 congelador
El cost d’inversió es suposa que es el 10% en relació al cost de reposició d’un electrodomèstic estàndard. La substitució
es farà quan l’existent s’hagi de reposar.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
767,5
Termini d’amortització (anys)
1,95
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre d'electrodomèstics eficients 4.050
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
85
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 5 Creació de la figura del Gestor Energètic 28,74
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals AM
Descripció
Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal amb l’objectiu de controlar de
manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les
emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. Les seves funcions estarien compartides per diversos (3 o 4)
municipis de la zona, de manera que prestaria servei un dia o dia i mig durant la setmana.
Les tasques principals d’aquesta figura serien:
Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals mitjançant un sistema de gestió energètica
Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments
Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible
Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments, i particularment les que es proposen als VAE’s
Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments
Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals
Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES
Preparació del material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’Ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica i
Visites d’avaluació energètica a petits comerços i habitatges del centre urbà orientant en la implantació de mesures senzilles per estalviar energia
La mesura es considera molt important per a assolir l’objectiu de reducció en el sector domèstic, que es el que més
emissions té atribuïdes i que, sense accions eficaces adreçades a reduir les seves emissions, no seria possible
acomplir el compromís de reducció del 20%.
Els estalvis estimats que es poden arribar a assolir son del 6% del consum anual sobre el que actua que son els
consums de la totalitat de l’àmbit AJUNTAMENT.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/6 Implantació d'un sistema de gestió energètica 1.1/7 Programa de manteniment dels edificis municipals 1.3/3 Disminució de la potència contractada 1.4/1 Campanya de renovació d’electrodomèstics 1.4/2 Campanya de renovació de bombetes 1.4/3 Campanya millora d’aïllaments 1.4/6 Renovació de calderes per d’altres més eficients 6.3/1 Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc 6.3/3 Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques 6.4/2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
86
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Altres Ajuntaments de la zona
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
8.000, DIPUTACIÓ BARCELONA
Termini d’amortització (anys)
0,85
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Creació figura gestor/a energètic 70.020,22
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
87
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 6
Implantació d'un sistema d’anàlisi i gestió energètica
23,95
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis i equipaments municipals CP
Descripció
Es proposa la implantació d’un sistema de seguiment de consums en temps real que permeti avaluar i fer gestió dels
consums energètics més destacats dels equipaments municipals, actuant de forma immediata si es produeixen
desviaments de consum esperats o fent el seguiment dels estalvis esperats després d’una intervenció per augmentar
l’eficiència.
El gestor/a energètic serà la persona encarregada de controlar aquest sistema.
El sistema s’instal·laria a l’Escola Bressol, CEIP tres pins i edifici consistorial. L’acció consisteix a instal.lar
analitzadors de consum en els comptadors de GLP i electricitat i, en aquest segon cas, en les línies que suporten més
consum (força, climatització en el cas de l’Ajuntament,...). Per ràdio o mòbil les dades es transmetrien a un servidor que
possibilitarà veure els consums via web i d’acord amb un software senzill i intuïtiu. L’avantatge es que es poden crear
alarmes, llindars i qualsevol avís per assegurar que quan els consums superen un valor raonable preestablert es pugui
conèixer al moment per actuar i corregir la situació.
S’estima un estalvi del 5% en el consum anual sobre el que actua, que s’ha considerat que és la totalitat del consum
energètic de l’àmbit AJUNTAMENT.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Noves Tecnologies de la Informació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
20.000 considerant un cost de 6.500€ per equipament
Termini d’amortització (anys)
2,55
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Implantació del sistema de gestió energètica 58.350,18
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
88
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.1 7
Programa de manteniment dels edificis municipals
11,94 tn/any
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP
Descripció
Un manteniment adequat de totes les instal•lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida
útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de
manteniment de les instal•lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta).
La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara:
Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament.
Detecció de fuites i revisió d’instal•lacions per detectar defectes d’aïllament.
Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular.
Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats.
Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per
cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal•lació.
La figura del gestor energètic serà qui supervisarà aquests informes.
Respecte les instal•lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del
Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal•lacions tèrmiques el responsable
del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats
de manteniment dels edificis i equipaments.
L’acció se centra sobre els consums elèctrics i de GLP de l’àmbit AJUNTAMENT. L’estalvi estimat és del 3% del
consum sobre el que afecta, anualment.
Relació amb d’altres accions PAES 1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Enginyer municipal
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient i Manteniment
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
5.000 € en concepte d’adquisició de programa
Termini d’amortització (anys)
1,34
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum energia/superfície 25.896,23
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
89
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.3 1
Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's)
141,04
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
L’acció consisteix a substituir de forma progressiva les 13 làmpades de vapor de mercuri (VM) i les 852 de vapor de
sodi d’alta pressió (VSAP) per d’altres més eficients com les làmpades de tecnologia LED, acomplint el que fixa el
Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat
per a la protecció del medi nocturn.
L’objectiu és arribar a la substitució del 100% de les làmpades de l’enllumenat per d’altres més eficients al 2020.
La tecnologia LED per a l’enllumenat públic es encara en fases incipients, malgrat que les prestacions de qualitat de
llum son força bones, la durabilitat és 5 cops major i l’estalvi es superior al 70% a les làmpades de VSAP. El seu elevat
preu fa que la tecnologia encara no pugui ser utilitzada de manera clara en el camp de l’enllumenat públic.
Per això, l’acció es planeja a llarg termini, quan els preus i les prestacions de la tecnologia LED faran possible la
substitució directa de les lluminàries de VSAP per aquelles. La implantació de les 865 làmpades serà progressiva, en
fases anuals amb un inici pilot en una zona reduïda.
L’acció actua sobre els consums de l’enllumenat públic i s’estima un estalvi del 60% en relació a les lluminàries actuals.
El preu de les lluminàries es fixa en els 500€ (en un escenari possible de 5 anys).
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament; Regidoria de Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 444.500 €, a unes 500€ cada lluminària
Termini d’amortització (anys)
10,11
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge làmpades substituïdes respecte el total 293.218,2
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
90
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.3 2
Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors PDR
Descripció
EL 2009 l’Ajuntament va legalitzar la instal·lació d’enllumenat públic ajustant els paràmetres que fixa la normativa. Ara,
l’acció que es proposa consisteix en la redacció del Pla d’Adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que
desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de
novembre) amb l’objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa.
Els objectius principals del Pla són:
Definir les característiques de les instal•lacions actuals.
Millorar les condicions de seguretat i qualitat de vida de la ciutadania.
Optimització la despesa llumínica del municipi d’acord a les necessitats reals.
Allargar la vida útil de les instal•lacions.
L’elaboració d’aquest Pla consta de les fases següents
Inventari: aixecament topogràfic de la xarxa amb identificació dels punts de llum, quadres,etc.
Diagnosi de l’estat actual de la xarxa amb identificació dels requeriments.
Definir les accions de millora seguint criteris d’estalvi i eficiència energètica.
Des de la Diputació de Barcelona s’ofereix suport tècnic en relació amb l’elaboració del Pla de la xarxa de l’enllumenat,
així com altres assessoraments relacionats. Aquesta acció no inclou el desenvolupament del Pla, tot i que el paper de
l’ajuntament serà instar per a què s’apliquin les mesures concretes del Pla i dur a terme un sistema de seguiment.
Relació amb d’altres accions PAES
1.3/1 Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's) 4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria de Medi Ambient i Serveis
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa manteniment enllumenat
10.000
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Elaboració del Pla d’Enllumenat Municipal 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
91
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.3 3 Disminució de la potència contractada 0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP
Descripció
Es proposa disminuir la potència contractada en els quadres de l’enllumenat públic en cas que l’actual potència sigui
superior a la necessària. Tot i que aquesta mesura no suposi un estalvi energètic, és important des del punt de vista
econòmic, ja que les tarifes d’energia elèctrica són d’estructura binomial (una part de la factura és la potència i una altra
l’energia) i la contractació d’una potència inadequada implica un augment dels costos de la factura.
L’ajuntament és qui decideix la potència que vol contractar, per aquest motiu és important fer un inventari de la potència
instal•lada a cada quadre i conèixer bé la corba de consum horari i elèctric per tal de:
Determinar la potència òptima a contractar.
Contractació de la discriminació horària adequada.
Determinar la tarifa més adequada.
Relació amb d’altres accions PAES 1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria de Medi Ambient i Serveis
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa manteniment enllumenat
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal•lada N/A
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
92
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 1 Campanya de renovació d’electrodomèstics 33,93
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic mitjançant campanyes de renovació d’electrodomèstics. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1995 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc. L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració. La campanya pot incloure:
creació de material informatiu
col•laboració dels punts de venda dels electrodomèstics
punts d’informació i assessorament en la compra d’electrodomèstics eficients.
informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).
L’acció se centra rebaixar el consum elèctric del sector domèstic en un 0,5%, estimat a partir de la incidència sobre e l 10% de les llars cada any i amb un efecte del 5% en aquestes. Com l’acció es continuada, s’estima que s’arribarà al 30% de la població amb el resultat global de l’1,5% sobre el total de consum que afecta.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
3.000 Dept. Territori i Sostenibilitat
Fabricants electrodomèstics
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes renovació electrodomèstics/any 70.531,28
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
93
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 2 Campanya de renovació de bombetes 474,96
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
Es proposa la substitució progressiva de les bombetes incandescents per d’altres més eficients com les làmpades fluorescents compactes (baix consum) i làmpades de tecnologia LED al sector domèstic i serveis mitjançant campanyes de renovació de bombetes. Es preveu que la mesura s’apliqui al 10% de les llars del municipi. Les làmpades fluorescents compactes són molt més eficients que les incandescents (poden arribar fins el 80% d’estalvi) i tenen una vida útil molt superior (fins a 15 vegades més), la qual cosa implica un menor cost de manteniment. El paper de l’ajuntament és el d'informar els ciutadans i comerços sobre les alternatives existents a les bombetes incandescents i sensibilitzar sobre el seu ús mitjançant:
material informatiu.
difusió de les subvencions Plans Renove de bombetes ofertades des de l’Administració
(sobretot de cara als comerços).
punts d’informació i possible distribució de bombetes eficients.
informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web
municipal, twitter, facebook, etc.).
A partir de l'1 de gener de 2.011 deixaran de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d'incandescència. El procés s’estendrà i el 2020 es preveu que el canvi de bombetes hagi arribat al 100% de les llars, amb un estalvi de 70% com a mínim sobre el consum sobre el que afecta que es el 30% del consum elèctric del sector domèstic i serveis. En total, s’estima en una reducció del 21% sobre el consum elèctric del sector, que representa 987.437,85 kWh anuals que equivalen a 474,96 tn CO2eq estalviades. Aquesta es tracta d'una acció indirecta i que els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals, tot i que repercutirà de forma positiva sobre el sector domèstic.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
3.000, Dept. Territori i Sostenibilitat
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes renovació de bombetes/any 987.437,85
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
94
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 3 Campanya millora d’aïllaments 18,39
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció
L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi. No obstant, el 2012 es preveu que s’aprovarà un nou decret sobre la certificació energètica d’habitatges que hagin de ser objecte d’una compra-venda. Aquesta mesura afavorirà l’efecte de la campanya que es proposa. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic, així com la protecció a la radiació directa. El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden incloure:
mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn.
material informatiu.
difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.
punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.
informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web
municipal, twitter, facebook, etc.).
informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.
L’any 2009 es posa en funcionament des de l’ICAEN una línia de subvencions anomenada “Pla renova’t de finestres, obertures i proteccions solars”. Aquesta línia d’ajuts va destinada a habitatges particulars, actuacions integrals en edificis plurifamiliars i a edificis del sector primari amb l’objectiu de fomentar la compra i instal•lació d’obertures i protectors solars tèrmicament eficients i reduir el consum energètic associat al sector residencial i terciari, responsable de més del 40% de consum d’energia de la Unió Europea. S’estima que la campanya pot arribar a aplicar-se al 5% de les llars i que l’actuació els hi suposarà un estalvi del 30% en calefacció. Aquesta es tracta d'una acció indirecta i que els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals, tot i que per part de l'Ajuntament es poden realitzar campanyes informatives per tal d'incrementar la substitució dels equips.
Relació amb d’altres accions PAES 1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Ajuntament, arquitecte municipal
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
95
3.000, Fabricants d'aillament i vidre
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes millora aïllaments/any 71.931,81
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
96
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 4 Ordenança de construcció sostenible 0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic PDR
Descripció
El marc actual de normativa energèticament eficient en edificació es recolza en dues normes: d’una banda, el Decret
21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals d’ecoeficiència en els nous edificis
residencials, i de l’altra, el Codi Tècnic de l’Edificació que estableix uns requisits bàsics d’estalvi energètic a complir pels
nous edificis.
La proposta d’aprovar una Ordenança de Construcció sostenible al municipi reforça els dos decrets esmentats i
garanteix el seu compliment i seguiment per part de la policia local.
Aquesta ordenança podria incloure en part el Model d’ordenança reguladora de la incorporació de sistemes de captació
d’energia solar per a la producció d’aigua calenta en edificis i construccions redactat pel grup de treball sobre energia i
canvi climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
La norma s’hauria d’aprovar quan es rellanci l’activitat constructora, d’aquí a 5 anys, i hauria de complementar i
interpretar les requisits orientats a estalviar energia i a aconseguir un nivell de certificació energètica elevada.
L’estalvi en energia i en emissions de tones de GEH no es quantificable.
Relació amb d’altres accions PAES
4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Arquitecte municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, secretaria general
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Redacció ordenança 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
97
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 5
Instar perquè la xarxa de gas natural arribi al municipi
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic PDR
Descripció
Es proposa sol•licitar a l’empresa distribuïdora de gas natural l’ampliació de connexió a xarxa perquè arribi a la totalitat
dels habitatges del municipi, incloent la cobertura a les urbanitzacions. L’ajuntament serà proactiu en l’assoliment
d’aquest objectiu, que és arribar a cobrir el 100% dels habitatges amb gas natural l’any 2020.
La composició química del gas natural fa que sigui el més net dels combustibles fòssils, emetent en la seva combustió
un 40% menys de CO2 per unitat d’energia produïda que altres combustibles procedents del petroli, a més d’oferir un
gran potencial d’estalvi energètic pel seu gran rendiment d’ús.
El municipi disposa parcialment d’una xarxa pròpia de distribució de GLP que abasteix a més de 300 abonats, i que es
un argument que fa atractiva l’arribada de la nova xarxa de gas natural. Per contra, la disposició dispersa del gran part
dels habitatges es un factor en contra dels interessos de la companyia distribuïdora de gas natural.
L’acció no s’ha pogut quantificar en termes de cost ni d’estalvi.
Relació amb d’altres accions PAES
-
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Alcaldia
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empresa distribuidora gas
0,0 Empreses comercialitzadoresde gas
Empresa que presta el servei de xarxa local de GLP
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge habitatges connectats a gas natural 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
98
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
1.4 6
Renovació de calderes per d’altres més eficients
12,26
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Equipaments i serveis Sector domèstic AM
Descripció L’acció consisteix a fomentar la substitució de calderes antigues per d’altres més eficients als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica. Les calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o de condensació) representen un estalvi energètic de fins el 30% i redueixen fins un 70% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi, tenint en compte que el 80% té caldera de gaso de gasoil. Aquesta actuació a les llars tindrà un estalvi del 20% del consum de calefacció i ACS. En total, assolirà estalvis del 0’5% del consum total de gas o combustible líquid. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament durant tot l’any, tasca que pot realitzar el gestor energètic municipals i, a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes més eficients, que poden incloure:
mostra de les diferents tipologies de calderes eficients i períodes de retorn.
material informatiu.
difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració.
punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients.
informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, enginyer municipal
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
3.000, Fabricants
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes renovació calderes eficients/any 47.954,54
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
99
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.1 1
Adquisició d'un vehicle elèctric per l'Ajuntament
0,19
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)
CP
Descripció
La compra de vehicles elèctrics per part del consistori contribueix a fomentar la mobilitat sostenible en la ciutadania
donant un model exemplificatiu, per tant, es fa necessari que la política de l’Ajuntament ha d’anar en aquesta línia i ha
de prioritzar la compra d’aquest tipus de vehicles. L’efecte sobre els ciutadans serà molt intensa per la proximitat de
l’Ajuntament.
Per tal que la proposta sigui sostenible, la compra d'aquests vehicles ha d'anar acompanyada de punts de recàrrega a
través de fonts renovables per tal d'assolir 0 emissions.
Pel càlcul d'estalvi d'emissions es considera la compra de 1 vehicle elèctric fins a l'any 2020. Donat que generalment
els vehicles elèctrics i híbrids es troben subvencionats, en el moment de realitzar la compra caldrà veure quines
subvencions existeixen.
L’estalvi d’emissions serà baix donat que el nombre de km recorreguts no es elevat. S’ha considerat que estalviarà un
15% del consum de combustible total atribuït al parc de vehicles de l’Ajuntament (un vehicle del total de 8). No obstant,
tindrà un efecte multiplicador que no es pot quantificar.
Relació amb d’altres accions PAES -
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN 2.500 €, considerats com a sobrecost en relació a un vehicle estàndard
Empresa comercialitzadora energia elèctrica ajuntament
Termini d’amortització (anys)
24,8
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de vehicles elèctrics de la flota municipal 719,64
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
100
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.1 2 Ús de biocombustibles 1,83
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)
CP
Descripció
L’ús de biocombustibles (biodièsel) en els vehicles municipals i dels serveis de recollida de residus i transport públic té
per objectiu reduir les emissions de CO2 i promoure el seu ús entre la població del municipi. A Europa i a Catalunya els
biocombustibles més utilitzats i amb més possibilitats de desenvolupament són els obtinguts a partir d’olis vegetals
verges i reciclats, com el biodièsel, el qual presenta unes propietats semblants a les del gasoil, essent especialment
apte per usar-se sense cap canvi en el motor dièsel convencional i comporta diversos beneficis ambientals, com ara la
reducció de la dependència del petroli, la valorització dels olis vegetals de les deixalleries, etc.
Es preveu que el 2020 un 20% de la flota de vehicles públics dels municipis funcionin amb biodièsel, i superar així
l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’un 10% per l’any 2015. Des de l’ajuntament es determinaran un seguit de
mesures per garantir l’èxit de l’acció, com ara:
L’establiment d’un acord amb la benzinera local per a què disposi de biodièsel, sempre i quan provinguin de la
regeneració d’olis usats i no de conreus energètics. Actualment el biocombustible més comú a les benzineres
de Catalunya és el B20, la barreja d’un 30% de biocombustible i d’un 70% de gasoil.
Inclusió en el plec de clàusules la promoció dels biocombustibles en els vehicles de transport públic per a la
contractació de serveis, a més d’informar directament als treballadors dels parcs mòbils, etc. Es farà un
seguiment del canvi als biocombustibles.
Publicació de la informació sobre la decisió de l’ajuntament a favor del biodièsel i difusió mitjançant un full
informatiu en què s’informi de les avantatges dels biocombustibles.
L’acció incidirà sobre el 20% dels vehicles de les flotes pròpies i externalitzades, amb un estalvi estimat del 30% ja que
el biodièsel no computa com a emissions. En total s’obté un estalvi del 6% sobre el consum i emissions afectades.
Relació amb d’altres accions PAES 2.1/4 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
0,0 Benzinera BP
Termini d’amortització (anys)
0,0
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals. 6.851,26
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
101
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.1 3
Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil
0,38
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)
CP
Descripció
Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g
CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la
seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica.
Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar
l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que
funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid,
elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions
haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en
vigor l’1 de setembre de 2014).
Donat que el període d'actuació del PAES és fins l'any 2020 i tenint en compte el període d'amortització dels vehicles es
considera la renovació de 5 vehicles de la flota durant aquest període (un 60% de la flota actual) que tindran un estalvi
d’emissions i de consum del 50% en relació a la situació actual.
La inversió pot variar en funció de la tipologia de vehicles que es comprin, en substitució dels actuals. S’ha considerat
que no representarà un sobrecost de la inversió prevista.
Relació amb d’altres accions PAES
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Llarg termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Fabricants de vehicles
0
Termini d’amortització (anys)
0
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge vehicles de baixes emissions en la flota de vehicles municipals. 1.439,27
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
102
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.1 4
Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació
8,76
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)
CP
Descripció
La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta
tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina
què disposa l’ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta de forma indirecta
mitjançant una empresa privada. En el cas de Vallromanes, els serveis a contractar que disposen de flota de vehicles
son la recollida de residus i el transport públic.
A l’hora de redactar el plec de contractació externa dels serveis s’exigirà:
1) que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel;
2) que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014);
3) que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit (si es compta amb estacions a prop)
4) que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics.
A més, l’empresa concessionària haurà d’acreditar la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els
conductors i emetre informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a
més dels km recorreguts i consums anuals estimats.
Es considera que per a l’any 2020, un 60% de la flota de serveis serà de baixes emissions, amb un estalvi de
combustible i d’emissions del 50% en relació a la situació actual.
Relació amb d’altres accions PAES
2.1/2 Ús de biocombustibles per als vehcles de flota propia i externa
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient i Manteniment
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, secretaria general
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Contrates de serveis
0,0
Termini d’amortització (anys)
0,0
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions 32.817,03
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
103
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.2 1
Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col—lectiu
84,08
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport públic municipal PDR
Descripció
Es proposa incrementar la freqüència del transport col•lectiu en cas que s’hagi detectat la necessitat i optimitzar-ne les
rutes del servei. L’ajuntament prendrà les següents mesures per assolir els objectius de l’acció:
En el marc del Pla de Mobilitat del Municipi o de la zona on s’ubica el municipi (acció 4.2/1) es farà l’estudi dels recorreguts de les línies actuals. A partir dels resultats obtinguts, es planificaran les millores necessàries per tal de reduir el quilometratge dels vehicles mitjançant noves vies que redueixin la longitud dels recorreguts sense perjudicar els servei ofert a la població. Així mateix, es supervisaran periòdicament les línies, les parades i els vehicles per assegurar-ne l’adaptació a les necessitats reals.
Increment de la freqüència dels serveis en cas necessari, sobretot a les hores punta establint rutes alternatives en cas de saturació del trànsit, una regulació adequada dels semàfors o, fins i tot, amb l’adquisició de nous vehicles.
S’estima que aquesta acció representarà un increment de l’ús del transport públic que farà disminuir un 2% el nombre
de trajectes de vehicles privats. L’estalvi en energia i emissions es considera que es el 2% del total del consum del parc
de vehicles privats.
Relació amb d’altres accions PAES
4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Llarg termini Regidoria Transports i Mobilitat
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Municipis Vilanova, Granollers, Alella
0,0 Empresa transport
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Increment freqüència: sí/no 321.223,03
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Mobilitat de la població N/A
Intensitat energètica local
104
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.3 1
Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament
84,08
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport privat i comercial AM
Descripció
Potenciar la compra local evita desplaçaments en vehicle privat a centres comercials com Barcelona o Granollers. La
campanya estaria organitzada conjuntament per l’Associació de botiguers o comerciants i tindria com a objectiu reforçar
el paper de les botigues del municipi i minorar la necessitat de desplaçar-se a comprar a d’altres municipis.
La campanya estaria sustentada en les recomanacions i directrius del Pla de Mobilitat del municipi.
La campanya consistiria en:
Donar a conèixer les botigues locals i les productes que posen a disposició
Distingir els comerços locals amb distintius de la campanya
Organitzar sorteigs i descomptes regulars per atreure l’atenció dels compradors i veïns
L’acció podria arribar a tenir un efecte sobre la població que reduiria el 2% la seva mobilitat i, per extensió, representa
un estalvi energètic i una disminució de les emissions del mateix ordre: 2%.
Relació amb d’altres accions PAES
4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Comunicació Local
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Associació de botiguers
3.000 €
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes 321.223,03
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Mobilitat de la població N/A
Intensitat energètica local
105
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.3 2
Potenciació de "carpooling" desde la web de l'Ajuntament
126,12
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport privat i comercial AM
Descripció
L’actuació s’inscriu en el concepte de gestió de la demanda de transport, que son polítiques i estratègies destinades a
reduir la demanda de viatges en vehicles privats per assolir una mobilitat sostenible.
En el cas de Vallromanes, les polítiques destinades a gestionar les demandes de transport son bàsiques per assolir
l’objectiu que es persegueix de complir amb el compromís del Pacte d’Alcaldes. En aquest cas, es proposa que des de
l’Ajuntament i a través d’una plataforma allotjada a la web es promogui el viatge compartit en automòbil, o “carpooling”,
que consisteix a compartir l’ús d’un automòbil entre diverses persones que utilitzen el mateix itinerari i el mateix horari.
El resultat es un estalvi de costos molt significatiu i, de passada, un estalvi energètic i d’emissions.
Els viatges compartits començaran a estar incentivats per les administracions; per exemple, la instauració de carrils
exclusius per a vehicles d’alta ocupació (VAO’s) o les rebaixes als peatges.
L’acció que es proposa consisteix a fer una espai en la web del propi Ajuntament on cada persona que disposi de
vehicle faci saber a la resta el seu horari i recorregut que fa. D’aquí es podran trobar grups de persones que amb el
mateix recorregut i horaris podran compartir el viatge.
La mesura pot arribar a tenir èxit si d’aquí al 2020 es incentivada per les administracions. Es preveu aconseguir que el
3% dels desplaçaments puguin ser compartits. Això equival a una reducció del 3% de les emissions atribuïdes al
transport privat.
Relació amb d’altres accions PAES
4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, TIC
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Comunicació local
5.000,
Termini d’amortització (anys)
0,0
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Adequäció de la web: si/no 481.834,55
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Mobilitat de la població N/A
Intensitat energètica local
106
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.3 3
Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat
630,58
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport privat i comercial AM
Descripció
L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients en el parc mòbil privat
amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de
la població.
L’ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses
mesures, com ara:
Aplicació d’una reducció de l’ Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, a tots aquells vehicles que siguin més eficients i, per tant, emetin menys emissions a l’atmosfera (<120 g CO2/Km). Es realitzarà un seguiment de l’evolució del parc mòbil privat amb les dades requerides a l’IVTM (tipus de combustible, emissions, etc.) i es valorarà la possibilitat d’aplicar penalitzacions econòmiques als vehicles més contaminants (> 300 g CO2/Km).
Afavorir la instal•lació de benzineres locals que disposin de biodièsel, sempre i quan provingui de la regeneració d’olis usats i no de conreus energètics i la instal•lació de punts de recàrrega per les bateries dels vehicles elèctrics.
Aquestes mesures es reforçaran amb una campanya informativa, que pot constar de:
Creació de díptics informatius.
Xerrades a centres cívics, associacions de veïns, etc.
Col•laboració amb concessionaris de cotxes per la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar-los en actes públics.
Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.).
S’estima que el 2020 el 10% dels vehicles del parc seran de baixes emissions (biodièsel, híbrids, elèctrics, amb gas,..)
els quals tindran unes emissions que seran el 70% més baixes que en relació al 2005. A banda, un altre 15% dels
vehicles tindrà un consum que serà el 50% en relació als nivells de 2005. En total, la mesura suposa un estalvi del 15%
en combustible i emissions.
Relació amb d’altres accions PAES
6.2/3 Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntamjent, comunicació local
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
5.000€
Termini d’amortització (anys)
107
0,0
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge de vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/Km) 2.409.172,76
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
108
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.3 4
Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics
25,22
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport privat i comercial PDR
Descripció
Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recàrrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure
l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq
associades als combustibles dels vehicles convencionals.
Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que
fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle
elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies
emprades en la generació de l’electricitat.
L’ajuntament traurà a concurs la instal•lació dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, fent una concessió per a la
gestió i explotació de la instal•lació. Així doncs, se cediran espais públics per tal que l’empresa concessionària dugui a
terme la inversió, amortitzada amb els beneficis de l’explotació.
A més, l’ajuntament promourà:
- El desplegament d’infraestructura pública de recàrrega.
- L’assignació d’ajuts per la instal•lació de punts de recàrrega d’accés privat.
Els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrquings públics municipals o fins i tot es pot
modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests
vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recàrrega s’alimentessin de l’electricitat
generada a partir d’energies renovables.
S’estima que l’1% dels vehicles privats el 2020 seran elèctrics i aquests tindran un estalvi energètic final del 60% en
relació als convencionals de 2005.
Relació amb d’altres accions PAES 4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Transport i Mobilitat
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
N/Q DIPUTACIÓ BARCELONA
Dept. Territori i Sostenibilitat
Termini d’amortització (anys) Companyia distribuidora elèctrica
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics 96.366,91
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
109
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
2.3 5
Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta
N/Q
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Transport Transport privat i comercial PDR
Descripció
Les mesures relacionades amb l’adequació de carrers i senyalització per a les bicicletes són elements que reforcen la
seguretat, faciliten i promouen el seu ús, la qual cosa disminueix les emissions de GEH a l’atmosfera.
L’ajuntament farà un estudi de la situació actual dels carrers, dins del marc del Pla de Mobilitat, i incorporarà les millores
necessàries per facilitar l’ús de les bicicletes al municipi, com ara:
Construcció o ampliació de vies ciclistes (a ser possible segregades del trànsit). Adaptació d’escales i eliminació de desnivells excessius de voreres. Facilitació d’una posició més avançada dels ciclistes als semàfors.
Pel que fa la senyalització, algunes de les mesures a tenir en consideració són:
- Senyalitzacions en les cruïlles que donin prioritat als ciclistes.
- Senyalar (en horitzontal i vertical) les vies ciclistes.
La reducció en emissions de GEH no es quantificable.
Relació amb d’altres accions PAES
4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Transport i Mobilitat
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
20.000€
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre d’adequacions i senyalitzacions instal•lades per a facilitar l’ús de la bicicleta. 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Mobilitat de la població N/A
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
110
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
3.1 1
Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables PDR
Descripció
Actualment és vigent el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i
d’ecoeficiència en els nous edificis. Entre d’altres mesures, el decret estableix l’obligatorietat d’instal•lar captadors
solars als edificis de nova construcció. A més, el CTE estableix uns requisits bàsics d’estalvi d’energia que han de
complir els nous edificis.
L’acció consisteix en l’elaboració d'una ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal•lacions
fotovoltaiques i de captació de solar tèrmica. L’ordenança inclouria l’obligatorietat de la instal•lació d’energia solar als
edificis d’habitatges i edificis públics sempre que sigui viable, adoptant en part el Model d’ordenança reguladora de
sistemes de captació d’energia solar per la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) en edificis i construccions redactat
pel Grup de treball sobre Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Aquest model supedita l’obtenció de la llicència de primera ocupació d’un certificat final de posada en funcionament de
la instal•lació solar, subscrit per l’instal•lador i el tècnic director de la instal•lació, així com un contracte de manteniment
per un mínim de 3 anys. Aquest control es mantindria d’ofici i de forma regular per part dels serveis tècnics municipals.
L’ordenança detallaria el règim sancionador per punir les infraccions detectades a través dels controls periòdics
realitzats per l’ajuntament:. També es proposa que l’ajuntament: bonifiqui a través d’aquesta ordenança l’adopció
voluntària de les mesures que s’hi contemplen per part dels propietaris dels edificis ja existents.
Relació amb d’altres accions PAES
1.4/4 Ordenança de construcció sostenible
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Redacció ordenança municipal per a l’energia solar 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Producció local d'energies renovables N/A Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
111
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
3.1 2
Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals
116,61
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER
Descripció
Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes i teulades de
titularitat municipal per instal•lar plaques fotovoltaiques.
Dels VAE realitzats es conclou que en tres equipaments municipals es factible d’instal.lar plaques fotovoltaiques, que
son el CEIP Tres Pins, l’Escola Bressol i el nou Casal, gracies a la superfície plana disponible i a l’absència
d’obstacles per a la radiació. Les dades estimades son les següents:
Potencial aprofitament cobertes per generació elèctrica fotovoltaica
Equipament Superfície disponible
(m2)
Potencia instal·lable
(kWp)
Producció estimada
(kWh anual)
Nou CEIP 680 45 80.811
Nou Casal 825 55 98.769
Escola Bressol 482 teulada
75 proteccions solars 35 62.853
TOTALS 2062 135 242.433
A continuació caldrà desenvolupar un avantprojecte a partir del qual es podrà establir quin és el millor mecanisme per
aplicar l’acció i es podran elaborar plecs específics, ja sigui per executar l’obra o per concessionar-la. En el cas de
cessió de terrats, l’ajuntament no necessita fer cap inversió ni endeutar-se, l’adjudicatari és el titular de la planta i
qui l’explota a canvi d’un petit cànon.
També existeix la possibilitat de redactar un model de plec per a la contractació mitjançant el renting d’una planta de
producció fotovoltaica. En aquest model, el titular de la planta és directament l’ajuntament, o bé una societat participada
pel municipi; però no és el propietari de la planta de producció, sinó que opta per arrendar-la a una empresa de renting.
També hi ha la possibilitat d’involucrar la població en els projectes municipals de generació d’electricitat mitjançant els
mòduls solars fotovoltaics. La participació ciutadana consistiria en la realització d’una inversió mínima, a determinar en
funció del projecte, que es recuperarà amb la venda de l’electricitat generada.
La Diputació de Barcelona ofereix assessorament sobre les diferents possibilitats contractuals per impulsar
instal•lacions productores d’energies renovables.
Relació amb d’altres accions PAES
4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
112
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Llarg termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
405.000€, prenent un preu futur de 3.000€/kW ICAEN
Fabricants o distribuidors de producte
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
kWh/any aportats a xarxa 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Producció local d'energies renovables 242.433,00 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
113
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
3.1 3
Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables PDR
Descripció
L’acció consisteix a instal•lar calderes de biomassa per a cobrir les necessitats tèrmiques de l’ACS i climatització dels
edificis i equipaments municipals. La instal•lació de les calderes de biomassa s’efectuarà un cop finalitzada la vida útil
de les calderes convencionals o es plantejarà en noves instal•lacions. És especialment interessant la substitució de les
calderes de gasoil i aquelles de gas natural amb consums superiors als 200.000 kWh/any.
Les calderes de biomassa generen calor mitjançant la combustió de recursos forestals i agrícoles, restes de la indústria
de la fusta i agroalimentària, etc. per aplicar-la a la calefacció i a l’ACS, essent una font d’energia renovable local, de
fàcil obtenció i transformació. Es considera que la combustió de biomassa té un balanç net d’emissions, ja que les
emissions de CO2 alliberades per combustió de biomassa han estat absorbides prèviament per la planta a partir de la
qual s’ha generat.
En el cas de Vallromanes, l’aprofitament de les restes vegetals dels treballs de jardineria i forestals es una font de
combustible que permetrà garantir el funcionament a costos raonables i sense risc d’interrupció de l’abastament.
No inclou la caldera de biomassa de l’Ajuntament, prevista en una altra acció.
Relació amb d’altres accions PAES
4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
0,0 ICAEN
Fabricants o distribuidors de producte
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre instal•lacions calderes de biomassa 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Producció local d'energies renovables N/A Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
114
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
3.1 4 Instal.lació d'una caldera de biomassa 7,05
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Producció local d'energia Fonts d'energia renovables CP
Descripció
La calefacció de l’edifici de l’Ajuntament amb caldera de gasoil va ser substituïda per una bomba de calor multisplit aire-
aire. La climatització per aire no té el mateix nivell de confort que amb sistemes de transmissió per radiació i no es
suficient a l’hivern quan les temperatures son força baixes; la qual cosa obliga a complementar la seva funció amb
estufes elèctriques. La instal.lació antiga de radiadors de l’antic sistema de caldera de gasoil encara està sense retirar i
es podria aprofitar per connectar-hi una caldera de biomassa.
El sistema de calefacció per biomassa faria reduir al mínim el consum elèctric per bomba de calor a l’hivern.
La caldera estaria preparada per a restes forestals i de jardineria municipal, de forma que el cost del combustible seria
només el de transformació en estelles per a ser utilitzat en la caldera.
Es preveu que la caldera suposaria un estalvi energètic elèctric de 14.655 kWh, que es aproximadament una tercera
part del consum de l’Ajuntament, i una reducció de les emissions de 7,05 tones de CO2.
Relació amb d’altres accions PAES 3.1/3 Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Enginyer municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
12.000 € ICAEN
Fabricants o distribuidors de producte
Termini d’amortització (anys)
5,2
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Caldera de biomassa a l'Ajuntament: si/no 14.655,
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
115
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
4.2 1
Pla de mobilitat de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Planificació Plans de mobilitat o transport PDR
Descripció
L’acció consisteix en elaborar un Pla de Mobilitat que abasti els municipis veïns de la zona i que hauria d’incloure, com
a mínim, Montornès i Vilanova del Vallès.
La redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) és l’eina bàsica de la planificació futura i desenvolupament de la gestió
de la mobilitat sostenible dins el terme municipal. Els objectius principals són potenciar el transport sostenible i
promoure la gestió de la demanda de transport amb la finalitat de reduir la demanda de viatges en vehicles privats per
assolir una mobilitat sostenible, d’acord amb el què preveu la llei 9/2003.
Per tal d’assolir aquests objectius, el PMU pot incloure accions com ara la pacificació del trànsit rodat, ampliació de la
xarxa de carrils bicicleta, habilitació d'aparcaments perifèrics, promoció dels camins escolars segurs, promoure el cotxe
compartit per als trasllats a la feina, fomentar el transport públic,... Una altra mesura relacionada seria realitzar una
campanya per donar a conèixer les diferents possibilitats de mobilitat urbana i recollir suggeriments i bones pràctiques
per part dels ciutadans i considerar-les de cara a la redacció del Pla i posteriors actualitzacions (es poden promoure
fòrums, taules o pactes de mobilitat).
Per garantir l’èxit del PMU es proposa la creació d’una comissió transversal encarregada d’analitzar la planificació de la
mobilitat amb l’objectiu de facilitar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives.
Relació amb d’altres accions PAES 2.2/1 Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col.lectiu 2.3/1 Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament 2.3/2 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat 2.3/4 Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics 2.3/5 Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta 6.4/1 Cursos de conducció eficient per a la població.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Transports i Mobilitat
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ajuntament, Arquitecte municipal
12.000, ICAEN
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Redacció del pla de mobilitat urbana N/Q
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Mobilitat de la població N/A
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
116
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
4.3 1
Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans
PDR
Descripció
De cara a assegurar un creixement urbà sostenible és necessari integrar criteris que afavoreixin l’estalvi, l’eficiència
energètica i la inclusió d’energies renovables en els nous desenvolupaments urbans mitjançant els instruments de
planejament municipal (POUM, PAUM, PMU, etc.) que disposa l’ajuntament.
L’ajuntament vetllarà per la inclusió d’aquests criteris en la redacció dels plans, tenint en consideració els següents
aspectes:
Tendir a l’obtenció de la classificació A d’eficiència energètica en nous equipaments i en noves promocions d’habitatges;
Dur a terme projectes d’emissió zero en edificis i incorporar criteris bioclimàtics en les noves construccions i edificis, tenint en compte criteris com ara: orientació de carrers, inclusió d’energies renovables, xarxes de calor i fred urbanes amb producció centralitzada, etc.
Relació amb d’altres accions PAES
1.3/2 Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat 1.4/4 Ordenança de construcció sostenible 3.1/1 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica 3.1/2 Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals 3.1/3 Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals 6.2/1 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables 6.2/2 Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Arquitecte municipal
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Regidoria Medi Ambient
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
0,0 Dept. Territori i Sostenibilitat
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de nous edificis que afavoreixen l’estalvi i l’eficiència energètica 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Producció local d'energies renovables
117
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
5.1 1
Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Adquisició pública de béns i serveis
Requisits d'eficiència energètica PDR
Descripció
L’acció consisteix a incorporar criteris ambientals en l’adquisició de béns i serveis municipals a partir de la redacció d’un
“manual de compra ambientalment correcte” (“compra verda” o “sostenible”) en què es definiran d’una banda, les
directrius a seguir en l’ambientalització de compres i consum responsable i d’altra banda, els requisits ambientals en els
plecs de prescripcions tècniques, amb l’objectiu d’augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis amb el
mínim cost ambiental.
Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més
respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb
etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau,
Energy Star, FSC, etc.). En particular, es valorarà que els productes i serveis tinguin una baixa petjada de carboni.
A més de la tipologia de producte i de la petjada, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització
de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor
quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no
continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc.
Relació amb d’altres accions PAES 2.1/3 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil 2.1/4 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Puntual Agents implicats
Ajuntament, Governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Incorporació dels criteris en l’adquisició de productes 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
118
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.2 1
Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR
Descripció
Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i la inclusió d’energies renovables
en els edificis. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions fiscals en l’impost sobre
construccions, instal•lacions i obres (ICIO) per a aquelles que implantin energies renovables que no siguin d’obligat
compliment (com l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar per a l’autoconsum, etc.).
Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de
l’any corresponent.
Relació amb d’altres accions PAES
3.1/1 Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica 4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions amb implantació d’energies renovables 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Producció local d'energies renovables N/A Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
119
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.2 2
Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR
Descripció
Per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible és necessari incentivar l’estalvi i l’eficiència mitjançant l’aplicació de
bonificacions fiscals. Una de les eines què disposa l’ajuntament és l’aplicació de bonificacions en l’ICIO per a aquells
habitatges o locals que implantin millores amb la finalitat d’augmentar en l’eficiència energètica (millora aïllaments, etc.).
Es poden aplicar estàndards de certificació energètica més enllà del que obliga la llei en matèria d’arquitectura i
construcció dels edificis.
Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal de
l’any corresponent.
Relació amb d’altres accions PAES
4.3/1 Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
0,0 DIPUTACIÓ BARCELONA
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions de millora de l’eficiència energètica 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
120
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.2 3
Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Incentius fiscals i ajuts PDR
Descripció
L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un impost d'àmbit
local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa
en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.
L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat
d’introduir criteris ambientals en l’impost que incentivin la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i
empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.
Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels
titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que
produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les
bonificacions:
Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.
Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.
Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.
Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.
També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per
als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km.
Relació amb d’altres accions PAES
2.3/3 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Dept. Territori i Sostenibilitat
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de vehicles que obtenen bonificació fiscal per baixes emissions 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
N/A
121
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.3 1
Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc
23,57
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
L’acció s’adreça al sector domèstic i al comerç.
Des de la vessant del sector domèstic, l’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població
sobre les bones pràctiques en l’ús de l’energia aplicables a les seves llars o comerços, tals com la substitució de les
làmpades incandescents per les de baix consum o tecnologia LED, l’etiquetatge energètic dels electrodomèstics, etc.
La campanya pot incloure:
Creació de material divulgatiu.
Xerrades centrades en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables (associacions de veïns, centres cívics, comerços més específicament, etc.).
Punts d’informació i exposicions sobre les bones pràctiques en l’ús energètic.
Es pot considerar la idea de regalar “kits d’eficiència” (regletes, bombetes de baix consum, etc.).
Informar sobre la campanya als mitjans de comunicació i a través dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).
Informar sobre accions i mesures que afecten directament als ciutadans com el Pla renove d’electrodomèstics, el Pla de renovació de vehicles, etc., ja contemplats en altres accions
Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics.
De cara a les activitats econòmiques es podria adherir a la campanya i comprometre’s a reduir el seu consum energètic
en el període d’un any, amb aquest objectiu se’ls informa de com estalviar energia i ser més eficients in situ. La
campanya podria donar lloc, inclús, a la creació d’un segell de responsabilitat ambiental, a més de fomentar l’adhesió a
la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de
comerços i comerç verd de Catalunya. Aquesta xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors “verds” dels
diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura
ecològica, etc.).
Es considera el 10% de les llars i comerços aplicaran conceptes d’estalvi i eficiència energètics, amb un impacte
d’estalvi del 5% en cada un d’ells. Això significa un estalvi energètic de més de 70.000 kWh anuals.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
DIPUTACIÓ BARCELONA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Dept. Territori i Sostenibilitat
3.000, ICAEN
122
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de campanyes/any 71.464,96
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
Producció local d'energies renovables
123
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.3 2 Implantació de mesures tipus 50/50 20,29
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals CP
Descripció
La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la
metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic.
Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi
econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència
econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures. El resultat és que totes les parts guanyen:
l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la
disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a
fer-ho extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals.
L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als edificis i equipaments municipals
següents: CEIP Tres Pins, ESCOLA BRESSOL i CASAL. L’ajuntament serà el responsable del bon funcionament del
projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del
projecte i informi els responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes.
Implantació de mesures tipus 50/50 CONSUMS (kWh anual) EMISSIONS (kg CO2eq anual)
ELÈCTRIC GLP ELÈCTRIC GLP
CEIP 100.624,00 134.284,89 46.790,16 30.482,67
ESCOLA BRESSOL 24.169,00 110.023,73 11.238,59 24.975,39
CASAL 131.524,00 124.649,49 61.158,66 28.295,43
Total 256.317,00 368.958,11 119.187,41 83.753,49
TOTAL elèctric + GLP 625.275,11 202.940,90
L’acció se centra sobre un consum de 625.275,11 kWh i es preveu que pugui arribar a un estalvi global del 10% dels
consums i emissions.
Relació amb d’altres accions PAES
6.4/3 Educació ambiental a les escoles.
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Baixa Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Educació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
3.500,
Termini d’amortització (anys)
0,5 anys, encara que els estalvis seran progressius
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre equipaments amb aplicació mesura 50-50 o similar 62.527,51
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local
124
(kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
125
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.3 3
Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques
23,57
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció
La realització de VAE o auditories domèstiques als habitatges i petites activitats econòmiques tenen per objectiu
promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars i comerços, així com detectar les possibilitats d’instal•lació d’energies
renovables per tal de reduir les emissions de CO2.
Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les
emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel•ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el
consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus.
Les VAE a les petites activitats econòmiques seguirien el sistema dels habitatges, però incidint més en la gran reducció
de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels principis d’estalvi i eficiència, ja que aquests
establiments tenen un potencial de reducció del consum energètic important.
Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a: en la primera s’instal•la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els
consums i s’informa sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica. La segona visita (passats 6
mesos) s’analitzen els consums i s’informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera
visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos.
Amb l’acció pretén assolir 12 inspeccions l’any durant els 8 anys que ens separen del 2020, de manera que s’incidiria
sobre el 10% de les llars i activitats econòmiques. L’efecte d’estalvi en aquestes llars i activitats s’estima en un 5%, la
qual cosa representa un estalvi aproximat de 71.500 kWh anual.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Associació botiguers i comerciants
Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN
5.000€ inclou l’adquisició d’analitzadors de consum
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de VAE realitzades 71.464,96
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia total N/A
Intensitat energètica local
126
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.3 4
Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2
0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM
Descripció L’acció consisteix a organitzar un sistema de reconeixement que premiï aquelles entitats del municipi que prenguin mesures per reduir les seves emissions de CO2 mitjançant els principis d’estalvi i eficiència energètics. L’acció es basa en dur a terme xerrades informatives i assessorament específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, per promoure que els responsables i les juntes directives prenguin el compromís de reducció en els seus àmbits d’actuació. Les diferents entitats poden realitzar auditories energètiques i millorar la seva gestió ambiental, fer compra “verda”, ambientalització de festes i esdeveniments populars, etc.
Relació amb d’altres accions PAES
6.3/3 Visites d’avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
DIPUTACIÓ BARCELONA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre entitats que prenen mesures per reduir emissions N/Q
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
N/A
127
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.4 1
Cursos de conducció eficient per a la població.
42,04
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM
Descripció
L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la ciutadania amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la
conducció i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles privats. Els cursos de conducció eficient
parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència
en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.
Es proposa que l’ajuntament ofereixi cursos de conducció eficient al municipi, ja sigui en les seves instal.lacions o en
col.laboració amb les autoescoles, per tractar els següents aspectes: els beneficis ambientals d’una conducció eficient,
l’estalvi econòmic, el major confort de conducció i la disminució del risc en carretera.
Per assegurar la participació ciutadana es realitzarà una campanya de difusió a través dels canals de comunicació que
utilitza l’ajuntament (ràdio, butlletí, etc.), dirigida sobretot als col.lectius professionals (taxistes, professors d’autoescola,
etc) i a conductors/es professionals de vehicles industrials. A més, es repartiran díptics i fulletons sobre les mesures
bàsiques que es recomanen per una conducció eficient.
Es suposa que la mesura serà atesa pel 10% de la població, dels quals la meitat integraran els criteris “d’ecoconducció”
que els hi suposarà un estalvi aproximat del 20%. De manera que la mesura estalviarà l’1%del consum total del
municipi en transport privat.
Relació amb d’altres accions PAES 4.2/1 Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... -
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
ICAEN
Cost d’inversió (€), IVA inclòs
3.000,
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de cursos realitzats 160.611,52
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
N/A
128
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.4 2
Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals
23,95
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Formació i educació ambiental CP
Descripció
Aquesta acció consisteix a sensibilitzar els treballadors municipals sobre l’eficiència i l’estalvi energètic tot incorporant
pautes per a un consum correcte de l’energia en les seves tasques diàries mitjançant sessions informatives i formatives
i la disposició de cartells informatius per fomentar la correcta utilització d’aquest recurs. Una de les vies de
sensibilització és mitjançant la realització d’estimacions sobre la despesa energètica que comporten les diferents
tasques a la feina.
Es poden realitzar formacions específiques dirigides, d’una banda, als tècnics municipals que realitzin inspeccions als
equipaments privats amb l'objectiu que puguin proposar mesures bàsiques per a l'estalvi energètic i d’altra banda, als
encarregats del manteniment de les instal•lacions municipals per aplicar criteris d’estalvi i eficiència a les seves
tasques. La formació es pot acompanyar amb la monitorització dels consums energètics que ja està prevista en una
altra acció i serà realitzada pel gestor energètic.
S’estima que la mesura arribarà a aconseguir un estalvi del 5% del consum afectat en electricitat, GLP i gasoil de
calefacció i d’automoció.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Ajuntament, Governació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
0,0
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de mesures de sensibilització 58.350,18
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
129
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
6.4 3 Educació ambiental a les escoles. 0
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM
Descripció
L’educació ambiental a les escoles és un element clau per difondre les bones pràctiques ambientals que requereixen un
hàbit. L’objectiu de l’acció és introduir activitats relacionades amb aquestes bones pràctiques i, més específicament,
sobre l’estalvi i l’eficiència energètica en els currículums escolars.
A més de la incorporació de l’escola al programa d’escoles verdes per prendre mesures concretes envers un
desenvolupament sostenible, es poden realitzar les següents activitats:
Organitzar tallers, xerrades i jornades ludicofestives relacionades amb l’estalvi energètic, la promoció d’energies renovables, l’estalvi d’aigua, reciclatge dels residus, etc.
Desenvolupar un projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica i treballar-lo de manera transversal en les diferents matèries amb l’objectiu que cada classe prengui un compromís d’estalvi que condueixi a una millora energètica de tot el centre educatiu. Com ampliació d’aquest projecte es pot crear una aula de l’energia amb un comptador intel•ligent de visualització del consum del centre, per sensibilitzar alumnes i pares i mares.
Implantació del projecte 50/50 al centre per reduir el consum energètic.
L’acció tindrà efecte a llarg termini i, encara que no quantificable, serà una aportació a l’estalvi importantíssima e
imprescindible per a complir amb el compromís assolit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.
Relació amb d’altres accions PAES
6.3/2 Implantació de mesures tipus 50/50
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
-
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Ajuntament, Educació
Cost d’inversió (€), IVA inclòs AMPA CEIP
3.000, Dept. Ensenyament
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum energètic de l’escola N/Q
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Consum final d'energia de l’ajuntament N/A
Intensitat energètica local
130
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
7.1 1
Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)
269,82
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Altres Residus CP
Descripció
La normativa ambiental vigent fomenta la recollida selectiva de la FORM. Concretament, la Llei 9/2008, de 10 de juliol,
de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que la recollida selectiva sigui
obligatòria per a tots els municipis de Catalunya.
L’acció consisteix en la implantació de la recollida selectiva de la FORM a tota la població. L’objectiu de la mesura és
incrementar el percentatge de recollida de la fracció orgànica municipal i assolir així els objectius establerts al
PROGREMIC per l’any 2012, en què es preveu recollir un 55% de la matèria orgànica (MO) generada al municipi.
Per la implantació de la recollida de la FORM es proposa:
o definir el model de recollida (porta a porta o vorera).
o implantar els recursos necessaris per desenvolupar el model escollit (contenidors, rutes, camions...).
o dissenyar campanyes específiques i intensives.
L’Ajuntament de Vallromanes té ja previst la implantació de la recollida de la FORM el 2012.
La matèria orgànica que no va a deposició representa un estalvi del 75% en relació a la seva recollida sense separar.
La matèria orgànica representa el 50% del residu generat que avui no es recull selectivament. L’objectiu que es
persegueix es la separació del 55% de la matèria orgànica total i això té una incidència en estalvi del 20% de les
emissions atribuïdes als residus.
Relació amb d’altres accions PAES
7.1/4 Campanyes específiques per incrementar el percentatge de recollida selectiva
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient i Serveis
Període d’execució
Contínua Agents implicats
Consell Comarcal
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Residus Catalunya
18.000€ en concepte de campanyes Empresa contractada pel servei
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Percentatge recollida selectiva matèria orgànica N/A
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Percentatge de recollida selectiva N/A
131
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
7.1 2
Implantació del compostatge casolà o comunitari
10,79
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Altres Residus AM
Descripció
La implantació del compostatge casolà pretén promoure l’autogestió de la fracció orgànica i vegetal al municipi. El
principal objectiu és que els ciutadans reciclin aquests residus a la seva pròpia llar (residus orgànics de la cuina i
residus vegetals) per obtenir un adob natural. Es pretén, així, incrementar les expectatives de recuperació de MO
fixades en un 55% pel PROGREMIC i arribar a un 80% de recuperació de MO al municipi, tot i que de mitjana a
Catalunya s’està recuperant un 15% de la MO.
L’acció consisteix a realitzar campanyes de difusió, tot informant de manera personal als participants sobre els aspectes
fonamentals del compostatge (quins materials es poden compostar i quins no, quines són les eines adequades de
manipulació, cicles naturals, etc); a més de facilitar un compostador per a cada llar participant i oferir formació in situ,
col•laborar en el muntatge i fer el seguiment (tres visites).
La tipologia d’urbanització del municipi, amb predominança d’habitatges aïllats fa que la mesura tingui potencialment un
abona acollida entre els veïns; de fet l’ajuntament ja ha repartit compostadors per a veïns els anys anteriors.
La mesura s’estima que pot arribar la 10% de la població i que representarà en aquestes llars un estalvi del 5%. Això
significa que l’estalvi sobre el total de les emissions atribuïdes al tractament de residus serà del 0,5%.
Relació amb d’altres accions PAES
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21
Prioritat Calendari Responsable
Mitjana Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Contínua Agents implicats
DIPUTACIÓ BARCELONA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agència Residus Catalunya
12.000,
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Nombre de compostadors domèstics i comunitaris en ús 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
N/A
132
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
7.1 4
Campanyes específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva
134,91
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Altres Residus AM
Descripció
L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre la separació correcta de les
diferents fraccions de residus a les seves llars o comerços, així com la correcta deposició d’aquests en els diferents
contenidors de la via pública, deixalleria, etc.
Els objectius d’aquestes campanyes són incrementar la quantitat de residus recollits i disminuir el percentatge
d’impropis en les diferents fraccions, així com recordar la importància de la col•laboració ciutadana alhora d’assolir
millores ambientals en l’àmbit municipal per tal de superar els percentatges de reducció establerts al PROGREMIC per
l’any 2012, que són: una reducció del 75% del paper i cartró, el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre generat i
un 25% pels envasos.
La campanya pot incloure:
Creació de material divulgatiu.
Xerrades sobre la correcta separació dels residus i difusió de bones pràctiques.
Punts d’informació i exposicions sobre les diferents fraccions de residus.
Es pot considerar la idea de regalar cubells de recollida selectiva domèstica.
Informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)
S’estima que la mesura el 2020 arribarà a estalviar el 10% de les emissions atribuïdes al tractament dels residus.
Relació amb d’altres accions PAES 7.1/1 Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Curt termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
DIPUTACIÓ BARCELONA
Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal
18.000, DIPUTACIÓ BARCELONA
Termini d’amortització (anys)
N/A
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Campanyes anuals realitzades 0,0
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Percentatge de recollida selectiva N/A
133
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE VALLROMANES
Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq
(Tn/any)
7.2 3
Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua
6,58
Àmbit
Temàtica
Tipologia
Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)
AM
Descripció
L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús
racional de l’aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d’estalvi, bones pràctiques, etc. per tal de reduir el
consum d’aigua entre la població.
La campanya pot incloure:
Creació de material divulgatiu.
Xerrades sobre l’ús racional de l’aigua i difusió de bones pràctiques.
Punts d’informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua.
Promocionar l’estalvi a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.)
Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d’aigua d’ús domèstic.
Creació d’un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l’estalvi d’aigua.
Les campanyes d’estalvi d’aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits
i el conseqüent estalvi en el consum d’aigua (5%). Considerant que el 80% del consum es consum privat, l’estalvi
aconseguit serà del 4%, la qual cosa implicarà un estalvi d’energia de bombament i tractament de la mateixa magnitud.
Relació amb d’altres accions PAES
1.1/5 Creació de la figura del Gestor Energètic
Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...
A21
Prioritat Calendari Responsable
Alta Mig termini Regidoria Medi Ambient
Període d’execució
Periòdica Agents implicats
Agència Catalana de l'Aigua
Cost d’inversió (€), IVA inclòs DIPUTACIÓ BARCELONA
3.000,
Termini d’amortització (anys)
1
Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)
Consum d’aigua domèstica (litres / hab.*dia) 13.685,56
Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)
Abastament d'aigua municipal N/A
Consum final d'energia total
134
A continuació es mostra un quadre resum de les accions proposades, amb el balanç econòmic i de consum energètic, així com la seva traducció en
emissions estalviades.
Vallromanes BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ
CODI CODI ACCI
Ó TÍTOL TEMÀTICA
TIPOLOGIA
CALENDARI
CONSUM ACTUAL
CONSUM DE L'ACCIÓ
PROPOSADA
ESTALVI ACONSEGUIT
COST ACTUAL
COST DE L'ACCIÓ
PROPOSADA
ESTALVI ACONSEGUIT
PERÍODE D'AMORTITZACI
Ó (ANYS)
FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT
ESTALVI TCO2/ANY
1.1 1 Substitució dels fluorescents
per LED's
Edificis I equipaments municipals
CP Llarg
termini 83.507 116.188 13.283 € 8,75 0,481 40,17
1.1 2 Substitució dels tancaments
de fusta per alumini
Edificis I equipaments municipals
CP Curt
termini 5.522 6.340 828 € 7,65 0,481 2,65
1.1 3 Instal.lació de vàlvules
termostàtiques
Edificis I equipaments municipals
CP Mig
termini 12.059 3.740 825 € 4,53 5,80
1.1 4 Adquisició d'electrodomèstics
de classe A++
Edificis I equipaments municipals
CP Llarg
termini 4.050 7.675 644 € 0,00 0,481 1,95
1.1 5 Creació de la figura del
Gestor Energètic
Edificis I equipaments municipals
AM Curt
termini 1.167.003 1.096.983 70.020 156.563 8.000 9.393 € N/A 0,410 28,74
1.1 6 Implantació d'un sistema de
gestió energètica
Edificis I equipaments municipals
CP Curt
termini 1.167.003 1.026.963 140.040 156.563 20.000 18.787 € 1,00 0,410 57,48
1.1 7 Programa de manteniment
dels edificis municipals
Edificis I equipaments municipals
CP Curt
termini 863.207 837.311 25.896 124.460 10.000 3.733 € 3,00 0,461 11,94
1.3 1 Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més
Enllumenat públic i
CP Llarg
termini 488.697 195.478 293.218 73.304 711.200 43.982 € 16,17 0,481 141,04
135
eficients (LED's) semàfors
1.3 2
Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat
o d’un Pla director de l’enllumenat
Enllumenat públic i
semàfors PDR
Mig termini
- - N/Q N/Q 10.000 N/Q N/A N/Q N/Q
1.3 3 Disminució de la potència
contractada
Enllumenat públic i
semàfors CP
Curt termini
- - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
1.4 1 Campanya de renovació
d’electrodomèstics Sector domèstic AM
Curt termini
4.702.085 4.678.574 23.510 705.312 3.000 3.526 € 0,85 0,481 11,31
1.4 2 Campanya de renovació de
bombetes Sector domèstic AM
Curt termini
4.702.085 4.419.959 282.125 705.312 3.000 42.318 € 0,07 0,481 135,70
1.4 3 Campanya millora
d’aïllaments Sector domèstic AM
Curt termini
9.590.907 9.518.975 71.931 791.415 3.000 5.935 € 0,51 0,256 18,39
1.4 4 Ordenança de construcció
sostenible Sector domèstic PDR
Mig termini
- - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
1.4 5 Instar perquè la xarxa de gas
natural arribi al municipi Sector domèstic PDR
Mig termini
- - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
1.4 6 Renovació de calderes per
d’altres més eficients Sector domèstic AM
Curt termini
9.590.907 9.542.952 47.954 791.415 3.000 3.957 € 0,76 0,256 12,26
2.1 1 Adquisició d'un vehicle
elèctric per l'Ajuntament
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
CP Llarg
termini 4.797 4.077 720 671 5.000 100 € 24,81 0,267 0,19
2.1 2 Ús de biocombustibles
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
CP Llarg
termini 114.187 107.336 6.851 15.986 12.000 959 € 0,00 0,267 1,83
2.1 3 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin
la vida útil
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
CP Llarg
termini 4.797 3.358 1.439 671 100.000 201 € 24,81 0,267 0,38
136
externalitzada)
2.1 4 Incorporació de criteris de
vehicles eficients en els plecs de contractació
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
CP Curt
termini 109.390 76.573 32.817 15.314 0,00 4.594 € 0,00 0,267 8,76
2.2 1 Increment de la freqüència i optimització dels serveis de
transport col—lectiu
Transport públic municipal
PDR Llarg
termini 16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 N/Q 22.485 € N/A 0,262 42,04
2.3 1 Potenciació de la compra
local per disminuir necessitat de desplaçament
Transport privat i comercial
AM Mig
termini 16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 3.000 22.485 € 0,13 0,262 42,04
2.3 2 Potenciació de "carpooling"
desde la web de l'Ajuntament Transport privat
i comercial AM
Mig termini
16.061.151 15.900.540 160.611 2.248.561 1.000 22.485 € 0,04 0,262 42,04
2.3 3 Recanvi de vehicles per
d’altres més eficients en el parc mòbil privat
Transport privat i comercial
AM Mig
termini 16.061.151 15.739.928 321.223 2.248.561 2.000 44.971 € 0,04 0,262 84,08
2.3 4 Xarxa de punts de recàrrega
per als vehicles elèctrics Transport privat
i comercial PDR
Mig termini
16.061.151 15.964.784 96.366 2.248.561 N/Q 13.491 € N/A 0,262 25,22
2.3 5 Adequació de carrers i de
senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta
Transport privat i comercial
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q 20.000 N/Q N/A N/Q N/Q
3.1 1
Ordenança municipal per a la regulació i foment de les
instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica
Fonts d'energia renovables
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q 0,00 N/Q N/A N/Q N/Q
3.1 2
Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments
municipals
Fonts d'energia renovables
ER Llarg
termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
3.1 3
Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i
climatització d'equipaments municipals
Fonts d'energia renovables
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
137
3.1 4 Instal.lació d'una caldera de
biomassa Fonts d'energia
renovables CP
Curt termini
- - 14.655 N/Q 12.000 2.313 € 5,19 0,481 7,05
4.2 1 Pla de mobilitat del municipi
o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Plans de mobilitat o transport
PDR Curt
termini - - N/Q N/Q 12.000 N/Q N/A N/Q N/Q
4.3 1
Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i
l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments
urbans
Criteris de renovació
urbana i nous desenvolupamen
ts urbans
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q 0,00 N/Q N/A N/Q N/Q
5.1 1 Incorporar criteris ambientals
en l'adquisició de béns i serveis municipals
Requisits d'eficiència energètica
PDR Curt
termini - - N/Q N/Q 0,00 N/Q N/A N/Q N/Q
6.2 1
Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies
renovables
Incentius fiscals i ajuts
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
6.2 2
Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència
energètica dels habitatges o locals
Incentius fiscals i ajuts
PDR Mig
termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
6.2 3 Bonificació fiscal per als
vehicles de baixes emissions Incentius fiscals
i ajuts PDR
Curt termini
- - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
6.3 1
Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de
l'energia, energies renovables, etc
Sensibilització i treball amb xarxes locals
AM Curt
termini 14.292.992 14.221.527 71.464 1.496.728 1.000 927 € 1,08 0,330 23,57
6.3 2 Implantació de mesures tipus
50/50
Sensibilització i treball amb xarxes locals
CP Mig
termini 625.275 562.747 62.527 66.562 3.500 6.656 € 0,53 0,325 20,29
6.3 3 Visites d'avaluació energètica
als habitatges i petites activitats econòmiques
Sensibilització i treball amb xarxes locals
AM Curt
termini 14.292.992 14.221.527 17.866 1.496.728 1.200 1.870 € 0,64 0,330 5,89
138
A continuació
6.3 4 Premiar entitats que prenen
mesures per reduir les emissions de CO2
Sensibilització i treball amb xarxes locals
AM Mig
termini - - N/Q N/Q N/Q N/Q N/A N/Q N/Q
6.4 1 Cursos de conducció eficient
per a la població.
Formació i educació ambiental
AM Mig
termini 16.061.151 15.900.540 32.122 2.248.561 3.000 4.497 € 0,67 0,262 8,41
6.4 2 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals
Formació i educació ambiental
CP Curt
termini 1.167.003 1.108.653 58.350 163.380 0,00 8.169 € 0,00 0,410 23,95
6.4 3 Educació ambiental a les
escoles.
Formació i educació ambiental
AM Curt
termini - - N/Q N/Q 3.000 N/Q N/A N/Q N/Q
7.1 1 Implantació de la recollida de
la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)
Residus CP Curt
termini - - N/Q N/Q 6.000 N/Q N/A N/Q 30,35
7.1 2 Implantació del compostatge
casolà o comunitari Residus AM
Curt termini
- - N/Q N/Q 12.000 N/Q N/A N/Q 10,79
7.1 4 Campanyes específiques per incrementar el percentatge
de la recollida selectiva Residus AM
Curt termini
- - N/Q N/Q 2.000 N/Q N/A N/Q 16,19
7.2 3 Campanyes per reduir el
consum domèstic de serveis d'aigua
Aigua (consum energètic de la potabilització i
depuració)
AM Mig
termini 342.138 328.453 13.685 51.320 2.000 2.052 € 0,97 0,481 6,58
139
5. PLA DE SEGUIMENT
5.1 INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES
El Pla de Seguiment és, d’una banda, una eina operativa per a la gestió del PAES i, de l’altra, un
suport al municipi per presentar l’informe bianual de compliment del PAES a la DGEN (Direcció
General d’Energia de la Comissió Europea). Actualment, s’està a l’espera de la definició del model
de seguiment dels PAES que ha d’elaborar l’Oficina del Pacte d’Alcaldes.
Els indicadors de les accions s’estructuren en dues tipologies:
1) Indicadors de seguiment del PAES: que mostren el grau d’assoliment de la reducció de les
emissions de GEH i de consum d’energia expressades en el PAES. La Diputació ha definit uns
indicadors objectius entre els que estan alguns indicadors de la Xarxa de Ciutats i Pobles
cap a la Sostenibilitat que reflecteixen el resultat de la implantació de les actuacions
proposades en la reducció del consum d’energia i en la reducció de les emissions de GEH en
l’àmbit PAES. Sempre que ha estat possible s’utilitzen indicadors de la Xarxa de Ciutats i
Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPS).
2) Indicadors de l’estat d’execució del PAES. objectiu i/o de xarxa influenciats: mostren el
grau d’execució de les accions previstes. Aquests poden ser:
A. Percentatge d’accions fetes en relació al total. Les accions es classificaran en fetes,
en curs i no fetes. Les accions continuades o periòdiques es consideraran fetes quan
s’hagin iniciat.
B. Percentatge de les accions no fetes respecte del total
La taula següent mostra els indicadors de SEGUIMENT i EXECUCIÓ per a cada acció definida en el
PAES de Vallromanes.
140
CODI
ACCIÓ TEMÀTICA TÍTOL
INDICADOR D’EXECUCIÓ
INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_1
INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_2
INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_3
1.1 1 Edificis I
equipaments municipals
Substitució dels fluorescents per LED's
Nombre de fluorescents LED instal.lats
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
1.1 2 Edificis I
equipaments municipals
Substitució dels tancaments de fusta per alumini
Nombre de tancaments de fusta substituits
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
1.1 3 Edificis I
equipaments municipals
Instal.lació de vàlvules termostàtiques
Nombre de vàlvules termostàtiques
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
1.1 4 Edificis I
equipaments municipals
Adquisició d'electrodomèstics de classe A++
Nombre d'electrodomèstics eficients
Consum final d'energia de l’ajuntament
1.1 5 Edificis I
equipaments municipals
Creació de la figura del Gestor Energètic
Creació figura gestor/a energètic
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
1.1 6 Edificis I
equipaments municipals
Implantació d'un sistema de gestió energètica
Implantació del sistema de gestió energètica
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
1.1 7 Edificis I
equipaments municipals
Programa de manteniment dels edificis municipals
Consum energia/superfície
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
1.3 1 Enllumenat
públic i semàfors
Substitució de làmpades d'enllumenat per d'altres més eficients (LED's)
Percentatge làmpades substituïdes respecte el total
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
1.3 2 Enllumenat
públic i semàfors
Elaboració del Pla d’adequació de l’enllumenat o d’un Pla director de l’enllumenat
Elaboració del Pla d’Enllumenat Municipal
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
141
1.3 3 Enllumenat
públic i semàfors
Disminució de la potència contractada
Percentatge quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal•lada
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Consum final d'energia de l’ajuntament
1.4 1 Sector
domèstic
Campanya de renovació d’electrodomèstics
Nombre de campanyes renovació electrodomèstics/any
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
1.4 2 Sector
domèstic Campanya de renovació de bombetes
Nombre de campanyes
renovació de bombetes/any
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
1.4 3 Sector
domèstic Campanya millora d’aïllaments
Nombre de campanyes millora aïllaments/any
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
1.4 4 Sector
domèstic Ordenança de construcció sostenible
Redacció ordenança Consum final d'energia total
1.4 5 Sector
domèstic
Instar perquè la xarxa de gas natural arribi al municipi
Percentatge habitatges connectats a gas natural
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
1.4 6 Sector
domèstic
Renovació de calderes per d’altres més eficients
Nombre de campanyes renovació calderes eficients/any
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
2.1 1
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzad
a)
Adquisició d'un vehicle elèctric per l'Ajuntament
Nombre de vehicles elèctrics de la flota municipal
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
2.1 2
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
Ús de biocombustibles
Percentatge ús de biocombustibles en la flota de vehicles municipals.
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
Consum final d'energia total
142
2.1 3
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil
Percentatge vehicles de baixes emissions en la flota de vehicles municipals.
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
2.1 4
Flota de vehicles
municipal (pròpia i
externalitzada)
Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació
Nombre de contractes amb clàusules de vehicles de baixes emissions
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
2.2 1 Transport
públic municipal
Increment de la freqüència i optimització dels serveis de transport col—lectiu
Increment freqüència: sí/no
Mobilitat de la població
Intensitat energètica local
2.3 1 Transport privat i
comercial
Potenciació de la compra local per disminuir necessitat de desplaçament
Nombre de campanyes Mobilitat de la població
Intensitat energètica local
2.3 2 Transport privat i
comercial
Potenciació de "carpooling" desde la web de l'Ajuntament
Adequäció de la web: si/no
Mobilitat de la població
Intensitat energètica local
2.3 3 Transport privat i
comercial
Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat
Percentatge de vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/Km)
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
2.3 4 Transport privat i
comercial
Xarxa de punts de recàrrega per als vehicles elèctrics
Nombre de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
143
2.3 5 Transport privat i
comercial
Adequació de carrers i de senyalització per facilitar l'ús de la bicicleta
Nombre d’adequacions i senyalitzacions instal•lades per a facilitar l’ús de la bicicleta.
Mobilitat de la població
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
3.1 1 Fonts
d'energia renovables
Ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal.—lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica
Redacció ordenança municipal per a l’energia solar
Producció local d'energies renovables
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
3.1 2 Fonts
d'energia renovables
Implantació d’instal.lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments municipals
kWh/any aportats a xarxa
Producció local d'energies renovables
Grau d'autoabastament amb energies renovables
respecte consum total d'energia
3.1 3 Fonts
d'energia renovables
Instal.lació de calderes de biomassa per a ACS i climatització d'equipaments municipals
Nombre instal•lacions calderes de biomassa
Producció local d'energies renovables
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
3.1 4 Fonts
d'energia renovables
Instal.lació d'una caldera de biomassa
Caldera de biomassa a l'Ajuntament: si/no
Consum final d'energia de l’ajuntament
Producció local d'energies renovables
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
4.2 1 Plans de
mobilitat o transport
Pla de mobilitat del municipi o de la zona on s'ubica el municipi (PMU)
Redacció del pla de mobilitat urbana
Mobilitat de la població
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
144
4.3 1
Criteris de renovació
urbana i nous desenvolupaments urbans
Inclusió de criteris que afavoreixen l'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans
Nombre de nous edificis que afavoreixen l’estalvi i l’eficiència energètica
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Producció local d'energies renovables
5.1 1 Requisits
d'eficiència energètica
Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals
Incorporació dels criteris en l’adquisició de productes
Consum final d'energia de l’ajuntament
6.2 1 Incentius
fiscals i ajuts
Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per a la implantació d'energies renovables
Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions amb implantació d’energies renovables
Producció local d'energies renovables
Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia
6.2 2 Incentius
fiscals i ajuts
Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a millores en l’eficiència energètica dels habitatges o locals
Nombre de bonificacions fiscals atorgades per construccions de millora de l’eficiència energètica
Consum final d'energia total
6.2 3 Incentius
fiscals i ajuts
Bonificació fiscal per als vehicles de baixes emissions
Nombre de vehicles que obtenen bonificació fiscal per baixes emissions
145
6.3 1
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Campanyes específiques per fomentar l'ús racional de l'energia, energies renovables, etc
Nombre de campanyes/any
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
Producció local d'energies renovables
6.3 2
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Implantació de mesures tipus 50/50
Nombre equipaments amb aplicació mesura 50-50 o similar
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
6.3 3
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Visites d'avaluació energètica als habitatges i petites activitats econòmiques
Nombre de VAE realitzades
Consum final d'energia total
Intensitat energètica local
6.3 4
Sensibilització i treball
amb xarxes locals
Premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2
Nombre entitats que prenen mesures per reduir emissions
6.4 1 Formació i educació ambiental
Cursos de conducció eficient per a la població.
Nombre de cursos realitzats
6.4 2 Formació i educació ambiental
Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals
Nombre de mesures de sensibilització
Consum final d'energia de l’ajuntament
6.4 3 Formació i educació ambiental
Educació ambiental a les escoles.
Consum energètic de l’escola
Consum final d'energia de l’ajuntament
Intensitat energètica local
7.1 1 Residus
Implantació de la recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM)
Percentatge recollida selectiva matèria orgànica
Percentatge de recollida selectiva
146
7.1 2 Residus Implantació del compostatge casolà o comunitari
Nombre de compostadors domèstics i comunitaris en ús
7.1 3 Residus
Campanyes específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva
Campanyes anuals realitzades
Percentatge de recollida selectiva
7.2 1
Aigua (consum
energètic de la
potabilització i depuració)
Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua
Consum d’aigua domèstica (litres / hab.*dia)
Abastament d'aigua municipal
Consum final d'energia total